L’ESTAT CATALÀ

PODER LEGISLATIU I «Poch valdria fer Lleis i

Constitucions si no havien d'ésser, per tots los ciutadans i en especial pel rei i llurs oficials, extrictament

observades i rigurosament complides, perxó, confirmant els

Usatges de Barcelona, volèm i manèm que sian observades al peu de la lletra, per lo que no es válida

cap contravenció als usos, práctiques, costums ó constitucions de Catalunya, ancar que fós dictada

pel rei ó llurs oficials.» Constitució de l’Obervança (1481)

(també coneguda com Constitució “Poc valdria”)

L’ESTAT CATALÀ

PODER LEGISLATIU I I

CORTS

REX JURA I SE’L RECONEIX

REGNUM POBLE QUE, EN

DARRER TERME,

OSTENTA LA SOBIRANIA

ELS TRES BRAÇOS REIAL (MANS MAJOR, MITJANA I MENOR)

MILITAR (BARONS)

ECLESIÀTIC (FEUS ECLESIÀSTICS)

LLEIS DE LA TERRA

CONSTITUCIONS

CAPÍTOLS ____________________________

COSTUMS I PRIVILEGIS LOCALS (ACTES DE CORT ELEVATS A

CONSTITUCIÓ)

FONAMENTS DE DRET USATGES

(“LLEI GODA”) COSTUMS

L’ESTAT CATALÀ ALGUNES CONSTITUCIONS

«Com que les Constitucions i altres Lleis perque's regeix la terra catalana, son elaborades única i solament per les Corts de Catalunya, sols aquestes tenen poder i forsa per derogar ó esmenar les dites ordenances de modo qué les ordres contraries als Usos, Privilegis generals ó especials, Capitols de Corts, Constitucions, no deuen obehirse ni acatarse ancar que fossin ó haguessin sigut dictades pel Rei ó el primogenit seu.» (1422) «La llar catalana, com á domicili de la familia natural, la corporació, la comunitat, etc., es inviolable [...] Si algú promogués ó cooperés á guerres civils ó intestines, si es refugía en el seu domicili propi, no es castigat» «A Catalunya, la correspondencia es inviolable.» (1702) «A Catalunya no's cursen ni resolen causes ó sentencies de tribunals forasters.» (1283)

«Si d'aquí en avant, per algun empleiat publich fos fet dany ó perjudici á quelcun ciutadá de Catalunya será inmediatament reparat» (1289) «Les causes plenaries tenen de finirse en el terme precís de 100 dies; si son apellacions en el de 50 i la causa de segona apellació en el de 10 dies comtadors de des del en què fou incoada la causa [...] Tants cuants dies se passi d'aquesta regla, perfer la resolució, els pert el jutge, relator, magistrat ó de qui fós la culpa, de son respectiu salari.» (1517) «Ningú pot ésser empresonat sens exprés manament de Jutge competent» (1228) «Inspirantse en alts sentiments de justicia i humanitarísme, la Diputació Catalana donará salari á dos advocats i á dos procuradors pera que s'encarreguin de la defensa i tramitació respectivament de les causes en què els llitigants sian pobres i no pugan sostenir defensor propi.» (1520)

L’ESTAT CATALÀ NACIONALITAT

SÓN QUALIFICATS COM A “NATURALS” DE CATALUNYA:

ELS NASCUTS A CATALUNYA (amb independència de la procedència de la seua família)

PROCEDIMENT DE “NATURALITZACIÓ”:

Acord pres en el transcurs d’unes Corts:

A petició del braç que representaria el sol·licitant

Acceptat pels tres braços

Sancionat pel Comte-Rei

Raons generalment adduïdes en defensa de la petició:

• Parlar català • Haver servit el país • Haver contribuït econòmicament a les necessitats del país • Tenir família catalana • Haver viscut a Catalunya un llarg període de temps

L’ESTAT CATALÀ

PODER EXECUTIU I

COMTE –REI

1. CANCELLERIA

(Consell general d’Aragó, a partir de Ferran II)

Consellers

Secretaris

2. LLOCTINENT GENERAL

(GOVERNADOR GENERAL)

Lloctinents (governadors o procuradors)

(un per cada estat de la Corona)

3. VEGUERIES

4. SOTSVEGUERIES

5. BATLLIES

EN PARAL·LEL: A. BARONIA TERRITORIAL

Procuradors

B. CAVALLER FRANQUICIAT

Més endavant:

VIRREI

L’ESTAT CATALÀ

PODER EXECUTIU II

GENERALITAT

(des de 1283, permanent a partir del regnat de Pere III) (Constitució “Volem, estauïm”)

COMPOSICIÓ:

3 DIPUTATS

3 OÏDORS DE COMPTES

FUNCIONS CONCRETES:

Hisenda especial (i tributs d’automanteniment)

Vigilància de l’acompliment de les lleis

Judicatura de greuges (des de 1409)

Compilació i publicació de els lleis Defensa del

territori

Ordre públic

L’ESTAT CATALÀ PODER JUDICIAL

COMTE-REI/ LLOCTINENT/VIRREI AUDIÈNCIA REIAL (O CÚRIA)/ REIAL AUDIÈNCIA PROCURADOR BARÓ REIAL JURISDICCIONAL (PÈRDUA PROGRESSIVA D’ATRIBUCIONS) VEGUER PROCURADORS SOTSVEGUER BATLLE MOSTASSAF

Poder no separat però limitat per

garanties (legals i processals)

Des de les Corts de 1701-1702:

Tribunal de Contrafaccions (alt tribunal que entén en problemes

d’inconstitucionalitat)

L’ESTAT CATALÀ

HISENDA (REIAL)

COMTE –REI (LLOCTINENT / VIRREI)

1. CANCELLERIA

MESTRE RACIONAL Escrivà de ració

TRESORER

(“secretari d’estat d’Hisenda”)

CAVALLER FRANQUICIAT

BATLLE GENERAL

BARONS TERRIORIALS BATLLIES

PROCURADORS

__________________________________________________

EN PARAL·LEL:

GENERALITAT

TRIBUTS RECAPTATS: Tributs estauïts de les ciutats i viles

reials

Taxes duaneres (completes o parcials)

Taxes sobre monopolis reials

Rendiments emfitèutics

Tributs satisfets per minories

L’ESTAT CATALÀ ADMINISTRACIÓ LOCAL

CIUTATS I VILES REIALS UNIVERSITATS

GRAN CONSELL PETIT CONSELL

Format per: Format per:

Un jurat en cap Consellers

Els jurats (o cònsols o paers)

Hisenda local __________________________________________________

SENYORIES (baronies, vescomtats, comtats, ducats...)

ADMINISTRACIÓ PROCURADORS

GENERAL

__________________________________________________

SENYORIES ECLESIÀSTIQUES

ADMINISTRACIÓ ORDES MONESTIRS BISBATS

GENERAL COMANADORS

PROCURADORS CÚRIA (CAPÍTOL)

PRO- PRO-

CURADORS CURADORS PROCURADORS

BARCELONA CONSELL DE CENT COMTE-REI

Format per:

Un conseller en cap VEGUER

Els consellers:

· Prohoms BATLLE

(mà major i cavallers)

· Ciutadans honrats Determinen els mem-

(mà mitjana i mà menor) bres de la mà major.

____________________________________________________

L’ESTAT CATALÀ

ORDRE PÚBLIC

GENERALITAT

VEGUERS

SOTSVEGUERS

OFICIALS CAVALLERS

SOTMETENT SACRAMENTAL

EN PARAL·LEL: BARONIA TERRITORIAL

SOTMETENT

HOST SENYORIAL

L’ESTAT CATALÀ DEFENSA DE FRONTERES

GENERALITAT

RECULLETES

(s’hi integren jurisdiccions reials i senyorials sota el l’enquadrament de les primeres)

Banda occidental Banda oriental

VEGUERIES DE: VEGUERIA DE

URGELL PERPINYÀ

CERDANYA

Suports:

VEGUERIES,

SOTSVEGUERIES I BATLLIES DE:

LLEIDA AGRAMUNT BALAGUER TÀRREGA CERVERA

(PER AQUEST ORDRE)

Suports:

VEGUERIES,

SOTSVEGUERIES I BATLLIES DE:

VALLESPIR FIGUERES EMPÚRIES GIRONA

(PER AQUEST ORDRE)

MASOS DE FRONTERA I

PUIGS DE FUM I “SO METRE”

MASOS DE FRONTERA I

PUIGS DE FUM I “SO METRE”

OFICIALS MAJORS: - Comissaris del braç militar - Veguers, sotsveguers, batlles i jurats en cap

En cas de necessitat: provisió d’armes i de reforços

(MOBILITZACIÓ PARCIAL)

EXISTEIXEN ALGUNES GUARNICIONS

PERMANENTS EN CASTELLS DE

FRONTERA I EN ALGUNES PLACES

FORTES. ES TRACTA DE L’ÚNICA TROPA

PERMANENT, SEMPRE A LES ORDRES DIRECTE

DEL COMTE-REI AMB EL TEMPS, EN GRAN

MESURA ALIENES A LA TERRA), DE VEGUERIES

O D’UNIVERSITATS.

L’ESTAT CATALÀ DEFENSA (GENERAL)

COMTE-REI / VIRREI/ JUNTA DE BRAÇOS

GENERALITAT (per delegació)

Divisions per a la recluta: Disposa d’arsenal

CAPITANIES ( fins a 61) permanent

CORONELES CIUTADANES

ORGANITZACIÓ REGULAR: Regiments o terços de vegueria (fins a 14) Milícies ciutadanes (fins a 7) / Coroneles (dv. regiments) Companyies de cavalleria (fins a 11) FORCES ESPECIALS O AUXILIARS: Regiments de fusellers de muntanya (“miquelets”) Regiment de la Generalitat Regiment de Reials Guàrdies Catalanes (1705-14)

ORGANITZACIÓ JERÀRQUICA: SOTSOFICIALS:

DESENERS, VINTICINQUATANERS, CINQUANTENERS OFICIALS (BRAÇ MILITAR)

L’ESTAT CATALÀ MARINA

GENERALITAT COMTE-REI Estol reial (va deixar de ser privatiu de Catalunya)

Estol de la Diputació del General ESTOLS AUTÒNOMS:

Estol de Barcelona

Estols baronials

Estol de la Llotja (desaparegut)

Antigament sota el

comandament de l’almirall

(equivalent naval del

conestable)

L’ESTAT CATALÀ GUERRA EXTERIOR

COMTE-REI

SENESCAL O CONESTABLE ALMIRALL Estols aliats Almogàvers (sufragats pel com-

Tropes mercenàries Estrangeres Estol reial te- rei i les Corts)

Host senyorials

Tropes reclutades per la Generalitat Estols baronials

L’ESTAT CATALÀ MONEDA (POTESTAT REIAL) LLIURA FLORÍ (MONEDA BARCELONESA)

DUCAT

CROAT

BILLÓ

SOU

ESCUT

DINER

LA MONEDA CATALANA S’ENCUNYA A LA SECA DE BARCELONA I EN PERÍODES CONCRETS, EN ALGUNES ALTRES CIUTATS

MO

NE

DA

ME

NU

DA

: M

ÉS

CO

UR

E Q

UE

PL

AT

A

TAULES DE CANVIS: CANVI DE MONEDA PROCEDENT D’ENCUNYACIONS DE DIVERSES AMB DIFERENT LLEI

CANVI DE MONEDA ESTRANGERA

COBRAMENT D’ARANZELS

L’ESTAT CATALÀ

ORGANITZACIÓ POLÍTICA

DEL PERÍODE D’EXCEPCIÓ (1697-1714)

JUNTA DELS TRES BRAÇOS

Màxima representació del Principat Defensa

CONFERÈNCIA

DEL TRES COMUNS

GENERALITAT DE CATALUNYA:

Administració del Principat Representació exterior

Hisenda Justícia Defensa

BRAÇ MILITAR:

Defensa

CONSELL DE CENT

REGNUM PACTUM REX