IM i CB tecnòlegs

Núria Alart, gener 2009 1

FORMACIÓ DE FORMADORS TECNÒLEGS

LES IM I LES CB A L’AULA26 de gener de 2009


LES INTEL·LIGÈNCIES MÚLTIPLES

Dr. Howard Gardner de la Universitat de Harvard.

Al 1979, H. Gardner va rebre un encàrrec de la Fundació Holandesa Bernard Van Leer d’estudiar el potencial humà. Al 1983: formulà una nova teoria de la intel·ligència: “Estructures de la ment”


QUÈ ÉS LA INTEL·LIGÈNCIA? COM ÉS?

MÚLTIPLE ORGÀNICA

RESOLDRE, GENERAR,

CREAR

La capacitat per a resoldre problemes, generar-ne de nous i crear productes o oferir serveis valuosos dins d’un

determinat àmbit cultural.


Es consideren Intel·ligències perquè compleixen uns determinats paràmetres. H.Gardner va establir uns criteris:

Tenir una localització definida en el cervell.Posseir un sistema simbòlic i representatiu.Ser observable en grups de població.Evolucionar de manera independent i pròpia


Concepte d’intel·ligència

ABANS• Una• Innata• Invariable• Quantificable

Pràctica educativa = Ensenyament igual per a

tothom. No es planteja AD

ACTUALMENT• Es pot desenvolupar• És educable• És una capacitat• Pot variar segons les

experiències

Pràctica educativa =Ensenyament més personalitzat


INTEL·LIGÈNCIES MÚLTIPLES

• Necessitem totes les intel·ligències.• Totes són igualment importants.• Es combinen de forma única en cada ésser humà.• Totes les persones les tenim totes en diferents

graus de desenvolupament.


MUSICAL LOGICOMATEMÀTICA LINGÜÍSTICA VISUALESPACIAL

INTRAPERSONAL CINESTÈSICACORPORAL INTERPERSONAL NATURALISTA


I. INTRAPERSONAL + INTERPERSONAL=INTEL·LIGÈNCIA EMOCIONAL (Goleman)

- Coneixement de les pròpies emocions- Capacitat de controlar-les.- Capacitat d’automotivar-se- Reconeixement de les emocions alienes- Control de les relacions


APRENENTATGE I DESENVOLUPAMENT NEUROLÒGIC

• Si ensenyem de forma múltiple, augmentem la possibilitat de què els alumnes puguin desenvolupar millor les seves connexions neurològiques


Dos tipus d’intel·ligències

• 1. Intel·ligència làser: intensa, molt potent, centrada i molt enfocada. Ex: persones de les arts i les ciències: Mozart i Einstein. Gran potecial de saber i ensenyar.

• 2. Intel·ligència tipus focus o “far”: que va d’un punt a un altre movent-se. Ex: polítics, persones que controlen moltes coses a la vegada. Gran potencial de ensenyar a aprendre.


ACTIVADORS I DESACTIVADORS DE LES IM

EXPERIÈNCIESCRISTAL·LITZANTS

• Són moments importants, crucials en el desenvolupament dels talents i les habilitats d’una persona.

• (Exemple Einstein als 4 anys el seu pare li va ensenyar una brúixola)

EXPERIÈNCIES PARALITZANTS

• Les vivències negatives que tanquen intel·ligències.

• (Per exemple: un professor/a se’n riu d’un dibuix d’un alumne)

Hi ha dos tipus d’experiències:

“En un entorn educatiu que només contempla determinats estils cognitius, resulta inevitable que una part de l’alumnat s’acabi sentint estúpid” Howard Gardner


QUÈ ENTENEM PER COMPETÈNCIA ?

“La capacitat que tenen els alumnes de posar en pràctica d’una manera integrada

coneixements, habilitats i actituds de caire transversal que serveixen per a

resoldre problemes diversos de la vida real”.

Generalitat de Catalunya 2004


Ref: Imma Palahí


És competencial?L’alumnat ha de fer una visita cultural a Barcelona des d’una comarca de Catalunya. Es proposa tres alternatives per a fer el desplaçament:

- Autocar particular.- Tren més transport metropolità de Barcelona.- Autobús comarcal més transport metropolità de Barcelona.

Han de calcular. Quina serà l’opció més ràpida i econòmica?Argumentar i justificar l’opció.

WebQuest: Què fem a la Fira de Sant Ponç?


LES IM I LES CB ASPECTES COMUNS

LingüísticaSensibilitat especial pelllenguatge parlat i escrit

Comunicativa lingüística.

Musical Capacitat de produir iapreciar ritmes, tons,timbres…

C. Cultural i artísitica

VisualespacialCapacitat de reconèixeri manipular espais.

C. Cultural i artística

LogicomatemàticaSensibilitat als patronslògics o numèrics.

C. Matemàtica

CinestèsicacorporalCapacitat de controlar els moviments corporals i de manipular objectes amb

habilitat. Interacció món físicC. Social i ciutadana

NaturalistaCapacitat d’identificaciódel llenguatge natural.

C.Interacció món físic

IntrapersonalCapacitat d’autoestimai automotivació.

Aprendre a aprendreAutonomia iniciativa personal

InterpersonalCapacitat de percebre i comprendre als altres

C. Social i ciutadanaAutonomia iniciativa personal

C. Tractament de la informació i c. digital: totes les IM


Els fonaments psicopedagògics

1. Aprenentatge per competències

2. Aplicacions didàctiques de la teoria de les IM

S’INSPIREN

Plantejaments socioconstructivistes

Vigotsky

Zona ZDP Ausubel

A. significatiu

Kilpatrick

Projectes

Decroly

C. interèsMontessori

A. actiu

Bastida; estructura temporal que ajuda a l’aprenentatge


Howard Gardner


Per què han estat més ben valorades per part de l’alumnat algunes àrees o aules d’atenció a la diversitat, AA, AO, EF, EM i EVP?


Com es treballa en aquestes àrees i/o aules?

AMB:

OPORTUNITAT DE TREBALLAR ALTRES INTEL·LIGÈNCIES

TRANSVERSALITAT: un enfocament interdisciplinar

AUTONOMIA: més protagonisme de l’alumnat

FUNCIONALITAT: significatiu per l’alumnat


Percentatges de retenció - mètode d’aprenentatge(National Training Labs., Bethel, Maine)

5 % Escoltant

10 % Llegint

20 % Audiovisual

30 % Demostrant

50 % Grups de discussió

75 % Fent

90 % Ensenyant mútuament

95 % Ensenyant i avaluant mútuament

Aprenentatge escola activa “Aprenem fent”“Escolto i oblido,veig i crec, faig i comprenc” (Confucio)


Processos mentals d’ordre superior

Identificar Coneixement Enumerar

Classificar Comprensió Explicar

Calcular Aplicació Usar

Compara Anàlisi Elegir

Crear Síntesi Contrastar

AvaluacióJustificar

Taxonomia de Bloom

Competències Bàsiques

Prendre decisions


Què aconseguim amb un aprenentatge multimodal?

Increment de l’ autoestima.

Minimització dels problemes de conducta.

Desenvolupament de les habilitats de cooperació i lideratge.

Augment de l’interès i de la dedicació a l’aprenentatge.

Increment del coneixement.

Presència permanent d’un bon estat d’ànim i bon humor


• Siguin competents en més d’una disciplina per

adaptar-se a un món del treball canviant • Sàpiguen sintetitzar per no ser desbordades per la

quantitat d’informació a la que tindran accés, i per les decisions personals i professionals que hauran de prendre

• Siguin creatives per no ser substituïdes per ordinadors

EN EL FUTUR ES NECESSITARAN PERSONES AMB UNES CERTES DISPOSICIONS MENTALS PER A QUÈ:

Howard Gardner, 2006


• Que es respectin a si mateixes per tal de ser respectades pels altres i així crear bon ambient en els llocs de treball

• Tinguin un sentit ètic per esdevenir ciutadans/es responsables

(Aquestes funcions del pensament podem cultivar-les a l’escola)

Howard Gardner (“Five Minds for the Future”- 2006)


“Si som capaços d’adaptar la manera de presentar els continguts a cada estil cognitiu, probablement aconseguirem que hi hagi un aprenentatge efectiu”

(Catalina Alonso)


“Les escoles actuals tendeixen a ensenyar coneixements superficials, sense arribar a oferir una visió més profunda del món”

“La mente no escolarizada” Howard Gardner (1991)


Evidència d’una alumna nouvinguda de quinze anys, sense escolarització prèvia al seu país.


Activitat: Cacera de les IM

Les IM a l’aula

Veure vídeo IMQuines són les teves intel·ligències dominants?Utilitza algun d'aquests recursos: redacció, dibuix, mim, música, esquema, mapa mental, etc.

http://www.phpwebquest.org/catala/caza/soporte_tabbed_c.php?id_actividad=2816&id_pagina=1



HISTORIA WEBQUEST

BERNIE DODGE Universidad de San Diego (California) 1995


DEFINICIÓ WQ

• Una WebQuest és una estrategia d’investigació guiada, amb recursos principalment d’Internet.

• Obliga a la utilizació d’habilitats cognitives d’ alt nivell.

• Preveu el treball cooperatiu, la responsabilitat individual i l’autonomía dels alumnes.

• Prioritza la transfomació de la informació.

• Inclou una avaluació autèntica


Estructura

• Índex o pàgina principal.• Introducció.• Tasca.• Procés/Recursos.• Avaluació/Rúbrica.• Conclusions.• Crèdits i Referències. • Guia Didàctica.


Pizza o pastís de les IM


INTEL·LIGÈNCIA LINGÜÍSTICA


INTEL·LIGÈNCIA LINGÜÍSTICA

La capacitat de pensar en paraules i utilitzar el llenguatge per expressar significats complexosPercebre el significat de les paraules, l’ordre, so, ritme i inflexióInfluir en l’estat d’ànim, persuadir o transferir informació

Segueix les sèries:

U D T Q C …………………….

G F M A …………………………...


ESTRATÈGIES DOCENTS PER A LA INTEL·LIGÈNCIA LINGÜÍSTICA

• Narracions orals de contes o històries.

• Activitats de biblioteca.

• Activitats d’escriptura: diari personal.

• Debat a classe: argumentacions.

• Entrevistes: amb gravacions.

• Programes de ràdio.

• Revistes


WebQuest: De Nador a Vichttp://www.xtec.cat/~nalart/coleccio/nadorvic/index.htm

http://www.xtec.cat/~nalart/coleccio/nadorvic/index.htm









INTEL·LIGÈNCIA LOGICAMATEMÀTICA


INTEL·LIGÈNCIA LOGICAMATEMÀTICA

Capacitat per a utilitzar el números de manera efectiva i raonar adequadament.Sensibilitat als patrons lògics, numèrics i esquemes.Possibilitat d’utilitzar un raonament científic.

Preguntes socràtiques. Per

què?...Feu quatre línees:

. . .

. . .

. . .


ESTRATÈGIES DOCENTS PER A LA INTEL·LIGÈNCIA LÒGICOMATEMÀTICA

• Activitats matemàtiques: jocs i trencaclosques lògics, disseny de gràfics, treball amb números,..

• Organitzadors gràfics: mapes conceptuals, esquemes, eixos cronològics,…

• Projectes d’investigació.• Estimulació de pensament:• El pensament causal• El pensament alternatiu• El pensament conseqüencial• El pensament de perspectiva (Empatia)• El pensament mitjans- fi


WebQuest: El compostatgehttp://www.xtec.cat/~nalart/coleccio/compostatge/index.htm

http://www.xtec.cat/~nalart/coleccio/compostatge/index.htm







INTEL·LIGÈNCIA MUSICAL


INTEL·LIGÈNCIA MUSICAL

Capacitat de produir i apreciar el ritme, el to i el timbreRealitzar, compondre i apreciar esquemes musicals

“Qui de jove no treballa, de vell dorm sobre la palla”

l___l l__l l__l l l , l__l l___l l___l l l

Dreta: l l_l / l l / l_l l_l / l l II

Esquerra: l l / l_l l_l / l l / l_l l ll


ESTRATÈGIES DOCENTS PER A LA INTEL·LIGÈNCIA MUSICAL

• Cantar: el tema a treballar• Tocar instruments.• Assistir a concerts• Crear acompanyaments, melodies

conceptuals.• Identificar sons ambientals.• Música que treballa estats d’ànim.• Expressar sentiments musicals.


WebQuest: La gota d’aiguahttp://www.xtec.cat/~nalart/coleccio/gotaaigua/index.htm

http://www.xtec.cat/~nalart/coleccio/gotaaigua/index.htm


INTEL·LIGÈNCIA CINESTÈSICOCORPORAL


INTEL·LIGÈNCIA CINESTÈSICACORPORAL

Capacitat per utilitzar tot el cos o alguna part, per a expressar idees i sentiments. Facilitat en la utilització de les pròpies mans per a produir o transformar.

Si el meu cos representa que és Espanya, el cap simbolitza………

(el nord)


ESTRATÈGIES DOCENTS PER A LA INTEL·LIGÈNCIA CINESTÈSICACORPORAL

• Dramatitzacions: el teatre de la classe.• Pensament manual: aprendre mitjançant

la manipulació d’objectes; plastilina.• Conceptes cinètics: expressar amb

mímica.• Fabricació de materials: dominó, cartes

d’aprenentatge, trencaclosques.• Jocs a l’aula: jocs dels plats de paper. • L’expressió corporal.


SOM ELS PROTAGONISTES D’UN CÒMIChttp://www.xtec.cat/~nalart/coleccio/comic/index.htm

http://www.xtec.cat/~nalart/coleccio/comic/index.htm


INTEL·LIGÈNCIA VISUALESPACIAL


INTEL·LIGÈNCIA VISUALESPACIAL Capacitat de pensar en tres dimensions Percebre imatges internes i externes Produir, descodificar informació gràfica i representar de

manera gràfica les idees.

Si els òrgans principals del nostre cos fossin animals. Quins serien?Cor, cervell, pulmons, estómac,….


ESTRATÈGIES DOCENTS PER A LA INTEL·LIGÈNCIA VISUALESPACIAL

• Utilització de visualitzacions i senyals de color pels aprenentatge.

• Creació de còmics, videos o pel·licules.

• Murals visuals.• Mapes mentals.• Panells didàctics.• Símbols gràfics.


QUÈ FEM A LA FIRA DE SANT PONÇ?http://www.xtec.cat/~nalart/coleccio/santpons/index.htm

http://www.xtec.cat/~nalart/coleccio/santpons/index.htm











INTEL·LIGÈNCIA NATURALISTA

El cas del Raül


INTEL·LIGÈNCIA NATURALISTA Capacitat de reconèixer i classificar espècies del propi entorn

(persones, plantes, animals o altres elements) Observar, identificar, extreure significats i comparar hipòtesis Encarregar-se de les plantes i els animals

Tanqueu els ulls i imagineu tots els tipus d’animals i plantes que

podreu veure aquest estiu.Obriu els ulls i feu un llistat,

dibuix, escriviu una història,…….


ESTRATÈGIES DOCENTS PER A LA INTEL·LIGÈNCIA NATURALISTA

• Activitats a l’entorn natural.• Plantes i mascotes a l’aula.• Centres d’aprenentatge

naturalistes.• Diaris d’observacions.• Projectes d’investigació.• Organitzar col·leccions.• Educació ambiental


WebQuest: L’horthttp://www.xtec.cat/~nalart/coleccio/hort/index.htm

http://www.xtec.cat/~nalart/coleccio/hort/index.htm









INTEL·LIGÈNCIA INTRAPERSONA


INTEL·LIGÈNCIA INTRAPERSONALÉs el coneixement de si mateix i l’habilitat per a actuar segons aquest coneixement. Inclou una imatge precisa d’un mateix, els punts forts i les limitacions, la consciència dels estats d’ànim, intencions, limitacions, motivacions, la capacitat d’autoestima i els coneixement del seu caràcter.

“Tenir confiança a si mateix és el primer secret de l’èxit” (Emerson)

Escriu 5 coses que són considerades un premi per a tu.

Continua la frase que comença amb aquesta expressió:

“Jo, …………. Tinc confiança en mi …………………..


ESTRATÈGIES DOCENTS PER A LA INTEL·LIGÈNCIA INTRAPERSONAL

• Aplicació personal de l’aprenentatge.

• Autoavaluació.

• Destreses de concentració.

• Diaris personals.

• Portfolis: reflexió

• Projecte de futur.

• Educació emocional: autoestima i gestió d’emocions i sentiments.


Portfoli individualhttp://www.xtec.cat/~nalart/coleccio/WQ_PORTFOLIO/index.htm

http://www.xtec.cat/~nalart/coleccio/WQ_PORTFOLIO/index.htm









INTEL·LIGÈNCIA INTERPERSONAL


INTEL·LIGÈNCIA INTERPERSONALCapacitat per entendre les intencions, motivacions i desitjos de la gent i treballar efectivament amb els altres

Per parelles, comparteix: Què és una WebQuest?


ESTRATÈGIES DOCENTS PER A LA INTEL·LIGÈNCIA INTERPERSONAL

• Aprenentatge cooperatiu.• Mediació escolar.• Resolució positiva de

conflictes.• Educació intercultural.• Empatia: role-playing.• Projectes col·lectius• Simulacions.• Contractes pedagògics.


WebQuest: L’empatiahttp://www.xtec.cat/~jruaix/Empatia/index.htm

http://www.xtec.cat/~jruaix/Empatia/index.htm





Activitat: Cacera de les IM i CB

Les IM i les CB


Veure vídeo:

Explica algunes estratègies metodològiques per treballar les CB i les IM per a la vostra matèria.











PORTFOLIALUMNE

Un dels diversos tipus d’avaluació


HISTÒRIA

• Els artistes sempre han utilitzat el portfoli per a documentar els seus treballs (pintors, fotògrafs,…)

• Les escoles Montessori inicien la seva utilització a l’escola primària.

• Estudiants del Regne Unit que abandonen la secundària l’utilitzen per a documentar les seves competències.

• A partir de 1990 s’utilitza en les Univesitats (Austràlia, Canadà, USA i altres universitats del nort d’Europa.


PORTFOLI

“El ventall de tipologies de Portfoli és molt ampli” Kimball, 2002

Els més utilitzats s’identifiquen com a un “instrument que té com a objectiu comú la selecció de mostres de treballs o evidències de consecució d’objectius personals que, ordenats i presentats d’una determinada manera, compleixen la funció de potenciar lareflexió sobre cadascuna de les pràctiques”

Barberà, 2005


DEFINICIÓ

CONSENS EN CONSIDERAR-LO COM:

“Col·lecció de materials seleccionatsamb la intenció d’explicar el rendiment

o l’aprenentatge realitzat, reflexionarsobre aquest i avaluar-ho”


DESTAQUEM

• Pràctica reflexiva.• Aprenentage significatiu.• Avaluació: continuada i formativa.

• Mostra i/o evidències d’habilitats/intel·ligències múltiples. Teoria H. Gardner.

• Habilitats emocionals.


PRÀCTICA REFLEXIVA

A partir de l’experiència s’observa i reflexiona

sobre aquesta i s’integren aquestes reflexions

en els seu coneixements previs utilitzades

com a guia per a accions posteriors.


Com s’aprèn?

Tothom igual i de la mateixa manera (auditiva)? La informació és idèntica per a tothom? El ritme d’aprenentatge és el mateix per a tothom? S’aprèn sense discutir?


PORTFOLI DE L’ALUMNE


PORTFOLI

“Col·lecció de treball que mostren a l’alumne

“com és”, quins són els seus interessos i les seves potencialitats en una o diverses àrees de contingut”

Arter y Spandel 1991


PORTFOLI com a sistema d’ensenyament i aprenentatge

• El portfoli el podem entendre com un sistema d’avaluació integrat en el procés d’ensenyament i aprenentatge.

• Consisteix en una selecció d’evidències/mostres (activitats acadèmiques) que permeten a l’alumne demostrar allò que està aprenent, i alhora possibiliten al professor un seguiment del progrés d’aquest aprenentatge.

Barberà, 2005


EVIDÈNCIES

• S’han d’acompanyar d’una justificació i una reflexió de l’alumne, posant de manifest la relació entre l’evidència i l’aprenentatge.

• Aquesta qualitat de reflexió constant sobre el propi aprenentatge converteix el PORTFOLI en un sistema d’avaluació coherent amb el marc de l’avaluació continuada i formativa.

Coll, 2004


AVALUACIÓ ALTERNATIVA

• Basada amb la negociació i l’intercanvi comunicatiu entre el professor i l’alumne durant el desenvolupament del PORTFOLI.

• L’alumne té un paper fonamental com a persona ACTIVA en el procés avaluatiu, ha de ser conscient del seu progrés en l’aprenentatge, identificant quins aspectes domina i quins necessita millorar.

Mateo, 2005


Per a què ens serveix?

• Com a eina que revela a l’estudiant allò que ha après d’una forma personal i completa.

• Proporciona evidència d’allò que s’aprèn i del grau d’assoliment dels objectius en relació amb el pla de treball.

• Per incrementar la responsabilitat de l’estudiant en el seu aprenentatge.



CANVI

Poden mesurar-se:

1. Els coneixements2. Les habilitats3. Les actituds



Rúbriques

Projecte Diari

Mapa mental

Debat

Portfoli

Tècniques per a l’avaluació del

procés


RECOMANACIONS PER A L’ELABORACIÓ

• Determinar el propòsit del portfoli• Seleccionar el contingut i l’estructura• Decidir com s’utilitzarà i conservarà• Establir els criteris d’avaluació• Avaluar el contingut.• Comunicar els resultats als alumnes

Medina i Verdejo, 1999


Com ajudar a reflexionar

El professor pot facilitar el procès:

• Definir la reflexió i explicar perquè és important.• Demostrar (modelar) el procès per als alumnes.• Preveure els punts de partida per a garantir l’èxit

de la reflexió.• Ajudar als alumnes a passar de la reflexió general

a la reflexió específica (referida als criteris)• Donar oportunitats de pràctica amb regularitat.


AVANTATGES

• Promou la participació dels alumnes.

• Responsabilitat dels seus aprenentatges

• Oportunitat de conèixer actituds dels alumnes

• Té una estructura de llarga durada

• Es pot adaptar a les diverses necessitats, interessos i habilitats de cada estudiant

• Els professors poden examinar les seves destreses.

• Es pot utilitzar en tots els nivells escolar.

• Promou l’autoavaluació i el control de l’aprenentatge.

• Permet una visió més àmplia i profunda d’allò que l’alumne sap i pot fer.

• És un producte personalitzat, no n’hi ha dos d’iguals.


INCONVENIENTS

• Excessiu temps de dedicació tant pel professor com l’alumne, si no es seleccionen els aspectes clau o no s’estableixen mecanismes de control.

• Implica un nivell de responsabilitat per part de l’alumne.

• La utilització del portfoli significa un canvi d’estil d’ensenyament –aprenentatge.


QUIN ASPECTE TINDRAN?

CARPETA DISPLAYCAPSA O FITXER

DIARIS; QUADERNS DE NOTES

CD; DVD


CONCLUSIONS

• Insatisfacció de les formes d’avaluació amb els enfocaments quantitatius cap a enfocaments més qualitatius. Bigg,1996

• Els factors en aquest canvi inclouen les noves teories sobre l’aprenentatge i els seu impacte associat sobre el currículum per a implicar als alumnes actius en l’aprenentatge.


CONCLUSIONS

Els aprenentatges i la construcció dels coneixements dels alumnes es fan

EXPLÍCITS.


CONCLUSIONS

L’alumne construeix la

resposta i mitjançant un

producte, es pot observar

directament el

comportament de

l’alumne, en tasques

similars a les quals

s’enfrontarà en el món.


EXEMPLES DE PORTFOLI: PANNELL DIDÀCTIC – DISPLAY-

TÍTOL: Dades, il·lustracions, fotografies, gràfics, diagrames, explicacions...


CONTINGUTS PORTFOLI

PERSONALPresentació: Visual

Fotografia.

Dibuix.

Mapa mental

Eix cronològic

Autobiografia

Autoretrat

ACADÈMICCurrículum

Llengües.

Matemàtiques

Naturals

Socilas

Tecnologia

Música

E. Física

Crèdits variables

REFLEXIÓEl meu millor treball

Objectius assolits

Objectius no assolits

Els treballs cooperatius: WebQuest

Necessito millorar


POSAREM per a documentar les diferents intel·ligències:I.LINGÜÍSTICA: les millors mostres d’escriptura, reproduccions de debats, discussions, interpretacions teatrals, llista d’avaluació de les habilitats de lectura

I.NATURALISTA: informes de laboratori de ciències, documentació de projectes fets, investigació, col·leccions de plantes, minerals, etc.

I.LÒGICO.MATEMÀTICA: els millors exemples de treballs de matemàtiques, exemples i mostres de processos de càlculs i resolució de problemes, programes d’ordinador fets.

I. VISO-ESPACIAL: fotos de projectes i maquetes tridimensionals, diagrames, mapes mentals, dibuixos, collages, pintures, projectes amb DVD

I.MUSICAL: cançons o ritmes escrites per l’alumne i treballades, mostra de partitures escrites per l’alumne, audicions, collages musicals, dicografies compilades.

I.INTERPERSONAL: cartes escrites a altres companys/es, respostes de companys, comentaris de professors/es, informes de reunions entre el professor, els pares i l’alumne, projectes d’aprenentatge cooperatiu.

I. CINÈTICO-CORPORAL: DVD de representacions, esportives, rítmiques, dansa, etc; DVD o fotografies sobre maquetes, bricolatge, mecànica, etc.

I. INTRAPERSONAL: diaris de l’alumne, treballs, dibuixos, activitats d’autoavaluació, inventari d’interessos, autovaloracions sobre els seus treballs.


EXEMPLES DE PORTFOLIS

PORTFOLI DOCENT PORTFOLI DE L’ALUMNE

FEM UNA PRÀCTICA:

COMO HACER UN PORTFOLIO?WEBQUESThttp://www.xtec.cat/~nalart/coleccio/WQ_PORTFOLIO/index.htm




Procès d’implantació de les IM i CB a l’aula i/o centre (esglaons)

BASE: HARMONIA ENTRE TOTHOM (CULTURA DE GRUP)

Coneixement del subjecte d’aprenentatge (Test IM)

Objectius vinculats ambel propi valor cognitiu. (Perfil personalitzat)

Diversificació dels estilsd’aprenentatge (TIC, lleng. multimèdia, blocs, Moodle, pissarra digital,…)

Diversificació de les formes d’avaluació (A. Portfoli)

Emfatització dels resultats (Revista, presentacions …

Reconeixementper a l’excel·lència (Val)


Objectius clars

1. Implantació de les CB per decret 142 i 143

2.Coneixement de les IM

3.Treball per projectes. PBL

4.Programes de competències socials transversals

5. Implantació de les TIC dins del currículum (WebQuest, Caceres, blocs, pissares digitals, …)

6.Treball en xarxa


LES INTEL·LIGÈNCIES MÚLTIPLES LES INTEL·LIGÈNCIES MÚLTIPLES A L’AULA I LES CBA L’AULA I LES CB

MOLTES GRÀCIES!

IM i CB tecnòlegs

Education

Transcript of IM i CB tecnòlegs