Inici final? NOTES DE VIDA file2 Introducció. El que tens a les mans és una cosa senzilla, però...
175
Inici... final...? NOTES DE VIDA Apunts com a persona i musicoterapeuta Mireia Serra Vila (2015)
Transcript of Inici final? NOTES DE VIDA file2 Introducció. El que tens a les mans és una cosa senzilla, però...
Inici... final...?
NOTES DE VIDA
Apunts com a persona i musicoterapeuta
Mireia Serra Vila
(2015)
2
Introducció. El que tens a les mans és una cosa senzilla, però alhora profunda. Petites reflexions escrites a partir d’instants de vida, viatges, sessions a l’hospital…
La intenció és clara: permetre’ns acostar-nos a la vida i al final d’ella sense por, vivint-la i sentint-nos ben vius i amorosos.
3
A vegades hi trobaràs referències, partitures, petits mantres o fotografies d’algun lloc o element de la natura que ens permeten arribar al text i/o al cor d’una altra manera. Hi ha links a unes propostes musicals, fetes en col.laboració amb amics músics i musicoterapeutes (13 que vibran y expanden) Als mantres hi pots afegir la teva propia melodía. Pots crear-la o recitar-la tu mateix.
4
Tot segueix un ordre cronològic, el fil del meu aprenentatge. Fins on he arribat.
Al final tens fulls en blanc, per a que escriguis el que et sembla, idees, sentiments, experiències… internes teves, potser a compartir…
Que en gaudeixis tant o més com jo escrivint-lo!
5
La vida, sempre la vida.
El meu agraïment més profund i sincer a totes les persones, situacions, coincidències, músiques, frases, silencis, fotografíes, amics, familia, angelets… que m’han fet arribar fins aquí, sent una viatjera més en aquest planeta.
6
(Queda aclarir que per temes ètics i de confidencialitat, els noms de totes les persones que es mencionen durant sessions de musicoteràpia han estat canviats). Tampoc es menciona específicament cap institució hospitalària).
7
8
República Dominicana. La “señora malita” s’havia mort. He arribat a casa i ho he comentat. Confirmat. La Patria m’ha dit que si volia em portava al velorio i jo, per curiositat, morbositat o què sé jo, li he dit que encantada.
O sigui que hi hem anat després de dinar. Els veïns ens han “donat bola” i ens hi han portat. Imatges inesborrables: la gent reunida a l’entrada, al pati, sota el porxo, en una saleta, al
9
“aposento” de la difunta, asseguts al costat de la caixa lila amb ratlles negres. Un vidre et deixa veure la cara de la senyora, tan vella, tan arrugada!
No l’havia conegut en vida però sabia cosas d’ella, havia vist com feien la seva caixa. Quina manera de conèixer-la! Encara clavaven algun clau al vidre de la caixa, hi havia unes flors al darrera i unes veles amb el dibuix del sant Crist
10
a la banda dels peus. Són catòlics. La dona tenia 11 fills (10 homes i una dona), néts, besnéts…
Tothom plorava la seva mort, se sentien crits i el dolor. Jo anava darrera la Patria, a tothom a qui ella saludava, jo també. De seguida hem sortit d’allà i hem anat al porxo. La gent de dins cantava (“alabaré, alabaré....alabaré, alabaré…alabaré a mi Señor”). La gent de fora parlava i alguns, menjaven gelats. No ho havia
11
vist mai: va entrar un noi amb una moto, amb una nevereta al darrera i es posa a vendre gelats, de tipus ametllat. Més tard va arribar el senyor vell empenyent el seu carro blau, venent gel.
12
Nicaragua. La música barrejada amb la lectura de poesia fictícia va ser una combinació genial.
I com no podia acabar millor el viatge descobrint que encara existeixen les cuques de llum?
13
De cop la terra es belluga, i nosaltres amb ella… que bo viure un “temblor” allà mateix, sota l’arbre (mango), a plena naturalesa!! Preciós !!
Però la gent està espantada, els nens…, només els faltava això. A pocs quilòmetres d’allà el Cerro Negro treu lava, cendres, pedres…, un altre temor afegit al de les pluges i contra el qual hem de lluitar amb la nostra música i els cants!
14
15
“Estamos hoy aquí,
Estamos hoy aquí-i-i-í,
Estamos hoy aquí…
En armonía y paz”
(mantra fet sobre l’Om Namà Shivaya)
Cantar això quan a fora plou a bóts i barrals i tot tremola és màgic. Vol dir que nosaltres hi som, tot dones, totes juntes, i en pau, malgrat tot.
16
La línia, la frontera de la VIDA-MORT en aquests països és tan prima i es viu d’una manera tan quotidiana… és un xoc cultural per a nosaltres, en la mesura que ens agredeix.
17
El sol es va amagar per una estona (eclipsi), però nosaltres no ho vam veure, al contrari, estava preciós! Semblava que era la fi del món, tothom espantat, malediccions, malestrugances… els volcans Cerro Negro, Telica… feia dies que no paraven de treure cendres i gasos.
18
19
La importància de la salut. El món (com diu Gioconda Belli) ens pot agradar o no, però hem de tenir clar que nosaltres contribuïm a fer-lo. I és evident que de cos només en tenim un!
20
A la muntanya, al volcà, hi ha temps per a tot i tothom, per viure’l individualment o col.lectiva. L’esforç individual i l’esforç col.lectiu es complementen a la perfecció. Tots/totes podem arribar-hi! També en la vida.
21
Estic gaudint d’un magnífic APAGÓN! Per fi! El meu primer “apagón” a Nica, davant una taula de menjador, sola, escrivint el diari… ho trobava a faltar, aquest esperit de “manca de”, “d’austeritat”, de viure una cosa tan habitual aquí.
22
El Árbol del indio, o indio desnudo, és l’arbre de la VIDA !! S’aixeca majestuós damunt el turó, regnant sobre el riu i la població. Qui sap quants any té, quantes històries de pirates, batalles i amor ha vist passar! És un arbre ple d’energia, de vida, TANTA, que no ens podíem abraçar a ell, costava arribar-hi. Caminàvem per damunt les seves arrels, com serps gegants que surten i entren a la terra, i sentíem el bullir de la sàvia,
23
la seva sang, que ens arribava directament a nosaltres.
Si mai existeix un arbre de la vida, és aquest. Quin gust veure’s enterrat sota la seva ombra i les seves arrels. Vida i mort caminen juntes en aquest turó, en aquest cementiri. És un un oasi de pau en aquest racó de món. Envellir al seu costat, quin goig i honor.
24
25
26
Decididament, el Río San Juan és nica!!
El riu, com la vida.
27
“Los sentimientos más profundos, los más puros, fluyen con tanta veloz espontaneidad
que no dan tiempo de poderlos describir.
SÓLO DE VIVIRLOS”
28
“La vida és curta i l’hem de viure intensament”
“Gràcies VIDA !!”
(Adelina, després de veure Blade Runner)
29
“La lluna a Montgat està preciosa
aquesta nit estàs sola a la casa. Sola?”
“Va ser una nit d’estels”
30
Veure el sol i el mar.
Volem caminar per paratges bells!! Volem ser felices !!
31
32
33
Quina plenitud!! Quina felicitat!!! Sóc feliç!!
Un sentiment d’amor m’omple tota. Penso, miro i somric. A fora potser fa fred, però el meu interior és càlid i suau. La meva capacitat per estimar i ser estimada és infinita en aquests moments.
Que l’amor guanyi a la mort
34
El Messies m’ha pujat a les altures! (“la veu d’ells s’ha escampat per tota la terra i les seves paraules fins als límits del món” Romans, X, 18)
“Estic escoltant el CD de Simon and Garfunkel”
35
Estic a punt de passar pàgina, de tancar porta i
obrir finestra!!
36
37
Com els baobabs de l’Àfrica! … Ja som arbres ben vius i oberts al món!!
(Viatge a Malawi)
38
39
Dijous, anant a l’hospital, observant els arbres i veient i imaginant la música que poden fer en les seves branques, tronc, fulles, i com es poden relacionar entre ells a través de la música.
40
De cop, em va venir la meva cançó (Jo sóc).
41
La sanació passa per l’agraïment. Donar les gràcies. Fins i tot les desgràcies són Des-Gràcies. Cal apartar el “des” i quedar-se amb les “gràcies”, perquè ens han permès ser com som.
42
43
(enllaç a una proposta musical: http://www.ivoox.com/13-vibran-expanden-gracias-audios-
mp3_rf_10021184_1.html?autoplay=true
44
La PACIENCIA TODO LO ALCANZA
“L’harmonia invisible val més que la visible”
(Heràclit)
45
Transcendir: “ultrapassar. Una cosa que es
produeix en un medi, arrribar a ésser coneguda,
a tenir conseqüències en un altre medi.”
Paraula “transformació”. Em sembla que és la clau per entrar al raig de llum.
46
“Vida y visiones de Hildegarda von Bingen”, una abadessa del s.XII, cantant i sanadora. Va néixer un 17 de setembre. En numerologia és un 8, com jo.
Diuen que nou mesos abans de morir-se, l’esperit ja ho ha triat, ja ho sap, excepte quan són casos de suïcidi o accident.
47
És bonic anar llegint la partitura de la natura. Té tantes possibilitats! Es fa evident el “aclameu el Senyor arreu de la terra, honoreu el senyor amb cants de festa, entreu davant d’ell amb crits d’alegria”
48
Per primer cop he ballat tota la dansa serena, centrada, amb joia i alegria, sense preocupar-me dels peus, perque sigui com sigui, toco de peus a terra. He invocat el meu esperit, a Déu… just abans d’obrir-me com una flor i començar a girar. Integració de totes les parts. La mà dreta s’extén a l’infinit, mostrant la grandesa de Déu, el lloar-lo amb la música. Tenia ganes de seguir la música, saltant-la. Alguns moments de
49
tambaleig, però he respirat, he centrat el pensament i he arribat al final.
La música et porta, et transporta. Realment és la manera més directa de connectar amb Déu!
http://www.ivoox.com/13-vibran-expanden-inshallah-audios-mp3_rf_10021602_1.html
50
Jo prenc les regnes de la meva vida
51
Egipte. La sensació de desconnexió, de temps i espai és impressionant. Sembla que portem molt de temps vivint-hi. De fet, ja hi havíem estat, ara hi tornem, però s’allarga molt i molt.
52
53
A la tomba de Tutankhamon hem rebut un regal preciós, un colofó a la nostra tasca (cantar i cantar, sense parar, i sense turistes! –curiosa “casualitat”). Fregar-se les mans amb la seva sorra i llavors rebre’n una mica; un reconeixement a la feina d’alliberament feta.
54
El temps i l’espai aquí Egipte es viuen d’una manera diferent. Sembla que faci molt de temps que hi som i que el dia i mig que ens separa fins marxar demà es vegi inabastable.
Piràmide de llum en la meditació de l’obelisc. Intento pujar alguna cosa cap amunt.
55
Trobar el lloc. El nostre lloc dins d’un mateix,
aquí hi ha l’entrada. La Mar enterra les ulleres.
Jo supero resistències al cantar amb el picarol i
davant la tempesta de sorra. M’adono que
canto i toco un arpa invisible.
56
Passi el que passi, jo estic feta per a l’amor.
Jo flueixo en la vida amb amor, joia i alegria.
Som tant antics com les olors de la terra. Hem d’aprendre a portar a l’ara i aquí aquella part nostra, antiga, que es manté en essència pura i instal.lar-la dins nostre.
57
Concert de bols. Ens van batejar amb el nom “sense límits”, perquè amb la música traspassem fronteres: hem fet viatjar-los a imatges ben profundes seves, a l’interior de la terra i a dalt del cel. Han reconegut les nostres veus sanadores i el concert ha tingut efectes en l’insomni d’algú, la retenció de líquids… Anar allà era una prova de confiança, en nosaltres i l’economia… D’aquí sortiran altres concerts.
58
Mireia = Joia, Amor, Música i Alegria
El gessamí no para de florir!
59
60
“Jo estic en mi. Jo sóc la llum”
L’arpa és un instrument d’armonia perfecta.
Un equip de set arpes tocant. Reunió de tres religions. (somni)
Festa de cap d’any. Alegria fins al final.
61
Antigament la gent ballava i cantava dins de temple i espais sagrats. Per això, per evitar que cantessin coses paganes, els monjos van fer cants de lloança a la verge amb melodia i ritme de “ball pla”.
El capvespre a les muntanyes és preciós. El sol triga a pondre’s a dalt de tot, mentre que al monestir ja estan a les fosques.
62
Un pont molt enlairat. Jo pujo amunt, impulsada per la meva llum, la meva força (somni)
63
Cap de Creus, diumenge de resurrecció.
Acabo de llençar a l’aigua el cristall mestre que m’havia arribat de Mèxic. Avui ens hem separat. Hem fet un tros del camí plegats. Ara passa a l’aigua. D’Amèrica a Europa i de la terra a l’aigua, beneït abans per la sorra, el vent, el sol i el meu cor. Gràcies per les ensenyances, gràcies pel compartit. Però avui, dia de Pasqua de
64
Ressurrecció t’has desenganxat de mi, m’indicaves la fi. I jo estic molt contenta d’estar aquí, amb la decisió i el fet d’haver-te llençat a l’aigua. El més gran mestre està dins d’un mateix, dins meu. Vindrà gent que m’acompanyaran un temps, però el meu mestre sempre està amb mi, a dins.
65
Recuperar la nostra harmonia.
Tot és un ball i està en ordre i alegre.
66
Stonhedge, pedra d’entrada, la reconec, em giro a ella, la reverencio. I començo a cantar. Té uns forats, com un pany de clau d’entrada de llum.
Les pedres criden i diuen què s’ha de fer, què cantar, quan agenollar-se, quan aixecar els braços…
67
68
Una prunera (en una abadia):
energia infantil, alegre. Comparteixo la meva energia infantil amb ella. És per això que es dels arbres més antics d’aquí!
El secret per arribar a la vellesa és mantenir el nen interior i l’alegria. Surto rabent i saltant pels camps!
69
Quanta necessitat té la gent de seguir un líder!
“Aférrate a lo bueno, aunque solo sea un puñado de tierra, a lo que crees, aunque sólo sea un árbol que se sostiene por si mismo” (pregària dels indis Pueblo)
70
71
72
Cantant, veig l’aura lila-blau fosc de les persones. Ho veig quan canto des de l’energia (somni).
Església visigodo-cristiana-musulmana construïda sobre un riu d’aigua. Escoltem una missa segons el rite mossàrab. Ho veig com un crisol de cultures, la unió de religions que tants cops he somiat.
73
L’arpa toca tota sola amb el vent! Entenc com tot té una vibració, la música de les esferes. Només cal ser canal per traduir aquesta vibració a música, tal i com ho fa l’arpa. Sensació de calma a l’hort de la Santa Cova. Només hi resten els que l’arpa ha triat.
http://www.ivoox.com/13-vibran-expanden-arpa-viento-audios-mp3_rf_9811444_1.html
En l’alegria no hi ha cansament.
74
(Findhorm)
75
Compassió, tot allò que fem per evitar el sofriment d’altri. Amor, tot allò que fem per aportar-li felicitat.
(d’una xerrada del Dalai Lama)
El gust de cuidar-se.
76
He vist l’ESTRUCTURA DE LA MÚSICA, com es mouen les partícul.les de vibració en espiral, com es mou l’energia.
77
“A todos los seres vivos,
desde la hierba más pequeña a los
árboles más grandes, forman con
nosotros una gran familia.
Todos somos hermanos y tenemos
el mismo valor sobre la tierra”
(tradicional iroqués)
78
Els miracles existeixen.
Qui gosa dir que no ressonem amb l’energia universal? La que toca cada dia?
79
Hospital de Dia, vibrant amb l’arpa. La primera persona pacient: violinista. Més jove que jo, refugiada en el mental, amb pors i mil preguntes tècniques sobre l’arpa que no deixen fluir. Fins que he posat la directa. Venien el Sol i el Re. Energetitzant a tope.
Les veïnes del costat han estat encantades, fins i tot les d’algunes cadires més enllà. De tant en
80
tant arribava la paraula arpa. Algú parlava d’ella. Crec que no ha estat destorb per a ningú, ans al contrari.
He sortit feliç! Sóc feliç! Em sento afortunada de poder fer això aquí.
81
24 d’abril d’enguany, dia de la mort pels maies. Morir i renéixer.
Un diàleg entre dos personatges: - “¿Dónde me proponéis viajar?
- Al planeta Tierra.”
(El petit príncep)
82
Pare Nostre que canten a Montserrat
83
84
Argentina. La creu del sud, la chacana, que ajuda a no desviar-se del camí. Al centre, la lluna.
I una versió d’una església:
85
Estar en aquesta casa i aquesta familia ha estat viure una Argentina viva, que batega fort, que crea xarxes d’amor, de germanor, que saben el que estan fent…
Ara, la proposta cultural ve des de la base, del poble, dels “encuentros”.
86
És la primera vegada que els joves permeten expressar-li que estan enfadats (no el saluden…). És que ell els dóna l’espai i la confiança per poder-ho fer.
Tilcara (“estrella fugaç” en quítxua). Em vaig dirigir de cop, cantant, cap a una zona de la fortalesa…Em vaig quedar asseguda en una pedra, sentint el lloc. http://www.ivoox.com/13-vibran-expanden-estrellitas-tus-audios-mp3_rf_10020728_1.html
87
El retorn del còndor al mar. El retorn del còndor a la naturalesa. El retorn a la llibertat.
Un tros de cel baixa a la terra, o la terra i els homes ens enlairem fins tocar-lo!
Quina elegància, quina serenor. Quina placidesa volar! Quina saviesa acumulada per arribar a fluir al màxim. Musculatura mínima en moviment. Totes les ales són igual d’importants.
88
“La unión del cóndor y el águila
viene a través del quetzal.
Cuando el cóndor y el águila se unan,
los truenos en la tierra cesarán.”
http://www.ivoox.com/13-vibran-expanden-el-condor-pasa-audios-
mp3_rf_9847760_1.html
89
Casa persa, visió d’una dona ballarina amb vestit vermell. Sensual.
Temple de Debodh, les naos tenen so, un so/vibració contínua i greu.
Balls de cèl.lules. Origen de la vida. (somni) http://www.ivoox.com/13-vibran-expanden-baile-celulas-audios-mp3_rf_10020533_1.html
90
Dos o tres persones morien. Una al cap de poc temps de la 1ª ressonància. Es parlava de l’arpa (somni)
L’impediment o obstacle a l’espiritual que vaig somiar s’ha desencallat (estrena d’un documental)…. La Isabola també està en l’equip, donant suport.
91
He vist els rols-papers que cadascú juga en aquesta tasca. Em sento alliberada del joc.
Dos nenes estan lligades per una mena de transfussió. Una, en estat molt vegetatiu, té lligada a la germana, ben viva. Un nen que juga sota el llit desconnecta el cable de la malalta i l’endolla a un altre lloc. Caos, persones que criden. Amb els crits, la nena malalta entra en
92
caos i (diria que) mor . Llavors hi ha un gran amor que es divideix. Jo em quedo celebrant en la vida i imagino la nena morta surant el Ganges, envoltada d’espelmes i flors (somni)
Em veig davant de pacients, alguns intubats. Tinc la sensació que ja sé quina és la música a tocar, em ve, que s’obre una porta, un canal que baixa música (somni)
93
“Tienes una sonrisa cósmica” (algú em diu).
Dominar els 4 elements i el diner per desaferrar-se’n i invertir en desenvolupament espiritual. Bondat i fortalesa no són incompatibles.
Que l’arpa toqui les cordes amb més benedicció.
94
La melodia que canto des del matí. El porter de nit de l’hotel s’ha adonat del meu cant i no el volia tallar, el percebia dolç i com un cant de l’ànima. Ell toca la mandolina.
http://www.ivoox.com/13-vibran-expanden-melodia-matutina-al-
audios-mp3_rf_10021861_1.html
95
S’ha desencallat a l’hospital! Bé, jo m’he desencallat.
Necessitat contínua d’aigua, sequedat interna. He pensat que algun òrgan intern depura molt i que en la mort deu passar una cosa semblant, una depuració interna galopant si no has treballat res abans.
96
Les sessions amb l’Àngel han pres un altre caire. Jo canto lliurament vocalitzacions i sé que amb mi fa “duos”, encara que la seva veu no se sent encara, hi és.
97
La meva essència és pura alegria, joia, dansa i cant!
Tinc força sanadora a les mans. Si toco, hi ha gent que pot sanar.
Tocar és pura meditació, estar present.
De psiquiatria em sorprenen les mirades tan lúcides i els missatges espirituals tan forts que m’arriben.
98
En el metro, una persona em pregunta què faria si sabés que avui s’acaba el món. Viuria al màxim, riuria, cantaria, ballaria… si ha de ser avui, per què no? Continuaria vivint.
Llavors he dit que treballava en un hospital on es moria gent. Crec que ha entès la meva resposta. Li he somrigut i he continuat.
Aprendiendo del gozo y la luz.
99
Mantra que s’improvisa cantant durant una sessió
http://www.ivoox.com/13-vibran-expanden-gotitas-musica-audios-mp3_rf_9811897_1.html
100
Entorn àcid. Quan morim i deixem de respirar
oxígen. Difícil patir alcalosis. És més fácil
acidificar-se. D’aquí la putrefacció.
101
De totes les coses viscudes amb el germà Pau em quedo amb la xerrada al passadís, el seu somriure i manera de dirigir la música, la confiança i el respecte que sempre mostra vers tothom i la lliçó que va dir en el pregó (homilia!) de la festa de Reis: veure les coses des de la visió de l’infant, que per a ell tot és nou.
Certament, ell la té, aquesta mirada.
102
“Els qui veuen, els qui només veuen allò que s’els presenta i els qui no veuen”
“Mientras pensaba que estaba aprendiendo a vivir, he aprendido a morir”.
(exposició sobre Leonardo Da Vinci)
103
Mantra que s’improvisa cantant durant una sessió
104
105
L’Etna ha trucat. - Tindré un germanet!
Una nova vida a la familia! Més llum! Un nou ser de llum per ajudar a empènyer.
- De moment és petit, està dins la panxa de la mama, però ja creixerà.
Li he dit que li canti cançons, que li agrada.
L’Etna ja l’ha batejat, diu que es diu Oriol, sense
“saber encara” si és nen o nena.
106
“Sin alegría no hay espiritualidad” (ho deia ahir l’Utara en el concert de flautes natives)
Acomiadament de Maria (hab.7) amb jotes i panderetes. Mor l’endemà, unes hores més tard. Els veïns ho perceben com un regal.
107
En Pere Casaldàliga, ambaixador de l’ESPERANÇA ha hagut de fugir de Sao Felix. Amenaçat. Amb 84 anys i encara fa por als terratinents! Gran mestre del cor.
Poques persones com ell ho saben transformar i posar-hi perdó! Està ben resguardat per una parella d’amics, els seus angelets. Sabia que hi serien!
Tot surt a la llum per ser sanat, al.leluia!
108
He escoltat “El Messies”. El Nadal ja és aquí!
109
Mèxic. Sortida del SOL, l’espectacle natural!
I la naturalesa divina respòn amb vent, els seus remolins cantadors.
Faig una prova de so: començo a bufar-xiular. I es posa a ploure!
110
Les piràmides dibuixen constel.lacions al terra. El de dalt és a baix. http://www.ivoox.com/13-vibran-expanden-yo-soy-la-audios-mp3_rf_10020809_1.html
Avanço una mica més. Llegeixo el jeroglífic com un codi. És un codi musical. El desxifro. La piràmide em demana la música, el sol. I apareix, s’emet. M’acomiado del lloc agraint.
111
Moments de pluja conscient. Connexions cel-terra. El vel que ens separa és molt fi. La pluja com alegria, benedicció.
Plou fort en acabar de fer la meditació d’aquest dijous amb el bol. Continuem irradiant llum. Coincideix amb l’aniversari de l’Etna, penso en ella i el volcà. L’esperit Etna apareix, l’energia, la saludo i reverencio.
112
He pogut estar, no sé si acompanyant, sí present, en el moment final del Dani. L’havia vist un altre dia, li havia cantat vàries vegades la Salve Regina. L’habitació era un caos, moltes persones. M’han avisat per a que anés a certificar la mort. Només estava jo de blanc. Al menys, presència, però ha vingut una companya. Falsa alarma, apnees. M’he quedat.
113
Sabia que em tocava estar-hi. El caos s’ha anat calmant.
Una dona que estava ben col.locada ha anat dient coses als familiars: que el deixessin marxar, que era egoista el que es retingués. Jo he incidit en el seu cansament, que volia descansar. He parlat de les respiracions…
Tot s’ha anat posant a lloc. Jo acompanyava a una senyora gran que estava tranquil.la. M’he
114
sincronitzat amb la respiració del pacient, fent-la audible, per anar deixant anar, recomanant que s’acostessin al malalt. I ho han anat fent tots, ja que l’anaven acariciant (sense estirar-lo cap a baix), respirant, agraint… i una filla ha començat a dir que l’estimava que era el millor pare del món, que gràcies per tot el que havia fet… i així un darrera l’altre. S’ha anat serenant.
115
La cara del pacient s’ha anat relaxant, també la respiració.
Jo estava tranquil.la, somreia; hi havia algún patró de coneixement que es repetia amb alguna altra mort presenciada. Sabia el que venia. Veia l’alè. Gairebé és palpable o canvia de densitat o alguna cosa quan arriba al final. He sabut que eren els últims sospirs. I anava dient que quedava poc, que s’anessin acomiadant. I
116
ha marxat tranquil, serè. Llavors he dit que anava a buscar l’infermera.
Pel camí he trobat l’esposa, que parlava per mòbil. Quan ella ha entrat he remarcat als familiars que ella encara no sabia que s’havia mort i algú li ha dit. El xoc de no ser-hi present. No li tocava.
Til.les, reforçar que ho havien fet molt bé, havien après a serenar-se en els moments finals
117
i a deixar-lo marxar amb amor. Gràcies Dani per deixar-me ser-hi present i aprendre de tu!
El que em sorprèn és la rapidesa com passem de la serenor i l’amor que permeten que una persona marxi en pau al plor i el crit un cop s’ha confirmat. La força de l’ego!?
118
Ma Núria, gran mestra, tornes a la llum !!!
Des de la “discapacitat” has mostrat la teva gran CAPACITAT d’amor i de paciència. Ànima lliure.
GRÀCIES!
Bon viatge de retorn a la pau i l’amor infinit!
119
Si un tanca bé les petites coses, pot preparar millor la mort, tancar bé la vida.
Els meus conceptes sobre salut-malaltia, viure-”morir” no encaixen gens ni mica amb els del sistema. Van divergint cada vegada més. I de moment sóc a dins.
Un nou ofici: plovisquejadora!
120
Betlem. Gruta de san José. Quina força! Catacumbes. Prova de so “mmm”, el echo retorna, l’esperit de la cova connecta amb el so.
Connexió amb l’alegria dels nens, somriuen tots (passant amb cotxes, jugant entre ells, amb tu…). Ciutat joiosa.
Cervesa palestina per celebrar l’aniversari.
121
Mantra que s’improvisa cantant durant una sessió
122
Església de san Lucas. Veig sortir el sol allà, dos dies amb el mantra “Ilumina” tota l’estona al cap. Està perfectament orientada a l’est. L’origen és visigòtic. Si en sabien de construir en aquella època!
123
Sento que la música torna a mi. He tornat a col.locar i tocar el teclat, després de gairebé 2 anys de no fer-ho. He descarregat músiques de cançoners. Pas intermig a escoltar-les i tocar-les.
La corda de l’arpa desafinada des de fa mesos ha tornat a lloc.
I la música en directe, amb un concert de Vivaldi i amigues vàries que he unit. De mica en mica, va tornant.
124
Acomiadament de la Margarita, dona de 93 anys, alegre, cantarina, que tot just fa uns dies em cantava “Fumando espero, al hombre que yo quiero” i movíem la cadira simulant un vals. Gran mestra.
Ha esperat a que marxés la seva néta preferida, que s’acomiadés d’ella bé, amb alegria, consciència. La néta m’ha demanat sobre l’arpa, l’he agafat i ha sortit una melodia super alegre,
125
com és ella (àvia); hem parlat del seu caràcter alegre, amable (mai cap baralla, mala paraula… només amor i alegria al seu voltant, gratitud amb totes les cuidadores…). S’ha agraït la feina que feia amb la música.
Ha coincidit amb en Jordi, el fill de la Margarita, que acabava d’arribar. Ha passat la Isabel (la filla d’Anna –la malalta amb qui Margarita ha
126
compartit habitació fins unes hores abans; entre les dues sumaven gairebé 200 anys!).
I quan la Isabel marxava, la respiració alta i ràpida ha canviat de cop, s’ha apagat, apnees, aturades… estava marxant.
He avisat en Jordi, que es despistava feinejant. Li he dit que li donés la mà, que s’acomiadés…quedan 3 respiraciones (he contado yo internamente)…2…1…Mentre, de
127
cop, en aquestes respiracions finals, he agafat l’arpa.
Una melodia alegre ha sortit, un vals, fort i ràpid (la barcarola?). I tal i com ha vingut la música, de cop, s’ha parat, he mirat amunt i he dit “se ha ido”. En Jordi deia que no, però ja no respirava, els braços eren pes mort, cap resistència. Ell esperava encara un moment de lucidesa final, una llambregada (com havia
128
tingut el seu pare), però cada persona és un món. La Margarita marxa sense fer soroll, però ballant un vals alegre. El traspàs es fa amb música. Balla cap a la llum, amb l’eternitat, amb els seus éssers estimats i que l’han precedit (aixo li havien dit).
Marxa preciosa, amb els cabells tallats, i els petits detalls i ordres que ha demanat: que l’afeitin, posin arracades i que els de la mortaja
129
esbossin un petit somriure en els llavis, per a que ens miri somrient. Com és ella.
GRÀCIES MARGARITA!
Un gran honor i gratitud haver compartit amb tu aquests dies, els poemes, les músiques, els petons llençats a l’aire… Se’m dibuixa un somriure en pensar en tu. Bon viatge! Disfruta!
130
131
El so de vida és continu, abundància i amor sense fi. Respiració circular, emetre so continu, vida contínua, el microcosmos, l’òrbita a dins.
132
Als facilitadors de somriures
Divendres, 29 d’agost, 11.40h. Sortint de l’hospital, un cotxe s’atura al meu costat.
- Ets la de la música, veritat? Quina alegria!
- Un homei la seva germana. Tot just feia un any que havia mort el seu pare i havien anat a l’hospital a resar a la capella, passar pel passadís de la unitat, la terrassa. En actitud de recordatorio i agraïment.
133
Em demanen on vaig i si poden acompanyar-me.
- Vaig al supermercat, a comprar una síndria – responc jo.
M’acompanyen, moltes rialles pel camí. També fan la seva compra.
- Segur que no t’han convidat mai a una síndria? –diuen, oferint-se a pagar-la. Riem.
134
I em diuen que l’últim somriure de la seva mare la va fer amb mi, mentre li cantava la Salve Rociera. I que per a això, no hi ha síndries al món que ho paguin.
M’acompanyen a casa. Insisteixen en posar la síndria en una bossa que en la publicitat posa la paraula “festa”. Estan convençuts que la trobada ha estat propiciada per la seva mare i
135
“els de dalt”, que ha estat una festa. Ens acomiadem.
Un cop a casa, mejo un tros de síndria... Beneïda síndria, boníssima. I dono gràcies per aquests moments màgics que passen en la vida, en els que facilitem somriures, ja sigui com a dadors i receptors. És mutu i recíproc.
136
Fotografia feta fa unes setmanes per mi. No és la de la història... però si li preguntem, segur que també en té una.
137
I el cel s’obre (somni)
Dificultat en dormir, pujo la vibració amb el Gaiatri mantra i entra la calma, i amb ell un estat vibratori diferent.
Veig una escena hospitalària. Una nena arrissada, uns 8 anys, en fase final de vida. Envoltada de gent, pesadesa…. Em contacta telepàticament i em situo allà, en l’escena. Reconec símptomes, respiració… queda poc.
138
Demana ajuda. L’habitació no és lloc per morir. Em ve contínuament la pregunta: On es pot anar a morir? On és un bon lloc?
I la resposta és ràpida: a Montserrat. D’alguna manera li proposo
-Està molt lluny? –pregunta telepàticament - Uns deu minuts –dic jo, sabent que no és veritat, que són més. Calculo uns 45.
139
- No sé si hi arribaré –reconeix.
-I tant! I li dic que controli la respiració, que faci apnees més llargues, per comptar i repartir bé les respiracions que li queden. Ja ho anirem controlant. I enfilem cap a Montserrat.
Ja hi som. A quina banda, de Montserrat? I torna la resposta clara: Cavall Bernat, el dit de Déu. I li dic al nen (ara s’ha convertit en un nen, més jove, uns 4 anys, i es va empetitint i
140
rejovenint a mida que passa la història). la debilitat del nen cada cop és més palesa.
Mirem la verticalitat del cavall Bernat.
-Agafa’m ben fort, no em deixis caure –em demana. - No pateixis, que no cauràs –li dic mentre l’estrenyo fort entre els meus braços, mentre per altra banda sento que s’esmuny cada cop més, es va desfent, esvaint, diluint… ja és molt
141
petit. Li transmeto que l’agafo, que no caurà al buit, però que miri amunt, al cel, que pugi.
I de cop, el cel s’obre (com si miréssim per l’interior d’un claustre). És brillant - Hi ha unes lletres, posa una paraula! –li dic jo emocionada. I la llegeixo:- ESPIRITUALITAT.
I el nen desapareix, s’enfila en aquest cel de lletres brillants que s’obre a Montserrat, envoltat d’espiritualitat.
142
Torna Egipte
Suena el mòbil. Número desconegut. Una veu de dona.
-Sóc l’Antònia, la filla de la Lluïsa, de les sessions de musicoteràpia.
D’entrada no em ve ningú al cap, em sento una mica malament pensant que és alguna sessió
143
feta fa poc i no recordo la persona. Per sort, de seguida em dóna una pista.
-Vàrem parlar d’Egipte, et vaig passar un CD de música. - Però... quant temps fa que vas passar per la unnitat? Un any, potser? –D’immediat reconec la història, però em sona molt llunyana. - Gairebé, va morir el novembre passat –ara és septembre.
144
- Com estàs?
La seva veu es va aclarint i enfortint a mesura que xerrem. Recol.locant les coses, les persones. Estan situant-se de nou (ella i el seu pare). El sentiment del buit, el trobar-se útil i fer-li sentir a l’altre (quan el pare ja és gran), els petits detalls de l’organització del dia a dia, la comprar, planejar vacacnes ns dies i que el seu
145
pare la deixa marxar, la necessitat de carregar piles...
Recordem una afició seva, la història i l’arqueologia, la inauguració de la renovació del museu arqueològic i, sobretot, Egipte, de que és una gran enamorada. M’explica les últimes xerrades a les quals ha anat sobre aquest país.
El motiu de la seva trucada er el d’agrair el treball que s’havia fet, reconèixer la tasca de
146
l’equip... Havia trigat gairebé un any en reunir la força i la valentia per trucar-me. Li ho vaig agrair des de l’ànima, vaig sentir molta alegria.
Vaig penjar el telèfon. Em va activar de nou el meu amor per Egipte i el recordar qe allà, en altres temps, eren uns grans coneixedors d’aquest misteri, del pas entre móns, uns grans iniciats.
147
En l’interior de la piràmide i sota el seu sòl... un s’adentrava en les estances del coneixement, de la vida i de la mort.
148
La importància de la fe
Lola, dona, granadina, amb un gran amor per la seva terra i les seves arrels. Connectem a través de la música, la de la seva ciutat i, per la seva fe, a través de les seves oracions i els seus cants.En aquesta habitació sempre ens rep/ben amb un somriure i molta pau.
Les sessions combinen els dos aspectes: posant música a frases bondadoses, amb el piano
149
acompanyant-la a “Granada”, o cantant amb l’arpa i el cor el parenostre, del que pengem la lletra al costat del llit. Està a mà per a qui la necessiti.
Està clar que el que més destaca en la Lola és la seva fe. Dona creient, no vol morir sense rebre l’últim sagrament, la unció dels malalts. Els religiosos de l’hospital la visiten regularment,
150
especialment en aquesta ocasió. Tots els fills l’envolten.
La unció uneix les persones, pot ser viscuda de moltes maneres i, pensant en la Lola, des de l’alegria i la festa, desde la serenor i la consciència de tancar bé una etapa. El silenci, les paraules, les mans agafades, el respecte pel pas a donar i en el gest de suport estant allà... formen part d’aquest acte.
151
En aquesta ocasió no hi ha música. Han buscat la musicoterapeuta, a qui senten propera, però està en una altra habitació. La celebració continua.
Acabada la unció, els fills es mantenen al voltant de la Lola en silenci una llarga estona. Manca alguna cosa. I el Parenostre (que segueix la música del Sounds of Silence, de Simon &
152
Garfunkel) es torna veu. Tots li canten a la vegada aquesta oració:
“Padre nuestro, tu que estás, en los que aman la verdad, haz que el Reino que por ti se dio, llegue pronto a nuestro corazón....”
I és durant aquesta cançó, aquesta fe expressada a través del cor i del cant, que la Lola s’acomiada en pau.
153
Després es troben la musicoterapeuta i li expliquen. “D’alguna manera tu també hi eres, amb la música, acompanyant.”
154
Dates coincidents
Moltes vegades comparem el moment del naixement amb el de morir. Grans moments, íntims, sagrats, molt connectats a la vida i als nostres éssers estimats. Participar en aquests moments és n dels honors i regals més grans que la vida et pot oferir.
Diuen que, com a ànimes, escollim aquest moment i els éssers amb qui volem estar
155
(familiars vius o éssers que ja han mort, ànimes afins, de l’equip, Déu...).
A més, hi ha dies especials, en què tota la familia, tot el sistema es connecta i interrelaciona encara més: quan un bebè arriba al món el mateix dia que un altre ésser se’n va (el que arriba porta saba nova per acollir i transformar la càrrega que pugui deixar l’altre), quan un mor el mateix dia que l’aniversari del
156
familiar més estimat (mostra un gran amor pel cuidador), o quan la persona decideix morir el mateix dia que va néixer, tancant així el seu cicle.
Guadalupe, dona jove, llatina, que va ingressar a la unitat. La seva música preferida era la mexicana, tenia tota la discografia d’Aguilar.
El seu marit havia començat a tocar la guitarra feia uns mesos. Guadalupe havia demanat i
157
aplaudit quan guitarra i arpa improvisaven coses senzilles, sentides, adaptant-nos al seu ritme, a les històries musicals de cadascú (flamec-mexicà-medieval).
Però aquell dia tocava el “cumpleaños feliz”. Un ram de roses vermelles i roses, embolicades en un paper de color rosa brillant animava l’habitació. Es respirava vida, alegria.
158
I en aquell dia tant especial, la Guadalupe ens verbalitza que es mor, que ja vol marxar.
I la música acompanya durant hores aquesta revelació, improvitzant lletres que parlen de la marxa, transformant la muntanya russa d’emocions dels qui restem i que es plasma en acords flamencs, deixar sortir de l’inconscient l’himne de l’alegria, la ranxera que parla d’una elegia, tornem al “cumpleaños feliz”... per
159
acabar amb l’himne de l’alegria i el “cumpleaños feliz”. És el seu dia, la seva decisió i l’acceptem i respectem. Encara que mori un parell de dies més tard... era el seu inici i el seu final. http://www.ivoox.com/13-vibran-expanden-cumpleanos-feliz-aniversari-audios-
mp3_rf_9811738_1.html
160
Volar en l’espai-temps. Com viure un any en una hora? Escoltant les 4 estacions de Vivaldi, senceres i seguides. I saber que és un cicle. I que és un cicle el que jo personalment tanco, per obrir-ne un altre, a un nivell espiritual, permetent el salt quàntic. Potser és un salt de 4ª, de 5ª, d’octava… i sabent que es tanca el dia 31 d’octubre (al final fou el 15 de desembre) un cicle iniciat l’1 de novembre de fa uns anys, Tot Sants, en què vaig començar a la fundació, a pal.liatius.
161
Somnis amb regressions (o visions) simultànies o paral.leles que comencen a les 3.40h de la nit: - Visualitzo un hospital futur, tot informatitzat. Moro per medicaments. - Em reuenixo per ballar amb la meva parella. Són danses jueves. Sóc la dona, som grans. Estic morta. Em dic Talita. - Prop de l’estació d’Aiguafreda. Em veig al terra, sé que he mort. Al costat, l’Etna que em mira,
162
en Guim que està saltant damunt meu enfadat i la Ian, que mira d’apartar els nanos. Tot tranquil. Potser tenim un parell d’anys més. - Creuo una paret d’una església antiga. Sóc un fantasma. Observo com es fa un robatori antic i com algú, sentint el soroll, ve a protegir amb un ganivet. Sóc el lladre o la protectora? (crec que la segona). El record el tinc imprès a les cames. Em desperto. Són les 4.07h .
163
164
Blanes. Sortida del sol. És l’hora. La màgica presència de l’àvia de Can Vila. El cel es palpa per uns instants, té cos, presència.
Ocells que volen lliures davant d’un sol rodó i ple, brillant com una taronja i or.
I en aquests segons de plena consciència, d’intercanvi entre dimensions, m’arriba el missatge: està bé, feliç, radiant de llum i emetent-ne. Un far més en aquesta platja.
165
Com me n’alegro! (tot i que va morir fa anys, fa pocs dies va passar a la llum; quan l’amor i el perdó van obrir portes, va pujar lleugera, com un estel fugaç)
I l’univers toca les campanes de l’església. Confirma
166
167
El so de baix continu (però alhora discontinu) del mar em porta a un viatge intrauterí. Recupero moviments de succió, sentiments d’altres associats, sento el cordó que connecta a la font d’aliment i d’amor… la mare.
I un altre dia, amb el mestre mar de fons, revisc una experiència dolorosa, de manca d’aire i de vida. Una experiència propera a la mort, en la que en
168
mantinc per uns moments (minuts?) quieta, com una estàtua de gel congelada sota l’aigua. Però la ment està serena, i des d’allà… demano i prego per viure.
Decideixo néixer / renéixer.
I amb la música de fons, ho faig des de l’alegria, la rialla.
169
MOLTES GRÀCIES ¡!!
Pel teu interès
Pel temps que has decidit invertir en llegir-lo
Per tot el que t’hagi pogut moure a nivel intern
Per pemetre-ho..
Per … (tu pots continuar la llista)
170
NOTES PERSONALS
Afegeixo dues notes personals (com si no ho fos
prou fins ara).
- Sempre em demanen si m’emociono en les
sessions, especialment si ploro. Rarament. Amb
més de 3.000 sessions realitzades, es compten
amb els dits de les dues mans els cops que he
171
plorat. El moment més delicat és quan hi ha
molt caos, percebo molta por. Sé que també
mou la meva por. Però per damunt, hi ha la
necessitat de l’alliberament del patiment. En
aquells moments, respiro, reconec el meu estat,
el meu paper en la sessió, i reconnecto amb
alguna imatge, sensació pròpia d’amor profund i
incondicional que he viscut. S’eixampla el cor, la
172
por s’ha esfumat. I tot flueix de nou. Al final,
sempre és agraïment.
- Em demanen com afino l’arpa, a quina
freqüència. Crec que és igual el número de
freqüència. Més important és que tu estiguis
afinat en la freqüència del cor pur.
Ara si. Et deixo. Gràcies des del cor.
173
FULL EN BLANC PER A TU I EL TEU SER INTERN
174
MÚSIQUES INSPIRADORES
Creades a partir de frases incloses en aquests
textos, i gravades juntament amb amics en
ressonància. Les trobareu totes juntes a. http://www.ivoox.com/podcast-13-vibran-expanden_sq_f1263122_1.html
Y un mix, BATEC CÒSMIC – LATIR CÓSMICO, fet
amb vàries frases d’aquest text: https://www.youtube.com/watch?v=Dy8h_40GguA&feature=youtu.be
175
FI ... o INICI...
https://mireiaserravila.wordpress.com
