1. a nde Catalunya uari poltic 2012Institut de Cincies Poltiques i Socials Adscrit a la Universitat Autnoma de Barcelona

2. Anuari poltic de Catalunya 2012 3. El propsit de lInstitut de Cincies Poltiques i Socials (ICPS) s impulsar la recerca i la docncia en els camps de les cincies poltiques i socials. LICPS est adscrit a la Universitat Autnoma de Barcelona. APC Anuari Poltic de Catalunya 2012 Nmero 6 - 2013 ICPS Mallorca, 244 pral. 08008 Barcelona www.icps.cat (0034) 93 487 10 76 Amb el suport de: ICPS i els diferents autors, 2013DIRECCI Joan Marcet COORDINACI Luca Medina REDACCI Anna Caballero Maria Freixanet Robert Lieira Luca Medina COLLABORADORS DAQUEST NMERO Elisenda Canals, scar Justcia, Carles Morata, Jordi Muoz, Edmon Piqu, Helena Ricom, Maite Vilalta Equip de la Fundaci Carles Pi i Sunyer: Jaume Magre, Esther Pano, Alba Vias, Anna Lara, Carla Puiggrs, Joan Manel Snchez GriEDICI Rafael Pascuet PREIMPRESSI Tren Estudi Grfic, S.L. ISSN: 2013-0120 DL: B-29.765-2010AGRAMENTS A Merc Mateu, cap de lrea de Documentaci de la Direcci dEstudis Parlamentaris del Parlament de CatalunyaLa reproducci total o parcial daquesta obra per qualsevol procediment, compresos la reprografia i el tractament informtic, resta rigorosament prohibida sense lautoritzaci expressa dels titulats del copyright, i estar sotmesa a les sancions establertes per la llei. 4. Sumari Presentaci. Joan Marcet7ELECCIONS I OPINI PBLICA 25-N: temps convulsos, eleccions excepcionals? Robert Lieira La campanya Els resultats 25-N: eleccions excepcionals? La irrupci de la Catalunya independent Robert Lieira29599 13 19 26PARLAMENT El Parlament de Catalunya durant la legislatura ms breu Luca Medina i Maria Freixanet Les lleis aprovades Una eclosi de decrets llei La legislaci que no va reeixir Els debats parlamentaris Les retallades al centre del debat Lequilibri de les finances o el tercer pla dajust El debat de poltica general que don pas a la convocatria dunes noves eleccions533132 37 39 44 45 47 50GOVERN El final precipitat dun Govern marcat per lausteritat Helena Ricom i Jordi Muoz Una aposta per lestabilitat i la continutat: lestructura del Govern Una agenda condicionada pels problemes financers: lacci de govern Economia i sectors productius Ensenyament Salut Poltiques socials i Famlia Seguretat Poltica territorial i sostenibilitat ambiental Administraci pblica Naci, llengua i cultura5556 58 58 59 60 61 61 62 62 63 5. Els pressupostos de 2012: molta incertesa i ms austeritat Maite Vilalta Un Govern en dificultats: lopini pblica i la valoraci de la gesti del Govern. Jordi Muoz756471PARTITS POLTICS Els partits a lopini pblica: la crisi ataca de nou? Robert Lieira77Girs programtics i altres peripcies dels partits catalans Luca Medina i Maria Freixanet81Convergncia i Uni Partit dels Socialistes de Catalunya Esquerra Republicana de Catalunya Partit Popular Catal Iniciativa per Catalunya Verds Esquerra Unida i Alternativa Ciutadans Partit de la Ciutadania Candidatura dUnitat Popular Solidaritat Catalana per la Independncia9582 84 86 88 89 91 92 93MBIT LOCAL Els consells comarcals al centre del debat Fundaci Carles Pi i Sunyer dEstudis Autonmics i Locals Els consells comarcals com a eix del debat El perfil institucional i poltic dels consells comarcals La previsi legal de les funcions dels consells comarcals Competncies de cooperaci, assessorament i coordinaci dels municipis Competncies comarcals atribudes mitjanant lleis sectorials i competncies delegades o assignades per la Generalitat Desenvolupament efectiu dels consells comarcals: les activitats Caracterstiques de l'activitat comarcal Recepci de l'activitat comarcal des dels municipis La despesa dels consells comarcals segons mbits d'actuaci Algunes reflexions finals ANNEX Sumari de grfics, mapes, figures i taules9798 101 102 104106 109 109 112 115 120124 6. Presentaci otmetem a la consideraci del lector lAnuari Poltic de Catalunya corresponent a 2012, any marcat per una acceleraci de la vida poltica catalana que culmina en unes imprevistes eleccions anticipades al Parlament, celebrades el 25 de novembre (25N), amb la qesti del dret a decidir com a eix fonamental del debat electoral, i amb les mobilitzacions de l11 de setembre encara calentes; una cita electoral situada en un context catal, estatal i europeu marcat per una crisi econmica sense precedents que es resisteix a tocar fons, i que ha generat, per acabar imposant-lo, el seu propi llenguatge: ajust, atur, austeritat, dficit, homes de negre, rescat, retallades, troica...SPer abans dentrar en matria i fer un breu recorregut pels cinc blocs que estructuren lAnuari, avancem una novetat formal de la present edici: fill inevitable del seu temps, lAnuari passa a inscriures en lapartat de les publicacions digitals de lICPS, abandonant el clssic suport de paper que li era habitual. Dos textos de Robert Lieira composen el bloc dedicat a eleccions i opini pblica que obre lAnuari. En el primer (25N: temps convulsos, eleccions excepcionals?, lautor passa revista a la campanya electoral del 25N i analitza els resultats dunes eleccions que qualifica datpiques, per acabar interrogant-se sobre la seva excepcionalitat, ats el seu carcter danticipades (convocades al bell mig de la IX legislatura), i sobre els canvis importants de loferta programtica dels partits, molt especialment de Convergncia i Uni, la primera fora poltica del Parlament, que ha modificat la seva tradicional posici sobre les relacions entre Catalunya i Espanya per passar a defensar una agenda sobiranista. En el segon treball (La irrupci de la Catalunya independent), lautor aprofundeix, amb lajut del Sondeig dOpini de lICPS, en el debat obert de bat a bat en lopini pblica al voltant duna possible independncia de Catalunya. A efectes parlamentaris, 2012 ha estat un any a cavall de dues legislatures, la IX i la X. La primera, oberta desprs de les eleccions de 2010, acaba el 28 de setembre de 2012, dia en qu el president Artur Mas dissol el Parlament per convocar les eleccions del 25N. La segona, iniciada el 17 desembre de 2012, gaireb roman gaireb indita, per raons bvies, en aquest Anuari. La IX legislatura s, doncs, la protagonista de lapartat Parlament. Luca Medina i Maria Freixanet (El Parlament de Catalunya durant la legislatura ms breu) fan un inventari valoratiu de les activitats parlamentries: lleis aprovades, decrets llei promulgats pel Govern (tota una eclosi, donats els tempsAPC 2012Institut de Cincies Poltiques i Socials 7. extraordinaris viscuts), legislaci que no va reeixir (proposicions de llei presentades pels grups parlamentaris i iniciatives legislatives populars). El relat es tanca amb una crnica dels quatre debats parlamentaris principals celebrats durant 2012. La conjuntura econmica (laplicaci de mesures dausteritat, la contenci del dficit pblic i la gesti dels problemes de liquiditat), i la necessitat darribar a acords parlamentaris en no tenir majoria absoluta al Parlament, marquen lacci de govern de la Generalitat durant 2012. Des daquest punt de partida, Helena Ricoma i Jordi Muoz (El final precipitat dun govern marcat per lausteritat) exploren la repercussi que ambds condicionants esmentats tenen sobre els diferents mbits daplicaci de lacci de govern. Per la seva banda, Maite Vilalta (Els pressupostos de 2012: molta incertesa i ms austeritat) desglossa i analitza uns pressupostos que reflecteixen clarament la voluntat de seguir aplicant poltiques dausteritat. El bloc dedicat al Govern es clou amb una aportaci de Jordi Muoz (Un Govern en dificultats: lopini pblica i la valoraci de la gesti del Govern), elaborada a partir del Sondeig dOpini de lICPS, segons la qual la profunditat de la crisi econmica i de lajust pressupostari, centrat bsicament en la reducci de la despesa pblica, sembla haver afectat molt negativament la imatge del Govern. Tamb amb lajut del Sondeig dOpini de lICPS, Robert Lieira (Els partits a lopini pblica: la crisi ataca de nou?) analitza la creixent impopularitat dels partits poltics davant la incapacitat dels governs per a fer front a la crisi econmica, a larticle que obre lapartat dedicat als partits poltics. Completa el bloc una visita guiada, de la m de Luca Medina i Maria Freixanet, als canvis programtics de loferta poltica dels diferents partits, en un context de crisi econmica, irrupci independentista i convocatria anticipada deleccions al Parlament (Girs programtics i altres peripcies dels partits catalans). Finalment, la presentaci, durant 2012, de dues noves propostes de regulaci en lmbit de govern local (avantprojecte de llei de ladministraci local de lEstat i proposta de modificaci de la llei catalana), amb ms que possibles efectes a les diputacions i consells comarcals, dna peu a la reflexi sobre els consells comarcals (Els consells comarcals al centre del debat) que, elaborada com en edicions precedents per la Fundaci Carles Pi i Sunyer dEstudis Autonmics i Locals, conforma el bloc dmbit local que tanca lAnuari.Joan Marcet Director de lICPS (UAB)APC 2012Institut de Cincies Poltiques i Socials 8. Eleccions i opini pblicaAPC 2012Institut de Cincies Poltiques i Socials 9. Eleccions i opini pblica925-N: temps convulsos, eleccions excepcionals? Robert Lieira es eleccions de novembre de 2012 al Parlament de Catalunya foren at-Lpiques per diversos motius. Primer, perqu es tractava dunes eleccionscelebrades a meitat de mandat, avanant-se dos anys a lesgotament dela IX legislatura del Parlament. En segon lloc, perqu aquestes eleccions van coincidir amb canvis importants en loferta programtica dels partits i, en con-cret, perqu la primera fora poltica del Parlament, Convergncia i Uni, va modificar el seu tradicional posicionament sobre les relacions entre Catalunya i Espanya per passar a defensar una agenda independentista i la celebraci dun referndum dautodeterminaci a Catalunya.La campanya Aquests dos fets, lavanament electoral i el canvi en la posici de CiU, van facilitar que la campanya electoral fos una de les ms breus i intenses en la histria de les eleccions al Parlament. Breu, perqu es tractava duna convocatria extraordinria i imprevista, el que va facilitar que es passs, gaireb sense soluci de continutat, dun clima de no campanya (o del clima de continua campanya de baixa intensitat que caracteritza les democrcies contempornies), a la mxima temperatura poltica inherent a lescenari preelectoral. En efecte, lopini pblica va tornar de les vacances destiu sense que salbiressin unes eleccions en el curt termini. Larrencada del curs poltic amb la massiva manifestaci de l11 de setembre va accelerar els esdeveniments i va marcar la forta intensitat de la campanya: el dia 20, Artur Mas i Mariano Rajoy es van reunir per certificar el desacord entre els governs espanyol i catal sobre la proposta de pacte fiscal de CiU, i el dia 28 Artur Mas dissolia el Parlament per convocar unes eleccions on CiU defensaria la celebraci dun referndum per a lautodeterminaci. Aix doncs, en un interval de quinze dies, lopini pblica es va veure sacsejada i va haver dadaptar-se al fet que hi hauria eleccions a dos mesos vista. Aquesta convocatria esdevinguda va tenir conseqncies tant per als partits com per a lopini pblica. Per a alguns partits, lavanament electoral elsAPC 2012Institut de Cincies Poltiques i Socials9 10. agafava sense un lder clar o consolidat. En aqu, el ms afectat fou el Partit dels Socialistes de Catalunya, que es trobava inserit en un debat intern sobre la convenincia de celebrar eleccions primries (i sobre com celebrar-les), debat i renovaci que va acabar posposant fins a desprs de les eleccions. En canvi, Esquerra Republicana de Catalunya, laltre gran damnificat de les eleccions de 2010, ja havia renovat el seu lideratge quan escoll Oriol Junqueres com a nou president de la formaci a la tardor de 2011, per aquesta era encara una figura no del tot coneguda entre lopini pblica en el moment de la convocatria. Finalment, tampoc la Candidatura dUnitat Popular (CUP)formaci que havia decidit presentar-se per primera vegada a les eleccions al Parlament desprs del seu xit a les eleccions municipals de 2011 no tenia candidat, tot i que podem suposar que aquest fet tenia menys transcendncia atesa la voluntat de la CUP de funcionar de forma assembleria i sense un sol portaveu. Si lavanament electoral tingu conseqncies importants sobre les estratgies dels partits, encara foren ms visibles les conseqncies de lavanament sobre lopini pblica. En efecte, davant duna convocatria no anunciada, en una conjuntura extremadament convulsa i amb canvis rellevants a loferta partidista, la quantitat de gent que no tenia clar quin seria el sentit del seu vot a les enquestes preelectorals arrib a mxims histrics. Aix, si els indecisos shavien situat histricament al voltant dun 20 per cent setmanes abans dunes eleccions, aquesta vegada ascendien al 30. Tot i aix, els indecisos semblaven tenir un cert perfil determinat, essent especialment nombrosos entre els que havien recolzat el PSC el 20101. Si no hi ha cap dubte en el fet que la campanya fou breu i intensa, tampoc no genera cap mena de controvrsia afirmar que aquesta va estar dominada per la qesti del dret a decidir. La multitudinria manifestaci del 11-S, laposta pel referndum i la cerca dun nou mandat popular amb la convocatria deleccions sn elements que es retroalimentaren per convertir aquesta qesti en el principal tema de debat. Per tot i la seva preponderncia, aquest no fou lnic tema de la campanya. De fet, a banda de les relacions entre Catalunya i Espanya, laltre element que va protagonitzar lagenda poltica catalana dels darrers mesos va ser les anomenades retallades, s a dir, la poltica110Veure article de Llus Orriols a http://politikon.es/2012/10/15/el-voto-oculto-en-catalunya/APC 2012Institut de Cincies Poltiques i Socials 11. Eleccions i opini pblica11de disciplina fiscal duta a terme pel govern de CiU. Aix, tot i que la crisi econmica i les mesures per a palliar-la han estat els elements principals del debat poltic en el conjunt de la poltica espanyola des de ben b finals del 2008, s tamb cert que aquestes qestions han tingut un ress especial a Catalunya, tant per la durada daquestes poltiques (Catalunya fou la primera Comunitat Autnoma que celebr eleccions en temps de crisi, el que facilit que el catal fos el primer Govern que incid en la disciplina fiscal), com per la seva intensitat en rees sensibles com la sanitat i leducaci. Com havien afectat aquestes poltiques a la popularitat del Govern entre lopini pblica? No disposem de gaires dades sobre la qesti, per les poques que tenim assenyalen que la ciutadania estava ms en contra de com shavien produt que de la prpia poltica de disciplina fiscal. Aix, en un sondeig de GESOP per a El Peridico de juny de 2011, un 54 per cent dels entrevistats creien que les retallades proposades pel Govern de la Generalitat eren necessries, per a la vegada un 70 per cent es posicionava en contra de com sestaven produint2. s possible doncs que la poltica de disciplina fiscal perjudiqus la popularitat del Govern. Les dades recollides a la grfica 1 evidencien un cert desgast en la imatge del Govern abans de la tardor de 2012, tant si atenem a la intenci de vot directa al govern de CiU com si ens fixem en la valoraci dArtur Mas3. Per tot i patir un cert desgast, el que fan pals aquestes dades s que el deteriorament en la imatge del Govern a les enquestes dopini estava molt lluny de la davallada en la popularitat que havia patit el govern Zapatero o el que patia (i continua patint) el govern Rajoy. Tot semblava canviar a la tornada de lestiu. Els fets del setembre van permetre que la imatge de CiU, el Govern i, sobretot, la del seu president guanys popularitat en aquelles setmanes. Per altra banda, la iniciativa poltica que havia pres el partit del Govern li va permetre tenir un electorat mobilitzat ja durant els primers dies de la precampanya, el que es reflectia en les altes taxes de lleialtat que mostraven els que deien a les enquestes preelectorals que ja havien votat per la federaci el 2010. Per el partit del Govern perd embranzidahttp://www.elperiodico.com/es/ext_resources/gesop/550_EP_Bar%C3%B2metreCatalunya_Juny11_Tabulacions.pdf De fet, si la consecuci de la presidncia de la Generalitat havia facilitat que Artur Mas assols la seva mxima puntuaci arribant a un 6,3 al gener de 2011 segons el Barmetre del Centre dEstudis dOpini de la Generalitat, la seva valoraci havia anat caient al llarg daquests dos anys, tot i que aquesta encara romania per sobre de laprovat. 2 3APC 2012Institut de Cincies Poltiques i Socials11 12. Grfic 1. Avaluaci electoral de CiU durant la IX legislatura406,0% 305,50-10352520Juny 2011 Intenci de vot a CiU (%)Gener 2012Maig 2012Setembre 2012Valoraci Govern Generalitatbona o molt bona (%)Octubre 2012Novembre 20125,0Valoraci Artur Mas (nota 0-10)Font: Barmetres de GESOP per al diari El Peridicodurant lltim mes de campanya, el que qued reflectit en els sondejos doctubre i novembre de 2012. Aix, el panel on line de GESOP evidencia que Artur Mas va arribar a la seva mxima puntuaci (5,7) un mes abans de les eleccions (entre el 26 i el 29 doctubre), i que a partir daquell moment la seva imatge perd popularitat fins arribar al 4,9 durant la setmana prvia al diumenge electoral. En canvi, com si fos un preludi de lxit de les seves formacions, les valoracions dOriol Junqueres i dAlbert Rivera van anar a ms en lltim tram de campanya4. En definitiva, el que evidencien les dades de la campanya (dades que, en bona mesura, el pblic ha conegut desprs de les eleccions) s que aquesta no va servir perqu el Govern millors les seves expectatives, mentre que s ho van fer les dels seus rivals. CiU fou capa de mobilitzar rpidament part del seu electorat perqu durant el mes de setembre fou el partit que va dur la iniciativa poltica, per va tenir poc xit entre els indecisos, que van acabar votant per altres opcions. Per contra, els principals rivals de CiU van anar412http://www.gesop.net/images/pdf/ca/Informes/IG31_Panel%20seguiment%20campanya_Informe_6.pdfAPC 2012Institut de Cincies Poltiques i Socials 13. Eleccions i opini pblica13millorant les seves dades setmana rere setmana, i van arribar a lltim tram de la campanya en el seu millor moment. De fet, PSC, ERC i PP obtenien els seus millors registres de fidelitat la mateixa setmana de les eleccions, a la vegada que mantenien sota control les xifres dels que volien canviar de vot. Les enquestes postelectorals disponibles (el sondeig postelectoral de GESOP o lltim Barmetre del CEO) reforcen aquesta imatge dintensitat de la campanya quan mostren que una proporci significativa dels ciutadans va decidir el seu vot a ltima hora.Els resultats La nit electoral, els titulars no van tenir tant a veure amb els resultats com amb el contrast entre aquests i les expectatives: CiU no noms no sacostava a la majoria absoluta, sin que perdia vots i escons. Si lobjectiu autoimposat del partit del Govern era superar els 62 escons per a disposar duna majoria extraordinria per a temps extraordinaris, els 50 diputats obtinguts eren un fracs rotund. Els resultats shan acabat convertint en un clar exemple del fet que guanyar o perdre en matria deleccions sovint vol dir fer-ho millor o pitjor de lesperat. En efecte, tot i que CiU havia obtingut ms del doble de vots que el segon partit, i havia estat la primera fora a prcticament totes les comarques i a la gran majoria de municipis, la lectura unnime de la nit electoral era la de derrota del Govern. Per la prdua de vots de CiU podia preocupar especialment la federaci nacionalista si es tenia en compte la segona gran notcia de la nit electoral: la participaci havia estat extraordinria, generant mig mili de paperetes ms que el 2010. La participaci se situ al voltant del 68 per cent, la ms alta de les deu eleccions celebrades al Parlament i molt per sobre del 60 per cent de participaci mitjana en aquestes convocatries. De fet, la mobilitzaci va permetre que aquestes eleccions fossin ms participades que les eleccions generals anteriors, fenomen inslit en la histria electoral de Catalunya. Per altra banda, tot i que la mobilitzaci va ser prou generalitzada arreu del territori, aquesta fou especialment intensa en aquelles zones on tradicionalment la participaci a les eleccions al Parlament era menor. Aix va permetre que, a lrea metropolitana, PSC, ICV-EUiA, Cs i PP milloressin els seus resultats de 2010. Pel que fa als resultats, ens aproximarem primer fixant-nos en les evolucions del suport electoral als diferents partits. Dites evolucions es recullen enAPC 2012Institut de Cincies Poltiques i Socials13 14. el grfic 2. En perspectiva, un dels fenmens electorals ms rellevants de Catalunya s lafebliment del suport als dos grans partits tradicionals. De fet, en aquestes eleccions CiU i PSC han sumat poc ms del 45 per cent dels vots vlids, la xifra ms baixa en les deu convocatries electorals al Parlament. No s un fet allat, sin que es pot observar al llarg de la dcada anterior, i no noms sobserva a les eleccions al Parlament sin que s ben visible tamb a les eleccions municipals i generals. Lluny queden doncs les eleccions de 1999, quan encara ambdues forces van sumar ms del 75 per cent dels vots. Ara, si b s cert que tant la prdua de suport a CiU com la prdua de suport al PSC han afavorit aquesta desconcentraci del vot, ha estat especialment la davallada dels socialistes la que ha perms que les dues primeres forces electorals de Catalunya ja no abastin a una majoria de lelectorat. Grfic 2. Percentatge de vot vlid a les eleccions al Parlament de Catalunya504030 % 201001980 CiU1984 PSC198819921995PSUC / ICV1999 ERC20032006AP / PP20102012CsCUPFont: Departament de Governaci i Relacions InstitucionalsPart daquest declivi t a veure amb lenvelliment dels seus electorats. En aquestes eleccions, ms de la meitat dels electors no tenien dret a vot en les primeres eleccions democrtiques. A Catalunya, amb un sistema de partits ms complex que el del conjunt dEspanya, ledat sembla que es configuri com un factor diferenciador de les opcions dels votants, el que podria tenir conseqncies a14APC 2012Institut de Cincies Poltiques i Socials 15. Eleccions i opini pblica15llarg termini. Aix, si atenem a les dades de lenquesta de lICPS posterior a aquestes eleccions, els electors tpics de CiU i PSC presenten una edat entre els 55 i els 60 anys, clarament per sobre de ledat que presenten els votants deCs, ERC i ICV-EUiA no diguem els de la CUP. De fet, els electors de ms de 65 anys suposen un ter dels votants dels que havien estat les dues grans alternatives poltiques de Catalunya.En qualsevol cas, la conseqncia ms immediata daquesta dispersi en les opcions electorals dels catalans s que tant el mapa electoral com el parlamentari sn els ms fragmentats de lautogovern, superant fins i tot la lgica atomitzaci del vot de les eleccions fundacionals de 1980 (quan encara UCD era la primera fora poltica a Espanya!). Tanmateix, la gran diferncia entre el mapa partidista de llavors i lactual s que, tot i la fragmentaci, hi ha una fora electoral que sapropa a un ter dels vots i que dobla el suport de tots els seus rivals. En certa mesura s com si ens trobssim davant dun sistema dun partit i molts, on CiU no pot formar majoria sola, per on s molt difcil albirar cap majoria sense ella. Parallelament, lentrada de noves forces a lhemicicle ha perms que ens trobem no noms davant del Parlament ms fragmentat, sin tamb dun dels ms polaritzats. Efectivament, el fet que les dues forces tradicionals hagin anat perdent pes en benefici dopcions ms radicalitzades ha tingut com a conseqncia que el Parlament reculli posicions ms extremes que en el passat, tant en la dimensi ideolgica com en la dimensi identitria del sistema de partits catal (essent lascens de Cs i lentrada de la CUP els exemples ms evidents daix, tot i que no els nics). Tanmateix, no sacostuma a jutjar la sort electoral dels partits fixant-se en les evolucions, sin sobretot comparant els resultats amb els de la convocatria anterior. Sovint per, quan han passat uns anys daquelles eleccions oblidem les particularitats que la varen envoltar, i passem a veure-la com la situaci normal i, per tant, interpretem qualsevol canvi respecte daquelles eleccions com una desviaci de la normalitat. Per si fem un esfor de memria podem recordar que, en el nostre cas, les eleccions de 2010 tamb estigueren envoltades de particularitats. Si comparem, doncs, les eleccions de 2012 amb les de fa dos anys hem de tenir alguns elements en compte. Per una banda, el govern sortint al 2010 era el Govern tripartit, mentre que el govern sortint al 2012 era un govern presiditAPC 2012Institut de Cincies Poltiques i Socials15 16. per CiU. Aquell Govern tripartit de 2010 era, en qualsevol cas, un govern sortint estrany ats que noms un dels tres socis de la coalici (ICV-EUiA) apost per la reelecci del govern durant la campanya. De fet, els dos socis majors (PSC i ERC) jutjaren lexperincia del govern de coalici desquerres com a irrepetible. Aix, les eleccions de 2010 esdevingueren un examen a les etapes del Govern tripartit, el resultat del qual fou especialment sever amb els penedits de lantiga coalici. Per contra, el gran guanyador fou CiU que, com a principal alternativa al govern desquerres, augment sensiblement el seu suport, i fins i tot aconsegu millorar la seva implantaci a lrea metropolitana de Barcelona, on tradicionalment havia tingut ms dificultats per aconseguir bons resultats, en un xit que fou interpretat com a producte del rebuig al Govern tripartit. Per altra banda, la participaci en aquestes eleccions ha generat mig mili de vots ms que el 2010. s a dir, si la correlaci de forces shagus mantingut tots els partits haurien rebut ms vots perqu hi havia ms paperetes a les urnes. Tenint aix en compte, els dos grans derrotats de les eleccions sn, sens dubte, CiU i PSC perqu ambds perden vots. En el cas de CiU, ha perdut poc ms de 80.000 paperetes, per lextraordinari augment de la participaci ha tradut aquest descens en 12 escons menys. En el territori els seus resultats sn desiguals: mentre aconsegueix millorar-los en zones de linterior de la provncia de Girona o en altres rees tamb interiors, pateix prdues molt considerables a lrea metropolitana, on havia aconseguit avanar substantivament el 2010 arran de la davallada de les forces del tripartit. Amb un 30 per cent dels vots vlids, el partit del Govern retorna als resultats de 2003 i 2006. Els resultats aconseguits a letapa Pujol queden lluny, i fins i tot les eleccions de 2010 apareixen ara com unes eleccions excepcionals. En el cas del PSC, perd ms de 50.000 vots. De fet, si el 2010 ja marc el pitjor resultat dels socialistes en unes eleccions al Parlament, 2012 ha suposat una baula ms en la seva caiguda electoral. Si el 1999 el PSC aconsegu el 38 per cent dels vots, 13 anys ms tard el seu suport ha retrocedit fins a poc ms del 14 per cent. De fet, tot i que el PSC continua sent la segona fora electoral, ho s a molt poca distncia dERC i el PP, i ha perdut la segona posici parlamentria en benefici dels republicans. Per territori, tot i les prdues, els socialistes han aconseguit minimitzar-les en els seus feus histrics de lrea metropolitana, mentre que aquestes han estat especialment fortes a la franja occidental del Principat.16APC 2012Institut de Cincies Poltiques i Socials 17. Eleccions i opini pblica17Grfic 3. Canvi electoral entre les eleccions de 2010 i 2012515.680Diferncia vots 2012-2010 Ra vots 2012/20102,27 278.9511,22 84.615-86.571 0,93 CiU1,55 128.8812,59 168.853 126.435-50.526 9,91 PSCERCPPICVCsCUPVotantsFont: Departament de Governaci i Relacions InstitucionalsLa banda assolellada de les eleccions est, sense cap mena de dubte, a ERC, Cs i la CUP. Els primers han aconseguit a prop de 300.000 vots ms i multiplicar el seu suport per ms de dos. Daquesta manera, els republicans han aconseguit retornar als seus resultats de 2006 desprs de la davallada a les eleccions anteriors, igualant el 14 per cent dels vots i els 21 diputats que van assolir llavors (per encara lleugerament per sota dels resultats de 2003). Territorialment, els avenos dERC sn generals, per ms intensos fora de lrea metropolitana de Barcelona. Tot i lxit dERC, el grans ascens en termes relatius s el de Cs, que ha multiplicat per ms de dos i mig la quantitat de vots que van obtenir el 2010. Cs aconsegueix augmentar fins a nou diputats la seva representaci, incrementant el seu suport de forma considerable a tota lrea metropolitana de Barcelona. Finalment, laltra gran guanyadora de les eleccions s la CUP. De fet, a ligual que ha succet a les dues eleccions anteriors, les eleccions de 2012 han vist com una nova fora electoral arribava al Parlament. En aquest cas, es tracta duna formaci amb certa tradici local a Catalunya, per que es presentava per primera vegada a unes eleccions al Parlament, i que ha aconseguit un 3,5 per cent dels vots vlids.APC 2012Institut de Cincies Poltiques i Socials17 18. Taula 1. Resultats electorals a les eleccions al Parlament de 2012 i 2010% 2012%vot vlid Escons2010vot vlid EsconsCiU1.116.25930,7501.202.83038,462PSC524.70714,420575.23318,428ERC498.12413,721219.1737,010PP471.68113,019387.06612,418ICV-EUiA359.7059,913230.8247,410C's-PC275.0077,69106.1543,43CUP126.4353,53---46.8381,3102.9213,34Altres163.5164,5214.4446,9Blancs52.8981,491.6312,9SolidaritatCens5.413.868Participaci3.668.310Vot nuls Abstenci33.140 1.745.5585.363.688 67,8* 0,9** 32,2*3.152.630 22.354 2.211.05858,8* 0,7** 41,2** Aquests percentatges sn respecte del cens ** Aquests percentatges sn respecte del total de vots emesos, s a dir, de la participaci Font: Departament de Governaci i Relacions InstitucionalsFinalment, PP i ICV-EUiA han obtingut bons resultats, per no extraordinaris. Amb 80.000 vots ms i un diputat addicional, el PP ha aconseguit mantenir la seva quota de suport al voltant del 13 per cent. Aix, tot i el desgast que sembla patir el govern de Rajoy en lopini pblica, el PP ha aconseguit resistir en aquestes eleccions i tancar un cicle deleccions favorables a Catalunya, des de les eleccions municipals de 2011 passant per les generals de 2011. Per la seva banda, ICV-EUiA ha aconseguit recuperar la quota de suport de 2006, amb 130.000 vots ms i un 10 per cent del suport. A banda de les eleccions de 1980, aquests estan entre els millors resultats de la coalici, aconseguint avenos a lrea metropolitana de Barcelona, per patint lascens dERC i la irrupci de la CUP. En definitiva, ICV-EUiA creix, per no tant com potser cabria esperar davant la davallada dels socialistes.18APC 2012Institut de Cincies Poltiques i Socials 19. Eleccions i opini pblica1925-N: eleccions excepcionals? Ats el nostre relat de les eleccions sembla que hi ha prou elements per a dir que les eleccions de 2012 estan plenes de particularitats, i que estem davant dunes eleccions excepcionals: una forta mobilitzaci, canvis programtics dimportncia en la principal fora poltica del Parlament, una campanya decisiva, o lerosi del bipartidisme serien els ms assenyalats. Tanmateix, no s gaire recomanable sentenciar lexcepcionalitat dunes eleccions quan sn encara recents. Fixem-nos doncs amb ms detall en aquests quatre elements de canvi per a poder fer un judici ms ponderat. Pel que fa a la participaci s indubtable que aquesta ha estat la ms alta en unes eleccions al Parlament, per tamb s cert que aquesta participaci es troba encara per sota del 70 per cent i, per tant, lluny del 76 per cent que shavia assolit en unes eleccions no tant llunyanes com foren les generals de 2004. s a dir, tot i que en mnims histrics, existeix encara una bossa dabstencionistes diferencials. En qualsevol cas, noms futures comtesses electorals aclariran si aquesta mobilitzaci ha estat puntual i fruit dels elements molt particulars de lelecci, o si per contra emergeix una nova pauta de participaci electoral a Catalunya. Noms llavors sabrem si estem presenciant lagonia del fenomen de labstenci diferencial, o si per contra aquesta retorna amb fora en convocatries al Parlament menys estimulants. Per altra banda, la campanya sembla haver estat decisiva aquesta vegada. Els politlegs han tendit a assenyalar que les campanyes no importen i que no alteren prcticament ni lestat de lopini ni els resultats. En canvi, el nostre relat sembla suggerir el contrari. s cert, per, que dir que no acostumen a importar no vol dir que siguin sempre intranscendents. A ms, des dels anys 90 ha sorgit una literatura que suggereix que els analistes havien menystingut el paper de les campanyes, i que aquestes sn ms importants en un context on les velles identitats que lligaven als votants amb els diferents partits shan difuminat. Tot i aix, no podem prendre les evolucions en les valoracions durant la campanya com a evidncies sobre que els detalls de la campanya o les estratgies dels partits han estat determinants. El que s cert s que al setembre lopini pblica no estava pensant en unes eleccions, i que una rpida successi desdeveniments poltics van situar els ciutadans en unaAPC 2012Institut de Cincies Poltiques i Socials19 20. Grfic 4. Participaci electoral a les eleccions generals i autonmiques a Catalunya (%)80,879,575,476,576,0 70,368,9 68,167,867,6 64,064,4 61,359,465,262,563,6 59,2 54,956,058,877 78 79 80 81 82 83 84 85 86 87 88 89 90 91 92 93 94 95 96 97 98 99 00 01 02 03 04 05 06 07 08 09 10 11 12 13CongrsParlamentFont: Ministeri de lInterior i Departament de Governaci i Relacions Institucionalscampanya i en unes eleccions a dos mesos vista. s a dir, els moviments que fa lopini pblica per acomodar-se a una situaci electoral, que solen donarse en un interval de mesos, aquesta vegada shan hagut de produir en linterval de setmanes. En definitiva, la campanya ha registrat tendncies que semblen haver estat decisives en els resultats, per aix no vol dir que hagi estat la prpia campanya en comptes de lacomodaci dels propis votants a una situaci deleccions. En canvi, s que semblen innegables els canvis que est patint el sistema de partits catal, amb el declivi de les dues grans forces, la fragmentaci i, sobretot, lenfonsament del partit socialista com a alternativa de govern. Per aquest no s un element especfic daquesta elecci, sin com a totes les eleccions de la dcada anterior. En canvi, s que s absolutament particular daquesta elecci i de molta importncia la nova posici de CiU en relaci a les relacions entre Catalunya i Espanya. Sovint ens fixem en com canvien els electorats, per deixem de banda com canvien els partits. Laposta durant la campanya per part dArtur Mas de20APC 2012Institut de Cincies Poltiques i Socials 21. Eleccions i opini pblica21celebrar un referndum dautodeterminaci i optar per la independncia suposa un canvi molt substantiu respecte la imatge del partit que havia construt Jordi Pujol. Els esdeveniments futurs determinaran si aquest canvi en la posici del partit acaba consolidant-se. I noms el futur dir si aquesta estratgia acabar servint a CiU per guanyar adeptes davant dun mercat electoral diferent del dels anys 80 i 90, si ser un moviment superflu enfront dels corrents de fons que estan transformant el mapa poltic catal, o si noms servir per acabar-se alienant dels elements ms moderats del seu electorat. Significa lanterior que no es veuran grans canvis poltics en el futur poltic immediat? No. Simplement significa que els resultats electorals mostren pocs elements extraordinaris. En canvi, en la conjuntura actual, amb un sistema poltic sotms a mltiples i molt fortes pressions, no es poden descartar sotracs en el mapa poltic si alguna fora s capa de capitalitzar el descontent actual.APC 2012Institut de Cincies Poltiques i Socials21 22. Mapa 1. Diferncies en la participaciDiferncia 2012-2010 en punts percentuals 11 5 0 (-12) -31 11 5 0Mapa 2. Diferncies vot CiUDiferncia percentatge vlid 2012-2010 3 - 34 0 - 3 (-6) - 0 (-32) - (-6)22APC 2012Institut de Cincies Poltiques i Socials 23. Eleccions i opini pblica23Mapa 3. Diferncies vot PSCDiferncia percentatge vlid 2012-2010 0 - 20 -2 - 0 (-6) - (-2) (-26) - (-6)Mapa 4. Diferncies vot ERCDiferncia percentatge vlid 2012-2010 9 6 0 (-30) -APC 201228 9 6 0Institut de Cincies Poltiques i Socials23 24. Mapa 5. Diferncies vot PPDiferncia percentatge vlid 2012-2010 2 - 15 1 - 2 0 - 1 (-20) - 0Mapa 6. Diferncies vot ICV-EUiADiferncia percentatge vlid 2012-2010 2 - 15 1 - 2 0 - 1 (-12) - 024APC 2012Institut de Cincies Poltiques i Socials 25. Eleccions i opini pblica25Mapa 7. Diferncies vot CsDiferncia percentatge vlid 2012-2010 3 - 11 1 - 3 0 - 1 (-11) - 0Mapa 8. Suport CUPPercentatge vlid 2012 5 4 2 0APC 2012- 35 - 5 - 4 - 2Institut de Cincies Poltiques i Socials25 26. La irrupci de la Catalunya independent Robert Lieira ense cap mena de dubte, una de les qestions poltiques ms relle-Svants de 2012 ha estat la irrupci de la possibilitat de la independncia de Catalunya. Evidentment, no es tracta dun debat nou a la polticacatalana, per ha estat aquest any quan a ulls de lopini pblica la independncia ha passat de ser una possibilitat remota a una real. Fonamentalment, la mobilitzaci ciutadana durant la diada del 11 de setembre, i la conseqent adopci per part de CiU de la bandera de lautodeterminaci a les eleccions delpassat novembre, han portat el debat sobre la independncia al centre de la poltica catalana. La qesti territorial s a la primera lnia de les agendes poltiques espanyola i catalana des de fa ms duna dcada. El fet que el model dorganitzaci autonmic arribs al seu ple desenvolupament a la segona meitat dels noranta, facilit que els governs central i de la Generalitat de llavors senfrontessin per la futura organitzaci territorial del poder: pel govern dAznar aquella era lestaci final del procs de descentralitzaci, pel govern de Pujol noms era la fi duna etapa. Larribada del tripartit i el seu projecte de nou Estatut acab situant la qesti al capdamunt de lagenda poltica espanyola enmig dun clima de gran polaritzaci poltica. De fet, quan lEstatut arriba a les Corts espanyoles a finals de 2005 les dades denquesta del Centro de Investigaciones Sociolgicas detecten que els nacionalismes i lEstatut apareixen entre les preocupacions dels espanyols; sent cert que la proporci de ciutadans que destacava aquestes qestions era petit, no deixa de ser remarcable que aquestes preocupacions tinguin cabuda en una srie histricament dominada per qestions com leconomia, latur o el terrorisme. La posterior aprovaci de lEstatut modificat per part de les Corts, el referndum a lestiu de 2006, i la sentncia del Tribunal Constitucional que el retallava el 2010, no tancaren la qesti, ni de bon tros, al si de lopini pblica catalana. De fet, les preferncies del ciutadans mostren canvis importants en aquests darrers anys. Al grfic 5 es recullen les preferncies del catalans respecte de com shaurien de relacionar polticament Catalunya i Espanya. Les dades evidencien que existeix una tendncia a la baixa dels partidaris de mantenir lactual estat de26APC 2012Institut de Cincies Poltiques i Socials 27. Eleccions i opini pblica27coses, a la vegada que els partidaris duna Catalunya independent han ms que duplicat la seva presncia en els darrers cinc anys. Una mesura alternativa de les preferncies ciutadanes sobre aquest tema la trobem en les respostes a la pregunta si dem es fes un referndum per decidir la independncia de Catalunya, vost qu faria?. Igual que les tradicionals preguntes sobre intenci de vot, aquesta pregunta es refereix a una situaci hipottica, que potser alguns entrevistats no shan plantejat, la resposta de la qual pot dependre dinformaci que ara no coneixen, com ara la vinculaci poltica del resultat daquesta consulta, o els efectes de la independncia sobre la permanncia a la Uni Europea. Fins el moment, havia cridat latenci dels analistes el fet que aquest indicador i lanterior mostressin dues imatges molt diferents, com si el pblic no fos consistent en les seves respostes. Grfic 5. Preferncies sobre lorganitzaci territorial de lEstat60 50 40 % 30 20 10 09192939495969798990001020506070809101112Una regi dEspanyaUna Comunitat Autnoma dEspanyaUn Estat duna Espanya federalUn Estat independentAltresNo sap / No contestaFont: Sondeig dOpini ICPSPer aix, el ms rellevant de les dades de 2012 s que aquestes diferncies en la porci de partidaris de la independncia shan redut de manera molt notria. Aix, si el 2011 un 44 per cent deia que votaria s en un referndum mentre que noms un 30 per cent deia que preferia Un Estat independentAPC 2012Institut de Cincies Poltiques i Socials27 28. Grfic 6. Intenci de vot en un referndum sobre la independncia de Catalunya201144201249Votaria a favor de la independncia Votaria en contra de la independenca Sabstindria / No aniria a votar25Votaria en blanc 2922 7 4No sap / No contesta13 6 3Font: Sondeig dOpini ICPSper davant de les opcions federal, autonmica i unitria, el 2012 aquestes percentatges han estat del 49 i el 44 per cent, respectivament. s a dir, en lactualitat ambds indicadors mostren una fotografia similar respecte de quants sn actualment els partidaris de la independncia a Catalunya. En definitiva, la primera gran conseqncia de lactual debat sobre la independncia de Catalunya s que els ciutadans han comenat a considerar la qesti de manera seriosa, de manera que les seves respostes sn ara ms consistents i raonades. Futurs esdeveniments, com sacaba emmarcant el debat, i com evolucionen les posicions dels partits, apareixen com a factors clau en lestat futur de lopini pblica entorn de la qesti.28APC 2012Institut de Cincies Poltiques i Socials 29. ParlamentAPC 2012Institut de Cincies Poltiques i Socials 30. Parlament31El Parlament de Catalunya durant la legislatura ms breu Luca Medina i Maria Freixanet1 any 2012 ha estat a cavall de dues legislatures, la IX i la X. La primera,Lque sinici desprs de les eleccions al Parlament de Catalunya de 2010i acab amb la convocatria deleccions anticipades de novembre de2012, sha caracteritzat per haver estat la ms breu de tot el perode democrtic. En aquesta legislatura el Parlament compt amb la majoria de Convergn-cia i Uni (62 escons), que lider el Govern de la Generalitat en minoria i amb suports puntuals daltres forces poltiques, per en especial del PP. La resta de la Cambra la formaren els 28 escons del PSC, 18 del PPC, 10 dICV-EUiA, 10 dERC, quatre de SI i tres de Cs2. Figura 1. Distribuci descons, IX i X legislaturaSI SI SI SICs Cs CsGP CiUGP CiUGP PSC-CpC GP ERCGP ERC GP PSCGP PPC GP ICV-EUiAGP PPC GP ICV-EUiAGP MixtGP Ciutadans GP MixtIX legislaturaX legislaturaFont: Parlament de CatalunyaAquesta composici no va experimentar canvis importants fins a les eleccions del 25 de novembre de 2012, que van suposar una renovaci de la Cambra i linici de la X legislatura. El resultat daquests comicis reedit una nova majoria simple de CiU, que tot i ser numricament ms dbil (50 escons), liLa informaci utilitzada per a lelaboraci daquest relat ha estat recopilada i tractada per Anna Caballero, scar Justicia, Edmon Piqu, Carles Morata i Elisenda Casals. 2 El mar de 2011, SI es qued amb tres escons al Parlament desprs que Joan Laporta abandons la coalici independentista. Laporta va continuar al Parlament com a diputat no adscrit. 1APC 2012Institut de Cincies Poltiques i Socials31 31. permet constituir un Govern en minoria amb lajuda de la segona fora, ERC (21 escons). El PSC obtingu 20 escons, el PPC 19 i ICV-EUiA 13. Cs va assolir grup parlamentari propi amb nou escons i les CUP van irrompre al Parlament per primera vegada amb tres escons.Mesa del Parlament de la X legislatura En la sessi constitutiva del Parlament de la X legislatura van ser escollits com a membres de la mesa: Presidenta: Nria de Gispert i Catal (CiU) Vicepresidents: Primera, Anna Sim i Castell (ERC) Segon, Llus M. Corominas i Daz (CiU) Secretaris: Primer, Miquel Iceta i Llorens (PSC) Segon, Pere Calb i Roca (PPC) Tercer, Josep Rull i Andreu (CiU) Quart, David Companyon i Costa (ICV-EUiA)Dit aix, val a dir que tota la legislaci aprovada durant el 2012 correspon a la IX legislatura, ja que el nou Parlament no es va formar fins el 17 de desembre. Per tant, les majories i els suports parlamentaris que figuren en el nostre relat shan dentendre sempre referits a aquest moment anterior a les eleccions.Les lleis aprovades El Parlament va aprovar deu lleis durant lany 2012, una menys que lany anterior. Set es van presentar a proposta del Govern (via projecte de llei) i tres a proposta de grups parlamentaris (via proposici de llei). En primer lloc, destaquen per la seva rellevncia les dues lleis pressupostries (la de pressupostos i la destabilitat pressupostria) i la de mesures fiscals, financeres i administratives, que reflecteixen les directrius del Govern en matria econmica. La llei de pressupostos va ser presentada al Parlament el mes de gener del mateix 2012, ms enll, per tant, del termini previst per fer-ho. El Govern va justificar aquest retard per la incertesa que estava provocant la prrroga dels pressupostos de lEstat per la convocatria de les eleccions generals el mes de novembre del 2011, i la situaci dinestabilitat econmica que dificultava fer-ne previsions.32APC 2012Institut de Cincies Poltiques i Socials 32. Parlament33Taula 2. Lleis aprovades pel Parlament de Catalunya, 2012Llei 1/2012, del 22 de febrer, de pressupostos deAprovada per 61 vots a favor (CiU ila Generalitat de Catalunya per al 2012 (projecteLaporta), 52 en contra (PSC, ERC,de llei)ICV-EUiA, SI, Cs) i 17 abstencions (PPC)Llei 2/2012, del 22 de febrer, de modificaci deAprovada per 79 vots a favor (CiU,diverses lleis en matria audiovisual (projectePPC i Laporta) i 35 en contra (PSC,de llei)ERC, ICV-EUiA, SI i Cs)Llei 3/2012, del 22 de febrer, de modificaci del textAprovada en votacions separadesrefs de la Llei durbanisme, aprovat pel Decretamb diferents suportslegislatiu 1/2010, del 3 dagost (projecte de llei) Llei 4/2012, del 5 de mar, del recurs de cassaci enImpulsada pel PSC i aprovada permatria de dret civil a Catalunya (proposici de llei)109 vots a favor (CiU, PSC, ICV-EUiA, ERC i SI), 17 en contra (PPC) i 3 abstencions (Cs)Llei 5/2012, del 20 de mar, de mesures fiscals,Aprovada en votacions separades;financeres i administratives i de creaci de l'impostaprovaci de la resta del dictamensobre les estades en establiments turstics (projecteper 61 vots a favor (CIU i Joan Lapor-de llei)ta), 52 en contra (PSC, ICV-EUiA, ERC, Cs i SI) i 17 abstencions (PPC)Llei 6/2012, del 17 de maig, d'estabilitat pressupos-Aprovada per 77 vots a favor (CiU,tria (projecte de llei)PPC i Joan Laporta) i 51 en contra (PSC, ICV-EUiA, ERC, C's i SI)Llei 7/2012, del 15 de juny, de modificaci del llibreAprovats els articles 8, 12, 14, 15 i 16tercer del Codi civil de Catalunya, relatiu a les per-per 78 vots a favor, 44 en contra i 10sones jurdiques (projecte de llei)abstencions, i la resta del dictamen per 76 vots a favor (CiU, PPC i Joan Laporta) i 53 en contra (PSC, ICVEUiA, ERC, C's i SI).Llei 8/2012, del 25 de juny, de modificaci delsAprovada per 129 vots a favor, caplmits i la denominaci de la Reserva Nacional deen contra i cap abstenciCaa de l'Alt Pallars-Aran (proposici de llei) Llei 9/2012, del 25 de juliol, de modificaci del textAprovada per 113 vots a favor (CiU,refs de la Llei de caixes destalvis de CatalunyaPSC, PPC, ERC i Laporta) i 15 en con-(projecte de llei)tra (ICV-EUiA, C's i SI)Llei 10/2012, del 25 de juliol, de publicaci de lesAprovada per 107 vots a favor (CiU,balances fiscals (proposici de llei)PSC, ICV-EUiA, ERC, SI i Laporta) i 20 en contra (PPC i C's)Font: Parlament de CatalunyaAPC 2012Institut de Cincies Poltiques i Socials33 33. En aquesta llei de pressupostos continua el desplegament de la segona fase del pla dajust iniciat amb els pressupostos del 2011, i fou elaborada seguint el principi predominant de lausteritat en la despesa i amb lobjectiu principal de reduir el dficit fins a l1,3 per cent. Val a dir, per, que si al 2011 la reducci del dficit sabord sobretot a partir de la disminuci de la despesa, que en termes generals fou dun 10 per cent, lestratgia pressupostria per al 2012 se centr en laugment dels ingressos. Aquesta voluntat daugment en la captaci de ms recursos queda reflectida en el contingut de la llei de mesures fiscals, financeres i administratives, que acompanya el pressupostos de la Generalitat, i a on es determinen les taxes, els cnons i els preus pblics per a lexercici 2012. Concretament, la norma contempl la creaci de l'impost sobre les estades en establiments turstics, la introducci de la taxa sobre el procs per a la prescripci i dispensaci de medicaments (leuro per recepta), la pujada del cnon sobre les escombraries i laigua, i lincrement de limpost sobre les vendes de determinats hidrocarburs, entre daltres mesures. Aix mateix, i continuant amb aquesta poltica de contenci pressupostria, a mitjans de maig la Cambra va aprovar la llei destabilitat pressupostria amb el suport dels grups parlamentaris de CiU i el PPC. El text fix el lmit de dficit en el 0,14 per cent del PIB per a l'any 2018, amb la finalitat darribar al dficit zero el 2020, i superant amb escreix el ritme de la reducci del dficit autonmic planejat pel PP i el PSOE. Per aconseguir-ho santicip una disminuci de la despesa durant els propers anys. En segon lloc, lany 2012 es va produir laprovaci de dues lleis mnibus, que safegeixen a les altres tres aprovades el 2011. Aquest tipus de normativa modifica diverses lleis alhora i sha emprat per reformar aspectes relacionatsamb els sectors econmics eliminant autoritzacions, permisos i mecanismes que poden entorpir lactivitat econmica, i per fer una reforma dorganismes administratius, a fi de suprimir-ne, fusionar-los o reduir la seva composici.Aix, la llei mnibus 2/2012 de modificaci de diverses lleis en matria audiovisual va reduir de manera substancial la composici del Consell de Govern i del Consell Assessor de la Corporaci Catalana de Mitjans Audiovisuals (CCMA), aix com del Consell de lAudiovisual de Catalunya (CAC). Daltra banda, el text tamb va preveure que el Parlament pogus escollir els membres dels consells de la CCMA i del CAC, i pel que fa a la llei sobre la comunicaci audiovisual, va incloure el criteri de reducci progressiva de la publicitat.34APC 2012Institut de Cincies Poltiques i Socials 34. Parlament35La segona llei mnibus de 2012 va modificar el text refs de la llei durbanisme de 2010, tot buscant agilitzar la transformaci urbanstica de terrenys amb finalitats dinters social i econmic, i introduir mesures per reduir els terminis per a laprovaci dinstruments de planejament urbanstic. En matria ambiental va concentrar la regulaci del procediment davaluaci ambiental dels plans urbanstics en la legislaci urbanstica, recollida abans en textos diferents. I, finalment, en lmbit de lhabitatge, ha suposat una disminuci del percentatge de les reserves dhabitatge de protecci oficial o directament la seva eliminaci als municipis ms petits. Ms enll daquests dos grans blocs de lleis enfocats en la qesti pressupostria, el primer, i la creaci de lleis mnibus, el segon, durant el 2012 saprovaren cinc altres lleis. La llei sobre les caixes destalvis de Catalunya, posterior al seu procs de bancaritzaci, permet la seva transformaci en fundacions especials tutelades per la Generalitat a fi de preservar-ne la seva obra social. La norma afecta les caixes intervingudes o fusionades que hagin perdut el control de lentitat bancria o que hagin redut la seva participaci per sota dun 25 per cent. La llei referent a la publicaci de les balances fiscals estableix lobligaci que el departament competent en matria deconomia i finances presenti cada any lestat de la balana fiscal de Catalunya amb lEstat com a annex dels pressupostos. Aquesta norma pretenia posar llum sobre el tracte fiscal discriminatori que rep Catalunya per part de lEstat i va rebre el suport de tot larc parlamentari, llevat del PPC i Cs. Per altra banda, la llei de modificaci del llibre tercer del Codi civil de Catalunya, relatiu a les persones jurdiques, flexibilitza alguns dels requisits per a la creaci i el funcionament de les fundacions. Aquests requisits shavien endurit durant el mandat del Govern anterior arran de lesclat del cas Palau i ara se suavitzen a fi dimpulsar-ne la creaci de noves. Concretament, es redueix la dotaci inicial necessria per constituir una fundaci, selimina la incompatibilitat entre el crrec de patr de la fundaci i lopci de desenvolupar activitat laboral retribuda dins lentitat, i es flexibilitza el rgim dautoritzacions per segons quines operacions. Tamb samplien els casos en qu s necessria una auditoria externa, en funci de la quantitat de finanament pblic que hagi rebut.APC 2012Institut de Cincies Poltiques i Socials35 35. En un altre ordre de coses, la llei del recurs de cassaci en matria de dret civil a Catalunya dota de competncies al Tribunal Superior de Justcia de Catalunya per resoldre en ltima instncia els recursos de cassaci contra les audincies provincials en matria de dret civil. Fins ara aquests recursos noms es podien presentar al Tribunal Suprem. Per ltim, la llei 8/2012 impulsada pel Consell General dAran segrega el municipi de Naut Aran de la Reserva Nacional de Caa de lAlt Pallars-Aran, i en modifica tamb la seva denominaci per Reserva Nacional de Caa de lAlt Pallars. Aix, doncs, la caa controlada passa a ser permesa dins dels lmits municipals de Naut Aran, en no formar part duna reserva protegida. Taula 3. mbit dactuaci de les lleis aprovadesmbitNombre de lleismbit social Infraestructures i territori Treball i seguretat social Cultura i mitjans de comunicaci Educaci i recerca Justcia i seguretat pblica Economia i sectors econmics Institucions, administraci pblica i pressupost Medi ambient1 1 2 1 4 1Total10L'mbit social: salut, acci social, ciutadania i cooperaci internacional. Les infraestructures i el territori: infraestructures, energia, habitatge, urbanisme, carreteres i obres pbliques. El treball i la seguretat social: mbit laboral i seguretat social. La cultura i els mitjans de comunicaci: societat de la informaci, cultura, esport, lleure i cultes religiosos. L'educaci i la recerca: ensenyament i investigaci. La justcia i la seguretat pblica: emergncies, cossos de policia, presons, seguretat pblica, dret privat i dret civil de Catalunya. L'economia i els sectors econmics: comer, consum i defensa del consumidor, competncia, turisme, joc, regulaci dels mercats i dels sectors econmics i regulaci d'entitats privades. Les institucions, l'Administraci pblica i el pressupost: organitzaci administrativa de la Generalitat, corporacions de dret pblic, funci pblica, rgim local, institucions bsiques de la Generalitat, acci exterior, pressupost, finances i patrimoni. El medi ambient: regulaci mediambiental, protecci de la natura, sostenibilitat, gesti de residus, sanejament, depuradores i sequera. Font: elaboraci prpia a partir de les dades del Parlament de CatalunyaEn definitiva la majoria de les lleis aprovades pertanyen a lmbit pressupostari i de gesti de la prpia administraci pblica, i sn pensades des duna poltica de contenci de la despesa i de simplificaci de les estructures36APC 2012Institut de Cincies Poltiques i Socials 36. Parlament37administratives. En aquest sentit, el conjunt de lleis aprovades sn coherents amb les prioritats poltiques del govern de CiU. No obstant, cal tenir en compte que la federaci nacionalista liderava el Parlament amb una majoria cmoda per no suficient per tirar endavant els seus projectes, i per tant va haver de comptar amb altres suports, que principalment van provenir del Partit Popular i del diputat no adscrit Joan Laporta.Una eclosi de decrets llei LEstatut estableix que el Govern pot dictar disposicions legislatives provisionals sota la forma de decret llei en casos d'una necessitat extraordinria i urgent, i fixa les matries que no poden sser objecte de regulaci sota aquesta formula. Un cop promulgats pel Govern, els decrets llei tenen una vigncia de trenta dies hbils. Dins daquest termini el Parlament els pot validar, amb la qual cosa mantenen la vigncia, o els pot derogar. Taula 4. Decrets lleiDecret llei 1/2012, de 26 de juny, de mesures per complir el Pla econmic financer de reequilibri de la Generalitat de Catalunya i altres necessitats derivades de la conjuntura econmicofinancera Decret llei 2/2012, de 25 de setembre, sobre millores de la prestaci econmica dincapacitat temporal del personal al servei de lAdministraci de la Generalitat, del seu sector pblic i de les universitats pbliques catalanes Decret llei 3/2012, de 16 doctubre, de reordenaci urgent de determinades garanties financeres del sector pblic de la Generalitat de Catalunya i de modificacions tributries Decret llei 4/2012, de 30 doctubre, de mesures en matria dhoraris comercials i determinades activitats de promoci Decret llei 5/2012, del 18 de desembre, de limpost sobre els dipsits en les entitats de crdit Decret llei 6/2012, de 27 de desembre, modificaci de la disposici addicional tercera de la Llei 10/2011, del 29 de desembre, de simplificaci i millorament de la regulaci normativa Decret llei 7/2012, de 27 de desembre, de mesures urgents en matria fiscal que afecten limpost sobre el patrimoni Decret llei 8/2012, de 27 de desembre, de modificaci de la Llei 10/2008, de 10 de juliol, del llibre quart del Codi civil de Catalunya, relatiu a les successions Font: Parlament de CatalunyaLs daquesta figura ha anat en augment des del comenament de la crisi, ja que permet als governs legislar de forma rpida i unilateral. Lany 2012 presencia una eclosi sense precedents de la promulgaci de decrets llei per partAPC 2012Institut de Cincies Poltiques i Socials37 37. del Govern de la Generalitat, que en dicta vuit. Val a dir que aquesta figura legislativa ha tendit a ser molt criticada per labs que en solen fer els executius, en acollir-se a una interpretaci laxa del principi de necessitat extraordinria i urgent. Precisament, daquests vuit decrets llei que saproven, la meitat responen a la preocupaci de legislar aspectes estretament lligats a la conjuntura econmicofinancera. Aix, el decret llei 1/2012 permet augmentar el lmit dendeutament de la Generalitat per facilitar la privatitzaci de la gesti dalgunes empreses pbliques dinfraestructures, tot assumint els seus passius. Concretament es tracta de les empreses Aiges del Ter-Llobregat, TABASA Infraestructures i Serveis de Mobilitat (que gestiona els tnels de Vallvidrera) i Tnel del Cad. En segon lloc, el decret llei 3/2012 rebaixa la quota del tribut per als establiments turstics a fi dincloure-hi el 10 per cent de lIVA al preu final que pagar el turista, ja que en el moment de laprovaci daquesta taxa es desconeixia la pujada de lIVA que aprovaria el Govern espanyol. Per altra banda, el decret llei 5/2012 crea un impost sobre els dipsits bancaris de les entitats que operen a Catalunya amb lobjectiu de disposar dun nou recurs per garantir la liquiditat a les arques de la Generalitat. s un impost que grava bancs i caixes, no els dipositaris, i amb la creaci del tribut es pretn el blindatge dun espai fiscal davant el Govern central, tot aprofitant la sentncia del Tribunal Constitucional que permet a les autonomies establir el seus propis tributs sobre aquesta matria. Per ltim, el decret llei 7/2012 estableix dues modificacions que afecten limpost sobre el patrimoni amb lobjectiu dincrementar els ingressos i complir aix amb els objectius destabilitat pressupostria. Aquest decret llei, fruit de lacord destabilitat entre CiU i ERC per a la nova legislatura, redueix de 700.000 a 500.000 el patrimoni mnim exempt, i modifica els tipus impositius, que augmenten en un 10 per cent en el cas del gravamen per als patrimonis de ms de 10 milions deuros i en un 5 per cent per a la resta. En un altre ordre de coses, dos dels decrets llei aprovats regulen lmbit laboral i de la seguretat social. El decret llei 2/2012 modifica la prestaci dincapacitat temporal dels treballadors de la Generalitat, que passaran a cobrar el sou ntegre a partir de38APC 2012Institut de Cincies Poltiques i Socials 38. Parlament39la tercera setmana de baixa laboral. Aquesta qesti ja fou regulada a la Llei 5/2012, de mesures fiscals, financeres i administratives, que establia que durant els tres primers mesos de baixa laboral es percebria el 100 per cent de la retribuci, i el 75 per cent a partir del dia 91. Aquesta norma signific una prdua pel que fa a la cobertura salarial dels perodes dinhabilitaci dels treballadors, que fins aquest moment havia estat del cent per cent del seu salari. Tanmateix, amb el Reial decret aprovat pel Govern central, la cobertura es va reduir ms encara, en fixar-se una retribuci del zero per cent del primer al tercer dia, del 60 per cent del quart al vint, i del 75 per cent a partir del dia 21. Amb el decret llei 2/2012, la Generalitat jug amb els marges que li permetia la normativa estatal i en millora la cobertura, establint una retribuci del 50 per cent del primer al tercer dia, del 75 per cent del quart al vint, i a partir del dia 21 i durant tot el perode dincapacitat temporal, del 100 per cent. Per la seva banda, el decret llei 4/2012 de mesures en matria dhoraris comercials busca preservar el model comercial catal davant el Reial decret llei espanyol dordenaci dels equipaments comercials, a lespera de resoldre els conflictes competencials amb lEstat. El decret llei mant un mxim de 72 hores setmanals dobertura de dilluns a dissabte, vuit dies festius anuals dobertura autoritzada i determina que els establiments no podran realitzar cap activitat entre les 22 i les 7 hores. Continuen exclosos daquest horari general els establiments dalimentaci amb una superfcie de fins a 150m2 i els establiments comercials de les mateixes dimensions a poblacions de menys de 5.000 habitants. Finalment, i regulant aspectes de naturalesa molt concreta, el decret llei 6/2012 prorroga fins el 2015 que no sigui motiu de sanci lexercici de professions dins lmbit esportiu sense la titulaci exigida, mentre que el decret llei 8/2012 amplia en dos anys el termini per protocollitzar davant de notari els testaments davant dels rectors de parrquia a fi de garantir-ne la seva validesa.La legislaci que no va reeixir Ms enll dels projectes de llei del Govern i de les tres proposicions de llei que van prosperar, durant el 2012 el Parlament va desestimar vint-i-una proposicions de llei presentades pels grups parlamentaris, i quatre iniciatives legislatives populars promogudes per la ciutadania.APC 2012Institut de Cincies Poltiques i Socials39 39. Taula 5. Proposicions de llei i ILPS desestimades durant lany 2012 Proposicions de llei i ILPSmbitImpulsorTipusResultatRenda garantida de ciutadaniambit socialICV-EUiAProposici de nova lleiRenda mnima d'insercimbit socialPSCProposici de nova lleiRebutjadaModificaci de la Llei 22/2010, del 20 de juliol, del Codi de consum de CatalunyaEconomia i sectors econmicsPPCModificaci de lleiRebutjadaRegulaci de les rees de promoci de l'economia urbanaEconomia i sectors econmicsPSCProposici de nova lleiRebutjadaModificaci de la Llei 12/2009, del 10 de juliol, d'educaciEducaci i recercaICV-EUiA, PSC, ERC, SI, C'sModificaci de lleiRebutjada"Salvem l'escola en catal"Educaci i recercaILPModificaci de lleiRebutjadaModificaci de la Llei 12/2009, de 10 de juliol, d'educaciEducaci i recercaPPCModificaci de lleiRebutjadaModificaci de la Llei 12/2009, del 10 de juliol, d'educaciEducaci i recercaSIModificaci de lleiRebutjadaModificaci de la Llei 12/2009, del 10 de juliol, d'educaciEducaci i recercaICV-EUiAModificaci de lleiRebutjadaAplicaci de l'impost de bns immobles a les autopistesInfraestructures i territoriERCModificaci de lleiRetiradaSupressi dels peatges a les autopistes amortitzadesInfraestructures i territoriSIProposici de nova lleiNo admesa a trmitSupressi dels peatges a les autopistes amortitzadesInfraestructures i territoriSIProposici de nova lleiRebutjadaCreaci d'un gravamen propi sobre l'impost de patrimoniInstitucions, Adm. Pblica i PressupostICV-EUiAModificaci de lleiRebutjadaEliminaci de la taxa sobre l'emissi de receptes mdiques i ordres de dispensaciInstitucions, Adm. Pblica i PressupostICV-EUiAProposici de nova lleiNo admesa a trmitMesures tributries equitatives per la sostenibilitat dels serveis pblics fonamentalsInstitucions, Adm. Pblica i PressupostERCProposici de nova lleiRebutjadaModificaci de la Llei 5/2012, del 20 de mar, de mesures fiscals, financeres i administratives i de creaci de l'impost sobre les estades en establiments tursticsInstitucions, Adm. Pblica i PressupostICV-EUiAModificaci de lleiRetiradaReforma de l'impost de successions i donacionsInstitucions, Adm. Pblica i PressupostICV-EUiAModificaci de lleiRebutjadaSupressi de la taxa sobre l'emissi de receptes mdiques i ordres de dispensaciInstitucions, Adm. Pblica i PressupostICV-EUiAModificaci de lleiRebutjadaRgim de transparncia i publicitat de les retribucions dels titulars de les institucions de la Generalitat i de les condicions de llur nomenament o contractaciInstitucions, Adm. Pblica i PressupostPPCProposici de nova lleiRebutjadaDotaci als cossos de policia d'equipament (armilles, guants)Justcia i seguretat pblicaILPProposici de nova lleiNo admesa a trmitExempci del pagament de taxes pels serveis prestats pel Cos de Mossos d'Esquadra a les proves esportivesJustcia i seguretat pblicaICV-EUiAProposici de nova lleiRebutjadaMedi ambientICV-EUiAProposici de nova lleiRebutjadaCreaci d'impostos ambientals Pla integral de foment de l'ocupaci i de lluita contra l'atur Simplificaci burocrtica en la tramitaci d'autoritzacions de treball dels estrangers Suport a l'emprenedoria, al treball autnom, al treball autnom dependent i a la petita i microempresa de CatalunyaTreball i seguretat social Treball i seguretat social Treball i seguretat socialILP ILP ERCProposici de nova llei Proposici de nova llei Proposici de nova lleiRebutjadaRebutjada Rebutjada RebutjadaProposicions de llei i ILPs ordenades en funci del seu mbit temtic dactuaci Font: elaboraci prpia a partir de les dades del Parlament de Catalunya40APC 2012Institut de Cincies Poltiques i Socials 40. Parlament41Institucions, Administraci Pblica i Pressupost fou lmbit ms controvertit i ric en presentaci de proposicions de llei. En primer lloc, ERC va entrar una nova llei de mesures tributries equitatives per a la sostenibilitat dels serveis pblics, que contenia entre daltres accions la creaci dun impost sobre els dipsits bancaris i duna taxa per caixer automtic situat a la via pblica; la reducci de les deduccions de lIRPF per lhabitatge habitual; la reintroducci de limpost de successions; laugment dels impostos als grans establiments comercials i per les activitats demmagatzematge o producci de matries perilloses; la supressi de limpost sobre les estades en establiments turstics, i la regulaci del joc on line. Per la seva banda, el grup del PP present una proposici sobre el rgim de transparncia i publicitat de les retribucions dels titulars de les institucions de la Generalitat i de les condicions de llur nomenament i contractaci. En aquesta proposta es regulen els termes de la publicaci i laccs a la informaci de les retribucions dels principals crrecs del Govern i dalts crrecs drgans que en depenen directa o indirectament. Per ltim, el grup dICV-EUiA va iniciar la tramitaci duna proposici per a la creaci duna escala de gravamen prpia aplicable a Catalunya per a limpost sobre el patrimoni, tot buscant laugment dels ingressos pblics de la Generalitat a partir duna figura impositiva de carcter redistributiu. Amb la mateixa finalitat, va plantejar la recuperaci de limpost de successions, que segons les seves previsions permetria recaptar entre 400 i 500 milions deuros afectant noms el 10 per cent dels i les contribuents. I per ltim, present una proposta per a leliminaci de la taxa que gravava les receptes mdiques i les ordres de dispensaci (lanomenat copagament o repagament farmacutic). Els ecosocialistes provaren dintroduir aquest canvi via proposici de nova llei, que no va ser admesa a trmit, i via modificaci de la llei vigent3. Leducaci i la recerca va ser un altre dels mbits que va acaparar ms proposicions de llei, juntament amb una iniciativa legislativa popular (ILP). La primera delles fou una proposici conjunta dels grups parlamentaris PSC,Concretament el grup dICV-EUiA va presentar i desprs retirar la proposici de llei de modificaci de la Llei 5/2012 de mesures fiscals, financeres i administratives, en la que es demanava la supressi del copagament farmacutic, i ms tard va presentar una proposici de llei en la mateixa lnea que finalment va ser rebutjada per la Cambra.3APC 2012Institut de Cincies Poltiques i Socials41 41. ICV-EUiA, ERC, Cs i SI que pretenia modificar la llei 12/2009 deducaci. Aquesta proposta coordinada, que data del juny, perseguia principalment la restituci de lanomenada sisena hora a lescola pblica, equiparant-la aix amb lescola concertada. Desprs, a lagost, el grup de SI lliur una proposici per modificar la llei deducaci amb la intenci de fer incompatibles la segregaci per sexe amb la possibilitat de rebre un concert de la Generalitat. Aquest tamb va ser lobjectiu de la proposici dICV-EUiA del mes de setembre i a on, a ms, sincloa una defensa de la gratutat de lensenyament pblic i de la seva adequaci a lalumnat amb necessitats educatives especfiques. Per ltim, el PPC va presentar una proposici de modificaci de la llei deducaci, en aquest cas per reclamar la utilitzaci tant del catal com del castell com a llenges docents i vehiculars, i lopci que els pares poguessin escollir lidioma descolaritzaci. Per la seva part, la Federaci dAssociacions de Pares i Mares dAlumnes de Catalunya va presentar una ILP per a la igualtat doportunitats en el sistema educatiu catal, a fi digualar les condicions descolaritzaci (amb la restituci de la sisena hora) de totes les escoles amb fons pblics. Un tercer tema que va motivar la presentaci de diverses proposicions de llei fou Infraestructures i Territori. ERC va registrar al Parlament una proposta, que desprs va retirar, per aplicar limpost de bns immobles a les autopistes; en concret, per a que els ajuntaments catalans poguessin cobrar lIBI de les empreses concessionries, cobrament que actualment no es pot realitzar a causa de la legislaci estatal. En la mateixa lnia, el grup poltic de Solidaritat va entrar una proposici de llei exigint la supressi dels peatges a les autopistes amortitzades4. Aix, SI denunciava el dficit dinfraestructures de Catalunya i proposava extingir les concessions a les autopistes on shagus compensat i amortitzat la inversi total realitzada per tal de passar-les a un rgim de gesti pblica. Pel que fa a lesfera del Treball i la Seguretat Social, el grup dERC va plantejar una proposici de suport a lemprenedoria i el treball autnom, que buscava442Aquesta proposici va ser presentada dues vegades: una no admesa a trmit i laltra rebutjada.APC 2012Institut de Cincies Poltiques i Socials 42. Parlament43promocionar aquestes activitats i fomentar-ne el prestigi, tot facilitant laccs al crdit i simplificant els trmits administratius. Per la seva part, el collectiu Democrcia Social va presentar una ILP que, sota el ttol Pla integral de foment de locupaci i de lluita contra latur, demanava lestabliment de mesures datenci prioritria a diversos collectius afectats per latur, a fi precisament de palliar la seva situaci (joves, aturats i aturades de llarga durada, llars amb tots els seus membres sense feina, les famlies amb persones a crrec, entre daltres). Per ltim, una altra ILP proposava la simplificaci burocrtica en la tramitaci de permisos de treball de les persones estrangeres.Taula 6. mbits dactuaci de les proposicions de llei i les ILPS desestimades i impulsorsmbitImpulsorPSC PPC ERC mbit social Infraestructures i territori Treball i seguretat social Cultura i mitjans de comunicaci Educaci i recerca Justcia i seguretat pblica Economia i sectors econmics Institucions, adm. pblica i pressupost Medi ambient1Total3ICV- C's EUiA 11 1SIILPs Total2 21112 111 115 13410121 11442 3 3 5* 2 2 7 1 25*El total es veu alterat perqu la proposici de llei referent a la Modificaci de la Llei 12/2009 d'educaci va ser presentada per ms dun grup parlamentariQuant a les qestions socials, el Partit dels Socialistes va presentar una proposici de llei sobre la renda mnima dinserci (RMI), que pretenia el seu redisseny integral i lligava la seva concessi a la participaci en itineraris per a la inserci social i/o laboral. Per la seva banda, el grup dICV-EUiA, davant la consideraci que la regulaci actual de la RMI suposava un retrocs en lassoliment del dret a una renda garantida de ciutadania consignat a lEstatut, tamb present una proposici de llei sobre aquesta matria, assenyalant el seu carcter de prestaci econmica a la qual tindrien accs totes aquelles personesAPC 2012Institut de Cincies Poltiques i Socials43 43. que acreditessin uns ingressos econmics inferiors a lIndicador de Renda de Suficincia (IRSC). Economia i sectors econmics fou subjecte de dues proposicions de llei. Una delles, presentada pel PPC, feia referncia al codi de consum de Catalunya i establia la derogaci dels articles que equiparen el catal al castell en mbits com letiquetatge o la disponibilitat lingstica. Laltra, presentada pel PSC, perseguia la regulaci de la creaci i el funcionament de les anomenades rees de promoci de leconomia urbana (APEU). Aquestes rees, concebudes com a organitzacions formals constitudes per propietaris i llogaters amb una activitat econmica i comercial, shaurien de dedicar a la promoci del desenvolupament empresarial i a la millora duna determinada rea diferenciada, compartint els seus membres els costos per gaudir dels resultats, mitjanant el pagament dun tribut. Les APEU prestarien serveis suplementaris a les entitats municipals, com poden ser, entre daltres, el sanejament i neteja, el manteniment de la seguretat pblica, la comercialitzaci i programes de promoci de lrea i millores daquesta. En el sector de la Justcia i la Seguretat, el grup dICV-EUiA va entrar la proposici de llei dexempci del pagament de taxes pel serveis prestats pel cos de Mossos dEsquadra a les proves esportives, amb lobjectiu que les organitzacions esportives sense nim de lucre tornessin a disposar de forma gratuta dels serveis de regulaci del transit ofert pels Mossos. Per la seva banda, el Sindicat de Policies de Catalunya lliur una ILP per a la dotaci dels Mossos dEsquadra i Policia Local darmilles i guants especfics per a la seva seguretat. Ja per finalitzar, en matria ambiental, ICV-EUiA propos la creaci dun conjunt dimpostos ambientals que gravessin activitats que perjudiquin el medi, com per exemple impostos a lenergia nuclear (tant en la producci com a lemmagatzematge de residus), i a les emissions de dixid de carboni, sofre i nitrogen.Els debats parlamentaris Dentre els diversos debats parlamentaris duts a terme durant el 2012, destaquen per la seva rellevncia el debat general sobre limpuls de la reactivaci econmica i sobre la incidncia de lactuaci del Govern en la qualitat dels serveis pblics; el debat sobre el tercer ajust per a la sostenibilitat i solvncia de44APC 2012Institut de Cincies Poltiques i Socials 44. Parlament45les finances de la Generalitat de Catalunya, i el debat sobre lorientaci poltica general del Govern. Les retallades al centre del debat El debat general sobre limpuls de la reactivaci econmica i sobre la incidncia de lactuaci del Govern en la qualitat dels serveis pblics sinici el dia 11 dabril a petici del PSC, ICV-EUiA i el Grup Mixt. Aquest debat es coneixeria com el ple de les retallades, ja que permetria als grups parlamentaris debatre sobre els ajustos pressupostaris de la Generalitat, i sobre el model dausteritat. Obr el debat el Grup parlamentari socialista que assenyal que tan sols amb retallades i sense contemplar altres opcions econmiques no es podia produir una sortida de la crisi, alhora que deman un gran pacte social que presents una sortida alternativa. Tamb subratll que el manteniment daquesta poltica de contenci i austeritat estava generant patiment a les classes mitjanes i treballadores, a la vegada que s'afavorien els privilegis daquells qui ms tenen en suprimir els impostos sobre les grans fortunes i successions. Finalment, el grup denunci que les retallades suposaven reculades en drets fonamentals, fet representat principalment per la reforma laboral aprovada al Congrs dels Diputats amb el suport del partit del Govern. En una lnia similar, el Grup parlamentari d'ICV-EUiA critic l'excs de retallades i la falta d'alternatives de reactivaci econmica, i assegur que aquesta poltica restrictiva estava afectant l'Estat del benestar i la cohesi social. Els ecosocialistes acusaren el Govern de fracturar el sistema de protecci pblica mitjanant poltiques com el copagament sanitari, mesures que trenquen amb el principi duniversalitat, provocant una dualitat social i desigualtat en l'accs als serveis pblics, i molt especialment a la sanitat i l'educaci. D'altra banda, ICV-EUiA inst el Govern a abandonar la submissi a la poltica d'estabilitat europea, i a buscar alternatives en la lnia dun pacte social i fiscal que penalitzs l'economia especulativa i aposts per sectors punters com la recerca i les energies renovables. Pel que fa al Grup Mixt, un dels seus partits, Ciutadans, expos la necessitat dun nou pacte econmic a Catalunya, i de la unitat dacci, en comptes de la confrontaci, per sortir de la crisi. Cs advoc perqu les solucions a la situaciAPC 2012Institut de Cincies Poltiques i Socials45 45. econmica no passessin nicament per les retallades, al mateix temps que defens una revisi profunda de l'estructura administrativa de Catalunya. Tamb dins del Grup Mixt, Solidaritat Catalana per la Independncia reiter, com altres grups parlamentaris, que noms retallant no se solucionarien els problemes, alhora que assenyal que la retallada ms important que pateix Catalunya s la de l'espoli fiscal a qu el sotmet Espanya. Un cop els grups impulsors del debat hagueren exposat els seus motius, intervingu el president Artur Mas en nom del Govern, i encet la intervenci dubtant de la necessitat del debat, que li sembl reiteratiu respecte del celebrat abans de laprovaci dels pressupostos. En segon lloc, el president apunt que els ajustos pressupostaris formaven part de la poltica d'austeritat de la Uni Europea, havent d'efectuar ms esfor aquells pasos que no ho varen fer al seu temps. En tercer lloc, afirm que les alternatives que proclamaren alguns grups parlamentaris significaven saltar-se les normes de dficit europees. A continuaci, inst els partits a actuar amb sentit de pas en detriment del sentit partidista, ja que transmetre que hi ha alternatives a les poltiques d'austeritat era un error en no existir els recursos necessaris per dur-les a terme. Finalment, empla els partits a treballar perqu aquestes poltiques d'austeritat tinguessin els menys costos possibles per a la ciutadania, al mateix temps que assegur que l'nica manera daugmentar els recursos per poder fer poltiques d'estmul passava pel pacte fiscal, que depenia de l'Estat espanyol, per sobretot de les forces poltiques catalanes. Per la seva banda, el Grup parlamentari popular intervingu assenyalant la delicada situaci econmica de les arques de la Generalitat, segons ells, fruit de la gesti del Govern tripartit anterior. D'altra banda, emplaaren el Govern a no culpar de tot el Govern espanyol, i recordaren que el Govern de CiU no va complir amb l'objectiu de dficit de 2011. Les solucions sencaraven, doncs, a la millora de l'eficincia, amb propostes com ara una central de compres de frmacs en l'mbit sanitari, mesures per a la limitaci del turisme sanitari, i les deduccions fiscals a qui tingus una mtua privada. Pel que fa a Esquerra Republicana, el seu portaveu mostr el seu escepticisme sobre la utilitat d'aquest debat. Acus el Govern de pressuposar que a la Uni Europea tan sols s possible una poltica d'ortodxia neoliberal, poltiques que, segons ERC, es porten aplicant fa temps a l'Estat espanyol sense aconseguir restaurar el consum, aturar la destrucci d'ocupaci, ni recuperar la46APC 2012Institut de Cincies Poltiques i Socials 46. Parlament47confiana dels mercats, i que en canvi perjudiquen Catalunya pel seu tarann recentralitzador. ERC culp el Govern de la Generalitat d'haver renunciat voluntriament a la recaptaci de l'impost de successions per a grans fortunes, i finalment lempla a buscar un nou model de concert econmic per a Catalunya, i en el cas que fos rebutjat a Madrid, a celebrar consultes populars per determinar quina relaci sha de mantenir amb lEstat espanyol. Per ltim, la intervenci del Grup parlamentari de CiU refor les idees ja exposades pel president, reiterant la inoportunitat de la celebraci d'aquest debat, i acusant les diferents forces parlamentries de no presentar alternatives concretes a l'austeritat que permetessin aconseguir els objectius de dficit i el manteniment de Catalunya dins la Uni Europea. El debat es clouria amb laprovaci de la Resoluci 523/IX del Parlament de Catalunya, que instava el Govern a prendre mesures en la reactivaci econmica i la garantia de qualitat dels serveis pblics, i que contenia les directrius per a lacci de govern en una dotzena de camps diferents, acompanyades de les previsions de despesa corresponents. El Govern va revisar la Resoluci el 17 dabril i va indicar que compliria aquells punts que no impliquessin un augment de la despesa. Lequilibri de les finances o el tercer pla dajust Un segon debat clau sesdevingu el 4 de juliol quan el president de la Generalitat, Artur Mas, va comparixer davant el Parlament per informar sobre el pla dajust que pretenia estalviar 1.500 milions d'euros alhora que presentava el Pla econmic i financer de reequilibri de la Generalitat 2012-2014. En la seva intervenci el president anunci que els ajustos per complir amb l'objectiu de dficit no estaven inclosos en els pressupostos de l'any 2012, perqu les xifres presentades pel Govern espanyol shavien fet sota previsions errnies, i s per aquest motiu que calia aplicar-hi les modificacions corresponents. Artur Mas insist que aquestes mesures eren necessries, i que davant de la situaci creada no ajudava que lEstat centrifugus el dficit cap a les autonomies, ni que degus a Catalunya el pagament del deute en infraestructures dels ltims dos anys. A mode de conclusi, el president assenyal que el pla d'ajustos hagus estat diferent si Catalunya hagus gaudit d'un pacte fiscal en la lnia del concert econmic, per la qual cosa empla les diferents forces poltiques a arribar a un acord.APC 2012Institut de Cincies Poltiques i Socials47 47. Tot seguit, i en la mateixa lnia argumental, va prendre la paraula el Conseller d'Economia i Coneixement, Andreu Mas-Colell, qui va assenyalar que l'incompliment dels compromisos per part del Govern espanyol feia necessari revisar el pressupost. A continuaci el Conseller detall quines serien aquestes mesures, algunes delles condicionades per la recent aprovaci de dos reials decrets en matria deducaci i de salut, i daltres per decisi prpia de lExecutiu catal, que afectarien la resta de departaments amb un valor aproximat de 300 milions deuros. Com a conclusi, Mas-Colell va expressar que aquestes mesures haurien de garantir el compliment dels objectius de dficit. El Grup parlamentari socialista obr la seva intervenci acusant el Govern de fer recaure aquestes mesures nicament en els serveis socials essencials, sense buscar nous ingressos per a fer-los-hi front, com seria un impost sobre les grans fortunes. Per als socialistes, el pla que presentava el Govern significava una asfixia nacional i social, mancada de rigor i credibilitat, sent especialment greu el trencament de la sanitat universal, conseqncia del pacte amb el Partit Popular tant a Madrid com a Catalunya. El PSC mostr la seva disconformitat amb la poltica de retallades que caricaturitzava la Renda Mnima dInserci (PIRMI), que convertia laccs al coneixement en un luxe i que deixava en una situaci lmit el sistema sanitari. Per acabar, mostraren la seva predisposici a abordar el pacte fiscal, sempre que comports un pacte social i un pacte sobre reformes estructurals. El PPC, per la seva banda, assenyal que les mesures plantejades pel Govern eren necessries, igual que les efectuades pel Govern de Rajoy, per la qual cosa empla el president que tamb dons suport a les mesures preses des de Madrid. Alhora, el Grup parlamentari popular manifest la seva indignaci perqu el Govern justificava el pla d'ajustos com una obligaci provinent del Govern d'Espanya, quan en realitat el Govern catal estava portant a terme les seves prpies propostes i els acords del debat dinvestidura. I d'altra banda, li retr que la sostenibilitat financera de Catalunya era possible grcies al Govern central, i que la centrifugaci del dficit era la mateixa que Catalunya realitzava cap als ajuntaments, estrictament per motius de falta de liquiditat. El PPC tamb record al Govern el seu comproms de racionalitzar l'administraci, un comproms que segons els populars no sestava complint ja que sols shavien suprimit 23 empreses pbliques. Finalment, pel que fa al pacte fiscal, el PPC sofer com a intermediari per establir un dileg amb el govern de Rajoy.48APC 2012Institut de Cincies Poltiques i Socials 48. Parlament49ICV-EUiA apunt que les mesures d'austeritat constituen un fracs ja que havien empitjorat les finances de la Generalitat, no havien donat estabilitat als mercats i havien agreujat la recessi. El portaveu ecosocialista va recriminar el suport del partit del Govern a Madrid a la Llei d'Estabilitat Financera, que permetia la intervenci a Catalunya, i a l'anomenada amnistia fiscal, que deixava impunes especuladors i estafadors. D'altra banda, va afirmar que els ajustos eren, no noms injustos sin tamb intils, ja que no estabilitzaven les finances de la Generalitat alhora que privatitzaven patrimoni de tothom. Finalment, va emplaar el Govern a plantejar una poltica redistributiva a Madrid, amb un pacte fiscal, un pacte social i un pacte tic. ERC assenyal que el principal problema de Catalunya era el dficit fiscal, del que consideraren que sen feia un clcul insostenible, pretenent que la Generalitat acompls amb les mateixes necessitats i resultats de les que simputa al Govern de lEstat per sense rebre cap recaptaci. Daltra banda, express ser conscient de la gravetat de la situaci actual i la necessitat de buscar solucions per culp al Govern de fer-ho hipotecant els sectors productius del pas, i retallant en educaci, universitat i recerca. Els republicans instaren la recerca de noves fonts dingressos redistribuint la crrega fiscal amb mesures com la recuperaci dels trams ms alts de l'impost de successions. Finalment, ERC mostr la seva disposici a collaborar amb el Govern per presentar a Madrid un concert econmic pensat per recaptar 16 mil milions d'euros. Dins del Grup Mixt, Ciutadans va fer notar que era la tercera vegada durant aquest any que es parlava de retallades al Parlament, i de prdua de drets i dincrements de taxes. Critic el Govern per culpar Madrid de la necessitat d'aquest pla dajustos i va recordar que Catalunya era la Comunitat Autnoma ms endeutada. Sobre el pacte fiscal, C's afirm que formar part dEuropa suposava la uni fiscal i no la divisi fiscal, que comporta el model dhisendes prpies. Per altra banda, i tamb des del Grup Mixt, Solidaritat Catalana per la Independncia assenyal que aquell debat era el ple de la dependncia cap a Espanya, que obligava a retallar 1.500 milions d'euros fruit de l'espoli fiscal, i assegur que una Catalunya-Estat seria dels pasos ms solvents d'Europa. Finalment, el Grup parlamentari de Convergncia i Uni coment, en relaci al conjunt de les intervencions, que el compliment del dficit era inexcusable, per la qual cosa el pla dajust era necessari, a ms de coincidir amb lesAPC 2012Institut de Cincies Poltiques i Socials49 49. mesures iniciades pel Govern espanyol que afectaven el pressupost. Seguidament critic el grup socialista al qual acus de demanar reformes per a la vegada no oferir propostes, a ms de culpar el Govern de no ser capa de acomplir lobjectiu del dficit. A continuaci, es dirig al grup popular demanant que valoressin lesfor fet pel Govern a lhora de complir les obligacions tenint en compte el tracte que rebien des del Govern central. El portaveu de CiU tamb es dirig al Grup parlamentari dICV-EUiA retraient-los-hi que acusessin les mesures dajust del Govern dineficaces i advoquessin, igual que ERC, per una pujada dimpostos. Per ltim, es refer al Grup parlamentari dERC acceptant el seu oferiment al dileg, per recordant-li que havia de tenir en compte la necessitat del conjunt de mesures que shavien de dur a terme en funci dels ingressos recaptats i estalviats durant el 2012. El debat es va cloure amb laprovaci de la Resoluci 661/IX que instava el Govern a emprendre les mesures poltiques i jurdiques necessries per tal que lEstat pagus els seus incompliments i deutes amb Catalunya en matria dinversions i transferncies de recursos econmics. Daltra banda, a la resoluci el Parlament instava el Govern a impulsar estratgies en favor de leconomia productiva, la indstria i el coneixement, la creaci docupaci, leconomia verda i les poltiques socials i un treball digne, per tal daconseguir un model productiu, turstic i agroalimentari ecolgicament sostenible i socialment just. El debat de poltica general que don pas a la convocatria dunes noves eleccions Desprs de la multitudinria manifestaci independentista de l11 de setembre i de la negativa del Govern espanyol per acordar el pacte fiscal consensuat pel Parlament, el 25 de setembre va comenar el debat sobre lorientaci poltica general del Govern. El debat va estar marcat per lanunci de la dissoluci de la legislatura i de la