Institut d’Estudis Guardamarencs

Instit

ut d’E

studis

Guard

amare

ncs

ANUA

RI •

2020

ANUARI • 2020

BALU

ARD

AJUNTAMENTDE GUARDAMAR DEL SEGURA

BALUARDAnuari de l’Institut d’Estudis

Guardamarencs

País Valencià, estiu de 2021

9

COL·LABORADORS EN AQUEST NÚMERO

Marylène Albentosa Ruso. Llicenciada en PsicologiaFrancesc Aracil i Pérez. Doctor en Belles ArtsVicent Baydal Sala. Doctor en HistòriaJosep Candela i Quesada. BiòlegJosep Xavier Carmona Rodríguez. Diplomat en Ciències ReligiosesDaniela Ferrández Pérez. Doctora en HistòriaJosé García Amorós. Llicenciat en HistòriaFerran Gómez Albentosa. Doctor en HistòriaMartina Martínez López. Llicenciada en HistòriaFrancisco Javier Parres Moreno. Museu Arqueològic de GuardamarMaria Pérez Benavent. Llicenciada en Filologia HispànicaFrancisco Javier Salmerón Giménez. Doctor en HistòriaSerena Simón Vives. Doctora en Filologia HispànicaJosé Viudes Amorós. Llicenciat en Història

IL·LUSTRACIONS

Carmen González Andreu

CONSELL DE REDACCIÓ

Francesc Aracil i Pérez; Josep Xavier Carmona Rodríguez; Miguel Serrano Cañizares; Ferran Gómez Albentosa

JUNTA DIRECTIVA DE L’ INSTITUT D’ESTUDIS GUARDAMARENCS

Josep Candela i Quesada (president), Francesc Aracil i Pérez (vicepresident), Ferran Gómez Albentosa (secretari), José Viudes Amorós (tresorer).Vocals: Marylène Albentosa Ruso, Clara Eugenia Martínez Teva, José Pérez Pérez, Guzmán Fernández García, José García Amorós, Josep Xavier Carmona González.

Disseny portada i contraportada: Enrique J. Matilla GarcíaDisseny i maquetació: Víctor M. Cordón Almeida.

BALUARD. Anuari de l’Institut d’Estudis Guardamarencs, núm. 9, any 2020.

EDITAINSTITUT D’ESTUDIS GUARDAMARENCS Carrer Sant Pere, 9, 2n, 03140 Guardamar del [email protected]

COL·LABORENAjuntament de Guardamar; IAC Juan Gil Albert.

Dipòsit legal: A-590-2011 - ISSN: 2174-5668Imprimeix: Segarra Sánchez, S.L. – Polígon Vizcarra, nau 4 – Ctra. Dolores, km. 1,8 – 03207 Elx

ÍNDEX

PresentacióJosep Candela i Quesada .......................................................................................... 7

Semblança de la il·lustradora Carmen González Marylène Albentosa Ruso ...................................................................................... 11

COL·LABORACIONS DE RECERCA

Reines i dames en les festes de Guardamar. Símbols i identitatFrancesc Aracil i Pérez .......................................................................................... 15

La dictadura de Primo de Rivera en el Bajo Segura:¿descuaje del caciquismo?Daniela Ferrández Pérez ....................................................................................... 51

El nacimiento del carlismo en la Gobernación de OrihuelaFrancisco Javier Salmerón Giménez ..................................................................... 83

Guardamar en la lexicografía dialectal de la Vega Baja del SeguraSerena Simón Vives ............................................................................................ 107

Del consejo de guerra al abuso de poder.Manuel Ruso y la represión oculta en GuardamarFerran Gómez Albentosa ..................................................................................... 129

DIVULGACIÓ

Les ràtzies a la frontera i el saqueig de Guardamar en el contextde la croada cristiana contra l’emirat de Granada de 1330-1334Vicent Baydal Sala .............................................................................................. 171

6

Aproximación al patrimonio cultural de Guardamar,a su estado de conservación y a su puesta en valorFrancisco Javier Parres Moreno .......................................................................... 181

EFEMÈRIDES. MIRANT ARRERE EN EL TEMPS

750 aniversari de la concessió a Guardamar del Fur d’AlacantMarylène Albentosa Ruso i Martina Martínez López ......................................... 197

Hace cien años.José Viudes Amorós ............................................................................................ 205

NOTES, COMENTARIS I RESSENYES

Notes sobre les activitats de l’IEGJosep Candela i Quesada ...................................................................................... 215

Ressenya sobre “Cox el íbero”Josep Candela i Quesada ..................................................................................... 219

Reseña sobre “Loción de lengua”María Pérez Benavent ......................................................................................... 223

Ressenya sobre les “Actes de la Trobada 2020Universitat de València-Instituts d’Estudis Comarcals”Josep Xavier Carmona Rodríguez ...................................................................... 225

Reseña sobre la revista “Canelobre” nº 70José García Amorós ............................................................................................ 231

Ressenya sobre la revista “Bastida” nº 3Francesc Aracil i Pérez ........................................................................................ 237

Ressenya sobre l’exposició “Carmelina Sánchez Cutillas”Josep Candela i Quesada ..................................................................................... 241

COM FER-SE SOCI ......................................................................................... 245

NORMES DE PUBLICACIÓ .......................................................................... 247

197 Baluard, 9 · (2020) · ISSN: 2174-5668

750 ANIVERSARI DE LA CONCESSIÓ A GUARDAMAR DEL FUR D'ALACANT

Marylène Albentosa RusoMartina Martínez López

Enguany celebrem el 750 aniversari de la concessió a Guardamar d’un règim de govern municipal que és el Fur d'Alacant, l’any 1271, per part del rei castellà Alfons X. És per tant l'aniversari del nostre poble, el moment en què a Guardamar se'l reconeix legalment com a municipi independent

Il·lustració de les “Cantigas de Santa María” d’Alfons el Savi en la que apareix representat el mateix rei (Patrimonio Nacional)

198

Marylène Albentosa Ruso

amb un govern propi i, per tant, amb autonomia per a decidir sobre els seus assumptes. No podem concretar la data exacta de la seua fundació, però podem considerar aqueix any com el punt del seu inici, de la seua història, d'un poblament continuat, primer en el turó del castell, protegit per les seues muralles, resistint assalts, guerres i, posteriorment, després del terratrémol, en el pla mirant cap a la mar.

L'origen de Guardamar està vinculat a la figura de l'Alfons X el Savi. En una carta enviada pels habitants de Guardamar a Jaume II a l'agost de 1304, data en que el municipi ja formava part del Regne de València, detallaven amb aquestes paraules com es va fundar la vila:

...lo rey Alfonso (…) con ac donat es terme a pobladors, féu obrar est castell e, feyta la obra, féu exir los pobladors de sos heretaments e féu-los venir estar en aquest loch, que era gran pinar, on nuyl temps moros no abitaren, e féu-los fer vila e mès-li nom Guardamar, per tal que lo castell fosen guardatz e defeses dels enemics.1

Aquesta és ara com ara l'única referència que tenim de la fundació de Guar-damar, encara que, com ja hem esmentat, no sabem la data exacta. En 1271 apareix per primera vegada el nom de Guardamar en dos documents un dels quals és el privilegi que concedia el Fur d'Alacant a Guardamar, datat el 7 de maig; i l'altre, datat uns dies abans, el 30 d'abril, establia en la vila un punt de cobrament del dret de moxarif.2

Cal tindre en compte també que l'origen de Guardamar està vinculat al lloc d'Almodóvar. Aquest nom apareix en un privilegi atorgat a Oriola l'any 1266, en el qual se li concedia com a terme municipal o alfoz els llocs de Crevillent, Abanilla, Albatera, Cox, Raval i Almodóvar. Un segle després, després de la Guerra dels dos Peres, Pere IV reduïa la vila de Guardamar a llogaret d'Oriola, i encara que la nostra població va reclamar davant el monarca per aquesta decisió, la capital del Segura al·legava el seu dret damunt la nostra localitat sobre la base del citat privilegi de 1266, que li havia atorgat el lloc d'Almodóvar, i que identificava amb Guardamar: “que ara es diu Guardamar” (Almudavar qui nunc

1 FERRER MALLOL, Mº. T., Organització i defensa d´un territori fronterer. La Governació d´Oriola en el segle XIV, Barcelona, 1990, p. 373-375.

2 Arxiu Municipal de Múrcia, pergamí 27.

750 aniversari de la concessió a Guardamar del fur d'Alacant

199

dicitur Guardamar)3. Aclarir si Guardamar és la continuació d'Almodóvar, si estaven en el mateix lloc o no, i en aquest últim cas, on es trobava, són temes pendents que estan encara per resoldre4.

Les terres meridionals de l’actual País Valencià, i que en aquell moment formaven part de l’emirat hudita de Múrcia, es varen incorporar a la Corona de Castella tal i com s’havia acordat en el Tractat d’Almisra, signat en 1244 entre Jaume I de València i Aragó i Alfons, gendre seu i llavors infant de Castella. Així,

3 BARRIO BARRIO, J. A., “Guardamar en la Edad Media. De villa a aldea: la recuperación de la “Memoria Histórica” de un centro urbano portuario aminorado por la historia”, Guar-damar del Segura, arqueología y museo: museos municipales en el *MARQ: [*MARQ, desembre 2010-febrer 2011], 2010, pàg. 186-197, p. 188.

4 GARCÍA MENÁRGUEZ, A. “Sobre la localización del topónimo Almodóvar en la des-embocadura del Segura”, Sharq Al-Andalus, 6, 1989, p. 149-157.

Concessió dels Furs d'Alacant a Guardamar (Arxiu del Regne de València)

200


aquestes terres es varen configurar com el protectorat castellà de Múrcia, baix la sobirania del ja rei Alfons X i van ser colonitzades segons el model castellà, amb la creació de consells cristians i la concessió dels furs típics de frontera del s. XIII, principalment el de Toledo i el de Còrdova, encara que prompte es va crear i va difondre un altre fur local, el de Múrcia, basat en els anteriors.5 En 1252 Alfons X va concedir a Alacant el seu Fur, basat fonamentalment en el de Còrdova i en les franqueses de Cartagena. En 1256 va atorgar a Oriola el Fur d'Alacant, i dos anys després, el Fur i les franqueses de Múrcia. D'altra banda, la vila d'Elx va rebre d'Alfons X en 1270 el Fur de Múrcia, que va ser ratificat posteriorment per l'infant don Manuel. Finalment, en 1271 va ser Guardamar la que va rebre el Fur d'Alacant. D'aquesta manera, la colonització cristiana del sud de l’actual província d’Alacant va recaure en aquests quatre centres emmurallats i fortificats: Oriola, Alacant, Elx i Guardamar, que van rebre d'Alfons X i en posteriors confirmacions dels monarques catalanoaragonesos els privilegis reials que van permetre la con-formació d'un territori i unes institucions pròpies de govern.6

Els furs de cada ciutat van ser completats o modificats mitjançant diferents privilegis i franqueses, amb l'objectiu de millorar econòmica i jurídicament els drets de les viles i ciutats, amb una clara finalitat repobladora7. Tota aquesta normativa va anar recopilant-se en els anomenats Llibres de Privilegis: Orio-la, Elx i Alacant conserven els seus guardats en els seus arxius municipals. Guardamar no ha conservat el seu, si és que ho va tindre alguna vegada, que pensem que sí. Degué desaparéixer en algun moment de la seua història, jun-tament amb molta altra documentació d'època medieval. No obstant això, el pergamí original amb el privilegi de concessió del Fur d'Alacant sí que s'ha conservat, perquè Guardamar el va remetre a l'Audiència de València com a prova documental en el plet que havia iniciat l'any 1664 per a ser nomenada vila i independitzar-se d'Oriola8. El text complet exposava el següent:

5 GUINOT RODRÍGUEZ, Enric, “Congresos sobre fueros y ordenamientos jurídicos locales en la España medieval”, en Zurita, 78-79, pàg. 203-227., p. 212-213.

6 BARRIO BARRIO, J. A., "Los privilegios reales: centralización estatal y transmisión de la política real", en Barrio Barrio, J.A. (ed), Los cimientos del Estado en la Edad Media: cancillerías, notariado y privilegios reales en la construcción del Estado en la Edad Media, Alcoi: Marfil, 2004, pàg. 119-156, p. 149.

7 Ídem, p. 127.

8 Arxiu del Regne de València, Real Audiència, Processos, 3r part, exp. 2459.


201

Sepan quantos esta carta vieren cuemo nós, Don Alfonso, por la gracia de Dios rey de Castilla, de Toledo, de León, de Gallizia, de Sevilla, de Córdova, de Murçia, de Jahén e del Algarve, por saber que avemos de fazer bien e merçed al Conçejo e a los pobladores de Guardamar, a todos los que y son agora vezinos e moradores e serán d´aquí adelante e tovieren y las casas mayores pobladas con sus cuerpos e con sus mugieres e con sus fijos o moraren y con su compaña pora siempre, e por que la villa sea mejor poblada e puedan más servir a Dios e a nós, dámosle el Fuero que han el Conçejo de Alicant. E otrossí les otorgamos que ayan todas aquellas franquezas que han los de Alicante complidamiente en todas cosas, assí como ge las diemos por nuestros Privilegios e por nuestras cartas. E mandamos e deffendemos que ninguno no sea osado venir contra esta carta pora crebantarla ni pora minguarla en ninguna cosa, ca qualquier que lo fiziesse avríe nuestra ira e pechar nos ye en coto mille maravedís e al Conçejo sobredicho todo el danno doblado. E por que ésto sea firme e estable, manda-mos seellar esta carta con nuestro seello de plomo.

Fecha la carta en Murçia, jueves, siete dias andados del mes de mayo en Era de mille e trezientos e nueve annos.9

Què va significar la concessió del Fur d'Alacant i les seues franquícies per al nostre poble? En primer lloc, Guardamar va quedar constituït com un municipi independent amb òrgans de govern propi seguint el model castellà, amb un consell, alcayde, jutge, almotacén (mostassaf o responsable de pesos i preus) i escrivà. El fur alacantí regulava altres aspectes relacionats amb els deures, drets i franquícies dels cavallers i els peons d'aquesta localitat, i les posteriors ampliacions van tractar qüestions relatives a l'armament de navilis, mines, botigues, salines i drets de les esglésies, entre d’altres, que degueren aplicar-se també a Guardamar, encara que desconeixem si de la mateixa forma o amb modificacions10. També degué concedir-se un terme municipal o alfoz, i repartiments de terres, igual que va succeir amb la resta de les viles.

Alfons X va concedir aquests privilegis als habitants i veïns de Guardamar amb la condició que tingueren casa oberta amb la seua família la major part de l'any. Cal no oblidar que la tàctica del monarca va ser la de crear nuclis urbans

9 Publicat per VILLALMANZO, J. “Cinco pergaminos inéditos de Jaime I de Aragón y Alfonso X de Castilla existentes en el Archivo del Reino de Valencia”, B.S.C.C., Tomo LXIV, pp. 493-506. La transcripció que presentem està extreta de: GUINOT RODRÍGUEZ, E., Cartes de poblament medievals, València, 1991, p. 325-326.

10 GUINOT RODRÍGUEZ, E. “Congreso sobre fueros ...”, p. 213.

202


forts, dotats d'un ampli alfoz i nombrosos furs, en els quals donar suport a l'èxit de la seua doble política, reconquistadora i poblacional11.

Després de la conquesta del regne de Múrcia per Jaume II en 1296, i la incorporació de la seua part oriental al regne de València en 1308, el monarca catalaonaragonés va estendre el fur valencià a les noves poblacions incorpo-rades: Alacant, Guardamar, Elx i Oriola, encara que els confirmava diversos privilegis anteriors d'època castellana.12 S'inicia així una nova marxa per a Guardamar vinculada al Regne de València que continua fins a l'actualitat.

Així doncs, en ocasió d’aquest aniversari, l’Ajuntament de Guardamar pretén aprofundir en la història de la nostra localitat en l'Edat Mitjana i Moderna, els períodes en què la vila estava situada en el turó del castell. Aprofitant la restau-ració i posada en valor de les muralles es vol donar a conéixer als veïns aspectes de la vida quotidiana, l’urbanisme, l’economia, la religió, la política, etc., dels nostres avantpassats, quan vivien a l'abric del castell. Des de l'Ajuntament s'està treballant en la investigació i divulgació d'aquesta commemoració.

Des del punt de vista de la investigació s'està coordinant una publicació que reculla diversos articles d'història, de variada cronologia i temàtica. A partir d'una línia del temps que recull les fites més importants de la història del nostre municipi, s'ha volgut aprofundir en la cerca de noves dades i en una recopila-ció de la informació existent, a fi de condensar-los en un llibre que complisca les exigències de rigorositat científica. Això donarà pas a la celebració d'unes jornades on es presenten aquestes ponències i que permeten conéixer i debatre sobre els aspectes històrics més rellevants.

Amb el propòsit de divulgar tot aquest contingut l’Ajuntament preveu realitzar una exposició contemporània, una experiència visual i immersiva. Des d'una perspectiva totalment creativa, en base als fets històrics i de la mà de creadors locals i altres professional hi ha el propòsit de mostrar i explicar com érem, què ens identifica, imaginar l'espai i reviure les experiències dels habitants que van poblar el castell durant segles.

11 DEL ESTAL, J.M., CABANESES, Mª. L., GIMENO MENÉNDEZ, F., El libro de los primitivos privilegios de Alfonso X a Alicante. Estudio histórico-crítico y edición facsímil, Madrid, EDILAN, 1984, p. 10.

12 GUINOT RODRÍGUEZ, E. “Congreso sobre fueros ...”, p. 215.


203

No es vol deixar de banda al públic infantil, i per això es realitzarà també un audiovisual “Duna descobreix el Castell i Vila Murada”. Les diferents inicia-tives que es van fent amb diversos creadors locals estan obtenint una resposta positiva i aconseguint despertar molt d'interés en la història local.

Finalment, considerem important “habitar” l'espai del que un dia va ser aquesta vila emmurallada, i quina millor manera que fer-ho de la mà de la música, el teatre, la dansa…? Iniciat l'any 2020, el Festival Estival 2021 ad-quireix major sentit en aquest any de celebració. L'espai és idoni per a realitzar qualsevol tipus d'activitats i sentir l'experiència d'estar en un entorn històric, veure el paisatge d'aquest espai de vigilància i frontera, fer sentir al visitant un habitant privilegiat del Castell.

Desitgem que la investigació i divulgació que abordem enguany sota la iniciativa de l'Ajuntament amb la col·laboració d'historiadors i experts ens ajude a conéixer millor i pose en valor un espai fonamental en el transcurs de la nostra història.

BIBLIOGRAFIA

BARRIO BARRIO, J.A., “Les institucions municipals forals en la vila de Guardamar del Segura durant lédat Mitjana”, Baluard. Anuari de lÍnstitut dÉstudis Guardamarencs, 2, 2011, pp. 15-20.

BARRIO BARRIO, J.A., "Los privilegios reales: centralización estatal y transmisión de la política real", en BARRIO BARRIO, J. A. (ed.), Los cimientos del Estado en la Edad Media: cancillerías, notariado y privilegios reales en la construcción del Estado en la Edad Media, Alcoi, 2004, pp. 119-156.

---- “Guardamar en la Edad Media. De villa a aldea: la recuperación de la “Memoria Histó-rica” de un centro urbano portuario aminorado por la historia”, Guardamar del Segura, arqueología y museo: museos municipales en el MARQ: [MARQ, desembre 2010-febrer 2011], 2010, pp. 186-197.

DEL ESTAL, J. M., CABANES, Mª. L., GIMENO MENÉNDEZ, F. (1984): El libro de los primitivos privilegios de Alfonso X a Alicante. Estudio histórico-crítico y edición facsímil, Madrid, EDILAN.

FERRER MALLOL, Mª. T. (1990): Organització i defensa dún territori fronterer. La Go-vernació dÓriola en el segle XIV, Barcelona.

GARCÍA MENÁRGUEZ, A. “Sobre la localización del topónimo Almodóvar en la desem-bocadura del Segura”, Sharq Al-Andalus, 6, 1989, pp. 149-157.

204


GUINOT RODRÍGUEZ, E. (1991): Cartes de poblament medievals valencianes, Generalitat Valenciana, València.

---- “Congresos sobre fueros y ordenamientos jurídicos locales en la España medieval”, Zurita, 78-79, pp. 203-227.

VILLALMANZO, J. “Cinco pergaminos inéditos de Jaime I de Aragón y Alfonso X de Castilla existentes en el Archivo del Reino de Valencia”, Boletín de la Sociedad Castellonense de Cultura, LXIV (1988), pp. 493-506.

Institut d’Estudis Guardamarencs

Documents

Transcript of Institut d’Estudis Guardamarencs