Celia Giró Pérez (artista plàstic)

Pilar Corral (poeta)

Jennifer Villalba (músic)

El primer discEl primer disc dels Antònia Font, intitulat Antònia FontAntònia Font, va sortir el 1999. Té un regust de mar, de bombolles, d'ones, de sol i roques, de barques i de paraules plenes d'encís i de poesia.Aquest disc, enregistrat als estudis TJ So del camí vell de Bunyola i produït per en Tomeu Janer, els ha donat a conèixer i els ha obert camí dins l'escena nacional del pop-rock melòdic. És, sens dubte, un dels discs més melosos i més genials dels darrers anys, tant pel que fa a la música com pel que fa a les lletres.Les melodies, paradisíaques, innovadores i conceptuals, frapen i llisquen, enspenetren i ens fan volar i somiar. I botar. Van acompanyades de coros, guitarró, morena, teclats, guitarra acústica, guitarra elèctrica, bateria i una veu, la d'en Pau,que és senzilla i amiga. Els ritmes són variats i rars, mediterranis i sarraïns, atòmics i colorats, únics. Frapen. Ens prenen, ens fermen i ens enfonsen en un pou de peus de paus de pius. Plus, sempre plus.

El seu segonEl seu segon disc, A RússiaA Rússia, va sortir a principis del 2001, en ple hivern. Es va presentar a la sala L'espai de Barcelona el 17 de febrer de 2001. I, uns dies més tard, al Teatre Municipal de Palma. Ha estat coeditat pels segells discogràfics Slurp i Música Global (un de mallorquí i un de gironí). És el disc que suposarà, sens dubte, el salt definitiu al Principat i al País Valencià.Segons en Pau Debon, aposten per la continuïtat d'estil pel motiu que "vàrempensar per què havíem de canviar, si ha funcionat bé el primer, mos agrada a naltros, no tenim per què canviar. Aquest disc jo el veig més madur, se nota quen'hi ha un d'abans. Està més preparat. Vàrem anar a gravar amb un bon assaig ja fet ". Mesclat per en Toni Pastor i produït per en Tomeu Janer, conté cançons lentes i calentes i cançons ràpides i humides. Hi podeu trobar una poesia plena de fruits saborosos, com la de Josep Carner.

El 2002 i sota Virgin, els Antonia Font van treure el disc AlegriaAlegria,, un treball més curt i diferent que l'anterior pel que fa a ritmes i sonoritats i, com ells reconeixen, no pas alegra (com tots els seus treballs). Alegria és el seu single.

f

TaxiTaxi va ser un nou salt endavant de la banda més popular de ses Illes, un disc que va ser escollit com millor disc de l'any 2004 per mitjans com Enderrock, l'Avui o Rockdelux premiant l'aposta arriscada d'un grup que incorpora música electrònica, flamenc, bossa nova o rap i que conté lletres imaginatives que no deixen ningú indiferent com l'autoretrat d'un robot a ritme de Casiotone a Jo, robot o l'atreviment de versionar I justcalled to say I love You de Stevie Wonder sense caure en el vessant mésfreak. Taxi és un veritable un plaer per l'oïda.

Batiscafo KatiuscasBatiscafo Katiuscas surt el 2006 i suposa tot un viatge submarí del científic Yuri Puscas amb 11 temes molt pop i un xic retro. Potser el fet que aquest disc va patir la comparativa amb l'anterior treball Taxi conjuntament amb el fet que els Antònia Font no acaben ven bé de crear grans diferències entre els seus treballs, potser massa homogenis tingué com a conseqüència una rebuda menys càlida. Nosaltres, com tothom que hagi escoltat aquest treball, destacaríem per sobre de la resta el tema disco Wa Yeah!. Cal destacar però la contundència i originalitat del videoclip d'aquesta cançó que supera de ben llarg la resta de videoclips del 2007.

Coser i cantarCoser i cantar, surt el 2007 al mercat amb gran expectació. Malgrat el títol bilingüe, que ningú no s'espanti, és un disc en català que recupera els grans èxits dels Antònia Font en companyia de la Bratislava Symphony Orchestra composta per prop de 50 músics de corda i vent. Amb aquesta obra han defugit del tradicional remix nadalenc i han tret un treball original que combina sinfonisme i pop. El treball conté dos CD i un DVD amb els clips de la banda.

Com t’ho podria dir perquè em fos senzill, i et fos veritat, que sovint em sé tan a prop teu, si canto, que sovint et sé tan a prop meu, si escoltes, i penso que no he gosat mai ni dir-t’ho, que em caldria agrair-te tant temps que fa que t’estimo.

Que junts hem caminat, en la joia junts, en la pena junts, i has omplert tan sovint la buidor dels meus mots i en la nostra partida sempre m’has donat un bon joc. Per tot això i coses que t’amago em caldria agrair-te tant temps que fa que t’estimo.

T’estimo, sí, potser amb timidesa, potser sense saber-ne. T’estimo, i et sóc gelós

i el poc que valc m’ho nego, si em negues la tendresa; t’estimo, i em sé feliç quan veig la teva força, que empeny i que es revolta, que jo...

Que passaran els anys, i vindrà l’adéu, com així ha de ser, i em pregunto si trobaré el gest correcte, i sabré acostumar-me a la teva absència, però tot això serà una altra història, ara vull agrair-te tant temps que fa que t’estimo.

T’estimo, sí, potser amb timidesa, potser sense saber-ne. T’estimo, i et sóc gelós i el poc que valc m’ho nego, si em negues la tendresa; t’estimo, i em sé feliç

AMOR PARTICULAR

Jo no estimo la por, ni la vull per a demà, no la vull per a avui, ni tampoc com a record; que m'agrada els somrís d'un infant vora el mar i els seus ulls com un ram d'il·lusions esclatant.

I si canto trist és perquè no puc esborrar la por dels meus pobres ulls.

Jo no estimo la mort ni el seu pas tan glaçat, no la vull per a avui, ni tampoc com a record; que m'agrada el batec d'aquell cor que, lluitant, dóna vida a la mort a què l'han condemnat.

I SI CANTO TRIST I si canto trist és perquè no puc oblidar la mort d'ignorats companys.

Jo no estimo el meu cant, perquè sé que han callat tantes boques, tants clams, dient la veritat;

que jo m'estimo el cant de la gent del carrer amb la força dels mots arrelats en la raó.

I si canto trist és per recordar que no és així des de fa tants anys.quan veig la teva força, que empeny i que es revolta, que jo...

Potser em deixin les paraules o potser em deixeu vosaltres o només els anys em posin a mercè d’alguna onada, a mercè d’alguna onada. Mentre tot això m’arriba, que a la força ha d’arribar-me, potser tingui temps encara de robar-li a la vida i així omplir el meu bagatge. Mentre tot això m’arriba... vida, vida!

Encara veig a vegades, de vegades veig encara els meus ulls d’infant que busquen, més enllà del glaç del vidre, un color a la tramuntana. M’han dit les veus assenyades que era inútil cansar-me;

però a mi un somni mai no em cansa, i malgrat la meva barba sóc infant en la mirada. A vegades veig encara... vida, vida!

Si em faig vell en les paraules, si em faig vell en les paraules per favor tanqueu la porta i fugiu de l’enyorança d’una veu que ja s’apaga. Que a mi no m’ha de fer pena,

que a mi no em farà cap pena

i aniré de branca en branca per sentir allò que canten nous ocells del meu paisatge. Que a mi no em farà cap pena... és vida, vida!

Si la mort ve a buscar-me,

si la mort ve a buscar-me té permís per entrar a casa, però que sàpiga des d’ara que mai no podré estimar-la. I si amb ella he d’anar-me’n, i si amb ella he d’anar-me’n, tot allò que de mi quedi, siguin cucs o sigui cendra o un acord del meu viatge, vull que cantin aquest signe... vida, vida!

Potser em deixin les paraules

o potser em deixeu vosaltres

o només els anys em posin a mercè d’alguna onada, a mercè d’alguna onada. Mentre tot això m’arriba... vida, vida!

VIDA

UN HIMNE PER NO GUANYAR

Un himne per no guanyar per no vèncer mai fent la guerra que malmena tota raó que ens pugui fer lluitar... Deixa'm doncs cantar aquest himne per no guanyar. Només som si vosaltres sou vida, sols tenim si podem compartir-la. Que de res no ens val la vida en la mort, la pau en la por... Deixeu-me així doncs cantar...

Un himne que sigui un prec pels infants que han de perdonar-nos i salvar-nos. Per les dones que ens han d'infantar un futur de pau un demà on no calgui guanyar. No som res si no som amb vosaltres,... que no som si no sou amb nosaltres Hem d'aprendre l'espai difícil i fràgil de l nostre conviure

on puguem tots cantar un himne per no guanyar...

Un himne que sigui un cant on es mesclin totes les llengües que ens permeten el so màgic del mot estimar. Deixa'm doncs cantar aquest himne per no guanyar. Diferents en la pell i en la parla, ens feu rics quan no sou com nosaltres. Ens donem lo divers compartim lo distint i volem l'univers per conviure un destí. Un himne per dir ben alt: No ens cal ni volem guanyar... Mentre tot això m’arriba... vida, vida!

LA CASA DE L'AMIC

I avui ets lluny d'aquí i et sé tant lluny de mi que cada nota que dic jo l'imagín un camí, camí que em porta fins a tu.

S'enyora tant com jo la casa de l'amic; sempre seré dintre seu, la guard al fons del meu pit, ben amagada: aquí.

La vas deixar i tota és plena de tu, plena dels teus oblits, del teu desordre, sí, moments a soles amb mi, amb mi. La casa de l'amic.

Quan ella i jo parlam no em diu mentides mai, m'explica el teu nou amor, tremol dins els llençols que em parlen del teu un.

ELLA M’ESTIMA

Ella m’estima tot i que no en tinc ni cinc, i que no sàpiga cuinar o conduir. Sap que quan em llevo tinc molta mala llet, i ho perdo tot, massa sovint, el que no és meu. Però ella m’estima, no sé per què. Ella m’estima i a la merda el demés. Sap que soc molt dropo quan m’he d’aixecar, i que tot ho deixo pel dia de demà. Sap que mai escolto el que ella m’ha dit,

i si té son, quan som al llit jo vull llegir. Però ella m’estima, no sé per què. Ella m’estima i a la merda el demés. Jo no tinc cap més solució que aguantar la meva imperfecció, però no sé com em pot suportar i aguantar cada dia al meu costat. Però ella m’estima, no sé per què. Ella m’estima i a la merda el demés.

JO SÓC EL TEU AMIC

Quan sona tan repetit tan inútil, tan avorrit, quan l’únic combustible és el dolor. Quan la veu que t’ha promès et confessa que no pot més, quan el que era per sempre, ara és record.

Quan se’t fa tan costa amunt començar des del mateix punt prova de cridar-me, que no tens motiu per estalviar-me.

Jo sóc el teu amic vull que em molestis, sóc aquí, parla’m o plora, mai és mal moment, mai tard o d’hora.

Jo sóc el teu amic,

vull que em molestis, sóc aquí, parla’m o plora que no tinc cap altre feina aquesta nit.

Puc parlar-te dels vells moments, provar d’endevinar el que sents, puc callar i escoltar les teves pors.

Puc fer broma al teu costat i si estàs desesperat puc provar de cantar-te una cançó. Si sóc bo quan els temps són bons també vull compartir els malsons, prova de cridar-me que no hi ha motiu per estalviar-me.

Jo sóc el teu amic...

S’HA ACABAT

Un núvol passa, els carrers s’ha enfosquit i fot un bram com els de quan era petit. Darrera els vidres jo m’ho miro arrupit Ma mare sent Roberto Carlos tot fent el llit

Ara jo flipo amb aquell gat blau i trist i moro d’enyorança perquè no ets aquí La pluja m’ha portat records d’aquell estiu

que vam passar junts en el teu pis de Cambrils Ma mare mai va creure que només fóssim amics Ella ens protegia de la llengua dels veïns Perquè si eres a casa em veia tan feliç no ho entenia però un fill és sempre un fill

Uooo, dos cosos enmig de la sorra, uooo, rebolcant-se abraçats, uooo, de la ment no se m’esborra uooo, no puc creure que s’ha acabat

Va aparèixer envoltada de misteri en el primer moment tot va semblar normal borratxera, descontrol, maïs i rialles l’endemà jo amb ressaca i ell amb ella se’n va anar Però ara, aquell núvol lentament ja ha passat ja no plou i el cel gris sembla que s’ha escampat i un gran amor no pot morir-se així del cassette de ma mare m’ha semblat sentir Uooo, dos cosos enmig de la sorra, uooo, rebolcant-se abraçats, uooo, de la ment no se m’esborra uooo, no puc creure que s’ha acabat

NO N’HI HA PROU

AMB SER CATALÀ

Quin muermo, quin rotllo, quina merda de sis milions. No es mullen, no es mouen, no els molestis, no siguis plom. Mentre tinguin la botigueta i un bon xec a final de més, tant els hi fot que voti Fraga, Pujolet o el rei. Espanya, Burundi, o Catalunya, tot és igual.

Les dretes, les esquerres o ve el centre, tant els hi fa. Et diuen que ets idealista i que el temps ja t’ho canviarà, que encara que sembli mentida ells ja ho

ha passat. Oooa, no n’hi ha prou amb ser català Aaao, per molt que siguem una nació Oooa, no n’hi ha prou amb ser català Aaao, cal que ho tinguem molt clar. Les dretes, les esquerres o ve el centre, tot és igual. Espanya, Burundi, o Catalunya, tant els hi fa. Et diuen que ets idealista i que el temps ja t’ho canviarà, que encara que sembli mentida ells ja ho ha passat. Oooa, no n’hi ha prou amb ser català Aaao, per molt que siguem una nació Oooa, no n’hi ha prou amb ser català Aaao, cal que ho tinguem molt clar.

MASSA JOVE PER FER-ME GRAN

Per la finestra un sol assassí m’informa cruel que son vora les dotze, suposo que ahir m’ho vaig passar bé. Entra roba bruta i estossegant em sento esvaït, però mirant a la nevera ja sé que puc dinar: pernil dolç florit.   D’aquí un quart ja farà un quart que estic arribant tard

al treball que em dona els quartos per poder dir un altre any que sóc massa jove per fer-me gran no hi puc fer-hi res,

massa jove per fer-me gran però això ho cura el temps suposo que ho cura el temps.   Aquest cap de setmana em toca fitxar al poble d'on vic on encara no entenen perquè vaig marxar d’aquell mon tan feliç.   Vells amics i antigues novies empenyent cotxets em diran que quan em caso i jo somrient diré que soc massa jove per fer-me gran no hi puc fer-hi res, massa jove per fer-me gran però això ho cura el temps suposo que ho cura el temps.

Aquesta pluja que ho banya tot treu de ses coses s´olor del món. Aquesta pluja no té un hivern, només té un dia un poc xerec.

Tothom té defectes, jo encara t’enyor. Ningú no és perfecte, ja no te faré pus cançons.

I avui som dimecres, també som dijous, jo sempre com sempre. Demà pintaré amb ses mans es meu sol de jugueta que té un satèl·lit solar i un solàrium d´estrelles. Demà pintaré as cel ras un segon domicili, semiaquàtic i deshabitat perquè m’estic transformant en un amfibi.

No vull prendre pus aspirines per endevinar que somnies, no. Tu no hi sents de fa quatre dies jo fa quatre dies que he tornat sord.

Si t’en vols anar, vida mia, me pareix que no te diré que no. Si demà t’en vas, vida mia, ens veurem a la pròxima cançó.

Me pareix que ja acaba la pila el despertador ja has sortit de la dutxa i me dius que no hi ha sabó.

Mir per la finestra i la vida passa però no massa per ca meva.

La vida passa però no massa si no devalles ala berbena.

No fa falta que tanquis amb clau cada porta, som un àgil i experimentat acròbata. No fa falta que encara me vulguis fer caure, vaig amb rodes, som es rei de ses capavallades.

No fa falta que ataquis amb tantes respostes, tenc preguntes per copar quatre segles d’escorça. I és inútil que apaguis ses teves faroles, sé trobar-te davall quinze sostres de roba.

De vegades me passa que temir i platges amb cocos que suren i fons de corall i jardins. De vegades me passa que t’estim i veig un dia que comença dins un camp de maduixes.

De vegades me passa que nedam dins una piscina que vessa de flam i iogurt natural. De vegades me passa que becam damunt una estora de dàtils i climes de països portàtils.

És el primer model de pantalla plana perquè esta en una paret i és pla.

L’engrapadora és la dóna i el trepant l’home, ja que engrapadora és femení i trepant masculí.

Només sabrem la resposta del pètal en blanc a la realitat, no serveix ho de si, no, si ... Perquè si comences per si et sortirà que si, però si comences per no, et sortirà que no.

Les petjades és van fent més petites a mida que van passant els anys i et fas més gran, llavors d’infància queda enrere.

Depèn amb quins ulls mirem les coses les veiem d’una manera o d’una altre.

T’envio poemes del meu puny i lletraT’envio cançons de quatre quaranta.T’envio les fotos sopant a BarcelonaI quant vàrem estar per Tarragona.Les tardes al cineAmb els col·leguesEns fumàvem petesI més tard escrivíem poemes.T’envio poemes del meu puny i lletraT’envio cançons de quatre quaranta.T’envio les fotos sopant a BarcelonaI quant vàrem estar per Tarragona.Les nits a la platja Damunt la panxa Els matins a la muntanyaSi no t’agraden t’apanyes.T’envio poemes del meu puny i lletraT’envio cançons de quatre quaranta.T’envio les fotos sopant a BarcelonaI quant vàrem estar per Tarragona.

Roser Roser , no et tiris un petPerquè si no ens apestarasI no podrem entrar.Si tard arribem , Una historia ens fas explicarPerquè si no, no entrarem!Si faltes fem a l’examen , Tu ens baixes la nota, Però si les copiem,Ens fas un regalet!Quan t’enfades poses deuresI si no ens fas un dictatPerò si no tens un bon diaEt queda l’opció de cantar!Ens ensenyes moltes coses,Però t'empipes aviat ,

Quan et parlem en una llenguaQue no es el catalàSi tard arribem , Una historia ens fas explicarPerquè si no, no entrarem!Quan t’enfades poses deuresI si no ens fas un dictatPerò si no tens un bon diaEt queda l’opció de cantar!

Bull la sopaOmplint la cullera,que apunt de empassar crema la llengua,fent que sembli Que has de cridar.Quan estigui al platBufa, bufa Que si no et cremaràs.

S’enfonsen els sentimentsDins d’un pou fosc,L’un sobre l’altre.L’avarícia fa això i més.És ho pitjor que pots fer,Només busca, La possessió,Una possessió inútilI incomprensible.Posseir sense més,només per tenir,és inútil.L'avarícia fa tot aixòi més.

Veig els teus ulls,preocupats i tristos.Vull saberQuè et fa patirAra que anem pel jardí.Altre cop el dolor,aquell mal maleït,només per treure’t,les llàgrimes.I un altre copl'esperançade que amb els dies,torní la felicitatde nou.

I la por,¿si ha marxat,o encara hi es?I sobtadamentaltre vegada,el dolor ha marxat,fent tornar la llumals teus ullsi als meus ulls,preocupats i tristos,altre cop.

Ulls blaus que, com turquesesarriben al més fon del meu ser,No em mireu mésque m’enamoro d’aquestes pupil·lesi les venes dels meus ulls,com verí meravellós.I roben,o rellisquenlluminoses,la vida del meu coren un instant.

Sóc...el gra en el cul,la pedra en el peu,la punxa en el dit,l'estella en la boca,l'aigua en la cama,la pols en el nas,la terra en la esquena,l'arena en els ulls,l'ofec en el cor...Pesi a qui pesitot això,ho sóc.