Informe preliminar del projecte Dunes Híbrides

Informe preliminar del projecte

DUNES HÍBRIDES

Juny-Setembre 2014

Setembre 2014

Informe preliminar de la situació del projecte DUNES HÍBRIDES juny-setembre 2014

1

ÍNDEX 1. Antecedents ........................................................................................... 3 2. Procés d’obra ......................................................................................... 5 3. Descripció de les intervencions.................................................................. 6 4. Propostes de treballs de recerca...............................................................43

4.1. Transport eòlic de la sorra i morfodinàmica litoral .....................................43 4.2. Resposta de la flora dunar als moviments de terres...................................44 4.3. Supervivència de les plantacions ............................................................44 4.4. Connectivitat ecològica .........................................................................44 4.5. Resposta de les espècies més escasses ...................................................45 4.6. Control d’espècies invasores ..................................................................45 4.7. Resposta social i gestió d’usos conflictius.................................................45


2


3

1. Antecedents

Les obres es van iniciar el dia 29 de maig de 2014 a Gavà. El darrer moviment de terres es va realitzar els dies 8 i 9 de setembre de 2014. Està prevista una darrera plantació el proper dia 12 d’octubre de 2014. Quan finalitzi aquesta plantació, haurà finalitzat la fase d’obres del projecte al llarg del 2014. A partir d’aquest moment s’iniciaran dues línies de treball:

• El seguiment científic de la resposta ambiental i geodinàmica d’aquest conjunt d’accions. Es compta amb diverses formes de col·laboració:

o Un projecte de ciència ciutadana a través de la plataforma CROMA.

o Becaris i estudiants de la UB i la UAB. Es farà un curs monogràfic amb la UAB entre gener i setembre de 2015.

• La integració del projecte com a estudi de cas del projecte europeu OPERAs, orientat a fer operativa la ciència de l’avaluació dels serveis ecosistèmics. Com a mínim el projecte Dunes Híbrides ha de comptar amb suport específic en els temes següents:

o Resposta i valoració social: amb tècniques i models d’anàlisi i estructuració d’enquestes.

o Anàlisi d’escenaris.

o Anàlisi d’eficiència de costes (Cost Benefit Analysis).

La dimensió temporal del projecte, que finalitza a finals de 2017, permet un estudi suficientment profund de la gestió dels serveis ecosistèmics proveïts per les dunes metropolitanes. Es contempla també la celebració com a mínim d’un workshop internacional sobre la gestió dels serveis ecosistèmics de les dunes metropolitanes, la publicació d’un manual de bones pràctiques i manual tècnic de creació i gestió de dunes metropolitanes.

Cal remarcar també que aquest projecte és l’únic estudi de cas de servei ecosistèmics en medi urbà i possiblement l’únic a escala europea.

En termes quantitatius, quan finalitzi la plantació prevista pel 12 d’octubre (1.740 unitats), s’hauran plantat 4.290 exemplars d’Ammophila arenaria i s’hauran construït ecosistemes dunars en un tram de 7,2 km del litoral del delta del Llobregat.

El conjunt dels moviments de terres ha estat diferenciat en 18 unitats diferents distribuïdes al llarg dels termes municipals de Castelldefels (4 zones), Gavà (8 zones, una d’elles amb 5 subunitats) i Viladecans (2 zones). La longitud total de 1.266m inclou únicament la projecció sobre la línia de costa. Així, quan hi ha més d’una duna en el mateix tram es considera solament un únic tram. La longitud dels eixos majors de les dunes segurament duplica la longitud total estimada. La taula següent mostra els valors de longitud de front litoral de cada zona.

Nom C1 C2 C3 C4 G1 G2 G3 G4 G5 G6 G7 G8A G8B G8C G8D G8E V1 V2 TotalLong m 65 88 65 47 92 81 40 52 53 65 75 92 58 61 60 20 82 170 1266


4

Figura 1 Vista global de les 18 zones on s’han construït dunes.


5

En termes de disseny experimental, les obres realitzades permeten obrir línies de recerca en els àmbits temàtics seguents:

• Dinàmica del transport eòlic de la sorra i la vegetació dunar com a protecció del litoral en front dels temporals.

• Estratègies de control d’espècies de flora exòtica invasora.

• Resposta de la flora dunar als moviments de terres.

• Connectivitat ecològica per flora i fauna.

• Resposta social (acceptació, conductes,...).

Més endavant es presenta un primer llistat de possibles temes concrets de recerca amb uns primers apunts de metodologia.

2. Procés d’obra

En línies generals, el procés d’obra es pot sintetitzar de la forma següent:

29 Maig – 19 de Juny

Primera tanda de moviments de terres a totes les zones exceptuant V2 a la platja del Remolar.

Plantació de 2.550 ut Ammophila arenaria. Part de la plantació amb participació d’escoles.

20 Juny – 20 Setembre

Els dies 4 de juliol i el 29 de juliol es van produir ventades que varen comportar una intensa erosió de les dunes, amb baixades de cota que van arribar als 40cm. Amb aquesta erosió es van descalçar parcialment bona part dels alvèols de plantació. L’exposició a la vista dels alvèols va motivar un impacte important del vandalisme. L’Anàlisi del descalçament previ al vandalisme mostra zones de major exposició a l’acció erosiva del vent. Una línia de recerca és la identificació i predicció de “zones de risc” diferenciades per a cada estructura dunar en relació amb els vents.

8 Setembre-12 d’Octubre

La segona tongada d’obres té dos objectius principals:

• Generar un nou cordó de dunes a les zones G1, G2 i V1. Zones protegides per tancament amb cordes i on les dunes van estar afectades per l’acció del vent.

• Crear una nova zona amb hàbitat per la nidificació del corriol camanegre a Viladecans, amb excavació de cubetes de deflació i 2 cordons de dunes paral·lels.

El proper dia 12 d’octubre tindrà lloc la plantació en la qual la participació ciutadana hi jugarà un paper important.


6

3. Descripció de les intervencions

Per a cadascuna de les 12 zones es fa una descripció detallada.

C1 Dimensions

Superfície envolvent: 1.762 m2

Perímetre: 201 m

Longitud front litoral: 64

Paisatge preexistent:

Prat dominat per Lotus creticus

Accions dutes a terme:

Excavació de cubetes de deflacció i, amb la sorra estreta, formació de dunes. Les dunes de primera línia construïdes amb sorra de la platja.

Evolució i resultats:

La meitat oest va ser molt afectada per les ventades que varen descalçar la major part de les plantes.

Conclusions i necessitats de recerca:

Es poden definir zones de plantació de major risc. Cal estudiar a partir de quina profunditat d’excavació i dimensió les cubetes de deflació es mantenen sense ser colonitzades per vegetació exòtica o nitrófila. Les dunes

Figura 2 Localització de les zones C1 i C2


7

construïdes amb sorra “interior” (o de sota el prat preexistent i on s’ha excavat la cubeta de deflació) presenten una ràpida colonització per barella (Salsola kali).

Foto 1 Zona C1 13-06-2014. A l’esquerra es veuen dunes construïdes amb sorra de laplatja. Més a l’interior, les dunes es construeixen amb sorra de les cubetes de deflacció.

Foto 2 Zona C1 06-07-2014. La ventada del dia anterior a rebaixat més de 30cm la cota dela duna. Afortunadament els alvèols van ser plantats a un promig de 25 cm de profunditat.Quan es descalça tota la planta significa que el vent ha rebaixat els 25 cm d’enterramentmés els 12cm del alvèol (uns 40cm en total). Afortunadament els episodis de vent erenposteriors a precipitacions d’una certa intensitat. Per aquesta raó la sorra humida (que esveu fosca a l’esquerra de la foto) no s’ha mogut tant. A la dreta de la foto apareixenmaterials grollers que no han estat arrossegats pel vent i que indican a simple vista leszones més erosionades pel vent.


8

C2

Dimensions


Perímetre: 267m.

Longitud front litoral: 89 m.


Pradera dominada per Lotus cornicolatus.


Les mateixes que a C1: excavació de cubetes de deflació i creació de dunes amb “sorra interior” i sorra “exterior” o de la platja.


L’afectació per les ventades ha estat menor que en C1. L’efecte de l’ombra topogràfica és important. A l’igual que en C1, les depressions interdunars s’han omplert de sorra amb el vent i han estat colonitzades per Salsola kali.

Foto 3 Sector C1 06-09-2014 S’aprecien clarament les zones erosionades (amb materialsgrollers en superfície i plantes mortes descalçades) i les depressions interdunars omplertesamb l’aportació de sorra i amb vegetació nitròfila (Salsola kali).


9


A l’igual que en C1. Cal conèixer quines condicions de profunditat i superfície (o superfície situada a més de 2m del perímetre) limiten millor la colonització per vegetació nitròfila o invasora.

Foto 4 Zona C2 13-06-2014 S’aprecia una cubeta de deflacció i el relleu construït de les dunes.

Foto 5 Zona C2. 22-06-2014 La bellesa efímera abans dels temporals de vent. S’aprecia unaplantació força densa i a la zona culminal de la duna.


10

Foto 7 Zona C2 05-07-2014 Alguns veïns no accepten la intervenció i continuen utilitzantl’espai dunar com a pipican pels seus gossos.

Foto 6 Zona C2 12-07-2014 S’aprecia la seqüència de zones d’erosió i d’acumulació desorra (zones amb els materials grollers que no han estat transportats pel vent i les zones amb sorra neta reraduna i a les depressions.


11

Foto 9 Sector C2 06-09-2014 Al fons es veu la pradera de Lotus cornicolatus. En segon pla i a la dreta es veuen les mates de Salsola kali que han aparegut com a resultat de la pertorbació. La cubeta en primer pla encara es manté relativament neta. La duna en primer pla, que ha estat construïda amb la sorra de la cubeta i rica en llavors, mostra una clara pauta de recolonització per vegetació oportunista.

Foto 8 Sector C2 20-09-2014 Una menor incidència del vandalisme i l’efecte d’ombra topogràfica ha facilitat la supervivència d’una certa quantitat de plantes.


12

C3

Dimensions


Perímetre: 180 m



Prat dominat per Ambrosia coronopifolia, una planta invasora provinent de N America que té un elevat risc com a planta invasora al conjunt de sòls agraris de Catalunya i que hauria de ser objecte de projectes de control tant o més intensos dels que es fan amb Carpobrotus edulis.


Excavació de cubetes de deflació i formació de dunes amb la sorra extreta. No s’han fet dunes amb sorra de la platja sense vegetació.


A l’igual que en C4, la plantació va ser ràpidament vandalitzada, amb la diferència que els exemplars van ser retirats. Fet que fa sospitar que va ser una acció duta per adults. Durant les obres es varen rebre queixes per part de veïns que deien que les dunes interromprien la visió del mar des de les seves cases.

Les dunes han estat objecte de ràpida colonització per vegetació diferent a Ambrosia (tanmateix més o menys ruderal). Ambrosia colonitza des de la vora les cubetes de deflació.

Figura 3 Localització dels sectors C3 i C4 sobre una ortofoto 1:2.500 del ICC


13


Ambrosia coronopifolia és una espècie invasora que és motiu de preocupació a escala europea. Altres espècies del mateix gènere ocasionen pèrdues milionàries als conreus a l’est d’Europa. Cal esbrinar si les poblacions identificades al delta del Llobregat poden actuar com a punts de disseminació vers zones conreades a l’interior de Catalunya.

En aquest sentit, l’anàlisi de la resposta d’aquesta espècie a les pertorbacions derivades de l’excavació de cubetes de deflació pot aportar estratègies viables de control, almenys en medis sorrencs.

Foto 10 Zona C3. 20-09-2014 En primer terme la duna construïda amb la capa decapadade la cubeta de deflació que es veu al fons. Aquesta sorra té llavors d’Ambrosia i tambéd’altres espècies de caràcter ruderal que han ocupat la seva superfície al llarg de l’estiu. Al fons s’aprecia com Ambrosia coronopifolia torna a envair la depressió a partir dels exemplars de la vora (al fons de la imatge).


14

C4

Dimensions

Superfície envolvent: 490 m2

Perímetre:149 m

Longitud front litoral:51 m


Pradera quasi monoespecífica de Ambrosia coronopifolia


A l’igual que en C3, excavació de cubetes de deflació i construcció de relleu dunar amb la sorra extreta.


La plantació va ser ràpidament vandalitzada i amagada. Posiblement amb la mateixa casuística que a C3.


A banda de la necessitat de controlar Ambrosia coronopifolia, hi ha també el potencial d’estudiar fins a quins límits del medi dunar pot suportar aquesta espècie. El relleu dunar magnifica els condicionants físics del medi dunar (deshidratació de la capa superficial, temperatures que poden superar els 50ºC en no haver evaporació).

Foto 11 Zona C4 20-09-2014 Les dimensions relatives segurament són rellevants. En aquestcas aquesta unitat cubeta-duna és una petita “illa” enmig del prat monoespecíficd’Ambrosia coronopifolia.


15

Foto 12 Zona C4. 06-09-2014 Si es construeix una duna amb sorra amb menys propàguls (cal remarcar que no s’ha fet cap extracció de la vegetació) i es construeix una duna, seràtambé ràpidament colonitzada per Ambrosia? Una estratègia que no serviria per eradicaraquesta espècie però sí per implantar hàbitat dunar.

Figura 4 Localització de les zones G1 i G2


16

G1

Dimensions


Perímetre:276 m.



Dunes construïdes amb el projecte del passegi marítim de Gavà 1992. La progradació del litoral va propiciar un eixamplament de la zona vegetada. Tanmateix sense aparició de noves dunes. Procés de ruderalització i d’invasió per pi pinyoner. Es desconeixen les causes precises de la desaparició dels processos eòlics i de la ruderalització (neteja mecanitzada de la sorra, trepig humà, eutrofització per aportacions de gossos domèstics i humans?).


El 30-05-204 s’inicien obres de construcció de dunes a partir d’excavació de cubetes de deflació. Construcció de dunes a partir de “sorra exterior” o sorra neta de la platja sense vegetació. Aquesta darrera plantació amb cura de no afectar la vegetació de duna embrionària. Plantacions el 16-06-2014. 19-06-2014 tancament del front litoral de l’àmbit d’intervenció. 08-09-2014 construcció d’un nou cordó de dunes a partir de sorra de platja per recuperar el relleu dunar perdut per les ventades de juliol.


A l’igual que C1, la meitat occidental (la més exposada al vent) va ser molt afectada per les ventades de juliol. Plantes descalçades i vandalisme posterior. Proliferació de Salsola kali, Xantium italicum i Echinophora spinosa a les depressions interdunars i dunes construïdes amb sorra interior. La vegetació de duna embrionària no resulta afectada a les zones on s’ha posat sorra nova. La vegetació arenícola a sortit ràpidament a la superfície. Fins i tot impacte positiu per espècies com Elymus farctus.


Segurament no cal ser excessivament curós amb la vegetació de duna embrionària. Caldrà conèixer les pautes de risc per les plantacions front les ventades. Caldrà evitar situar la major part de la vegetació a la carena de les dunes. A les zones tancades però sense relleu dunar es pot iniciar un experiment de plantació de Ammophila arenaria i veure si inicien processos d’acumulació de sorra a sotavent i posterior procés de construcció dunar.


17

Foto 13 Zona G1 30-05-2014. Construcció de dunes a partir de sorra neta. Manteniment dela vegetació de duna embrionària.

Foto 14 Zona G1 19-06-2014 Ara sabem que és un error plantar les Ammophilasistemàticament a les carenes. Són també les zones més vulnerables a l’erosió eòlica.Segurament en el medi natural és la pròpia Ammophila quan assoleix un bon desenvolupament, l’agent que acumula la sorra. Queda una altra pregunta pendent: cal unesforç en recrear un perfil natural o és millor deixar que el vent faci aquesta tsca?


18

Foto 16 Zona G1. 29-07-2014 S’aprecia l’efecte de l’erosió eòlica. La fusta que apareix a la foto estava completament enterrada sota la sorra. S’aprecien també alvèols descalçats. Lasorra humida profunda, amb una major cohesió, ofereix una major resistència a l’erosió, iapareix a la foto com a clapes de sorra més fosca.

Foto 15 Zona G1 20-09-2014 S’aprecia el nou cordó de dunes de sorra “neta” més alt queel que resta de les dunes inicials. Als punts on hi ha hagut ombra topogràfica respecte elvent, la plantació s’ha mantingut.


19

G2

Dimensions


Perímetre: 240 m



Vegetació arenícola en procés de ruderalització Cobertura prop del 100%. Espai generat a partir del creixement de la platja i posterior a la construcció del passeig marítim el 1992. Invasió per pins pinyers.


Com a G1, construcció de dunes a partir de l’excavació de cubetes de deflació i construcció d’un cordó perimetral a partir de sorra de platja sense vegetació. Algunes dunes van ser completades amb “sorra ventada”, per tal que tinguessin abans un aspecte natural. Les ventades del mes de juliol han motivat que el 8 de setembre es construís un nou cordó de dunes a partir de sorra de platja.


L’efecte d’ombra topogràfica ha minvat relativament el descalçament de la plantació. Pèrdua de relleu dunar en desaparèixer les crestes i per ompliment de les depressions dunars.


Cal determinar l’eficiència de protegir la vegetació de duna embrionària en cas que afecti l’eficiència del procés constructiu. Les dades inicials semblen mostrar fins i tot un impacte positiu de la pertorbació per espècies com Elymus farctus. La distribució de les plantes descalçades mostra una pauta que cal conèixer per evitar nous riscos en futures plantacions. Cal evitar plantar sempre a la carena. L’excavació de les cubetes de deflació comporta una pertorbació que ocasiona respostes diferenciades de la vegetació ruderal però també de la vegetació més estrictament dunar. Cal seguir la resposta positiva de Elymus farctus que segurament es beneficia d’aquestes pertorbacions. No es comenten els efectes sobre la fauna més depenent de la presència de clapes de sorra nua com és el cas de la sargantana cendrosa, etc..


20

Foto 17 Zona G2 30-05-2014 En aquesta zona destaca la presència de flora arenícolabarrejada amb flora ruderal i una elevada cobertura.

Foto 18 Zona G2 11-06-2014 Cal valorar l’eficiència de l’esforç addicional de cobrir lesdunes noves amb sorra “ventada” per donar un aspecte més natural. Segurament és moltmés senzill i econòmicament eficient deixar que el vent modeli les dunes abans de fer la plantació.


21

Foto 20 Sector G2 22-06-2014 La bellesa efímera d’unes dunes construïdes sota criterispaisatgístics (reproduint la “foto final” de dunes construïdes per la interacció entre el vent i Ammophila arenaria). La ventada de la primera setmana de juliol va descalçar moltesplantes situades a la cresta de les dunes. Segurament molt millor fer plantacions tenint encompta els escenaris generats per les ventades.

Foto 19 Sector G2 29-07-2014 Les dunes en plena ventada. S’aprecia erosió eòlica a la façana exposada i sedimentació a sotavent. Les plantes a la cresta en ple procés de descalçament desprès que les ventades anteriors s’emportessin un guix superior a 30 cm.


22

Foto 21 Zona G2 20-09-2014 Després de la pèrdua de relleu i el descalçament de bona part de la plantació, els processos de colonització per Salsola kali i Echinophora spinosa. A l’esquerra apareix el nou cordó de dunes construït el 8 de setembre.

Figura 5 Localització del sector G3 junt la riera dels Canyars. S’aprecia a l’ortofoto 1:2.500 del ICC com el transport eòlic de la sorra obstrueix la desembocadura de la riera. La funció d’aquesta nova duna és precisament evitar la deposició de sorra dins la riera.


23

G3

Dimensions


Perímetre: 92 m

Longitud front litoral: 8 m


Platja sense vegetació junt la desembocadura de la riera dels Canyars.


Creació de duna amb sorra extreta del canal i cobertura amb sorra neta de platja sense vegetació. Tancament amb corda.


La vegetació va ser completament vandalitzada la primera setmana de juliol. Fort efecte erosiu de les ventades.Plantació de reposició prevista pel 12 d’octubre.


Aquest lloc és idoni per experimentar amb plantacions fetes a la part baixa de les dunes a la façana occidental (la exposada al vent). Aquest és un sector on hi ha un transport eòlic important.


24

Foto 22 Zona G3 05-07-2014 La duna després de la primera ventada. L’exposició delsalvèols va propiciar el vandalisme. Una setmana després no quedava cap planta.

Foto 23 Zona G3 20-09-2014 Després de les ventades va quedar exposada la sorra ambbanc de llavors. Novament una colonització activa on els primers en aparèixer són Salsola kali i Equinophora spinosa. Resta per fer el seguiment de les noves espècies que podenaparèixer.


25

G4 Dimensions


Perímetre: 149 m



Platja que pateix freqüents processos de regressió fins un muret que delimita li protegeix lla vegetació.


Acumulació de sorra de platja contra el muret fent un petit cordó dunar.


Els temporals de juliol ja van comportar un fort estretament de la platja. El 20 de setembre l’amplada de la platja era fins la berma d’erosió era de tant sols 14 metres al punt més crític. 100% de la vegetació arrancada pel fet que la duna es va transformar en el darrer espai de platja.


Una zona massa vulnerable i massa estreta com per fer aquest experiment. Cal trobar zones on poder avaluar l’efecte de les arrels de Ammophila arenaria com a element de protecció front els temporals.

Figura 6 localització de les zones G4 i G5


26

G5

Dimensions


Perímetre: 146 m



El mateix que G4: una zona molt vulnerable a l’erosió.


A l’igual que en G4, acumulació de sorra contra el muret que delimitava l’antic càmping i que actualment protegeig la vegetació preexistent.


A l’igual que a la zona anterior, tanmateix amb una intensitat una mica menor. 100% de la vegetació desapareguda en transformar-se la duna en zona de banys.


Exactament les mateixes que a la zona G4.

Foto 24 Zona G4 19-06-20014 la duna tot just plantada. Cal comparar la foto amb lasegüent, presa en el mateix lloc.


27

Foto 25 Sector G4 05-07-2014 El temporal del dia 4 de juliol, a més de descalçar vegetació en moltes de les dunes plantades, va comportar també una forta reducció de l’amplada dela platja. Un fet rellevant a la zona de millor accés per transport públic de Gavà i, per tant,amb la major densitat d’usuaris. Cal comparar aquesta imatge amb l’anterior, feta en elmateix lloc.

Foto 26 Zona G4 20-09-2014 Vista vers l’interior al mateix punt de les fotos anteriors. Esveu com l’amplada de platja entre la duna construïda i la berma és més estreta que la duna que es va construir. 100% de la vegetació desapareguda. L’amplada de la duna i la platjano arriba als 15 metres en el punt de la foto.


28

G6

Dimensions


Perímetre: 181 m



Molt similar a les zones G4 i G5


Creació de cordó dunar amb sorra de platja.


Desaparició de tota la vegetació a causa de la hiperfreqüentació.


Cal determinar a partir de quins llindars d’amplada de platja útil i la seva correlació amb la intensitat d’ús, és viable construir dunes.

Figura 7 Localització de les zones G6 i G7


29

G7

Dimensions

Superfície envolvent: 521 m2.

Perímetre: 207 m.



Com els anteriors G4-5 i & amb la diferència que la platja és una mica més ampla i no hi ha muret que limiti la vegetació preexistent.


Creació de cordó dunarr amb sorra de platja.


L’únic sector del grup G5-7 on s’ha trobat dues plantes d’Ammophila arenaria.


Com a les dues unitats anteriors, cal avaluar a partir de la correlació entre amplada (vulnerabilitat) i intensitat d’ús és viable construir dunes.

Foto 27 Sector G7 20-09-2014 les dues úniques plantes d’Ammophila arenaria que s’han pogut trobar al conjunt de sectors G5-G7. La foto mostra també sorra mullada que pot indicar una menor cota de la zona de bany. El públic es posa sobre les zones de sorra seca.


30

Foto 29 Zona G7 05-07-2014 La zona no sembla haver estat gaire afectada per la ventada del dia 4 de juliol.

Foto 28 Zona G7 20-09-2014 El trepig ha estat extremadament intens i les primeres plantesapareixen darrera el punt de la foto. La gent puja a la duna construïda quan la platja és massa estreta i quan la zona de bany té una cota massa baixa i la sorra es manté humida.


31

G8A Dimensions


Perímetre: 246 m



Franja de vegetació dominada per Carpobrotus edulis.


Enterrament de la vegetació (sense arrencar el Carpobrotus).


Desaparició de la vegetació per vandalisme. En alguns punts on el Carpobrotus no va quedar prou enterrat, ha sortit i ha format punts de colonització. Tanmateix si es té en compta que l’esforç de maquinària és menys de la meitat que extreure i transportar el Carpobrotus i després formar la duna, el balanç en termes d’anàlisi cost/benefici és superior.


Arrencar Carpobrotus a mà és car. Les solucions econòmiques i extensives com aquesta semblen ser prou eficients.

Figura 8 Localització de les zones G8A i G8B. Posteriorment s’analitza el conjunt G8C,G8D i G8E


32

G8B Dimensions


Perímetre: 162 m



A l’igual que G8A, una franja de vegetació quasi completament al·lòctona amb atzavares i Carpobrotus edulis.


Enterrament sense extreure la vegetació.


A banda de l’eficiència del simple enterrament, cal esmetar que s’afavoreix la competència a favor de la vegetació estrictament arenícola, molt adaptada a l’enterrament per sorra.


A l’igual que la zona G8A, resulta interessant estudiar l’eficiència del simple enterrament del Carpobrotus però també el fet de la competència a favor de la flora autòctona arenícola que s’adapta a l’enterrament propi de les dunes mòbils.

Foto 30 Zona G8A 03-06-2014 L’enterrament amb sorra solament arriba a unba part de lafranja de vegetació dominada per Carpobrotus. A la dreta de la imatge apareix una matade Ammophila arenaria.


33

Foto 31 Zona G8A 05-07-2014 La mateixa zona que a la foto anterior amb la plantació feta i desprès de la ventada del 4 de juliol. En aquest sector la incidència del vent va ser baixa.Cal comprovar l’efecte d’ombra topogràfica en relació a la direcció del vent.

Foto 32 Zona G8B 20-09-2014 S’aprecien alguns punts on Carpobrotus ha sortit al’exterior i torna a desenvolupar-se. Caldrà seguir l’evolució tot i que no resulta versemblant que plantes enterrades durant 3 mesos puguin continuar amb vida.


34

G8C

Dimensions


Perímetre: 157 m



Franja dominada exclussivament per Carpobrotus edulis. Vers el mar una petita zona amb Equinophora spinosa i Sporobolus pulgens


S’ha arrancat el Carpobrotus. A la zona netejada s’ha extret la sorra per formar una duna.


La flora de duna embrionària ha emergit ràpidament. Posteriorment aparició de Salsola kali i noves mates de Equinophora.


A evident que fer dunes amb un sòl massa ric en propàguls de la vegetació anterior termina per afavorir la vegetació ruderal. Tanmateix cal destacar la

Figura 9 Localització de les zones G8C-G8D i G8E


35

velocitat amb que la vegetació estrictament arenícola emergeix per sobre de la sorra.

G8D Dimensions


Perímetre: 162 m



Franja de vegetació dominada per Carpobrotus.


Extracció de Carpobrotus i formació de duna amb sorra de platja sense vegetació.


No hi ha colonització per flora ruderal. En no existir flora arenícola jno ha sortit res desprès que les plantes de Ammophila arenaria hagin estat vandalitzades.


En aquest sector van haver queixes reclamant el valor estètic de Carpobrotus. El pes de l’opinió dels veïns és possiblement molt rellevant.

G8E Dimensions


Perímetre: 54 m

Longitud front litoral: 12m


El mateix que G8D



Les mateixes que a G8D.


Les mateixes que a G8D.


36

Foto 34 Zona G8C 03-06-2014 Extracció de Carpobrotus edulis.

Foto 33 Zona G8C 05-07-2014 Es veu clarament com hi ha flora arenícola emergint entre la sorra.


37

Foto 36 Zona G8C 20-09-2014 la duna construïda amb sorra amb propàguls es veu janotablement colonitzada per vegetació ruderal.

Foto 35 Zona G8D 20-09-2014 La duna conformada sobre la zona on s’ha extret Carpobrotus però sense vegetació de duna embrionària. Les plantes de Ammophilaarenaria han estat arrencades. Es remarca que hi ha veïns que varen expresar la sevadisconformitat amb el fet d’eliminar el Carpoberotus (una espècie que anomenada a nivell internacional com a invasora i que cal controlar).


38

V1 Dimensions

Superfície envolvent:

la zona estrictament dunar : 1.304 m2

la zona humida generada (conjuntament amb l’Ajuntament de Viladecans) : 4.432 m2

Perímetre: per la zona estrictament dunar 259m



Zona parcialment denudada i amb vegetació ruderal que incloïa Arundo donax. Al límit amb el pàrking hi ha un muret de formigó que ha generat una estreta franja de zona humida alimentada pel drenatge pluvial del pàrkming on hi ha una petita població de Spartina patens.


Excavació d’una cubeta amb el fons situat 10cm per sobre del nivell freàtic mínim (determinat pel nivell del mar). El vent va afectar la plantació. Construcció d’un nou cordó de dunes el 8 de setembre de 2014. Plantació prevista de Spartina pel dia 12 d’Octubre.


La cubeta comença a ser colonitzada. El 12 d’octubre es farà un trasplantament de la Spartina patens

Figura 10 Localització de la zona V1 junt la desembocadura de la llacuna de La Murtra.


39

Les dunes que contenien llims i runes presenten una elevada recolonització vegetal, incloent una mata que ja ha produït 4 sandies.


En aquest cas, les dunes han estat una estratègia per limitar visualment la cubeta de la zona humida on pot ser que es pugui reproduir algun corriol camanegre i també el corriol petit.

Foto 37 Zona V1 20-09-2014 Vista des del pàrking. Les pluges recents han fet emergir el nivell freàtic. Colonització incipient de la cubeta.

Foto 38 Zona V1 20-09-2014 Tres relleus paral·lels. De dreta a esquerra: duna feta ambmaterials fins i runes, duna feta en juny amb sorra de platja, i finalment, duna feta amb sorra de platja el 8 de setembre de 2014.


40

V2

Dimensions


Perímetre: 579 m



Pradera de Ambrosia coronopifolia i vegetació de duna embrionaria.


Excavació d’una taca gran de Ambrosia coronopifolia eliminant també una petita població de pins pinyers. S’ha tallat un camí. S’han generat dues sèries de dunes. A l’interior, dunes fetes a partir de l’excavació de cubetes de deflació i a l’exteriors dunes fetes amb sorra de platja sense vegetació.


L’obra és del dia 9 de setembre, per tant, no hi ha temps d’analitzar resultats.


Dos objectius diferents: cercar tècniques per controlar les poblacions de Ambrosia coronopifolia i generar espais aptes per a la reproducció del corriol camanegre (Charadrius alexandrinus).

Figura 11 Localització de la zona V2, junt la desembocadura de la riera de sant Climent i ala platja del Remolar.


41

Foto 39 Zona V2 09-09-2014 Excavació d’una cubeta de deflació sobre una praderamonoespecífica de Ambrosia coronopifolia.

Foto 40 Zona V2 20-09-2014 La mateixa zona de la foto anterior. S’observa la cubeta de deflació generada sobre l’antiga pradera de Ambrosia. Cal avaluar si la major superfície de la cubeta i la pràctica eradicació del poblament d’ambrosia permet limitar larecolonització.


42

Foto 41 Zona V2 20-09-2014 Cordó dunar de 174 metres de longitud. Es plantarà el 12 d’octubre. La zona delimitada entre aquest cordó i les dunes fetes a partir d’excavació de cubetes de deflació seria la zona idònia per la reproducció del corriol camanegre.

Foto 42 Zona V2 20-09-2014 En primer terme les dunes fetes a partir de cubetes de deflació. Al fons es veu el cordó dunar de 174 metres de llargada.


43

4. Propostes de treballs de recerca

Els diferents esdeveniments que s’han anant presentant des de l’inici de les obres han comportat resultats que, en alguns casos, han estat inesperats. Per tant, la proposta detallada de línies de recerca es va conformant a mida que avança el projecte. En aquest sentit cal remarcar que és interessant poder disposar d’una mínima elasticitat i agilitat que permeti una mínima estructura de gestió adaptativa.

Les diferents propostes s’agrupen en 7 diferents blocs temàtics: transport eòlic de la sorra i morfodinàmica litoral; resposta de la flora dunar als moviments de terres; supervivència de les plantacions; connectivitat ecològica; pautes de recolonització de flora i fauna arenícola (resposta de la flora més escassa); control d’espècies invasores; resposta i valoració social.

4.1. Transport eòlic de la sorra i morfodinàmica litoral

Plantejament

Cal saber quina és la causa per la qual el vent ja ha deixat de construir dunes. Entre les causes possibles podem trobar les següents:

• Desaparició de mates de Ammophila arenaria que fixarien la sorra.

• Aplanament per trepig i neteja mecanitzada.

• Pèrdua de transport eòlic per la neteja mecanitzada (que humidifica i cohesiona la capa superficial) i ús intensiu en els moments de màxima mobilitat de la sorra.

• Relacions entre els processos d’acreció-regressió i el recorregut del vent sobre la sorra seca.

Proposta metodològica

• Caracterització amb anemòmetre dels vents (azimut i velocitat) que mobilitzen la sorra; i relació amb el relleu dunar (es mou la sorra més a les dunes o a la zona plana? Queda la sorra fixada a les zones garbellades?.

• Anàlisi de la distribució temporal dels vents més eficients en transport eòlic (correlacionant dades “in situ” amb estacions meteorològiques. Hi ha una pauta estacional?

• Col·locació de registres (datums) al llarg d’una sèrie de dunes per avaluar desplaçaments del relleu.

• Plantació d’Ammophila en zona plana protegida per veure si quan s’han desenvolupat construeixen dunes.

• Anàlisi de la resposta de la vegetació a l’acció erosiva de les onades: estructura tridimensional de les arrels, supervivència de les plantes descalçades i estructura de la part aèria (classificació formes vitals Raunkaier?).


44

4.2. Resposta de la flora dunar als moviments de terres

Plantejament

Unes primeres dades observacionals (no quantificades) suggereixen que Elymus farctus es beneficia amb els moviments de terra (apareix on prèviament hi havia flora més ruderal). El cas de Crucianella pot ser diferent? Eryngium maritimum i també flora nitrófila com Salsola kali semblen sortir molt benficiats amb els moviments de sorra.


Seguiment de les espècies que apareixen a les cubetes de deflació i a les dunes. Transsectes, evolució temporal i registre fotogràfic des de punts de referència concrets. Estudis comparatius entre dues construïdes amb sorra “interior” i amb propàguls, i sorra construïda amb sorra de platja sense propàguls.

4.3. Supervivència de les plantacions

Plantejament

Les ventades de juliol passat mostren com la posició de les plantes respecte la duna, així com la posició de la mateixa duna respecte el vent, són factors amb una forta influència. L’objectiu és generar uns “mapes de vulnerabilitat” respecte la topografia de la pròpia duna i la identificació de les direccions dels vents de major eficiència erosiva. O, amb altres paraules, generar un mapa on “no” plantar les Ammophiles.


Anàlisi fotogràfic de les plantacions de juny (taques d’erosió i d’acumulació) així com de les plantes supervivents. Seguiment de la vegetació que serà plantada el 12 d’octubre.

4.4. Connectivitat ecològica

Plantejament

La platja conforma una estructura lineal molt interessant en termes de connectivitat ecològica. Possiblement Othantus, una planta introduïda a Castelldefels es desplaça vers el Llobregat aprofitant els vents que també mobilitzen la sorra.

D’altra banda la fauna, fàcilment identificable per rastres, té diverses espècies amb ocupacions locals i que sovint formen taques discontínues.


Cartografia amb la plataforma CROMA dels rastres de conill, sargantanes, talpons, invertebrats (Scarabeus semipunctatus) ...

Identificació d’espècies excloents. P.e. observacions preliminars mostren com els rastres de gat són excloents amb la major part de la fauna.

Estudis de com la creació de nous hàbitats i el control d’activitats perjudicials (alimentadores de gats) permeten o no el retorn de la fauna.

Seguiment de la possible nidificació de Charadrius alexandriuns a les dunes construïdes a la platja del Remolar.


45

4.5. Resposta de la flora més escassa

Plantejament

Cal saber si la creació de dunes i cubetes de deflació afavoreix l’aparició d’espècies que depenen d’aquests ambients. Alguns exemples a estudiar són Maresia nana, Halimium halimifolium; els líquens Cladonia convoluta i Cladonia rangiformis; la molsa Tortula ruralis, o el fong Inocybe aghardii var. arenaria. Totes elles espècies identificades a la zona de projecte i actualment molt escasses.


Seguiment de l’evolució de la flora a les zones intervingudes. Utilització de la plataforma de ciència ciutadana CROMA.

4.6. Control d’espècies invasores

Plantejament

Carpobrotus no és l’única espècie invasora. Ambrosia coronopifolia genera també prats quasi monoespecífics a Viladecans i Castelldefels. Cal conèixer l’autoecologia d’aquestes espècies per trobar estratègies vàlides de control; molt especialment per Ambrosia.


Seguiment del resultat de les accions d’enterrament i eradicació de Carpobrotus (anàlisi Cost Benefici).

Seguiment de les pautes de recolonització de les diferents cubetes de deflació i correlacions amb superfície, profunditat de la excavació, relleu dunar i exposició.

4.7. Resposta social i gestió d’usos conflictius

Plantejament

Se sap molt poc del que pensa la gent de les dunes. Les enquestes mostren com pràcticament el 50% del públic aprecia més una pradera de Lotus cornicolatus florida. Veïns en desacord amb les mesures d’eradicació de Carpobrotus (fins i tot amb queixes als regidors). Veïns que utilitzen les dunes com a pipican dels seus gossos. Veïns que continuen alimentant gats amb alimentadores.

Cal caracteritzar grups d’opinió, identificar els argumentaris i dissenyar estratègies d’informació per generar estats d’opinió menys conflictius amb la conservació de les dunes. La senyalètica estrictament reglamentària (prohibit trepitjar, prohibit pipican, prohibit ...) no funciona. Segurament molt més eficient iniciar accions informatives o, fins i tot, museogràfiques al mateix lloc.


Metodologies emprades al projecte OPERAs ( Structured interview, Semi-structured interview, Q-methods, Factor analysis, Surveys, Multi-criteria analysis, Delphi method, Focus groups, Citizen juries).

Josep Lascurain SGM s.l.

25-setembre-2014

Informe preliminar del projecte Dunes Híbrides

Environment

Transcript of Informe preliminar del projecte Dunes Híbrides