Un festival de Bitò amb la col·laboració de:

Foto: Felipe Mena

Teatre Municipal de GironaDivendres 30 de setembre a les 21 h

Dissabte 1 d’octubre a les 21 h

www.temporada-alta.net

Dossier de l’espectacle

In memoriam. La quinta del biberóLluís Pasqualcia. La Kompanyia Lliure

In memoriam. La quinta del biberóLluís Pasqual

02—

“Tots els supervivents que ara tenen entre 95 i 96 anys diuen el mateix: parlen de l’absurd de tot allò. Recorden la set i la gana, també els polls, les trinxeres i el tracte amb l’enemic que tenien a 180 metres”. Lluís Pasqual

In memoriam. La quinta del biberóLluís Pasqual

03—

Fitxa

Dades

Text i direcció: Lluís Pasqual

Cia.: La Kompanyia Lliure

Intèrprets: Joan Amargós, Enric Auquer, Quim Àvila, Eduardo Lloveras, Lluís Marquès i Joan Solé

Músics: Oriol Algueró i Ricart Renart (violins), Oriol Aymat, Joan Palet (violoncel), Dani Espasa (clavicèmbal i orgue), Robert González (veu)

Direcció musical: Dani Espasa

Escenografía: Lluís Pasqual

Vestuari: Alejandro Andújar

Caracterització: Eva Fernández

Il·luminació: Pascal Merat

So: Roc Mateu i Igor Pinto

Vídeo: Franc Aleu

Ajudant de direcció: Iban Beltran

Dia i hora: Divendres 30 de setembre a les 21 h

Dissabte 1 d’octubre a les 21 h

Lloc: Teatre Municipal de Girona

Idioma: Català

Durada: 1h 20min (aprox.)

Activitat complementària: 1 d’octubre conversa amb Lluís Pasqual

Entrada exclusiva pels socis de:

La programació de Temporada Alta en aquest espai compta amb la col.laboració de

Gira prevista: Farà temporada al Teatre Lliure de Barcelona del 14 d’octubre al 13 de novembre i es pre-sentarà al Centro Dramático Nacional de Madrid. Està prevista gira per l’Estat Espanyol i internacional.

Dies: del 14 d’octubre al 13 de novembre

Lloc: al Teatre Lliure de Montjuc

Assistent de direcció: Òscar Febrés

Ajudanta de vestuari: Xavier Mestres

Assistent de vídeo: Carles Tamayo i

Enric Vilageliu

Professor de dicció: Pere Navarro - URV

Professor de cant: Xavier Mestres

Confecció de vestuari: Època Barcelona

Coproducció: Teatre Lliure i Temporada Alta - Festival de Tardor de Catalunya Girona/Salt

Agraïments especials: Josep Sánchez Cervelló, Assumpta Montellà, Emma Aixalà, Carlos Latre i Jordi Bonet-Oído estudi de gravació

i als “biberons” Josep Aguiló, Ramon Arau, An-dreu Català, Joan Fàbrega, Pere Godall, Lleó Ferrando, Antoni Guri, Ricard Pedrals, Josep Salvador Pujades, Antonio Roig i Jaume Vallès.

In memoriam. La quinta del biberóLluís Pasqual

04—

1938. Tenen 17 anys i els envien a la primera línia de foc de la batalla que marcarà la Guerra Civil Espanyola, la de l’Ebre.

Estirant el fil d’un record familiar, que va lligat per partida doble a la batalla de l’Ebre i a la mú-sica de Claudio Monteverdi, Lluís Pasqual cons-trueix un gran homenatge a la lleva del biberó i a la memòria d’una generació perduda, recor-dada a partir del colpidor testimoni dels super-vivents. El sacrifici, en tots els sentits, de la jo-ventut. Com explica l’historiador Josep Sánchez Cervelló: “envelliren els que tingueren la sort de sobreviure, però pagaren un preu elevat en vi-des; molts d’ells cregueren que combatien per la causa de la llibertat”.

cast

En la batalla del Ebro combatió “la quinta del biberón”,soldados reclutados con sólo 17 o 18 años que fueron puestosen la primera línea de fuego. Este espectáculo, creado ydirigido por Lluís Pasqual, es testimonio de su sacrificio.

engDuring the Spanish Civil War, la quinta del biberón, “thebaby bottle conscripts.” fought in the Battle of the Ebro:young soldiers aged between 17 and 18 who were sentstraight to the front line. This show, created and directed byLluís Pasqual, is a testament to their sacrifice.

fraLors de la bataille de l’Èbre “la quinta del biberón” s’estbattue, des soldats recrutés alors qu’ils avaient à peine 17ou 18 ans et qui furent envoyé en première ligne de front.Ce spectacle, créé et mis en scène par Lluís Pasqual, est untémoignage de leur sacrifice.

In memoriam. La quinta del biberóLluís Pasqual

Ros Ribas

In memoriam. La quinta del biberóLluís Pasqual

05—

La batalla de l’Ebre fou la més decisiva de la guerra, perquè les tropes franquistes foren incapaces d’ocupar Madrid, que era el que volia Franco per obtenir el reconeixement internacional del seu règim.L’Exèrcit Popular de la República a l’Aragó acabà desbandant (l’abril del 1938), que és el pitjor que li pot passar a una tropa regular perquè vol dir que els soldats, presos del pànic, corren amb l’objectiu de tornar-se’n cap a casa. I executen els qui volen bar-rar-los el pas.

Segons assenyalà Negrín (president del govern de la República) no hi havia entre el Segre i Barcelona cap força militar lleial, per la qual cosa si els franquistes haguessin atacat des del cap de pont que tenien a Balaguer, haurien ocupat la capital catalana sense dificultat, i la guerra s’haguera acabat un any abans. Però el dictador, com ha explicat el coronel Blanco Escolà, era un militar incompetent i africanista, i en contra del parer dels seus generals –com Aranda, cap de l’exèrcit de Galícia; com García Valiño, cap de l’exèrcit del Maestrat; com Martínez Campos,

cap de l’artilleria– Franco, en lloc d’ocupar la resta de Catalunya (ja havia conquerit Lleida i la dreta de les Terres de l’Ebre), marxà des de Vinaròs, per on havia aïllat Catalunya de la resta del territori republi-cà, cap a València per allargar la guerra.

Aquesta digressió franquista permeté reorganitzar l’exèrcit de l’Ebre, format a partir de les unitats re-publicanes destrossades a l’Aragó. La base d’aquest nou exèrcit foren el V Cos d’Exèrcit dirigit per Juan Modesto i format per les divisions 3a. Tagüeña, l’11a. Lister i la 45 Internacional Hans Khale. Per cobrir les nombroses baixes, s’ordenà la realització de noves lleves el 13 d’abril, entre elles la lleva del 1941, que seria formada pels qui haguessin d’anar a servir l’any 1941 quan tinguessin 21 anys, però les necessitats de la guerra els obligà a fer-la quan en tenien 17 o 18. A Federica Montseny s’atribueix la frase que eren tan joves que encara prenien el biberó. Envelliren els que tingueren la sort de sobreviure, però pagaren un elevat preu en vides, molts d’ells cregueren quecom-batien per la causa de la llibertat, tal com em digué el meu pare.

Josep Sánchez Cervelló

Catedràtic d’Història Contemporània (URV).

La batalla de l’EbreL’última gran derrota de la República

In memoriam. La quinta del biberóLluís Pasqual

06—

1938. Tenen 17 anys i els envien a primera línia de foc de la batalla que marcarà la Guerra Civil espanyola (1936-39). Els nois de La Kompanyia Lliure debuten recordant la lleva del biberó a partir del testimoni d’alguns supervivents. Un homenatge.

Dia 5 de setembre. He matat un home! Potser per tranquil·litzar la meva consciència hauria de dir que he liquidat un adversari, que he suprimit un enemic. però jo sé que això no val i menys encara en les circumstàncies en què s’ha produ-ït. He matat un home i jo no puc enganyar-me a mi mateix...

Si no fos que ha quedat en una positu-ra una mica estranya diríeu que dorm. Jo sé que d’aquest son no es despertarà mai. És mort!

Ha sortit del seu clot de tirador, situat una mica més avançat que la trinxera, i en passar per una clariana... No era pas la primera vegada que el veia abandonar el seu lloc i encaminar-se rabent cap al cim de la posició. No hi deu haver cap rasa que comuniqui el seu pou de tirador amb la trinxera. Apareixia sempre en el moment més impensat i la seva exposició durava només uns segons. Al temps d’engaltar el fusell ja s’havia fet fonedís. Avui m’ha trobat amb l’arma a punt, ell s’ha deturat un instant en aquella clapa pela-da, la seva figura ha coincidit exactament amb el meu punt de mira... Ha estat un gest instintiu, el meu. L’home ha baixat a tomballons, rostos avall, fins que ha restat immòbil. Si no fos que ha quedat en una positura una mica estranya diríeu que dorm. Jo sé que d’aquest son no es despertarà mai. És mort!

Malgrat que d’això ja fa una bona estona, ningú dels seus no baixa a recollir-lo. Deuen esperar que es faci fosc. Temen els meus trets; els fa por la meva punteria. Ells no saben que, ara, tot jo

tremolo com una fulla d’arbre i que no seria ca-paç d’encertar un elefant a tres passes. D’altra banda, si veiés que algú es dirigeix a enretirar-lo no dispararia pas. No dispararia! No dispara-ria? Estic segur que no ho faria? La meva acció d’abans ha esta impensada; producte d’un re-flex incontenible que t’obliga a prémer el gallet al més petit moviment; a la sospita més lleu. Ara ja estic previngut i tinc la seguretat que no dis-pararia. Maldament fos per no veure més homes estesos, en una posició una mica estranya, com si dormissin...

Fosqueja. L’home encara rau allà mateix, en la mateixa positura.

Francesc Grau i Viader

Fragment de Dues línies terriblement paral·leles (diari d’un combatent de disset anys).

Fotografia de Foto Film Calella

Sobre l’espectacle

In memoriam. La quinta del biberóLluís Pasqual

07—

Sobre la Quinta del Biberó“Jo tenia un oncle que va formar part de la Lleva del Biberó. El van cridar a la guerra quan tenia 17 anys i va morir pocs mesos després a la Batalla de l’Ebre, que va ser la més terrible de totes les de la Guerra Civil. Això no ho vaig saber quan era petit; a les cases es va imposar un silenci i un oblit: aquella realitat no existia.”

“A partir de la preparació d’aquesta obra hem pogut descobrir el món d’una generació de 27.000 nanos que tenien 17 o 18 anys i que van anar a parar tots a l’Ebre. La majoria no sabien perquè hi anaven, i els que en van sortir vius tampoc van arribar a saber mai perquè.”

“Molts van morir, i els que van tornar van quedar en una mena de llimbs: van acabar a camps de concentració, o bé fent un nou servei militar de tres anys... Molts no van poder tornar a casa fins al cap de 4 o 5 anys; al terreny dels vençuts.”

“Va ser la Federica Montseny la que va definir aquesta quinta como -a Quinta del Biberó-. Quan va veure desfilar la companyia va dir a on van, si sembla que els acaben de treure el biberó de la boca.”

“M’agradaria fer un document, la mena de testimoni i homenatge que ningú els ha fet mai.”

Extret de l’entrevista a Lluís Pasqual disponible a:

http://www.teatrelliure.com/ca/programacio/temporada-2016-2017/memoriam?ref=video&num=0

La Quinta del Biberó i La Kompanyia Lliure “Hem anat a veure molts antics membres de la Quinta del Biberó; ara tenen 95 o 96 anys. Curiosa-ment, als fills, com a mí, no els explicaven res, però en canvi als néts sí. Hi ha molts diaris escrits per néts i nétes. [...] Per això m’ha semblat que el millor seria fer-ho amb La Kompanyia Lliure, justament perquè són una generació que se n’ha dit “perduda”, tal com van ser els altres, una ge-neració perduda que de la guerra no en va treure cap bona experiencia.”

“Hi ha una etapa intermitja entre el que és l’escola de formació i la incorporació al món professional que en el cas dels actors és sempre molt difícil. Vam tenir la idea de fer una companyia jove, amb els mitjans que teníem, reduïda, però amb una mica més d’ambició. Té vuit actors, quatre actors i quatre actrius. No és una escola: és un lloc on assagen, on es troben amb creadors molt diferents.”

“La idea és que ataquin tots els fronts, que actuïn a la Sala Gran, al Teatre Lliure, a Gràcia, que va-gin de gira, que facin un espectacle infantil, dansa... que toquin tots els pals que els serveixin per a acabar la formació. Però sempre davant del públic, que és el que necessiten: un actor es forma amb el feedback que té constantment davant del públic. I que no només siguin cinc, deu funcions, sinó cinquanta o més.”

Extret del vídeo K - la Kompanyia Lliure disponible a: https://www.youtube.com/watch?v=_aJ-Ozxm_Fw

El director ha dit...Entrevista a Lluís Pasqual

In memoriam. La quinta del biberóLluís Pasqual

08—

Llicenciat en Filosofia i Lletres, en l’especialitat de Filologia Catalana, per la Universitat Autònoma de Barcelona, i llicenciat en Art Dramàtic per l’Institut del Teatre de la Diputació de Barcelona. Dirigeix el seu primer espectacle, Roots, d’Arnold Wesker, el 1968.

És fundador del Teatre Lliure de Barcelona el 1976, on hi dirigeix el primer espectacle, Camí de nit. Als 32 anys, el 1983, és nomenat director del Centro Dramático Nacional - Teatro María Guerrero de Ma-drid.

El 1990 se’n va a París per dirigir durant sis anys l’Odéon - Théâtre de l’Europe. Els anys 1995 i 1996 dirigeix la Biennal de Teatre de Venècia. Entre el 1997 i el 1999, per encàrrec de l’Ajuntament de Bar-celona, és comissari del Projecte Ciutat del Teatre. Del 1998 fins al 31 de desembre del 2000 codirigeix el Teatre Lliure.

L’abril del 2004 entra a formar part del Teatro Arriaga de Bilbao com a assessor artístic, des d’on impulsa el Projecte BAT, un laboratori de formació, col·labo-ració pedagògica i promoció i creació d’espectacles contemporanis. És director del Teatre Lliure des de la temporada 2011/12.

Últimes direccions escèniquesA teatro con Eduardo, d’E. De Filippo. Teatre lliure 2016

CrecEnUnSolDéu / Dona no reeducable, de S. Massini. Teatre Lliure 2015.

El rei Lear, de W. Shakespeare. Teatre Lliure 2015.

Love for Shakespeare. Teatre Lliure 2014.

Finale di partita, de Samuel Beckett. Napoli Teatro Festival 2014.

El caballero de Olmedo, de F. Lope de Vega. Teatro Pavón – Teatre Lliure 2014.

Recordant la Fedra. Teatre Lliure 2013.

Els feréstecs, de C. Goldoni. Teatre Lliure 2013.

La casa cremada, d’A. Strindberg. (lectura dramatitzada). Teatre Lliure. 2013.

Blackbird, de D. Harrower. Teatre Lliure. 2013.

Quitt, de P. Handke. Teatre Lliure – CDN 2012.

La casa di Bernarda Alba, de F. García Lorca. Napoli Festival Teatro Italia 2011.

Blackbird, de D. Harrower. Piccolo Teatro di Milano 2011.

Últimes direccions escèniques d’òperaIl prigionero / Suor Angelica, de L. Dallapìccola / G. Puccini. Teatro Real, 2012 - Gran Teatre del Liceu 2014.

La Donna del lago, de G. Rossini. Opera Paris 2010 / Teatro alla Scala Milano 2011.

Manon Lescaut, de G. Puccini. Opera Lyon 2009.

Château Margaux i La viejecita, de M. Fernandez Caballero. Teatro Arriaga 2009.

Tristan und Isolde, de R. Wagner. Teatro Real Madrid 2008.

Les noces de Fígaro, de W.A. Mozart. Gran Teatre del Liceu 2008 / 2012.

Guardons recentsPremi de la crítica operística de Barcelona al millor espectacle líric per Châteaux Margaux i La viejecita, 2009.

Premi Butaca al Director Teatral per La casa de Bernarda Alba, 2009.

Premi ADE de Direcció per La casa de Bernarda Alba, 2009.

Premi Internacional Terenci Moix per la seva trajectòria en les arts escèniques,2013.

Premi Butaca a la Millor direcció per Els feréstecs, 2013.

Creu de Sant Jordi de la Generalitat de Catalunya, 2015.

Premi CERES 2015 al Millor Espectacle per El rei Lear.

Premi Butaca 2015 al Muntatge Teatral per El rei Lear.

Premi Max 2016 a la Millor adaptació per El rei Lear.

Lluís PasqualEl director

In memoriam. La quinta del biberóLluís Pasqual

09—

La temporada 2013/14 iniciàvem una aventura, un deure que volíem complir com a teatre pú-blic que som: la creació d’una companyia esta-ble formada per joves en procés de professio-nalització. Les circumstàncies més que difícils d’accés al mercat laboral per part dels joves ens exigia, molt humilment i amb les nostres limi-tades possibilitats, donar veu a una generació d’intèrprets (la que ara té al voltant dels trenta anys) i que poguessin créixer a recer del Lliure. Així va sorgir La Kompanyia Lliure.

La temporada 2015/16 obre una nova etapa d’aquest projecte, amb l’estrena d’una nova for-mació per als pròxims 3 anys. Joan Amargós, Quim Àvila, Clàudia Benito, Raquel Ferri, Eduar-do Lloveras, Andrea Ros, Joan Solé i Júlia Truyol són els nous integrants de La Kompanyia Lliure. Tenen entre 20 i 30 anys i van ser triats al mes de març per un jurat de 9 professionals vinculats d’una manera o altra al Lliure i per la direcció artística del teatre, després d’haver passat tres setmanes d’intenses sessions de treballs i una

audició final.

Aquesta temporada seran protagonistes, tot junts o separats —i en solitari o acompanyats d’altres intèrprets— de diversos muntatges. In memoriam és el primer de tots, en el qual parti-cipen només els nois.

seguiu #LaKompanyiaLliure al twitter

Col·laboradors de la Kompanyia Lliure:

La Kompanyia LliureLa nova formació

In memoriam. La quinta del biberóLluís Pasqual

10—

Venda d’entradesLa venda general d’entrades del Festival comença el 7 de setembre amb diferents horaris i per diferents canals. Compra a través de la modalitat que més s’adeqüi a les teves necessitats:

A qui va dirigit? Club de Mecenatge i

Socis de

Canals

Hora

el 5 i 6 de setembre de 10 a 13h i de 15 a 17h

a partir del dia 5 de setembre a les 10h

Canals

Hora i llocdes d’1h abans de l’ini-

ci de l’espectacle

Al recinte de l’espectacle

Canals

Lloc i hora

a partir de les 9 h

Teatre Municipal(Salò de descans)

Teatre de Salt

de 9 h a 20h (ininterrompudament)

Canals

Lloc i hora

Teatre Municipal:de dmt. a div. de 13 a 17 h

Auditori de Girona de dmt. a div. d’11 a 13 h

Teatre de Salt:dij. i div. de 19 a 21h

Preferent5 i 6 de setembre

Última horaEl mateix dia de

l’espectacle (si queden entrades disponibles)

Intensiva7 de setembre

de 9 a 20 h

GeneralA partir del 8 de

setembre

T’has quedat sense entrada?

972 402 004 temporada-alta.net app i dispositius mòbils Venda presencial a guixeta

No llancis la tovallola ;P

Nou servei d’avisos de disponibilitats al web (a la pàgina de cada espectacle, on hi hagi “entrades exhaurides”)

Instal·la’t l’app i activa les notificacions push

NOVETAT

1

2

3

In memoriam. La quinta del biberóLluís Pasqual

11—

Paquets i descomptes

— Tots els descomptes s’hauran d’acreditar amb la documentació corresponent — Tots els descomptes, excepte els de La Colla, són aplicables a tots els espectacles menys als espectacles de la programació familiar El Planter i el VI Torneig

Dramatúrgia Catalana, Llibràlegs III, i les pel·lícules de Cinema de Temporada. — Per a la compra d’entrades per a persones amb mobilitat reduïda cal contactar amb les taquilles del festival 972 40 20 04 de dilluns a divendres de 10 a 13 h — Si ets un grup posa’t en contacte amb nosaltres a taquilla@bitoproduccions.com — Consulta les condicions de compra a www.temporada-alta.net

Joves A qui va dirigit? a joves d’entre 14 i 25 anys

Tipus de descompte- Carnet Jove

- Targeta Girona Cultura (16/25). Més info: girona.cat- Escena 25. Més info: escena25.cat

Canal

A qui va dirigit? Membres de:

- Club La Vanguardia

- TR3SC

- GEIEG

- UdG

Quan? Des del 7 de

setembre

15 %dte.

A qui va dirigit? 2 adults + 2 nens als

espectacles El petit príncep i El Carrousel des moutons

Consultar preus segons espectacle

Quan? Des del 7 de

setembre

Forfet fa-miliar

A qui va dirigit? Als espectacles

familiars d’El Planter amb el

carnet de

Quan? Des del 7 de

setembre

15 %dte.

A qui va dirigit?

i aturats

Quan? Des del 7 de

setembre

20 %dte.

A qui va dirigit? - Jubilats

Majors 65 anysCarnets:

- Jove- Biblioteques- Club Girona

CulturaFamília:

- Nombrosa- Monoparental

Quan?

15 %dte.

NOMÉS FINS EL 30 DE SETEMBRE

Descomptes Canals

Paquets multiespectacle

Compra un mateix nombre d’entrades per a 6, 7, 8 o 9 espectacles

Canals

Paquet 6

20 %dte.

Compra un mateix nombre d’entrades per a 10 o més espectacles

Canals

Paquet 10

25 %dte.

In memoriam. La quinta del biberóLluís Pasqual

12—

Més informació i venda d’entrades: www.temporada-alta.net

Amb el patrocini de:

Patrons principals:

Mitjans patrocinadors: Mitjà ocial:

Un festival de Bitò, amb la col·laboració de:

A

Llegenda de gèneres i cicles