clubdelecturalloseta

Anuari de lectures 2010

Jerome David Salinger, conegut com a J.D. Salinger (Nova York, 1 de gener de 1919 - Cornish, New Hampshire 27 de gener de 2010) va ser un escriptor estatunidenc.

2

Salinger, de pare jueu i mare catòlica, va estudiar a la Valley Forge Military Academy. Més tard passà per les Universitats de Nova York i Columbia. Mobilitzat per l'Exèrcit el 1942, participà en el desembarcament de Normandia (1944). Llicenciat el 1945, el mateix any començà a publicar els seus primers contes a la revista The New Yorker, que de seguida obtingueren una gran repercussió. Un d'aquests, la petita obra mestra A perfect day for bananafish (“Un dia perfecte per al peix banana”, 1948) és el retrat d'un personatge desficiat, que acaba en suïcidi, estava inspirat en la mort del seu company d'armes, Seymour Glass, que inspiraria un cicle narratiu de quatre obres.

La seva única novel·la, The catcher in the Rye (El vigilant en el camp de sègol, 1951, editada a The New Yorker el 1945-46) presenta a un adolescent, Holden Caulfield, amb trets paranoics, que s'escapa de l'acadèmia on estudia per tornar a Nova York, d'amagat. Amb un llenguatge, estil i expressivitat propis dels adolescents, és un títol modèlic de narració d'aprenentatge, basat en Mark Twain però amb un humor més àcid. El 1953 recopilà els seus relats a Nine stories (Nou contes; traducció catalana de Quim Monzó). Després només publicà tres llibres més: Raise high the roof beam, carpenters (Pugeu la biga mestra, fusters, 1955; traducció catalana de Manuel de Pedrolo), Franny and Zoey (1961, novel·la breu que recopila dues narracions editades independentment el 1955 i 1957; traducció catalana de Jordi Sarsanedas) i Seymour: an introduction (1963). Aquestes tres darreres obres s'ambienten al voltant de Seymour i la seva família, que s'inicia amb el magistral relat del seu casament i culmina amb l'auto-descripció de la seva destrucció, passant per l'univers místic dels seus germans Franny i Zoey. Des de principis dels seixanta, Salinger deixà de publicar, amagant-se de tothom, prohibint que apareguessin les seves fotos -o qualsevol altra il·lustració- a les reedicions dels seus llibres i negant-se a vendre els drets d'autor al cinema.

Tot i la brevetat de la seva obra, és una de les més rigoroses de la literatura nord-americana, implacable anàlisi de les neurosis que assolen l'home inadaptat socialment. La seva obra més reconeguda, The catcher in the Rye (El vigilant en el camp de sègol), de la qual se n'han venut més de 65 milions de còpies a tot el món, ha tingut una influència important en la narrativa moderna.

Salinger morí el 27 de gener del 2010 per causes naturals a casa seva, a Cornish (New Hampshire), on va passar aïllat els últims 30 anys de la seva vida.

[De Wikipèdia]

Parafrasejant el protagonista diríem: “Hosti, tu, quin cony de novel·la més fastigosa, expressions que empra per pa i per sal. Llenguatge de jovencà incomprès, inconformista amb el món, creador de conflictes en el que la soledat és un component essencial de la seva existència, fina al punt que se n’adona que només pot confiar amb la germana petita. Novel·la que reflecteix la vida d’un jove falt de motivacions per viure amb interès i saber aprofitar les alegries que pot donar. Això dins la societat americana de mitjans segle XX.

3

Sebastià Alzamora i Martín (Llucmajor, Mallorca, 1972) és un escriptor, crític literari i gestor cultural mallorquí. Autoproclamat membre del grup poètic anomenat Imparables.

Biografia

Llicenciat en Filologia Catalana per la Universitat de les Illes Balears, es va fer conèixer amb el poemari Rafel (1994; Premi Salvador Espriu). Ha també publicat Apoteosi del cercle (1997), Mula morta (2001) i El benestar (2003).

Com a narrador, ha publicat L'extinció (1999), Sara i Jeremies (2002), La pell i la princesa (2005), Nit de l'ànima (2007) i Miracle a Llucmajor (2010). És autor de l'assaig sobre Gabriel Janer Manila L'escriptura del Foc (1998). També participà a Imparables, Una antologia (2004) i publicà amb Hèctor Bofill i Manuel Forcano Dogmàtica Imparable (2005). Com a articulista, és col·laborador dels diaris Avui i Ara.

Des del desembre de 2007 és director de la revista "Cultura".

Guardons

1994: Premi Salvador Espriu per Rafel1996: Premi Bartomeu Rosselló-Pòrcel dels Premis 31 de Desembre de l'Obra Cultural Balear.1999: Premi Documenta de narrativa2002: Premi Ciutat de Palma per Sara i Jeremies2003: Premi Jocs Florals de Barcelona per El Benestar2005: Premi Josep Pla de narrativa per La pell i la princesa2008: Premi Carles Riba de poesia per La part visible [De Wikipèdia]

4

Miracle a LlucmajorSebastià AlzamoraProaSubtitulada Una novel·la sobre la força de l’amor i el desig de volar, tracta, a partir d’una base real, el protagonista de la història podria haver estat el mateix a la vida real, assumpte que aclareix l’autor a l’epíleg, d’en Pere de Son Gall, jove amb la forta dèria de construir un aparell per poder volar ascendint i descendint en vertical. A partir d’aquí la trama s‘endreça amb la coreografia pròpia del poble, els personatges importants, bàsicament el batle i el capellà (no hi apareix, curiosament, el mestre més que tangencialment) les famílies d’en Pere i els veïnats de ca s’Hereu, amb el poderós patriarca i la filla. Hi surten també tres dones catalanes de la Lliga del bon mot, que vénen a

predicar la decència en el parlar i acaben, dues d’elles, casades amb llucmajorers, concretament amb el batle i amb l’amic d’en Pere. I aquest amb la filla del veí enemistat i enemic furibund de la família que, ja de casat, s’havia enamorat de la mare d’en Pere i d’aquí li venia tota la rancúnia cap a la família. No deixa d’aparèixer la sospita, també històrica, que en De la Cierva, li havia copiat la idea al jove inventor de Llucmajor quan va inventar l’autogir. La novel·la, de bon llegir, està adobada amb bones dosis d’humor i algun sarcasme, especialment cap a la figura del capellà. Hi surt Maria Antònia Salvà (de la qual l’autor també ens conta que ho hi té res a veure amb la realitat) com enllaç dels dos joves enamorats i altres personatges de la vila com pugui ésser el jove que no està bé del cap i, protagonista, per cert, del darrer moment de la novel·la amb una aparició fantasiosa i metafòrica de la tesi del llibre. Intenta reflectir l’època, anys vint i del segle passat, i ho aconsegueix en molts aspectes; no tant en el que fa amb el casament del batle i la catalana, tots dos vidus, la cerimònia del qual podria pensar en una unió matrimonial catòlica d’avui en dia. Tampoc en la utilització de teles per recollir ametles.

5

John SteinbeckVa néixer el 27 de febrer de 1902 a la ciutat de Salinas, població situada a l'estat nord-americà de Califòrnia. Morí el 20 de desembre de 1968 a la ciutat de Nova York a conseqüència d'un infart de miocardi.

Obra literària

El 1929 escriví la seva primera novel·la Cup of gold: A life of Sir Henry Morgan, Buccaneer, with Ocasional Reference to History, una ficció històrica basada en la vida de Henry Morgan, però que no tingué èxit. El 1935 publicà Tortilla Flat, amb la qual rep la medalla d'or a la millor novel·la escrita per un californià concedit per la Commonwealth Club of California. Aquest compendi d'històries humorístiques sobre gent jove durant la Gran depressió obtingué cert èxit. Aquest èxit el permeté publicar obres més serioses sobre la Gran depressió, obres com Of Mice and Men ("Homes i ratolins", 1936) i In Dubious Battle que aconseguiren notorietat. Després de The Long Valley (1937) i Their Blood is Strong (1938), un reportatge sobre els treballadors immigrants, publica The Grapes of Wrath ("El raïm de la ira", 1939), la seva obra més completa i més famosa. No obstant això, estimant que aquesta obra era massa revolucionària per a tenir èxit acordà amb el seu editor un tiratge petit. El llibre arriba a l'èxit però se li retreu el llenguatge utilitzat així com les idees desenvolupades, arribant-se a prohibir en diverses ciutats de Califòrnia. Per aquesta obra aconseguí l'any 1940 el Premi Pulitzer de novel·la, el mateix any en què fou adaptada al cinema per John Ford. Després d'escriure l'any 1947 a Mèxic la seva novel·la The Perl, que fou adaptada per ell mateix al cinema, realitzà un viatge fins la Unió Soviètica, juntament amb el fotògraf Robert Capa. El 1952 realitzà la seva novel·la més popular, The East of Eden ("A l'est de l'Edén"), un llibre escrit com a herència de les seves idees per als seus fills. L'any 1962 li fou concedit el Premi Nobel de Literatura pels seus escrits realistes i imaginatius, en els quals combina l'humor comprensiu i l'opinió social afilada.

[De Wikipèdia]

6

De ratones y hombres, Ratolins i homes, en la versió catalana, és una novel·la curta en extensió, tan sols té 110 pàgines i amb lletra de cos mitjà. Però també és una novel·la senzilla en la seva trama, uns pocs personatges a més de la parella protagonista, i que disposa de pocs ambients, un camí, una granja i alguns exteriors. Fins i tot ha esdevingut una novel·la d’institut, o sigui de lectura obligada per a joves. Per què aquesta importància si tot és tan simple? Precisament perquè son les coses senzilles, quan són autèntiques, que tenen més valor que les complicades amb adobs afetis i barroquisme. La novel·la descriu de forma superba l’amistat entre dos homes molt diferents, l’un, normal, viu, sense cap excepcionalitat, llevat de la tasca que s’havia proposat feia estona i que la du a terme sempre amb renecs i queixes, i que és la de protegir a l’amic, gran, gros, amb molta força física, però disminuït mentalment, molt bo, com un al·lot, però que necessita la guia i protecció d’algú. Aquesta relació, emmarcada dins la crisi econòmica dels anys 30 del segle passat dins l’amèrica profunda dels Estat Units d’Amèrica, juntament amb el problema creat sense voler i que acaba de forma tràgica, dramàtica, conformen aquest llibret de fàcil lectura, entretengut, que pot parèixer una obra menor i que, segurament, no ho és.

7

Maria Antònia Oliver Cabrer (Manacor, 1946) és una destacada escriptora mallorquina en llengua catalana resident a Barcelona des de 1969. És principalment coneguda per la seva producció novel·lística i de narrativa breu, però també ha conreat la traducció (al català i castellà), l'assaig literari, la literatura infantil, la dramatúrgia i el guionatge. A 2010, ja te 40 anys de publicacions i un nombre de premis per avalar la seva trajectòria.Una de les escriptores capdavanteres de la generació literària dels 70 (igual que el seu marit, Jaume Fuster, q.e.p.d.), s'inicià en la literatura amb novel·les centrades en la problemàtica de les transformacions de la societat a Mallorca, amb una base rondallística, fantàstica i onírica. La seva narrativa és variada i dóna un protagonisme especial a la dona. Té unes onze novel·les publicades. Una de les seves produccions més destacades és dins el camp de la novel·la negra, on produeix la sèrie de la detectiva mallorquina afincada a Barcelona, la Lònia Guiu, i que toca temes de crítica social en un ambient trepidant. També en el camp de la crítica social, una de les seves obres més poderoses és Joana E. (1992), amb la qual guanyà el Premi Prudenci Bertrana i que toca el tema dels canvis socials a la postguerra.En el camp de la narrativa breu, forma part del col·lectiu Ofèlia Dracs i també te 6 reculls de la seva narrativa breu, una de les quals el volum L'illa i la dona (2003), que recull una selecció de les obres anteriors. Ha col·laborat en publicacions com ara El Correo Catalán, Serra d'Or, Canigó, Amb Potes Rosses, Diari de Barcelona i l'Avui. En col·laboració amb el fotògraf Toni Catany publicà el llibre-reportatge Les illes (1975). Com a traductora de l'anglès, francès i italià, ha traduït al català obres de Virginia Woolf, Robert Louis Stevenson, Mark Twain i Herman Melville (la seva versió de Moby Dick mereixé el Premi Literatura Catalana de la Generalitat el 1985), entre altres, i també ha traduït obres al castellà. Les seves obres, al seu torn, han estat traduïdes a l'alemany, anglès, castellà, francès, italià, neerlandès i portuguès.

[De Wikipèdia]

8

O la desfeta de sis germanes de casa bona. En dues parts i un epíleg conta, el llibre, la història de sis germanes de mitja edat durant els anys 70, ja més madures en els 80 i l’epíleg, o final, durant els 90. Les germanes, del que podríem dir de casa bona, amb possessions i terres, com tenien un temps les cases bones de Mallorca, sempre unides, sempre barallant-se, igual que els cans quan juguen que així es poden fer moixonies com envestir-se fins a produir-se mal, encara que no molt. D’aquí el títol i referència a una dita: amor de germans, amor de cans. De les germanes, tres són casades, i de les altres tres fadrines una és monja, l’altra de les vagues de solemnitat i la tercera un poc deficient. Aquesta, en molts moments de la

novel·la és la que du la història, la que no ho és tot, la que no entén les coses i que resulta que, a vegades hi veu més que totes. La història és simplement , i ja és molt, un estudi psicològic de com poden ser , millor, de com han estat, diverses dones típiques mallorquines: els seus costums, afanys, interessos, comportaments, etc., en relació amb la família i amb la societat d’un poble no massa gran, on tothom es coneix. Tot això ve adobat amb les característiques dels marits, fills, situacions de malalties, morts, la història de la monja, ben il·lustrativa per cert, i el final tràgic de la germana menor, deficient, eixelabrada, lúcida, franca i visionària en alguns moments. La lectura, fàcil, t’introdueix dins la societat mallorquina amb la seva parla col·loquial, rica i poc valorada. La novel·la podria ser, igualment, us assaig sobre el tarannà de la dona mallorquina i, per extensió de l’home. No té tanta importància que vagin fonent el patrimoni familiar com qui ni se’n tem. Pens que d’aquesta novel·la es podria fer una pel·lícula i que podria resultar molt digna.

9

Virginia Woolf (Londres 1882 - Lewes, Sussex, 1941) va ser una escriptora anglesa. Va introduir-se en el món de la literatura gràcies al seu pare, Sir Leslie Stephen. Mai no va anar a escola, els estudis els va fer a casa seva.

El 1912 es va casar amb Leonard Woolf, que amb diversos companys fundaren l'anomenat grup de Bloomsbury (anomenat així arran del lloc on era situada la casa de la parella). Juntament amb el seu marit va fundar l'editorial Hogarth Press, que va donar a conèixer joves promeses de l'època que es van consagrar, com T.S. Eliot i K. Mansfield.

Les novel·les L'habitació de Jacob (1922), Mrs Dalloway (1925, que palesa la influència de la psicologia de Freud tot expressant els sentiments dels personatges mitjançant imatges, metàfores i símbols) i Al far (1927) van destacar per, a part del seu geni, la seva gran originalitat. Cal destacar les novel·les Els anys (1937) i Entre els actes (1941). També va ser una destacada defensora dels drets de la dona amb obres com Una habitació pròpia.

Patí la malatia psíquica anomenada trastorn bipolar i se suïcidà, el 28 de març de 1941 al riu Ouse ficant-se pedres dins les butxaques de l'abric.

La seva tècnica de monòleg interior i l’estil poètic es consideren entre les contribucions més importants de la novel·la moderna.

[De Wikipèdia]

10

Flush és la història d’un ca, d’un ca spaniel, parescut al de la fotografia de la portada que, a la vegada, se semblava a la senyora que havia de fer companyia, una senyoreta malalta què es curada per l’amor. Flush és un gos intel·ligent que intueix i veu les coses que passen tant o més que les persones. O això és el que ens fa creure l’escriptora. Tot el llibre tracta de la vida de Flush, d’alguns dels seus moments de canvi crucials, per a la seva vida, canvis de propietari, de situació i d’atenció. Va ser un ca privilegiat que visquè durant l’època victoriana a l’Anglaterra burgesa. El seu instint observador i les reflexions que fa entorn de la gent que l’envolta ens donen una estampa de la societat benestant anglesa de l’època indicada, el lloc on vivia, les seves preocupacions, el devenir històric i alguna pinzellada de l’altra societat, la pobra, la miserable d’abans de l’època industrial. És, idò, una novel·leta senzilla, curta, però escrita amb sensibilitat, adobada amb fragments poètics i de lectura fàcil, característiques que fan emprar

l’adjectiu de deliciosa per part d’alguns crítics. És, en definitiva, una biografia d’un ca acompanyat de la seva madona, l’escriptora Elizabeth Barret, i del seu pretendent, futur espòs, un viatge a Itàlia, i els esdeveniments d’aquet parella durant uns anys en la vida de Flush.

11

Truman Capote, escriptor estatunidenc, va néixer, amb el nom de Truman Streckfus Persons, a Nova Orleans (Louisiana) el 30 de setembre del 1924 i va morir a Los Angeles (Califòrnia) el 25 d'agost del 1984.

Passà la infantesa entre Nova Orleans, Jacksonville (Mississipi) i Monroeville (Alabama). En aquest darrer lloc visqué a partir de 1930, amb unes ties paternes, font d'inspiració d'algunes de les seves narracions.

El 1932 la seva mare es tornà a casar, amb Joe Capote (de qui adoptà el cognom), i anà a viure amb ells a Nova York i després a Greenwich, Connecticut, on completà els estudis secundaris.

El 1943 començà a treballar de corrector a The New Yorker, i a partir de 1944 es publicaren els seus contes, tant en aquesta revista com a Harper's Bazaar i Mademoiselle. Van rebre molt bona acollida de crítica i públic.

El 1948 s'edità el seu primer llibre, Other voices, other rooms (Altres veus, altres àmbits), que el consagrà definitivament. A part d'aquest, la seva obra, en format de llibre, només consta de nou títols més: A tree of night (Un arbre de nit, 1949, contes), The grass harp (L'harpa d'herba, 1951, novel·la), Breakfast at Tiffany's (Esmorzar a Tiffany's, 1958,

12

novel·la), In cold blood (A sang freda, 1966, novel·la), Christmas souvenir / The Thanksgiving visitor (Record de Nadal / El convidat del Dia d'Acció de Gràcies, 1966, 1969, narracions, traducció catalana de Quim Monzó), Music for chamaleons (Música per camaleons, 1980, contes i narracions, traducció catalana de Quim Monzó), Answered prayers (Pregàries desateses, 1987, novel·la inacabada), Portraits (Retrats, 1987, articles) i el volum The dogs bark, que recull diaris de viatge, retrats i articles com Local color (1950) i The muses are heard (1956).

D'una prosa de gran riquesa poètica, l'imaginari de l'obra de Truman Capote és, als inicis, el món del sud d'Estats Units, amb situacions marcades per la soledat, la decepció i, sovint, la crueltat del desig rebutjat.

Els personatges de Capote tenen la seva exemplificació en Holly Golightly, la protagonista de Esmorzar a Tiffany's, definida com un "animal salvatge", algú ferit per l'amor. No lluny d'ella hi ha els dos assassins protagonistes de la seva obra cimera, A sang freda, basada en fets reals ocorreguts a Kansas el 1959, dos éssers desplaçats, víctimes tràgiques de les circumstàncies, que serveixen a l'autor per fer una dura crítica de la pena de mort. Amb aquest llibre (escrit parcialment a Platja d'Aro i Palamós) Capote fundà un nou gènere, que va anomenar "non fiction", literatura sense ficció, i que fou la base del que després s'ha conegut com a "Nou Periodisme".

Homosexual reconegut, es relacionà, fins els anys seixanta, amb l'alta burgesia de Nova York, i es mogué en ambients de luxe, fins que li giraren l'esquena als anys setanta –fet del qual se'n venjà a la satírica Answered prayers. Alcoholitzat, els dos darrers anys de la seva vida pràcticament deixà d'escriure. Pel seu estil, minuciós i líric, i la volada tràgica de la seva obra, breu però magistral, Truman Capote és un dels grans escriptors del segle XX.

[De Wikipèdia]

13

Aquesta és una edició antiga. N’hi ha de més modernes i també en català.A sangre fría és una de les novel·les de Truman Capote més eixides i celebrades. Publicada en els anys 60 passa per ser la primera novel·la que no és de ficció, sinó que conta la realitat d’un assassinat múltiple, quatre persones d’una mateixa família, així com diu el títol, a sang freda, aparentment sense motius personals, gent desconeguda o, en aquest cas, coneguda de referències llunyanes. L’autor es va informar detalladament del fet, del procés i dels antecedents de com, dos personatges sortits de la presó sota paraula van a una casa de camp on hi vivia una família formada per pare i mare i un fill i una filla joves, pensant que hi trobarien una caixa de cabdals amb molts de doblers (això és el que havia contat a un d’ells un company de presó). Així que no hi troben doblers maten les quatre persones, no per despit sinó per no deixar testimonis. El fet en si no s’allunya molt d’altres episodis que passen per Amèrica quan una persona, o vàries, desquiciades o boges, temporalment o permanentment, amb armes

que sempre tenen a mà es converteixen en assassins. Però el que destaca en la novel·la, bastant llarga, és el detall, la minuciositat, l’exactitud en què l’autor descriu, conta, relata i dialoga respecte dels diversos personatges principals i secundaris. A més és com una crònica d’allò anunciat, tot s’esdevé tal com conta que passarà, tal com es produeixen els esdeveniments, sense girs inesperats, sense introduccions de noves situacions, sinó tot tal com s’espera, amb parsimònia, amb detall, sense deixar res a l’aire. Hi surten, doncs, les referències anteriors, del moment i posteriors, de la personalitat de cada un dels personatges, les situacions, els llocs, referències creuades, antecedents, conseqüents... En definitiva no hi falta res. I acaba com s’espera que toca acabar.

14