Informe anual sobre la indústria a Catalunya...sa des del 2010 i és fruit del bon to mostrat pel...

2017Informe anualsobre la indústriaa Catalunya

Info

rme

anua

l sob

re la

indú

stria

a C

atal

unya

2017

OBSERVATORIDE LAINDÚSTRIA


2017OBSERVATORIDE LAINDÚSTRIA

© Generalitat de CatalunyaDepartament d’Empresa i ConeixementDirecció General d’IndústriaPasseig de Gràcia, 12908008 BarcelonaTel. 93 476 72 00http://empresa.gencat.cat

Equip de treball:Jordi Fontrodona Francolí (coordinador)Montserrat Álvarez CardeñosaJoan Batalla BejeranoAnna Belmonte RodríguezPatricia Crespo SogasAmal Elasri EjjaberiVíctor Fabregat MuñozAngel Hermosilla PérezElisenda Jové LlopisCarme Poveda MartínezAnaís Tarragó GuarroMercedes Teruel Carrizosa

Aquest informe ha comptat amb el suport d’ACCIÓ

Consell de redacció:Joan Miquel Hernández GascónJordi Fontrodona Francolí

Coordinador de l’edició:Xavier Cuchí Burgos

Barcelona, juny del 2018

Disseny, maquetació i correcciówww.cegeglobal.com

ISSN: 2013-7486 (versió digital)

Els continguts d’aquesta obra estan subjectes a una llicènciade Reconeixement-No comercial-Sense obres derivades 3.0 de CreativeCommons. Se’n permet la reproducció, distribució i comunicació públicasempre que se’n citi l’autor i no se’n faci un ús comercial.

La llicència completa es pot consultar a:http://creativecommons.org/licenses/by-nc-nd/4.0/deed.ca


2017OBSERVATORIDE LAINDÚSTRIA

5

Índex

1. Evolució econòmica internacional, d’Espanya i de Catalunya 7

1.1. Economia internacional 9

1.2. Economia espanyola 9

1.3. Economia catalana 10

1.4. Pes de la indústria a l’economia catalana 10

2. Evolució general de la indústria catalana el 2017 11

2.1. VAB industrial 13

2.2. Producció industrial 14

2.3. Clima industrial 15

2.4. Inversió industrial 16

2.5. Preus industrials 17

2.6. Ocupació industrial 18

2.7. Comerç exterior 20

2.8. Inversió estrangera 22

2.9. Inversió a l’estranger 23

3. Anàlisi sectorial 25

3.1. Alimentació i begudes 27

3.2. Tèxtil i confecció 43

3.3. Pell 52

3.4. Fusta, suro i moble 64

3.5. Paper i cartró 79

3.6. Arts gràfiques 86

3.7. Química 93

3.8. Farmàcia i biotecnologia 104

3.9. Plàstics 114

3.10. Vidre 124

3.11. Materials de la construcció 137

3.12. Producció i primera transformació de metalls (ferris i no ferris) 151

3.13. Productes metàl·lics 166

3.14. Maquinària i equips mecànics 176

3.15. Maquinària i material elèctric 192

3.16. Tecnologies de la informació i la comunicació (TIC) 207

3.17. Vehicles de passatgers 217

3.18. Vehicles comercials, industrials, autobusos i autocars 231

3.19. Altre material de transport 243

3.20. Sistemes i components per a l’automoció 254

3.21. Energia 263

Agraïments 277

Evolucióeconòmicainternacional,d’Espanyai de Catalunya

1

9

EVOLucIó EcONòmIcA INTERNAcIONAL, D’ESpANyA I DE cATALuNyA

1.1. Economia internacional

Segons el Fons Monetari Internacional,l’economia mundial va créixer durant el2017 un 3,8%, enfront del 3,2% de l’anyanterior, acceleració impulsada tant pelspaïsos desenvolupats com pels emer-gents. El creixement va venir afavorit pelmanteniment d’una política monetàriaexpansiva per part dels principals bancscentrals i per un increment dels preus delpetroli i altres matèries primeres, suficientper permetre una revifada dels exporta-dors però sense perjudicar les economiesdels importadors (el barril de Brent vapassar d’un preu mitjà anual de 45,04dòlars el 2016 a 54,83 dòlars el 2017). Entreels emergents, van destacar Brasil i Rússia,els quals van deixar enrere el decreixe-ment del 2016 per passar a tenir taxespositives de variació del PIB (0,9% i 1,7%respectivament).

La principal economia del món, els EstatsUnits, va experimentar un creixement del2,3% durant el 2017, vuit dècimes persobre de la taxa del 2016, suportada en lademanda interna. El dòlar es va depreciarlleugerament al llarg de l’exercici davantl’euro, amb una cotització mitjana d’1,13dòlars per euro enfront dels 1,11 de l’anyanterior. En aquest context de recuperació,el mercat laboral va continuar la seva millo-ra fins a situar-se prop de la plena ocupa-ció, amb una taxa d’atur que va arribar,durant el quart trimestre, al 4,1%. Per laseva banda, la taxa d’inflació es va recupe-rar, des de l’1,3% mitjà de 2016 fins al 2,1%de 2017, impulsada pels preus energètics.

Pel que fa a la principal economia emer-gent, la Xina, cal destacar que va créixer un6,9%, enfront del 6,7% de l’any anterior. Ésla primera acceleració de l’economia xine-sa des del 2010 i és fruit del bon to mostratpel consum. L’índex de producció industri-al també va accelerar el ritme de creixe-ment de l’any anterior. En canvi, els preusvan augmentar un 1,6% de mitjana, enfrontdel 2,0% de l’any anterior. Pel que fa al sec-tor exterior, les exportacions van augmen-tar menys que les importacions, per la qualcosa es va reduir el superàvit comercialque acostuma a tenir aquell país.

Per la seva banda, l’economia japonesa vacréixer un 1,7%, enfront del 0,9% de l’anyanterior. L’avanç va ser àmpliament recol-zat pel consum privat i per la inversió noresidencial (inclosa la pública). En aquestcontext, la inflació va tornar a taxes positi-ves (0,5% enfront del –0,1% del 2016). Perla seva banda, la producció industrial, quehavia experimentat taxes negatives durantel 2016, va tornar a créixer durant el 2017

1. Evolució econòmica internacional,d’Espanya i de Catalunya

(4,5% en el quart trimestre). Conseqüent-ment, l’atur es va reduir lleugerament, finsarribar al 2,7% del quart trimestre.

Quant a la zona euro, va accelerar el seucreixement, ja que va ser del 2,5%, setdècimes per sobre del de l’any anterior(1,8%), per la qual cosa la taxa d’atur es vareduir fins al 9,1% mitjà anual. Els preus,per la seva banda, van créixer un 1,5%durant el 2017, enfront del 0,2% del 2016.Tot i això, el Banc Central Europeu va man-tenir les mesures extraordinàries d’expan-sió monetària que es van iniciar els darrersmesos del 2014.

L’evolució econòmica de la zona euro vaestar marcada, entre altres, pels creixe-ments d’Espanya (3,1%) i Alemanya (2,5%),dues de les seves grans economies. A Ale-manya, el creixement del PIB va permetreuna reducció de l’atur fins al 3,8% mitjàanual, amb una inflació de l’1,7%. Per laseva banda, França va augmentar el seu PIBun 2,0%, una taxa que gairebé dobla la del2016 (1,1%). Gràcies a això, la taxa d’atur esva reduir al llarg de l’any per arribar al 9,4%mitjà anual, mentre que els preus van créi-xer un 1,2%. La tercera gran economia de lazona euro, Itàlia, també va obtenir un bonresultat, en passar de l’1,0% del 2016 al’1,5% del 2017, per la qual cosa l’atur vadisminuir (11,3% enfront de l’11,7% del2016). Els preus al consum, en línia amb elsprincipals socis europeus, van augmentarlleugerament (1,3%). Fora de la zona euro,la major economia europea és el RegneUnit, el qual va desaccelerar el seu creixe-ment (1,7% enfront de l’1,9% de l’any ante-rior), en un entorn de preus a l’alça (2,7%enfront del 0,7% de l’any anterior).

1.2. Economia espanyola

Segons l’Institut d’Estadística de Catalu-nya, l’augment del PIB espanyol va ser del3,1% durant el 2017, una taxa dues dèci-mes per sota de la del 2016, amb una

evolució molt estable al llarg de l’any, jaque en el primer trimestre l’augment eradel 3,0% i a la resta, del 3,1%. El creixementdel PIB d’Espanya va ser superior al de lazona euro (2,4%).

Des del vessant de la demanda, la internava ser la que va estirar de l’economia,amb un creixement del 2,9%, enfront del2,6% del 2016. La despesa de consum deles llars va augmentar un 2,4%, enfrontdel 2,9% de l’any anterior; mentre que lade les administracions públiques va créi-xer menys: l’1,6% enfront de l’1,2% del2016. La demanda d’inversió va créixer un5,5% enfront del 3,1% de l’any anterior. Lainversió en construcció va augmentar un4,6%, mentre que la inversió en bénsd’equipament ho va fer un 5,4% (un 4,2%el 2016).

El sector exterior, en canvi, va suavitzar laseva aportació al PIB, la qual va passar dels0,7 punts del 2016 als 0,3 punts del 2017.Les importacions de béns i serveis vanaugmentar menys que les exportacions(un 4,7% i un 5,0%, respectivament).

Pel costat de l’oferta, cal destacar que totesles activitats van créixer amb relació al 2016.La més dinàmica va ser la construcció, ambun 4,9%, seguida de la indústria i l’agricultu-ra, amb un 3,7%, i dels serveis, amb un 2,6%.La indústria i la construcció van accelerar elcreixement amb relació al del 2016.

Pel que fa al mercat de treball, el 2016 es vadesaccelerar una mica el ritme de creixe-ment de l’ocupació (un 2,6% enfront del2,7% de l’any anterior). Això representa,segons l’Enquesta de Població Activa, lacreació de 483.200 llocs de treball nets demitjana. El sector que més en va crear, envalors absoluts, és el dels serveis, amb258.600. En termes relatius, va ser l’agricultu-ra, amb un 5,8%. L’afiliació a la SeguretatSocial informa d’un creixement del 3,5%,per la qual cosa es van sobrepassar els 18,1milions d’afiliats, per sobre dels que hi haviael 2009. La creació d’ocupació va fer que lataxa d’atur baixés fins al 17,2% de mitjanaanual, la més baixa dels últims nou anys.

Quant als preus, l’índex de preus al consum(IPC) va augmentar un 2,0% en mitjana

TAULA 1. VARIACIÓ DEL PIB A ESPANYA

Dades corregides d’efectes estacionals i de calendari

2017% VARIAcIó INTERANuAL

1R TRImESTRE 2N TRImESTRE 3R TRImESTRE 4T TRImESTRE

PIB pm 3,1 3,0 3,1 3,1 3,1

Agricultura 3,7 5,0 3,7 4,2 2,0

Indústria 3,7 3,0 3,4 3,9 4,6

construcció 4,9 4,5 4,9 4,9 5,4

Serveis 2,6 2,7 2,6 2,5 2,5

Font: Institut d’Estadística de Catalunya.

10

2017 INFORME ANUAL SOBRE LA INDÚSTRIA A CATALUNYA

anual, enfront del –0,2% del 2016. El sectormés inflacionista va ser el dels transports(4,2%) i el de l’habitatge (3,9%). L’IPC har-monitzat informa d’una variació de preus aEspanya del 2,0%, enfront de l’1,5% de lazona euro.

1.3. Economia catalana

Anàlogament al cas espanyol, l’economiacatalana va desaccelerar el seu creixementen termes anuals (3,4% enfront del 3,6%del 2016), segons dades de l’Institut d’Es-tadística de Catalunya. Aquesta taxa va sertres dècimes superior a la del conjuntd’Espanya i un punt superior a la de lazona euro (2,4%). No obstant això, l’evolu-ció del PIB català es va accelerar al llarg del’any, ja que va començar amb un creixe-ment del 3,3% durant els dos primers tri-mestres i va acabar amb un del 3,5%durant el quart.

Pel que fa a la demanda, la interna va acce-lerar el seu creixement (3,1% enfront del2,7% del 2016), si bé va continuar tirant delconjunt de l’economia. La despesa en con-sum de les llars i la de les administracionspúbliques van augmentar un 2,4%. La for-mació bruta de capital va augmentar mésque la despesa en consum (un 5,6%), grà-cies tant a l’empenta de la inversió en bénsd’equipament (5,4%) com a la inversió enconstrucció (5,1%).

El sector exterior (Espanya i estranger) vatenir una aportació positiva al creixementdel PIB (0,7 punts), si bé l’aportació del sal-

do amb l’estranger va ser de 1,0 punts. Lesexportacions de béns i serveis van aug-mentar un 6,3% i les importacions, un4,4%.

Quant a l’oferta, tots els sectors van créixermenys l’agricultura (–3,1%). La indústria validerar l’economia catalana, en augmentarun 4,9%, seguida de la construcció (4,7%) idels serveis (2,9%).

Per la seva banda, els preus al consum,mesurats per l’IPC, van créixer un 2,2% enmitjana anual, una taxa lleugerament mésalta que la d’Espanya (2,0%). Com en el casespanyol, l’habitatge (3,2%) i els transports(4,7%) van ser els grups de despesa mésinflacionistes.

En relació amb el mercat de treball, caldestacar que va continuar la creació d’ocu-pació que havia començat el 2014 desprésde cinc exercicis de caigudes. L’Enquestade Població Activa informa d’un incrementdel 2,9% en mitjana anual (enfront del 3,4%

TAULA 2. VARIACIÓ DEL PIB A CATALUNYA

Dades corregides d’efectes estacionals i de calendari

2017% VARIAcIó INTERANuAL

1R TRImESTRE 2N TRImESTRE 3R TRImESTRE 4T TRImESTRE

PIB pm 3,4 3,3 3,3 3,4 3,5

Agricultura –3,1 0,3 –3,5 –4,9 –4,2

Indústria 4,9 3,8 4,0 5,2 6,4

construcció 4,7 3,8 3,5 5,3 6,4

Serveis 2,9 3,1 3,0 2,8 2,6


del 2016) i l’afiliació a la Seguretat Social,d’un 3,8% (enfront del 3,7% del 2016). Lacreació de llocs de treball va fer que la taxad’atur estimat es reduís fins al 13,4% enmitjana anual, la més baixa des del 2008.Per sectors, l’increment d’ocupació més alten termes relatius va ser a la construcció(13,1%), si bé cal destacar que en valorsabsoluts va ser als serveis (56.600 llocs detreball).

1.4. Pes de la indústriaa l’economia catalana

La indústria (incloent extractives i energèti-ques) va augmentar el seu pes (tres dèci-mes) dins del conjunt de l’economia cata-lana l’any 2017 atès que el seu VAB vaaugmentar més que el total.

Si es considera exclusivament la indústriamanufacturera, el seu pes va pujar fins al18,1%.

FIGURA 1. PES DE LA INDÚSTRIA A L’ECONOMIA CATALANA

percentatge

26,9

25,0

15,6

18,5

21,4

18,1

VAB indústria manufacturera/VAB totalVAB industrial/VAB total

15

20

25

30

201720162015201420132012201120102009200820072006200520042003200220012000

Font: Idescat.

Evolució generalde la indústriacatalana el 2017

2

13

EVOLucIó gENERAL DE LA INDÚSTRIA cATALANA EL 2017

2.1. VAB industrial

L’observació de les dades anuals del VABposa de manifest que la indústria catalanava créixer per quart any consecutiu, ambun 4,9% interanual, molt per sobre de lazona de l’euro (2,8%) i del conjunt d’Espa-nya (3,7%).

L’observació de les dades trimestrals per-met afirmar que la indústria catalana es vaaccelerar al llarg de l’exercici per arribar auna taxa de variació interanual del 6,4% enel darrer trimestre, la més alta des del tercertrimestre del 2015.

2. Evolució general de la indústria catalanael 2017

FIGURA 2. EVOLUCIÓ ANUAL DEL VAB INDUSTRIAL A CATALUNYA

percentatge de variació interanual

6,8

2,8

5,95,0 4,9

–4,6

–11,8

–0,5

–4,9

–0,8

–15

–10

–5

0

5

10

2016 201720152014201320122011201020092008


FIGURA 3. EVOLUCIÓ TRIMESTRAL DEL VAB (*) INDUSTRIAL A CATALUNYA


0

5

–5

–15

10

–10

5,5 5,96,6

5,3 5,4 4,9 4,9 4,93,8 4,0

5,26,4

IV-17III-17II-17I-17IV-16III-16II-16I-16IV-15III-15II-15I-15

(*) Dades corregides d’efectes estacionals i de calendari.Font: Institut d’Estadística de Catalunya.

14


2.2. Producció industrial

L’índex de producció industrial (IPI) va créi-xer un 3,7% durant el 2017, el nivell més alten set anys. Aquesta recuperació de laproducció va ser vuit dècimes superior a la

que es va produir al conjunt d’Espanya(2,9%) i set dècimes superior a la de la zonade l’euro (3,0%).

Pel que fa l’evolució mensual de l’IPI, caldestacar les elevades taxes de creixementde la segona meitat de l’any.

FIGURA 4. EVOLUCIÓ ANUAL DE L’IPI


–8,3

–15,7

–1,0

–4,7

4,5

1,0 1,62,6 3,1 3,7

–20

–15

–10

–5

0

5

15

10

2016 201720152014201320122011201020092008


FIGURA 5. EVOLUCIÓ MENSUAL DE L’IPI CORREGIT D’EFECTES DE CALENDARI


–20

–15

–10

–5

0

5

15

10

set-17 nov-17jul-17gen-17nov-16set-16jul-16mar-16 mai-16gen-16 mar-17 mai-17


FIGURA 6. EVOLUCIÓ ANUAL DE L’IPI PER DESTINACIÓ ECONÒMICA DELS BÉNS


Béns intermedis

Energia

Béns d’equipament

Béns de consum

–4,4

0,82,9

4,62,2 1,9

3,82,0

3,7 3,5 2,6 1,73,6 2,4

4,3 4,8

–20

–15

–10

–5

0

5

15

10

2016 201720152014


En relació amb la destinació econòmicadels béns, tots els sectors van experimen-tar taxes de variació positives. Destacal’energia, amb una taxa de variació del4,8%.

15


2.3. Clima industrial

L’indicador de clima industrial (ICI), queelabora el Ministeri d’Energia, Turisme iAgenda Digital, va deixar de proporcionarresultats per comunitats autònomes elsetembre del 2017.

Per aquest motiu, en aquest capítol sesubstitueix la informació de l’ICI per la del’Índex de confiança empresarial harmonit-zat (ICEH), de naturalesa similar. Aquestíndex es basa en enquestes econòmiquesconjunturals de caràcter opinàtic o qualita-tiu a establiments. Aquest tipus d’enques-tes recull en un moment determinat l’opi-nió que tenen els empresaris sobre lasituació actual i futura de l’activitat del seunegoci. Els saldos poden prendre valorsentre –100 (tots els informants tenen unapercepció negativa de la situació actual ofutura del seu negoci) i +100 (tots els infor-mants tenen una percepció positiva de la

situació actual o futura del seu negoci).L’ICEH té una periodicitat trimestral i escalcula per al conjunt de Catalunya i per adiferents sectors d’activitat: indústria, cons-trucció, comerç, hostaleria i transport, iresta de serveis. No s’hi aplica cap tècnicade desestacionalització.

Per a l’Informe anual de la indústria noméses comenta l’ICEH d’aquest sector, el qual,durant els trimestres del 2017, va experi-mentar valors superiors als dels mateixostrimestres del 2016. El quart trimestre,l’ICEH industrial es va situar a 130,4, mentreque un any abans estava a 129,0, cosa queposa de manifest una millora de la confian-ça empresarial en la indústria de l’1,1%.

Pel que fa al conjunt d’Espanya, el nivell deconfiança va ser menor (128,8 durant elquart trimestre), si bé la variació interanualva ser més expansiva que no pas a Catalu-nya (2,5%). L’ICEH no permet comparacionsamb la UE.

FIGURA 7. ÍNDEX DE CONFIANÇA EMPRESARIAL HARMONITZAT (ICEH). INDÚSTRIA. CATALUNYA.

90

100

110

120

130

140

150

IV/2017II/2017IV/2016II/2016IV/2015II/2015IV/2014II/2014IV/2013II/2013IV/2012II/2012

Font: Idescat.

16


2.4. Inversió industrial

La inversió industrial va augmentar a Cata-lunya un 12,0% en termes nominals l’any2017, segons l’Enquesta d’Inversió Industri-al duta a terme la primavera del 2018.Aquest resultat, ja definitiu, corregeix sensi-blement a l’alça el de l’Enquesta de tardor(3,1%) i és molt superior al del 2016 (2,9%).L’increment afecta sobretot les empresespetites i mitjanes (21,7%), mentre que lesgrans van tenir un comportament estable(–0,1%).

Aquesta acceleració del 2017 en relacióamb el 2016 confirma que ens trobem en

una fase expansiva del cicle econòmic, enconsonància amb el comportament d’al-tres indicadors de l’activitat industrial.

Aquesta expansió inversora es va veureafavorida principalment pels factors tèc-nics, com ara la preparació de la mà d’obrai l’accés a les noves tecnologies; en segonlloc, per l’evolució de la demanda i, de for-ma moderada, per la situació financera. Elsfactors que van afectar negativament lesdecisions d’inversió de les empreses vanser els inclosos dins l’apartat d’Altres, comla política econòmica i la normativa fiscal.

Si s’atén el destí de la inversió, l’ampliacióde capacitat va ser la primera finalitat, amb

un 35,6% del total, seguida per la reposiciód’equipament, amb un 26,6%. Les milloresen el rendiment i altres finalitats van tenirun pes menor (21,7% i 16,1%, respectiva-ment).

Tots els sectors van augmentar la sevainversió durant el 2017, si bé les taxes vanser dispars. El que va arrossegar el conjuntcap a una taxa positiva va ser el de bénsd’equipament, amb un increment del45,9%. En un segon nivell, hi ha els sectorsde béns intermedis (18,6%) i de produc-tes alimentaris (17,0%), mentre que elsaltres sectors van tenir increments menysmarcats.

FIGURA 8. INVERSIÓ INDUSTRIAL A CATALUNYA


2,2 2,4 1,44,7

12,2

2,9

–22,9

–8,5

–2,1

–25

–20

–15

–10

–5

0

5

10

15

20

2017201620152014201320122011201020092008

12,0

Font: Observatori del Treball i Model Productiu.

TAULA 3. INVERSIÓ INDUSTRIAL A CATALUNYA. ANY 2017

VARIAcIóINTERANuAL

A pREuScORRENTS

2017

FAcTORS QuE AFAVOREIXEN O LImITEN LA INVERSIó FINALITAT DE LA INVERSIó REALITZADA

cOEFIcIENTS D’ImpORTÀNcIA (*) pERcENTATgE DE DISTRIBucIó

EVOLucIó DELA DEmANDA

SITuAcIóFINANcERA

FAcTORSTÈcNIcS (1) ALTRES (2)

AmpLIAcIó DEcApAcITAT

REpOSIcIóEQuIpAmENT

mILLORESRENDImENT

ALTRESFINALITATS

pimes 21,7 23,1 9,3 24,7 –6,9 36,8 31,1 20,7 11,4

grans –0,1 –5,4 –3,4 15,8 –25,6 34,0 21,0 23,0 21,9

Energia i aigua 1,6 –32,3 –32,8 23,2 –37,9 26,2 30,2 22,7 20,8

Béns intermedis 18,6 32,0 23,8 28,8 –7,5 33,2 27,8 23,8 15,1

Automòbil 6,9 38,3 42,6 11,8 8,7 56,5 15,4 10,1 18,0

Béns d’equipament 45,9 19,4 2,0 9,1 –10,5 36,8 27,6 21,5 14,2

Béns de consum durador 10,4 –21,9 –40,5 12,5 –3,4 6,2 63,5 7,9 22,4

productes alimentaris, begudes i tabac 17,0 24,8 12,7 18,9 –8,7 38,0 24,9 26,0 11,2

Béns de consum no durador 7,0 27,1 10,5 10,6 –7,5 48,3 20,4 21,2 10,1

Total 12,0 10,5 3,7 20,8 –15,2 35,6 26,6 21,7 16,1

(*) Els coeficients d’importància es calculen ponderant les respostes “molt favorable” per 1, les “favorable” per 0,5, les “sense efecte” per 0, les “limitador” per –0,5 i les “molt limitador”per –1.(1) Major o menor preparació de la mà d’obra, facilitat o dificultat en l’accés a noves tecnologies i actitud de la mà d’obra envers aquestes tecnologies, permisos administratius, etc.(2) Política econòmica, normativa fiscal, etc.

Font: Observatori del Treball i Model Productiu.

17


2.5. Preus industrials

L’índex de preus industrials (IPRI) de Catalu-nya va experimentar una pujada mitjanadel 4,3% durant el 2017, davant del –3,6%del 2016. Van ser els preus de l’energia elsque van arrossegar el conjunt a l’alça, jaque els preus dels productes industrials(sense energia) van augmentar tot just un2,0%.

Pel que fa al conjunt d’Espanya, la variacióde preus va ser molt similar a la catalana,amb un 4,4% de mitjana anual. A la zona

de l’euro, en canvi, l’augment va ser menor(2,8%), cosa que va comportar una pèrduade competitivitat.

L’anàlisi mensual ens mostra que els preusindustrials van experimentar variacionspositives durant tot l’any 2017, si bé ambtendència a desaccelerar-se.

Segons la destinació econòmica dels béns,s’observa que, com s’ha dit, els responsa-bles principals de l’augment dels preus dela indústria van ser els béns energètics(13,0%). La resta de sectors van incremen-tar preus a taxes moderades.

FIGURA 9. EVOLUCIÓ DE L’IPRI (MITJANA ANUAL)


20132010 201220092008 2011 2014 2015 2016 2017–15

–10

–5

0

5

10

15

–3,4–1,6

–2,7 –3,6

5,8

2,9

6,5

3,3

0,7

4,3


FIGURA 10. EVOLUCIÓ TRIMESTRAL DE L’IPRI


–15

–10

–5

0

5

10

15

set-17jul-17mai-17mar-17gen-17nov-16set-16jul-16mai-16mar-16gen-16 nov-17


18


FIGURA 11. EVOLUCIÓ DE L’IPRI PER DESTINACIÓ ECONÒMICA DELS BÉNS (MITJANA ANUAL)

percentatge de variació anual

0,0 0,5 0,21,7

0,2 0,2 0,63,1

13,0

–5,5

–0,9–0,1 –1,8

-13,9–10,8

–1,4

–15

–10

–5

0

5

10

15

2016 201720152014

Béns intermedis

Energia

Béns d’equipament

Béns de consum


FIGURA 12. EVOLUCIÓ DE LA POBLACIÓ AFILIADA A LA SEGURETAT SOCIAL A LA INDÚSTRIA CATALANA


–10

–5

0

5

10

20172016201520142013201220112010

0,2

2,1 2,72,9

–5,8

–2,9–4,5

–3,7

Font: Idescat.

2.6. Ocupació industrial

Per al seguiment de l’ocupació industrial, lafont més precisa és la Seguretat Social jaque és de tipus registral. El nombre d’afili-ats al Règim General i al Règim Especial deTreballadors Autònoms que treballen enles diferents activitats industrials va aug-mentar una mitjana anual del 2,9%, davantdel 2,7% del 2016, cosa que va suposar elquart any consecutiu de creació d’ocupa-ció. Per al conjunt d’Espanya, l’incrementva ser molt similar (3,1%).

El gran increment de l’ocupació industrial aCatalunya va fer que l’atur registrat es redu-ís en un 15,4% durant el 2017, un ritmesimilar als dels dos anys anteriors.

Respecte a les dades mensuals de l’afilia-ció industrial a Catalunya, s’observa que elcreixement es va accelerar a partir del’estiu.

Per agrupacions d’activitat, l’evolució del’ocupació ofereix un comportament desi-gual. D’una banda, només 5 de les 34agrupacions industrials van disminuir la

seva ocupació durant el 2017. Entre ellescal destacar, en termes absoluts, el submi-nistrament d’energia elèctrica, gas, vapor iaire condicionat, que va perdre 48 afiliats.De l’altra, entre les activitats que van crearocupació, destaquen les indústries de pro-ductes alimentaris, amb un increment de3.000 afiliats, el major creixement en ter-mes absoluts. En termes relatius, els majorsaugments van correspondre a sectors ambpocs ocupats.

19


FIGURA 13. EVOLUCIÓ MENSUAL DE LA POBLACIÓ AFILIADA A LA SEGURETAT SOCIAL A LA INDÚSTRIA


des-2017oct-2017ago-2017jun-2017abr-2017feb-2017des-2016oct-2016ago-2016jun-2016abr-2016feb-2016–10

–5

0

5

10

Font: Idescat.

TAULA 4. EVOLUCIÓ DEL NOMBRE D’AFILIATS EN ELS SECTORS INDUSTRIALS

mitjana anual. Règim general i autònoms

2016 2017 VARIAcIó %

Extracció d’antracita, hulla i lignit 22,9 22,0 –4,0

Extracció de petroli i gas natural 0,0 0,0 0,0

Extracció de minerals metàl·lics 2,7 3,8 40,6

Extracció de minerals no metàl·lics ni energètics 2.463,0 2.488,4 1,0

Activitats de suport a les indústries extractives 14,0 15,2 8,3

Indústries de productes alimentaris 70.893,4 73.894,2 4,2

Fabricació de begudes 9.086,0 9.045,8 –0,4

Indústries del tabac 1,0 0,5 –50,0

Indústries tèxtils 18.025,8 18.217,8 1,1

confecció de peces de vestir 13.274,7 13.379,9 0,8

Indústria del cuir i del calçat 3.003,0 3.187,3 6,1

Indústries fusta i suro, exc. mobles 9.098,8 9.200,0 1,1

Indústries del paper 11.248,8 11.522,2 2,4

Arts gràfiques i suports enregistrats 19.573,3 19.887,8 1,6

coqueries i refinació del petroli 1.084,5 1.056,3 –2,6

Indústries químiques 32.679,0 33.461,9 2,4

Fabricació de productes farmacèutics 22.128,8 23.210,1 4,9

Fabricació de productes de cautxú i plàstic 22.965,8 23.317,5 1,5

Fabricació d’altres productes minerals no metàl·lics 11.083,7 11.284,1 1,8

metal·lúrgia; fabricació de productes bàsics de ferro, acer i ferroaliatges 9.542,0 9.681,1 1,5

productes metàl·lics, excepte maquinària i equips 49.847,8 51.515,9 3,3

productes informàtics i electrònics 6.461,0 6.739,8 4,3

Fabricació de materials i equips elèctrics 13.255,8 13.636,8 2,9

Fabricació de maquinària i equips mecànics 28.134,5 28.974,2 3,0

Fabricació de vehicles de motor, remolcs i semiremolcs 39.484,2 40.268,1 2,0

Fabricació d’altres materials de transport 3.625,8 3.850,8 6,2

Fabricació de mobles 7.445,6 7.620,2 2,3

Indústries manufactureres diverses 8.033,5 8.360,6 4,1

Reparació i instal·lació de maquinària i equips 16.715,7 17.838,8 6,7

Subministrament d’energia elèctrica, gas, vapor i aire acondicionat 5.266,3 5.218,1 –0,9

captació, potabilització i distribució d’aigua 6.221,3 6.337,6 1,9

Recollida i tractament d’aigües residuals 1.077,8 1.106,4 2,7

Tractament de residus 16.632,4 17.185,3 3,3

gestió de residus 358,1 359,3 0,3

Font: Observatori del Treball i Model Productiu amb dades de l’INSS.

20


FIGURA 14. EVOLUCIÓ ANUAL DEL COMERÇ EXTERIOR


1,7

–3,9

–17,9

12,5

6,7 7,1

–2,6

0,22,3

6,0 5,62,0 1,5

8,7 8,3

–25,3

17,9 17,3

–3,5

7,4

–30

–25

–20

–10

0

10

20

2017201620152014201320122011201020092008Importacions

Exportacions

–15

–5

5

15

Font: Institut d’Estadística de Catalunya (2016 dades provisionals).

FIGURA 15. EVOLUCIÓ MENSUAL DEL COMERÇ EXTERIOR


13,5

7,9 8,7

18,2

–2,8–5,1

15,0 15,5

5,6 5,28,3 8,7

5,7 4,6

11,8

5,4 6,5 5,2

15,6 17,0

5,09,4 10,2

11,6

des-17nov-17oct-17set-17ago-17jul-17jun-17mai-17abr-17mar-17feb-17gen-17–30

–25

–20

–10

0

10

20

–15

–5

5

15

Importacions

Exportacions

Font: Institut d’Estadística de Catalunya (dades provisionals).

2.7. Comerç exterior

L’any 2017, Catalunya va exportar mercaderi-es per valor de 70.847 milions d’euros, un8,7% més que l’any anterior, davant del 2,0%de l’any anterior, cosa que suposa una nota-ble acceleració. Al conjunt d’Espanya, lesexportacions van créixer un 8,9% durant el2017 i també es van accelerar (2,6% el 2016).

Les importacions catalanes van augmentarun 8,3%, cosa que també representa unaacceleració respecte a l’any anterior (1,5%). Lataxa de cobertura va ser del 83,5%. A Espanya,les importacions van augmentar un 10,5%.

L’evolució mensual de les dades de comerçexterior mostra com les taxes de variacióde les exportacions i les importacions vanfluctuar al llarg de l’any, si bé en generalvan fer-ho en positiu.

L’anàlisi per branques d’activitat indica queles exportacions que més van augmentar

van ser les dels productes energètics,extracció i refinació de petroli (114,6%). Enl’altre extrem, l’única branca d’activitat queva disminuir va ser la dels productes delsector primari (–6,3%).

Quant a les importacions, les que més vanaugmentar van ser les dels productes ener-gètics, extracció i refinació de petroli(40,7%), seguides de les de la metal·lúrgia iproductes metàl·lics (16,2%). Per contra,l’única branca que va disminuir va ser la demàquines d’oficina, instruments de preci-sió i òptica (–1,9%).

Un altre aspecte interessant en l’anàlisi del’activitat exterior és la classificació delsproductes segons el seu contingut tecno-lògic, sobre la base dels criteris establertsper l’OCDE. El grup de contingut tecnolò-gic mitjà-baix (cautxú, matèries plàsti-ques, refinat de petroli, productesmetàl·lics...) va ser el que més va créixer,un 17,4% amb relació a l’any anterior, ambun pes sobre el total d’Espanya del 19,5%.

El de contingut alt (maquinària d’oficina,ordinadors, electrònica, productes farma-cèutics...) va créixer un 12,1% amb relacióa l’any anterior, amb un pes sobre el totald’Espanya del 29,3%. Les exportacions denivell tecnològic mitjà-alt (material detransport, química, maquinària...), querepresenten gairebé la meitat del total,van augmentar un 5,0%. I, finalment, lesde productes de nivell tecnològic baix(alimentació, tèxtil, paper, fusta, arts gràfi-ques...) van augmentar un 9,2%.

Pel que fa a la distribució geogràfica delcomerç exterior, destaca que la UnióEuropea (sobretot França, Alemanya i Ità-lia) és la principal zona d’origen (57,0%) ide destinació (64,9%), però l’observacióde les taxes de variació posa de manifestgrans diferències entre els països mem-bres. Així mateix, cal destacar l’augmentde les exportacions als Estats Units(21,2%), així com l’increment de les impor-tacions de l’Amèrica Central i del Sud(18,6%).

21

Evolució gEnEral dE la indústria catalana El 2017

TAULA 7. COMERÇ EXTERIOR PER ÀREES I PAÏSOS. ANY 2017

EXPortacions iMPortacions saldo taXa dE coBErtura

Milions d’Euros % variació intEranual Milions d’Euros % variació intEranual Milions d’Euros %

Unió Europea (UE - 28) 45.983,7 7,2 48.392,2 3,6 –2.408,5 95,0

alemanya 7.956,7 2,8 15.055,1 3,4 –7.098,4 52,9

França 11.225,7 7,3 7.769,2 6,8 3.456,5 144,5

itàlia 6.326,5 6,6 6.682,5 5,5 –356,0 94,7

Portugal 4.669,8 7 1.610,1 –4,4 3.059,7 290,0

regne unit 4.031,1 3,1 2.531,9 1,7 1.499,2 159,2

Altres països i territoris d’Europa 5.443,2 12,5 5.176,4 13,8 266,8 105,2

suïssa 2.304,1 6,5 2.005,6 4,5 298,5 114,9

Amèrica del Nord 2.900,6 20,7 2.885,6 2,1 15,0 100,5

Estats units d’amèrica 2.613,9 21,2 2.661,2 –0,5 –47,3 98,2

Amèrica Central i del Sud 4.210,6 7,9 3.233,3 18,6 977,3 130,2

Resta del món 12.309,2 10,5 25.196,2 16,9 –12.887,0 48,9

Japó 842,2 5,1 2.078,0 10,3 –1.235,8 40,5

Xina 1.540,2 17,7 8.605,9 14,4 –7.065,7 17,9

Total 70.847,4 8,7 84.883,8 8,3 –14.036,4 83,5


TAULA 5. COMERÇ EXTERIOR PER BRANQUES D’ACTIVITAT (CCAE-2009). ANY 2017

EXPortacions iMPortacions saldo taXa dE coBErtura

Milions d’Euros % variació intEranual Milions d’Euros % variació intEranual Milions d’Euros %

agricultura, ramaderia, caça, silvicultura i pesca 1.548,5 –6,3 3.828,4 2,4 –2.279,9 40,4

Productes energètics; extracció i refinació de petroli 2.755,9 114,6 6.803,3 40,7 –4.047,4 40,5

alimentació i begudes 8.564,6 6,9 6.248,8 5,5 2.315,8 137,1

tèxtil, confecció, cuir i calçat 5.825,9 5,8 8.959,0 4,3 –3.133,1 65,0

indústries químiques 16.709,5 7,5 16.257,3 7,1 452,2 102,8

Metal·lúrgia i productes metàl·lics 4.221,1 12,7 4.773,1 16,2 –552,0 88,4

Maquinària i equips mecànics 4.340,4 4,4 5.043,0 0,8 –702,6 86,1

Màquines d’oficina, instruments de precisió i òptica 1.055,0 2,0 2.540,2 –1,9 –1.485,2 41,5

Equips elèctrics i electrònics 4.557,1 10,2 6.657,3 9,1 –2.100,2 68,5

vehicles de motor i altres materials de transport 12.627,7 4,5 14.126,5 5,9 –1.498,8 89,4

resta de branques d’activitat 8.011,4 6,8 9.599,4 8,2 –1.588,0 83,5

no classificats 630,4 24,6 47,6 –32,3 582,8 1324,4

Total 70.847,4 8,7 84.883,8 8,3 –14.036,4 83,5


TAULA 6. EXPORTACIONS DE PRODUCTES INDUSTRIALS PER CONTINGUT TECNOLÒGIC (R+D). ANY 2017

Milions d’Euros % soBrE El total % cat./EsP. % variació intEranual

nivell tecnològic alt 7.314,9 10,8 29,3 9,0

nivell tecnològic mitjà alt 32.395,0 48,0 29,9 5,4

nivell tecnològic mitjà baix 10.206,4 15,1 19,5 27,9

nivell tecnològic baix 17.544,9 26,0 28,3 6,1

Total 67.461,2 100,0 27,2 8,9


22


2.8. Inversió estrangera

La inversió estrangera a Catalunya, mesu-rada en termes d’inversió bruta efectiva idescomptades les inversions en empre-ses de tinença de valors estrangers(ETVE), va disminuir un 39,8% durant el2017. En aquest període, a Catalunya es

va realitzar el 13% de la inversió estrange-ra a Espanya.

Per sectors, es pot observar que les inversi-ons de caràcter industrial van caure un27,1% amb relació al 2016 i van representarel 36,4% del total d’inversions estrangeres aCatalunya i un 15,8% de les inversionsestrangeres industrials a Espanya.

Si s’analitza l’origen de les inversions estran-geres al sector industrial, s’observa que el64,1% van provenir de països de la UnióEuropea, cosa que confirma els lligams quevinculen Catalunya amb aquesta àrea d’in-tegració. Cal destacar els augments de lesinversions provinents de l’Europa no comu-nitària i de l’Amèrica del Nord.

TAULA 8. INVERSIÓ ESTRANGERA A CATALUNYA. ANY 2017INVERSIó BRuTA EFEcTIVA

(mILIONS D’EuROS) % SOBRE EL TOTAL % cAT./ESp. % VARIAcIó INTERANuAL

Total 3.093,0 100,0 13,0 –39,8

Indústria 1.127,2 36,4 15,8 –27,1

Font: Ministeri d’Economia, Indústria i Competitivitat.

TAULA 9. INVERSIÓ ESTRANGERA INDUSTRIAL PER ÀREES ECONÒMIQUES. ANY 2017INVERSIó BRuTA EFEcTIVA


unió Europea (uE–28) 722,1 64,1 11,3 –44,0

Resta d’Europa 152,9 13,6 74,2 291,0

Amèrica del Nord 6,9 0,6 9,9 81,3

Amèrica Llatina 80,8 7,2 26,6 –52,6

Àsia i Oceania 9,7 0,9 20,1 –77,8

Total 1.127,2 100,0 15,8 –27,1


FIGURA 16. EVOLUCIÓ DE LA INVERSIÓ ESTRANGERA INDUSTRIAL

Inversió bruta efectiva en milions d’euros

0

200

400

600

800

1.000

1.200

1.400

1.800

2.000

1.025,5

1.269,1 1.309,11.392,2

853,2

1.812,8

1.545,9

1.127,2

337,7

1.533,2

2017201620152014201320122011201020092008

1.600


23


FIGURA 17. EVOLUCIÓ DE LA INVERSIÓ ESTRANGERA INDUSTRIAL RESPECTE A LA INVERSIÓ ESTRANGERA TOTAL

percentatge indústria/total

34,4

21,6

31,5

48,3

41,538,0

28,0

33,730,1

36,4

0

10

20

30

40

50

60

2017201620152014201320122011201020092008


2.9. Inversió a l’estranger

Les inversions catalanes a l’estranger,mesurades en termes d’inversió bruta efec-tiva i descomptades les inversions enempreses de tinença de valors estrangers(ETVE), van augmentar un 44,6% durant el2017. En total es van invertir 6.543,4 milionsd’euros, els quals representen el 33,1% dela inversió a l’estranger realitzada pel con-junt de l’Estat espanyol. Atès que les entra-

des de capital van ser de 3.093 milionsd’euros, l’economia catalana va ser emisso-ra neta d’inversions durant el 2017.

En l’anàlisi sectorial s’observa que les inver-sions industrials van caure un 44,9%, cosaque va fer que el seu volum fos el més baixdels últims vint-i-un anys i que el seu pessobre el total d’inversions fos del 3,9%. Atèsque les sortides de capitals en el sectorindustrial (255,9 milions d’euros) van serinferiors a les entrades (1.127,2 milions

d’euros), la indústria catalana va ser recep-tora neta d’inversions estrangeres durant el2017.

Quant a la distribució geogràfica de lesinversions industrials a l’exterior, hi ha unpes predominant de l’Amèrica Llatina(63,9% del total), si bé en termes relatiusdestaca l’augment d’Àsia i Oceania (378,6%sobre l’any anterior). En sentit contrari, vandisminuir les inversions industrials a totesles altres àrees geogràfiques.

TAULA 10. INVERSIÓ CATALANA A L’ESTRANGER. ANY 2017INVERSIó BRuTA EFEcTIVA


Total 6.543,4 100,0 33,1 44,6

Indústria 255,9 3,9 3,9 –44,9


TAULA 11. INVERSIÓ INDUSTRIAL A L’ESTRANGER PER ÀREES ECONÒMIQUES. ANY 2017INVERSIó BRuTA EFEcTIVA


unió Europea (uE–28) 29,4 11,5 1,8 –60,0

Resta d’Europa 0,3 0,1 0,3 –75,6

Amèrica del Nord 4,6 1,8 0,2 –96,6

Amèrica Llatina 163,5 63,9 17,0 –24,4

Àsia i Oceania 55,5 21,7 11,7 378,6

Total 255,9 100,0 3,9 –44,9


24


FIGURA 18. EVOLUCIÓ DE LA INVERSIÓ INDUSTRIAL A L’ESTRANGER

Inversió bruta efectiva en milions d’euros

0

500

1.000

1.500

2.000

2.500

3.000

3.500

4.000

3.384,2

741,3490,1

831,1 866,41.091,4

2.138,4

555,9 464,7255,9

2017201620152014201320122011201020092008


FIGURA 19. EVOLUCIÓ DE LA INVERSIÓ INDUSTRIAL A L’ESTRANGER RESPECTE A LA INVERSIÓ TOTAL A L’ESTRANGER

percentatge indústria/total

0

10

20

30

40

50

60

45,2

31,9

22,0

27,731,5

40,9

47,8

11,5 10,3

3,9

2017201620152014201320122011201020092008


Anàlisi sectorial

3

27

ANALISI SEcTORIAL - ALImENTAcIó I BEguDES

3.1. Alimentació i begudesEl 2017 es va incrementar el nombre d’empreses del sector de l’alimentació i les begu-des (+9%), mostrant un canvi respecte de la tendència dels anys anteriors. Es va conso-lidar la contínua creació d’ocupació amb un augment dels afiliats a la Seguretat Social(+3,7%). No obstant això, es va produir una disminució de la producció industrial(–1,1%), frenant així la tendència de creixement dels darrers exercicis. Tot i l’incrementde les exportacions (+6,9%) i el de les importacions (+5,5%), el comportament de l’IPIva ser sensiblement pitjor que l’estatal (+0,5%) i que el de la UE-28 (+1,9%). També esva observar una tendència en l’augment dels preus industrials (+2%).

VARIABLES EVOLUCIÓ L’ANY 2017

producció –

Ocupació +

preus +

Exportacions +

Importacions +

de la demanda es troba estancada, ja queles necessitats bàsiques estan cobertes iexisteix certa tendència a disminuir el con-sum d’aliments per ajustar-lo a la vidasedentària. Tanmateix, el pes que represen-ten els aliments i les begudes en la cistellaalimentària varia entre els països. Així, elspaïsos del sud d’Europa gasten en alimen-tació una proporció del pressupost familiarbastant més elevada que en altres zones,com els països nòrdics o els Estats Units.

Malgrat l’estancament en la despesa delsector, existeixen canvis externs que hiestan provocant variacions. En primer lloc,el procés d’internacionalització ha incre-mentat la presència de productes ambdiferent origen. Cal tenir en compte que elfenomen de la globalització també ha faci-litat ampliar les varietats culinàries. A més amés, s’observen tendències a una majorpreocupació per augmentar la qualitat del’alimentació com a font de millora de lasalut. Finalment, les noves pautes de con-sum, amb un major temps fora de casa,han causat un augment en el canal del’hostaleria, la restauració i el càtering(HORECA).

Els canvis anteriors han donat lloc a diver-ses innovacions. Per una banda, els canvisen les preferències alimentàries dels con-sumidors han provocat l’aparició de nousproductes al mercat. Les innovacions deproducte tracten d’oferir una major varie-tat, millorar els envasos amb formats méspràctics, generar productes de convenièn-cia (aquells de preparació i consum fàcils,com els plats precuinats i productes dequarta o cinquena gamma), aliments fun-cionals (sobretot als segments de fleca,pastes i lactis); aliments ecològics i produc-tes indulgents (aquells que ens aportenplaer). Així mateix, empreses del sectortambé estan desplegant estratègies dirigi-des a millorar la competitivitat amb pro-ductes de més qualitat (olis d’oliva, vins,preparats carnis, etc.).

A banda de les innovacions en producte,cal afegir que el sector també està apos-tant per les innovacions en els processosproductius, l’objectiu de les quals és aug-mentar la productivitat i per tant millorar elposicionament de l’empresa en el mercat.Bàsicament, les principals millores tractende: disminuir els costos de materials a par-tir de la reducció d’envasos, augmentarl’eficiència energètica, millorar el sistemalogístic i els controls de qualitat, així comincorporar noves tecnologies en els pro-cessos de producció.

Les innovacions en producte i procés per-meten a les empreses del sector fer front ales pressions externes per l’encariment del’energia i les matèries primeres, cosa queestà provocant la reducció dels margesempresarials. A aquestes pressions exter-nes, cal afegir els condicionants estructu-rals interns que limiten la capacitat de les

Trets del sector

El sector de l’alimentació i les begudesinclou els processos de preparació i trans-formació de matèries primeres vegetals ianimals, per tal de preparar-les per a l’ali-mentació humana, així com la del bestiar ila dels animals domèstics. Com a conse-qüència, aquesta activitat es caracteritzaper l’heterogeneïtat dels productes i elsprocessos de fabricació amb diferentsgraus de complexitat i de problemàtica.

La indústria de l’alimentació es classificaentre la primera i la segona transformació.D’una banda, la primera transformació rea-litza els processos inicials d’elaboració dematèries primeres subministrades pel sec-tor agrícola, ramader i pesquer, que esdestinen directament al consum o bé a laindústria de segona transformació. D’altrabanda, la segona transformació incorporaun major grau d’elaboració i, per tant, afe-geix més valor als productes obtinguts enla primera transformació. Finalment, el sec-tor de les begudes es pot subdividir en els

segments de begudes alcohòliques i anal-cohòliques.

Una de les característiques dels productesalimentaris a les economies avançades ésla seva baixa elasticitat-renda de la deman-da. Això implica que davant d’un augment(disminució) de la renda, la seva demandaaugmenta (disminueix) menys proporcio-nalment. Aquest fet es deu al fet que elsproductes alimentaris tradicionals són con-siderats béns de primera necessitat, segonsels estàndards de vida occidental i per tantla quantitat consumida és la mateixa, inde-pendentment de si la situació econòmicadel país millora o empitjora. Una tendènciaque cal tenir en compte és la preferènciadels consumidors cap als productes demarca blanca, ja que aquests productess’ajusten millor al seu poder adquisitiu, iper tant la demanda agregada en l’alimen-tació i les begudes es manté.

A nivell internacional, als països desenvolu-pats la indústria de l’alimentació i les begu-des es caracteritza per ser un sector maduratenent que els potencials de creixement

Classificació del sector de l’alimentació i les begudes

Productes alimentaris

Primera transformació: inclou les indústries càrnies, l’elaboració i conservació de peix ihortalisses, la fabricació d’olis i greixos, les indústries làcties i la fabricació de productesper a l’alimentació animal.

Segona transformació: inclou la molineria, els productes de fleca i pastes alimentàries,fabricació de sucre, xocolata, cafè i productes de confiteria, plats precuinats, salses icondiments, preparats per a l’alimentació infantil i dietètics, etc.

Begudes

Begudes alcohòliques (vi, cava, licors, cervesa).

Begudes analcohòliques (aigües, refrescos i sucs de fruites).

28


El sector a Catalunya

El sector de l’alimentació i les begudes1 està format per unes 2.701empreses i és el més gran de la indústria manufacturera catalanaen termes d’ocupació (83.825 persones), xifra de negoci (25.972milions) i valor afegit brut (VAB) a preus bàsics (4.513 milions),seguit de la indústria química, la fabricació de productes metàl·licsi la fabricació de vehicles de motor, segons els casos (EEE i DIRCE).

Tot i que no és un sector massa exportador (23,8% de les vendesvers el 33,5% per al conjunt de la indústria), les vendes en el mer-cat espanyol són molt importants per al sector agroalimentaricatalà (76%). Val a dir que els fluxos de comerç exterior reflectei-xen sovint moviments interns dels grups multinacionals esta-blerts al nostre país, que treballen amb plantes de producciómolt especialitzades i d’àmbit europeu.

Pel que fa a l’estructura, només el 8,7% dels establiments d’alimenta-ció i begudes tenen 50 ocupats o més, i la dimensió mitjana és de23,7 ocupats; tot i això, se situa molt per sobre del conjunt de laindústria (5,6% i 13,5 ocupats). El grau de concentració d’aquestsector és força més elevat que la mitjana dels sectors manufacturers.

La rendibilitat del sector de l’alimentació i les begudes (calculadacom el resultat de l’exercici sobre el volum de negoci) va ser del3,1% l’any 2015, és a dir, un 14% inferior als valors que presenta laindústria en el seu conjunt (3,5%). La productivitat del treball (VABper hora treballada) és de 32,7 euros per hora i, per tant, inferior ala productivitat de la indústria en un 20% (32,7 euros/hora).

1 Les dades de l’Estadística Estructural de Empresas del Sector Industrial no per-meten distingir entre els sectors d’alimentació i begudes (CCAE-2009 10 i 11) i tabac(CCAE-2009 12), tot i que només els primers constitueixen l’objecte d’aquest capítol.No obstant això, el sector del tabac té un pes pràcticament nul.

L’esforç innovador esdevé un factor important per a la indústriaen general, però el sector d’alimentació i begudes és més aviatpoc intensiu en R+D. El 2015, la inversió en R+D interna va ser de41,6 milions (un 4,3% del total de la indústria) i el personal ocupaten R+D, unes 670 persones a tot Catalunya (un 6,3%). A més, calesmentar que la crisi econòmica va afectar molt l’esforç innova-dor, el qual s’ha anat reduint des de l’any 2007.

El segment dels productes carnis és el més important dins el sectoralimentari a Catalunya. Si a aquest sector (32% del volum de nego-ci) se li afegeixen els fabricants de pinsos (13%), que formen partde la seva cadena de producció, i els de productes lactis (4%),arriben gairebé a la meitat de la transformació agroalimentària.

El sector alimentari català està format per una majoria de pimes,però també per un grup de grans empreses capdavanteres, moltcompetitives, innovadores i amb projecció nacional i internacional.D’una banda, destaquen les filials catalanes de grans multinacio-nals com ara Nestlé, Danone, Cargill, Bimbo (i Bakery Donuts Iberia)o Haribo; de l’altra, grans grups o empreses de capital local com araGuissona, Europastry, Damm, Freixenet o Torres, amb més d’unmiler empleats, així com altres empreses d’origen català amb mésde 500 empleats com Frigorífics Costa Brava, Casa Tarradellas, Noel,Frit Ravich o Vichy Catalan. Cal destacar que moltes d’aquestesempreses de capital local tenen una arrelada presència als mercatsinternacionals, mitjançant l’exportació, la implantació de filials enaltres països o la col·laboració amb altres empreses.

Finalment, cal destacar les grans empreses catalanes establertesa l’estranger: Argal, La Piara (a través d’Idilia Foods), Dani, Borges,Europastry, Agrolimen (i Gallina Blanca), Torres, Idilia Foods Affi-nity, Freixenet, etc.

TAULA 12. EL SECTOR D’ALIMENTACIÓ I BEGUDES

cATALuNyA ESpANyA

VALOR % SOBRE INDÚSTRIA cATALANA % SOBRE SEcTOR A ESpANyA VALOR

Nombre d’empreses (2017) 2.701 12,6 12,4 21.826

Volum de negoci (milions d’euros, 2015) 25.972 19,7 23,9 108.826

Ocupats (persones, 2017) 83.825 19,0 23,1 362.954

VAB (milions d’euros, 2015) 4.513 14,6 23,4 19.312

Exportacions (milions d’euros, 2017) 8.565 12,7 27,4 31.210

Fonts: Idescat i INE.

FIGURA 20. OCUPATS EN CADA SUBSECTOR. ANY 2017

percentatge

Alimentació animal 4

Altres productes 17

Lactis 4

1 Peix, crustacis i mol·luscos

40 Indústries càrnies

4 Fruites i hortalisses2 Olis i greixos

Molineria 2

Fleca i pastesalimentàries 15

Begudes 11

Font: EEE.

FIGURA 21. VOLUM DE NEGOCI. ANY 2017

percentatge

Alimentació animal 13

Altres productes 18

3 Lactis

31 Indústries càrnies

3 Fruites i hortalisses

12 Olis i greixos

Molineria 2

1 Peix, crustacis i mol·luscos

Fleca i pastes alimentàries 6

Begudes 11

Font: EEE.

29


empreses per millorar la seva productivitati eficiència.

Les unitats empresarials més relacionadesamb la primera transformació es caracterit-zen per tenir una dimensió excessivamentpetita. Les petites unitats aconsegueixensobreviure en el mercat gràcies a una pre-ferència per la diversitat de productes ali-mentaris que permeten que el teixit pro-ductiu es continuï atomitzant, per la qualcosa les empreses del sector tenen dificul-tats per explotar les possibles economiesd’escala. A més, les empreses que perta-nyen a la primera transformació es caracte-ritzen per trobar-se a prop dels recursosagrícoles, ramaders o pesquers que utilit-zen.

Les empreses que pertanyen a la segonatransformació estan força més concentra-des i ubicades en conglomerats industrials.Aquesta estructura empresarial permetaccedir més fàcilment als canals de distri-bució internacionals. Les empreses estanaconseguint millorar la seva competitivitati la penetració en el mercat a partir de laintegració vertical (aliances i acords ambproveïdors i clients) i horitzontal (ambaltres empreses del sector).

Un esglaó fonamental entre el productor iel consumidor és la distribució, la qual escaracteritza per la concentració que pre-senten les grans cadenes, amb un elevatpoder de mercat que afavoreix la penetra-ció en el mercat dels productes amb mésimatge de marca i les marques blanques.Per la seva banda, els petits productors noaconsegueixen introduir els seus produc-tes en els grans canals de comercialitzaciói, si ho fan, pateixen una elevada pressiósobre els preus de venda.

Finalment, podem dir que la demanda delsector és madura, atenent la baixa capaci-tat per créixer. Els productors estan intro-duint innovacions de producte i procés pertal de satisfer els canvis de preferències ipautes de consum. Malgrat aquests canvis,el sector continua presentant una estruc-tura empresarial amb una elevada atomit-zació a la primera fase de transformació,mentre que en la segona transformaciópresenta una major concentració.

Evolució del sector el 2017

Internacional

El sector de l’alimentació i les begudes a laUE-28 està constituït per quasi unes294.000 empreses i 4.570.000 treballadors,que generen un VAB d’uns 229.000 milionsd’euros i una xifra de negoci d’1.108.976milions d’euros. A grans trets, el subsectorde l’alimentació suposa el 91% i el de lesbegudes, el 9%, mesurat en nombre detreballadors.

Els principals subsectors alimentaris aEuropa en termes de facturació són: lacarn, els “altres” productes alimentaris, elslactis i les begudes, en aquest ordre. Elssectors de fleca i productes farinacis sónels més atomitzats. El segment del peix ésel més petit en facturació, nombre d’em-preses, etc. El segment de begudes és elmés exportador a països tercers, mentreque el lacti és el menys importador (Euro-pean Commission).

Pel que fa al subsector alimentari, els prin-cipals productors són: Alemanya (17,3%),França (15,3%), Itàlia (13,1%), el Regne Unit(10,2%) i Espanya (9,8%); pel que fa a lesbegudes, els principals productors sónFrança (16,8%), Alemanya (12,7%), Itàlia(12,5%) i Espanya (11,5%) (SBS 2016).

El sector de l’alimentació i les begudes a laUE-28 consolida el creixement. Així, la producció al subsector alimentari va tornar amostrar variacions positives el 2014 (1,6%),2015 (1,1%), 2016 (1,2%) i 2017 (1,9%). Des-taca el creixement del segment d’altresproductes d’alimentació animal (5,3%) i delsubsector d’altres productes alimentaris(2,7%), juntament amb la reducció delssegments de la fruita i els sucs vegetals(–2,6%). La producció del subsector debegudes mostra també una consolidaciódesprés de dos exercicis consecutius decreixement el 2016 (1,2%) i el 2017 (1,8%).També destaca el creixement de la sidra ialtres (6,8%) i la davallada del subsector deproducció de begudes derivades de lamalta (–3,9%).

A diferència dels exercicis anteriors, elspreus industrials del sector de l’alimenta-ció van augmentar un 3,1% el 2017, men-tre que al sector de les begudes continuàregistrant-se un increment de l’1,3%. Caldestacar l’augment de preus de la produc-ció de llet i formatge amb un creixementdel 9,8% així com el del sucre (5,8%) i el deles begudes destil·lades (3,3%).

El 2017, les exportacions van incrementaral voltant d’un 2,6% i les importacions, un5%, fet que compensa les davallades del’exercici anterior. La balança comercial éslleugerament positiva, és a dir, que tots elspagaments per importacions van sercoberts pels ingressos de les exportacions.Val a dir que la cobertura va ser originadaprincipalment al subsector de les begudes.

Espanya

El sector de l’alimentació i les begudes téun pes important sobre la indústria espa-nyola: un volum de negoci de 108.000milions d’euros i un VAB superior a 19.300milions d’euros. Catalunya suposa quasiuna cinquena part de la indústria alimentà-ria espanyola.

El 2017, hi havia unes 21.826 empresesdedicades al sector de l’alimentació i les

begudes, de les quals només el 5,0% espoden considerar mitjanes o grans (mésde 50 treballadors). El nombre total d’em-preses amb assalariats va disminuir (–0,2%),mentre que el nombre d’empreses mitja-nes o grans va augmentar (4,8%), seguint latendència a la concentració d’anys anteri-ors (DIRCE).

De la mateixa manera que en els tres anysanteriors, la producció (IPI) va mostrar lleu-geres variacions positives del 0,3% per alsegment de l’alimentació i del 0,9% per ales begudes. D’acord amb l’increment de laproducció, el nombre d’afiliats a la Segure-tat Social va créixer un 3,4%.

Com en altres sectors, l’increment de lesexportacions (6,9%) s’afegí a les milloresd’exercicis anteriors tot contribuint a millo-rar la producció. Les exportacions intraco-munitàries (76,8% del total) es van incre-mentar un 4,7% i les extracomunitàries, un7%. Amb tot, la balança comercial espa-nyola va presentar superàvit i una taxa decobertura del 134%.

El consum a les llars espanyoles va decréi-xer un 11,2% en valors nominals el 2016(dada que contrasta amb el comporta-ment positiu de l’any anterior). Per tant, lesexportacions sembla que han permèscompensar la davallada del consum interni, per tant, estabilitzar la producció. Noobstant això, les importacions de produc-tes alimentaris i begudes van créixer un13,1% respecte al 2016, fet que és en partatribuïble als moviments interns entreempreses multinacionals.

Els preus industrials van augmentar un2,5% el 2017. Aquest valor implica un canvien la tendència respecte al 2016, on elspreus industrials van disminuir un 0,5%.

Catalunya

El nombre total d’empreses amb assala-riats a Catalunya va augmentar (9%). Lesempreses mitjanes i grans, que suposenvora d’una desena part del total, tambévan augmentar (4,4%), fet que està en líniaamb la tendència del conjunt de l’Estat(DIRCE).

El 2017, el subsector de l’alimentació vatenir uns 73.900 afiliats a la Seguretat Soci-al i el de la fabricació de begudes, uns9.000 (en total, el 18,6% de la indústria).Destaca el fet que el procés de creaciód’empreses va anar acompanyat de nousllocs de treball al subsector d’alimentació;en canvi, al subsector de begudes, el nom-bre de treballadors va disminuir un 0,4%,fet que consolida la tendència de pèrduade llocs de treball en aquest subsector.

En contrast amb la tendència de l’Estat, laproducció industrial (IPI) a Catalunya vadisminuir un 1,1% l’any 2017. Aquesta xifracontrasta amb la tendència positiva dels

30


FIGURA 22. AFILIACIÓ A LA SEGURETAT SOCIAL EN EL SECTOR DE L’ALIMENTACIÓ I BEGUDES. CATALUNYA

mitjanes anuals

Aliments i begudes

Aliments

Begudes0

10.000

20.000

30.000

40.000

50.000

60.000

70.000

80.000

90.000

20172016201520142013201220112010

75.682 75.055 74.387 73.479 74.89477.269

70.89365.925 65.597 65.133 64.420 65.644

67.956

79.979

9.757 9.458 9.255 9.059 9.250 9.313 9.086

70.893

79.979

9.086

Font: Observatori del Treball i Model Productiu a partir de dades de l’INSS.

FIGURA 23. PRODUCCIÓ DEL SUBSECTOR D’ALIMENTACIÓ

Variació anual en percentatge

–4

–3

–2

–1

0

1

2

3

4

5

6

2017201620152014201320122011201020092008

Espanya

UE-28

Catalunya

Fonts: Eurostat i Idescat.

FIGURA 24. PRODUCCIÓ DEL SUBSECTOR DE BEGUDES


–15

–10

–5

0

5

10

15

20

2017201620152014201320122011201020092008

Espanya

UE-28

Catalunya


31


quatre exercicis anteriors i frena la milloradel conjunt de la indústria. El segment del’alimentació animal és el que va obtenir elmajor increment de la producció (+1,2%),mentre que les indústries càrnies van regis-trar la major disminució (–2,3%).

El 76,2% de les vendes en aquest sectortenen lloc a Catalunya o a la resta de l’Estat.De la mateixa manera que en els dos anysprecedents, el consum intern va contribuira fomentar la producció més enllà del’efecte de les exportacions. El consum deproductes alimentaris i begudes analcohò-liques a les llars catalanes va ser d’uns14.217 milions d’euros l’any 2017, és a dir,un 21,7% més que el 2016 en valors cor-rents, però un augment considerable del19,6% en valors constants. De l’import totaldestinat per part de les famílies per a l’ali-mentació, el principal grup alimentari dedespesa va ser el de les fruites i hortalissesfresques i transformades (21,2%), seguit delde les carns (19,7%) i del peix (12,9%)(dades de DARP al mes de juny del 2017 apartir de MAPAMA).

Les vendes a l’estranger suposen el 23,8%del volum de negoci (EEE). Les exportacions van augmentar un 6,9% el 2017 i vanser equivalents a un 12,7% del total de lesexportacions manufactureres i a un 27,4%de les espanyoles. Aquestes vendes vananar destinades majoritàriament a païsoscomunitaris (69,4%); principalment a Fran-ça (20,5%), Itàlia (10,2%), Portugal (6,8%) iAlemanya (6,6%).

Les exportacions intracomunitàries vanaugmentar un 6,7%, tot seguint la tendèn-cia del passat exercici. Pel que fa a lesextracomunitàries, van augmentar un5,7%. Les destinades a Àsia (amb un pesdel 16,3% sobre el total) es van incremen-tar un 3,4%; les dirigides a Amèrica (5,4%),un 15,5%; i les exportacions a l’Àfrica (4,5%),un 4,4%. Per tant, cal valorar molt positiva-ment l’esforç exportador de les empresesalimentàries catalanes. Si focalitzem aques-ta dada per països, cal destacar les nota-bles millores de les exportacions en algunsdel països de grans dimensions que actual-ment mostren millors perspectives de crei-xement: Regne Unit (amb un increment

del 12,3%), Japó (12,1%) i Itàlia (10,6%). Noobstant això, les exportacions a la Xina vandecréixer un –2,2%, frenant la tendència decreixement de l’any anterior. Rússia conti-nuà registrant valors negatius de creixe-ment (–17%), seguint la tendència des del2014. Les vendes a la Unió dels EmiratsÀrabs i a Aràbia Saudita van disminuir tam-bé significativament, amb taxes de –11,5%i de –13,3%.

És important destacar el fet que l’augmentconstant de valor de les exportacions delsdarrers anys ha consolidat Catalunya comel segon clúster agroalimentari europeu ennombre de treballadors, segons l’EuropeanCluster Observatory. El sector agroalimen-tari destaca per un augment de la ràtiovalor/volum de les exportacions, situant-seen l’1,59 el 2017 (PRODECA).

Les importacions van créixer (5,5%), fetque s’explica, d’una banda, per l’incrementdel consum alimentari a les llars catalanesi, de l’altra, pel fet que les operacionscomercials dins les mateixes empreses(importacions per a la reexportació) són

FIGURA 25. COMERÇ EXTERIOR DEL SECTOR D’ALIMENTACIÓ I BEGUDES

milions d’euros

0

1.000

2.000

3.000

4.000

5.000

6.000

7.000

8.000

9.000

2017201620152014201320122011201020092008

Importacions

Exportacions

Font: Idescat a partir de Duanes.

FIGURA 26. PREUS INDUSTRIALS AL SECTOR D’ALIMENTACIÓ I BEGUDES. INDÚSTRIA DE L’ALIMENTACIÓ


–6

–4

–2

0

2

4

6

8

10

2017201620152014201320122011201020092008

Espanya

UE-28

Catalunya


32


FIGURA 27. PREUS INDUSTRIALS AL SECTOR D’ALIMENTACIÓ I BEGUDES. INDÚSTRIA DE BEGUDES


0,0

0,5

1,0

1,5

2,0

2,5

3,0

3,5

4,0

4,5

5,0

2017201620152014201320122011201020092008

Espanya

UE-28

Catalunya


TAULA 13. INDÚSTRIA DE PRODUCTES ALIMENTARIS I BEGUDES (CCAE 10 I 11)

INDIcADORS DE cuRT TERmINIcATALuNyA ESpANyA % VARIAcIócATALuNyA

% TOTALINDÚSTRIA

% cATALuNyA/ESpANyA

2017 2017 2016-17 2017 2017

Afiliats a la Seguretat Social 82.940 414.450 3,7 18,6 20,0

Nombre d’empreses amb assalariats 2.701 21.826 9,0 12,6 12,4

Empreses amb >= 50 assalariats 236 1.100 4,4 19,6 21,5

Índex de producció industrial (% var. anual) –1,1 0,5 – – –

Índex de preus industrials (% var. anual) 2,0 2,1 – – –

Importacions 6.248,8 23.217,6 5,5 8,2 26,9

Exportacions 8.564,6 31.209,9 6,9 12,7 27,4

Saldo 2.315,8 7.992,3 10,8 – –

Taxa de cobertura (%) 137,1 134,4 – – –

consum a les llars 14.217,6 79.554,0 21,7 – 17,9

Ipc aliments i begudes no alcohòliques (%) 2,1 1,7 – – –

INDIcADORS ESTRucTuRALScATALuNyA ESpANyA % TOTALINDÚSTRIA

% cATALuNyA/ESpANyA

2015 2015 2015 2015

persones ocupades 83.825 362.954 19,0 23,1

Import net xifra de negoci 25.972,4 108.826,0 19,7 23,9

VAB (a preus bàsics) 4.512,8 19.311,5 14,6 23,4

Inversions en actius materials i intangibles 773,6 3.847,6 15,0 20,1

Resultat de l'exercici / volum de negoci (%) 3,1 3,5 86,1 86,8

productivitat aparent treball (VAB/hora) (€) 32,7 32,0 80,4 102,2

Vendes realitzades a l’estranger (%) 23,8 n.d. 71,0 –

Despesa interna en R+D 41,6 181,3 4,3 22,9

Despesa interna en R+D / VAB (%) 0,9 0,9 – –

personal en R+D 676,7 5.123 6,3 13,2

personal en R+D / ocupats (%) 0,8 1,4 – –

Notes: imports expressats en milions d’euros. IPC: no inclou les begudes alcohòliques; el VAB es calcula a cost de factors; el VAB d’Espanya (dades SBS) i les dades sobre despesa ipersonal en R+D fan referència a l’any 2014; EPF: el consum en el cas d’Espanya correspon a l’any 2015; DAAM: el consum en el cas de Catalunya conté una estimació de les dadesde desembre de 2016.

Fonts: DEMC, Departament d’Empresa i Coneixement; MINETUR, Ministeri d’Indústria, Energia i Turisme; DIRCE, Directori Central d’Empreses de l’INE; dades IPI i IPRI de l’Idescat i del’Eurostat; Datacomex (dades d’aduanes, elaborades per l’AEAT i Idescat); DAAM (Panel de Consum Alimentari del Departament d’Agricultura); EPF (Enquesta de PressupostosFamiliars de l’INE); IPC (INE); EEE, Enquesta Estructural d’Empreses; SBS, Structural Statistics Database (Eurostat); Enquesta d’Innovació Tecnològica i Enquesta d’I+D (elaborada perl’INE, dades de l’Idescat).

33


cada vegada més importants. El 65,1% deles compres a l’estranger s’originà dins laUE-28; el 17,5%, a Amèrica; el 5,3%, a Àsia, iel 5,5%, a l’Àfrica. Les importacions intraco-munitàries van créixer un 2,5%, mentreque les extracomunitàries van créixer un6,4%.

En síntesi, el sector agroalimentari catalàpresentà un superàvit a la balança comercial d’uns 2.300 milions d’euros i una taxade cobertura superior al 135%, valor similaral de l’exercici 2016. Cal destacar que desdel 2010, la balança comercial de Catalu-nya ha estat positiva i en constant creixe-ment.

L’índex de preus industrials (IPRI) va aug-mentar un 2,0% a Catalunya, igual que a laresta de l’Estat (2,1%) i molt similar al con-junt de la indústria catalana (0,9%). Respec-te als preus, s’observa que l’increment del’IPRI es traslladà al consumidor, amb unnotable increment de l’IPC en els alimentsi les begudes no alcohòliques (+2,1%).

Evolució dels subsectorsel 2017

Alimentació: primeratransformació

• Segment de la carn

L’elaboració de productes carnis (CCAE101) és una activitat molt arrelada a Catalu-nya i constitueix el segment més impor-tant dins del sector de l’alimentació i lesbegudes. Aquest segment ocupa més de31.300 persones (un 37,4% del sector ali-mentari), genera un volum de negoci de8.100 milions i un VAB superior als 1.300milions (un 30,8% i un 30,6% respectiva-ment). A més, Catalunya és capdavanteraen aquest segment al conjunt de l’Estatespanyol, amb un pes superior al 30%(EEE).

El 2017, el segment carni a Catalunya esta-va format per unes 525 empreses ambassalariats, el 13,3% de les quals eren mitja-nes o grans (més de 50 treballadors). Elnombre d’empreses va augmentar un

3,1%, la qual cosa suposa un canvi de ten-dència després de set anys de tancamentd’unitats; les empreses mitjanes i grans vanmostrar un comportament anàleg i vanaugmentar un 6,1% (DIRCE). Aquest és elsegment alimentari amb els establimentsmés grans: uns 52,9 ocupats per establi-ment (EEE).

Les dades provisionals indiquen que laproducció industrial va disminuir un 2,3%el 2017, d’acord amb l’evolució global delsector i amb l’evolució del 2016. Els sacrifi-cis van disminuir un 1,7% (tones), desta-cant la caiguda del porcí (–2,4%), quesuposa tres quartes parts del total, peròtambé al boví (–1,5%) (DARP).

El consum a les llars catalanes va augmen-tar un 5,7% nominal, seguint la tendènciadels anys anteriors (DARP). Destaca l’aug-ment del consum de la carn de pollastre, elqual compensa la caiguda del consum dela carn de porc.

El creixement de les exportacions va per-metre l’esmentat increment de la produc-ció malgrat el comportament del mercat

TAULA 14. INDÚSTRIES CÀRNIES (CCAE 101)


% TOTALINDÚSTRIA

% cATALuNyA/ESpANyA

2017 2017 2016-17 2017 2017

Nombre d’empreses amb assalariats 525 3.004 3,1 19,4 17,5

Empreses amb >= 50 assalariats 70 234 6,1 29,7 29,9

Índex de producció industrial (% var. anual) –2,3 –1,8 – – –

Índex de preus industrials (% var. anual) 4,9 4,0 – – –

Importacions 526,5 2.096,5 3,9 8,4 25,1

Exportacions 3.474,3 6.956,1 10,4 40,6 49,9

Saldo 2.947,8 4.859,6 – – –


consum a les llars 3.060,9 17.100,0 18,6 21,5 17,9

Ipc Vacum (%) 1,6 1,4 – – –

Ipc Oví (%) 2,8 3,4 – – –

Ipc porcí (%) 2,7 2,4 – – –

Ipc Aviram (%) 2,0 1,6 – – –

Ipc Altres (%) 1,5 1,2 – – –

INDIcADORS ESTRucTuRALScATALuNyA ESpANyA % TOTALINDÚSTRIA

% cATALuNyA/ESpANyA

2015 2015 2015 2015



VAB (a preus bàsics) 1.383,1 3.919,7 30,6 35,3

Inversions en actius materials i intangibles 226,0 658,4 29,2 32,2



Vendes realitzades a l'estranger (%) 28,7 n.d. 120,6 –

Nota: imports expressats en milions d’euros.


34


domèstic. El sector exterior suposa un28,7% de les vendes i fa que el segmentcarni sigui el principal exportador del sec-tor alimentari català. Les exportacions deproductes carnis continuen amb una ten-dència positiva i una taxa de creixementdel 10,4%. Així, aquesta activitat presentàuna balança comercial amb un superàvitproper als 2.947 milions i una taxa decobertura superior al 650%, de molt, la méselevada del sector alimentari.

Les exportacions catalanes van ser majori-tàriament intracomunitàries (67,6%) i princi-palment van anar destinades a França(22,4%), Itàlia (8%), el Regne Unit (5,3%),Portugal (4,6%) i Alemanya (4,2%). Lesexportacions dins la Unió Europea van créi-xer un 11,2% mentre que les extracomuni-tàries van fer-ho un 11,4%. L’exportació alspaïsos asiàtics continuà presentant un ele-vat pes (9%) de les exportacions a la Xina i alJapó (6,8%). Destaca el fet que Catalunyarepresenta la meitat de les exportacions deproductes carnis de l’Estat.

Les importacions de carn, que són sobretotintracomunitàries (94,6%), van augmentarun 3,6% i les extracomunitàries, un 10,1%.Les dades continuen mostrant una tendèn-cia positiva de les vendes a l’exterior.

Les dades provisionals sobre l’índex depreus industrials (IPRI) indiquen que vanaugmentar un 4,9%, en consonància ambl’evolució del sector alimentari i del con-junt de l’Estat, el qual va augmentar un 4%.L’increment de preus industrials només esva traslladar parcialment al consumidor,amb pujades de l’IPC dels productes: oví(2,8%), porcí (2,7%), aviram (2%) i vacum(1,6%).

La rendibilitat del sector carni va ser del2% el 2015, és a dir, un 65% inferior alsvalors que presenta la indústria agroali-mentària en el seu conjunt (3,1%). La productivitat aparent del treball (24,6 eurosper hora) al segment carni català és un25% inferior a la del sector alimentari (EEE).

Dins del sector carni destaca l’activitatinnovadora del clúster del sector porcí(Innovacc), que aglutina una setantenad’empreses del sector porcí i auxiliars (unsquasi 15.000 treballadors i 3.600 milionsd’euros de facturació).

En els últims anys, destaca un augment deles inversions en aquest sector, que s’ori-enta cada vegada més cap a la integracióvertical com a forma d’assegurar la traçabi-litat des de la granja fins al punt de venda,complint amb les creixents exigències delmercat (PRODECA).

• Segment d’elaboració i conservació depeix, crustacis i mol·luscos

La pesca és un sector de gran tradició aCatalunya i les principals captures són el

peix blau i el blanc (FMR). La flota pesqueracatalana opera fonamentalment en aigüeslitorals, i s’ha adaptat a la reglamentació deles espècies regulades del calador mediter-rani, sorgida arran de la necessitat de preser-var els recursos marins davant la situació desobreexplotació pesquera. En els últimsanys, el producte de la pesca s’ha anat con-vertint en un article de luxe. Paral·lelament,s’han incrementat els cultius marins com acomplement necessari a la pesca tradicio-nal: s’ha desenvolupat el sector de l’aqüicul-tura, amb noves tècniques de cultiu adapta-des al nostre litoral (PRODECA).

Dins d’aquest segment (CCAE 102) s’inclo-uen les empreses que elaboren productescongelats, ultracongelats i refrigerats depeix, crustacis o mol·luscos i les empresesque fabriquen conserves de peix. El seg-ment de l’elaboració i conservació del peixté unes dimensions molt reduïdes al nostrepaís i representa el voltant de l’1% del sec-tor alimentari (1.049 persones ocupades iun volum de negoci de 204 milions d’eu-ros, EEE). L’any 2017, hi havia 45 empresesamb assalariats, sis de les quals tenien 50 omés assalariats (DIRCE).

No es disposa de dades de producció pera Catalunya, però a l’Estat espanyol l’IPI vadisminuir un 0,7%, a diferència dels anysanteriors. El consum de peix a les llars deCatalunya va créixer un 3,5% en valorsnominals, però, atès l’IPC del peix (un 5,4%)i dels crustacis, mol·luscos i altres (5%), aixòsignifica que el consum en termes reals vadisminuir. En el cas espanyol, el consumreal va créixer en termes nominals però vacaure en termes reals. D’altra banda, calesmentar que les exportacions catalaneses van mantenir estables, mentre que lesimportacions van augmentar considera-blement (7,4%). Tot plegat podria indicarque la producció catalana va disminuir demanera similar a l’espanyola o fins i tot unamica més.

El nostre país és molt més consumidor depeix que no pas productor: la taxa decobertura és només del 33,9% i, per tant,les importacions són rellevants. Per quartany consecutiu, les importacions mostra-ren taxes de variació positives (+7,4%), sibé aquest fet podria ser el resultat d’opera-cions de compra per a la reexportació (atèsque el consum a les llars va mostrar signesde debilitat). El 36,0% de les importacionstingué per origen la UE-28 (els Països Bai-xos 13,6% i el Regne Unit 5,7%). Prenenrelleu països com el Marroc i la Xina (8,4%),Islàndia (7,5%) i l’Índia (5,8%).

• Segment de preparació i conservacióde fruites i hortalisses

El segment de l’hortofruticultura (CCAE103) és també un dels que té unes dimen-sions més reduïdes a Catalunya: 3.090 per-sones ocupades i un volum de negoci de909 milions d’euros (EEE). El 2017, el seg-

ment estava constituït per unes 85 empreses amb assalariats, set més que l’anyanterior. D’aquestes empreses, vuit tenienmés de 50 assalariats (DIRCE).

Pel que fa al conreu d’hortalisses, a Catalu-nya continua destacant el del tomàquet i laceba; pel que fa als tubercles, la patatad’estació mitjana; dins el grup dels cítricsdestaca la mandarina; i dins els fruiters, lapoma, la pera, el préssec i la nectarina(DARP). Catalunya és l’àrea més importantde producció de fruita dolça d’Espanya.

La producció industrial va tornar a baixar el2017 (–7,7%) al conjunt de l’Estat (les dadesper a Catalunya no estan disponibles). En elcas espanyol, el consum de fruites i hortalis-ses a les llars va augmentar un 2,3%. En elcas de Catalunya, el consum a les llars vacréixer un 2,3%, per damunt de la restat del’Estat (+1,5%) i les exportacions van aug-mentar un 63,4%. És a dir, que es pot esperarque la producció catalana hagi evolucionatde manera més favorable que l’espanyola.

Tal com s’ha dit, les exportacions catalanesde fruites i hortalisses van augmentar el2017. Les vendes dins de la UE-28 (61,0%en total; França, 23,4%; Alemanya, 11,4%;Itàlia, 8,6%; i Bèlgica, 6,5%) van créixer un59,9%, mentre que fora de la Unió Europeavan augmentar un 72,1%.

Les importacions van créixer considera-blement (+55,5%), seguint la tendènciaalcista dels dos anys anteriors. En general,Catalunya és tant importadora com expor-tadora i la taxa de cobertura es va situar enel 91,0%. L’Estat espanyol, amb una majortradició hortofrutícola, va assolir unacobertura superior, el 176%.

Al conjunt de l’Estat, els preus industrialsvan disminuir un 1,2%, fet que es va traslla-dar en part al consumidor, i l’IPC va mostrarvariacions negatives en patates i els seuspreparats, mentre que per a la fruita enconserva, la fruita seca, els llegums i leshortalisses s’observa una certa estabilitza-ció dels preus a Catalunya i un increment aEspanya.

• Segment de fabricació d’olis i greixosvegetals i animals

El segment dels olis i greixos vegetals ianimals (CCAE 104) té unes dimensionsmitjanes al nostre país: suposa un 10,0%del volum del negoci alimentari (3.023milions), però només el 2,1% en termesd’ocupació (1.787 persones) (EEE). El 2017,aquest segment estava constituït per 157empreses amb assalariats, 12 més que el2016, el 4,5% de les quals tenia més de 50assalariats (DIRCE).

No es disposa de l’IPI per a Catalunya, però al’Estat la producció va caure lleugerament(–1,4%). S’estima que la producció catalanapodria haver presentat un comportament

35


TAULA 15. ELABORACIÓ I CONSERVACIÓ DE PEIX I HORTALISSES. FABRICACIÓ D’OLIS (CCAE 102-104)


% TOTALINDÚSTRIA

% cATALuNyA/ESpANyA

2017 2017 2016-17 2017 2017

Elaboració i conservació de peix, crustacis i mol·luscs (CCAE 102)

Nombre d’empreses amb assalariats 45 490 0,0 1,7 9,2

Empreses amb >= 50 assalariats 6 83 –14,3 2,5 7,2

Índex de producció industrial (% var. anual) n.d. –0,7 – – –

Índex de preus industrials (% var. anual) n.d. 3,4 – – –

Importacions 629,1 5.604,6 7,4 10,1 11,2

Exportacions 213,5 2.951,0 0,4 2,5 7,2

Saldo –415,6 –2.653,5 – – –



Ipc peix fresc i congelat (%) 5,4 3,2 – – –

Ipc crustacis, mol·luscs i preparats de peix (%) 5,0 3,5 – – –

Preparació i conservació de fruites i hortalisses (CCAE 103)


Empreses amb >= 50 assalariats 8 150 0,0 3,4 5,3


Índex de preus industrials (% var. anual) n.d. –1,2 – – –

Importacions 485,3 2.453,1 55,5 7,8 19,8

Exportacions 441,8 4.306,5 63,4 5,2 10,3

Saldo –43,5 1.853,4 – – –



Ipc Fruita en conserva i fruits secs (%) 0,7 –0,9 – – –

Ipc preparats de llegums i hortalisses (%) 2,6 3,3 – – –

Ipc patates i els seus preparats (%) –4,9 –7,1 – – –

Fabricació d’olis i greixos vegetals i animals (CCAE 104)


Empreses amb >= 50 assalariats 7 28 –12,5 3,0 25,0


Índex de preus industrials (% var. anual) n.d. 0,4 – – –

Importacions 980,9 3.780,1 0,0 15,7 25,9

Exportacions 913,6 4.876,5 –2,4 10,7 18,7

Saldo –67,3 1.096,4 – – –


consum a les llars 321,2 1.974,7 17,3 2,3 16,3

Ipc (%) 9,7 8,7 – – –

INDIcADORS ESTRucTuRALScATALuNyA ESpANyA % TOTAL AIB % cATALuNyA/ESpANyA

2015 2015 2015 2015



VAB (a preus bàsics) 382,9 3.193,9 8,5 12,0

Inversions en actius materials i intangibles 62,8 726,1 8,1 8,6



Vendes realitzades a l'estranger (%) 34,4 n.d. 144,8 –

Nota: imports expressats en milions d’euros.


36


similar i negatiu. El consum d’oli a les llarscatalanes va créixer un 17,3% en termesnominals (tot i que l’augment de l’IPC tam-bé va ser del 9,7%) i al conjuntde l’Estat va créixer tan sols un 1,1%; per laseva banda, les exportacions catalanes vandecréixer un 2,4% i les espanyoles, un 13,6%.

Les exportacions catalanes s’orientarentant a la UE-28 (51,8%), com a fora. Especí-ficament destaquen les vendes a Itàlia(32,7%) i França (26,5%). Les vendes fora dela Unió Europea es produïren bàsicamental Marroc (18,1%), als Estats Units d’Amèrica(12,3%) i a Algèria (11,2%).

Catalunya produeix oli d’oliva d’alta qua-litat, emparat per diferents denominaci-ons d’origen: les Garrigues, Siurana, BaixEbre-Montsià, Terra Alta i Empordà. ACatalunya hi ha més de 94.000 hectàreesde terra dedicada a l’olivera, un 12% de lasuperfície de cultiu, les quals

Informe anual sobre la indústria a Catalunya...sa des del 2010 i és fruit del bon to mostrat pel...

Documents

Transcript of Informe anual sobre la indústria a Catalunya...sa des del 2010 i és fruit del bon to mostrat pel...