De la resistència al repte: observació externa d’un projecte artístic de col·laboració en el context educatiu

Joan Ivern i Guillem Antequera

Trans_Art_Laboratori/Context educatiu

febrer-juny 2010

Introducció: negociació del nostre paper en les pràctiques

Durant la nostra primera trobada amb la institució amb qui faríem les pràctiques (Sinapsis) i amb la

nostra tutora Aida Sánchez de Serdio, es va decidir quin seria el nostre paper en el projecte del

que participaríem a partir d’aquell moment. Mitjançant un feedback, vam acordar que realitzaríem

un seguiment del procés a partir d’una observació externa. Per tant, la nostra tasca consistia en

assistir a les sessions de treball amb el professorat que Sinapsis impartia durant la primera fase

del procés, per tal d’enregistrar informació sobre el que passava en aquell context determinat, i

posteriorment triangularla amb la de Sinapsis i amb la dels docents participants. En aquesta

trobada ja vam decidir algun dels instruments que utilitzaríem: el quadern de camp. Les

entrevistes, les fotografies i les filmacions de les sessions van sorgir més endavant. De la mateixa

manera, l’eix de reflexió de la nostra investigació en el procés de pràctiques no estava definit des

del principi, sinó que es va anar descobrint després de les primeres sessions a partir de l'anàlisi de

les informacions que anavem apuntant en els nostres quaderns de camp. El tema, finalment, va

ser el de les formes de resistència en un projecte en col·laboració entre uns artistes residents

(Sinapsis), un col·legi (el Miralletes), un institut (el Sant Josep de Calassanç) i el Consorci

d’Educació de Barcelona.

Després d’una primera fase del nostre seguiment del procés, protagonitzada per la nostra

presència passiva gens desapercebuda, com si d'un silenci sorollós es tractés, que es va

materialitzar amb els quaderns de camp, vam acordar amb Sinapsis la possibilitat de realitzar

unes entrevistes als participants del projecte. El model d’aquestes també es va elaborar mitjançant

un feedback, exceptuant la que els hi vàrem realizar a ells mateixos, per raons obvies. Una

vegada vàrem realitzar les entrevistes, la presencia audiovisual va guanyar força i alguns dels

quaderns de camp van ser substituïts per sessions enregistrades. Va ser en aquest moment quan

vàrem decidir, juntament amb Sinapsis i amb l’Aida, que realitzaríem un vídeo documental com a

memòria de pràctiques per tal de reflexionar sobre el tema-eix de reflexió esmentat.

Mantenir la posició d’observador extern sense participar explícitament en les sessions ha

comportat algunes tensions que cal comentar. Com ja hem apuntat, tot i la presentació que ens

van fer Sinapsis als participants del projecte, al principi la nostra presència distorsionava en part la

realitat, no tant per la nostra assistència desconeguda (ja que havien alguns professors que no es

coneixien entre ells) sinó per la posició que optàvem en aquesta. Una vegada varem realitzar les

entrevistes entre els docents i ens vam relacionar una mica més amb ells (els hi vam explicar que

estàvem cursant un Màster, realitzant les pràctiques, etc), aquesta sensació d’esser estrany va

anar desapareixent. Fins i tot, quan vam substituir el quadern per la càmera de vídeo per

enregistrar algunes sessions ens sentíem integrats entre els participants. La nostra presència es

va anar normalitzant en el context determinat.

Una altra de les tensions que ha sorgit és el fet de voler participar en algunes ocasions dels

debats que estan sorgint en les sessions, i no poder fer-ho per tal de mantenir una certa distancia i

no distreure’ns del nostre objecte d’estudi que és comprendre les dinàmiques que es produeixen

en la organització en la que ens trobem i la complexitat de la seva situació en el marc de les

polítiques culturals i educatives.

“Respecte el Centre Cívic Can Felipa, alguns dels docents ja el coneixien i l’únic comentari que van fer va ser en relació a la taca d’oli (projecte artístic) que hi havia a la sala d’exposicions i sobre la dificultat de treure-la. Això va donar peu a que tot seguit, una de les docents va comentar que havia vist a la televisió la presentació del nou centre d’art contemporani situat al Canòdrom de la Meridiana i el globus en forma de pedra realitzat per l’artista Jordi Mitjà. Aquest va ser un dels moments més crítics en relació a la meva posició d’observador extern, ja que precisament estic treballant en aquest espai i una de les meves funcions es treure a volar el globus del que estaven parlant. Vaig tenir que mossegar-me la llengua tot i les moltes ganes que tenia de intervenir”. (Quadern de camp, 21/04/10).

Pel que fa la relació establerta amb les persones amb les quals s’ha col·laborat cal fer diferents

consideracions. Respecte la relació amb Sinapsis tota la nostra tasca ha estat definida a partir de

feedbacks que hem establert en les diferents trobades, a més de l’assistència a les sessions de

formació. Des del primer moment s’han mostrat oberts al diàleg i preocupats pels nostres

interessos.

D’altra banda, la relació entre la resta dels participants del projecte ha estat bastant distant (hi ha

alguns que encara no sabem el seu nom) com a conseqüència del paper que ens ha tocat fer en

el procés. No obstant, tal i com comentàvem, amb els entrevistats ha sorgit una certa complicitat

desprès d’haver intercanviat algunes qüestions.

Pertinença i adequació al Màster

En aquest apartat pretenem fer evidents les relacions entre el treball realitzat amb Sinapsis i les

línies discursives del màster Arts visuals i educació: un enfocament construccionista.

Una de les estratègies didàctiques que s'utilitzen a partir del paradigma construccionista és el

treball per projectes. En aquest sentit, hem volgut incloure el tema d'aquesta metodologia a les

entrevistes dels professors i mestres de l'escola i l'institut en els que hem treballat. A més de ser la

naturalesa dels tallers que s'han derivat del projecte de Sinapsis. Així, els propis participants

(professors i mestres) han decidit sobre què volen treballar i els objectius d'aprenentatge que

s'hauran d'escometre en els tallers.

Un dels eixos que es treballarà en aquests taller és la identitat dels alumnes de l'escola i l'institut i

que nosaltres hem reflectit en els quaderns de camp. És aquest, alhora, un aspecte que també ha

tingut un paper destacat en algun seminari del màster.

Ens ha ajudat molt per a la tria de l'eix de reflexió sobre el que hem realitzat el nostre projecte de

pràctiques, el seminari de la professora Juana María Sancho en el que es va treballar el procés

mitjançant el qual passem de una idea d'interès a un projecte investigador.

A més a més, també hem resolt la idea de la representació mitjançant el format audiovisual a partir

de les indicacions rebudes i la tutoria de la professora Aida Sánchez de Serdio. Respecte com

introduir el projecte en un espai expositiu hem tingut en compte les directrius del seminari de la

professora Carla Padró. Un dels treballs de final de màster té una relació directe amb aquest

aspecte. Concretament, es tractarà com donar un format audiovisual a un procés de treball

didàctic i artístic en el marc d'una exposició a un centre cívic.

Un comentari apart, mereix l'exercici a partir del qual els professors han integrat els diferents

tallers resultants del procés de treball en col·laboració en el currículum de primària i secundària.

Ens ha ajudat a comprendre millor aquesta traducció curricular el seminari que ens va impartir el

professor Francisco Maeso.

Finalment enumerem algun dels aspectes destacats del nostre aprenentatge personal:

a) Coneixement de diferents protocols de treball col·laboratiu.

b) Estratègies didàctiques a partir de les quals una resistència pot esdevenir un repte en un

procés col·laboratiu de treball.

c) Eines per materialitzar els interessos del participants en un procés de treball en col·laboració en

diferents tallers didàctics.

d) Formalitzar processos a partir de la representació documental audiovisual.

e) Practicar alguns instruments d'investigació propis del camp educatiu: quaderns de camp i

entrevistes.

f) Conèixer els sistemes de mediació entre institucions educatives i artístiques en un projecte de

treball en col·laboració.

Utilitat del nostre treball per Sinapsis

El treball que hem realitzat per a Sinapsis respon a una demanda per part del propi col·lectiu en la

que se`ns sol·licitava una observació externa de seguiment del procés de la primera part del

projecte. Estava en l'ordre de prioritats de la sol·licitud formalitzar audiovisualment aquesta

observació per tal d'elaborar el material videogràfic de l'exposició en relació a la primera part del

projecte: el treball amb els professors i mestres de l'escola i l'institut.

Així doncs, la visió que aportem a Sinapsis és el resultat d'un posicionament: la nostra mirada vers

un context que ens és estrany, respecte uns participants que no coneixem. Això no obstant,

aquesta mirada no és explícita, sinó que s'intueix a partir del creuament dels discursos del

participants entrevistats. Creiem que aquesta visió nostra del procés pot servir al col·lectiu per tal

de repensar el projecte des d'una perspectiva més àmplia, que vagi més enllà de la seva pròpia

percepció com a agents involucrats en el procés.

El quadern de camp i el material audiovisual (vídeo i fotografies), doncs, els hi serveix per tenir un

registre de tot el procés. Però aquest registre ve donat en un cert sentit; és a dir, amb un

enfocament concret que s'ha pogut veure reflectit en les preguntes formulades o els temes tractats

en el documental. Per exemple, hem volgut emfasitzar molt en aquells moments de resistència per

part dels participants, en l'anàlisi de les metodologies de treball del propi centre i en els canvis que

la metodologia de treball amb Sinapsis ha aportat a aquest mètode inicial de treball didàctic.

En resum creiem que aportem el següent:

a) Material audiovisual suficient com per poder fer visible el procés de la primera part del projecte.

b) El diari de camp, amb el seguiment des de la nostra perspectiva externa de les sessions de

treball.

c) Una primera proposta de muntatge audiovisual per a l'exposició sobre la primera fase del

projecte.

d) El present informe en el que es justifica el treball, les polítiques de representació que hem fet

servir, i la utilitat del mateix.

Representació de la investigació

Inicialment varem considerar la opció de fer una investigació bibliogràfica i un anàlisi de

categorització de les dades obtingudes en el procés de pràctiques. Això no obstant, tenint en

compte les intencions finals del projecte i els propis interessos de Sinapsis, decidirem donar un

format audiovisual a la representació del procés. La nova proposta va ser acceptada des de ben a

l'inici per Sinapsis i, per tant, varem disposar de una quantitat considerable de material per tal de

fer el vídeo documental.

La intenció és que el nostre vídeo estigui obert a les interpretacions crítiques del públic de

l'exposició de Can Felipa. Podríem dir que es tracta d'una obra oberta en la mesura en que hem

evitat interpretacions directes per la nostra part. La intenció ha estat la de deixar dialogar les

diferents veus dels participants de la manera més directe possible, evitant un desplegament de

recursos videogràfics innecessaris. Hem intentant explicar la història a través de les veus dels

participants, tenien en compte que son ells el qui parlant en veu pròpia millor poden explicar el

procés en el que han estat involucrats. No obstant això, és evident que la nostre presència té una

repercussió en molts aspectes: la tria dels temes d'interès per les entrevistes, la presència a l'hora

d'enregistrar o elaborar el material de camp...

Partint de la noció de direccionalitat de Ellsworth pretenem una forma documental oberta i poc

manipuladora que atorga l'autoritat teòrica a l'espectador per tal de construir la història i concentrar

per ell mateix les expectatives narratives (ELLSWORTH: 2005, 40). Ara bé, hem de tenir en

compte que aquest recurs documental té un gran perill en tant que la direccionalitat d'un text o

arxiu documental és, alhora, allò que atorga sentit i significat a la història o al fenomen que es

representa. Així, ens adverteix Cook:

“La linea entre el extrañamiento y una especie de apasionado y reflexivo distanciamiento y el extrañamiento como alienación en el peor sentido es obviamente delgada”. (COOK: 1985, 220).

La única interpretació pretesa és la crítica. Aquesta noció es refereix a no interpretar d'acord amb

les intencions de l'autor, o no només segons aquestes intencions. El sentit obert del nostre

documental acull una gran varietat d'interpretacions potencials, però pretén, això sí, un projecte

tancat que és el que deixa a entendre les intencions dels seus autors.

Tanmateix el vídeo creiem és una forma de representació que aporta una nova visió del fenomen

que va tenir lloc. Justifica aquesta afirmació el fet que en moltes ocasions ens hàgim sorprès

mirant algunes escenes enregistrades en vídeo de les quals no teníem consciència o les havíem

percebut d'una manera molt diferent, tot i viure-les en primera persona. En aquest sentit, el vídeo

afavoreix una mirada més analítica, detallada, rica, d'allò enregistrat.

Ens interessa el documental entès com “un instrument reconegut per a la producció de la veritat”.

Per exemple amb les declaracions dels propis participants del procés mitjançant les entrevistes.

El problema és el tracte que han d'establir amb les entitats polítiques y socials responsables o

amb els principals productors de coneixement. “Les formes documentals estan sempre implicades

en relacions de poder i hauran de reflexionar sobre aquesta complicitat tàcita per evitar reproduir-

la.” Per aquest motiu nosaltres hem volgut integrar a tots els agents implicats (des del Consorci

d'Educació de Barcelona, el Centre cívic Can Felipa, fins al propi col·lectiu d'artistes) per tal de

poder suggerir una reflexió crítica sobre aquesta complicitat entre les entitats implicades.

(STEYERL: 2004, 24-25).

Bibliografia

BALLESTER, L. (2004). Bases metodológicas de la investigación educativa. Palma: Universitat de les Illes

Balears.

COOK, P. (ed.) (1985). The cinema book: acomplete guide to understanding the movies. Nova York:

Pantheon Books.

ELLSWORTH, E. (2005). Posiciones en la enseñanza. Diferencia, pedagogia y el poder la direccionalidad.

Madrid: Akal.

HAMMERSLEY, M. (2001). Etnografía: métodos de investigación. Barcelona: Paidós.

LACLAU, E.; MOUFFE, C. (2004). Hegemonía y estrategia socialista. Hacia una radicalizacion de la

democracia. Madrid: Siglo XXI.

LOFLAND, J. (1999). Analyzing social settings : a guide to qualitative observation and analysis. Belmont:

Wadsworth Publishing Company.

PINK, S. (2001). Doing visual ethnography : images, media, and representation in research. London: Sage.

STEYERL, H. (2004). “La política de la veritat. Documentalisme en l'àmbit artístic” en: Ficcions

Documentals. Barcelona: Fundació La Caixa.