1

INTRODUCCIÓ A LA

PROGRAMACIÓ

NEUROLINGÜÍSTICA

www.icpnl.com

2

ÍNDEX

Definició de Programació Neurolingüística pàg. 4

El terme PNL és autoexplicatiu pàg. 4

Una mica d’història pàg. 5

Esquema bàsic de la PNL pàg. 10

Model de comunicació de la PNL pàg. 11

Model de canvi en PNL pàg. 12

Pressuposicions de la PNL pàg. 13

Els 5 sentits pàg. 16

Claus sensorials verbals pàg. 17

Accessos oculars pàg. 18

Altres pistes d’accés i fisiologia pàg. 19

Submodalitats pàg. 20

Rapport pàg. 22

Ancoratges pàg. 24

Resolució de conflictes pàg. 25

Les posicions perceptives pàg. 26

3

La línia del temps pàg. 27

Bona formulació d’objectius pàg. 28

Metamodel del llenguatge pàg. 40

Nivells Neurològics pàg. 42

4

DEFINICIÓ DE PROGRAMACIÓ

NEUROLINGÜÍSTICA

La PNL és la disciplina que estudia com les persones percebem el

món, com ens el representem mentalment i com, a partir d’aquesta

representació, ens relacionem amb nosaltres mateixos i amb el nostre

entorn.

EL TERME PNL ÉS AUTOEXPLICATIU

P: Fa referència a com els nostres aprenentatges, que ens serveixen

per guiar-nos en el món, estan gravats a la nostre ment com si fossin (i

només és una metàfora) programes d’ordinador.

N: Aquests programes estan gravats a la nostra neurologia, repartida

per tot el cos.

L: Aquests programes es tradueixen en com nosaltres ens expressem,

verbal i no verbalment.

5

UNA MICA D’HISTÒRIA

Califòrnia, Estats Units d’Amèrica, anys 70 del segle passat.

Richard Bandler era llavors un jove estudiant de la Universitat de

Califòrnia a Santa Cruz, i també col·laborava amb una editorial en el

procés de transcriure conferències, cursos de formació, etc., que

l’editorial desprès publicava en forma de llibres.

Una de les persones que Richard Bandler va haver d’acompanyar en la

seva tasca, per transcriure-la després, va ser Fritz Perls, fundador de

l’anomenada Teràpia Gestalt i un dels terapeutes de més prestigi

d’aquell moment. Bandler va assistir a seminaris i sessions de Perls i

aviat va quedar impressionat de la capacitat que aquell home tenia per

6

produir canvis en les persones solament utilitzant el llenguatge. I va

quedar tant encuriosit que va voler saber més coses del que feia Fritz

Perls.

El jove Richard era estudiant de matemàtiques i informàtica, i no sabia

absolutament res de cap tipus de teràpia, així que va anar a consultar a

un professor de Psicologia de la universitat. Aquell professor va

respondre-li que la línia seguida per Fritz Perls no era la mateixa que

ell seguia i que no podia ajudar-lo ni orientar-lo en els seus dubtes.

Els estudis a la Universitat de Califòrnia estan estructurats de tal

manera que qualsevol estudiant pot organitzar els seus propis grups

d’estudi i compartir nous coneixements amb els seus companys, de

forma que les hores acumulades queden convalidades com a crèdits

lectius. Així, Bandler va començar a practicar tot allò que observava

en Fritz Perls. I, sense ni tant sols saber el que estava fent, obtenia

resultats semblants en les persones. És a dir, ell només observava el

7

que Perls feia, ho reproduïa en un altre context i, sorpresa!!,

funcionava.

Imagina el que va suposar per ell això. Sembla estrany, oi? Doncs no

ho és tant...de fet, aquesta és la forma en que les persones aprenem.

Pensa en un nen o una nena. Com aprenen? Simplement copiant el que

veuen en els altres. I segurament no saben ben bé què estan fent, però

ho fan i funciona. A aquest model d’aprenentatge, tant natural en

l’ésser humà, la PNL l’anomena modelatge.

Però per poder convalidar les hores dels seus grups d’estudi, Bandler

va haver de buscar un professor que li fes de tutor: el lingüista

especialitzat en Gramàtica Transformacional John Grinder.

8

John Grinder tampoc sabia res de teràpia, però va quedar molt sorprès

del que Bandler feia amb els seus companys. Grinder, com expert

lingüista, coneixia els processos naturals d’aprenentatge (que de fet

són els que intervenen en la parla) i, dirigint-se a Bandler, va

pronunciar la frase que va significar el tret de sortida de la

Programació Neurolingüística:

“Tu ensenya’m a fer el que fas, Richard, i jo et diré com ho fas”

I aquesta frase resumeix l’esperit i la filosofia de la PNL, que no

consisteix en saber què fan les persones, sinó que consisteix en saber

com les persones fan les coses, com pensen i com senten. I no només

en un entorn de teràpia, que a l’origen de la PNL hem vist que va ser

una cosa circumstancial, sinó en qualsevol àmbit personal i laboral.

Amb el temps, el número de persones que Bandler, Grinder i tots els

membres d’aquell primer grup, junts o per separat, van estudiar i

modelar va anar augmentant, fins a convertir la Programació

Neurolingüística en una disciplina autònoma, ben estructurada i que

ha assolit un grau de coneixement profund que milers de persones

estudien ja arreu del món.

9

Així, l’origen de la PNL és la curiositat, una curiositat que ens

converteix a tots en petits investigadors del funcionament humà, del

nostre i també del dels altres, i que ens proporciona habilitats i eines

molt eficients de gestió emocional i de comunicació personal i

interpersonal.

Milton Erickson, Virginia Satir i Gregory Bateson, que junt amb Fritz Perls van ser les primeres persones

estudiades per l’equip de Bandler i Grinder, ja que eren famosos per la seva alta efectivitat comunicativa.

Robert Dilts i Stephen Gilligan, dos dels membres del primer grup d’estudi de PNL

10

ESQUEMA BÀSIC DE LA PNL

Podríem entendre la Programació Neurolingüística com la disciplina

que estudia la relació que existeix entre els nostres pensaments, les

nostres emocions i la nostra conducta.

Esquemàticament:

PENSAMENTS

EMOCIONS COMPORTAMENTS

11

MODEL DE COMUNICACIÓ DE LA PNL

12

MODEL DE CANVI EN PNL

EA: Estat actual

Com està la meva vida en aquest moment?

Quins aspectes ja no són beneficiosos per mi?

ED: Estat desitjat

Com vull que estigui la meva vida?

Quin és el meu objectiu?

Com em vull sentir?

Recursos:

Eines, aprenentatges, coneixements, habilitats, recursos materials,

mentors, etc.

EA EA

RECURSOS

13

PRESSUPOSICIONS DE LA PNL

El mapa no és el territori

Constantment, les persones rebem infinitat d’estimuls perceptius. Per

poder gestionar-los, existeixen uns filtres que distorsionen i

simplifiquen la realitat, i la nostra representació interna de la realitat

externa és el nostre “mapa” personal, diferent del “territori” extern, al

que no tenim accés.

Les persones responem al nostre mapa, no a la realitat

No existeixen mapes vertaders i mapes equivocats. Existeixen mapes

més útils i efectius depenent dels nostres objectius i el context on ens

movem.

L’objectiu de la PNL és ampliar, enriquir els nostres mapes, per tal de

poder triar entre un número més gran d’alternatives.

14

Tota persona compta amb els recursos necessaris per assolir els

canvis desitjats

El recurs més important del que disposem els éssers humans és la

nostra capacitat d’aprenentatge.

Tot allò que pensem, que sentim i que fem respon a uns aprenentatges

prèvis.

Ser conscient d’això i de que podem renovar i millorar els nostres

aprenentatges és la principal idea de la Programació Neurolingüística.

Tot comportament respon a una funció positiva

Els pensaments, les emocions, els comportaments, les reaccions

instintives...fins i tot les enfermetats, responen a un funcionament

eficient del nostre cos i de la nostra ment, i que busca alguna cosa

positiva per nosaltres mateixos.

15

Les persones actúen de la millor forma possible amb la informació

de la que disposen

En PNL es creu que les persones ja disposem de tots els recursos

personals necessaris per produïr en ells mateixos els canvis desitjats.

Però el nostre model del món, amb creences limitants i

condicionaments, ens limita a l’hora de veure el que realment és

possible o ens impedeix accedir les nostres veritables capacitats i

recursos. Potser a vegades ens trobem en un estat mental que ens

impedeix accedir a tots els recursos. En aquestes situacions, una

persona pot prendre decisions o iniciar accions que, des d’una altra

perspectiva, corresponen a molt menys del que és capaç.

El significat d’una comunicació el posa el receptor, però és

responsabilitat de l’emisor

El que volem comunicar no és sempre allò que l’altra persona

comprèn. El realment important no és la nostra intenció, sino els

resultats que obtenim de les nostres paraules, to de veu, expressions

corporals..

Sent flexible podem canviar la forma en que ens comuniquem fins a

obtenir el resultat desitjat.

Si el que fas no funciona, fes una altra cosa

16

ELS 5 SENTITS

ELS 5 SENTITS I ELS 3 CANALS SENSORIALS

En Programació Neurolingüística diem que existeixen 3 canals

representacionals: el visual, l’auditiu i el cinestèsic.

El canal cinestèsic engloba el sentit del gust, del tacte i de l’olfacte.

17

CLAUS SENSORIALS VERBALS

En les nostres converses, utilitzem paraules relacionades amb els

nostres 3 canals representacionals.

Aquestes paraules es corresponen amb la forma en que està

organitzada la informació a la nostra ment.

Si estem atents a la nostra comunicació i a la dels altres, podem

detectar com són els nostres pensaments i els de les altres persones.

TIPUS DE PREDICATS

Visual:

mirar llum brillant gràficament claredat

enfocar imaginar perspectiva punt de vista etc.

Auditiu:

sonar afinar harmonia soroll fer oïdes sordes

dir silenci discutir etc.

Cinestèsic:

càlid vibracions emocionant fluir salat

espès fer mala olor etc.

18

ACCESSOS OCULARS

Les persones acompanyem els nostres processos mentals amb una

sèrie d’expressions físiques, corporals, les anomenades pistes d’accés.

Els primers desenvolupadors de la PNL van establir una

correspondència entre el moviment dels ulls i el tipus d’informació a

la que s’està accedint en cada moment. Del seu estudi van extreure el

següent model:

Vc Vr

Ac Ar

Ai C

19

ALTRES PISTES D’ACCÉS I FISIOLOGIA

Postura corporal:

Amb freqüència, les persones adopten determinades postures quan

estan pensant.

Gestos:

Les persones acostumen a acompanyar els seus processos mentals

amb gestos que indiquen quin tipus d’informació estan fent servir.

Respiració:

La respiració, depenent del tipus d’informació a la que s’està accedint

en cada moment, varia en la seva profunditat, ritme, etc.

To de veu:

Quan les persones accedeixen a segons quin tipus d’informació, el to

de veu que fan servir per parlar pot variar.

20

SUBMODALITATS

Quan recordem una situació de la nostra vida, i també quan imaginem

alguna cosa, ho fem mitjançant imatges, sons i sensacions.

Les característiques d’aquests elements, anomenades submodalitats

estan íntimament relacionades amb el significat que aquestes

experiències tenen per nosaltres.

La intensitat de la sensació associada a una experiència interna pot

variar si canviem les submodalitats.

No canviarà el contingut de l’experiència, és clar, però podem

aprendre a relacionar-nos d’una forma diferent amb cada record i amb

cada escena que imaginem.

A la següent llista trobareu exemples de distincions, submodalitats de

cada canal representacional.

21

Visual Auditiu Cinestèsic

Su

bm

odal

itat

s

Lluminositat

Tamany

Color o B/N

Intensitat

Localització

Distància

Contrast

Focus

Claredat

Moviment

Velocitat

2D o 3D

Associat/Diss.

Marc

Simetria

Etc.

To

Volum

Estèreo/Mono

Ritme

Durada

Continuïtat

Origen

Distància

Harmonia

Claredat

Etc.

Pressió

Temperatura

Extensió

Moviment

Intensitat

Freqüència

(Olors, sabors,

pes...)

Etc.

22

RAPPORT

La compenetració entre les persones, o Rapport, és un dels pilars

bàsics de la PNL.

El Rapport s’estableix quan existeix una relació de confiança i

respecte, independentment de si les diferents opinions sobre un tema

qualsevol són contraposades.

Per establir Rapport pots “acompanyar” qualsevol dels comportaments

de l’altra persona, ajustant el teu propi (verbal o no verbal) per

moure’t juntament amb ella.

23

Formes d’obtenir Rapport:

• Expressions facials.

• Postura.

• Moviments corporals.

• Gestos.

• Aspectes vocals.

• Frases repetitives.

• Respiració.

• Etc.

24

ANCORATGES

Un ancoratge és una associació entre un estímul i una resposta, és a

dir, és un aprenentatge.

Per exemple, escoltar una determinada cançó ens pot evocar un record

agradable, una bona sensació. O dolenta, segons la cançó...

El mateix passa per qualsevol tipus de percepció (visual, auditiva o

cinestèsica) externa o interna.

Un ancoratge, segons els primers desenvolupadors de la PNL, és

“la tendència de qualsevol element d’una experiència a evocar

tota l’experiència sencera”

El procés d’establir un ancoratge implica associar dues experiències

de forma conjunta en el temps, és a dir, afegir a una experiència

determinada un nou element perceptiu. Així, quan l’element afegit

torni a fer-se present, la persona recuperarà l’experiència sencera,

inclòs l’estat intern associat a ella.

Així, ancorar pot esdevenir una eina personal molt eficient per ajudar

a establir i accedir als processos mentals associats amb la creativitat,

l’aprenentatge òptim, la concentració i altres recursos interessants.

25

RESOLUCIÓ DE CONFLICTES

La Programació Neurolingüística proposa el patró de les Posicions

Perspectives com a forma d’obtenir la major quantitat d’informació

possible de qualsevol experiència.

Entre les experiències que es poden observar mitjançant les

posicions perceptives estan els conflictes personals i interpersonals.

26

LES POSICIONS PERCEPTIVES

Els tres punts de vista bàsics per una correcta avaluació de

l’experiència són els següents:

1ª Posició: Jo mateix, des del meu propi mapa.

2ª Posició: L’altra persona, assumint el seu mapa.

3ª Posició: L’observador. Algú extern a l’escena.

3ª Posició

1ª Posició 2ª Posició

27

LA LÍNIA DEL TEMPS

Les persones emmagatzemem les nostres experiències una estructura

mental ordenada i estructurada: el temps.

Així, la línia del temps organitza en cada persona les seqüències de les

seves experiències, i actuar sobre ella pot aportar noves comprensions

i recursos.

Línia del temps dissociada

Línia del temps associada

28

BONA FORMULACIÓ D’OBJECTIUS

La Programació Neurolingüística proposa cinc condicions que ha de

complir un objectiu per tal d’estar ben formulat:

SIS

TE

MA

MO

TO

R

DE

SC

RIP

CIÓ

ES

PE

CÍF

ICA

DE

PÈ

N D

E M

I

ME

SU

RA

BL

E E

N

EL

TE

MP

S

MID

A A

DE

QU

AD

A

29

SISTEMA MOTOR:

Fem un petit experiment. Respon a la següent pregunta: T’agraden les

pomes? ...molt bé... segurament ja hi ha una poma a la teva ment,

¿veritat? No una poca físicament, és clar, però sí una representació

mental d’una poma. I potser la poma que ha aparegut a la teva ment és

vermella, o Golden, o potser és un tros de pastís de poma o potser una

poma de la que surt un cuc o potser un snap de licor de poma o

potser...en qualsevol cas, hi ha una representació de “poma” a la teva

ment.

Per altra banda, fixa’t en que a aquesta representació mental li

acompanya una emoció. Por ser una emoció positiva o negativa, però

amb cada representació mental sempre assolim un determinat estat

intern, de major o menor intensitat.

I aquesta reacció emocional, lligada a cada representació mental del

món que ens fem, condiciona molt les nostres reaccions, la nostra

relació amb tot allò que ens envolta. En definitiva, el nostre llenguatge

(en PNL entenem com llenguatge tot el que nosaltres fem per

comunicar-nos verbal i no verbalment amb el nostre entorn i amb

nosaltres mateixos).

30

Deixant a banda les pomes i tornant als objectius, acabem de veure

que la forma en que aparegui aquest objectiu a la nostra ment, i

l’emoció que hi vagi lligada a ella, ens ajudarà o ens dificultarà la

consecució final de la nostra meta.

Per això ens diuen a vegades que el nostre objectiu ha d’estar enunciat

en positiu, perquè saber exactament allò que volem aconseguir, i si

realment està alienat amb els nostres valors, ens proporcionarà, quan

hi pensem, una emoció positiva, motivadora.

Imagina el teu objectiu:

Com sabràs que l’has aconseguit?

Quines coses veuràs?

Quines coses escoltaràs?

Quines coses sentiràs?

On seràs?

Què faràs? Quin serà el teu comportament?

Quines capacitats o habilitats hauràs de fer servir?

Sobre quins valors i quines creences estarà construït?

31

Qui seràs tu?

A quin sistema pertanyeràs? A quin equip? A quin grup de gent?

Porta tota la teva atenció al teu objectiu i respon-te aquestes preguntes.

Serà una bona forma de construir a la teva ment allò que vols.

Però...

Què passa amb allò que no volem?

Moltes vegades, sabem d’on volem fugir: “no vull estar gras”, “no

vull seguir treballant en aquesta empresa”, “no vull estar a l’atur”, “no

vull...”

El problema no és formular un objectiu en negatiu, ja que això ens

proporciona una emoció negativa sobre allò que no volem. El

problema es fer-ho nomes en negatiu. Perquè si sabem on no volem

estar però no sabem on volem anar, no sabrem cap a on caminar.

32

Però si sabem les dues coses, si sabem el que no volem i també el que

volem, estarem creant a la nostra ment un sistema propulsor, un

sistema motor.

NO

¿?

¿?

¿?

¿?

NO SI

Sistema propulsor

33

DESCRIPCIÓ ESPECÍFICA:

La generalització és un mecanisme ràpid per desitjar coses. Per

exemple, si algú diu “vull ser un gran músic”, el desig està ben

formulat. Però, la neurologia que l’ha de portar a terme ha entès bé

aquesta instrucció? No és massa inespecífica? Ràpidament sorgeix una

pregunta necessària per desfer la generalització: Què significa

específicament per tu “ser un gran músic”?

Tots hem escoltat algun cop a algú dir: “Jo el que vull és ser feliç”.

Per suposat, aquest és el “gran objectiu” de la majoria, per no dir de

totes, les persones del món. Però, si intentem concretar en què

consisteix la felicitat segurament cadascú de nosaltres donarem una

definició diferent. Potser per mi la felicitat consisteix en tenir una

família, o una bona feina, o un cotxe nou o viure en una casa amb

vistes al mar. O potser consisteix en poder veure exposada la meva

col·lecció de pintures o en participar amb èxit en una cursa en

bicicleta. O potser la felicitat per mi és assistir a la gala dels Oscar o

visitar les piràmides d’Egipte. La felicitat és una cosa definible de

moltes maneres, tantes com persones ho facin.

34

Les nostres neurones necessiten instruccions concretes per funcionar

adequadament. Podem prendre el símil de quan teclegem una direcció

d’Internet: si ens deixem un sol punt ja no apareix la direcció buscada.

Llavors, per què quan ens donem la instrucció a nosaltres mateixos no

tenim la mateixa precisió?

La nostra eta ha de ser el més concreta possible, és a dir, que puguem

expressar-la lingüísticament (ja sigui en veu alta o de forma escrita o

com una representació mental pròpia) de forma inequívoca, sense

ambigüitats de cap tipus).

SOTA EL TEU CONTROL:

Quina és la persona del món sobre la qual cadascú té absolut poder?

Un mateix! Per tant, cal deixar de costat qualsevol objectiu que

impliqui a altres persones. Trobar un treball o parella, o vendre un

producte nou, són objectius que depenen d’altres persones. Es

necessita a algú que em contracti, que una altra persona vulgui ser la

meva parella o que un client em compri el que ofereixo.

35

La PNL suggereix que es deixi de costat aquest tipus d’objectius, que

no estan sota la nostra responsabilitat totalment. No perdre’ls de vista,

però sí dedicar tota l’atenció a allò que realment depèn d’un mateix.

Puc reciclar-me professionalment, aprendre a ballar tango o millorar la

oferta de la competència per aconseguir els objectius abans formulats,

He de posar tots els meus esforços en allò que estigui sota el meu

control, enriquint la meva flexibilitat per tenir varies opcions que

depenguin nomes de mi en cada objectiu.

MIDA I TEMPS:

El fet de formular un objectiu de forma específica implica que

coneixerem la mida del mateix. I aquí entra en joc una possible

jerarquia de valors personals: Què és més important per mi,

aconseguir la totalitat del meu objectiu o tenir un repte gran davant

meu, encara que no l’assoleixi del tot?

Potser hi haurà persones que necessiten tenir davant seu un repte molt

gran, de forma que nomes aconsegueixin, per exemple, un 75% del

total. Aquesta podria ser una estratègia personal de motivació.

36

Quan començaré? Quan acabaré?

ECOLOGIA:

L’Ecologia és la ciència que estudia l’equilibri dels sistemes. En PNL

té el mateix sentit, però l’equilibri és personal, relacional, professional

i social. L’ecologia es pot entendre com l’anàlisi de les conseqüències

d’aconseguir el canvi. ¿Què passarà quan assoleixi el meu objectiu?

Què perdré? Què guanyaré?

Guanyar alguna cosa pot significar renunciar a d’altres. Ens hem de

preguntar si estem disposats a córrer aquest risc. Si el cost és molt

inferior al benefici ens convé el canvi, però si és al revés potser millor

no començar: direm que l’objectiu “no és ecològic per mi”.

El cercle d’Ecologia Personal, que pot variar d’una persona a una altra

dependent, per exemple, de si es té parella o no, és una eina que ens

ajuda a analitzar l’impacte ecològic el nostre objectiu:

37

Per calcular l’impacte ecològic de la consecució del nostre objectiu

sobre la nostra ecologia personal, podem fer servir aquest esquema:

38

Què és EL MILLOR que em

podria passar en aquest

àmbit si ACONSEGUEIXO

el meu objectiu?

Què és EL PITJOR que em

podria passar en aquest

àmbit si ACONSEGUEIXO

el meu objectiu?

Què és EL MILLOR que em

podria passar en aquest

àmbit si

NO ACONSEGUEIXO el

meu objectiu?

Què és EL PITJOR que em

podria passar en aquest

àmbit si

NO ACONSEGUEIXO el

meu objectiu?

39

Hi ha molts objectius que no s’aconsegueixen perquè conscient o

inconscientment no es vol renunciar a algun aspecte important per la

persona. És el cas típic de l’estudiant de final de carrera que suspèn

l’assignatura d’Estadística, que no és una assignatura difícil però

aprovar-la implica el final de la seva vida d’estudiant i haver

d’afrontar el repte de la vida professional.

40

METAMODEL DEL LLENGUATGE

Per tal de poder gestionar mentalment tota la informació que ens

arriba del món, i per tal de relacionar-nos amb el nostre entorn de

forma eficient, les persones utilitzem uns filtres interns que

simplifiquen i distorsionen la realitat

MÓ

N E

XT

ER

IOR

OM

ISIO

NS

DIS

TO

RS

ION

S

GE

NE

RA

LIT

ZA

CIO

NS

RECEPCIÓ PERCEPCIÓ SIGNIFICAT

COMUNICACIÓ

41

Patró del model Exemple

Omissions

Falta d’índex referencial “Les persones no canvien”

Omissió simple “Estic confós”

Omissió comparativa “El millor és no dir res”

Verb inespecífic “Ella em fa enfadar”

Nominalització Sento tristesa

Execució perduda No és bo mostrar sentiments

Generalitzacions Quantificadors universals Ella sempre ho fa així

Operadors modals Jo no hauria de fer això

Distorsions

Lectura mental Ella no em suporta

Causa-efecte El teu to de veu em fa mal

Equivalència complexa No m’estima, no em mira

Pressuposicions

Pressuposar implica fer algun tipus d’atribució a una altra persona o

situació. Tots tenim creences i expectatives extretes de la nostra

experiència personal. És impossible viure sense elles i, per tant, ens

trobem amb la necessitat d’haver de suposar coses.

Exemples:

• Per què no somrius més?

• Ets igual de ruc que el teu pare!!

Una pressuposició pot contenir altres violacions del Metamodel que

també cal investigar.

42

NIVELLS NEUROLÒGICS

El model dels Nivells Neurològics va ser proposat per Robert Dilts, un

dels desenvolupadors més importants de la Programació

Neurolingüística, inspirat en els anomenats Nivells Lògics de Canvi

plantejats per l’antropòleg anglès Gregory Bateson.

És tracta d’un model que fa referència als diferents graus o nivells

mentals en que les persones percebem, ens representem i

emmagatzemem les nostres experiències i actuem en funció d’elles.

Estableix els següents 6 nivells, organitzats jeràrquicament.

43

Tal jerarquia respon a les següents premisses:

1. La funció de cada nivell consisteix en organitzar la informació

del nivell immediatament inferior.

2. Les regles que regeixen els canvis són diferents per a cadascun

dels nivells.

3. Un canvi en un nivell superior afecta, gairebé segur, els nivells

inferiors.

4. Un canvi en un nivell inferior no té per què afectar els nivells

superiors.

ENTORN

COMPORTAMENT

CAPACITATS

CREENCES I VALORS

IDENTITAT

SISTEMA

On? Quan?

Què?

Com?

Per què?

Qui sóc?

Qui més hi ha?

44

DEFINICIÓ DE CADA NIVELL NEUROLÒGIC:

Entorn: Es refereix a l'espai físic en el qual s'executen les conductes:

la llar, l'oficina, l'escola, el club de tennis, el bar, etc. És el context

físic en el que es dóna qualsevol situació personal o relacional.

Presenta dues dimensions bàsiques: el temps i l’espai.

Respon a les preguntes: A on? i Quan?

Comportament: Fa referència a les accions que duem a terme en un

entorn determinat. Les conductes ens permeten assolir els objectius

proposats i, a mesura que són reiterades, serveixen de fonament de la

nostra actitud. Podem distingir 5 tipus diferents de conducta: proactiva

(orientada a la consecució d'objectius propis), col·laboradora

(orientada a l'ajuda), reactiva (no sorgeix des de la motivació interna,

sinó com a resposta a demandes externes), passiva (sorgeix de

l'aplicació de la llei del mínim esforç i d'una actitud expectant) i

negativa (sorgeix de l'oposició i la crítica cap als altres o cap a les

circumstàncies). Inclou les conductes d’omissió.

Respon a la pregunta: Què?

Capacitats: Estratègies, qualitats, habilitats, competències. Són els

recursos dels que una persona disposa, tant els disponibles com els

45

potencials. Delimiten el rang de comportaments possibles i el

potencial de creixement de la persona. El desenvolupament d'una

persona, tant en sentit evolutiu-biològic com transpersonal, es basa en

l'adquisició de noves capacitats que són, en definitiva, aptituds o

habilitats que ens permeten assolir metes.

Respon a la pregunta: Com?

Creences: Conjunt de judicis i avaluacions (aprenentatges) que una

persona es va construint al llarg de la vida sobre ella mateixa, els

altres i el món. Es construeixen a partir de les atribucions de significat

i de causa que anem fent dels esdeveniments de la vida. Constitueixen

el nucli de la motivació i són la font d’energia que mou a l’acció

(comportaments). Defineixen límits i permisos. Les creences suporten

la nostra identitat i ens obren les portes del poder o no poder.

Respon a la pregunta: Per què?

“Tant si creus que pots com si creus que no pots, tens raó” Henry

Ford.

“Les teves creences no estan fetes de realitats, més aviat la teva

realitat està feta de creences” Richard Bandler.

46

Valors: Són els pilars fonamentals sobre els que una persona es

construeix. Són els “fonaments”. Marquen sentit estratègic.

Defineixen la “direcció” de l’acció. Són els criteris interns de decisió.

Estan ordenats en base a una jerarquia personal i cultural: “escala de

valors”.

Identitat: És el nivell en el qual s'estructura d'una manera consistent i

coherent la nostra particular manera de ser i de funcionar en el món, i

ens distingeix de la resta dels membres de la nostra espècie. Explica

per què reaccionem d'una manera o una altra, què pensem, què ens

emociona, què ens desagrada; en definitiva, qui som. És la suma de les

parts que configura un tot més enllà de les parts en si mateixes. Marca

quina relació tenim amb nosaltres mateixos, qui creiem que som.

Respon a la pregunta: Qui?

Sistema: Sorgeix de la consciència de formar part d'un sistema més

ampli, que acull els aspectes essencials del nostre ser en una instància

superior. Des d'aquesta instància sorgeixen forts impulsos de

desenvolupament personal que poden ser viscuts de diferents maneres

(família, equip, amistats, religió, ecologia, filosofia, transcendència,

altruisme…) i aporten un propòsit a les nostres vides. També

anomenat transpersonal i espiritual.

Respon a la pregunta: Qui més?

47

EXEMPLES D’AFIRMACIONS FETES A DIFERENTS

NIVELLS NEUROLÒGICS:

Una persona que té cura d’ella mateixa físicament:

• Identitat: Sóc saludable.

• Valor: Gaudir de bona salut.

• Creença: Si em mantinc sa, puc fer millor les meves activitats.

• Capacitat: Sé com cuidar-me.

• Comportament: Faig exercici diàriament.

• Entorn: El gimnàs, l'aire lliure.

Un estudiant al que lo va malament un examen:

• Identitat: Sóc un estúpid i un mal estudiant.

• Creença: Si no aprovo aquest examen els companys es riuran de mi i

a casa em castigaran.

• Capacitat: Em costa molt retenir a la memòria llistats llargs amb

moltes dades.

• Comportament: De 5 preguntes, n’he contestat 2 i n’he deixat 3 en

blanc.

• Entorn: A la classe hi feia molta calor i estàvem molt incòmodes.

48

Una persona amb addicció a l’alcohol:

• Identitat: Sóc un alcohòlic.

• Creença: Necessito veure per poder estar tranquil i conviure amb els

altres.

• Capacitat: No sé deixar de veure. No puc controlar-me.

• Comportament: Avui m’he pres tres gots de vi per esmorzar.

• Entorn: Quan estic al bar amb els amics m’agrada fer una copeta.

Superman/Clark Kent:

• Identitat: Sóc Superman, un heroi invencible/ Sóc Clark Kent, un

periodista.

• Creença: La humanitat ha de ser protegida/Cal portar una vida

ordenada.

• Capacitat: La meva força és quasi il·limitada/Sé informar

correctament a la societat.

• Comportament: Faig servir la força per fer el bé/Escric en un diari.

• Entorn: Allà on algú estigui en perill/La redacció d’un diari.

49

ALGUNES APLICACIONS DELS NIVELLS

NEUROLÒGICS A L'EMPRESA, EDUCACIÓ I

DESENVOLUPAMENT PERSONAL

De la mateixa forma que la Programació Neurolingüística proposa el

model dels Nivells Neurològics en les persones, també ho fa en les

empreses, les famílies, els grups d’amics, els equips esportius i, en

definitiva, en qualsevol grup o equip de treball o de convivència. Tot

grup de persones, pel fet de constituir un sistema, presenta uns nivells

on es perceben, es representen i s’emmagatzemen les experiències i

s’actua en funció d’elles. Així, tot equip actua habitualment en un

entorn determinat, presenta una sèrie de comportaments i unes

capacitats com a grup, té unes creences i uns valors determinats i

també un sentit d’identitat i pertinença a un sistema més ampli.

A partir d’aquesta doble aplicació dels Nivells Neurològics, ja que

cada membre d’un equip presenta també la seva pròpia estructura, la

PNL proposa com a model de funcionament adequat d’un equip

l’alineació dels Nivells Neurològics individuals amb els col·lectius.

Aplicacions concretes dels Nivells Neurològics:

Significació de les conductes:

Si veiem a algú que pensem que ha actuat feixugament, el que solem

pensar i expressar és: “ets desmanyotat”, amb la qual cosa potenciem

més la seva malaptesa al passar de la conducta a la identitat, pel fet

50

que “si sóc desmanyotat, només puc fer malapteses”. Però podem

utilitzar la mateixa estructura en un sentit positiu. Una de les opcions

potenciadores és prendre conductes beneficioses, útils, etc. que ja

realitzem i preguntar-nos: “Aquesta conducta què demostra/diu de mi

com a persona que està evolucionant?” D'aquesta manera fem una

transformació des del nivell de conducta fins al d'identitat i li donem

un sentit dinàmic i constructiu.

Quan una persona comença a fer canvis de conducta, una manera

d'ajudar-lo a que integri amb més profunditat aquest canvi en la

imatge que té d’ella mateixa és fer aquesta traducció. Per exemple, un

empresari tenia certes dificultats en el seu negoci. Al poc temps es

veia que les estava superant i estava sent més manyós amb la situació.

Podríem preguntar-li: "Què demostra de tu com a persona aquest

èxit?” Ell potser contestaria: “Que sóc una persona activa i vàlida en

el meu desenvolupament professional”. Ara podríem preguntar-li:

“Ser una persona activa i vàlida en el teu desenvolupament

professional què diu de tu com a persona que està en evolució?”. Ell

contestaria: “Que puc crear una nova qualitat de vida”. I així podem

continuar, encadenant preguntes amb respostes, creant un panorama

expandit de nosaltres mateixos. A més podem equilibrar la nostra vida

prestant atenció a la nostra evolució personal i no sols al que va

malament.

51

Crítica constructiva:

Si jo dic: “Mira que ets estúpid”, considerem que aquesta persona,

sigui el nostre fill/alumne/emprat, a més de ser moreno, tindre els ulls

castanys, etc., és estúpid. Però si ens expressem així, el més probable

és que aquesta persona entengui que, igual que no es pot canviar el

color dels ulls, tampoc pot canviar el ser estúpid.

En canvi, si ens expressem en termes de conducta, això té l'avantatge

que la persona pot percebre el comportament com canviable.

Per exemple, si un alumne està molestant a les seves companyes,

podríem dir: "La teva forma de tractar-les no m'agrada. Tu ets una

persona que les pot tractar amigablement".

D'aquesta manera, la conducta no desitjada es processa com una cosa

canviable, no com una cosa permanent i pròpia de la persona i es crea

una direcció personal desitjable. La qüestió és allunyar-se de "tu ets..."

i acostar-se a "tu, a vegades, et comportes de forma...". I és convenient

recordar que la nostra comunicació no verbal ha de ser congruent, ja

que si pronuncio “la teva conducta em sembla inapropiada” amb veu

d'estar insultant, el que percebrà l'altra persona serà com si fos alguna

cosa que té a veure amb la seva personalitat.

Si el que vull és que la meva filla iniciï i mantingui una sèrie de

conductes noves i arribi a identificar-se amb aquesta forma d'actuar,

expressaré a la meva filla clarament les conductes que vull

promocionar (sent molt específic) i a continuació crearé un pont amb

la seva “personalitat”. Per exemple: “Laia, m'agrada que arrepleguis

els joguets després d'acabar de jugar; saps ser ordenada”.

52

Al principi es tracta d'anar mencionant aquestes conductes que volem

promocionar (per exemple, “Laia m'alegra que estigues ajudant al

Víctor”), perquè, gradualment, es vagi incloent aquesta conducta com

a característica en la seva persona (per exemple, “M'alegra que siguis

tan cooperadora”).

Cal anar amb precaució d'usar excessivament aquest tipus de “elogis”.

Podríem fer dependent a aquesta persona de les alabances perquè

actuï, en lloc d’actuar per si mateixa. A més, recordem que tota

conducta és útil en algun context, no en tots. Hi ha alguns contextos

en que les “millors” conductes són especialment nocives.

La crítica constructiva és una forma especialment poderosa d'ajudar a

crear noves i potenciadores tendències en les conductes dels nostres

fills/alumnes/emprats (o en nosaltres mateixos), incrementant

l'empatia i la seva pròpia estima, oferint una alternativa precisa de

conducta i mantenint la nostra energia alta.

Un altre exemple d'aplicació de la diferenciació conducta i identitat.

En una companyia els encarregats es queixaven davant de les

dificultats que tenien per a sintonitzar amb els seus treballadors.

Llavors algú podria suggerir com a tasca reconèixer el treball ben fet

dels seus col·laboradors, tal com s’explica a continuació. Però ells [els

encarregats] no eren així! Llavors se’ls podria dir que es fiquessin en

una butxaca deu papers i que cada dia expressaren deu reconeixements

a les persones que treballaven amb ells. Reconèixer punts valuosos

dels seus empleats com ser puntual, fer el treball a consciència, oferir

ajuda als seus companys, etc. era una cosa artificial i costós al

principi. En menys temps del que esperaven, van començar a

reconèixer els aspectes positius dels seus col·laboradors. I a aquests, al

53

veure’s reconeguts, se sentien més còmodes treballant i relacionant-se.

I als encarregats els agradava expressar la seva estimació perquè feia

més agradable el treball, millorava les relacions i les feia més fluides i

harmòniques, entre altres coses.

54