IDENTITATIDENTITAT

??????Què és la ??????Què és la identitat?????????????????????????identitat?????????????????????????

IDENTITATIDENTITAT

IIDENTITATDENTITAT

IDENTITATIDENTITAT

IDENTITATIDENTITAT

IDENTITATIDENTITAT

IDENTITATIDENTITAT

http://www.youtube.com/watch?v=Dek5BXusvPE

INTRODUCCIÓ:INTRODUCCIÓ: Diccionari:Diccionari:Atribut ontològic en virtut del qual el que és no pot, alhora Atribut ontològic en virtut del qual el que és no pot, alhora

i sota el mateix respecte, no ésser. Enunciat en la fórmula "A és A", el principi i sota el mateix respecte, no ésser. Enunciat en la fórmula "A és A", el principi d'identitat trobà en Parmènides la interpretació, segons sembla, més radical: l' ésser d'identitat trobà en Parmènides la interpretació, segons sembla, més radical: l' ésser és el que és, eternament i immutablement determinat intrínsecament. Aristòtil és el que és, eternament i immutablement determinat intrínsecament. Aristòtil considerà no solament la comprensió més immediata de la identitat (identitat considerà no solament la comprensió més immediata de la identitat (identitat numèrica: "una cosa és allò que és"), sinó també una altra de basada en la còpula del numèrica: "una cosa és allò que és"), sinó també una altra de basada en la còpula del judici (identitat específica, la qual exigeix identitat de qualitats, no pas d'objecte).judici (identitat específica, la qual exigeix identitat de qualitats, no pas d'objecte).

Però… Però… Realment què és el que ens implica sentir la paraula Realment què és el que ens implica sentir la paraula identitat, carnet d’identitat, identitat d’un mateix? Aquest sóc jo? identitat, carnet d’identitat, identitat d’un mateix? Aquest sóc jo? Però qui sóc jo? Què sóc jo?Però qui sóc jo? Què sóc jo?

És diferent la identitat que tens, de la És diferent la identitat que tens, de la identitat que penses que tens, de la identitat que penses que tens, de la identitat que sents com teva i de la identitat que sents com teva i de la identitat que reflexes.identitat que reflexes.

- Com sóc? Guapo, alt, ros, amb els cabells curts, agradable...

- Com em veus? No gaire alt, amb carácter, tenyida, amb els cabells curts...

- Com em sento? Alegre, feliç, amb ganes de passar-m'ho bé...

PERÒ QUINA D'AQUESTES ÉS LA MEVA VERTADERA IDENTITAT?

Bebè

Passat Present

AdultHISTÒRIA

Qui diu que nosaltres som aquell nen petit? A cas ho recordem? La nostra identitat està basada en els records que altres ens expliquen i en històries que aconseguim vincular, ho assumim, ens l'apropiem i passa a ser la nostra identitat. Malgrat una regeneració total cada set anys, seguim aferrats a la persona bidimensional d'una fotografia que identifica al jo que som ara a través del passat.

IDEES PRINCIPALS QUE ES IDEES PRINCIPALS QUE ES PLANTEGEN:PLANTEGEN:

CITES TEXTUALS:CITES TEXTUALS:

- Cojes esa foto, esa imagen bidimensional, “y dices, "Soy yo."""

- Tienes que crear una historia, como, "Este era yo cuando tenia 9 años, y luego me dejé pelo largo, y me trasladé a Riverdale, y ahora, aquí estoy."

- Nos hemos convertido completamente en diferentes personas muchas veces antes pero, con todo y eso, nuestra esencia es la misma.

COMENTARIS:COMENTARIS:Tema:

El tema de la identitat, basat en l’autor Benedict Anderson, té moltes coses en comú amb la meva opinió, fet que no es pot dir de tots els que tracta la pel·lícula.

En molts casos t’expliquen fets sobre el teu passat que són totalment subjectius i que tu mai podràs saber quina és la vertadera realitat, tot i això no tens cap més remei que creure-te’ls perquè no tens cap altra font d’informació.

La possibilitat de veure les coses des de diferents perspectives comporta que el terme identitat sigui complex. És difícil saber quina és la identitat real de cadascú i, a més, no hi ha cap indici que t’apropi a la vertadera.

COMENTARIS:COMENTARIS:Pel·lícula:

La característica principal d’aquesta pel·lícula és que fa un recorregut per les diferents formes de pensar dels filòsofs importants de la història. Això m’ha servit com a iniciació per a veure la filosofia i com aquests autors la relacionen amb coses la vida quotidiana considerades molt normals i que ningú es para a pensar sobre elles (llenguatge, identitat, conciència, coneixement…)

A part, trobo que és difícil d’entendre perquè et dóna idees de moltes coses en poca estona i, a més, amb diàlegs força complexos.

Finalment, i com a curiositat, m’ha sobtat el fet que estigui en dibuixos animats però tracti de fenòmens molt complexos.