Rea

liza

do

po

r fo

toe

scue

la.n

et

TOTS SOM FEM ENS SENTIM ESCOLA

Memòria EscolarCURS 2011/12

AssociacióParesMaresNtra. Sra.del Rosario

LIPDUB

Sumari. Editorial 3. Vivim l’escola 4. Sortides 18. Àlbum Escolar 28 . Àlbum Extraescolar 50. Tempus... 56. ...Fugit 76. Virtutes manent 94

Coordinació: Montse Ballestero i Dolors MadrenasFotografi es: Arxiu col·legi “Nuestra Señora del Rosario” www.fotoescuela.netDisseny i maquetació: Fotoescuela.netImpressió: www.diforama.net i Fotoescuela.netDep. Legal:

EditorialCom és ben sabut, la tecnologia present a l’educació ha canviat radicalment en el darrer mig segle. Dels projectors de transparències i diapositives, dels radio-cassettes i les cintes de vídeo beta, des del guix i la pissarra verda, concebuts i utilitzats com equipament docent, fi ns a les pissarres digitals i els ordinadors portàtils entesos com a material escolar de i per a l’alumnat, hi ha un salt molt gran en termes tecnològics però sobretot pedagògics.

Les Tecnologies de la Informació i la Comunicació (TIC) i les Tecnologies de l’Aprenentatge i el Coneixement (TAC) estan induint un accelerat procés de canvi social en tots els àmbits de la nostra vida: les relacions, el treball, l’aprenentatge. Moltes vegades, personalment crec que massa, els centres educatius circulem per una via secundària, més lenta, com si el temps estigués aturat, com si el que passa a fora no anés amb nosaltres, en defi nitiva, veient passar la societat per la fi nestra.

Nosaltres som conscients que no podem donar una educació de qualitat si no oferim un entorn enriquidor que s’apropi a la realitat que hi ha fora de les aules.

Des de ja fa un temps l’escola ha cregut fermament que aquesta és la línia pedagògica a seguir perquè no pot deixar de caminar paral·lelament al procés que es viu fora de les parets de l’escola. Per això, i gràcies al suport de les famílies, està aportant nous recursos i entorns d’aprenentatge basats en tecnologies interactives, on combinen diversos elements: pissarres digitals, canons projectors, ordinadors portàtils, recursos interactius, aplicacions, serveis web,...per tal de fer realitat la necessitat de canviar aquesta situació el més aviat possible.

Som de la visió que l’entorn de les TIC-TAC és més sumatiu que substitutiu.

Els temps han canviat. Molts docents joves són ja fi lls de la societat més tecnifi cada, i els més veterans hem pogut constatar que la tecnologia és una eina que, ben utilitzada, potencia l’efi càcia del bon professor. No es tracta de competir amb la capacitat instructiva de la tecnologia, sinó d’aprofi tar-la en benefi ci de les necessitats de l’educació actual, que és cada vegada més exigent.

Tampoc podem caure en el parany que les TIC/TAC ho són tot a l’educació; ens faríem molt de mal si així ho penséssim. Quin paper hi juguen les persones en tot això?

Des de l’escola sempre hem parlat d’una Educació Integral, per tant d’un procés d’acció sobre tots els aspectes de la personalitat del nen/a, noi/a, jove/a que tenim al davant, i per tant el MESTRE, en majúscules com deia Salvador Espriu, pot confi ar als recursos tècnics allò que aquests recursos poden fer millor que ell mateix: la informació estricta, part de l’aprenentatge acadèmic, mentre es reserva la part més important del procés: la transmissió de valors, de creences, de

sentiments, de vivències i d’actituds, on la fi gura del MESTRE resulta insubstituïble, entre d’altres raons perquè això s’aprèn mitjançant l’exemple i la relació personal.

De poc ens valdran les TIC/TAC si ens allunyen de jugar a pilota al pati, de xerrar amb els amics a la grada, de sortir d’excursió amb els pares el cap de setmana, de continuar veient que el company/a ho està passant malament per un motiu o altre.

El camí de l’educació és llarg i en aquests moments de retallades fa molta pujada, però els ànims són forts i no defalleixen ja que l’esforç que suposa queda recompensat pels fruits.

Un cop més hem volgut ser innovadors en la nova presentació de la revista d’enguany i hem incorporat codis QR . Aquests elements són ja gairebé una icona dels nostres temps. Gràcies aquests codis QR podreu accedir i gaudir de continguts més diversos, més variats, més interactius, més visuals, més auditius... i per tant tindreu informació complementària que afegeix valor a la revista d’aquest any.

Ricard LópezDirector Pedagògic

BONS RECORDS

Benvolgudes i benvolguts,

De nou fi nalitzem un curs escolar, i el primer que ens torna a venir al cap és el tòpic que tants i tants cops hem sentit i inclús hem dit; allò que més o menys resa: “el temps passa volant. Sembla que fos ahir…”

I és que certament el temps passa massa ràpid, no el podem retenir ni atrapar amb les nostres mans, però a la vegada és aquest propi pas del temps el que ens compensa amb els bons records, aquells que sí que podem aturar a les nostres ments i que ens acompanyaran durant molts i molts anys de forma perdurable: el primer dia de curs, el retrobament amb els amics i els mestres, els primers exàmens, els esforços per progressar com a persones, les activitats extraescolars, i tot allò que el temps no pot esborrar, ni manipular, ni malmetre.

Un temps que passa inexorablement, però que a la vegada ens ensenya, ens fa més madurs, més experimentats, i sobre tot, ens fa encarar el futur amb optimisme i il·lusió, per tornar a gaudir d’aquells bons moments que ens esperen i que passaran a convertir-se després també en bons records.

Que tingueu un molt bon estiu, i que us ompliu de bons records.

LA JUNTA DE L’AMPA

Coordinació: Montse Ballestero i Dolors MadrenasFotografi es: Arxiu col·legi “Nuestra Señora del Rosario” www.fotoescuela.netDisseny i maquetació: Fotoescuela.netImpressió: www.diforama.net i Fotoescuela.netDep. Legal:

2011

/20

12

4

Viv

im l’

Esco

la

Viviml’Escola

2011/20

12

5

Vivim l’EscolaFi de Curs 2010 / 2011

Després de tancar l’edició de la Memòria Escolar 2010/2011, encara vam viure moments molt intensos: sortides de fi de curs, festivals, sopar de germanor, casal d’estiu,...

2011

/20

12

6

Viv

im l’

Esco

la

El setembre sempre desperta un munt de sentiments: els nervis de veure de nou els companys, la il·lusió d’encetar un nou curs, professors i assignatures noves,...I per acompanyar-nos i guiar-nos durant aquests nou mesos de convivència, el nostre lema d’escola:

Inici de Curs 2011 / 2012TOTS SOM FEM ENS SENTIM ESCOLA

2011/20

12

7

Vivim l’EscolaVerge del Roser

Un cercavila amb capgrossos i músics per tota l’escola va donar el toc de sortida de la Festa Major. L’endemà, el 7 d’octubre, una celebració al pati, una xocolatada per llepar-nos els dits i titelles, jocs de cucanya, gimcanes,... ens van fer gaudir d’un dia molt especial.

Un dia diferentEl dia diferent d’aquest curs es va plantejar amb l’objectiu de valorar l’energia elèctrica, que per a nosaltres és imprescindible, però que en d’altres punts del planeta, com a Puyo, és una necessitat.Durant tot el dia, els alumnes i professors van poder valorar els avantatges i els inconvenients d’un dia sense llum. I, mitjançant diverses activitats, tots ens vam adonar d’aquesta realitat i de la necessitat de col·laborar intensament en el projecte.

TOTS SOM FEM ENS SENTIM ESCOLA

2011

/20

12

8

Viv

im l’

Esco

la

Park Güell

Excursió a Gualba (CM)

Park Güell

Vel minus alit in porerovides et utstrundit, quis aut parit ut ut harchilquatessed Uga.

Nam eossitaecum que nis eicid quia dist, eturio. Usant pos acil ipit modis mos.

Nam eossitaecum que nis eicid quia dist, eturio. Usant pos acil ipit modis mos.

NadalFestival de

Arriba el Nadal i a tots, nens, nenes i mestres, ens agrada compartir amb les famílies la joia d’aquest temps.Després d’algunes setmanes d’assaig, de molta concentració i de molt esforç per part de tothom, els nens i les nenes van actuar com a veritables artistes i van oferir cantades de nadales, balls i un pessebre vivent al claustre que va fer gaudir a petits i grans.

Nadal

2011/20

12

9

Vivim l’Escola

Un any més, les tradicions nadalenques no podien faltar a la nostra escola: vam rebre la visita del Pare Noel i vam fer Cagar el tió.El Pare Noel va arribar carregat de regals que va anar repartint per tot el centre. Cada cicle el va rebre amb il·lusió i del seu sac en van sortir regals i caramels.L’últim dia de classe, el tió va cagar per als més petits, que s’havien encarregat d’alimentar-lo durant les setmanes anteriors. Entre cantades i cops de bastó el tió els va obsequiar amb llaminadures i regals.

Pare Noel i Caga Tió

2011

/20

12

10

Viv

im l’

Esco

la

Setmana MulticulturalA fi nals de gener vam commemorar la Diada de la Pau, una celebració que va iniciar la setmana multicultural. Van ser dies plens d’activitats relacionades amb la multiculturalitat i la solidaritat: tallers, un esmorzar i un sopar solidaris i, per cloure la setmana, el show, un espectacle realitzat pels alumnes de 3r d’ESO.Totes aquestes activitats van fer viure, a tots els que formem l’escola, uns dies plens de solidaritat i multiculturalitat.

Totes aquestes activitats van fer viure, a tots els que formem l’escola, uns dies plens de solidaritat i

2011/20

12

11

Vivim l’Escola

CarnestoltesUna setmana de disbauxa i la rua al voltant de l’escola van fer-nos viure intensament, a infantil i a primària, el Carnestoltes a l’escola.Vam venir disfressats d’un ofi ci, amb pijama, amb la disfressa que més ens agrada, amb ornaments al cap i, divendres, vam representar, entre tots, les èpoques de la història. Els carrers del voltant de l’escola es van omplir de troglodites, egipcis, grecs, ...

Diada de la famíliaEl dia 22 d’abril, sota un cel que amenaçava pluja, un gran nombre de famílies de l’escola vam gaudir d’un matí junts ple de diversió.Infl ables, jocs gegants, taller de maquillatge, afaitar globus, obres de teatre,... van ser algunes de les activitats que els petits i no tan petits, vam poder realitzar a les instal·lacions del col·legi.Un tros de coca amb xocolata desfeta i una gran traca fi nal van ser els moments àlgids d’un matí especial.

2011

/20

12

12

Viv

im l’

Esco

la

Setmana CulturalPels volts de Sant Jordi tota l’escola es va impregnar de cultura. Moments de lectura en silenci, la visita d’en Gerónimo Stilton, els lliuraments dels premis dels Jocs Florals, la Rambla de Sant Jordi al pati, la gravació del lipdub, els concerts de primavera, les olimpíades matemàtiques i diferents tipus de tallers que giraven entorn el món de les lletres i l’art van ser les activitats de què vam gaudir.

2011/20

12

13

Vivim l’Escola

2011/20

1220

11/2012

2011

/20

12

14

Viv

im l’

Esco

la

Sant Jordi Pots veure amb els codis QR els vídeos de cadascun dels premiats

Cicle Inicial

Cicle Mitjà

Infantil

Christian Iparraguirre

3r Anglès Poesia

IF I COULD TOUCH THE SKY

Lídia Almau

4t Anglès Poesia

MY WORLD

Jan Capel

3r Català PoesiaSANT JORDI

Mariona Vicens1r Català PoesiaLA DIADA DE SANT JORDI

Jan Abril

P4 Català PoesiaLA NIT

Lucia Fernandez

P3 Català Poesia

SANT JORDI

Edgar Rios

P5 Català

ENDEVINALLA

Paula Forgas

1r Anglès Poesia

SPRING

Laura Magriñá

2n Català Poesia

ABRIL

Arnau Montiel

2n Castellà Poesia

DON QUIJOTE

Clàudia González

3r Castellà Poesia

PARA TI ESTA ROSA

Alba Canalejas

4t Castellà Poesia

CUANDO SE ABRE EN LA MAÑANA

Alícia Carrasco

6è Català Prosa

L’AVENTURA DE VIATJAR ALS TMB

2011/20

12

15

Vivim l’Escola

Cicle Superior

Cicle Mitjà

Lídia Almau

4t Anglès Poesia

MY WORLD

Laura Magriñá

2n Català Poesia

ABRIL

Arnau Montiel

2n Castellà Poesia

DON QUIJOTE

Anna Sala

5è Català Poesia

PERAMOLA

Alba Canalejas

4t Castellà Poesia

CUANDO SE ABRE EN LA MAÑANA

Enric Chueca, Júlia Pich, Pau

Fernández, Pau Jurado, Martina

Parés, Neus Gascón, Sergi Ginesta,

Sofía Cabero, Álvaro Capel

4t Català Teatre

UNA VEGADA ERA UN REI

Alícia Carrasco

6è Català Prosa

L’AVENTURA DE VIATJAR ALS TMB

... continua a la pàgina 86 amb els premiats dels Jocs Florals d’ESO

Sant DomènecEl dijous 24 de maig vam celebrar la festa del nostre patró, Sant Domènec. Tots junts, sota un sol radiant, vam gaudir de diferents balls i pregàries.Durant la celebració, també vam acomiadar uns alumnes molt especials, els nois i les noies de 2n de BAT. Després de 15 anys a l’escola, ens van dir adéu recordant experiències viscudes i encoratjant els més petits a esforçar-se i a viure plenament.

2011

/20

12

16

Viv

im l’

Esco

la

petits a esforçar-se i a viure plenament.

Setmana de l’EsportCom és tradició a la nostra escola, a fi nals de maig, vam celebrar la setmana de l’esport. Tots els alumnes van poder demostrar les seves habilitats i aptituds atlètiques participant en les diferents proves de les olimpíades.La setmana va cloure amb la Diada de l’Esport on tots els equips d’extra-escolars van realitzar partits gaudint i jugant amb un gran esperit esportiu.

2011/20

12

17

Vivim l’Escola

2011

/20

12

18

Sort

ides

Sortides

Aquestes són algunes de les sortides d’aquest curs 2011-12.Els qui esteu interessats a veure-les totes podeu accedir-hi mitjançant

la web de l’escola http://dominiquesdelensenyament.com/

2011/20

12

19

Sortides

Collserola (5è EP)

Parc de Malgrat (CM)

Convivències (CS, ESO, BAT)

Park Güell (1r EP)

El ritme de cada dia, ens fa viure ràpidament i, de tant en

tant, convé fer una aturada i respirar, adonar-nos de com

ens sentim i redescobrir a qui tenim al costat.

Això és el que han fet els alumnes grans de l’escola en

aquestes jornades.

Tot passejant pel bosc, els alumnes de 5è EP van conèixer

diferents aspectes sobre la fl ora i la fauna d’aquesta

serralada pre-litoral: van descobrir quines són les plantes

autòctones, quines estratègies fan servir els animals per

amagar-se,...

Els alumnes de CM van gaudir d’una jornada de convivència

amb to de joc.

Van participar en una gimcana d’onze proves variades

dins d’un entorn màgic i musical: tecles i gomes gegants,

tirolines, castells de fusta…

Una gimcana els va portar a descobrir tots els secrets

que amaga aquest Park tan especial: mussols ocults, la

bugadera, els castellers, la boca de la balena, la sargantana,

el barret màgic que concedeix desitjos… Per cloure la

sortida, van elaborar un trencadís que es van endur cap a

casa amb molta il·lusió.

2011

/20

12

20

Sort

ides

Parcs i jardins (6è EP)

Castanyada a Arbúcies (INF) Vandellós (BAT)Els alumnes d’infantil van realitzar una gimcana per trobar

la Maria Castanyera i portar-li castanyes. Es van pintar la

cara d’esquirols, castanyes, papallones,… van veure glans,

pellons de castanya i li van fer un collaret de fulles a la

Maria. I com que li van cantar les seves cançons i estava tan

contenta, va repartir castanyes per a tothom.

Una introducció a la vida d’Antoni Gaudí, la façana de la

Passió i la del Naixement, l’interior del temple, inspirat en

un immens bosc, i el museu van fer conèixer als alumnes

aquest impresionant monument.

Obrir l’escola al barri és un dels objectius que els alumnes

de 6è d’EP assoleixen en realizar les activitats que organitza

l’Associació de veïns i amics del Passeig de Sant Joan. Una

passejada observant fl ors i arbres, la plantació de parterres

i la participació en un concurs d’expressió escrita i un altre

de fotografi a van ser aquestes activitats.

Sagrada Família(2n EP)

Els alumnes de Batxillerat van gaudir de la visita a la Central

Nuclear de Vandellós I. Els van explicar les etapes de

desmantellament i es van apropar a la realitat de la Central

i de l’Energia Nuclear, i van poder resoldre molts dubtes i

incerteses.

2011/20

12

21

Sortides

Can Montcau (CI)

Nutrexpa (3r EP)

Monestir Santes Creus (2n ESO)

Planetari (2n EP)

Enguany els nens i les nenes de Cicle Inicial es van vestir de

Josep i Maria, àngels i pastors, reis i patges, i van ser els

actors del pessebre vivent.

Els alumnes de 2n d’ESO van visitar una de les joies de l’art

medieval català, el Monestir de Santes Creus.

La visita, englobada dins l’àrea de ciències socials, va

permetre aprendre “in situ” conceptes treballats a l’aula.

Els alumnes de 3r d’EP, durant aquesta visita, van

comprovar com es transforma una matèria primera (el

cacau) en producte elaborat (Colacao) i van veure la gran

diversitat i quantitat de màquines que intervenen en el

procés d’elaboració d’un producte.

Veure les constel·lacions i els planetes, observar com es mou

la Lluna, conèixer altres estrelles més grans que el nostre

Sol,… van ser algunes de les coses que van aprendre els

alumnes de 2n d’EP al Planetari Municipal del Guinardó.

2011

/20

12

22

Sort

ides

Aquàrium (P4)

Educació Vial (4t EP)

Campus arqueològic Egipci (1r ESO)

Can Bosch (P3)

La guàrdia urbana va visitar als alumnes de 4t d’EP i els va

convidar a passejar pels voltants de l’escola, tot dialogant

sobre la mobilitat segura i cívica. Van ser unes lliçons de

civisme que segur que posaran en pràctica.

Feia dies que els nens de P4 estaven treballant els taurons

i només els faltava veure’ls en directe. Ho van poder fer

després de veure una obra de teatre a les fosques, “Viatge al

país de Màrmara”, mentre passejaven pels diferents aquaris.

Passar un dia en una granja donant pa als ponis, tocant els

conills, corrent davant i darrere les cabretes, veure els ànecs

a la bassa, sentint el cant dels galls i veient vaques, porquets

i daines és el que van fer els alumnes de P3 a Can Bosch.

Sort

ides

Un altre any, els alumnes de 1r d’ESO, van viatjar en el temps

per endinsar-se en un món de creences i faraons.

Gràcies a les arqueòlogues van treballar una tasca, van aprendre

tècniques i van aprofundir en el coneixement del món egipci.

2011/20

12

23

Sortides

Cim de les àligues (CI)Parc Diagonal Mar (P5)

Potabilitzadora (1r ESO)

Els alumnes de 1r d’EP van visitar les gàbies dels ocells on

els van estar explicant algunes de les seves característiques

i curiositats, van gaudir del vol lliure de les aus en un espai

molt especial i, per acabar, van fer un joc molt divertit per

posar en pràctica tot allò que havien après…

Tobogans gegants en què podien baixar més d’un alhora,

molles, palanques, gronxadors, plaques musicals, fonts,...

Un munt d’activitats que van poder gaudir els alumnes de P5

un dia assoleiat de març.

Enguany els alumnes de 1r d’ESO van visitar la planta de

potabilització de l’aigua de St Joan Despí. Així, van conèixer

el riu Llobregat, tot el procés de tractament de l’aigua, i

van aprendre a valorar aquest recurs, sens dubte preuat i

limitat. Una gota menys és una gota més!

Castell de Fluvià (INF)http://espaidinfantil.wordpress.com/2012/03/27/p3-al-castell-de-fl uvia/

2011

/20

12

24

Sort

ides

Can Vandrell (CI)

http://espaidecicleinicial.wordpress.com/2012/03/28/primer-dia-a-can-vandrell/

Mas Batllori (6è EP)

http://coloniessise.wordpress.com/

La Cadamont (5è EP)

http://coloniescinque.wordpress.com/

Pou de Glaç (CM)

http://espaideciclemitja.wordpress.com/2012/03/28/primer-dia-cicle-mitja/wordpress.com/2012/03/28/

2011/20

12

25

Sortides

Andorra (1r ESO)

http://andorra2012.wordpress.com/

Roses (2n ESO)

http://roses2012dominiques.wordpress.com/

Cullera (3r ESO)

http://cullera2012.wordpress.com/

Rialp (4t ESO)

http://rialp2012.wordpress.com/

2011

/20

12

26

Sort

ides

Visita al Zoo (3r EP)

Roma (1r BAT)

Catalunya en miniatura (4t EP)

Intercol·legial (ESO i BAT)Els dies 27, 28 i 29 d’abril, un grup d’alumnes i professors/

es de l’escola es van desplaçar a Pamplona per a viure tres

dies de convivència i germanor juntament amb companys

d’altres escoles de la Fundació.

Llençar una moneda a la Fontana Di Trevi, gaudir de la

majestuositat del David de Miquel Ángel,… són alguns dels

moments més emblemàtics de l’escapada a Roma dels

alumnes de BAT.

Tot fent una passejada pel Zoo de Barcelona, els alumnes de

3r d’EP van poder veure tots aquells animals que havien estat

estudiant a classe: dofi ns, pingüins, girafes...

En un matí, els alumnes de 4t d’EP van passejar per tot

Catalunya, comarca a comarca, monument a monument: la

Sagrada Família, les esglésies romàniques de la Vall de Boí, la

Casa-Museu Dalí de Figueres,…i un munt de llocs emblemàtics

més.

2011/20

12

27

Sortides

Poblat Ibèric de Calafell (5è EP)

MNACTEC (6è EP)

Parc eòlic (2n ESO)

Poble Espanyol (4t EP)

El Parc eòlic Rubió, situat a la comarca de l’Anoia, va

permetre als alumnes de 2n d’ESO conèixer el procés

d’obtenció d’energia que utilitza com a font el vent.

En ple mes de maig, els alumnes de 4t d’EP van visitar el

Poble Espanyol, un lloc únic i fascinant: un espai on hi ha

reproduïts alguns dels edifi cis i monuments més bonics de

la península. A més, els seus carrerons amaguen tot un món

ple de vida: tallers, botigues, museus, zones verdes,…

Els alumnes de 6è EP van realitzar una visita al MNACTEC que

els va transportar a principis del s. XX, en plena revolució

industrial a Catalunya i, més concretament, a la vida entorn

una fàbrica tèxtil: com s’hi treballava, la diferència de

classes socials, la maquinària que es feia servir,...

Els alumnes de 5è EP van fer un viatge al passat que els va

convertir en íbers durant unes hores: fer foc, buscar llavors

i elaborar pa van ser les seves missions.

Parc eòlic El Parc eòlic Rubió, situat a la comarca de l’Anoia, va

permetre als alumnes de 2n d’ESO conèixer el procés

d’obtenció d’energia que utilitza com a font el vent.

2011

/20

12

28

Àlb

um E

scol

ar

ÀlbumEscolar

2011/20

12

29

ÀlbumEscolar

FILA 1: Roger Trisan Canal, Roger Corbera Miranda, José David Soto Rocabado, Jana Playan Viudes, Laia D’arquer Buil, Pol Fornell Liñán. FILA 2: Jordi Vilà Cirera, Axel Díaz Reche, Anna Aliana Hurtado, Laura Hernández Aspa, Sara Anais Sánchez Loor, Marc Basco Ballestero, Ainhoa Montes Horna, Gemma Teixidó Sánchez, Pol Carreras Morlesín.FILA 3: Abril Rodes Roca, Aonan Dong, Jordi Hernández García, Sara Piqueras Cepeda, Pablo Quintano Luengo, Clàudia Gelizo Ruz, Aina Morejón Espinosa, Paula Bruguera García, Roger Molné Nebot, Víctor Cebrián Natonska.

P3 A Tutora: Marta Julián FerrandoReforç: Carme Terribas Gómez

2011

/20

12

30

Àlb

um E

scol

ar

FILA 1: Matt eo Spagnuoli, Víctor Cazorla Pelayo, Alex Nafría Martí nez, Sara Rojo Olivera, Christopher Lorenzo Mancini.FILA 2: Pol Blasco Cardona, Salma Falgà Pineda, Gadea Pego Soler, Javier-Thierry de la Torre Valdés, Ariadna Ruiz Grillone, Marti na Rouse Pons, Gabriela Perez Iglesias.FILA 3: Juan Manuel Ruiz Castro, Xavier Júdez Sanglas, Marti na Sánchez Roca, Carlota Codina Leal, Martí n Hernán Haro, Gerard Pastor Español, Iván Bosch Garcia, Ian Hernández Bosch, Bruna Vázquez Barrio, Sara Borrás Jover. ABSENTS: Joan Bruguera Garcia, Alejandro Ministeri Piqué, Carolina Muñoz Urbano.

FILA 1: Gael Galé Tramuns, Hugo Alonso Moreno, Paula Fernández Ayala, Mireia Aliana Hurtado, Jordi Mestre Pena. FILA 2: Jan Villa de la Fé, Lucía Fernández Jimenez, Biel Bofarull Vega, Marcel Tamburrini Fontanet, Dulce Alejandra Simonini Maldonado, Dídac Niñerola Soms, Eric Ameijide Almiñana, Ariana Martí Feliu, Noemí Pau Fernández. FILA 3: Ainhoa Calatrava Cabrisas, Lucas Moreno Rodriguez, Carolina Armenteros Sillero, Oriol Pellissé Fernández, Neus Heredia Garcés, Carlos León Saucedo, Almudena Sedó Lamarca, Aitana Martí nez Fernández, Paula Navarro Boronat, Glòria Goicoechea Esparza.

P3 C Tutora: Glòria Cebrian Pérez

P3 B Tutora: Irene Montoya Jerez

2011/20

12

31

ÀlbumEscolar

FILA 1: Eloi Bonet Gil, Ramon Serrahima Susany, Ariadna Lara Miguel, Jan Abril Parra, Valeria Gulías Fernández, Arnau Soler Sánchez.FILA 2: Jan Wotjas, Marina Iracheta Sala, Dalia Blanco Zapata, Neil López Canela, Gisela Miralles Pulido, Emma Vela Martí nez, Inés Guirao Torres, Maria Millach cubells, Lluís Portals Bonich.FILA 3: Daniel De Llano Zuluaga, Sergi Casanovas Fontal, Gal·la Colomer Cubells, Cristi na Caicedo Pinar, Juan Martí nez Sola, Pau Moreno Polo, Berta Vilella Penon, Clara Rodríguez Galindo, Jan Tacons Vega, Ona Prat Díaz.

FILA 1: Nina Escobar Guti érrez, Marina Muñóz Sánchez, Luís García De La Red, Lídia Canosa Luz, Nàdia Ventosa López, Felix Pacheco Alonso.FILA 2: Ayla Sáez Moya, Daniel Mira Lara, David Pina López, Jan Parés Escuder, Paula Vaqueiro López, Clara Cusó Chillón, Laura Aparicio Martí n, Anna Llopis Cornejo, Alba Villatoro Aranda, Josep Pastor Palmero.FILA 3: Martí Cuch Guillén, Òscar González Nieto, Gonzalo Sogas Pérez, Alba Ruiz Casamayor, Oriol Sualís Céster, Àlex Ruiz Gallardo, Laura Rodamilans Rojas, Clàudia Capel Ferré, Helena Guti érrez González.

P4 B Tutora: Rut Camprubí Antolín

P4 A Tutora: Xènia Planas SambróAuxiliar: Òscar Marsà Vallès

2011

/20

12

32

Àlb

um E

scol

ar

FILA 1: Marcos Riaño Puig, Tania Vilalta López, Alvaro Kaito Martí n Katori, Joan Gallarza Juncà, Olga Gonzalez Cipres, María Agustí Carol.FILA 2: Natalia Galiana Velasco, Gabriel Kliss Mercadé, Edgar Rios Piè, Beatriz Figueroa Sobreviela, Robert Terol Lacasta, Nil Jimeno Armijo, Marc Salzano García, Arnau Jiménez Lorca, Andrea Borrat Vizcaino, Macarena del Rocío Ocaña Delgado.FILA 3: Raúl Cristobal Algeciras, Martí n Castellano Gallego, María Borrego Garganté, Shaila López Guipuzcoa, Eduard Barrachina Ardel, Oriol Basco Ballestero, Alex Rodríguez Farré, Helena Molné Nebot, Carlos Duarte Berenguer, Emma Ribes Moulius, Mariona Caparrós Ipas.

FILA 1: Carolina Barrio García, Marc Armengol Salas, Daniel Marcos Fontanet, Yang Hao Wang, Sergi Cisneros Closa, Iu Domínguez Balaguer.FILA 2: Oriol Boter Talamàs, Pedro Ayun Vásquez Jakab, Carla López Farré, Miquel Ipas Gómez, Lisbeth Puigvert Bonell, Ilia Ruano del Amo, Daniela Benjuema García, Carlota Fortuny Aguelo, Laura Calvo Camón.FILA 3: Marti na Mitjavila Vázquez, Mariona Cabané Giménez, Roger Gasull Sanjust, Marc Vidal Casanovas, Sol Bes Reguant, Carlota Camps Reig, Berta Vicens Salvadó, Pau Soler Muñoz, Gerard Gil Seoane, Adriana Febré Guasch.

P5 A Tutora: Teresa Porter Porter

P4 C Tutora: Meritxell Guajardo Santamaría

2011/20

12

33

ÀlbumEscolar

FILA 1: Blas Eusamio Pérez, Júlia Izquierdo Cebrian, Eva Morancho Jordá, Pol Robert Mateo, Irene Úbeda Barra, Daniela García Contreras.FILA 2: Ferrán Gonzalez Linares, Elvira Cobo Rodríguez, Pau Lacambra Baeza, Marti na Sayalero Mourant, Arnau Del Molino Redondo, Carles Codina Capdevila, Gerard Saez Prat, Carlota Bueno Fernández, Pere Borràs Jover, Dina Barba Rocasalbas.FILA 3: Marc Atroche Beleta, Laura Bescós Vives, Iker Cano García, Helena Pérez Menéndez, Manel Fernández Moré, Anna Pozo Molet, Pau Puig Miralles, Berta Corominas Tébar, Cesc Feliu Pedrós, Jana Camps Moreno, Valeria Boix Alegría.

FILA 1: Gerard Rabassa Mayo, Pedro García Meca, Isaac Palomero Martí nez, Sandra Cristobal Algeciras, Marc Ortí z Borrás, Blanca Saki Martí n Katori.FILA 2: Carla Lafuente Tell, David Trisan Canal, Bernat Pego Soler, Joan Rodríguez Roig, Roger d’Arquer Buil, Maria Borràs vallverdú, Paula Lage Capella, Noelia Hidalgo Parra, Eulàlia Barba Rocasalbas, Anna Gorchs Agustí .FILA 3: Pau Gimeno Morales, Ángela Martí n Cornejo, Laia Bescós Vives, Albert Casado Garrido, Biel Moreno Polo , Meritxell Clusellas Fernández, Pol González Bardou, Jan Esti u Salvadó, Adrià Almasqué Corti jo, Mauro Sánchez Verschuren. ABSENTS: Miquel Elshyk Mezquita

P5 B Tutora: Berta Prado De Gracia

P5 C Tutora: Jordi Catasús Serra

2011

/20

12

34

Àlb

um E

scol

ar

FILA 1: Marc Pellisé Fernández, Pau Aguilar Gil, Max Díaz Reche, Valeria Beram Martí nez.FILA 2: Judith Malki Morcillo, Alba Thomas de Haro, Aina Orta de Palau, Júlia Díez Galé, Marc Caicedo Pinar, Guiu Domingo Ribó, Jan Lacambra Baeza.FILA 3: Joan Marc Pérez Llorensí, Lluís Gómez Ribas, Paula Moreno Reig, Marc Llobet Vidal, Maria Fernández Moré, Verónica Oñate Villagrasa, Víctor Tejero Durán, Clàudia García de la Vega. FILA 4: Joel Núñez Pol, Oriol Martí nez Coll, Àlex Esparza Navarro, Aina Giribets, Paula Domingo Viamonte, Clara Olmo Vila, Emma Soler Barrios, Laura Júdez Sanglas, Miquel Gómez Morell.

FILA 1: Agusti na Uriburu Tonini, Mireia Berroy Serrano, Carla Morales Camisón, Aina Nicolás Bosch. FILA 2: Clara Ruiz-Flores Vicente, Anna Raluy Rull, Toni Viñolas Garmendía, Roc Playan Viudes, Manuel Moreno Rufi lanchas, Miquel Pego Soler.FILA 3: Guillem Sánchez Tosas, Arnau González Xicoy, Miquel Fernández Silvestre, Pol Caballé Gil, Pau Massana Navarro, Clara Dotres Longhini, Diana Ross San Martí n.FILA 4: Helena Ruíz Cañas, Paula Forgas Anaya, Julia Riera García, Pol Castells Dueñas, Tomás Gómez Ribas, Mariona Vicens Salvadó, Pol Valor Costa, Aitana Oñate Villagrasa, Marc Herreros Esteban.

1r Primària B Tutora: Silvia Elósegui Herrero

1r Primària A Tutora: Gemma de Palau Rovira

2011/20

12

35

ÀlbumEscolar

FILA 1: Marc Menéndez Fabregat, Cristi na Ódena Saiz, Marta Vera Carceller, Noah Mitt elmann Barea.FILA 2: Pau Ortí z Borrás, Jaume Bosch Sierra, Patricia Capel Cortés, Laia Terol Lacasta, Guillem Gorchs Agustí , Alejandro Muñoz Sánchez.FILA 3: Mario Guirao Barreiro, Sònia Vico Calzada, Duna Llorens Cuenca, Anna Sopena Escoté, Albert Pallarés Fabregat, Artur Trifol Fusté, Clara Ruíz Andrés. FILA 4: Pau Jiménez Roig, Maria Núñez Huguet, Antonino Mira Lara, Marti na Pujol Miquel, Georgina Fabré Guasch, Joan Méndez Fariett a, Nil Gibert Roca, Pol Royuela Farrés, Yadiana Azurduy.

FILA 1: Clàudia Solanell Rueda, Isaac López García, Laura de Llano Zuluaga, Pau Pich Vives. FILA 2: Andrea Gálvez Moreno, Júlia Antón Cornejo, Jeremy Céspedes Medrano, Víctor Caballé Gil, Andrea Franco Teixidó.FILA 3: Sandra Iglesias Quirós, Dídac Aliana Hurtado, Marta Hernández Aspa, Berta Bonet Gil, María Prim Rueda, Lucas Gulias Fernández, Ignacio Copelli Ciponti no, Natalia Martí nez Vázquez.FILA 4: Clàudia Casanovas Fontal, Marc Hernández Garcia, Victor Soteras de Porrata, Jordi Molina Gras, Olga Rey Gonzalez, Alexis Iparraguirre Ruíz, David Vela Martí nez, Sofi a Liar de Perdigones, Andrea Carpera Poyato.

2n Primària A Tutora: Begoña Gil

1r Primària C Tutora: Blanca Soler Gil

2011

/20

12

36

Àlb

um E

scol

ar

FILA 1: Jana Alti sen Mañes, Marti na Parramón Siso, Carla Tomás Botí as. FILA 2: Álvaro Sogas Pérez, Sonia Herrero Moncayola, Nazar Leniv, Noemí Vaqueiro López, Héctor Núñez Escofet, Albert Núñez Peiró.FILA 3: Carles López Signes, Laura Magriñá Solé, Arnau Monti el Úbeda, Eric Landajo Torregrosa, Sergi Plou García, Claudia Capel Cortés, Álex Andreu Guinart, Alba Redondo Pastor.FILA 4: Eva Gónzalez Abella, Edgar Fitó Galeras, Míriam Taltavull Vicente, Pau Escarmena Miquel, Mónica Iglesias Cot, Pol Pallarés Fabregat, Eulàlia Vallvé Bohigas, Marc Gimeno Morales, Paula Giribets Estrada.

FILA 1: Lucía Hispano Moré, Júlia Camps Moreno, Pol Goicoechea Esparza, Jana Cuch Guillén, Joan Portals Bonich, Mireia Costas Escoté, Jordi Xu Wang, Carla Regla Sanmartí , Álvaro Santos Mateo.FILA 2: Mariana G. Ocaña Delgado, Isabel García Estrada, Andreu Balada Campàs, Maria Qin Escuriola Martí nez, Pau Miquel Caparrós Ipas, Álvaro Sender Hurtado, Laura Pallarés Fabregat.FILA 3: Elvis Sebasti à Torrelles, Noa Fu Tarroja Salvador, Eva García de la Red, Pau Casti llo Amorós, Marta Alti sen Mañes, Sandra Ózcoz Ortí z. FILA 4: Quique Duarte Berenguer, Marti na Moreno Sans, Meritxell Cabalar Celi.ABSENTS: Luís García Calizaya.

2n Primària C Tutora: Beatriz Casti llo Ocaña

2n Primària B Tutora: Sílvia del Río i Torrent

2011/20

12

37

ÀlbumEscolar

FILA 1: Eudald Ortega Casas, Arnau Casanovas Corral, Andrea Mirabet Clark. FILA 2: Mª Paula Muñoz Urbano, Cecília Catalán Escobar, Javier Gómez Rainiero, Álvaro Figueroa Sobreviela, Teo Bernardo Gallego, Gerard Gispert Carreras. FILA 3: Christi an Iparraguirre Ruíz, Joan Sánchez Gayet, Carol Teixidó Sánchez, Marta López Guerreiro, Marc Fimia Fernández, Inés Pego Soler. FILA 4: Oriol Rodríguez Puig, Laia Clusellas Fernández, Hugo Torrecilla Muro, Laura Iglesias Alonso, Ariel Torres Elgarrista, Mireia Andara Secanella, Ènia Ríos Pié, Eric Breva Cazorla.

FILA 1: Marti Lluch Julià, Marcelo Cáceres Espinoza, Carlos Úbeda Barra, David Sancho López. FILA 2: Nuria Vera Carceller, Claudia González Bardou, Judit García Rivas, Alba García Moreno, Lara Orti z Thorogood, Jan Francesc Capell Olcina.FILA 3: Álex Gambús Moreno, Noa Vallès Barberà, Elia Sabadell Casalta, Paula Carbonell Prat, Sara Vallés Valverde, Fabrizio Piva Girbau.FILA 4: Elena González Rodríguez,Vladimir Ruano del Amo, Alex Peiró Picolla, Aleix Rodríguez Orozco, Albert García Domènech, Miquel Bultà Brunet, Alex Sacristán Serrat, Lucía Membrives Hernández, Aldo Sánchez Verschuren.

3r Primària A Tutor: Juan José Ramos Lidón

3r Primària B Tutora: Mercè Hurtado Garreta

2011

/20

12

38

Àlb

um E

scol

ar

FILA 1: Mireia Robert Mateo, Mario Edo Muñoz, Julieta Belén Medina Pérez.FILA 2: África Eusamio Pérez, Sònia Niñerola Soms, Lídia Almau Pérez, David Grau Castellón, Aleix Lázaro Pueyo, Mireia Villuendas Sendiu.FILA 3: Sofí a Rodríguez Gil, Alex Marcos Fontanet, Marc Queralt Flores, Eduard Ros Vilarrubias, Lorenza Longhi Giannolo, Irene Rodríguez Balada, Paula Ayuso Moncayola, Clàudia Jorques Vinuesa.FILA 4: Paula Rusiñol Abós, Pau Raluy Rull, Mireia Jiménez Roig, Ernest Comallonga Liz, Joan Miralles Pulido, Arnau Vilanova Pagés, David Carrasco Rofas, Marta Soteras de Porrata.

FILA 1: Adriana Villayandre Vidal, Sara Hernández Buriti cá, Alecxis Lumbera Espíritu, Marvin Abril Caiza.FILA 2: Susana Jin Xuyue, Abril Guirao Maldonado, Elisabet Naspleda Pujol, Marco Da Silva Muñoz, Marc Espot Oliva, Andrea Ross San Martí n.FILA 3: Nick Hidalgo Castro, Joan García Domènech, Marc Aliana Hurtado, Pol Montero de la Rosa, Noga Kliss Mercade, Carla Díaz Alegret, Marc Pelaz Ruíz. FILA 4: Astrid Cazzulo Beltrán, Ana Casado Garrido, Sofi a Jiménez Busto, Ana Maria Carrasco Guardiola, Anna Paula Fernández Sabogal, Marc Sanclimens Anglés, Gonzalo Camuñas Lafuente, Oriol Adrià Lombarte.

4t Primària A Tutora: Almudena Lamarca Capa

3r Primària C Tutora: Carme del Río Torrent

2011/20

12

39

ÀlbumEscolar

FILA 1: Álvaro Bueno Fernández, Alex Rovira Urien, María Sabaté Bonjoch, Júlia Pich Vives, Neus Gascón Lloret. FILA 2: Ona Ferrer Colom, Berta Calvera Paricio, Ada Jing Bernat Campreciós, Tomás Corominas Tébar, Aaron Orti z Thorogood, Albert Iglesias Quirós i Sergi Ginesta Lledós.FILA 3: Sofí a Cabero Álvarez, Enric Chueca Simón, Juan José Díaz Randez, Álvaro Capel Cortés, Pau Fernández Blanco, Andrea Canosa Luz. FILA 4: Clàudia Gómez Ribas, Marti na Parés Escuder, Pau Jurado Bayle, Judit Rigola Margalef, Alba Canalejas Martí nez, Marc Tacons Vega, Ladja Tarroja Salvador, Anna Díaz Reche, Laura Miriam Mola Rufas.

FILA 1: Pol Gimeno Armijo, Alba Gibert Roca, Emma Asensi Zett erwall, Joan Aguilar Gil, Eric Bernardo Gallego.FILA 2: Alexandría Beram Martí nez, Daniel Maranges Herreros, Marc Ozcoz Ortí z, David Gracián de Domingo, Berta Cararach Mias, Carla Orta de Palau.FILA 3: Marti na Medrano Guillardín, Alba Royuela Farrés, Emma Domínguez Gargallo, Laura Lombardero Mateu, Marina Camps Reig, Carla Pallàs Arellano, Miguel Sedó Lamarca, Irune Ameijide Almiñana. FILA 4: Carlota González Linares, Genís Pastor Español, Àlex Estadella Prado, Nerea Fernández Blanco, Marc Sirvent Ruíz, Guillem Martí n Joya, Núria Canalejas Martí nez, Núria Gago Pich.

4t Primària C Tutora: Ruth Abella Orti z

4t Primària B Tutora: Blanca Alsina Segura

Auxiliar: Sandra Pastor Gómez

2011

/20

12

40

Àlb

um E

scol

ar

FILA 1: Paula Del Amo Barrientos, Sergi Recasens Nin, Marina Muros Navau.FILA 2: Maria Fernanda Sosa Paguaga, Júlia Pérez Hofl and, Ana Sala Serra, Maria Monti el Úbeda.FILA 3: Guillermo Pérez Iglesias, Gerard Cisneros Closa, Eric Esclusa Lluch, Eduard Rodríguez Puig, Natalia García Ordoñez, Claudia Subias Solé.FILA 4: Alba Segura Betancourt, Aina Prats Tapias, Sergi López Guerreiro, Jaume Font Del Rio, Leonor Pardo Armiñana, Adrià Gago Pich, Pau García Manau.ABSENT: Laura Maria Pérez Aquino.

FILA 1: Joan Bosch Sierra, Nadia Rodríguez Roig, Marta Godó Celma.FILA 2: Pol Mestres Bosch, Anna Moreno Rufi lanchas, Irene Bargueño Hernández, Iris Ortega Casas, Lenny Longhi.FILA 3: Ariadna Naspleda Pujol, Pablo Jiménez Busto, Joan Nuñez Miquel, Guillem Calatrava Cabrisas, Mariona Pujol Miquel. FILA 4: Johan Muñoz Castañeda, Joel Lozano Marín, Cristi na Ramírez Pagès, Pol Adrià Lombarte, Lorena Sánchez Ojeda, Nicolás Escobar Guti érrez.ABSENTS: Yuriy Cardona Ferrer.

5è Primària B Tutor: David Sugrañes Martí nez

5è Primària A Tutora: Anna Alonso Fontanillas

2011/20

12

41

ÀlbumEscolar

FILA 1: Andrea Salgado Alonso, Andrea Moreno Blanco, Carlos Da Silva Muñoz.FILA 2: Gerard Tomás Boti as, Sergi Sualís Céster, Clara Tetuà Carnero, Enric Lizano Sanz, Alicia Carrasco Guardiola, Raquel Lombardero Mateu.FILA 3: Mayteé Arana Vidarte, Clara Sedó Lamarca, Josep Blasco Farré, Laura Stutzbarth Catalán, Arès Quetglas Morera, Guillem Marzo Pallàs, Claudia Manzano Fernández, Xènia Porqueras Anglés.FILA 4: Sergi Céspedes Casaus, Martí Pérez Menéndez, Paula Gambús Moreno, Julia Rodriguez Gil, Pol Folch Eguren, Raúl Galdeano Pazos, Núria Bescós Vives, Filipa Duarte.

FILA 1: Ricky Burgos Moreno, Mar Álvarez Tornero, Albert Gorchs Agustí . FILA 2: Ariana Cabanas Bazaco, Clàudia Ollé Cornejo, Oriol Lluch Julià, Emily Bustamante Álvarez, Marc Casadesús Lucas. FILA 3: Yaiza Carpena Poyato, Pau Llopis Cornejo, Ainhoa Miralles Gómez, Marcel Ribes Moulius, Mireia Flores Alcaraz, Albert Boada Fontes. FILA 4: Guillem Colom Nolla, Andrea Chong Rodríguez, Jose Navascues Segura, Oscar Calaff Planas, Irune Nuñez Peiró, Alba Giner Núñez, Marcos Baranga Cantalapiedra. ABSENTS: Ailyn Caparrós Chávez.

6è Primària A Tutor: Joan Ramon Pavon Cobo

5è Primària C Tutor: Miquel Àngel Parera Ribera

2011

/20

12

42

Àlb

um E

scol

ar

FILA 1: Paula Martí nez Sanz, Victor Martí Zomeño, Ariadna Hofl and Pinilla, Cristi na Iglesias Cot, Ana Ponce Vélez.FILA 2: Marta Domínguez Gargallo, Junchen Hou, Ferran Montero de la Rosa, Alberto Esparza Navarro, Roger Jiménez Lorca, Marina Amela Moreno, Alessandro Aróstegui Lázaro.FILA 3: Maria García-Alsina Vilardell, Lluís Escurriol Martí nez, Núria Buñuel Humbert, Pol Robert Algueró, Oriol Torres Cano, Fran Moreno Blanco, Anna Vico Calozada, Lara García Rodríguez.FILA 4: Marti na Borràs Muñoz, Paula Camuñas Lafuente, Miquel Allande Calvet, Carlos Soler Roses, Ferran Gascón Lloret, Paula Sempere Camín, Albert Cabello Solé, Pau Guillén Porter.

FILA 1: Laura Sentí s Tomás, Eva García Rodríguez, Aina Olucha Segura, Laura Bertrán Serrano, Berta Sender Hurtado.FILA 2: Victoria Menéndez Domingo, Àlex Calaff Planas, Josep M.García Rivas, Ferran Bultà Brunet, Jordi Busquets Gilabert, Ruth Manzano Guiu, David Calavera Catafau.FILA 3: Emma Dotres Longhini, Andrea Capell Olcina, Marta Vallés Barberà, Laia Comallonga Liz, Alba Sabadell Casalta, Alex Cabero Álvarez, Carla Ayuso Moncayola, Gerard Ferrer Pérez.FILA 4: Laura Sanclimens Anglés, Joel Fitó Galeras, Oriol Pena Pérez, Marta Céspedes Casaus, Segi Ruiz Cañas, Cisco Llagostera Álvarez, Abel Miralles Pulido.

6è Primària C Tutor: Adam Sabaté Almirall

6è Primària B Tutora: Rosa Cortés Pagés

2011/20

12

43

ÀlbumEscolar

FILA 1: Xuyong Jin, Laia Alfonseda Bas, Daniil Krayukhin, Helena Molet Falip. FILA 2: Marc Canalejas Martí nez, Paula Pozo Molet, Alba Martorell de la Peña, Aura Ortega Casas, Zarita Guti errez Frontanilla, Estela Bejarano Tárraga, María Josef Cruz Rodríguez, Berta Jiménez Roiget, Gema Moncayola Asensio.FILA 3: Sergi Huguet Vázquez, Bruno Zamorano Blanco, Héctor Mora Crusat, Oscar Díaz Antón, Júlia Ruíz Vargas, Andrea Figuerola Llaudet, Laura Cuscurita Martí nez, Sergi Làzaro Pueyo.FILA 4: Karel Jara Vélez, Roger Casadesús Lucas, Víctor García Catalán, Noelia Mateos Valdés, Clàudia Brugat Marzo, Daniel Estadella Prado, Daniel López, Jordi Ginesta Lledós, Ariadna Canada Carceller.

FILA 1: Giani-Eduard Holtea, Andrea Vinaixa Casti llo, Salma Blanch Mulero, Marta Barcelona Poza, Òscar Rodríguez Poveda.FILA 2: Alessandro Longhi, Ivan Samper Malrás, Maria Planas Parra, María Blanch Jover, Clàudia Colom Domedel, Paula Sánchez Gayet, Donald Chu Tang.FILA 3: Daniel Mut Sisamon, Enric Vingut Martí nez, Alexandra Grimal Guti érrez, Carlos Fortuny Aguelo, Sergio Rodríguez Benítez, Daniel Andara Secanella, Eva Contreras Lianes.FILA 4: Kai Xi Jia, Sergi Molet Falip, Albert López Domènech, Aleix Gracián de Domingo, Jaume García-Alsina Vilardell, Ona San Juan Díaz, Itziar Linde Gomis, Cristi na Ascencio Casti llo, Bruno Nebreda González.

1r ESO A Tutora: Antoni Alcalá Sánchez

1r ESO B Tutor: Antoni Roca

2011

/20

12

44

Àlb

um E

scol

ar

FILA 1: Jaume Ros Vilarrubias, Joan Sala Freixas, Ferran Navarro Fontanals, Olga Ortí z González, Alicia Francina Campà García.FILA 2: María Jovíc Ojeda, Helena Carrasco Rofas, María Balada Campás, Berta Tetuà Carnero, Selma Gómez Mediavilla, Irene Leg Terri, María Ricart Martí nez, Adriana Gispert Carreras.FILA 3: Álvaro Falcón Gracia, Berta Ferrer Colom, Yehui Ji, Mireia Bosque Marí, Samuel Rubén Abarca Mendoza, María José Alva Baca, Daniel Aguilar Juiz, Eva Ruíz Rubio.FILA 4: Marc Sol Carbonell, Pol García Domènech, Ferran Guasch Vidal, Emma Peña Arévalo, Mireia Martí Zomeño, Rogelio Sansaloni Sanjuan, Laura Ruíz Cañas, Gala Pujol Infantes.ABSENTS: Gemma Guasch Casas.

FILA 1: Inés Navarro Villatoro, Jordi Domènech Ramírez, Jordi Blaya Navacerrada, Jorge Ciuró Edo.FILA 2: Sara Cabanas Bazaco, Nuria Ruiz Pino, Marcel Antón Soriano, Adrian Valentí n Ballestar, Ramón Baqués Vázquez, Carles García Sese, Carlota Santos Mateo, Jonathan Alexander Abril Caiza.FILA 3: David Membrives Hernández, Aleix Canada Carceller, Adrián Stutzbarth Catalán, Sabela Sánchez López, Rut García Rodríguez, Silvia Torres Elgarrista, Celia Menéndez Domingo, Carlota Espot Oliva.FILA 4: Jaume Lorenzo Farras, Eduard Brugat Marzo, Sergi Buscarons Busquet, Carla González Rodríguez, Mariona Coll Alejandre, Sara Martí nez Coll, Júlia Sabaté Bonjoch, Albert Riera García, Carla Poza Juárez. ABSENTS: Aida Albesa García Alba Tosal Cebrián.

2n ESO A Tutor: Joan Campolier Bonet

1r ESO C Tutora: Carme Roselló

2011/20

12

45

ÀlbumEscolar

FILA 1: Júlia Gallarza Junca, Inés Asensi Zett erwall, Marc Sabadell Casalta, Pol Golet Fors, Jordi Portal Nuño.FILA 2: Estella García Villanueva, Marc Lorente Sans, Beatriz Pardo Almiñana, Sara Boronat Tomás, Carla Debon Carrera, Alejandro Lefl er Guix, Iban Enrique Comas, Marina Garau Gil.FILA 3: Clàudia Recasens Nin, Enric Camps Reig, Albert Ruíz Depares, Eduard Balaguer García, Helena Agustí Carol, Andrea Faus Gil, Marina Escoda Martí nez.FILA 4: Marcos Véliz Rugel, Albert Cisneros Closa, Marc Núñez Huguet, Aida Villegas Bayona, Ariadna Font del Rio, Marta Ràfols Miquel, Cristi na Lara García, Laura Viladoms López.

FILA 1: Aurora Cadahía Medina, Eric Planas Parra, Víctor Arrabal Alvarez, Marius Julian Vladila. FILA 2: Marc Escoda Martí nez, Ana Carolina Medina Pérez, Ou Kai Jia, Jordan Orti z Thorogood, Josep Navarro Fontanals, Berta Ricart Martí nez, María Moreno Rufi lanchas, Georgina Martí nez Estrada, David Samper Malrás.FILA 3: Luís Azorín Márquez, Rut Estrada Armengol, Nina Arqué Pallach, Raquel Armadá Farré, Mireia Ráfols Miquel, Cindy María Ramírez Lora, Juanjo Aguilar Rodríguez. FILA 4: Sergi Miedes Roig, Marti na García Font, Andrea Robert Algueró, Núria Sans Bertrán, Ignasi Moya Martí n, Carme Villar Fernández, Aina Hernández Lluch, Maite-Izaskun Comas Alvarez.ABSENTS: Laura Espinosa Velasco.

2n ESO C Tutor: David Requena Jiménez

2n ESO B Tutora: Mariona Augé Prats

2011

/20

12

46

Àlb

um E

scol

ar

FILA 1: Laura Odena Saíz, Daniel Menéndez Fabregat, Eric Solano Serrat, Albert Bolumar Barrera, Johanan Pérez Vera.FILA 2: Laia Sánchez Sánchez, Sergi Romero Iglesias, Pablo Mena Herreros, Samuel Sánchez López, Marcos Padial Rico, Arnau Subias Solé, Marta Grau Castellón.FILA 3: Maria Muñoz Oliva, Lara Urbistondo Sans, María Sala Freixas, Andrea Del Amo Barrientos, Andrea Contreras Lianes, Jaume Lobo Martorell, Judith Moncayola Asensio, Chelo Peydró Alcalde.FILA 4: Marc-Enric Barrios Rodatz, Arnau Querol Viladrich, Guillém Pérez Menéndez, Jessica Fontan Tebas, Anna Magdalena Guerid Junco, Rebeca Nikhol Valencia Lira, Sherilyn Antúnez Marquina, Laia Falip Cavallé.

FILA 1: Adrià Calatrava Cabrisas, Alex Márquez Baños, Oriol Boada Fortes, Victor Landa Acha.FILA 2: Alberto González García, Nestor Arias Viza, Eloi Corberó Rivali, Marc Jiménez Roiget, Marta Navas Poblet, Ignacio Ramírez Acosta.FILA 3: Marc Marzo Pallas, Jessica Fernández Martí nez, Imalai Bes Peña, Albert Segura Mollà, Marta Jiménez Labena, Paula Dotres Longhini, Cristi na Baqués, Vázquez, Concepció Prat Solé.FILA 4: Raúl Casti llejo De la Fé, María Lorente Andreu, Marta Montero Montoro, Oscar Calavera Catafau, David Colomo Trocoli, Antonio Santolaria Guimera, Karina Mercy Gamboa García, Isabel del Tell Queralt.ABSENTS: Victor Julià Barriendos, Albert Herrero Torrens.

3r ESO B Tutora: Chelo Peydró Alcalde

3r ESO A Tutora: Concepció Prat Solé

2011/20

12

47

ÀlbumEscolar

FILA 1: Alejandro Gómez Rainero, Xavier Macias Collado, Miguel Galiana Steinbruggen, Irene Coll Carti el.FILA 2: Pedro José de Jesús González Mejía, Miguel Bernal Guipuzcoa, Guillem Muñoz Mayoral, Claudio Alberto Madrid Mesias, Oriol Caminal Miró, Albert Amela Moreno, Irene Peiró PicollaFILA 3: Anna Colom Nolla, Guillem Guti errez Esteve, Odett e Farré Gavín, Violeta Llonch Puyalto, Irene Martí nez Triguero, Juan Francisco Romero Rodríguez, Ramón Bargallo Expósito. FILA 4: Yumiao Mao, Ana Pena Pérez, Gemma Santacana Font, Borja Guerrero Jiménez, Sara Latorre Macias, Laia García Murias, Katherine Gabriela Balladares Orti z, Dezheng Chen.

FILA 1: Antoni Garau Gil, Daniele Piva Girbau, Marc Roig Chueca, Pau San Juan Díaz.FILA 2: Oriol Vilanova Pagès, Carlos Blanch Jover, Andreu Salzano García, Sandra Lorenzo Ruíz, Marina López Alonso, Adrià Catalán Martí , Aitor Rodríguez Orozco, Xavier Vallvé Martí nez.FILA 3: Marc Ferreres Pérez, Mónica Guti érrez Carvajal, Francesc Xavier Sacristán Serrat, Clara Barrera Alpiste, Laia Pascua Solé, Anna Nadal Barguès, Víctor Zudaire Cano, Javier Tornos Muñoz, Mireia Moretones Caballero.FILA 4: Ingrid Manzano Guiu, Xènia Rigola Margalef, Arnau González Clarós, Ramón Franco Sifre, Noa Zhongke Bernat Campreciós, Natalia Sales Mallou, Elena Lu Le Liu.ABSENTS: Patricia Martí nez Estrada.

4t ESO A Tutora: Mireia Pérez Serafí n

3r ESO C Tutora: Mireia Moretones Caballero

2011

/20

12

48

Àlb

um E

scol

ar

FILA 1: Alejandro Rengel Sobreviela, Victor Díaz Antón, Francisco de Paula Soler Roses, Gerard Pacheu Ramírez.FILA 2: Ruben Arranz Planas, Marina Palao Guti érrez, Claudia Borràs Muñoz, Myriam Ruíz Lafuente, Meritxell Porqueras Anglés, Josep Linde Gomis, Albert Perelló Campañá. FILA 3: Arti om Kovalenko Sharapov, Nora Casti llo Roca, Marina Palomino Geballi, Mireia Pérez Llerins, Laura Ponce Vélez, Adriana Aznar Cuadrado, Daniel Navarro Leiva. FILA 4: Oriol Coll Beltrán, Miquel Lorenzo Farràs, Valeria Diaz Valencia, Nuria Alisson Gamboa García, Jhonatan Rodríguez Sabogal, Florencia Rímolo Figueira, Victoria Alison Carvallo Tapia.ABSENTS: Angela Chen Qiu.

FILA 1: Vladislav Andréevich Tverdokhlebov, Adrià Camats Badal, Sara Galiana Steinbrüggen, Edgar Paradell Comellas. FILA 2: Laura Blanco Úbeda, Jeff rey Giuseppe Antúnez Marquina, Oscar Martí nez Franco, Edward Jair Pastor López, Sara Perez Valero.FILA 3: Axel Jurado Ondiviela, Sol de Vilallonga Papaseit, Guillem Minguella Gallach, Daniel Conde Monrós, Joaquim Borràs Tomé, Laura Macià Senti es, Lorena Guerrero Jiménez.FILA 4: Carla Perera Gómez, Marc Jiménez Roig, Andrea Guti errez Frontanilla, Miriam Garcia Lizano, Cora Vaquero Segú, María Molano Fernández, An Yi, Anna Ramon Guàrdia.ABSENTS: Mireia Guasch Casas.

4t ESO C Tutora: Oriol Ràfols Rubires

4t ESO B Tutora: Olga Siurana Masià

2011/20

12

49

ÀlbumEscolar

FILA 1: Marc Mayans Llorach, Adrián López Jaro, Ricard García Miralles, Aleix Soriano de Haro.FILA 2: Marc Rodríguez Poch, Gerard Pich Roselló, Edgar Creus Bachiller, Daniel García García, Alberto Blanch Jover, Carlos Espinosa Diz.FILA 3: Luís Delicado Alcántara, Alejandro Sánchez Jiménez, Silvia Coll Carti el, Júlia Peris Giménez, Mario Blanco Úbeda, Andrea Pérez Bernardo, Víctor Collado Prieto. FILA 4: Alexandre Martí nez Prunés, Sergi Izquierdo Sans, Laia Hofl and Pinilla, Mireia Golet Fors, Priscila Orellana Plúa, Andrea Valderrama Beltrán, Marc Bosque Marí.ABSENTS: Gemma Sánchez Pi.

FILA 1: Ferran Ricart Martí nez, Héctor Ayuso Fúnez, Mireia Rovira Mayor, Eduard Mas Viñé.FILA 2: Pol Masabeu Castellà, Yolanda Torres Cano, Paul Kohlmay Martí nez, Paula Segura Roca, Beatriz Navarro Villatoro, Miquel Barcelona Poza, Carlos García Aluja.FILA 3: Óscar Fuentes Jiménez, Mireia Montoya Pageo, Cristi na Lobo Martorell, María Jiménez Coronado, Javier Callado Español, Álex Tablado Vergara, Sergio Villalonga Martí n, Sergi Muros Navau. FILA 4: Jordi Ji, Clàudia Garcia Vilamala, Míriam Redondo Hernández, Cristi na Barrio Martí , Anna Antón Villamizal, Berta Isern Roca, Andrea Fortes Oliver, Paula Comas Castellano.

2n Bat Tutora: Mª Dolores Sánchez Gómez

1r Bat Tutora: Mamen Gargallo Guil

2011

/20

12

50

Extr

a-es

cola

r

Àlbumextra-escolar

51

Extra-escolar

Futbol sala

Benjamí A

Pre-aleví A Aleví A

Pre-infantil A

Cadet Juvenil A

Juvenil B

Infantil

Aleví B

Pre-infantil B

Benjamí B

2011

/20

12

52

Extr

a-es

cola

r

Benjamí

Juvenil

Pre-Aleví

Junior femení

Aleví

Juvenil masculí

Infantil

Juvenil femení

Bàsquet

2011/20

12

53

Extra-escolar

Iniciació futbol

Iniciació bàsquet

2n PRI

1r PRI

3r PRI

1r PRI 2n PRI

3r PRI

2011

/20

12

54

Extr

a-es

cola

r

Iniciació esportivaJazz i rítmica

Jazz Rítmica

Iniciació Esportiva P3

Iniciació Esportiva P5

2011/20

12

55

Extra-escolar

Teatre, guitarra i escacs

Teatre

Guitarra

Escacs

2011/20

1220

11/2012

2011

/20

12

56

Tem

pus.

..

Tempus...

2011/20

12

57

Tempus…

Des d’aquestes pàgines que encapçalo i que tot seguit podreu desvetllar, Tempus Fugit en serà el protagonista.El pas del temps que discorre en el dia a dia de los nostres vides, tots i cadascun de nosaltres, de ben segur, el percebem de manera diferent.Alguns desesperem en l’espera, ens angoixem quan el temps discorre amb massa rapidesa i de vegades ens obsessiona el no poder retenir-lo. Altres, a vegades, allò que desitjarien fugisser se’ls torna etern, altres quan se’n volen adonar... el temps ha passat.Però, de què parlem quan parlem del pas del temps? En la seva defi nició, diuen els diccionaris, ens hem de referir a la magnitud que mesura la durada dels esdeveniments de la nostra vida i que estan subjectes a un canvi.Doncs potser ens caldrà parlar de canvi. I què és el que canvia? Són els nostres alumnes? Menuts quan arriben, fràgils i esponjosos al parvulari, innocents en el discórrer de la primària, entremaliats, descobridors i contradictoris en la secundària, dubtosos però també amb moltes il·lusions quan caminen pel batxillerat. Se’ns fan grans, canvien, i sempre ha estat així.Som també nosaltres? Pares, mares, avis, àvies, els mestres, els professors? No! nosaltres NO. Ens conservem igual. Almenys és així com ens agrada sentir-ho quan ens retrobem amb els nostres coneguts.Potser l’entorn, més tecnològic. Potser la societat; més indignada. Potser els drets socials; molt retallats, potser l’escola i la sanitat amb més retallades encara, potser .... Segur, hi ha moltes coses que van canviant.Molts dubtes se’ns presenten quan parlem del pas del temps. I a tots de bens segur ens agradaria trobar-hi resposta.Proposo fer del nostre temps un aliat, que sapiguem aprofi tar-lo, que aprenguem a gaudir-lo, fem que ens ajudi a construir el present i deixem que ens porti cap un futur esperançador.Confi o que tots hi estarem disposats per aconseguir-ho, malgrat això ens pugui suposar fer més d’un esforç, els signes del temps així ens ho demanen.Però ara també volem gaudir de les diferents visions que ens presenten els nostres alumnes, els vostres fi lls i fi lles i també els nostres mestres, professors i professores, feu-ne una lectura serena i prepareu-vos per viure el nostre pas del temps.

Jaume Ferrando i AmadoDirector Titular

2011

/20

12

58

A Educació Infantil estem molt i molt contents perquè ens han vingut a visitar alguns avis i les àvies dels nostres nens i nenes. Ja que aquest any havíem de parlar sobre el pas del temps, vam pensar que... QUI MILLOR PER PARLAR-NOS-EN QUE ELS NOSTRES AVIS I ÀVIES?????Ha estat una experiència molt emocionant i divertida! Al principi els avis i àvies han passat una mica de nervis en veure’ns... 75 infants, 150 ulls de mussol

mirant-los fi xament... Però després de comprovar que som un públic molt agraït i motivat per les històries, les aventures, els jocs i per tot allò que ens han anat explicant, s’han relaxat i s’ho han passat d’allò més bé!Ara us explicarem i veureu algunes fotos de la nostra aventura amb els avis i àvies a P3, P4 i P5.

LLEGIU, LLEGIU, que de ben segur us agradarà saber-ho!!!!

La nostra és una escola oberta al món i aquest tret d’identitat és un dels principis del nostre Projecte Educatiu. Diem que la nostra escola s’arrela a l’entorn quan treballem el nostre paisatge, la nostra llengua, els nostres costums, les nostres tradicions, la nostra gent...i ens interessem pels nostres orígens i pel passat més llunyà. Parlem d’una escola oberta al món quan, per aprendre, sortim de casa o de les parets de les aules per observar entorns i realitats diferents i, també, quan convidem a entrar-hi persones de fora perquè ens ajudin a aprendre i a conèixer una mica més el món a partir del seu treball i de les seves experiències.Fomentar en els infants sentiments d’arrelament, estimació i pertinença al seu poble, promoure la investigació i el coneixement del temps passat i crear un ambient favorable on compartir el treball amb les famílies és l’objectiu d’aquest Projecte que va més enllà de l’estudi de l’entorn: la introducció de la història a partir dels primers anys d’escolarització.

B.A.

Tem

pus.

..

nervis en veure’ns... 75 infants, 150 ulls de mussol

LLEGIU, LLEGIU, que de ben segur us agradarà saber-ho!!!!

Aro

2011/20

12

59

A P3 ens han acompanyat 8 avis i àvies: el Joan, l’avi del Jordi; el Josep, l’avi de la Jana; la Teresa, la Glòria i el Ramón, els avis de l’Ivan; la Paquita i el Josep Ma., avis de la Salma, i la Francina, l’àvia del Pol.Cada nét/a ha presentat ben orgullós/a el seu avi o àvia i s’han assegut a la seva falda, mentre explicaven a les tres classes les seves vivències de quan eren infants.Hem tingut de tot! Des de la cançó del “chumba-chuma”, que ens ha cantat el Josep de quan anava d’excursió i que ens ha fet riure molt i molt, fi ns a jocs de tota mena.Ens ha quedat clar que la realitat d’aquests avis era molt diferent a la nostra: jugaven al carrer, s’enfi laven als arbres, pintaven amb guixos a les façanes o a terra...La Teresa ens ha explicat el joc d’arrencar cebes i després, al pati petit, l’hem posat en pràctica. També hem pogut gaudir amb al joc de la Gallineta Cega, que ens ha explicat la Paquita. També ens ha explicat

l’activitat de les Figures: tots els nens i nenes hemhagut de transformar-nos en gats, en lleons, en cavalls...En Joan ens ha explicat un joc de pilota en què, quan hi juguem, haurem de fer dos equips i dues rotllanes i haurem d’escollir noms d’equips de futbol que entre ells s’hauran d’eliminar.La Glòria i la Teresa ens han cantat la cançó “ El meu barret té 3 puntes” i hem anat eliminant paraules.En Josep Mª, amb la seva néta Salma, ens ha ensenyat a fer “curses de carretilla”.Per acabar, l’avi Josep ens ha explicat el conte de la Blancaneus. Tots hem estat súper atents i ens hem quedat sense saber el fi nal, ja que vindrà un altre dia a explicar-lo.Després de preguntar-los si jugaven amb cotxes, construccions, trencaclosques... hem sortit a jugar amb ells al pati.Moltes gràcies a tots els avis i àvies per venir una estoneta a explicar-nos jocs molt interessants!

A P3 ens han acompanyat 8 avis i àvies: el Joan, l’avi

Moltes gràcies a tots els avis i àvies per venir una estoneta a explicar-nos jocs molt interessants!

Moltes gràcies a tots els avis i àvies per venir una estoneta a explicar-nos jocs molt interessants!

Tempus…

la Xarranca

Cavall Fort

Aro

2011

/20

12

60

A P4 han vingut l’avi de la Maria i de la Gal·la, l’Antoni; l’àvia de l’Ayla, la Ma. Rosa; l’àvia de la Clàudia, la Clara; l’àvia del Roger, la Roser; l’avi del Lluís, el Joan, i els avis del Pau i l’Arnau , la Carmen i l’Alfredo.El primer que s’ha envalentit amb nosaltres ha estat l’avi Joan, que ha vingut molt ben preparat: ens ha portat fotos i explicacions dels jocs per posar a la pissarra i també els jocs de les bitlles catalanes, les xapes i les bales. Després d’ell ja s’han animat els altres avis i àvies i ens ha impactat força tot el que ens han explicat... Quan ells eren petits jugaven al carrer, que, majoritàriament, era de terra, no tenien televisió, ni ordinadors, ni consoles...Amb paper de diari, draps i corda es feien les seves pilotes per jugar a futbol. També jugaven a arrencar cebes, a saltar la corda, a la gallineta cega, a fet i amagar, al pica-paret i a la xarranca. Sabeu què? Doncs els nostres avis omplien les xapes de les ampolles de farina i així corrien més per fer carreres. I és que ells també tenien els seus trucs!També ens han explicat que als pobles, a part de fer totes aquestes activitats, s’entretenien anant a buscar cargols a la nit amb una lot, a fer sortir pollets dels ous i a jugar amb les formigues.

Com podeu veure, ens han explicat moltes vivències i la veritat és que hem quedat embadalits! Per acabar, hem sortit a la terrasseta i tots hem jugat a les bitlles catalanes amb molta emoció!Els nens i les nenes de P4, i també les mestres, us volem donar les gràcies a tots vosaltres per haver compartit una estoneta del vostre temps i les vostres experiències tan valuoses... I és que avis i àvies: poc a poc anem descobrint el gran TRESOR que representeu per a nosaltres!!! MOLTES GRÀCIES!!!

Tem

pus.

..

Clara; l’àvia del Roger, la Roser;

El primer que s’ha envalentit

i explicacions dels jocs per

2011/20

12

61

A P5 ens han visitat les àvies del Pol, l’Anna; i l’àvia de la Tània, l’Antònia.Elles, molt amablement, ens han narrat experiències de quan eren petites i la infi nitat de coses que han canviat des de llavors. Especialment, les diferents activitats a les quals jugaven en la seva infància; com, per exemple, saltar a corda, l’amagada, el corro de la patata, el gat i al ratolí, cromos, jocs de pedres amb les mans, nines de cartró... També ens han dit que tots aquests jocs els podien fer al carrer, ja que a Barcelona no circulaven tants cotxes com ara. Ens han explicat que no tenien gairebé joguines, perquè disposaven de poquets diners per comprar-ne (acabaven de sortir d’una guerra) i que els infants i joves acostumaven a jugar per separat (per exemple, hi havia unes escoles per a nens i unes altres per a nenes).L’àvia Anna, a part de recitar-nos una poesia de Sant Jordi, ens ha ensenyat un dels seus tresors de quan era petita: una fi reta per a la cuineta, però no feta de plàstic sinó de ceràmica!!! I estava molt ben conservada!!! Mentre que l’àvia Antònia ens ha ensenyat uns cromos i la manera de jugar-hi. Com agraïment per la visita, els nens i les nenes de P5 hem recitat les endevinalles que havíem après per Sant Jordi. Ens ha encantat la seva visita i la paciència que han tingut amb tots nosaltres. Com bé sabeu, amb les noves experiències se’ns desperta el cuquet de la curiositat... i els hem fet mil i una preguntes de tot el que havia canviat durant aquests anys. Per acabar, les hem acomiadat amb un fort aplaudiment ja que hem gaudit de valent i hem après moltes coses. VISCA LES ÀVIES!!!

Tempus…

Cordes

Cromos

Nines

pesetapeseta

2011

/20

12

62

Tem

pus.

..

Recordeu quina va ser la primera paraula que vam dir?. El dia que vam començar a caminar?. El pastís del nostre primer aniversari?. Recordeu el primer dia que ens vau portar a aquesta escola?. Qui va ser la nostra primera mestra o el primer mestre?. La nostra rua de Carnestoltes a P-3?. Les festes de fi nal de curs que hem celebrat plegats? Nosaltres hem provat de fer memòria: ens hem dibuixat en diferents moments de la nostra vida i hem escrit records que tenim dels diferents cursos que hem viscut aquí, a la nostra escola.

Ho voleu veure?

Quan anava a P4 ja no teníem tanta vergonya. Teníem de professora la Glòria, però com que estava embarassada va venir la Irene. Ja anàvem al pati de grans. Apreníem més lletres i ja no jugàvem tant. Tampoc anàvem en cotxet i ja no ploràvem. (Patricia Capel Cortés, 2n A)

A P5 anàvem amb la Glòria i

érem la classe dels “Mussols”.

Teníem un identificador

d’animal a les cadires. Van

venir la Yadi i en Wenxan.

També vam fer una màscara

de tigre.

(Georgina Febré Guasch, 2n A)

Quan vaig arribar a 1r

pintàvem més bé i teníem a la

Begoña. Vam canviar de pati

i era més gran.

(Joan Méndez Farietta, 2n A)

Ara a 2n sabem escriure molt bé. Ja som més grandets i sabem sumar, restar i multiplicar molt bé. (Guillem Gorchs Agustí, 2n A)Pau Massana 1r A

Paula Forgas 1r APau Aguilar 1r B

Ho voleu veure?

Quan vaig arribar a 1r

pintàvem més bé i teníem a la

Begoña. Vam canviar de pati

i era més gran.

(Joan Méndez Farietta, 2n A)

Pau Massana 1r A

2011/20

12

63

Tempus…

A P3, de professora teníem la Rut. A classe fèiem plastilina. Sabeu quins ninots feia? En feia una pila! Apreníem vocals i també ens ensenyaven a posar-nos la bata. A vegades se’ns escapava el pipí o la caca. Teníem un pati petit. Quan anava a l’escola tenia molta por i no volia deixar anar la mà de la mama.(Cristina Odena Saiz, 2n A)

Ara a 2n hem tornat

a tenir la Begoña de

professora. A castellà

tenim la Marta i a anglès

la Cristina. Ens emportem

fulls d’operacions a casa i

llegim la Balena Blanca 2.

(Nil Gibert Roca, 2n A)

A 2n tenim una feinada!, uuuuuffff, si en tenim de feina: controls, dictats. (Martina Pujol Miquel, 2n A)

Quan anava a P-3 la meva mestra es deia Teresa i érem la classe dels “Índis”. Tenia el cabell més rinxolat. També el primer dia de cole plorava perquè volia estar amb la mare.... I m’ajudaven més. (Eva García de la Red, 2n B)

A 1r ens van ensenyar les

sumes i les restes. Les taules

tenien calaixos i havíem de

portar un estoig. Per anar a

classe havíem de pujar moltes

escales. Vam fer dos amics

nous: l’Antonino i en Mario.

(Duna Llorens Cuenca, 2n A)

Paula Forgas 1r A

Pau Pich 1r C

Paula Moreno 1r B

Sandra Iglesias 1r C

2011

/20

12

64

Quan

anava a P-4

també tenía la Teresa i

érem la classe dels socorristes.

Jo tenia molta vergonya i,

al final, vaig superar-la!

(Pau Castillo Amorós, 2n B)

El curs

passat, a 1r, teníem

la mateixa “profe” que ara: la

Sílvia. Vam fer lectura amb animalets

i vam fer excursions: al Cim d’àligues, al

Park Güell… Vam conèixer la Mabel Pierola

i ens va pintar un quadre dedicat que va

signar amb la seva signatura.

(Nou Fu Tarroja Salvador, 2nB)

Aquest

any a 2n estem aprenent a

multiplicar. Hem anat a la Pedrera, a la

Sagrada Família... Hem conegut els padrins i les

padrines de lectura, hem après el nom dels planetes

i hem conegut diferents països amb el llibre de la

Balena Blanca.

(Jana Cuch Guillén, 2n B)

Tem

pus.

..

2011/20

12

65

Quan

tenia 2 anys vaig

arribar a P3. Durant aquell any

vaig fer nous amics, els meus primers

amics. Vam aprendre el 1, el 2 i el 3. Va

ser una classe molt “xula”.

(Míriam Taltavull, 2nC)

Quan

anava a P-5 les

mestres es deien Mireia

i Marta. Al costat de la classe

teníem una terrasseta, i la nostra

classe es deia “les guineus”. Sabíem

les lletres i escriure paraules.

(Meritxell Cabalar Celi, 2n B)

Tempus…

L’any

passat a 1r vam

canviar d’etapa. Vam tenir

una nova mestra, la Bea. Ja

vam començar a fer controls, dictats

preparats, teníem deures cada setmana...

També vam canviar de pati i jugava

amb les meves amigues al pati gran.

(Jana Altisen 2n C )

Aquest

any, a 2n he tornat

a tenir la Bea de mestra. Estem

aprenent moltes coses: les taules de

multiplicar, les restes portant-ne... Aquest

serà l’últim que passarem amb aquesta classe.

L’any que ve ens barrejaran i coneixerem

altres mestres i farem nous amics.

(Noemí Vaqueiro 2n C)

preparats, teníem deures cada setmana...

a tenir la Bea de mestra. Estem

2011

/20

12

66

Tem

pus.

..

2011/20

12

67

Quan

estava a P5 tenia una

mestra que es deia Xènia. Vam

conèixer una nova companya que es deia

Eva. Vam aprendre a llegir. Aquell any ens

vam graduar i va ser molt emocionant.

(Martina Parramón 2n C)

En

arribar a P4 vam conèixer

la nostra nova mestra, la Meri. Va ser

molt divertit veure els nous amics; encara que al

principi, em feia vergonya. Vam aprendre les vocals i

mig abecedari.

(Mònica Iglesias 2n C)

Tempus…

2011

/20

12

68

Ens han millorat la vida

D’aquells principis on la comunicació

per telèfon requeria d’operadores que

connectaven línia d’un aparell a un

altre, en queda ben poc i avui en

dia els mòbils disposen de pantalles

tàctils, connexió a internet,...

La invenció de

l bolígraf va

donar un

tomb a l’escri

ptura, la seva

punta,

acabada amb una boleta,

regula el

pas de la tint

a, solucionant

un dels

problemes prin

cipals de la p

loma.

La invenció de

l bolígraf va

donar un

tomb a l’escri

ptura, la seva

punta,

Entre tots i amb aquest treball de camp, els alumnes de CM, ens hem submergit en l’evolució de les necessitats del ser humà, perquè amb cada canvi o entrebanc tenim una oportunitat per a crear, modifi car o inventar tot allò que ens proposem. Tan de bo els nostres alumnes facin avançar els camps de la medecina i del coneixement, perquè segurament això els donarà una millor qualitat de vida.camps de la medecina i del coneixement, perquè segurament això els donarà una millor qualitat de vida.

EL seu origen es remunta a l’any 1857, quan

Antonio Meucci va construir un aparell per a parlar

amb la seva dona. Tot i així, sempre s’ha considerat

Alexander Graham Bell com a l’inventor del telèfon.

Al segle VI d.c. ja es feien servir tant plomes d’ocells com dels ànecs, dels cignes i dels corbs per escriure. Era una tècnica que requeria molt domini, doncs no era fàcil controlar el flux de tinta.Tem

pus.

..

Ens han millorat la vida

2011/20

12

69

Des de sempre l’home ha fet servir els animals com a mitjà de transport, tant de persones com de mercaderies.

Les primeres càmeres plasmaven les imatges

en plaques de nitrat de plata, però aquestes

fotos no eren permanents i en exposar-les a la

llum, s’enfosquien.

Actualment, disposem de vehicles

que s’adapten a les necessitats

de l’usuari en potència, espai

interior, disseny…

Les càmeres digitals actuals són multifuncionals i contenen dispositius capaços de gravar so i vídeo. Inclouen targetes de memòria que permeten emmagatzemar milers d’imatges.

en plaques de nitrat de plata, però aquestes

fotos no eren permanents i en exposar-les a la

llum, s’enfosquien.

llum, s’enfosquien.

fotos no eren permanents i en exposar-les a la

Els llibres han estat sempre una font de

coneixement, un mitjà per transmetre

vivències i pensaments. En un principi eren

manuscrits i únics.

Les noves tendèn

cies tecnològiq

ues

han donat lloc a l’ebook

,

una versió digital

del llibre

tradicional.

Cada ebook

pot

contenir cente

nars de llibre

s.

Tempus…

2011

/20

12

70

En un principi, les pissarres estaven fetes d’aquesta roca, que gràcies al seu color negre, permet escriure al damunt amb guix o pedra calcària.

Les primeres planxes eren plaques de ferro que s’escalfaven al foc. Després van derivar en les planxes de carbó, amb un dipòsit en el que s’hi posava el carbó calent.

Les primeres rentadores imitaven el moviment

que es realitza en rentar la roba manualment,

es tractava de màquines que fregaven la peça de

roba contra una superfície rugosa.

Avui en dia, disposem de PDI les

quals augmenten el potencial de les

pissarres, dotant-les de profunditat:

treball per competències, augment de

la motivació,...

Avui en dia, les planxes disposen de

dipòsit d’aigua per tal de planxar

amb el seu vapor, fet que permet

eliminar les arrugues més fàcilment.

Actualment, les rentadores tenen mecanismes de centrifugat amb què la roba expulsa part de l’aigua acumulada, així com diferents programes de velocitats i temperatura depenent del teixit de la roba.

Tem

pus.

..

2011/20

12

71

Els ordinadors analògics van començar a construir-se a principis del s.XX. Els primers models realitzaven els càlculs mitjançant eixos i engranatges giratoris.

A l’antiguitat, els sistemes de politges

permetien pujar i baixar pesos. Va ser cap al

s. XVII que els primers prototips d’ascensors

moderns es van instal�lar en palaus

d’Anglaterra i França.

Antigament, a les portes de les cases hi havia picaportes.

Quan algú trucava, calia baixar a obrir sense saber

quina era la visita que arribava.

L’última generació d’ordinadors

presenta pantalles tàctils, gran

varietat de softwares, dissenys

innovadors i funcionals,...

La construcció d’edificis alts i la

incomoditat de pujar escales han

fet que, avui en dia, l’ascensor

sigui un element fonamental en

tota mena d’edificis.

construir-se a principis del s.XX. Els primers models realitzaven els càlculs mitjançant eixos i engranatges giratoris.

Antigament, a les portes de les cases hi havia picaportes.

Quan algú trucava, calia baixar a obrir sense saber Antigament, a les portes de les cases hi havia picaportes.

Els videoporters ens permeten

veure qui hi ha a la porta de casa

nostra i decidir si la hi volem

obrir o no.

Tempus…

2011

/20

12

72

CICLE DE LA TARDOR

La tardor és el temps de l’any en què els arbres i les plantes es preparen per a l’hivern. Cauen les fulles i la natura canvia de color.El fred s’acosta i els dies són més curts.La tardor, símbol de melanconia i d’edat madura, convida després de les vacances a un període de recolliment i tranquil·litat.

LA CASTANYADA

Festa típica de Catalunya que se celebra la nit del 31 d’octubre i que va lligada a la diada de Tots Sants. En altres llocs com a Occitània, també se celebra però no lligada a aquest dia sinó com a Festa de la Tardor.

Ja els nostres avis menjaven castanyes, moniatos i vi moscatell. Les castanyes eren torrades amb molta cura per les castanyeres, que omplien cantonades i places de les ciutats amb les seves parades.Ara, les castanyes i moniatos es mengen a casa en companyia de la família i s’ha ampliat la degustació culinària amb panellets de molts sabors.Molta gent també ha canviat els seus costums i s’ha adaptat a les tradicions anglosaxones i celebren així la festa de Halloween.

Tem

pus.

..

CICLE D’ADVENT I DE NADAL

És el període previ al Nadal que té una durada de quatre setmanes.

Es simbolitza amb una corona amb quatre espelmes que representen els quatre diumenges previs al dia del naixement de Jesucrist.

Actualment els nens el celebren amb uns calendaris que contenen una xocolatina a cada dia de l’advent.

VERGE DEL ROSER

7 d’octubre: dia de veneració a la Mare de Déu. Festa major de l’Escola. Els alumnes de 2n de Batxillerat donen la benvinguda als nens i nens de P3.

L’ESTIUET DE ST. MARTÍ

TOTS SANTS I EL DIA DELS DIFUNTS

La diada de Tots Sants (1 de novembre) i la dels Difunts (2 de novembre) són dates en què molta gent recorda els seus familiars difunts. És un moment en què tradicionalment tothom creu que hi ha una interrelació entre els dos mons, el dels vius i el dels morts. Aquestes jornades es desenvolupen amb celebracions i ritus que presenten una gran riquesa i diversitat de matisos.

Setembre Octubre Novembre Desembre

CICLE SUPERIOR

12 setembre: setembre...inici de curs.Un cicle...el superior.Pas del temps...el recorregut per les nostres festes i tradicions.

2011/20

12

73

IMMACULADA CONCEPCIÓ

Tempus…

CICLE DE CARNESTOLTES

El cicle de Carnestoltes engloba dies de disbauxa, festa i alegria. Les festes estan regides pel Rei Carnestoltes, un ninot alegre i rodanxó que permet trencar les normes socials.Els menjars típics d’aquestes dates incloïen cassoles, guisats de peus, cua, morro i orella de porc i truites amb botifarra d’ou i per postres, les característiques coques de llardons o de mantega. La màxima expressió del Carnestoltes són les rues que són desfi lades de carruatges adornats i acompanyats de comparses. Les disfresses donen color i vida i, en molts casos, exemplifi quen i satiritzen personatges públics, situacions socials,...

SANT ESTEVE

26 de desembre: el dia de Sant Esteve és festiu perquè antigament la gent que vivia al camp necessitava temps per tornar a casa seva després de celebrar el Nadal amb la família del poble.És tradició menjar canelons fets amb la carn d’olla que ha sobrat del dia de Nadal.

SANTA LLÚCIA

13 de desembre: és la patrona de la vista i aquest dia és considerat tradicionalment la data d’inici de les festes nadalenques. Entorn aquesta data se celebren les fi res de Nadal, on es venen fi gures de pessebre, avets, o d’altra ornamentació nadalenca. Actualment, també s’hi poden trobar llaminadures i productes tradicionals.

CAP D’ANY

30 de desembre: durant aquest dia, se celebra l’home dels nassos, un home que té tants nassos com dies falten per acabar l’any.Per la nit, les famílies es reuneixen per acomiadar l’any tot brindant amb cava i menjant, tal i com mana la tradició, dotze grans de raïm.

LA CANDELERA

2 de febrer: se celebren els 40 dies del naixement de Jesús i la Purifi cació de la seva mare tot marcant la fi del Nadal. Antigament els pessebres es desmuntaven aquest dia.

SETMANA DELS BARBUTS

S’anomena així perquè la majoria de Sants que s’hi celebren són barbuts. Antigament es considerava la setmana més freda de l’any.

DIJOUS GRAS

És el primer dia del Carnestoles. També anomenat dijous llarder.

DIMECRES DE CENDRA

És el dia de l’enterrament de la sardina i del Rei Carnestoltes. També és tradició imposar cendra al front de les persones en senyal de purifi cació.

ANY NOU

1 de gener: és una diada que se celebra en família, fent un dinar amb els més íntims. Durant aquest dia, ens plantegem bons propòsits i ens marquem objectius per a portar a terme en el nou any que comença.

NADAL

25 de desembre: aquest dia celebrem el naixement de Jesús.Antigament, el Nadal se celebrava amb la família i menjaven la tradicional pilota (carn picada, all i julivert), patates i cigrons. Actualment, el menú típic de la cultura catalana pel dia de Nadal és l’escudella i la carn d’olla de primer i tall de segon.

DIA DELS SANTS INNOCENTS

28 de desembre: antigament s’enganxava una llufa a l’esquena de les persones o se’ls feien bromes.Actualment, se celebra molt poc i només algunes televisions i diaris expliquen notícies falses.

REIS

6 de gener: el seu origen el trobem al s. III. Es representa l’arribada dels Reis Mags, Melcior, Gaspar i Baltasar, a veure el nen Jesús.Al vespre del 5 de gener, amb una cavalcada, reparteixen caramels i els nens poden entregar la seva carta. Durant aquella nit distribueixen els regals i, pel dinar del dia de Reis, es menja amb la família el famós tortell de reis.

El cicle de Carnestoltes engloba dies de disbauxa, festa i alegria. Les festes estan regides pel Rei Carnestoltes, un ninot alegre i rodanxó que permet trencar les normes

és una diada que se celebra en família, fent un dinar amb els més íntims. Durant aquest dia, ens plantegem bons propòsits i ens

Desembre Gener Febrer

2011

/20

12

74

Abril Maig JunyMarç

CICLE DE QUARESMA I PASQUA

Aquest cicle inclou dos períodes que varien en dates d’un any per l’altre, ja que depenen de la primera lluna plena de primavera. La Quaresma que consta de 40 dies, comença el dimecres de cendra i acaba el Diumenge de Rams. És un període de tancament, refl exió, recolliment, oració i dejuni. Es representa per una vella antipàtica que té set cames (set setmanes), va vestida de negre i porta un bacallà en una mà. Antigament, es respectava el dejuni i

l’abstinència que marcava l’església en aquestes dates, fet que s’ha anat perdent poc a poc fi ns a ser gairebé oblidat en l’actualitat.La Pasqua és temps de joia i alegria, doncs se celebra la resurrecció de Jesucrist.

VERGE DE MONTSERRAT

27 d’abril: és la patrona de Catalunya.

PASQUA GRANADA

Se celebra 50 dies després del Diumenge de Ressurrecció i es commemora l’aparició de l’Esperit Sant a Maria i als apòstols. Abans era un dia destacat en el calendari cristià i, actualment ha quedat només com un dia festiu.

Tem

pus.

..

CICLE DE L’ARBRE I DE LA ROSA

Amb l’arribada de la primavera la natura es desperta, els arbres fl oreixen, el dia s’allarga i les persones es mostren més alegres.

DIUMENGE DE RAMS

És el dia que celebrem l’entrada de Jesús a la ciutat de Jerusalem. En aquell moment, la gent el va rebre amb fulles de palmeres i oliveres i, conservant la tradició i recordant aquest fet, actualment celebrem aquest dia beneint les palmes i els palmons.

SANT JOSEP

19 de març

DIJOUS I DIVENDRES SANT

La vesprada de dijous, Jesús va reunir als seus deixebles per a celebrar l’últim sopar. Durant aquest sopar, va beneir el pa i el vi. Actualment, es recorda aquest fet amb una celebració a l’església.Un divendres Jesús va ser crucifi cat davant de tot el poble. Avui en dia, se celebren viacrucis i processons que mitjançant els passos, representen les escenes que van tenir lloc a Jerusalem.

FIRES DE SANT PONÇ

11 de maig: Sant Ponç és el patró dels herbolaires. Anys enrera, durant aquest dia els carrers s’omplien de parades que oferien herbes remeieres i mel. Actualment en els llocs on es manté la tradició, també s’hi poden trobar fruites confi tades i altres productes artesanals.

SANT DOMÈNEC

24 de maig: festa de la translació de Sant Domènec. L’Escola es vesteix de gala per celebrar la festa del seu Patró. Els infants de P3 agraeixen als nois i noies de Batxillerat la seva itinerància de molts anys a l’escola.

DIUMENGE DE LA RESURRECCIÓ

El diumenge, quan Maria va anar a vetllar el cos de Jesús, va veure i sentir que havia ressuscitat. És un dia de joia pels cristians.

DILLUNS DE PASQUALes celebracions de Setmana Santa clouen amb aquest dia, en què els padrins regalen la mona als seus fi llols. Antigament era feta amb un pa de pessic i decorada amb ous durs, actualment n’hi ha una gran varietat i l’element principal és la xocolata.

SANT JORDI

23 d’abril: Sant Jordi és el patró de Catalunya i celebrem la seva onomàstica coincidint amb el Dia Mundial del Llibre. A Catalunya també és el dia de la rosa i dels enamorats. La tradició, que es remunta al s XV, consisteix en regalar una rosa vermella a l’enamorada. Avui en dia, es poden trobar roses de tots colors i es regalen per amistat i respecte, no només per amor.

2011/20

12

75

Juny Juliol Agost

SANT PERE

28 de juny: és una revetlla dedicada al mar i als pescadors

SANT JAUME

24 de juliol: era una revetlla en honor al patró d’Espanya que ha anat perdent importància fi ns a desaparèixer, ja que l’endemà no és un dia festiu i només es conserva en pobles on aquest Sant és el patró amb la Festa Major.

Tempus…

SANT JOAN

23 de juny: abans aquesta era la nit indicada per fer rituals que afavorissin les collites i sanessin les malalties; buscar trèvols de quatre fulles o passar els nens malalts pel costat d’alzines i roures. Així mateix, s’encenien fogueres per llençar-hi els mals esperits o perquè les joves ballant al seu voltant trobessin un bon marit. Actualment, aquest vespre es fan fogueres, es tiren petards i coets a les platges i als parcs i es mengen coques regades amb cava o moscatell, gaudint de la festa amb la família i/o els amics.

CICLE DEL FOC I DE L’AIGUA

La calor ja apreta i aquest és un cicle regit per festes i celebracions a l’aire lliure. Antigament, se celebraven tres revetlles ( vespres abans d’una festa important) arreu de Catalunya durant el solstici d’estiu. Actualment, només celebrem la de Sant Joan (23 de juny), també anomenada popularment com la nit del foc o nit de les bruixes.

CICLE DE LES FESTES MAJORS

Una festa major és la festa més important de cada barri, poble, vila o ciutat. Se celebren normalment a l’estiu.Les festes majors venen de molt lluny. Dels temps pre-cristians, de fet, tenen orígens comuns amb celebracions com les falles, les revetlles de Sant Joan i Sant Pere, el carnaval...

Per això moltes festes majors se celebren el dia del sant patró, protector del poble.Les diferents parts de les festes majors són:

• PREGÓ• GEGANTS• CAPGROSSOS• CASTELLERS• CORREFOCS• SOPARS I VETLLADES• FOCS ARTIFICIALS• SARDANES

Durant les FestesMajors es fan tottipus de celebracions.

2011

/20

12..

.Fug

it

76

...Fugit

2011/20

12

77

…Fugit

Acababan de dar las doce, de una manera

pausada, acompasada y respetable, en el reloj

del pasillo. Era costumbre de aquel viejo reloj,

alto y de caja estrecha, adelantar y retrasar a

su gusto y antojo la uniforme y monótona serie

de las horas que va rodeando nuestra vida,

hasta envolverla y dejarla, como a un niño en

la cuna, en el oscuro seno del tiempo.

Poco después de esta indicación amigable

del viejo reloj, hecha con la voz grave y

reposada propia de un anciano, sonaron

las once, de un modo agudo y grotesco, con

una impertinencia juvenil, en un relojillo

petulante de la vecindad, y unos minutos más

tarde, para mayor confusión y desbarajuste

cronométrico, el reloj de una iglesia próxima

dio una larga y sonora campanada, que

vibró durante algunos segundos en el aire

silencioso.

¿Cuál de los tres relojes estaba en lo fijo?

¿Cuál de aquellas tres máquinas para

medir el tiempo tenía más exactitud en sus

indicaciones?...

Pío BAROJA, La busca

Al·literacions, comparacions, metàfores, epítets, personifi cacions, paradoxes,...La relativitat del pas del temps de què ens palen els

científi cs convertida, per una gran ploma, en un magnífi c text literari.

2011

/20

12

78

La humanitat, al llarg de la seva existència, ha sentit la necessitat d´explicar molts dels enigmes que l´envolten, tals com què hi ha després de la mort, els fenòmens atmosfèrics, els canvis dels éssers vius, el pas del temps, etc. Un dels misteris que més ha preocupat als homes ha estat l´origen del món i de la humanitat, i tant grecs com romans van crear un munt de llegendes i de personatges per donar resposta a aquests interrogants. Així doncs, diverses mitologies tenen una fi gura coneguda com el déu del temps, una divinitat que regeix el pas de les hores, de les estacions i de la vida humana.

Els grecs explicaven que, en un principi, hi havia hagut una massa de matèria sense forma anomenada el Caos. A partir d’aquest Caos originari va sorgir tota una sèrie de divinitats que s’identifi caven amb els conceptes més generals de l’univers. Un d’aquests déus era Urà (el Cel), el qual es va casar amb Gea (La Terra). D’aquest matrimoni van néixer molts fi lls, d’entre els quals sobresurten els Ciclops i els Titans. No se sap ben bé per què el vell Urà va fer tancar els Ciclops al Tàrtar, que era una part de l’infern dedicada als éssers sobrenaturals; però, aleshores, els Titans es van revoltar contra el seu pare, acabdillats pel més petit de tots, Cronos.

Cronos -chronos en grec vol dir “temps”- que els romans van identifi car amb Saturn, era el déu del temps. Va aconseguir vèncer i destronar el seu pare i va ocupar el seu lloc de déu de l’univers. Esdevingué el senyor del món i es va casar amb Rea, la seva germana, amb la qual va tenir una colla de fi lls. Però Cronos no ignorava pas la dita “tal faràs, tal trobaràs”, i sabia que un dia ell també hauria de ser destronat per un dels seus fi lls. Per aquest motiu, tan bon punt naixien, els devorava sense contemplacions. Això té una signifi cació profunda: vol dir que el temps, al capdavall, devora tot allò que ell mateix ha creat. És així que van anar passant al seu estómac voraç déus tan importants com Hera, Demèter, Hades i Posidó. No obstant això, Rea va poder salvar el més petit, Júpiter, déu del cel i dels trons, el qual, quan es va fer gran, va vèncer el seu pare i va fer que perboqués tots els seus germans.

De la unió entre Júpiter i Tique, deessa de la sort, va néixer Kairós, l´hereu del temps. Simbolitza el lloc on s’uneixen i on es poden distingir el temps de la supervivència entre mort i mort, i el temps de la vida plena on no hi ha mort. Kairós, representat per un jove déu, lluïa una gran cabellera al davant, però no tenia gens de cabell per darrere. A l’esquena portava dues grans ales i els seus peus eren alats com a símbol de la seva rapidesa És per això que, quan arribava, se l’havia d’agafar de seguida pels cabells que li penjaven al davant de la cara, per evitar que s’escapés; quan ja havia passat, no hi havia manera d’atrapar-lo, perquè per darrere era ben calb.

En l’estructura temporal de la civilització moderna, tenim una sola paraula per esmentar el pas del temps. No obstant això, els grecs distingien entre dos tipus de temps: Cronos i Kairós. El temps Kairós, a diferència de Cronos, es pot entendre com el moment just o crític d’oportunitat (Carpe Diem). És el temps decisiu, és a dir, el més pregon i important; el temps, desitjat i viscut com un do, en què prenem les millors decisions o opcions, de les quals un pot gaudir i fruir per créixer i madurar. És un temps vist sempre positivament, com una ocasió única per perfeccionar-se. Per tant, pot ser un temps breu: uns segons, uns instants decisius i únics, sempre meravellosos i gloriosos. D’altra banda, Cronos és un temps que passa, un període o una època que té una durada determinable, quelcom que es pugui mesurar i distribuir successivament en diverses parts: segons, minuts, hores, dies, anys, lustres, dècades, segles. Per tant, és el temps extens que té una durada precisa. Així doncs, en la mitologia grega, Cronos és el déu del temps real i inexorable, el pas del qual ens porta inevitablement a la mort; Kairós, en canvi, és el déu del temps interior dels homes, el temps dels somnis i de l’esperit, és el que persistentment ens retorna la vida.

I.C

Cronos i Kairós

...F

ugit

2011/20

12

79

Buen ungüento que sana la herida,salvaje eco que acalla voces,suave espuma que amortigua los roces,sombra que pasa desapercibida.

Dios amante que, por fiel, se descuida,piedra molar que no afila las hoces,granos de arena que caen veloces,azogue deslizante de esta vida.

Oh, titán, hijo pequeño de Urano,descendiente de la maternal Gea,devorador insaciable y ufano,

equino y esquivo esposo de Rea:cógeme, no me sueltes de tu mano,haz que este único viaje feliz sea.

Mamen Gargallo Guil, Cronos

…Fugit

2011

/20

12

80

Què en diuen els científi cs...

L’origen del temps és l’origen mateix del nostre Univers. És a dir, el Big Bang, l’explosió inicial de matèria i energia que va generar l’espai i el temps. No té sentit preguntar-se què hi havia abans perquè, de fet, no hi havia abans.

Quan la Humanitat va necessitar fer mesures temporals, va haver d’establir unes escales, que han durat fi ns als nostres dies. La unitat de mesura del temps es va establir dividint el dia en porcions cada cop més petites.

Tenint en compte el temps que dura una volta de la Terra sobre si mateixa, si es divideix en 24 tenim les hores, si cada hora es divideix de nou en 60, els minuts i si cada minut es torna a dividir en 60, els segons. Aquesta és la unitat triada pel Sistema Internacional, tot i que la seva defi nició actual és ben diferent i s’hauria de recórrer a la física atòmica per trobar-la.

Si bé abans es pensava en el temps senzillament com una mesura de la distància entre successos, el temps com a concepte físic es va modifi car dràsticament durant el segle XX. Avui dia li atorguem la categoria de dimensió, igual que les tres d’espai que podem visualitzar.

Per posar un exemple d’aquesta nova concepció, imaginem una pedra que cau a la superfície d’un llac. Les onades que es generen es comencen a expandir. De la mateixa manera que nosaltres podem visualitzar-les en les dues dimensions de la superfície del llac, podríem també descriure la seva evolució temporal: a més temps respecte al succés inicial, més han avançat aquestes onades. A la fi gura adjunta es veu la incorporació del temps com a una dimensió extra a les dues de la superfície del llac (Stephen Hawking, Breu història del temps).

...F

ugit

Big Bang

2011/20

12

81

Que el temps és relatiu ho experimentem cada dia. Una classe de matemàtiques pot semblar que dura una eternitat, mentre que una sortida es pot fer molt curta i, potser, la durada de tots dos esdeveniments ha estat d’una hora exacta. La relativitat del temps físic, però, és ben diferent. Albert Einstein (1879-1955) va estudiar les contradiccions que comportava el fet que res no pogués viatjar a una velocitat superior a la de la llum. El temps depèn de la velocitat de l’observador. Suposem un observador a terra i un observador en un avió, que viatja a una velocitat propera a la de la llum (si no l’efecte no es nota gens). Si la persona que és a terra veu que cauen dos llamps a la vegada separats una certa distància, l’espectador a l’avió no els veurà com a successos simultanis, ja que la llum del llamp que li caigui més lluny li arribarà més tard pel fet que es mou a una velocitat més alta. El que per a un seria “cauen a la vegada” per a l’altre no, i podria mesurar un temps entre la caiguda dels llamps. Per tant, els seus rellotges no mesuren igual el temps. Una de les conseqüències d’això és la possibilitat de viatjar al futur si es va a sufi cient velocitat!

Un altre tipus de viatge en el temps és possible; l’avenç científi c-tecnològic permet determinar l’edat de restes fòssils basant-se en l’activitat radioactiva d’isòtops, iniciant així un viatge al passat. Una de les més emprades és la datació per radiocarboni o carboni-14. Aquesta es fonamenta en la mesura de la desintegració d’àtoms de carboni inestables presents en mostres orgàniques. A partir de l’anàlisi dels resultats de recompte obtinguts mitjançant tècniques basades en espectroscòpia de masses, és factible fi xar l’edat del material en el moment de la seva mort. Cal tenir en compte que, en datació arqueològica, el temps s’expressa en anys BP (Before Present). A més, el 14C és un bon aliat en la resolució de casos com els que es plantegen a la sèrie televisiva CSI.

En defi nitiva, un concepte que ha estat font d’inspiració de tants artistes i escriptors, com és el pas del temps, ha portat molts mals de cap als científi cs al llarg de la història. Però, què bé que s’ho passen mentre investiguen...!

M.M. i E.P.

…Fugit

2011

/20

12

82

A mi amiga, maestra de letras, maestra de vida.

Hay cosas que, por mucho que pase el tiempo, nunca cambian: mes de agosto, ensalada de verano, pescadito al horno, agua fresca, una copa de vino blanco bien frío, postre helado y varias horas por delante con mi amiga para ponernos al día, hablar de lo humano y de lo divino y echar unas risas (y si es necesario, para qué negarlo, alguna que otra lágrima).Queda poco para nuestro próximo encuentro pero aún me acuerdo de la última vez que nos vimos y de las palabras que, entre risas, anécdotas y planes para setiembre, con una mezcla de resignación y nostalgia, me dijo mi amiga: “Todavía conservo mi vieja máquina de escribir, mis apuntes de la universidad y un montón de revistas literarias de hace un montón de años”. No me sorprendió. El porqué ya lo sabía. Sin embargo, una pregunta salió de mi boca: “¿Para qué?” Y mientras ella continuaba con la retahíla de papeles que mantenía guardados en armarios, cajones y estanterías, yo seguía planteándome más cuestiones: ¿cuánto hacía que no utilizaba el ya prehistórico artefacto?, ¿cuánto hacía que no releía las lecciones magistrales, ya amarillentas y apergaminadas?, ¿cuánto hacía que no consultaba las páginas apolilladas de aquellas viejas revistas?, ¿cuánto hacía que…? Papeles y más papeles que ocupan un espacio cada vez más precioso en nuestras casas. Papeles y más papeles que no son más que el testimonio de un tiempo que ya pasó, que ya vivimos, disfrutamos o sufrimos, y que, por mucho que los conservemos, jamás volverá. ¿Y yo?, me pregunté. Yo, por una mera cuestión práctica, hacía apenas un año, había tirado los apuntes de la facultad y, con ellos, cinco años de mensajes de mis compañeros, números de teléfonos, bromas, alguna que otra declaración de amor y varios poemas escritos en los márgenes de aquellas hojas. Pero todavía guardo mis cartas de adolescencia y juventud, mis agendas personales que escribo desde que hacía BUP (y era alumna de esta casa), una maleta llena de álbumes de fotos y varias cajas

de hojalata y cartón llenas de recuerdos de papel: entradas de cine y de teatro, posavasos de bares, postales de Navidad, de felicitación, trípticos de museos, tarjetas de restaurantes, planos de ciudades, billetes de tren, bonos de autobús, fl yers de discoteca, etc... que, con solo mirarlos, me transportan a aquella época, a aquella aventura, a aquella historia para vivirla de nuevo durante unos pocos minutos. Cartas, felicitaciones, notas, avisos, mapas, apuntes guardados bajo siete llaves… como si con esas letras impresas, atrapadas en el papel, pretendiéramos apoderarnos del tiempo vivido o, como mínimo, hacerlo transcurrir más lentamente.Pero ha pasado el tiempo y ahora, bien por la llegada inexorable de las nuevas tecnologías (80%), bien en aras de un mundo más ecológico y sostenible (10%), la escritura sobre papel ha perdido buena parte de su utilidad práctica -y, con ello, la magia de su personalidad, de su frágil lentitud, de su arte- y la hemos sustituido por la inmediatez y la frialdad de unas teclas y demás artilugios hipermodernos.Las cartas, con aquella personalísima caligrafía grabada en esas hojas de curioso papel, han dado paso a los correos electrónicos; las postales de Navidad y de felicitación que elegíamos con tanto esmero e ilusión pensando en cada uno de nuestros amigos se han visto relegados por un único sms –que quizás hemos recibido de alguien- enviado a un listado de nombres del teléfono móvil; los mapas, tan difíciles de doblar, han sido desbancados por el GPS en el coche o el Google Maps. Los apuntes ya no se cogen a mano y se guardan en carpetas de cartón y goma elástica sino que se escriben en el notebook y se almacenan en una nube; las fotos tampoco se ordenan en álbumes y se queda con los amigos para enseñarlas sino que se cuelgan en algún espacio virtual para que la gente las pueda ver desde cualquier ordenador en cualquier momento. Las estanterías plagadas de libros comprados y leídos a lo largo de toda una vida –con fl ores secas y demás recuerdos

las paradojas del papelo la metáfora del paso del tiempo

...F

ugit

2011/20

12

83

las paradojas del papelo la metáfora del paso del tiempo

entre sus hojas- van estancándose con la llegada de libro electrónico. Las agendas personales siguen existiendo pero en un aparatito en el que se registran las citas y los recados con tres palabras mal escritas para luego eliminarlos con una sola tecla. Incluso, algunos restaurantes ya presentan su carta de platos en un IPad. Y yo, guardando todavía el enorme y original pliegue de papel del delicioso Oyster Bar de mi viaje a Nueva York… Así las cosas, sin embargo, no puedo evitar llegar a una conclusión. Suena paradójico pero, mientras Internet, perfecto, infalible, eterno, se ha inventado para ser el gran almacén -a veces, vertedero- del quehacer humano, cada vez estoy más convencida de que el papel, en su humilde condición de frágil y efímero, se ha erigido en el guardián de nuestra memoria y, por ende, en el garante de nuestra existencia.A pesar de ello, me pregunto yo, hoy en día, ¿cuándo escribimos sobre papel? Apenas, un post-it enganchado en la puerta de la nevera para avisar que no me esperes para cenar, que hay que sacar el pescado del congelador o que falta harina, o un miserable trozo de papel para hacer la lista de la compra (todavía no he visto en el supermercado a nadie consultar en la Blackberry cuántos kilos de naranjas necesita, pero todo llegará).Sí, no ha duda. Las nuevas tecnologías nos facilitan la vida, que no signifi ca que nos haga la vida más fácil (alguien dijo que la vida, para que sea vida, tiene que costar vivirla). Sí, no hay duda. Con las nuevas tecnologías, hemos salido ganando: gastamos menos papel, lo que no implica necesariamente que tengamos más conciencia ecológica; las cartas y los avisos llegan más rápido a su destino, aunque no por ello estén mejor escritos; gestionamos mejor los documentos lo cual, está comprobado, no signifi ca más efi ciencia. Sí, no hay duda. Las nuevas tecnologías son positivas. Pero, ¿qué quieren que les diga? Una parte de mí me dice que estamos perdiendo no sólo en vocabulario, sintaxis, ortografía (esto sería tema para otra larga y profunda refl exión)

sino también en proximidad, calidez y dedicación. Los que han nacido con un ordenador portátil bajo el brazo y preferían el sonido del móvil al del sonajero me dirán que no, que estoy exagerando, pero es que no han vivido “lo otro” y no pueden comparar.Yo, que todavía escribo postales a mis amigos cuando me voy de vacaciones, sigo creyendo (¿ilusa de mí?) que, al realizar ese ritual -localizar una tienda donde vendan paisajes del lugar, elegir una a una las postales, buscar las palabras adecuadas pensando en cada uno de mis amigos, sus gustos, su manera de ser, consultar en mi pequeña, vieja y viajada agenda las direcciones, dedicar una tarde para escribir y visitar la ofi cina de correos-, tengo conciencia de mi tiempo, de que soy dueña de ese tiempo delicioso, porque lo saboreo, lo disfruto, lo vivo; porque, en defi nitiva, también forma parte del viaje. Yo, que todavía me enfrento a la hoja de papel -real, no virtual- en blanco, armada con mi pluma y mil ideas, me resisto a vivir al cien por cien sometida a esa fi ebre que se ha instalado defi nitivamente en nuestra piel, quizás porque sigo pensando que, cada vez que felicito a alguien con un mensaje en el teléfono móvil o envío una carta por correo electrónico, dejo atrás la magia de unas letras manuscritas sobre papel, pensadas, pausadas; quizás porque, cada vez que tecleo rauda y efi ciente unas letras, siento que, con esa misma rapidez, se me escapa el tiempo entre los dedos.

M.G.

…Fugit

2011

/20

12..

.Fug

it

84

http://www.youtube.com/watch?v=9JpLIoJX4ZM

Surant en el temps

El temps... Segons l’institut d’estudis catalans, “és la forma mental que assumeix l’experiència de la durada i de la successió, el temps essent concebut com a transcorrent contínuament i uniformement i mesurat per fenòmens successius que ocorren a intervals regulars, com la revolució aparent de l’esfera celeste causada per la rotació de la Terra.” Però, per mi, és un element abstracte què condiciona la meva vida.La vida... El diccionari diu: “Estat dinàmic de la matèria organitzada, caracteritzat bàsicament pel fet de poder reproduir-se i per la capacitat d’adaptació i d’evolució davant els diferents canvis en el medi”. Tot i que, la vida també és la matèria primera del temps.D’aquesta manera, es pot dir que: EL TEMPS ÉS VIDA i que LA VIDA també ÉS TEMPS.M’agraden aquests mots! En només dues paraules em transmeten tantes sensacions, sentiments, emocions, records... en pensar en elles, noto aquell pessigolleig que va de cap a peus, i em diu que alguna cosa es remou en el meu interior. Tot i que mai sé si això és bo o és dolent. En tan sols uns instants apareixen en el meu pensament imatges passades, futures... que, de sobte, són com si ressorgissin de les meves entranyes,

així com si fossin ampolles amb missatges arribats d’altres moments llunyans i, amb un rerefons molt important per a mi. En elles, es guarden tots els episodis de la meva vida que han deixat petjada en el meu ésser; fets que m’han fet créixer com a persona i que, dia rere dia, malgrat que no sempre en sigui conscient, em condicionen. També, em fan mirar més enllà i pensar en el que em queda per viure, les petjades ha descobrir, l’envelliment, la mort, l’oblit. I, a mesura que em vaig fent gran, m’adono que tots aquests fenòmens són la causa de l’acció del temps sobre la vida i això em provoca cert respecte.Arribant al fi nal del discurs, us deveu preguntar per què ampolles i no altres símbols per explicar el pas del temps. Doncs bé, d’idees n’hi havia: una llar de foc, una guitarra, una màscara, petjades, la muntanya.... però la que més m’inspirava eren les ampolles. Me les imaginava surant en l’immens oceà, un lloc inhòspit i per descobrir, com el cervell humà, en forma de cartes vingudes del passat. Els diferents episodis que m’han deixat petjada en la meva vida són el conjunt d’aquests escrits què, de tant en tant, remouen el meu jo del passat infl uint el meu jo del futur.

Diuen que el temps, a mesura que va passant, va deixant unes empremtes en el nostre cos, la nostra ment

i la nostra ànima. Són les fi ligranes que van tatuant lentament la nostra pell: el nostre creixement, la

nostra salut. Són els senyals que van marcant la nostra vida: el nostre coneixement, les nostres relacions,

els nostres actes i, potser d’una manera no tan explícita, els nostres afectes.

De vegades, les volem ignorar, ens neguem a acceptar-les i ens capfi quem per dissimular-les i, fi ns i tot,

esborrar-les. Però això suposa renunciar a la nostra pròpia vida, a les nostres vivències, al nostre passat,

que, al cap i a la fi , ens agradi o no, confi guren el nostre present i van forjant el nostre futur.

Tanmateix, amb paciència i amb molt d’esforç, anem aprenent a conviure amb aquests inequívocs i

ineluctables rastres, i anem acceptant que constitueixen l’evidència més òbvia del nostre pas per aquest

món, que és potser l’única manera de saber que estem vius.

Refl exionant –fi losofant- sobre tot això, els alumnes de 1r de Batxillerat han fet aquest treball en el qual

uneixen imatge i paraula per refl ectir com viuen ells les empremtes del temps. Els alumnes d’ESO també han

refl exionat tot realitzant els seus treballs de Jocs Florals. Aquí en teniu els resultats.

Clàudia Garcia

2011/20

12

85

http://www.youtube.com/watch?v=JTodLNuktBQ

http://www.youtube.com/watch?v=pQuYaeeVLP4

Presoners del temps

En aquesta fotografi a realitzada per al treball de fi losofi a es poden observar diversos objectes: dos llibres, un d’infantil que va ser el primer llibre que em van comprar els meus pares i que es titula Mi primer libro de las palabras i un altre, molt més antic que, fi ns i tot, va ser comprat amb pessetes, que es titula Espronceda, sus mejores poesias, el qual formava part dels llibres de lectura del meu pare quan era jove i que ara ha passat a les meves mans; també s’hi poden veure un parell de sabates que em van regalar poc temps després de néixer i, al costat, una sabata més gran, que és la que utilitzo avui en dia i, fi nalment, al marge dret de la imatge s’hi observen dues fotografi es: la de l’esquerra, que està en blanc i negre, és la més antiga i la dona que hi apareix és la meva àvia a l’edat de vint-i-set anys i la de la dreta sóc jo quan només en tenia quatre, ambdues estan guardades a la meva habitació com a record dels vells temps. Tots aquests objectes han format part del meu passat i alguns en formen del meu present i els he escollit per a posar-los en aquesta imatge perquè són objectes materials i el temps, encara que nosaltres no ho vulguem, els va deteriorant a poc

a poc. Inclòs el sentiment que aquests objectes han deixat en nosaltres s’acaba, no esvaint, sinó transformant i potser, amb el pas del temps, allò deixa de tenir el mateix signifi cat per nosaltres que tenia abans. I per aquest motiu l’objecte que predomina en la fotografi a és el rellotge. Se’n veuen de diferents: alguns platejats, altres de pell negre, alguns més antics, altres més moderns, més cars, més barats, etc. Però tots ells representen el mateix, una cadena irrompible que envolta la resta d’objectes i que els fa seus. Cal dir que un dels rellotges duu un petit cadenat de color platejat amb el qual vull simbolitzar que el temps no pertany a ningú, tot al contrari, que tots som esclaus del temps. Aquest ens domina arreu on anem i mai te’n pots escapar, perquè no deixa mai d’avançar, per tant, tot el temps que has malgastat és impossible que torni. Per concloure diré que he escollit fer aquesta fotografi a perquè per a mi, el pas del temps forma part de tot el que ens envolta i de tot el que som. Des del moment en què venim a aquest món, tot arriba, tot passa, tot se’n va i nosaltres no podem fer res per evitar-ho. El temps és inexorable, pot amb tot.

L’espectacle de la vida

El pas del temps és com un espectacle de dansa. Un cop s’obre el teló, l’actuació comença i només depèn del ballarí que el número acabi, i sigui tot un èxit o que fracassi. Per fi nalitzar la dansa satisfactòriament i gaudir-la en el moment de ballar-la, prèviament el ballarí ha d’evitar totes aquelles xinxetes que molt cops porten problemes i que no permeten que balli tranquil·lament. Però, amb el pas del temps només ell sabrà com evitar-les, ja que gràcies a haver-ne trepitjat tantes i sentir molt de dolor, el ballarí ha madurat i ha après, de mica en mica, a ballar sense tants obstacles.

Amb la vida succeeix el mateix, ja que molts cops és cruel i difi culta tots els objectius que es volen assolir. Tot i així, el pas del temps i l’experiència ajuden a eradicar totes les adversitats que poden esdevenir amb molta més facilitat.És per aquest motiu que, els dos elements que he triat són una sabatilla vella de ballet i unes xinxetes; la meva concepció del pas del temps del primer element és d’esforç, d’experiència i desgast; en canvi, les xinxetes suggereixen difi cultats, problemes i obstacles que molt cops la vida dóna i que només la maduresa i el pas del temps poden solucionar i superar.Per últim cal destacar que, molts cops no ens assabentem que vellesa és sinònim d’experiència i de saber; dos conceptes que, malauradament, mai es tenen en compte en el transcurs del temps.

Paula Comas

Beatriz Navarro Villatoro

…Fugit

2011

/20

12

86

Jocs Florals

català

1r d’ESO1r premi

http://www.glogster.com/sergiorodriguez/les-emprentes-del-temps/g-6lm2010p42mt0c937hs1ha0

castellàcastellà

http://www.glogster.com/clauddiia/poster-glog-by-clauddiia/g-6lm7v901qlr907erqfmeka0

Sergio Rodríguez

Clàudia Colom

...F

ugit

2011/20

12

87

http://www.glogster.com/sansaloni/historia-de-la-camara-fotografi ca/g-6ls3gae6i206fq67h5m1ja0

http://www.glogster.com/mrafols1998/la-nina-betty/g-6lk9f0f0ts5un31bjp6n5a0

catalàcatalà

2n d’ESO1r premi

http://www.glogster.com/mrafols1998/la-nina-betty/g-6lk9f0f0ts5un31bjp6n5a0

català

Rogelio Sansaloni

Marta Ràfols

…Fugit

2011

/20

12

88

catalàcatalà

catalàcatalà

3r d’ESO1r premi

http://www.glogster.com/noabernat/jocs-fl orals-12/g-6lk75m6a264tba7pt9fmia0

http://www.glogster.com/pauladotres/sempre-junts/g-6lnv0id3u4ahasojucahfa0

Noa Bernat

Paula Dotres

...F

ugit

2011/20

12

89

http://www.glogster.com/sarijolie/hd-glog-by-sarijolie/g-6lliccmt3gpudm5p94c4ua0?s=imgglog

català

4t d’ESO1r premi

castellàcastellà

http://www.glogster.com/gemmasantacana/unfi nished-glog-2/g-6lkqfb6666c9977ftvgd4a0

Gemma Santacana

Sara Galiana

Jocs Florals

…Fugit

2011

/20

12

90

La irrupció dels nous sistemes informàtics aplicats al terreny de les humanitats ha donat lloc a la anomenada “era electrònica” La importància social i cultural que aquesta revolució té en l’àmbit literari, concretament, és inqüestionable.

Des de l’ordinador s’ha confi gurat un nou llenguatge universal: el digital. Així, la irrupció de les tecnologies digitals, l´hipertext i les seves constants evolucions han provocat una sèrie de canvis en la manera de concebre i analitzar la literatura i, molt especialment, han aconseguit desenvolupar una nova literatura: la literatura digital, íntimament vinculada a l´ordinador i a Internet. En aquest sentit, l’aparició de noves formes de crear literatura lligades a la tecnologia digital subratlla la necessitat inexcusable, entrats al segle XXI, d’abordar tots els desafi aments que, per a la literatura, implica el fet de viure immersos en un mar de múltiples possibilitats com és el de la cibercultura, neologisme que ens remet a la combinació de cultura i ciber, tant en el sentit de cibernètica com en el sentit de relació amb la realitat virtual.

Pel que fa a la utilització de l’ordinador com a nou suport literari, no han estat pocs els qui han tingut una visió apocalíptica i argumenten que les noves tecnologies suposen una gran amenaça per a la cultura; fi ns i tot una forma de destruir-la. I s’ha arribat a pensar que els ordinadors no només acabaran substituint els llibres sinó que poden arribar a substituir els mateixos autors.

Tot canvi acostuma a ser rebut amb recel per la societat; si analitzem els processos històrics que han afectat aquest camp, podem observar que aquesta transformació no difereix molt d’unes altres que s’han anat succeint al llarg del temps. L’escriptura, el papir, el pergamí, el paper, la impremta, la rotativa, van ser vistes també com a “noves tecnologies” i rebudes amb malfi ança en el seu moment.

Avui dia, els mitjans tradicionals de fi xació textual han quedat en cert sentit obsolets per la seva limitació de capacitat d’emmagatzematge, per a difícil actualització de la informació una vegada ha estat fi xada i per la imposició d’una organització lineal que restringeix les possibilitats d’accés a aquestes dades. No obstant això, la veritat és que el fenomen literari encara es manté vinculat a uns suports molt específi cs i a unes maneres molt concretes d’entendre el fenomen de la textualitat. El llibre continua entenent-se com el suport reservat pel que és veritablement important, per mantenir una base sòlida i essencial de coneixement, una autoritat enfrontada a l’excessiva fl uïdesa i desorganització de les dades electròniques.

La nostra època, però, està apostant cada vegada mes decididament per l’efímer. Vivim en una permanent desmaterialització dels objectes “reals”, que es converteixen en fl uxos de “pixels” a les pantalles dels ordinadors. Això fa

El temps de la literatura electrònica

...F

ugit

2011/20

12

91

El temps de la literatura electrònica

que es produeixi una necessària transformació en la defi nició del temps i de l’ús de l’espai, que propicia l’aparició de noves característiques com la mobilitat, la fl uïdesa i la fl exibilitat, la immediatesa, aplicades a l’art i, per tant, a la literatura.

Així, el temps és analitzable sota dos prismes que, alhora, es combinen en un de sol: l’extensió i la construcció del signifi cat. En la literatura electrònica ens podem trobar davant de textos extraordinàriament curts i d’altres molt extensos. L’extensió és important perquè no és el mateix llegir un text imprès que un text virtual. Quan decidim aturar-nos en la lectura d’un llibre podem fer servir un marcapàgines. En canvi, és possible que, si aturem la lectura d’un text digital, no puguem mai tornar a rellegir el que ja hem llegit. És a dir: d’una banda, podrem perdre el fi l narratiu que havíem construït fi ns ara i, de l’altra, perquè hi ha categories de textos (els textos generats automàticament, per exemple) que no es podran tornar a generar mai més de la mateixa manera (n’hi ha que, fi ns i tot, són textos únics, i un cop construïts “s’autodestrueixen” per sempre més).

Des d’aquesta perspectiva, és important saber a què atenir-nos quan ens volem enfrontar a la lectura d’un text digital, atès que l’ordinador no és un suport inert i els textos són elements dinàmics. El moviment i la temporalitat són components bàsics de la seva generació i ara també formen part del seu signifi cat.

En aquest sentit, la interactivitat pot entendre’s com la qualitat constitutiva de certs entorns mediàtics, especialment de base informàtica, que utilitzen els usuaris per participar en ells i modifi car el seu contingut en temps real.

Ens trobem, doncs, davant d´una escriptura potencial que es fa acte al moment de la lectura, que es refereix a alguna cosa evanescent i que, per tant, busca escapar de l’ordre fi nit, la qual cosa fa necessari l’estudi d’aquesta nova temporalitat que només s’actualitza gràcies a la col·laboració interactiva del lector. D’altra banda, cal destacar, també, el fet que existeix una voluntat d’anar més enllà dels límits preestablerts, ja que s’utilitza un suport inestable que motiva l’estudi d’un nou espai de creació: el de la pantalla. Nous espais de la indefi nició, on el temps s’estén i l’espai es desmaterializa. L’art del segle XXI suposa un canvi de paradigma: es passa d’un esquema temporal a una lògica espacial patent en moltes de les creacions posmodernes. La concepció de les manifestacions artístiques es veu condicionada per aquest canvi en l’esquema comunicatiu: l’artista que abans era l’encarregat de codifi car els missatges a través de les seves obres, ara, gràcies a les noves tecnologies, forma part d’un model multidireccional de comunicació on el que fa és crear contextos i facilitar la interacció.

I.C.

que es produeixi una necessària transformació en la defi nició del temps i de l’ús de l’espai, que propicia l’aparició de noves

…Fugit

2011

/20

12

92

...F

ugit

http://www.youtube.com/watch?v=HOH-K3RAkWc http://www.youtube.com/watch?v=X33dkl1C8i8

Sara Galiana i Carla Perera4t d’ESO

Axel Jurado i Edwar Pastor4t d’ESO

TIC TAC TIC TAC TIC TAC...

Uns dies passenmés lentament que els altres.Són fugacíssimsaquells que em véns a veure:els altres mai no acaben.

Miquel MARTÍ POL, “Per preservar la veu”

Qui més qui menys ha experimentat com són de “fugaces” les hores que passem amb la persona estimada i què interminables es poden fer les que precedeixen a l’esperat encontre. Però seríem capaços d’expressar-ho tan “poèticament”?

Amb immortal esplendorviuen en tu les coses, Poesia

Narcís COMADIRA, “Al cap dels anys”

Records, sentiments, persones, experiències, inquietuds i, per què no, objectes o coses trivials que no voldríem que “s’esborressin” de la nostra memòria; la poesia és capaç d’immortalitzar-ho, ens diu en aquests dos versos el poeta.

Temps que, sens temps, passares com atemps,Si del bon temps memòria. Temps, me deixes,Com no et llastimen, Temps, ab temps, mesqueixes,Antes que temps me vinga a faltar, Temps;De temps en temps, mudança fa lo temps,Tu, Temps immoble, amb lo mal me deixes;Quan millor, Temps, se acabaran mes queixesSi, per donar-les, Temps, me dones temps?Ai, Temps, de temps demano sols un ‘horaPer lograr, o temps, una hermosuraQue, temps ha, Temps, mon cor esclau adora;A ton nom, Temps, faré una estàtua pura,De aquell metall que el temps avar adoraI agrair-te he, tot temps, Temps, ma ventura.

Francesc Vicenç GARCIA, “”Sonet XXXI”

El mot TEMPS repetit 26 vegades!! És literatura! I la data del poema (segles XVI-XVII) ens evidencia que no hem d’esperar a les avantguardes històriques de principis del XX per trobar autors que han sabut convertir, “jugant” amb el llenguatge, un “tòpic” en un elaborat sonet.

Les noves tecnologies ja formen part de la nostra vida quotidiana i han anat introduint un seguit de termes: e-book, iPad, iPot, iPhone, iMac, e-mail, facebook, Twietter, internet, web, blogger, google, wikipedia, wi� , glog, BlackBerry, “pantpàgina”, youTube, messenger, WhatsApp, Skype, password, power-point, smartphone, on-line... que gairebé han substituït, i a una velocitat vertiginosa, les llibretes d’espiral, els DINA-4, els llapis, els bolis, els guixos amb què escrivíem en les empolsegades pissarres i, fi ns i tot, els llibres.

Els professors, sobretot els qui no som “nadius digitals”, hem hagut de “posar-nos les piles; perdó!, “canviar el xip”, anar familiaritzant-nos-hi i aprendre, un cop catalanitzats/castellanitzats alguns termes, que, avui en dia, un ratolí no és només un fastigós animaló grisenc, que una xarxa no serveix només per a la pesca o per a la pràctica d’algun esport, que quan obrim una fi nestra no és tan sols perquè entri una alenada d’aire, que estar penjat al núvol, no vol dir estar “en Babia”, que hi ha plataformes que no són espacials ni petrolieres, que una “tableta” no es menja perquè no és de xocolata, que no és el mateix baixar-se un programa que fer servir una eina 2.0... I qui sap el que ens espera!?!?

Ho hem hagut d’aprendre no només per connectar amb el llenguatge i l’imaginari dels nostres alumnes, sinó per aconseguir que deixin d’associar l’ordinador tan sols amb joc i lleure, que l’ncorporin en el seu “disc dur” com una eina afavoridora, i ja imprescindible, del seu procés d’ensenyament-aprenentatge; però també per advertir-los dels perills de fer un mal ús d’aquestes “poderoses eines” i ser conscients, per part nostra, de amb quins rivals ens hem d’enfrontar.

2011/20

12

93

…Fugit

http://www.glogster.com/daninl/unfi nished-glog-2/g-6lnhln9emtpd4pq6pm5d9a0

http://www.glogster.com/lauraabl/glog-microrrelats-/g-6lnbo9o8etdcr525ut73ga0

http://prezi.com/jqvjwsf1h2lt/lhibridisme-generic-i-els-cibergeneres-sensacions-fl aixos-i-escenes/

Dani Navarro4t d’ESO

Laura Blanco4t d’ESO

Als científi cs, sociòlegs, psicòlegs, fi lòsofs, neuròlegs i altres tipus d’experts de diferents àmbits els toca esbrinar, per la seva banda, com l’arribada massiva i imparable (la “invasió”, podríem dir-ne, atès el ritme frenètic amb què se succeeïxen) ha comportat canvis en els nostres hàbits, detectar i/o preveure quins efectes produiran en el nostre cervell, palesar quina ha estat la seva incidència a l’hora de processar la informació (que, dissortadament, no sempre equival a coneixement), en la nostra manera de comunicar-nos; en defi nitiva, de viure i de veure el món.

Qualsevol canvi important que s’ha produït al llarg de la història de la humanitat ha tingut aspectes positius i negatius, però sempre ha suposat un repte i ha requerit un esforç d’adaptació. Entrar de ple en l’era digital per als docents comporta acceptar i saber conviure amb un nou ordre cognitiu i intel·lectual i, conseqüentment, haver-nos de plantejar una nova manera d’impartir la docència en les nostres diferents àrees.

Si hi ha una cosa a què no volem renunciar és a fer dels nostres alumnes un bons (voraços?) LECTORS però, què vol dir llegir en el segle XXI?

Edat Mitjana, Renaixement, Barroc, Romanticisme, Realisme, Modernisme... a poc més arribem, quant a continguts, tant en literatura catalana com castellana; això si no hi ha qui es limita, encara, a fer-los aprendre llistes d’autors i obres o a memoritzar irrellevants dates biogràfi ques. Tampoc ens podem ancorar i seguir oferint-los una simple visió historicista, com la que encara segueixen presentant la majoria de manuals a l’ús, malgrat ara facin passar aquests continguts per la pantalla.

Cal que ens adaptem al TEMPS que ens ha tocat viure, aquest TEMPS que, ni fi lòsofs ni científi cs, han aconseguit consensuar per defi nir-lo com a concepte, mentre que els escriptors, des de sempre, s’han permès de “jugar-hi” (fl ash-back, ciència-fi cció, memòria, simultaneïtat...) convertint-lo, fi ns i tot, en protagonista. Ens agradi o no, ja no podem proporcionar només als nostres alumnes textos clàssics per a llegir i/o comentar, ni que hagin sortit d’esplèndides plomes. Si volem que en gaudeixin, hem d’actualitzar-los la LITERATURA, ajustar-la als seus nous referents culturals, fer-la estudiar des d’una altra perspectiva... I més quan, avui en dia, ni la seva PERDURABILITAT és inqüestionable.

Producte d’aquest esforç d’adaptació per part dels professors i en la línea de treball de voler aconseguir una escola multicultural, “TICTAQUERA” (si se’ns permet la llicència d’inventar-nos aquest neologisme), i plurilingüe, enguany hem introduït una matèria complementària, “Lectors i Cibernautes” (presentada com a experiència a la 10a Jornada de Telemàtica educativa i fi ra TIC, abril 2012), el contingut i desenvolupament de la qual podeu visualitzar fent un clik.

M.B. – D.M. – O.S.

2011

/20

12V

irtu

tes

man

ent

94

Virtutes manent

2011/20

12

95

Virtutes manent

Deixa la seva empremta en tot allò que toca;al seu pas, tot canvia, silenciosament, potser,però res no s’escapa de la seva infl uència.Canvia el rostre del nostre planeta, canvien les civilitzacions, canvien els costums,canvien les cultures.Tot canvia amb el pas del temps.El que avui és, serà demà?Però...realment, no hi ha cap realitat que escapi al pas del temps? No hi ha quelcom permanent, que resisteixi,que doni un cert alè d’eternitat a aquest món nostre, fugisser...?Tot envelleix i es marceix al pas dels dies, els anys, els segles...?TOT...?Vull pensar que existeix una realitat que el temps no ha pogut esborrar, que, amb el pas dels dies, no ha envellit.Crec, i això em fa sentir més viva, que hi ha, en la profunditat de la VIDA mateixa, realitats que perduren, que,malgrat les envestides turbulentes del temps, hi són sempre, convidant-me a mirar amb serenor el present i el futur.Tot allò que humanitza l’existència, tot allò que fa més digna la vida...sempre hi serà, o hauria de ser-hi, si no volem que la vida sigui solament “vegetar”, sobreviure.Desitjo poder afi rmar: que els VALORS, aquells que fan la vida més humana, són patrimoni de qualsevol cultura, de qualsevol civilització, de qualsevol edat;que el temps no esborra la bondat, el respecte, la tolerància, la coherència, la solidaritat...;que el pas del temps fa més jove, més lluminosa, més plena l’estimació, la justícia, l’honestedat, l’amor...Voldria poder afi rmar sempre que aquests valors tenen dins una saba que els fa “eterns”; que la raça humana tindrà cura d’ells, sabrà viure’ls...Vull pensar que, malgrat tot sigui canviant,la cultura dels VALORS que sostenen la VIDAmai deixarem de potenciar-los, de defensar-los...Tant de bo que el pas del temps no envelleixi ni esborri tot allò que ens fa més persones, més humans.

M.D.S.

va

lor

sv

alo

rs

i d ava

lor

sT

T

2011

/20

12D

edic

atòr

ies

96

Memòria

2011-12

97

DedicatòriesDedicatòries

2011

/20

12

98

Memòria

2011-12

Ded

icat

òrie

s

DedicatòriesDedicatòries

99

Memòria EscolarCURS 2011/12

C/ Mallorca, 349, 08013 BarcelonaTel. 93 207 31 65 · Fax 93 458 97 65www.nsrosario.comhttp://nsrosarioampa.wordpress.com