L’ADOLESCENT DIGITAL, ON LINE, AGRUPAT VIRTUALMENT I L’ESCOLA

2.0 o marcians?

D'eina metodològica a condició vital

…i per què dimonis ens hem d’ocupar del tema?

1. Potser encara necessitem saber com són, quin és el seu món, com va canviant

2. Sembla determinant evitar que els seus mons i el món de l’escola formin part de galàxies diferents

3. Fins i tot la metodologia didàctica és possible que tingui que canviar, que ensenyar i aprendre no sigui el que eren

Un avís sobre innovacions i crisis

• Des que tenim adolescència obligatòria els nois i noies adolescents han estat provocadors accelerats de crisis a les institucions. Algunes es tornen resistents i reactives. D’altres, saben acceptar que cada curs hauran de fer allò que fan bé però de formes diferents, creant i innovant.

• Les crisis que els adolescents traslladen a l’interior de l’escola destapen, en realitat, altres mancances (la tutoria whatspp no és possible sense tutoria, gestionar xarxes no és possible sense treballar grups, abordar el “ciberbulling” no és possible sense la gestió activa de la convivència….)

Propostes per pensar què fer (seguir fent)

1. La nova (vella) observació de les realitats adolescents (mirar, veure, observar, preguntar, escoltar, descobrir) i la seva versió en la societat informacional. Les formes de compartir en els equips.

2. Què vida digital cal recuperar a l’aula i quina proposta digital escolar amplia la seva manera de ser, estar, conviure i aprendre

3. De les “tribus” (els estils de vida) als grups classe, passant pel “t’obro” o “et tanco”

4. Construir altres dimensions de la tutoria 5. Gestionar les noves i velles tensions de la convivència adolescent