INTERNET EXPANDEIX LA SOCIETAT

Constitueix una font de recursos d'informaci ói coneixements compartits a escala mundial

s la via de comunicaci que permet establir É óla cooperaci i col·laboraci entre gran ó ónombre de comunitats i grups d’inter s è

generals o espec fics distribu ts per tot el í ïplaneta

Permet poder fer una crida a la societat, propagar un idea i mobilitzar a la gent amb

uns objectius en comú

Internet....

Historia

J.C.R Licklider va plantejar la necessitat de crear una xarxa a escala mundial d'ordinadors connectats mitjançant l nies de comunicaci í óde banda ampla, degut a aquest fet s éconsiderat per molts el pioner d'Internet.

Lawrence G. Roberts Juntament amb Leonard Kleinrock van crear ARPANET

Tim Berners Lee, en el marc del CERN, va desenvolupar una xarxa oberta, lliure i gratu ta ï (World Wide Web) que donaria lloc a la xarxa actual.

Douglas Engelbart Va fer possible enllaçar i compartir informaci de diverses fonts.ó

Xarxes Socials

1971 S'envia el primer e-mail entre dos ordinadors situats un al costat de l'altre.

1978 Ward Christensen i Randy Suess creen el BBS (Bulletin Board Systems) per informar als seus amics sobre reunions, publicar notícies i compartir informació.

1994 Es llança GeoCities, un servei que permet als usuaris crear els seus propis llocs web i allotjar-los en determinats llocs segons el seu contingut.

1995 La Web aconsegueix el milió de llocs web, i The Globe ofereix als usuaris la possibilitat de personalitzar les seves experiències on-line, mitjançant la publicació del seu propi contingut i connectant amb altres individus d'interessos similars. Randy Conrads crea Classmates, una xarxa social per contactar amb antics companys d'estudis.

1997 Llançament de AOL Instant Messenger, que ofereix als usuaris el xat, al mateix temps que comença el blogging i es llança Google. També s'inaugura Sixdegrees, xarxa social que permet la creació de perfils personals i llistat d'amics

1998 Neix Friends Reunited, una xarxa social britànica similar a Classmates. Així mateix, es realitza el llançament de Blogger.

2000 Esclata la “Bombolla d'Internet”. En aquest any s'arriba a la xifra de setanta milions d'ordinadors connectats a la Xarxa.

2002 Es llança el portal Friendster, que aconsegueix els tres milions d'usuaris en només tres mesos.

Xarxes Socials

2003Neixen MySpace, LinkedIn i Facebook

2004Es llancen Digg, com a portal de notícies socials; Bec, amb l'acrònim de Blog Early, Blog Often"; i Orkut, gestionada per Google.

2005Youtube comença com a servei d'allotjament de vídeos, i MySpace es converteix a la xarxa social més important d'Estats Units.

2006S'inaugura la xarxa social de microblogging Twitter. A Espanya es llança Tuenti, una xarxa social enfocada al públic més jove. Aquest mateix any, també comença la seva activitat Badoo.

2008Facebook es converteix a la xarxa social més utilitzada del món amb més de 200 milions d'usuaris, avançant a MySpace.

2010Google llança Google Buzz, la seva pròpia xarxa social integrada amb Gmail

2011MySpace i Bec es redissenyen per competir amb Facebook i Twitter.

2012Actualment, Facebook ha superat els 800 milions d'usuaris, Twitter compta amb 200 milions, i Google+ registra 62 milions. La xarxa espanyola Tuenti va aconseguir al febrer d'aquest any els 13 milions d'usuaris.

Estad stiquesí

Les xarxes predilectes s n......ó

Estad stiquesí

Nombre d'usuaris d'Internet distribu ts per ïdiverses parts del m n i l'evoluci de l' só ó ú

El continent asi tic destaca per ser el que m s à éusuaris t i el que m s ha crescuté é

Estad stiquesí

Segons l'informe anual publicat per el Ministeri d'Ind stria, Energia i úTurisme l'any 2013, "La Sociedad en Red", hi ha unes 12 milions de llars amb connexi a internetó amb un increment interanual de 4,7% que encara continua pujant. Els usos a nivell estatal i Europeu s n:ó

Marc legal

Des d'una perspectiva legal i en l'ampli camp de drets, poden afectar en regular les xarxes socials expressions com:- confidencialitat- propietat intel·lectual- seguretat.

s important que existeixin normatives en aquest mbit É àper protegir als seus usuaris, una Llei de Protecci de óDades Personals ser la base per a la seva correcta àprotecci . La norma tamb ha de ó é conscienciar a la població, sobre els riscos a la privadesa i l'autodeterminaci informativa creats per aquestes óxarxes, en les quals qualsevol material que es penja passa a formar part de la mateixa i per tant, es transforma en cosa p blica, sense restriccions a terceres úpersones.

 Cas Snowden

 l'Oficina de Seguretat de l'Internauta

Per a qu puc usar una xarxa social?è

Puc participar en un projecte en l nia des de qualsevol ílloc. Puc construir una identitat personal o virtual i compartir-la (aficions, creences, ideologies, etc.)

Puc relacionar-me amb altres persones, evitant tot tipus de barreres tant culturals com f siques.í

Puc tenir acc s a serveis p blics i culturals.é ú

Puc participar, mobilitzar-me i organitzar-me dins dels moviments socials.

L'actualitzaci d'aquestes óxarxes s instant nia!!!é à

Per a qu puc usar una xarxa social?è

Twitter s un sistema web gratu t que permet als é ïusuaris es enviar missatges de text (tuits) de fins a 140 car cters que s'actualitzen en temps real. Els àtuits es publiquen a la p gina principal de àl'usuari/a. Per altra banda, aquest pot visualitzar els tuits de la resta de persones que estan presents a la xarxa buscant-les pel nom d'usuari/a o b seguint-éles.

Facebook s una xarxa social on els usuaris/es poden éagregar amics, enviar missatges, jugar a jocs, formar grups i construir un perfil propi. Les publicacions que un realitza es publiquen en un espai anomenat mur al qual poden accedir els amics per fer-hi comentaris i escriure missatges.

Youtube s un lloc web on els usuaris/es poden écompartir i pujar v deos.í

Per a qu puc usar una xarxa social?è

s un lloc web on els membres de la comunitat poden Éemmagatzemar, compartir i opinar sobre fotos i v deos.í

Linkedin s una xarxa social orientada a éprofessionals. s un gran recurs per generar m s É étr fic cap al teu website i guanyar m s visibilitat à éper a la teva persona o al teu negoci. L'objectiu s poder generar una xarxa de contactes éprofessionals que permeti una connexi directa amb ópersones del propi sector o d'altres sectors, en els quals un pot valorar oportunitats ocupacionals o de negoci.

Instagram s una xarxa social on els usuaris/es époden compartir fotografies i v deos generant ídiferents efectes fotogr fics i que despr s poden à écompartir a altres xarxes socials.

Expansi social: Moviments a Espanya i Catalunyaó

El 15 de maig del 2011 es van iniciar una s rie de èprotestes ciutadanes pac fiques que reivindicaven un ícanvi radical a la pol tica espanyola i la seva societat. í

15 M / Els Indignats

Les mobilitzacions eren a trav s d'Internet i de les éxarxes socials i les assemblees eren retransmeses per streaming. Van sorgir iniciatives com «Nolesvotes.org» o «Estado del malestar».

Democracia Real Ya DRY ja que han estat els impulsors del moviment a Espanya i a Catalunya.

Manuel Castells en el seu llibre "Redes de indignaci n y óesperanza" considera que ha sorgit un model emergent, «els moviments socials en xarxa».

«Uni entre l'ó espai urbà i el ciberespai»

Expansi social: Pa sos rabsó ï à

Tun sia: al 2010 un venedor ambulant s'immola com a protesta per les ícondicions del pa s. Centenars de joves inicien nombroses protestes i íla repressi policial s gravada i difosa per Youtube produint un ó éefecte viral amb una cadena d'immolacions i protestes. El govern va ser enderrocat i es va configurar un nou govern.

Egipte: al 2011 el jove Asmaa Mafhouz f una crida a trav s d'un v deo a é íFacebook per concentrar-se a la plaça Tahrir per defensar la dignitat del poble. Mubarak despr s molts anys al poder s enderrocat.é é

L bia: es convoca per Facebook un aixecament contra el govern. S'inici í àuna guerra civil amb l'enderrocament del govern, Muamar al Gaddafi s éassessinat.

Turquia: al 2013 es difonen imatges de la repressi policial contra óles protestes de la ciutadania. El govern es mant per amb promeses é òde canvis.

Primavera rab: cicle de protestes que àalguns autors han qualificat com a "Revolucions 2.0" i en els quals van tenir un paper clau les xarxes socials.

Expansi social: Corea del Nordó

L'acc s a internet s possible a Corea del Nord, per nom s amb una é é ò éautoritzaci especial i utilitzat principalment per a fins ógovernamentals. El pa s una mica d'infraestructura de banda ampla per í òla majoria dels serveis en l nia s n oferts a trav s d'una intranet í ó énacional coneguda com Kwangmyong.

Algunes persones d'aquest territori es juguen literalment la vida per poder transmetre a l'exterior la realitat del pa s.La filmaci de í óimatges i escenes de la vida di ria s n considerades com "tra ci à ó ï ópol tica" i tenen penes de pres .í ó

Un reportatge del programa de Televisi de Catalunya 30minuts titulat ól'Estat secret mostra aquesta crua realitat i de com persones que han pogut sortir de Corea del Nord utilitzen les xarxes socials, internet i telecomunicacions per poder fer d'altaveu de les situacions que van viure i que encara perduren al pa s. í

El 1948 es va establir la Rep blica úPopular de Corea del Nord. Una dictadura comunista que ara dirigeix Kim Jong-un, el n t del éprimer dirigent.

Expansi social: Cubaó

Des de l’onze d'octubre de 1996, Cuba va quedar oficialment connectada a la xarxa mundial de dades. Aquest enllaçno nom s t l'avantatge de é épermetre l'acc s al patrimoni mundial de coneixements, tamb é érepresenta un mitj ideal per difondre la realitat nacional i donar a àcon ixer les tantes vegades manipulada realitat sociopol tica i è ícultural de l’illa.

Tot i aix nom s s utilitzat per periodistes, diplom tics estrangers i í é é àfuncionaris de l'estat. Algunes persones poden tenir acc s dins d'un éCibercaf o a les Universitats. è

Quatre anys despr s, Internet no s accessible per a tothom. Les raons é époden ser varies:

- L'embargament econ mic dels Estats Units a Cubaò- Economia cubana- La por del govern a la llibertat d'informació

El 1948 es va establir la Rep blica úPopular de Corea del Nord. Una dictadura comunista que ara dirigeix Kim Jong-un, el n t del éprimer dirigent.

Conclusions

Internet expandeix la societat perqu :è

Constitueix una font de recursos d'informaci i coneixements compartits óa escala mundial.

Internet est canviant els esquemes tradicionals de fer les coses. La àcomunicaci per via electr nica s m s c moda, r pida, ecol gica i ó ò é é ò à òecon mica.ò

Les xarxes socials han obert un ventall de possibilitats de comunicaci ói relacionals, eliminant les fronteres en la comunicaci i permetent óuna interacci simult nia amb persones d'arreu del planeta. ó à

Internet i les xarxes socials han perm s el desenvolupament de noves èformes de comunicaci i organitzaci facilitant i consolidant els ó ómoviments socials.

L' s de les xarxes ha posat en evid ncia, amb una difusi ú è óextraordin ria, algunes de les injust cies que se succeeixen arreu del à ím n.ó

Noves formes de fer publicitat, l'abund ncia d’informaci o l'educaci à ó óamb els nous esquemes d'ensenyament (Aules i Llibreries Virtuals) han tingut un gran impacte en la societat.

Aparici de noves formes d'organitzaci professional i l'aparici de ó ó ónoves professions.

Webgrafia

ONTSI. (2013). Informe anual La Sociedad en Red. Edici n 2014. Recuperat el 31 d'octubre de 2014, a óhttp://www.ontsi.red.es/ontsi/sites/default/files/informe_anual_la_sociedad_en_red_2013_ed._2014.pdf

Romero-Moreno, Luisa Mar a. (2013). Informe sobre an lisis y evoluci n del fen meno de las redes sociales en Espa a. Revista de Humanidades [en l nea]. í á ó ó ñ íRecuperat el 31 d'octubre de 2014, ahttp://www.revistadehumanidades.com/articulos/44-informe-sobre-analisis-y-evolucion-del-fenomeno-de-las-redes-sociales-en-espana

The Cocktail Analysis. (2013). 5 Oleada Observatorio de Redes Sociales. Recuperat el 27 d'octubre de 2014, aªhttp://es.slideshare.net/TCAnalysis/5-oleada-observatorio-redes-sociales

Agencia Espa ola de Protecci n de Datos (2014). Gu a para una evaluaci n de impacto en la Protecci n de Datos Personales. Recuperat el 20 de novembre de ñ ó í ó ó2014, a http://www.agpd.es/portalwebAGPD/canaldocumentacion/publicaciones/common/Guias/Guia_EIPD.pdf

Mateos, scar. (2013). "Una xarxa global de moviments socials? Una aproximaci al cicle de protestes 2011-2013". Educaci n Social. Revista d'Intervenci Ó ó ó óSocioeducativa, 55 p.11-32. Recuperat el 27 d'octubre de 2014, a http://www.recercat.net/bitstream/handle/2072/223799/M1_55_CAT.pdf?sequence=1

D az Guti rrez, Aroa. (21 de maig 2013). El d a de Internet: recordando sus or genes 20 a os despu s. eldiariofenix.com. Recuperat el 13 de novembre 2014, í é í í ñ éa http://www.eldiariofenix.com/content/el-d%C3%AD-de-internet-recordando-sus-or%C3%ADgenes-20-a os-despu sñ é

Will Grant. (13 de Octubre 2014). BBC Mundo, La Habana. ¿Por qu no es universal el acceso a internet en Cuba?. Recuperat el 06 de novembre 2014, aéhttp://www.bbc.co.uk/mundo/noticias/2014/10/141013_tecnologia_cuba_internet_falta_wifi_lv

Nina Wormer. (4 de Febrero 2014). 140 caracteres para cambiar el mundo. Gu a para periodistas (fuentes y recursos para informar sobre el sur). Recuperat íel 01 de novembre 2014, ahttp://guiaparaperiodistas.org/?p=3972

Ester Mar a Regalado Miranda y Elsa Regalado Miranda. (1997). Internet. La red de redes en Cuba. Recuperat el 01 de novembre 2014, aíhttp://scielo.sld.cu/scielo.php?pid=S0864-21411997000100006&script=sci_arttext

CEDEC (Centro Nacional de Desarrollo Curricular en Sistemas no Propietarios). Las Leyes y las redes sociales. Recuperat el 31 d'octubre 2014, ahttp://cedec.ite.educacion.es/es/familia-ique-hacer/leyes-y-redes

Helena Matute. Mi fobia social (Una experiencia personal). ¿Internet produce depresi n y aislamiento?. Recuperat el 30 d'octubre 2014, aóhttp://ansiedad-social.com/2008/06/02/%C2%BFinternet-produce-depresion-y-aislamiento/

Asur Fuentes, Juan Guerrero y Enrique Gracia. Enero 2010 vol. 7. Acci n psicol gica. Internet y apoyo social. Recuperat el 30 d'octubre 2014, aó óhttp://e-spacio.uned.es/fez/eserv.php?pid=bibliuned:AccionPsicologica2010-numero1-0002&dsID=Documento.pdf

Isabel Ponce. 17 de Abril de 2012. Observatorio Tecnologico. Historia de las redes sociales. Recuperat el 17 de novembre 2014, ahttp://recursostic.educacion.es/observatorio/web/es/internet/web-20/1043-redes-sociales?start=2

Mariana Duffill. Creatibur n. Top ten de las redes sociales en Espa a. Recuperat el 18 de novembre 2014, aó ñhttp://www.creatiburon.com/top-ten-de-las-redes-sociales-en-espana/

Yiney Yiyis Tirado. Calameo. Las redes sociales. Ventajas y desventajas del uso de las redes sociales. Recuperat el 20 de novembre 2014, ahttp://es.calameo.com/read/0031910777acf7d083bf5