L’ORGANITZACIÓ POLÍTICA DE LA SOCIETAT Unitat 4L’ORGANITZACIÓ POLÍTICA DE LA SOCIETAT Unitat 4

Índex generalÍndex general

1.-L’ESTAT COM A ORGANITZACIÓ POLÍTICA DE LA SOCIETAT1.-L’ESTAT COM A ORGANITZACIÓ POLÍTICA DE LA SOCIETAT

2. – L’EXERCICI DEL PODER: ESTATS DEMOCRÀTICS2. – L’EXERCICI DEL PODER: ESTATS DEMOCRÀTICS

3. –ESTATS DEMOCRÀTICS I ESTATS NO DEMOCRÀTICS3. –ESTATS DEMOCRÀTICS I ESTATS NO DEMOCRÀTICS

4. –L’ESTAT: ENTRE LA GLOBALITZACIÓ I LA REGIONALITZACIÓ4. –L’ESTAT: ENTRE LA GLOBALITZACIÓ I LA REGIONALITZACIÓ

5. –TRACTATS, DECLARACIONS I ORGANITZACIONS SUPRANACIONALS5. –TRACTATS, DECLARACIONS I ORGANITZACIONS SUPRANACIONALS

0.-INTRODUCCIÓ0.-INTRODUCCIÓ

6. –LES ORGANITZACIONS NO GOVERNAMENTALS ONG6. –LES ORGANITZACIONS NO GOVERNAMENTALS ONG

7. –ÁMBITS CULTURALS DEL MÓN7. –ÁMBITS CULTURALS DEL MÓN

0. INTRODUCCIÓ0. INTRODUCCIÓ

LA GEOGRAFIA POLÍTICA

o geopolítica

Estudia com s'organitza la societat a l'espai

com

ESTATLa POLÍTICA és la ciència de governar l'Estat, d'organitzar i administrar les societats.

La POLÍTICA és la ciència de governar l'Estat, d'organitzar i administrar les societats.

La paraula prové del grec POLIS, que significa ciutatLa paraula prové del grec POLIS, que significa ciutat

TRADICIONALMENTHa estat l’organització bàsica de les societats

TRADICIONALMENTHa estat l’organització bàsica de les societats

ACTUALMENTEls estats cedeixen part de la seva sobirania a entitats supranacionals, com l'ONU o la Unió Europea

ACTUALMENTEls estats cedeixen part de la seva sobirania a entitats supranacionals, com l'ONU o la Unió Europea

resultat de la

1.L’ESTAT COM A ORGANITZACIÓ POLÍTICA DE LA SOCIETAT1.L’ESTAT COM A ORGANITZACIÓ POLÍTICA DE LA SOCIETAT

L’ESTATÉs el conjunt de les institucions creades per regular la vida i l'activitat de les persones, que viuen en un territori i que estan governades per unes mateixes lleis sota un mateix poder

ELEMENTSCONSTITUTIUS

EL TERRITORI, sobre el qual exerceix el seu poder. El territori estatal acostuma a estar ben delimitat per unes fronteres (terrestres , marítimes i aèries) que permeten distingir-lo d'uns altres estats. Fora de les fronteres l’estat no té sobirania

EL TERRITORI, sobre el qual exerceix el seu poder. El territori estatal acostuma a estar ben delimitat per unes fronteres (terrestres , marítimes i aèries) que permeten distingir-lo d'uns altres estats. Fora de les fronteres l’estat no té sobirania

LA POBLACIÓ, sotmesa al poder de l’Estat i a les seves lleis: els drets i les obligacions que afecten per igual tots els ciutadans

LA POBLACIÓ, sotmesa al poder de l’Estat i a les seves lleis: els drets i les obligacions que afecten per igual tots els ciutadans

EL PODER. L’Estat té la capacitat de decidir sobre la forma de vida dels habitants de l’EstatEL PODER. L’Estat té la capacitat de decidir sobre la forma de vida dels habitants de l’Estat

PODERS DE L’ESTAT

PODER LEGISLATIUPODER LEGISLATIU

PODER EXECUTIUPODER EXECUTIU

PODER JUDICIALPODER JUDICIAL

Capacitat de fer les lleis

Capacitat de fer les lleis

Capacitat d’aplicar les lleis

Capacitat d’aplicar les lleis

Capacitat de jutjar qui no compleix les lleis

Capacitat de jutjar qui no compleix les lleis

MITJANS DE L’ESTAT

ELS IMPOSTOS, que han de pagar els ciutadans per finançar la estructura de l’Estat i tots el serveis que dóna (infraestructures,sanitat, educació, etc)

ELS IMPOSTOS, que han de pagar els ciutadans per finançar la estructura de l’Estat i tots el serveis que dóna (infraestructures,sanitat, educació, etc)

L’ADMINISTRACIÓ DE L’ESTAT. És el conjunt d’organismes necessaris per que l’Estat compleixi les seves funcions (govern, policia, exèrcit, etc)

L’ADMINISTRACIÓ DE L’ESTAT. És el conjunt d’organismes necessaris per que l’Estat compleixi les seves funcions (govern, policia, exèrcit, etc)

2. L’EXERCICI DEL PODER: ESTATS DEMOCRÀTICS2. L’EXERCICI DEL PODER: ESTATS DEMOCRÀTICS

SOBIRANIA

És el poder de decidir dins d’un ESTAT, el que finalment pot exercir el poder. En funció de qui tingui la sobirania parlem de dos tipus d’estats:

ESTAT NO DEMOCRÀTIC

ESTAT NO DEMOCRÀTIC

El poder el té una persona o grup de persones

El poder el té una persona o grup de persones

ESTAT DEMOCRÀTIC

ESTAT DEMOCRÀTIC

L’exercici del poder resideix en el poble

L’exercici del poder resideix en el poble

TIPUS DE DEMOCRACIA

DIRECTADIRECTA

INDIRECTAINDIRECTA

Els ciutadans exerceixen directament el poder mitjançant

Els ciutadans exerceixen directament el poder mitjançant

assambleesassambleesreferèmdumsreferèmdums

Democràcia representativa: els ciutadans designen per mitjà de eleccions els qui exerciran la sobirania en el seu nom

Democràcia representativa: els ciutadans designen per mitjà de eleccions els qui exerciran la sobirania en el seu nom

DEMOCRÀCIA REPRESENTATIVADEMOCRÀCIA REPRESENTATIVA

ELECCIONS per triar els representants a un

ELECCIONS per triar els representants a un

PARLAMENTPARLAMENT

President del Govern, elabora i aprova les lleis

President del Govern, elabora i aprova les lleis

tria

REQUISITS DE LES

ELECCIONS

LLIURES. Tots els ciutadans son electors i elegibles sense cap tipus de coaccióLLIURES. Tots els ciutadans son electors i elegibles sense cap tipus de coacció

PLURALS. Totes les ideologies respectuoses amb els drets humans han de poder presentar-se (diferents partits)

PLURALS. Totes les ideologies respectuoses amb els drets humans han de poder presentar-se (diferents partits)

SUFRAGI UNIVERSAL. Tots el ciutadans majors d’edat (18 anys) han de poder votar sense distinció de raça, sexe o riquesa

SUFRAGI UNIVERSAL. Tots el ciutadans majors d’edat (18 anys) han de poder votar sense distinció de raça, sexe o riquesa

PERIÒDIQUES. Cada cert temps els ciutadans han de poder triar els seus representantsPERIÒDIQUES. Cada cert temps els ciutadans han de poder triar els seus representants

ELS PARTITS POLÍTICS

És la forma que tenen els ciutadans, amb unes mateixes idees, d’organitzar-se en una democràcia (ideologia)

És la forma que tenen els ciutadans, amb unes mateixes idees, d’organitzar-se en una democràcia (ideologia)

Els seus programes electorals, que recullen els objectius que es proposen d'assolir si accedeixen al poder

Els seus programes electorals, que recullen els objectius que es proposen d'assolir si accedeixen al poder presenten

Els seus candidats, que participen en les eleccionsEls seus candidats, que participen en les eleccions

El ciutadà escull una de les opcions polítiques mitjançant el votEl ciutadà escull una de les opcions polítiques mitjançant el vot

DIVISIÓ DE

PODERS

A una DEMOCRÀCIA es produeix una DIVISIÓ DE PODERS per impedir que una institució o grup de persones acapari tot el poder. Els tres poders són independents i es controlen mútuament

3. ESTATS DEMOCRÀTICS I ESTATS NO DEMOCRÀTICS3. ESTATS DEMOCRÀTICS I ESTATS NO DEMOCRÀTICS

EN FUNCIÓ DEL CAP D’ESTAT

MONARQUIA PARLAMENTÀRIA O CONSTITUCIONAL

MONARQUIA PARLAMENTÀRIA O CONSTITUCIONAL

REPÚBLICAPARLAMENTARIAREPÚBLICAPARLAMENTARIA

Els reis fan la funció de cap d'Estat però no governen. Els seus càrrecs són vitalicis i hereditaris. Juren fidelitat a la constitució. Gran Bretanya, Espanya, Suècia

Els reis fan la funció de cap d'Estat però no governen. Els seus càrrecs són vitalicis i hereditaris. Juren fidelitat a la constitució. Gran Bretanya, Espanya, Suècia

Cap de l'Estat: el president de la república, que és elegit per la ciutadania. El govern de l'Estat queda a les mans del primer ministre. França, Alemanya, Itàlia, Àustria, Polònia

Cap de l'Estat: el president de la república, que és elegit per la ciutadania. El govern de l'Estat queda a les mans del primer ministre. França, Alemanya, Itàlia, Àustria, Polònia

TIPOLOGIA D’ESTATS DEMOCRÀTICS

EN FUNCIÓ DE LA POLÍTICA ECONÒMICA

ESTAT LIBERALESTAT LIBERAL

ESTAT SOCIALESTAT SOCIAL

No interfereix a l’economia, que ha de funcionar amb les seves pròpies regles (llei de mercat). Vol un major desenvolupament de la societat. Els Estats Units

No interfereix a l’economia, que ha de funcionar amb les seves pròpies regles (llei de mercat). Vol un major desenvolupament de la societat. Els Estats Units

L’estat ha de intervenir a l’economia per redistribuir la riquesa (pensions, educació, sanitat, subsidi d’atur, etc). Vol una major igualtat entre els ciutadans. Europa

L’estat ha de intervenir a l’economia per redistribuir la riquesa (pensions, educació, sanitat, subsidi d’atur, etc). Vol una major igualtat entre els ciutadans. Europa

EN FUNCIÓ DE LA DISTRIBUCIÓ ESPACIAL DEL

PODER

ESTAT CENTRALISTAESTAT CENTRALISTA

ESTAT DESCENTRALITZAT

ESTAT DESCENTRALITZAT

Un Govern Central és el que pren totes les decisions que afecten als territoris que el formen. França, Polònia.

Un Govern Central és el que pren totes les decisions que afecten als territoris que el formen. França, Polònia.

El govern central delega part les seves competències en governs regionals que gestionen els seus territoris

El govern central delega part les seves competències en governs regionals que gestionen els seus territoris

Estat FederalAlemanyaEstat FederalAlemanya

Estat autonòmicEspanyaEstat autonòmicEspanya

TIPOLOGIA D’ESTATS NO DEMOCRÀTICS

Els ESTATS NO DEMOCRÀTICS són els que han predominat al llarg de la major part de la història. La democràcia només s’ha imposat com a forma de govern als països desenvolupats a partir del segle XIX

MONARQUIA ABSOLUTAMONARQUIA ABSOLUTA

Un rei absolut que concentra tots els poders de l’Estat i que governa en nom de Déu. Forma de govern dominant a Europa fins al segle XIX i actualment es troba a certs països musulmans com Aràbia Saudita

Un rei absolut que concentra tots els poders de l’Estat i que governa en nom de Déu. Forma de govern dominant a Europa fins al segle XIX i actualment es troba a certs països musulmans com Aràbia Saudita

DICTADURADICTADURA Un dictador que amb el suport de l’exèrcit, un grup ètnic o una ideologia controla el poder. Predomina al continent africà, Cuba, Líbia, Rep. Popular Xina,Corea del Nord

Un dictador que amb el suport de l’exèrcit, un grup ètnic o una ideologia controla el poder. Predomina al continent africà, Cuba, Líbia, Rep. Popular Xina,Corea del Nord

4. L’ESTAT: ENTRE LA GLOBALITZACIÓ I LA REGIONALITZACIÓ4. L’ESTAT: ENTRE LA GLOBALITZACIÓ I LA REGIONALITZACIÓ

L’ESTAT exerceix de forma exclusiva el poder i la sobirania, delegada als països democràtics pel poble.

l’ESTAT ha cedit part del seu poder a:

actualment

ORGANITZACIONS SUPRANACIONALS

ORGANITZACIONS SUPRANACIONALS

ENTITATS LOCALS I REGIONALSENTITATS LOCALS I REGIONALS

ONUUnió Europea

etc

ONUUnió Europea

etc

AjuntamentsComunitats Autònomes

Estats Federatsetc

AjuntamentsComunitats Autònomes

Estats Federatsetc

L’ESTAT I LA GLOBALITZACIÓ

CAUSES DE LA GLOBALITZACIÓ DELS ESTATS

GLOBALITZACIÓ ECONÒMICAGLOBALITZACIÓ ECONÒMICA

GLOBALITZACIÓ POLÍTICAGLOBALITZACIÓ POLÍTICA

L’economia funciona a nivell mundial i els estats han de coordinar-se per fer front als nous desafiaments (OPEP, MERCOSUR, etc)

Aparició de problemàtiques mundials que s’han de solucionar de forma coordinada (contaminació, urgències humanitàries, sanitat, gana, etc)

MULTILATERALISMEMULTILATERALISME

Cap ESTAT té prou força per imposar el seu poder sobre els altres, pel que es formen aliances polítiques, econòmiques i militars (OTAN, ONU, etc)

L’ESTAT I LA REGIONALITZACIÓ

L’Estat cedeix poder als governs locals i regionals pel principi de SUBSIDIARIETAT (és l’administració més propera al ciutadà la que millor pot respondre a les seves necessitats), perquè té una activitat econòmica ben desenvolupada i una personalitat cultural i social ben diferenciada.

NIVELLS DE ADMINISTRACIÓ

Catalunya-Espanya

CONSELL COMARCALCONSELL COMARCAL

DIPUTACIÓ PROVINCIALDIPUTACIÓ PROVINCIAL

AJUNTAMENTAJUNTAMENT

COMUNITAT AUTONOMA (GENERALITAT)COMUNITAT AUTONOMA (GENERALITAT)

GOVERN DE L’ESTATGOVERN DE L’ESTAT

TIPUS DE REGIONS

NACIONS SENSE ESTAT (QUEBEC, al Canadà)NACIONS SENSE ESTAT (QUEBEC, al Canadà)

REGIONS CONSOLIDADES (BAVIERA, a Alemanya)REGIONS CONSOLIDADES (BAVIERA, a Alemanya)

GRANS ÀREES URBANES (LONDRES, NOVA YORK,TOKIO)GRANS ÀREES URBANES (LONDRES, NOVA YORK,TOKIO)

FUNCIONS DE L’ESTAT ACTUAL

COORDINADORS de les administracions localsCOORDINADORS de les administracions locals

Garanteix la IGUALTAT DE DRETS I DEURES de tots els ciutadans de l’ESTATGaranteix la IGUALTAT DE DRETS I DEURES de tots els ciutadans de l’ESTAT

Creació i manteniment de les INFRAESTRUCTURES bàsiques de comunicació del país (carreteres, ferrocarril, etc)

Creació i manteniment de les INFRAESTRUCTURES bàsiques de comunicació del país (carreteres, ferrocarril, etc)

Les RELACIONS INTERNACIONALS, incloses la pertinença a diferents organismes supranacionals i coordinar LLUITA CONTRA EL TERRORISME

Les RELACIONS INTERNACIONALS, incloses la pertinença a diferents organismes supranacionals i coordinar LLUITA CONTRA EL TERRORISME

5. TRACTATS, DECLARACIONS I ORGANITZACIONS SUPRANACIONALS5. TRACTATS, DECLARACIONS I ORGANITZACIONS SUPRANACIONALS

Els problemes actuals són

globals

Les solucions també han de ser globals

com

Amb l’acció conjunta dels

ESTATS

1) Els tractats, convenis i declaracions internacionals de drets, que es comprometen a acomplir

1) Els tractats, convenis i declaracions internacionals de drets, que es comprometen a acomplir

2) Les organitzacions supranacionals, amb diferents finalitats2) Les organitzacions supranacionals, amb diferents finalitats

mitjançant

1) TRACTATS I CONVENISINTERNACIONALS1) TRACTATS I CONVENISINTERNACIONALS

Restringits a determinats païsosRestringits a determinats països

Oberts a tots els païsosOberts a tots els països

Poden ser

Tipus de tractats

ARMAMENT: Tractat de prohibició de proves nuclearsARMAMENT: Tractat de prohibició de proves nuclears

PAU : Pau de VersallesPAU : Pau de Versalles

MEDI AMBIENT: Tractat de KiotoMEDI AMBIENT: Tractat de Kioto

POLÍTIC: Tractat de l’AntàrtidaPOLÍTIC: Tractat de l’Antàrtida

ECONÒMIC: Tractat de lliure comerçECONÒMIC: Tractat de lliure comerç

ETCETC

DECLARACIONS UNIVERSALS DE

DRETS

Son d’obligat cumpliment pels països signantsSon d’obligat cumpliment pels països signants

DECLARACIÓ DELS DRETS HUMANSDECLARACIÓ DELS DRETS HUMANS

DECLARACIÓ DELS DRETS DELS INFANTSDECLARACIÓ DELS DRETS DELS INFANTS

DECLARACIÓ SOBRE L’ELIMINACIÓ DE LA DISCRIMINACIÓ CONTRA LA DONA

DECLARACIÓ SOBRE L’ELIMINACIÓ DE LA DISCRIMINACIÓ CONTRA LA DONA

ETCETC

2) ORGANITZACIONS SUPRANACIONALS

Els Estats creen institucions permanents per resoldre de forma coordinada problemes i reptes que tenen una dimensió internacional (tasques relacionades amb l’economia, la salut, l’educació i la pau)

Tipus d’organitzacio

ns supranacional

s

ÀMBIT MUNDIAL. Poden ser membres tots els països del món. Ex: Organització de la Nacions Unides (ONU), l’Organització Mundial del Comerç (OMC), etc.

ÀMBIT MUNDIAL. Poden ser membres tots els països del món. Ex: Organització de la Nacions Unides (ONU), l’Organització Mundial del Comerç (OMC), etc.ÀMBIT REGIONAL. Els països membres han de acomplir certs requisits de localització geogràfica, característiques econòmiques, religioses, etc. Ex: Unió Europea, G20, Lliga Àrab.

ÀMBIT REGIONAL. Els països membres han de acomplir certs requisits de localització geogràfica, característiques econòmiques, religioses, etc. Ex: Unió Europea, G20, Lliga Àrab.

ORGANITZACIÓ DE LES NACIONS

UNIDES

Creada al 1945 per 51 estats. Actualment està formada per gairebé tots els ESTATS reconeguts del món (193 països). Avui en dia dirigida per Ban-ki-Moon

Creada al 1945 per 51 estats. Actualment està formada per gairebé tots els ESTATS reconeguts del món (193 països). Avui en dia dirigida per Ban-ki-Moon

Mantenir la Pau i la seguretat internacionalsMantenir la Pau i la seguretat internacionals

OBJECTIUS Defensar els Drets HumansDefensar els Drets Humans

Fomentar el desenvolupament econòmicFomentar el desenvolupament econòmic

ORGANITZACIÓ

6. –LES ORGANITZACIONS NO GOVERNAMENTALS ONG6. –LES ORGANITZACIONS NO GOVERNAMENTALS ONG

ORGANITZACIONS NO

GOVERNAMENTALS(ONG)

Entitats públiques amb finalitats humanitàries i socials que no depenen dels governs i que són independents dels Estats i dels Partits Polítics

Entitats públiques amb finalitats humanitàries i socials que no depenen dels governs i que són independents dels Estats i dels Partits Polítics

QUÍ LES FORMA?QUÍ LES FORMA?

CIUTADANS PARTICULARSCIUTADANS PARTICULARS

EMPRESESEMPRESES

ASSOCIACIONSASSOCIACIONS

CENTRES D’INVESTIGACIÓ, ETCCENTRES D’INVESTIGACIÓ, ETC

CÓM ES FINANCIEN?CÓM ES FINANCIEN?

DONATIUS DELS SEUS MEMBRESDONATIUS DELS SEUS MEMBRES

TREBALL VOLUNTARI DELS SEUS MEMBRESTREBALL VOLUNTARI DELS SEUS MEMBRES

APORTACIONS DEL GOVERNAPORTACIONS DEL GOVERN

Les ONG, partir de la reunió d'Estocolm l'any 1990, es van unir per reivindicar el 0,7 % dels pressupostos de cada Estat per ajudar els països pobres

FINALITATS DE LES ONG

DEFENSA DELS DRETS HUMANSDEFENSA DELS DRETS HUMANS

PROTECCIÓ DE LA NATURAPROTECCIÓ DE LA NATURA

Per defensar els drets generals o específics –llibertat, drets dels nens, pena de mort, etc-(Amnistia Internacional, Save the Children, etc)

Per defensar els drets generals o específics –llibertat, drets dels nens, pena de mort, etc-(Amnistia Internacional, Save the Children, etc)

Denúncia de la destrucció del medi ambient i defensa dels drets dels animals (Greenpeace, WWF, etc)

Denúncia de la destrucció del medi ambient i defensa dels drets dels animals (Greenpeace, WWF, etc)

ACCIONS HUMANITÀRIESACCIONS HUMANITÀRIES

Actuacions preventives o directes en cas d’emergències humanitàries per guerres, fams, catàstrofes naturals, etc (Creu Roja, Metges Sense Fronteres, etc)

Actuacions preventives o directes en cas d’emergències humanitàries per guerres, fams, catàstrofes naturals, etc (Creu Roja, Metges Sense Fronteres, etc)

MOVIMENTS SOCIALS INTERNACIONALS

MOVIMENTS SOCIALS INTERNACIONALS

Moviments socials que agrupen a ONG i altres agents socials per defensar a nivell internacional les agressions als drets socials i econòmics de les persones (FÒRUM SOCIAL MUNDIAL)

7. ÁMBITS CULTURALS DEL MÓN7. ÁMBITS CULTURALS DEL MÓN

LA CULTURA

És el conjunt de costums, de coneixements i de maneres de viure que un grup de persones sent com a propi i, al mateix temps, diferent d'altres grups

És el conjunt de costums, de coneixements i de maneres de viure que un grup de persones sent com a propi i, al mateix temps, diferent d'altres grups

LES DIFERÈNCIES CULTURALS

No es deuen a les característiques físiques de les persones sinó a l'educació, a la forma de viure i de pensar, etc. Totes les cultures tenen dret a desenvolupar-se lliure i dignament

No es deuen a les característiques físiques de les persones sinó a l'educació, a la forma de viure i de pensar, etc. Totes les cultures tenen dret a desenvolupar-se lliure i dignament

MULTICULTURALITATDefensa la coexistència de grups humans diversos i les seves cultures, sense imposicions ni maximalismes

Defensa la coexistència de grups humans diversos i les seves cultures, sense imposicions ni maximalismes

LA CULTURA DE MASSES I LA SOCIETAT DE CONSUMLA CULTURA DE MASSES I LA SOCIETAT DE CONSUM

Es caracteritza per la generalització d'unes mateixes pautes de consum. A través d'elles, un nombre cada vegada major de persones consumeix idèntics productes, de manera que les seves formes culturals són cada vegada més similars

Es caracteritza per la generalització d'unes mateixes pautes de consum. A través d'elles, un nombre cada vegada major de persones consumeix idèntics productes, de manera que les seves formes culturals són cada vegada més similars

A aquesta homogeneïtzació contribueixen els mitjans de comunicació, l'augment en el nombre i la facilitat dels transports.

A aquesta homogeneïtzació contribueixen els mitjans de comunicació, l'augment en el nombre i la facilitat dels transports.