Museu del Cinema

Servei Educatiu

1

Dossier didàctic pel professorat

Fem cinema! Els plans cinematogràfics

Museu del Cinema Servei educatiu

Sèquia, 1 – 17001 Girona Tel: 972 412 777 – Fax: 972 413 047 educacio€@museudelcinema.cat - www.museudelcinema.cat

Museu del Cinema

Servei Educatiu

FEM CINEMA! GUIA DIDÀCTICA PEL PROFESSOR

2

Fem cinema! Els plans cinematogràfics

GUIA DIDÀCTICA PEL PROFESSOR

Índex

1. Continguts................................................................................................. 3

1.1. Llenguatge audiovisual....................................................................... 3

1.2. L’enquadrament................................................................................. 3

1.3. Els plans cinematogràfics.................................................................... 4

2. Síntesi de l’activitat................................................................................... 4

3. Vocabulari relacionat................................................................................. 5

4. Proposta de treball posterior a la visita al Museu del Cinema………………….. 6

Autor de l’activitat: Museu del Cinema, Educ’art Serveis Educatius

Sèquia, 1 – 17001 Girona Tel: 972 412 777 – Fax: 972 413 047 educacio€@museudelcinema.cat - www.museudelcinema.cat

Museu del Cinema

Servei Educatiu

FEM CINEMA! GUIA DIDÀCTICA PEL PROFESSOR

3

1. Contingut

1.1. El llenguatge audiovisual Anomenem llenguatge audiovisual a tot el conjunt d’elements (tècnics, estilístics, narratius, etc.) que construeixen una narració audiovisual. És a dir, tots els ingredients que, barrejats, fan la història que veiem en una pantalla o qualsevol altre suport. Quan ens comuniquem a l’aula per exemple, podem fer una explicació amb paraules, però mentre la fem ens movem, utilitzem una entonació de veu o una altra, i fins i tot mirem d’una determinada manera. Tot això forma part del nostre codi comunicatiu, i en cinema tots aquests elements són també variats: què ensenya la càmera i com es mou; el guió de la pel·lícula, amb els seus diàlegs i els seus silencis; com il·luminarem cada escena; en quin ordre muntarem les diferents parts de la pel·lícula, etc.

Claqueta per iniciar el rodatge

1.2. L’enquadrament L’enquadrament és allò que la càmera ens mostra. És el que veiem a la pantalla, i un dels primers aspectes del llenguatge audiovisual a tenir en compte quan volem fer una gravació. De vegades podem jugar amb el que no s’enquadra i per tant no es veu, però que d’alguna manera participa en la història.

Sèquia, 1 – 17001 Girona Tel: 972 412 777 – Fax: 972 413 047 educacio€@museudelcinema.cat - www.museudelcinema.cat

Museu del Cinema

Servei Educatiu

FEM CINEMA! GUIA DIDÀCTICA PEL PROFESSOR

4

1.3. Els plans cinematogràfics

Un pla és la part més petita de narració audiovisual, des que comencem a gravar fins que parem, tant si dura dos segons com deu minuts. Hi ha molts tipus de plans diferents que, combinats amb l’enquadrament, ens presentaran els personatges i els fets d’una manera o d’una altra segons quina emoció es busqui. Tot pla té un enquadrament determinat, per això aquests dos conceptes són la base de la filmació que vulguem fer. Distingim cinc tipus de plans diferents: pla general, pla americà, pla mig, primer pla i primeríssim primer pla o pla detall.

Pla general Pla mitg

2. Síntesi de l’activitat Gràcies a la observació de diversos fragments de pel·lícules i a l’experimentació amb la càmera hem pogut conèixer algunes idees fonamentals que es troben en tota creació cinematogràfica:

- El que veiem en una pel·lícula és mostrat amb una intenció determinada. No hi ha imatges atzaroses o que s’hagin gravat sense pensar, ja que l’equip que dirigeix qualsevol filmació té molt clar què vol explicar i què vol transmetre. Fins i tot quan veiem algun pla que no ens sembla meditat, ho és.

- Els tipus de plans de qualsevol escena condicionen la mirada de

l’espectador/a. És a dir, combinarem uns tipus de plans o uns altres en funció del que vulguem transmetre en aquella part de la pel·lícula.

- El cinema no només mostra accions sinó que moltes vegades també

ensenya emocions, estats d’ànims. Per això és important conèixer el llenguatge audovisual i tots els elements que tenim per poder treballar emocions i sentiments.

Sèquia, 1 – 17001 Girona Tel: 972 412 777 – Fax: 972 413 047 educacio€@museudelcinema.cat - www.museudelcinema.cat

Museu del Cinema

Servei Educatiu

FEM CINEMA! GUIA DIDÀCTICA PEL PROFESSOR

5

- Qualsevol filmació, per curta que sigui, parteix d’un guió, que és tot el que es vol gravar per escrit. Per a fer un vídeo, encara que sigui amb pocs recursos tècnics, haurem de decidir quines parts volem gravar, quins tipus de plans voldrem fer, etc.

A partir de la observació i experimentació de tots aquests conceptes, hem filmat el nostre moment de cinema.

Rodatge d’una seqüencia al Museu del Cinema 3. Vocabulari relacionat Pla general: És el que mostra les figures d’una manera total, incloent-hi l’escena on es troben. Pla americà: És el que mostra la figura humana de genolls cap amunt. Pla mig: És el que mostra la figura humana tallada per la cintura o bé a l’alçada del pit. Primer pla: Mostra el rostre sencer o una part de la figura humana, o bé un objecte. Primeríssim primer pla o pla detall: Mostra una part del rostre de la figura humana, o n’apropa una zona, o bé només una porció d’un objecte. Presa: Tros de gravació comprès entre entre l’arrencada i l’aturada de la càmera.

Sèquia, 1 – 17001 Girona Tel: 972 412 777 – Fax: 972 413 047 educacio€@museudelcinema.cat - www.museudelcinema.cat

Museu del Cinema

Servei Educatiu

FEM CINEMA! GUIA DIDÀCTICA PEL PROFESSOR

6

Guió: Descripció per escrit del treball audiovisual; comprèn els tipus d’imatges que es gravaran, els moviments de la càmera, els sons que se sentiran, si hi haurà diàleg o no, l’evolució de la trama, etc. 4. Proposta de treball posterior a la visita al Museu del Cinema: Muntem la nostra seqüència! Material:

- Fotografies d’una escena, d’una seqüència en què passi alguna cosa (fotos d’una festa d’aniversari, d’una tarda al parc, de dues nenes jugant, d’algú cuinant, etc.)

- Una cartolina grossa

Entre tots/es haurem de decidir per quin ordre col·loquem les fotografies que tenim en una pila. Es tracta d’anar-les col·locant sobre la cartolina en l’ordre que pensem que les podríem veure si en féssim una pel·lícula. Durant el procés, o un cop acabat, podem plantejar algunes preguntes obertes per reflexionar al voltant del muntatge: Per què hem posat aquesta imatge en aquest lloc concret? Si la canviéssim de lloc la història canviaria? Ens ha resultat complicat muntar l’escena entre tots/es? Per què? Quina música o quins sons ens imaginem que acompanyarien l’escena? Si hi surten persones, quins diàlegs podrien tenir? Quin estat d’ànim tindrien? Aquesta activitat ens servirà per comprendre que una pel·lícula també es fa a la sala de muntatge, i que el material que es filma mai és la pel·lícula que acabem veient sinó que s’ha hagut de col·locar per ordre, aferir-hi el so, etc. Quan juguem a ser muntadors/es tenim alhora l’oportunitat d’acabar de consolidar el coneixement sobre els plans cinematogràfics treballats durant l’activitat al Museu. Els moments de cinema que hem gravat durant el taller que hem fet han sigut tres plans, cosa que ens ha obligat a plantejar-nos què s’havia de veure primer, a continuació quin pla hi havia d’anar, etc, perquè finalment quan veiéssim el què hem filmat es pogués entendre.

MUSEU DEL CINEMA

Sèquia, 1 – 17001 Girona - Tel: 972 412 777 – Fax: 972 413 047 -

educacio@museudelcinema.cat - www.museudelcinema.cat