1. Mario Vzquez David Fernndez Marc De Los Santos Juanes Julio Sebastin Lincango JEAN-JACQUES ROUSSEAU 2. Biografa Neix a Sussa, als deu anys comena a viure amb els seus tiets que li donarn una bona educaci Sinicia als oficis de gravador i rellotger Als 16 anys marxa a frana, on coneix madame de Warens amb qui ampliar els seus coneixements 3. Biografa Entre el 28 i el 45 coneix a importants pensadors de la Illustraci. Al 45 sestableix a Frana i inicia la seva relaci amb Thrse, amb qui tindr cinc fills. Al 50 guanya un concurs de lAcadmia Francesa que catapulta el seu prestigi 4. Biografa En el temps segent Rousseau escriu els seus tractats ms reconeguts. El contracte social i lEmili. La seva obra no s ben acollida i ha de marxar de Frana. Anir un temps a Anglaterra amb el seu amic Hume. 5. Biografa Lany 67 decideix tornar a Frana en clandestinitat. Al 70 el govern francs li permet tornar amb la condici de que no escrigui ms. Va escriure les seves memries, les quals li suposaren una enemistat amb Frederic Grimm. Va passar els seus ltims dies a Emeronvillee. Va morir al 1778 de fallida cardaca. 6. Context histric Va viure en el anomenat segle de les llums. Marcat per ls de la ra i en la creena de la llibertat i la igualtat Va viure diferents fets importants com la Revoluci Gloriosa a Anglaterra o la Independncia de les 13 colnies Americanes Altres fets importants van ser la Revoluci Industrial i la creaci de lEnciclopdia. 7. Context filosfic En quant al context filosfic, en aquella poca es van produir diferents moviments. -El racionalisme -lempirisme angls -El materialsime francs -lanarquisme -El vitalisme Rousseau no va coincidir amb cap daquests moviments i es va avanar a les idees del Romanticisme 8. Pensament poltic i social Creu en el progrs de la humanitat i fa de lhome el centre de la vida poltica. En la seva teora poltica i social tractar sobre la naturalesa de lhome i de la influncia que la societat t sobre aquest. Tamb dir quins sn els tipus de govern possibles i com es constitueix una societat 9. Estat de natura Abans de la creaci de cap societat lhome viu en lestat de natura. En aquest les seves preocupacions sn la supervivncia i la cura dels dems. Per a ell lestat de natura era el lloc ideal. Lhome s b per naturalesa. Per a ell lestat de natura es el fi de qualsevol societat. Una societat basada en la llibertat i ligualtat Defineix lhome dins la societat com a egosta i despreocupat 10. Contracte Social/ 1r llibre Diu que lhome neix lliure i iguals als altres Diu que lhome te tendencia a crear societas. Ex: la famlia Estableix el seu pacte social com a cessi dels poders a la voluntat general, es far el que dicti la majoria El pacte es dur a terme per protegir la vida i la propietat Estableix tres tipus de llibertats: la natural, la social i la moral 11. Contracte Social/2n llibre En aquest llibre estipula que lexcercici de la voluntat general s equivalent a la sobirania. Per a ell les lleis sn un acte de la voluntat general. Dir que un estat perfecte ha de tenir una proporci entre el nombre dhabitants i lextensi. La llibertat subsiteix en la igualtat de la societat. Estableix quatre tipus de lleis: civils,poltiques, criminals i de costums 12. Contracte Social / 3r llibre Sestableix la funci del govern com a intermediari entre sobir i poble. Estipular una srie de reflexions poltiques. Dir que a un pas petit li correspon la democrcia, a un de mitj laristocrcia i a un de gran la monarqua. 13. Contracte Social/ 4t llibre Diu que la bondat del homes fa que aquests no necessitin moltes lleis. Estableix que en temps de crisi la millor opci es la dictadura. Diu que sha de censurar la llibertat dopini Ataca contra la religi, el cristi es oposat a la repblica. Proposa una professi de la fe civil. 14. Teora Poltica Lhome forma la societat per protegir els seus drets. La creaci de la societat corromp lesperit de lhome Les causes daix sn: -La propietat privada -El poder duns sobre els altres -La separaci social produda per les cincies i les arts. El resultat s la injustcia, la desigualtat i la privaci de les llibertats humanes 15. Teora Poltica Per a la reforma daquesta societat necessitarem el Contracte Social. Un pacte on lhome esdevnigui sobir. A lhora de crear lleis, aquestes es dictaran per lacord entre els tots els membres de la societat. Amb lacceptaci daquest pacte shaur de seguir la llei establerta per la voluntat general. Establir un sistema de vot per decidir les lleis. Diu que tot el que sestableixi a partir daquest mtode ser just. 16. Teora Poltica Amb aquest nou sistema Rousseau dir que el homes poden crear un nou tipus de societat racional on seliminaran tots els mals i que permetr arribar a la felicitat. Lestat es dividir en dues parts: -La fora o el poder executiu que pertany al poble. -La voluntat o el poder legislatiu, que romandr a les mans dun legislador. Noms podr redactar les lleis si el poble li dna consentiment - Es necessitar un intermediari entre el poder executiu i el legislatiu per posar en vigor les lleis establertes per la voluntat general. 17. Teora Poltica Per a Rousseau, lestat no sha de fundar sobre els ideals dun dogma religis. Estableix que pot existir qualsevol religi dins la societat sempre i quan es respectin entre elles i no privin lhome de la seva llibertat. LEstat no podr intervenir en les creences dels homes. Ell apostava per una religi natural. 18. Educaci Estableix la seva teora sobre leducaci en el seu escrit Lmile. Est dividit en cinc llibres. Va gaudir duna gran popularitat. 19. Educaci/ La infncia (0-12 anys) En aquest primer perode estableix que es b que els nens rebin educaci a casa per part dels seus familiars, per que aquesta no sigui autoritaria. Estableix unes normes de conducte a lhora dajudar al nen en la seva educaci. Diu que sha dallionar als nens a partir de lexperincia i que com no poden interpretar b la moral han destar exempts de cstigs. 20. Educaci/ Adolescncia primerenca Diu que la clau resideix en la curiositat natural del nen. Shaur de seguir donant les llions a partir de lexperincia. Sha de deixar que el nen descobreixi les solucions de les seves preguntes. Sha de formar una persona dotada d'una capacitat de comprensi considerable per a l'adquisici de coneixements. Sha devitar la rivalitat entre els nens. 21. Educaci/ Adolescncia avanada s lpoca on sapren lofici. Lensenyament sexpandir a lensenyana del mn del individus i les seves relacions. Sha de fer una immersi en la societat, per conixer als homes sels ha de veure actuar. Estableix una nou rumb en leducaci moral i tractar temes com el sexe, la religi i les emocions. Avogant tamb per un ensenyament basat en lexperincia. Aix no marca el final de leducaci, i es recomana que lalumnat faci un viatge per conixer la poltica i saber en que consisteix ser ciutad. 22. Educaci/ Leducaci de les dones Rousseau t una forta discriminaci envers la dona. Diu que lnica funci que tenen es fer gaudir lhome. Aix la seva educaci es far a convents, sels ensenyar coses senzilles perqu no arriben a ms. Els seus estudis es basaran en ser una bona esposa i sern prctics 23. FI