IMPACTES DE LA CRISI A LES

COMARQUES DE CATALUNYA 2015

ANUARI COMARCAL DELS ERO

1

SECRETARIA D’ACCIÓ SINDICAL I POLÍTICA SECTORIAL

maig de 2016

2

IMPACTES DE LA CRISI A LES COMARQUES DE CATALUNYA 2015

ÍNDEX

1. INTRODUCCIÓ

2. VALOR AFEGIT BRUT PER COMARQUES

3. EXPEDIENTS DE REGULACIÓ D’OCUPACIÓ

4. ACOMIADAMENTS

5. CONTRACTACIÓ

6. CONCLUSIONS

NOTES METODOLÒGIQUES

El mapa dels expedients de regulació d’ocupació a Catalunya ha estat elaborat amb dades procedents de

l’Observatori d’Empresa i Ocupació de la Generalitat de Catalunya.

La elaboració tabulació i confecció dels mapes d’incidència dels expedients de regulació d’ocupació és

del departament de política sectorial de CCOO de Catalunya a partir de les dades de l’Observatori del

treball de la Generalitat i del DIRCE.

Pel que fa als ERO, es comptabilitzen els expedients presentats i no desistits en el període compres de

gener a desembre de 2015

3

1. INTRODUCCIÓ

L’informe anual Impacte de la crisi a les comarques catalanes 2015 presenta alguns indicadors

que permeten avaluar l’efecte de la crisi en el teixit econòmic i la seva incidència a les

comarques de Catalunya. L’informe se centra en l’estudi dels expedients de Regulació

d’ocupació com a indicador de la salut de les empreses i de la situació de mercat a Catalunya.

Els expedients de regulació d’ocupació (ERO) són un indicador de l’activitat, o més ben dit, de

la pèrdua d’activitat de les empreses. El que motiva normalment un ERO és la necessitat

d’adaptar les plantilles a factors sobrevinguts de caiguda de la demanda, a les eventualitats de

la producció o la resposta davant una acumulació d’estocs, entre altres. L’instrument dels ERO

és per a facilitar un acord per a suspendre temporalment els contractes de treball (EROs de

suspensió o de reducció horària) evitant així acomiadaments. Els expedients de regulació

poden ser també de rescissió de contractes. La mesura de la rescissió de contracte se sol

emprar quan l’empresa decideix fer acomiadaments col·lectius per raons econòmiques,

tècniques, organitzatives o productives i es donen les circumstàncies descrites a l’art. 51 de

l’ET pel que fa al nombre d’acomiadaments. O també quan es tracta del tancament definitiu de

l’empresa.

El Real Decret Llei 3/2012 de Reforma Laboral va eliminar l’autorització administrativa dels

expedients de regulació per part de l’autoritat laboral. En conseqüència, transcorregut el

període de consultes entre l’empresa i la representació legal dels treballadors, l’empresa

notifica els acomiadaments sense necessitat d’autorització administrativa, podent ser aquesta

decisió empresarial impugnada en cas de constatar frau o alguna irregularitat. Aquesta

circumstància, junt amb l’abaratiment de la indemnització per acomiadament va produir de

manera immediata una allau d’expedients de rescissió de contracte. Moltes empreses van

aprofitar la Reforma Laboral per amortitzar llocs de treball, fet que, junt amb la devaluació

salarial ocorreguda en els anys de crisi, ha millorat la competitivitat de les empreses via

reducció dels costos laborals. Una mesura conjuntural denunciada per CCOO, ja que a més

d’injusta, perquè ha fet recaure el cost de la crisi sobre els treballadors, ha contribuït a

ensorrar la demanada aprofundint la crisi. Pel que fa a l’empresa, la devaluació laboral no

contribueix a fer l’empresa més competitiva en el moment de la represa. Continua pendent la

millora de l’eficiència energètica i de processos; la inversió en recerca i innovació; la capacitat

d’acudir a mercats exteriors, entre altres. Aquestes assignatures pendents són el coll d’ampolla

de l’empresa catalana i espanyola en aquests moments que alguns indicadors albiren un cert

estadi de recuperació, que s’ha accentuat pel que fa al creixement del valor afegit brut (VAB)

de 2015. No obstant continua aquesta recuperació continua recaient en la temporalitat de la a

contractació i en els baixos salaris.

Els principals indicadors que es mostren en aquest informe per comarques és el VAB, els ERO,

els acomiadaments i la contractació.

4

2. VALOR AFEGIT BRUT PER COMARQUES

El creixement del producte interior brut (PIB) de Catalunya el 2015 és del 3,4%, 14 dècimes

més que el 2014. Catalunya és la primera economia d’Espanya en volum de PIB.

Evolució del PIB Catalunya (variació %) 2007 2008 2009 2010 2011 2012 2013 2014 2015

Catalunya 3,40% -0,50% -4,20% 0,60% -0,50% -2,90% -1,10% 2,00% 3,40%

Font: Idescat

Un dels indicadors de la profunditat de la crisi econòmica és la variació del valor afegit brut

(VAB) en els territoris. La variació del VAB a Catalunya el 2014 (no hi ha dades per comarques

de 2015) registra dades positives de creixement a pràcticament totes les comarques a excepció

de les de Ribera d’Ebre (-7.22%), Terra Alta (-2.37%), Tarragonès (-0.53%), i Alt Penedès (-

0.03%). La tendència el 2014 va ser de recuperació, i el 2015 continua millorant. És de destacar

que entre les comarques que més incrementen el seu VAB hi ha les més industrialitzades de

l’Area Metropolitana: els 2 Vallès i el Baix Llobregat.

-6,00%

-4,00%

-2,00%

0,00%

2,00%

4,00%

2007 2008 2009 2010 2011 2012 2013 2014 2015

Variació anual en volum del PIB (%), Catalunya

5

Creixement del VAB (% variació interanual 2014)

Ribera d’Ebre -7,22 Segarra 1,87

Terra Alta -2,37 Noguera 1,96

Tarragonès -0,53 Pla de l’Estany 2,1

Alt Penedès -0,03 Pallars Jussà 2,3

Gironès 0,01 Garraf 2,33

Val d’Aran 0,2 Maresme 2,33

Urgell 0,59 Bages 2,4

Barcelonès 0,68 Alt Camp 2,57

Solsonès 0,77 Vallès Occidental 2,57

Berguedà 0,82 Selva 2,67

Anoia 0,87 Garrotxa 3,08

Conca de Barberà 0,88 Pallars Sobirà 3,09

Priorat 0,93 Cerdanya 3,21

Baix Penedès 0,97 Baix Empordà 3,36

Alt Empordà 1,19 Baix Camp 3,37

Baix Ebre 1,23 Osona 3,41

Ripollès 1,41 Vallès Oriental 3,53

Segrià 1,52 Baix Llobregat 3,8

Alt Urgell 1,64 Garrigues 3,88

Pla d’Urgell 1,76 Alta Ribagorça 3,94

Montsià 1,77

6

Indicador de Clima Industrial

L'indicador de clima industrial s’ha situat en 1,7 punts a final de 2015, encara que registra una

davallada els primers mesos de 2016 fins els -3,9 punts l’abril de 2016.

3. EXPEDIENTS DE REGULACIÓ D’OCUPACIÓ

EROs presentats i treballadors afectats a Catalunya 2015

Els expedients de regulació d’ocupació (ERO) continuen disminuint el 2015 per tercer any

consecutiu. El nombre d’ERO presentats va ser de 828, davant dels pràcticament 1.800

expedients de 2014. El descens és del -116,67%, lleugerament més moderat que l’any

anterior. Les persones afectades també han experimentat un descens molt important (-87%),

passant de les 23.978 persones afectades el 2014 a 12.818 persones afectades el 2015.

2014 2015 % var

ERO presentats 1.794 828 -116,67%

persones afectades 23.978 12.818 -87,00%

La presentació d’expedients de regulació ha anat creixent sostingudament al llarg dels anys de

crisi, arribant a un màxim el 2012, coincidint amb la Reforma Laboral. Posteriorment, però, es

registra un descens continuat, tant d’expedients presentats com de persones afectades.

-15

-10

-5

0

5

Indicador de Clima Industrial (ICI)

Catalunya Espanya

7

2008 2009 2010 2011 2012 2013 2014 2015

ERO presentats 861 3.981 3.319 3.548 6.185 3.654 1.794 828

persones afectades 30.223 142.357 65.179 55.344 87.937 60.401 23.978 12.818 font: elaboració pròpia a partir de dades de l'Observatori d'Empresa i Ocupació

EROs per sector d’activitat

Els sectors que han presentat més expedients són els de Serveis (461) i Indústria (250). Pel que

fa als afectats, és la indústria el sector que més ha vist reduïda la incidència, passant de les

11.845 persones afectades el 2014 a només 4.671 persones (-153.59%) el 2015.

EROS per sector 2014 2015 dif. %var

Agricultura 33 28 -5 -17,86%

Construcció 239 89 -150 -168,54%

Indústria 541 250 -291 -116,40%

Serveis 981 461 -520 -112,80%

Total 1794 828 -966 -116,67%

Treballadors afectats 2014 2015 %

Agricultura 178 140 -27,1%

Construcció 1809 1132 -59,8%

Indústria 12155 4671 -160,2%

Serveis 9836 6875 -43,1%

Total 23978 12818 -87,1%

EROs per comarques

La única comarca que ha augmentat el nombre d’ERO és la Conca de Barberà (25%). La

reducció d’expedients presentats oscil·la notablement en les diferents comarques.

0

2000

4000

6000

8000

0

50.000

100.000

150.000

2008 2009 2010 2011 2012 2013 2014 2015

N. ERO i persones afectades

persones afectades ERO presentats

8

Expedients de regulació d'ocupació

2014 2015 dif

2014 2015 dif

Alta Ribagorça 0 0 0 Alt Penedès 36 10 -26

Pallars Sobirà 0 0 0 Alt Camp 21 11 -10

Priorat 0 0 0 Baix Ebre 29 11 -18

Solsonès 5 0 -5 Anoia 38 14 -24

Val d'Aran 5 1 -4 Baix Empordà 36 15 -21

Cerdanya 5 2 -3 Alt Empordà 34 18 -16

Garrigues 9 2 -7 Osona 46 18 -28

Noguera 5 2 -3 Bages 56 19 -37

Ripollès 11 2 -9 Baix Camp 30 21 -9

Terra Alta 2 2 0 Garraf 23 21 -2

Alt Urgell 4 3 -1 Segrià 68 24 -44

Berguedà 11 3 -8 Tarragonès 61 29 -32

Conca de Barberà 3 4 1 Selva 46 30 -16

Pla d'Urgell 9 4 -5 Gironès 45 32 -13

Ribera d'Ebre 9 4 -5 Maresme 81 32 -49

Urgell 17 4 -13 Montsià 66 33 -33

Baix Penedès 12 5 -7 Vallès Oriental 87 55 -32

Segarra 6 5 -1 Baix Llobregat 152 68 -84

Garrotxa 11 6 -5 Vallès Occidental 172 87 -85

Pallars Jussà 6 6 0 Barcelonès 405 219 -186

Pla de l'Estany 14 6 -8

9

La comarca del Barcelonès és la que ha presentat més expedients (219), seguida del Vallès

Occidental, el Baix Llobregat i el Vallès Oriental. Aquestes quatre comarques acumulen el

78,5% dels Eros presentats a la província de Barcelona, i més del 50% del total presentat a

Catalunya. El 71,8% dels expedients són temporals i només un 28% són de rescissió de

contracte.

ERO prov. Barcelona Reducció Rescissió Suspensió Total

Alt Penedès 2 2 6 10

Anoia 1 3 10 14

Bages 4 1 14 19

Baix Llobregat 18 19 31 68

Barcelonès 81 72 66 219

Berguedà 2

1 3

Garraf 4 6 11 21

Maresme 12 8 12 32

Osona 5 5 8 18

Vallès Occidental 27 25 35 87

Vallès Oriental 16 13 26 55

Total 172 154 220 546

A la província de Tarragona, les comarques del Tarragonès, Montsià i Baix Camp són les que

més expedients presenten (69,1% del total de la província). A la província de Girona, la major

part dels expedients corresponen a les comarques del Gironès i La Selva. I a la província de

Lleida, els expedients es concentren a la comarca del Segrià.

ERO prov. Tarragona Rótulos de fila Reducció Rescissió Suspensió Total

Alt Camp 4 1 6 11

Baix Camp 10 5 6 21

Baix Ebre 5

6 11

Baix Penedès 3

2 5

Conca de Barberà 1

3 4

Montsià 16 1 16 33

Ribera d'Ebre 1

3 4

Tarragonès 11 9 9 29

Terra Alta 1

1 2

Total 52 16 52 120

10

A la província de Girona, les comarques que han presentat més EROS són el Gironès (32), La

Selva (30), i Alt Empordà (18). Només el 14% del ERO han comportat rescissió de contracte.

I la província de Lleida, la major part d’expedients s’han presentat a la comarca del Segrià (24).

ERO prov. Girona Rótulos de fila Reducció Rescissió Suspensió Total

Alt Empordà 6 1 11 18

Baix Empordà 6 3 6 15

Cerdanya

2 2

Garrotxa 3

3 6

Gironès 7 12 13 32

Pla de l'Estany 2

4 6

Ripollès 1

1 2

Selva 13

17 30

Total 38 16 57 111

ERO prov. Lleida Rótulos de fila Reducció Rescissió Suspensió Total

Alt Urgell 1 2 3

Garrigues

2 2

Noguera 2

2

Pallars Jussà 2 1 3 6

Pla d'Urgell 1 1 2 4

Segarra

5 5

Segrià 7 5 12 24

Urgell

4 4

Val d'Aran

1 1

Total 12 8 31 51

Empreses a Catalunya

El nombre d’empreses que poden presentar ERO a Catalunya (amb més de 5

treballadors assalariats) és de 47.670, amb un total de 60.856 locals o establiments. És

important la diferencia entre el nombre d’empreses i el d’establiments donat que una

mateixa empresa pot presentar expedient de regulació en cada un dels establiments.

El nombre d’establiments empresarials ve disminuint des del començament de la crisi,

experimentant una molt lleugera recuperació el 2015.

11

Nombre d'establiments amb més de 5 assalariats ANY Barcelona Girona Lleida Tarragona CATALUNYA

2015 47.017 5.871 3.175 4.793 60.856

2014 46.611 5.625 3.119 4.683 60.038

2013 49.707 6.064 3.307 5.065 64.143

2012 51.253 6.335 3.463 5.490 66.541

2011 54.807 6.729 3.833 5.960 71.329

2010 55.751 6.840 4.038 6.224 72.853

2009 60.935 7.547 4.335 6.920 79.737

2008 64.149 8.126 4.635 7.313 84.223

2007 63.497 8.061 4.550 7.124 83.232

La província de Barcelona és la que té, amb diferència, major nombre d’empreses

(60.809 establiments amb més de 5 treballadors), la major part dels quals corresponen

al sector Serveis (43.413), seguit de la Indústria (10.677).

Locals per províncies i sector activitat (2009) construcció Serveis Industria

Barcelona 6.719 43.413 10.677

Girona 1.244 4.909 1.361

Lleida 777 2.797 739

Tarragona 1.321 4.551 1.027

50.000

55.000

60.000

65.000

70.000

75.000

80.000

85.000

90.000

201520142013201220112010200920082007

Nombre d'establiments a Catalunya amb més de 5 assalariats

12

Incidència dels ERO a les comarques

El major nombre d’ERO presentats correspon als territoris amb major nombre d’establiments

empresarials. Per analitzar la incidència dels ERO, s’ha comparat el nombre total d’expedients

de regulació presentats a cada comarca amb el nombre d’empreses amb establiments a la

comarca (segons dades per províncies del DIRCE de 2015). El percentatge d’expedients sobre

els establiments a cada província ens dona una idea comparativa de les províncies on hi ha

hagut major incidència d’expedients en termes relatius.

Font: elaboració pròpia a partir de dades del dept. Empresa i Ocupació

La província de Tarragona és la que presenta una major taxa d’incidència amb 2,50 Expedients

de regulació per cada 100 empreses.

Taxa d'incidència EROS (%) per província N. locals (+ 5 assalariats) EROS 2015 Taxa incidència (%)

Barcelona 47.017 546 1,16

Girona 5.871 111 1,89

Lleida 3.175 51 1,61

Tarragona 4.793 120 2,50

13

Afectats per ERO per mesura i sector

Del total de 12.818 persones afectades per ERO a Catalunya, 6.875 són del sector Serveis,

4.671 Indústria, 1.132 del sector de la Construcció, i 140 del sector primari.

És destacable la proporció de rescissions de contracte ( 42,5%) enfront del 57,5% amb mesures

de suspensió temporal. L’elevat nombre d’acomiadaments contrasta amb els de l’any anterior

que no arribaven al 23,4% del total. El sector que ha registrat més acomiadaments és el de

Serveis (3.812).

Afectats ERO Catalunya 2015 Reducció Rescissió Suspensió Total

Agricultura 15 11 114 140

Construcció 45 290 797 1.132

Indústria 477 1.330 2.864 4.671

Serveis 956 3.812 2.107 6.875

Total 1.493 5.443 5.882 12.818

Acomiadaments per sector Afectats %

Agricultura 11 7,86%

Construcció 290 25,62%

Indústria 1.330 28,47%

Serveis 3.812 55,45%

TOTAL 5.443 42,46%

Afectats ERO per comarques

L’afectació s’ha reduït considerablement a totes les comarques. Les úniques que el 2015 han

registrat més afectats que 2014 són: Terra Alta (20%), Pallars Jussà (3%), i Osona (5%).

14

Persones afectades per ERO

2014 2015 dif

2014 2015 dif

Alta Ribagorça 0 0 0 Alt Penedès 523 60 -463

Pallars Sobirà 0 0 0 Baix Penedès 98 69 -29

Priorat 0 0 0 Alt Empordà 426 84 -342

Solsonès 56 0 -56 Baix Ebre 303 135 -168

Val d'Aran 17 2 -15 Baix Empordà 276 163 -113

Noguera 14 3 -11 Anoia 837 171 -666

Garrigues 93 4 -89 Baix Camp 195 178 -17

Cerdanya 33 6 -27 Montsià 302 192 -110

Ripollès 77 8 -69 Segrià 718 220 -498

Alt Urgell 14 10 -4 Garraf 357 240 -117

Berguedà 76 14 -62 Selva 579 281 -298

Conca de Barberà 30 15 -15 Tarragonès 427 382 -45

Terra Alta 12 15 3 Gironès 726 395 -331

Ribera d'Ebre 83 24 -59 Osona 420 442 22

Pla de l'Estany 70 29 -41 Maresme 588 513 -75

Pallars Jussà 30 33 3 Bages 822 587 -235

Alt Camp 112 43 -69 Vallès Oriental 1.218 783 -435

Pla d'Urgell 209 50 -159 Baix Llobregat 2.695 1.065 -1.630

Garrotxa 67 54 -13 Vallès Occidental 3.897 1.134 -2.763

Segarra 112 55 -57 Barcelonès 5.743 5.302 -441

Urgell 316 57 -259

15

Afectats ERO a la província de Barcelona

A continuació tabulem les comarques agrupades per província amb relació als afectats per ERO

segons mesura (reducció horària, rescissió de contracte i suspensió jornada), i sector econòmic

(Agricultura, construcció, indústria i serveis).

Afectats ERO prov. de Barcelona (2015) per mesura

Reducció Rescissió Suspensió Total

Alt Penedès 4 31 25 60

Anoia 1 47 123 171

Bages 35 9 543 587

Baix Llobregat 144 218 703 1.065

Barcelonès 467 3.064 1.771 5.302

Berguedà 4

10 14

Garraf 17 98 125 240

Maresme 66 142 305 513

Osona 8 317 117 442

Vallès Occidental 199 615 320 1.134

Vallès Oriental 111 199 473 783

Total 1.056 4.740 4.515 10.311

Afectats ERO prov. de Barcelona (2015) per sector Agricultura Construcció Indústria Serveis Total

Alt Penedès

5 27 28 60

Anoia

19 139 13 171

Bages

4 557 26 587

Baix Llobregat

183 519 363 1.065

Barcelonès 3 436 389 4.474 5.302

Berguedà

12 2 14

Garraf 13 102 15 110 240

Maresme 46 6 356 105 513

Osona

7 386 49 442

Vallès Occidental

75 691 368 1.134

Vallès Oriental

52 640 91 783

Total 62 889 3.731 5.629 10.311

16

Afectats ERO a la província de Girona

Afectats ERO prov. de Girona (2015) per mesura

Reducció Rescissió Suspensió Total

Alt Empordà 29 7 48 84

Baix Llobregat 60 57 46 163

Cerdanya

6 6

Garrotxa 12

42 54

Gironès 18 121 256 395

Pla de l'Estany 3

26 29

Ripollès 4

4 8

Selva 65

216 281

Total 191 185 644 1.020

Afectats ERO prov. de Girona (2015) per sector Agricultura Construcció Indústria Serveis Total

Alt Empordà 41 11

32 84

Baix Empordà 15

66 82 163

Cerdanya

2

4 6

Garrotxa

4 38 12 54

Gironès 2 98 9 286 395

Pla de l'Estany

22 7 29

Ripollès

8

8

Selva 18 17 151 95 281

Total 76 132 294 518 1.020

Afectats ERO a la província de Lleida

Afectats ERO prov. de Lleida (2015) per mesura

Reducció Rescissió Suspensió Total

Alt Urgell

2 8 10

Garrigues

4 4

Noguera 3

3

Pallars Jussà 3 9 21 33

Pla d'Urgell 20 15 15 50

Segarra

55 55

Segrià 27 54 139 220

Urgell

57 57

Val d'Aran 1

1 2

Total 54 80 300 434

17

Afectats ERO prov. de Lleida (2015) per sector

Construcció Indústria Serveis Total

Alt Urgell 5 3 2 10

Garrigues

4

4

Noguera

2 1 3

Pallars Jussà 17

16 33

Pla d'Urgell

50 50

Segarra

24 31 55

Segrià 8 111 101 220

Urgell

57

57

Val d'Aran

2 2

Total 30 201 203 434

Afectats ERO a la província de Tarragona

Afectats ERO prov. de Tarragona (2015) per mesura

Reducció Rescissió Suspensió Total

Alt Camp 6 7 30 43

Baix Camp 31 115 32 178

Baix Ebre 25

110 135

Baix Penedès 12

57 69

Conca de Barberà 3

12 15

Montsià 54 42 96 192

Ribera d'Ebre 8

16 24

Tarragonès 51 274 57 382

Terra Alta 2

13 15

Total 192 438 423 1.053

Afectats ERO prov. de Tarragona (2015) per sector Agricultura Construcció Indústria Serveis Total

Alt Camp

5 29 9 43

Baix Camp

1 85 92 178

Baix Ebre

3 106 26 135

Baix Penedès

39 30 69

Conca de Barberà

5 10 15

Montsià 2 25 112 53 192

Ribera d'Ebre

2

22 24

Tarragonès

45 69 268 382

Terra Alta

15 15

Total 2 81 445 525 1.053

18

Eros i persones afectades per ciutats a les principals comarques

Eros i persones afectades 2015 per ciutats, principals comarques N. ERO Acomiadaments P. afectades

Badalona 11

132

Barcelona 184 2.822 4.812

Hospitalet de Llobregat, l' 21 206 322

Sant Adrià de Besòs 3 36 36

Total Barcelonès 219 3.064 5.302

Abrera 1

5

Begues 2 1 3

Castelldefels 3 10 19

Cervelló 1

7

Cornellà de Llobregat 5 21 146

Esparreguera 1

8

Esplugues de Llobregat 2 8 12

Gavà 5 32 36

Martorell 2

7

Molins de Rei 4

40

Papiol, el 2

17

Prat de Llobregat, el 8 44 71

Sant Boi de Llobregat 12 24 250

Sant Esteve Sesrovires 3

51

Sant Feliu de Llobregat 2 53 54

Sant Joan Despí 1 6 6

Sant Just Desvern 3 19 23

Santa Coloma de Cervelló 2

5

Sant Vicenç dels Horts 4

266

Vallirana 1

6

Viladecans 4

33

Total Baix Llobregat 68 218 1.065

Castellar del Vallès 1

3

Castellbisbal 2

24

Matadepera 1

2

Montcada i Reixac 6 20 44

Palau-solità i Plegamans 2 13 15

Polinyà 2 109 134

Ripollet 7 117 130

Rubí 9

76

Sabadell 18 92 190

Sant Cugat del Vallès 7 53 77

Sant Quirze del Vallès 1

9

Barberà del Vallès 4 19 27

Santa Perpètua de Mogoda 10 71 218

Cerdanyola del Vallès 3

19

Sentmenat 2

14

19

Terrassa 12 121 152

Total Vallès Occidental 87 615 1.134

Ametlla del Vallès, l' 2

23

Bigues i Riells 1 15 15

Caldes de Montbui 3

31

Canovelles 2

5

Cardedeu 2

14

Franqueses del Vallès, les 4 11 44

Garriga, la 2

5

Granera 1

2

Granollers 11

176

Llagosta, la 3 27 129

Llinars del Vallès 2

6

Lliçà de Vall 2

22

Martorelles 3

57

Mollet del Vallès 1

13

Montmeló 1 12 12

Parets del Vallès 3 24 28

Roca del Vallès, la 5 18 66

Sant Celoni 3 7 10

Sant Esteve de Palautordera 1

1

Sant Pere de Vilamajor 1

39

Santa Maria de Palautordera 1 63 63

Vilanova del Vallès 1 22 22

Total Vallès Oriental 55 199 783

Fornells de la Selva 1 7 7

Girona 25 97 148

Llagostera 1 6 6

Quart 1

53

Salt 4 11 181

Total Gironès 32 121 395

Alcarràs 1

1

Alcoletge 1

15

Lleida 21 54 147

Puigverd de Lleida 1

57

Total Segrià 24 54 220

Constantí 2

31

Morell, el 1

6

Riera de Gaià, la 3

11

Tarragona 18 211 260

Vila-seca 3 57 60

Salou 2 6 14

Total Tarragonès 29 274 382

20

4. ACOMIADAMENTS INDIVIDUALS I COL·LECTIUS

Pel que fa als acomiadaments, poden ser individuals, normalment en centres de treball petits o

quan afecten a poques persones, o col·lectius quan es tramiten en forma d’ERO, afectant més

del 10% de la plantilla. La major part dels acomiadaments es produeixen de forma individual

quan l’empresari rescindeix el contracte de treball, ja sigui per causes anomenades objectives,

o bé sense justificació (acomiadament improcedent).

El 2015 es van registrar a Catalunya 44.284 acomiadaments individuals amb conciliació (-10,4%

respecte l’any anterior), i 5.443 acomiadaments col·lectius per ERO amb la mesura de rescissió

de contracte (-15,7%). En total, 49.727 acomiadaments (-11,0% respecte l’any anterior).

Acomiadaments

Var. % (2014-15) 2008 2009 2010 2011 2012 2013 2014 2015

Individuals 38.969 49.174 36.296 34.871 42.515 54.576 48.904 44.284 -10,4%

Col·lectius (ERO) 9.688 16.918 13.670 11.806 16.128 8.371 6.297 5.443 -15,7%

total 48.657 66.092 49.966 46.677 58.643 62.947 55.201 49.727 -11,0%

Dades de l’Observatori d’Empresa i Ocupació de la Generalitat de Catalunya

5. CONTRACTACIÓ

El nombre de contractes celebrats l’ant 2015 és de 3.057.348. Incrementen en un 11,9% en

relació a l’any anterior. La contractació indefinida és de 325.533, que representen un 14,1%

més que el 2014, però signifiquen només el 12% de tota la contractació feta el 2015. I els

contractes temporals sumen 2.406.282 (incrementa un 11,6%), i representen el 88,1% de tots

0

10.000

20.000

30.000

40.000

50.000

60.000

2008 2009 2010 2011 2012 2013 2014 2015

Acomiadaments

Individuals Col·lectius (ERO)

21

els contractes. L’alt percentatge de temporalitat, és a dir, que la gran majoria de contractes

són de curta durada, explica que s’arribi a fer un nombre tan elevat de contractacions.

Contractació 2015 214 215 var. %

Indefinit 285.316 325.533 14,1%

Temporal 2.156.301 2.406.282 11,6%

Total 2.441.617 2.731.815 11,9%

El sector amb major nombre de contractació és el de Serveis (2.157.824), seguit de la Indústria

(359.563), la Construcció (129.020) i l’agricultura (85.408). Tots els sectors registren

percentatges de temporalitat elevadíssims.

Contractació 2015 Serveis % Construcció % Indústria % Agricultura %

Indefinit 268.149 12,4% 17.432 13,5% 36.092 10,0% 3.860 4,5%

Temporal 1.889.675 87,6% 111.588 86,5% 323.471 90,0% 81.548 95,5%

Total 2.157.824 100,0% 129.020 100,0% 359.563 100,0% 85.408 100,0%

Contractació províncies

Total Indefinit % Temporal %

Barcelona 2.034.466 255.668 78,5% 1.778.798 73,9%

Girona 254.590 31.800 9,8% 222.790 9,3%

Lleida 162.969 14.085 4,3% 148.884 6,2%

Tarragona 279.790 23.980 7,4% 255.810 10,6%

Total 2.731.815 325.533 100,0% 2.406.282 100,0%

22

6. PRINCIPALS CONCLUSIONS

Valor afegit brut: L’economia torna a créixer segons els indicadors macroeconòmics. El PIB ha

crescut el 2015 un 3,4%, segons dades de Idescat. El Valor Afegit Brut (VAB) està creixent

pràcticament a totes les comarques de Catalunya segons dades de 2014 de l’Anuari Econòmic i

Comarcal de Catalunya Caixa.

Expedients de regulació d’ocupació: Continua disminuint per tercer any consecutiu el nombre

d’ERO presentats, i també el nombre de persones afectades per la regulació d’ocupació. La

davallada dels expedients de regulació d’ocupació reflexa una millora substancial de la situació

de crisi a les empreses, no obstant, dista encara molt del nombre d’expedients presentats

abans del 2008.

A excepció de la comarca de la Conca de Barberà, totes han disminuït o mantingut el nombre

d’ERO presentats el 2015.

Persones afectades per ERO: Els afectats per ERO ha estat de 12.818, amb una reducció

considerable respecte a l’any anterior a totes les comarques excepte Terra Alta (20%), Pallars

Jussà (3%), i Osona (5%).

El sector de la Indústria és el que més ha disminuït el nombre d’afectats (-153,6% en variació

interanual), confirmant el paper de la indústria com el principal sector tractor de l’economia

catalana.

No obstant la reducció d’afectacions en el conjunt de mesures, ha augmentat significativament

la mesura de rescissió (els acomiadaments). El 42,5% del afectats han sigut acomiadats.

Empreses: El nombre d’establiments empresarials amb més de 5 empleats ve disminuint a

Catalunya des de l’any 2008. Entre l’any 2008 i 2015, s’han perdut 23.367 establiments amb

més de 5 assalariats. El 2015 experimenta una lleugera recuperació.

La major incidència dels ERO correspon a la província de Tarragona, on s’han presentat 2.5

expedients de regulació per cada 100 empreses.

Acomiadaments: El total de persones acomiadades el 2015 ha estat de 49.727, de les quals

44.284 amb acomiadament individual, i 5.443 amb acomiadament col·lectiu (ERO).

Contractació: S’han celebrat un total de 3.057.348 contractes laborals (11,9% més que l’any

anterior. D’aquests, només el 12% són contractes indefinits, i el 88% son de caràcter temporal.

El gran nombre de contractes s’explica per la gran temporalitat, és a dir, molts contractes de

molt curta durada. L’augment del nombre de contractes laborals no és una bona notícia sinó el

reflex d’un mercat laboral molt precari.

23

L’economia catalana presenta avui dos mancances cabdals que hipotequen el futur

creixement: la precarietat de les condicions laborals, i un desequilibri sectorial en detriment de

l’economia productiva.

La sensible disminució d’expedients de regulació durant el 2015 confirma que les empreses es

troben més alleugerides per una certa recuperació dels mercats i del consum intern,

circumstància que reflexa també les dades de creixement del valor afegit brut a les comarques

i del PIB global de Catalunya. No obstant, aquesta tendència és incerta al dependre de

l’evolució de factors d’estabilitat econòmica i financera de caràcter mundial. Tot i així, el ritme

de recuperació de l’ocupació és encara clarament insuficient.

La realitat en l’aspecte social és que la recuperació macroeconòmica ve apalancada per

l’enorme temporalitat de la contractació que dificulta l’estabilitat dels llocs de treball, i per

unes males condicions laborals amb molt baixos salaris. La mala qualitat de l’ocupació és en sí

un fre per a la recuperació del consum privat, i una dificultat a l’hora de solidificar el

creixement de les empreses.

Per altra banda, Catalunya necessita reorientar sectorialment el conjunt de l’economia per

enfortir seva la base productiva. L’aposta clarament ha de ser per una reindustrialització del

conjunt del país. Enfortir la indústria, sobretot en els sectors on incideixen les noves palanques

de desenvolupament sostenible, economia circular, canvi de model energètic, nanoelectrònica

i química avançada, entre altres. Crear, mitjançant polítiques industrials i d’infraestructures

per a la producció, amb inversió pública les oportunitats de desenvolupament industrial que

necessiten les comarques que han perdut més pes industrial en els darrers 20 anys.

Per a impulsar la reindustrialització és cabdal alinear esforços des de tots els agents

econòmics, socials i governamentals implicats mitjançant un Pacte Nacional per a la indústria

que fixi el full de ruta a llarg termini per a transformar el teixit econòmic des d’una perspectiva

industrialista.