III Curs d’introducció a la didàctica de la llengua ... · 3.3 Activitats de promoció de la...

III Curs d'introducció a la didàctica de la llengua com a idioma estranger Vinaròs-Morella, 19-21 d’octubre de 2012

1

III Curs d’introducció a la didàctica de la llengua catalana com a idioma estranger

Taller d’aplicació d’estratègies didàctiques Dossier de treball

Adrià Castells Ferrando Universitat de Manchester

[email protected]


2

Índex de continguts del taller

1. Ensenyar llengua catalana a estudiants no-catalanoparlants 1.1 Ensenyar català en un context acadèmic: el perfil d’estudiant 1.2 El perfil del professor 1.3 Professor + estudiant = objectius a assolir 1.4 Estratègies de motivació de l’estudiant

2. El material didàctic. La unitat didàctica 2.1 Materials a l’abast: com aprofitar el material docent publicat 2.2 Què hi puc afegir jo a través de l'observació i de l'experiència? 2.3 Preparar una unitat didàctica 2.4 L'aprenentatge en línia (i autònom): recursos i aprofitament a l'aula

3. Ensenyar cultura catalana fora del domini lingüístic 3.1 Cultura catalana en un context acadèmic: contingut i aproximació pràctica 3.2 Continguts culturals a través de les activitats d’aprenentatge de la llengua 3.3 Activitats de promoció de la cultura catalana


3

1. Ensenyar llengua catalana (fora del domini lingüístic)

1.1 Per començar, seria bo reflexionar sobre les motivacions que us han

empès a seguir aquestes jornades de treball. I també sobre els motius que us han portat a pensar que aquesta eixida professional és la que més us interessa.

A partir d’aquestes primeres reflexions poden sorgir les bases per poder encarar amb més recursos aquesta feina: els dubtes, les pors, les limitacions…; però també l’entusiasme, la determinació i el convenciment

Reflexió individual

a) Per què m’he interessat per la didàctica del català com a llengua estrangera (CLE)? Enumera’n els motius més directes.

b) Què m’hi trobaré? Pensa en el que pots trobar-te en un espai on s’ensenya català com a llengua estrangera (espai físic, sistema educatiu, perfil d’estudiant, recursos, etc.). Posada en comú

1.2 El perfil del professor Activitat que pretén explorar la vostra posició com a professors, quin és el rol o els rols que li són propis, en quin grau… a saber, quina és la vostra identitat professional a partir de la qual us plantegeu aquesta professió.

Reflexió individual a) Fes memòria i intenta recordar el millor professor o professora de llengua

estrangera que vas tenir en la teua etapa com a estudiant; i el contrari, el professor o professora que no recordes amb tanta insistència.

b) Com definiries, a partir d’aquestes reflexions, el bon i el mal professor?

c) Quines penses que són les creences que solen tenir els estudiants sobre el professor?

d) Aleshores, què puc fer o què hauria de fer jo com a (bon) professor? Posada en comú 1. A quin rol li has donat més importància?

2. En quin rol creus que et sents més preparat, o simplement més còmode?


4

1.3 Professor + estudiant = objectius a assolir Quins serien, per tant, els objectius que perseguirem? On situem el molló, la fita? Escriu tres objectius sobre l’ensenyament-aprenentatge de llengües que són per a tu claus per a un professor de català. De la posició que penseu que teniu com a professors, i dels objectius desitjables, n’eixirà una reflexió posterior per tal d’encaixar les vostres experiències (si n’heu tinguda cap prèviament) i creences al mètode que seguireu a classe.

.1.4 Motivacions És molt important tenir en compte quines són les motivacions dels estudiants i, per tant, quines estratègies haurem de posar en pràctica per respondre efectivament al que els nostres estudiants esperen de nosaltres, de la nostra classe i dels nostres continguts. D’aquest llistat obert d’estratègies per motivar l’estudiant, tria’n cinc que et resulten essencials: a) Fomenta la idea de comunitat, de formar part implicada d’un grup. b) Fes que els estudiants siguen conscients dels valors instrumentals

associats al coneixement de la llengua (amb verisme). c) Adapta els materials als alumnes perquè els siguen rellevants. d) Genera autonomia en els alumnes. e) Pren-te molt seriosament l’aprenentatge dels alumnes. f) Fes que l’aprenentatge resulte estimulant i amè. g) Demostra entusiasme per l’assignatura i per tot el que representa. h) Fes créixer l’esperança d’èxit dels alumnes. i) Protegeix l’autoestima dels alumnes i fes que augmente la confiança en

ells mateixos. j) Relaciona’t personalment amb els estudiants: fer-los veure que els escoltes

i et preocupa el seu itinerari d’aprenentatge. k) Genera un ambient agradable a l’aula, fent ús de l’humor per tenir els

estudiants entretinguts. l) Adapta el nivell de dificultat dels exercicis a les expectatives del nivell

programat. m) Fomenta la cooperació. n) Organitza activitats fora de l’aula per incrementar el contacte dels

estudiants amb altres aspectes de la llengua i la cultura catalanes. o) Dóna’ls retroalimentació motivadora.

Font: Zoltan Dörnyei (2001): Motivational Strategies in the Language Classroom


5

2. El material didàctic

2.1 Materials a l’abast: com aprofitar el material docent publicat. Revisem alguns

dels materials que ens serviran per preparar les classes.

2.2 Què hi puc afegir jo a través de l'observació i de l'experiència? a) Materials autèntics, produïts amb finalitats comunicatives (documents

autèntics sense manipular, com ara retalls de diaris, podcasts de ràdios, talls de programes de televisió, etc.).

b) Materials concebuts específicament per a l’ensenyament de la llengua i centrats en les unitats didàctiques que hàgem preparat:

- Exemples contextualitzats del contingut lingüístic que s’haja d’ensenyar (en una unitat concreta)

- Exercicis amb frases aïllades per practicar un contingut gramatical específic.


6

2.3 Preparar la unitat didàctica Introducció: Aquesta unitat didàctica està pensada des de la perspectiva metodològica de l’enfocament per tasques i la interacció a l’aula com a context d’aprenentatge. És tracta d’una proposta d’aprenentatge basada en l’aportació d’input contextualitzat més la participació activa en l’aula, combinació que ha d’ajudar a potenciar la competència comunicativa de l’estudiant (output). Seqüenciació: Dues sessions de 100 minuts cadascuna (amb classes paral·leles de gramàtica i de conversa). Hem de preveure que el temps programat per a cadascuna de les activitats no és sempre exacte i que hi ha moltes variables que poden alterar la dinàmica de la unitat (nombre d’estudiants, diversitat de nivells, humor dels estudiants, activitats exògenes que afecten l’assistència a classe, etc.). Nivell: Elemental (A2 → B1) Descripció general de la unitat: El tema triat en aquesta unitat didàctica és el del temps lliure i l’organització d’activitats que s’hi poden fer, des de quedar amb els amics per anar al cinema o fer una copa com proposar de fer activitats de cap de setmana. • Tasca final: Proposar d’organitzar un cap de setmana en un lloc de la geografia catalana • Tasques intermèdies:

- Mostrar els gustos i preferències a l’hora de triar una activitat de temps lliure

- Quedar amb un amic (proposar de fer una activitat lúdica) - Conèixer una activitat d’oci de moda, l’ecoturisme - Expressar el temps meteorològic i com pot afectar a les

activitats a l’aire lliure proposades


7

Continguts a tractar en aquesta unitat

Aprofitar el temps lliure

FUNCIONS LINGÜÍSTIQUES

NOCIONS ESPECÍFIQUES

EXPONENTS LINGÜÍSTICS

COMPONENTS GRAMATICALS

Informativa / inductiva / valorativa •Acceptar o rebutjar propostes o invitacions •Demanar i donar informació sobre activitats de lleure •Gustos, preferències, desavinences, acord, desacord, indiferència… •Fer propostes i contrapropostes per fer activitats conjuntament •Donar explicacions o excuses i acceptar-les •Fer valoracions •Dir l’hora i el lloc per quedar amb algú

•Oci i activitats de lleure, exposar els nostres gustos i preferències segons la nostra personalitat •Quedar amb els amics: proposar activitats, llocs, mitjans de transport, preus, qualitat •Expressar el desig de fer alguna cosa i proposar-ho •Preparar un viatge de cap de setmana

Expressar gustos i proposar de fer activitats conjuntament •VOLER + INF •AGRADAR + INF •TENIR ganes de + INF •que /et/ SEMBLAR si +V ...? •ANIMAR-se (a+INF) •no /et/ /us/ agradaria/faria il·lusió/gràcia Expressar sentiments positius Interès: •(SN 1) /m’/ INTERESSAR(+ Q) (/SN 1/) •TROBAR (Q+)/interessant/ + /SN/ Grat: •(SN) /m’/ AGRADAR (+Q) (/SN/) (i sinònims) •(SN) SER (+Q) /bo/ (/SN/) •(SN) ESTAR (Q+) bé (SN) Preferències •ESTIMAR-SE més + /SN/ (QUE no/no pas +SN) •(SN) / m’ / AGRADAR més (+/SN/) (que no pas +/SN/) •PREFERIR+/ SN/ que no/no pas +SN) Indiferència • (/m’/) és (ben) igual •tant (/m’/) és •tant /me/ fa •tant se /me/’n dóna •tant se val •no /m’/ importa •(ja) pots comptar •a /mi/ rai...això rai...

•Morfologia adjectiu (valoracions) •Expressió possibilitat/voluntat (poder, voler) (també en condicional) •Futur •Present indicatiu: avenir-se, poder, voler •Quantificadors: molt, bastant, una mica, etc. •Superlatius •Pronoms febles: el, la, els, les, ho •Relatiu adverbial on •Ús de: ser, estar, haver-hi •Preposicions: al costat de, tocant a, enmig de, en lloc de, al voltant de, etc. •Perífrasis d'obligació: haver de+inf; caldre+inf; caldre que+subj •encara que+ present de subjuntiu (verbs de meteorologia) Lèxic segons la temàtica de les activitats: Temps lliure: •Aficions: distreure’s, divertir-se, dibuixar, escoltar música, fer fotografies, passejar, pintar quedar-se a casa, sortir, tocar la guitarra… •Espectacles: actor/actriu, actuació, atracció, ball, circ, còmic, concert, discoteca, escenari, funció, grup de música, òpera, pantalla, pel·lícula, sala de festes, seient, públic, audiència, teatre •Festes i temps lliure: aniversari, Cap d’Any, celebració, Nadal, festa major, revetlla, cap de setmana, estiuejar, pont (fer pont), vacances de Pasqua… •Viatges i trasllats: itinerari, destinació, passatger, dietes,


8

Expressar sentiments negatius Desinterès •(SN) no /m’/ INTERESSAR (+Q) (+/SN/) Desgrat •(SN) no /m’ / AGRADAR (+Q) (+/SN/) •(SN) no /m’ / AGRADAR (+Q) (+/SN/) Expressar acord i desacord •(no) ESTAR d’acord amb + SN/en + /SN/ •(no) ESTAR a favor de + SN •(no)hi estic d’acord Invitar a fer alguna cosa •et/us CONVIDAR/INVITAR/ a + INF/SN •per què no + V...?

perdre’s, marejar-se, mitjans de transport, equipatge, guia turística, mapa, plànol, viatge organitzat, bossa de mà, alberg, càmping, hostal, fonda, pensió, casa rural, grum, hotel de 3 estrelles. •Condicions atmosfèriques: fer fred/calor, tempesta, ruixat, xàfec, glaçada, aclarir-se, estar núvol, temperatura, càlid, tropical, mediterrani, atemperat, fred, humit, de muntanya, estiuenc, hivernal, agradable, desagradable, variable, suau etc…


9

CATALAN LANGUAGE AND TEXTS Seminari de Llengua i Cultura Catalanes

Aprofitar el temps lliure

1. Pluja d’idees Què és allò que fas en les teues estones lliures? T’agrada sortir? Quines són les teves preferències a l’hora de passar una estona amb els amics o amb la família? Quines activitats esportives practiques?

L’enquesta Llegiu els resultats d’aquesta enquesta feta entre els joves catalans de començaments de la dècada dels 90. A continuació intenteu esbrinar si han canviat els costums dels joves a l’hora de divertir-se. Podeu contestar a aquestes preguntes de guia.

a) Quantes hores lliures al dia tenen els joves catalans? b) Quines eren les activitats preferides pels joves catalans en la dècada dels

noranta del segle passat? Són les mateixes que les dels joves d'avui en dia? c) Quines són les activitats de lleure més populars entre els joves de la teva

ciutat? Penses que són les mateixes que les dels catalans? Que canvia? d) Has viscut mai en una altra ciutat? Recordes que feies a l'hora de sortir amb els

teus amics?

Què diuen les enquestes?

• El 50% de les persones entre 15 i 29 anys declara tenir entre 4 i 6 hores lliures al dia.

• Conversar, mirar la televisió i anar al bar són les activitats més practicades pels joves

(ho fan el 70%). Entre el 50% i el 70% aprofiten el cap de setmana per parlar amb la

família, passejar, escoltar música a casa i llegir. També hi ha dedicació en les feines de

la llar, el no fer res, anar a la discoteca, fer l’amor, escoltar la ràdio, anar al cinema i fer

esport.

• En el grup dels joves sortir de copes representa una mitjana de gairebé quatre hores el

cap de setmana, mentre que els adults no arriben a passar-hi ni dues hores.

• Els joves, diàriament, passen prop de dues hores llegint o passejant davant els vint

minuts en les persones adultes.

• Les noies es passen més de tres hores netejant o cuinant, mentre que els nois només

dediquen dues hores a les feines de casa.

Font: Avui (adaptat)


10

3. M’encanta sortir a la muntanya. Ho trobo divertidíssim! En grup, digueu què us agrada, què no us agrada, què preferiu i per què, de les activitats que hi ha a continuació (en podeu afegir més). Compte amb la flexió dels adjectius. (Font: Veus 2, Llibre de l’alumne, p.8)

M’agrada/agraden… perquè No m’agrada/agraden… perquè

Abans, però, fixem-nos en aquestes estructures.


11

4. Exercicis de pràctica (Veus 2, Llibre d’exercicis i gramàtica, pàgina 6)

1. Practiquem la morfologia dels adjectius. Completa els diàlegs amb la forma

adequada de l’adjectiu que hi ha entre parèntesis.

2. Completa els diàlegs amb els pronoms el, la, els, les o ho.

3. Relaciona les preguntes amb les respostes.


12

5. Tens ganes de…? Escolta unes converses entre persones que intenten quedar i relaciona-les amb el títol que hi quedi millor. (Font: Veus 2, Llibre de l’alumne, pp.12-13) □ Una cita a cegues □ Tot controlat □ Deixa-ho córrer □ Trobar un forat □ Quin desastre!

A les converses has sentit algunes d’aquestes frases. Relaciona-les amb les funcions que expressen. Hi ha frases que expressen la mateixa funció.

En grups de 4 persones. Decideix una activitat per fer aquesta nit. Convida els companys de classe que han d’acceptar o rebutjar la invitació. Si no l’accepten, han de donar una excusa. Si no els agrada el que proposes, han de fer una contraproposta.


13

6. Comprensió lectora

L'ecoturisme: gaudir de la natura, estimar-la i conservar-la

Tot viatge implica descobriments, revelacions i sorpreses. Ara, aquí, en comencem un de nou que ens portarà a vosaltres i a mi a explorar, amb ulls de turista, viatger o senzillament curiós, les joies naturals del nostre petit país. Que en són moltes. I molt diverses. I encara força desconegudes pels catalans i pels potencials turistes d’arreu del món que quan escolten ‘Catalunya’ de seguida pensen en el Barça, Gaudí o la costa. Però que poc s’imaginen que, ben a prop, a pocs quilòmetres terra –o mar– endins, hi ha uns paisatges i uns espais naturals dignes de ser visitats. En això, en desvetllar-nos racons i tresors naturals, la revista Descobrir hi ajuda molt, amb reportatges ecoturístics d’allò més interessants.

Per complementar la tasca de la revista, en aquest blog presentaré reflexions i propostes al voltant de l’ecoturisme. Aquest concepte, poc a poc, comença a sonar a casa nostra, però encara no està consolidat del tot. De fet, és un terme que genera confusions i interpretacions molt diverses. I que convé clarificar, abans de començar.

Els turistes tenim motivacions ben variades. I cada vegada més i més específiques. Per a cada motivació, els teòrics del turisme s’han inventat un nom. Que volem conèixer el món del vi, fer degustacions i recórrer paisatges de vinya? Doncs ja tenim l’enoturisme. Que ens agrada dormir en pobles o masies aïllades de l’interior? Doncs som aficionats al turisme rural. Que el nostre objectiu és practicar una activitat física a la natura? Turisme actiu, aquest és el nostre concepte. I així per a tantes i tantes motivacions possibles: turisme creatiu, turisme de sol i platja, turisme gastronòmic, turisme solidari, turisme cultural, etc. I el més curiós de tot plegat és que sovint, quan viatgem, som tastaolletes i ens movem per moltes d’aquestes intencionalitats. O no, perquè també hi ha turistes d’idees fixes que se senten atrets per recursos específics.

La motivació principal quan practiquem l’ecoturisme és contemplar la natura en totes les seves manifestacions: animals salvatges, boscos i plantes, fenòmens geològics i paisatges de tota mena. Precisament per això hi ha qui anomena aquesta modalitat turística com a turisme de natura. Un terme acceptable, tot i que alguns experts s’hi refereixen per aglutinar totes les activitats turístiques que tenen lloc en espais naturals. Que en són moltes. I que no necessàriament tenen per objectiu principal observar animals, plantes i paisatges naturals. Per exemple, hi ha activitats com la BTT, el ràfting o l’escalada, en les quals pesen molt més les ganes de fer una activitat física o de risc.

D’activitats ecoturístiques n’hi ha una bona pila. I tenen lloc per tot arreu, per tots els medis possibles, per terra, mar i aire. Per exemple, l’observació d’ocells –coneguda com turisme ornitològic–, de mamífers terrestres (com ara cérvols, óssos o cabres), de balenes o de papallones. També les passejades per boscos que tenen un interès especial (per exemple, les fagedes a la tardor), els itineraris geològics (o geoturisme) i la fotografia de natura.

Des d’un altre punt de vista, l’ecoturisme també és conegut perquè hauria de ser una activitat respectuosa amb el medi natural i amb les poblacions locals. Sostenible, en diuen alguns. Responsable, en diuen uns altres. Tant se val. El fet és que els guies i les empreses que ens acompanyen a conèixer la natura siguin conscients que tracten amb un recurs fràgil i que això requereix una sèrie de limitacions, una normativa que complir i unes bones pràctiques a aplicar. D’això, n’anirem parlant. I els turistes, per la part que ens toca, hem d’assumir també les precaucions que comporta trobar-nos en espais naturals, sovint protegits, i mostrar actituds curoses vers la fauna i la flora. També en parlarem, de com


14

fer-ho.

Al llarg del camí que avui encetem us recomanaré, sempre a títol personal, propostes per gaudir de les meravelles naturals que ofereix el nostre país. I que, en molts casos, us sorprendran i, espero, us sedueixin. Igualment, estic totalment obert a rebre els vostres suggeriments i a compartir experiències. Així mateix, reflexionarem sobre com fer créixer a casa nostra aquest sector, el de l’ecoturisme, si cal emmirallant-nos en iniciatives d’altres països. A mi aquest viatge que ara iniciem m’engresca. Espero que a vosaltres també.

Xavi Basora, text publicat a Descobrir (adaptat)

Activitats sobre el text

1. Com podríem definir el terme 'ecoturisme', segons l'autor del text? Escriu en aquest espai la teva resposta.

2. Tot tenint en compte quina és la motivació del turista o del visitant curiós, els teòrics del turisme s'han inventat un nom per a cada activitat. Aquí teniu alguns exemples:

• Enoturisme: activitat orientada als amants del món del vi, interessats a conèixer totes les

activitats al voltant d'aquesta pràctica mil·lenària: el conreu de la vinya, les feines agrícoles, la verema, el procés d'elaboració del vi. Per aquest motiu, molts cellers organitzen visites als camps i a les instal·lacions, i molt sovint hi podem fer una degustació dels seus productes.

• Turisme rural: cada vegada està més de moda i Catalunya és un país perfecte per

practicar-ne. Podem anar a les muntanyes majestuoses dels Pirineus, fer fonda a la plana central o conèixer el cultiu de l'arròs a les terres de l'Ebre.

• Turisme actiu: especialment recomanat per a les ànimes joves, atrevides, intenses… que

busquen fer esport en contacte directe amb la natura. Hi ha un munt d'activitats per posar el cos i la ment a prova. De vegades pot resultar una mica perillós i arriscat, però si teniu en compte totes les mesures de seguretat podeu passar una estona ben animada.

Ara feu una descripció (per escrit), seguint els models anteriors, d'aquestes altres modalitats de turisme:

1. turisme creatiu

2. turisme de sol i platja

3. turisme gastronòmic

4. turisme solidari


15

3. Digues segons el que acabes de llegir si les següents afirmacions són VERITAT (V) o FALS (F)

V F

1. Els catalans, molt acostumats a sortir a la muntanya per practicat tot tipus d'esports, coneixen perfectament els tresors naturals de Catalunya.

2. Més enllà dels llocs comuns, com ara el Barça, Gaudí o el Modernisme català, als turistes estrangers que visiten Catalunya els fascinen els paratges naturals catalans.

3. L'ecoturisme també rep el nom de 'turisme de natura'.

4. La finalitat de l'ecoturisme és principalment observar animals, plantes i paisatges rurals.

5. Quan es tracta de gaudir de la natura i de practicar activitats a l'aire lliure tot s'hi val.

En grups. D'activitats ecoturístiques, n'hi ha un fum. Tot tenint en compte aquest

llistat, trieu una opció i proposeu-la a la resta de la classe. Heu de donar les raons per les quals penseu que seria l'activitat perfecta que la classe de català podria fer el cap de setmana que ve (on podríeu anar, com arribar-hi, quines activitats relacionades hi podríeu fer, on es podríeu quedar, que cadria portar-hi…) (Fitxa guia). La classe decideix quina activitat és la més interessant de totes.

1. Turisme ornitològic

2. Contemplar insectes i papallones

3. Visitar coves, volcans i altres espais d'interès geològic

4. Fer senderisme i travesses de muntanya

5. Fer cicloturisme per paisatges d'interés natural

6. Observar els astres

7. Explorar els fons marins: submarinisme i snorkelling


16

7.I si plou?

Mireu aquests símbols del temps i el que signifiquen. A continuació, llegiu els textos de la previsió meteorològica per al cap de setmana i relacioneu-los amb el mapa corresponent (Veus 2, Llibre de l’alumne p. 24).

A

B

1 C

3

2


17

Exercicis de pràctica 1.Completa els textos de les previsions meteorològiques amb les formes del futur dels verbs caure, fer, haver-hi, nevar, ploure o ser.

2.Completa els diàlegs amb el temps verbal adequat dels verbs que hi ha entre parèntesis.


18

8.Expressió escrita UN CAP DE SETMANA INOBLIDABLE

Escriu un correu electrònic a un amic teu per proposar-li un cap de setmana inoblidable. Has de preveure propostes alternatives, tant per si les condicions atmosfèriques no són favorables com si penses que pot rebutjar les teves propostes. Pots triar entre una d’aquestes destinacions per agafar algunes idees. (Nivell bàsic 3, Castellnou)

(Font dels textos: Nivell Bàsic 3, Castellnou, p.31)


19

Practica-ho! (Font: Veus 2, Llibre d’exercicis i gramàtica, pp. 10 i 20)

1. Dir l’hora en català (revisió). Completa les frases amb una sola paraula, quan calgui.

2. Completa el text


20

Transcripció de l’exercici de comprensió oral

2.4. L’aprenentatge en línia (i autònom): recursos i aprofitament a l’aula - L’entorn virtual (moodle) - Cursos de llengua catalana en línia (Parla.cat)


21

3. Ensenyar cultura catalana fora del domini lingüístic Reflexió individual a) Com respondríeu a una pregunta aparentment tan senzilla com aquesta:

Què mostraré en el meu curs de cultura? Cultura o cultura? En grups, reflexioneu sobre els elements que considereu essencials en una classe de cultura catalana. Podeu omplir els espais buits d’aquest gràfic

b) “Segons les impressions recollides a les memòries, converses informals i

enquestes de valoració, per a la majoria, la confecció d’un programa cultural és una tasca d’una complexitat enorme” (IRL, projecte Cultura en pràctica, 2012) Reflexioneu sobre aquesta afirmació i valoreu si us ha resultat ‘una tasca de complexitat enorme’ decidir sobre els temes a mostrar en una classe de cultura. A partir de les vostres reflexions inicials mirarem d’aportar solucions a aquesta mampresa.

Posada en comú

Exemples de cursos de contingut: Títols dels cursos proposats: Catalan Visualities: Politics, Media and Language Barcelona: City-Image


22

Catalan Visualities: Media, Politics and Language

Code : SPLA30582 Credit rating: 10 Semester : 2

Aims

Employability: This unit will be useful for those considering careers in both Catalonia and Spain and with public institutions / private organisations that deal with these territories or other where Catalonia has cultural, political and economic investments.

Objectives (Learning Outcomes)

Learning outcomes: On successful completion of the course, students will be able to demonstrate the ability to: • understand, analyse and comment upon different texts relating to the Catalan contribution to European Modernity • understand, discuss and write about modern Catalan intellectual history and its contribution to European culture • analyse the creative visual work of selected, representative artists • analyse and compare in discussion and writing different Catalan broadcast media, especially television drama • relate these analyses and materials to discourses of national identity within the Catalan-speaking territories Transferable skills: The ability to sustain arguments in writing using relevant critical material

Assessment

Assessment: • 1,000-word assessed essay (30%) • One 60-minute written examination at the end of semester 1 (70%) Deadlines for assessed coursework: W11 Feedback for this unit consists of: Comments made during class discussion regarding the relevance and coherence of student responses/participation in discussion. (In other words, you should be able to judge from the discussion which ideas are better or worse) Written comments on assignments Written comments plus face-to-face discussion if desired (on the understanding that this de-anonymises the marking) Global feedback on the assignment (delivered orally in class/posted to blackboard/as a handout/by email to the class)]


23

Information

Pre-requisite: N/A Taught during: Semester 2 Timetable: weekly Lecture: Monday 1-2 fortnightly Seminar in odd weeks, starting from week 3: Monday 2-3 Film and TV drama screenings (Wednesday, 2-5, in odd weeks starting from week 3)

Course Content

Description: The course aims to provide students with a knowledge of Catalan culture, and particularly visual culture from the Modernisme movement through the Catalan avant-garde, to Catalan television and media. It will give insight into the nature of new and advanced cultural formats in Catalonia with the purpose of understanding the important role of Catalonia and the Catalan-speaking territories in the development of visual cultures in Spain. Particular attention is paid to the study of Catalan culture, history and politics focusing on: modernity and its expression; the construction of national culture and identity; and the role the Catalan language has as a pivotal argument within this process. The course also focuses on the recent cultural history of the cities of Barcelona and Valencia, and its representation in the moving image (with some attention also paid to other visual forms). The course studies the city as a meeting point for, and a visualisation and dramatisation of, new ideas on Catalan politics.

Course Materials

Tutor(s)

Perriam, Christopher Castells Ferrando Adrià

Timetable

Monday 1-2 Lecture Monday 2-3 Fortnightly seminar (odd weeks) starting week 3 Wednesday 2.00-5.00 Screenings (odd weeks) starting week 3

Teaching Methods

Contact hours: 1 hour weekly lecture, 1 hour fortnightly tutorial, 2 hours Film and TV drama screenings fortnightly.


24

Other scheduled teaching and learning activities • TV series and film screenings: how to read and analyse the screen (to be scheduled) • Individual feedback and revision • Workshop: how to approach the essay question (tbs) • Workshop: Catalan culture on the screen. Where to find the good resources online (tbs) • Cultural activities: Catalan events in Manchester and in the north-west area • Participation in seminars and academic events related to the Catalan language and culture. Language of Teaching: English eLearning:

http://www.gaudiallgaudi.com http://www.tv3.cat http://www.rtvv.es/va http://www.gencat.cat

Preliminary reading

Set texts: Images for study: Selections from http://www.gaudiallgaudi.com and other websites specified during the course Television dramas: Oh, Espanya!, Televisió de Catalunya (1996-1997) Plats Bruts, Televisió de Catalunya (1999-2002) Polònia, Televisió de Catalunya (2006-) L’Alqueria Blanca, Televisió Valenciana (2008-) Unió Musical Da Capo, Televisió Valenciana (2009-2010) Bon dia Bonica, Televisió Valenciana (2011) CASTELLÓ, Enric (2009): ‘The nation as a political stage. A theoretical approach to television fiction and national identities’, The International Communication Gazette, 71 (4), págs. 303-320 ____________ (2010): ‘Dramatizing proximity. Cultural and social discourses in soap operas from production to reception’, European Journal of Cultural Studies, 13 (2). CRAMERI, Kathryn (2008): Catalonia: national identity and cultural policy, 1980-2003, Cardiff, University of Wales Press. DEGEN, Monica (2008): Sensing cities: regenerating public life in Barcelona and Manchester, London, Routledge. KEOWN, Dominic (ed.) (2011): A companion to Catalan Culture, Woodbridge, Tamesis RESINA, Joan Ramon Resina. Barcelona’s Vocation of Modernity: Rise and Decline of an Urban Image (Palo Alto: Stanford University Press, 2008) ROBINSON, William H. Jordi. Falga`s, and Carmen Belen Lord (eds.). Barcelona and Modernity: Picasso, Gaudi´, Miro´, Dali´ (New Haven – London:Yale University Press, 2006) ROMERO, J. (2006): España inacabada, València, Publicacions de la Universitat de València And other articles and chapters posted by the lecturer on Bb9


25

Recommended texts: Cardús, Salvador (2005): “The Memory of Immigration in Catalan Nationalism”, International Journal of Iberian Studies, 18:1, 37-44 Graham, H. And Hughes, R. (1993): Barcelona, New York, Vintage Books. Guibernau, Montserrat (1999): Nations without States: Political Communities in a Global Age. Cambridge, Polity Press. ________ (2001): Understanding nationalism, Malden. ________ (2003): ‘Nationalism and Intellectuals in nations without states’, Political Science Debates, Social and Political Sciences Institute (ICPS), Barcelona, vol. 3, 91-115. ________ (2003): ‘Cultural and linguistic diversity in the European Union’, Revista de Llengua i Dret, no. 39, 35-50. ________(2004): Catalan Nationalism, transition and democracy, Routledge. ________(2006): ‘National identity, devolution and secession in Canada, Britain and Spain’, Nations and Nationalism, 12 (1), 51-76. Hughes, Robert (2004): Barcelona, the Great Enchantress, National Geografic. _________(1994): Barcelona, Harvill, London Hughes, Robert (2004): Barcelona, the Great Enchantress, National Geografic. _________(1994): Barcelona, Harvill, London Johnson, Louise, ed. (2006): Catalan Spaces, special number of Romance Quarterly, 53:3. Jordan, B. and Morgan-Tamosunas, R. (eds.) (2000): Contemporary Spanish Cultural Studies, London, Arnold. Labanyi, J. (eds.) (1995): Spanish Cultural Studies: an Introduction. The Struggle for Modernity, Oxford, Oxford University Press. Marcet, J.; Argelaguet, J. (1998): “Nationalist parties in Catalonia: Convergència i Unió i Esquerra Republicana » in Regionalist Parties in Western Europe, De Winter, Lieven and Türsan, H. (eds.) Solozábal, J. J. (1996): “Spain: A Federation in the Making?” in Hesse, J. and Wright, V. (eds.) Federalizing Europe? The Costs, Benefits and Preconditions of Federal Politics Systems, Oxford, Oxford University Press. Swinburne, Henry (1779): Travels through Spain in the Years 1775 and 1776, London: printed for P. Elmsly. Zabaleta, Iñaki, et alii. (2010): “Assessment and comparison of current media and journalism systems in the Catalan, Galician and Basque languages”, in Catalan Journal of Communication and Cultural Studies, vol. 2, 3-21

III Curs d’introducció a la didàctica de la llengua ... · 3.3 Activitats de promoció de la...

Documents

Transcript of III Curs d’introducció a la didàctica de la llengua ... · 3.3 Activitats de promoció de la...