r

*.'. \4i2v» ,"•**?.***, "?t « *«O»<! Í«MSS^^. .X Í Í

IÍCJ

uèrtes ::;il:tópii:!iülia

JL·CAIXA DT5TALVI5DE CATALUNYA

CAIXADE TOTS

Carta del director

Cent anys de socialismeAmic lector:El dia 2 de maig va fer cent anys què un grup de vint-i-quatre persones es

reunia a Madrid per a crear el Fartido Socialista Obrero Espanol. Aquell mateixany, es fundava el primer grup socialista a Barcelona i mesos després el socia-lisme organitzat nebda a Manresa i a Sant Martí de Provençals.

La passada setmana es van celebrar actes commemoratius d'aquest centena-ri arreu de tot l'Estat, dels quals la premsa diària se'n va fer un ampli ressò jaque la història del socialisme a l'Estat espanyol va indissolublement lligada a lalluita per la democràcia i per la igualtat social.'

Quan la història d'Espanya s'ha desenvolupat en contra del sentit de la his-tòria, el socialisme'ha hagut de viure a les catacumbes de la clandestinitat i ala presó. Quan l'Estat espanyol s'ha entroncat en el corrent del progrés, el so-cialisme ha tingut un paper preponderant. En la dècada dels 30, la conjunciórepublicans-socialistes va ser qui vertebrà la Segona República Espanyola.Després de la mort de Franco, la voluntat dels electors ha configurat el socialis-me com l'alternativa de sortida als quaranta anys d'obscurantisme.

L'altre tret definidor de la història del socialisme —sobretot a Catalunya- ésla lluita constant per la unitat, assolida moltes vegades i perduda d'altres percausa de la repressió i de les pròpies contradicciones internes que han afectatel socialisme català. Aquest centenari es commemora precisament quan la uni-tat definitiva del socialisme català ha portat com a fruit la forta implantacióentre el poble de Catalunya, tant a nivell de representació parlamentaria comde poder municipal Això dóna a aquesta data la doble perspectiva del fet histò-ric i de promesa de futur ja que amb l'accés al poder dels partits dels treballa-dors, hom pot esperar no solament la consolidació de la democràcia, sinótambé el seu aprofundiment envers l'autèntica igualtat social.

Ben cordialment.

En aquest

L'HÒBAPERK-ORIOL COSTA

Director

2«oo,CATA

BahveíScove w

, _., oes, Joan Barril, Francesc Navarro, Josep M.' Serra (compaginació),i Pilar Vüadegut (fotografia)• Josep M.» Huertas Clavaria, Carles Sénchez Costa, Xavierjebrés, Rafael Man-r

. A S Í 5?ontserrat Radigales, Andreu Castellet Agustí Pons i Joana M.' Roquó**"* " Ido, Pere Fons, Enric Company, Joan Catà, Sanü Carreres, Joan Bru-

„ Giral; MADRID: Pedró Al tares; MON: Mateo Madridejos; TREBALL:Cesc, Corb i Aliu; CULTURA I SOCIETAT: M.* Aurèlia Capmany, Joan A.

Antoni Kirchner, Jordi Garda-Soler, Josep Bigordà, Josep M.* Baget,-niïs, Josep Martí Gómez, Montserrat Nebot, Marta Mata, Jaume VI-Pere Anguera, J. M.» Carandell, Jordi Fortuny, Accrux i N. Pompóia.,

NÚMERO:.,DiPosit^T l; vlm*n S a n s ' XB^ Oir«lt. Marit Antònia ÓUver, Miquel Akueta i Alex Broch.GERENT V 9 0 4 / 1 9 T 9 . ; < • • : ^ . ^ ; ,.ïtJBLicrr/^Peiró.. r ;Jorruèllà* «írrecòn, Carme Santxnlquel; ADMINISTRACIÓ: Mercè Grau; DISTRIBUCIÓ: SantiH 230 Í9 87 w P 0 N S : J o r d l Williams; IMPRESSIÓ: Gràfiques Industrials, S. Aj/GVESA.jgn? 36. 7' Ba«*lona. EDITA: L'HORA, S. A., AribaU, 80, àtic l . \ tel. 254 34 OZ/03, Barce-

Qúmero:10 problemes del camp, per Rosa Jun-yent. Pàgs. 4, 5; 6, 7 i 9.

Els pagesos conrearen, la Unió, per Jo- 'sep M.a Serra. Pàgs. 9, 10 i 11.

Vitamines per als centristes, per Al- •bert Garrido. PAgs. 12 i 13.

-Pont aeri, per Marta Mata i Les gàr-goles del Palau, per Pere Fons. Pàg.14.Tornen els profetes de. l'apocalipsi,,per Pedró Altares. Pàgs. 15, 16 i 17.Desil·lusió "i desànim a Portugal, perMateo Madridejos. Pàgs. 18 i 19.

Els comunistes francessos van decongrés, per Gilbert Sans. Pàg. 20.

El terrorisme arriba a Catalunya, per ',Francesc Navarro. Pàgs. 21, 22 i 23.

Tribuna, per Emili Giralt. Pàg. 24."

Maria Matilde Almendros: entre la .ràdio i el teatre, per Xavier Febres.Pàgs. 25, 26 i 27. ;

ler. de Maig: per què clamen els tre-balladors, .per Francesc Baiges. Pàgs.28, 29, 30 31 i 32.

Un bon conveni, per Isidor Boix. Pàg.33...

Manilla d'oros, per Maria Antònia Oli-ver. Pàg. 35.

Una continuïtat molt diferent, per Mi-quel Alzueta. Pàgs. 36 i 37.

Llibres i.bovetat, per Pere Anguera.Pàg. 37. > " .

Tot depèn de les transferències?, per ,Alex Broch. Pàg. 37;., • >'

Gargoris i Habidis, per Josep M;" Ca-randell. Pàg. 38.

Seccions, pàgs. 39 a la 45.

Bunyols de vent, per Montserrat Ne-bot i Flora & Ijauna, per Josep MartíGómez. Pàgs. 46 i.47. , .

Cartes i fotos a L'HOftA, Lleure Lliurei La paella pel mànec' Pàgs. 48 i 49.

Programació de TV. Pàg. 50.

ESTUDI REALITZAT ENTRE LA PAGESIA CATALANA

Els 10 problemes del campROSA JUNYENT

^.ii1' *"*^fr<1^:í"»"^íl*í^*f^k*?l2?£ï"'ííi

^l#Síi»'« :"n?^l>í«?·í(#<C·'<*i ^ • / * * « *

En fer-se rúltim cens de població, l'any 1970, aCatalunya un 8,3 % de la població activatreballava en el sector primari (agricultura, ,~pesca i mineria). La proporció de treballadors delsector és similar a la dels països consideratseconòmicament desenvolupats. Amb totaseguretat aquesta xifra ha variat car el 'trasvas8ament d'agricultors a la indústria 1,serveis és constant. r

: -Els pagesos/ però, han assolit la consciència delgreu problema que significa per al camp aquestdespoblament i de la situació d'injustícia en quees troben els que es queden. Els passats dies 29 i30 d'abril i I'l de maig, la Unió de Pagesos, elsindicat unitari i més potent de Catalunya,celebrà el seu segon congrés a la vila de Cervera.,En aquest congrés es tractaren els principals

problemes que afecten al camp català i quecoincideixen amb les opinions recollides en

Tinforme que segueix, a aquestes línies (D«Les dades que s'exposen éón tfart d'un estutti

sociològic fet a tota Catalunya i corresponen a1650 entrevistes fetes fora de les capitals «,província per considerar que, la problemàtica ..dels agricultors és poc coneguda per la gewt°ciutat, ün 40 % d'entrevistes corresponen^residents de municipis inferiors a dnc mil-habitants i a diseminats. Aquesta proporciósector rural la considerem prou signiperquè les dades reflecteixin part delsreals dels pagesos. e g ^ ^ ?*

U) Aqueit article g'ha fat amb Vaaw»orainant de Jordi Peix i M ^ d8.la ConseUeria d'Agricultura, RamadarU 1 Pesca da la 6«1·r*;·f!L d'anrdes són part d'un estudi sociològic fet a tot*. Catalunya a pru»°*(2.500 enquestas). ' •-

Percepció" d'alguns problemes

No s'ha fet un estudi exhaustiu dela problemàtica del camp català, perdsi que s'han tractat problemes impor-tants. L'ordenació d'alguns de majora menor importància, dóna les se-güents freqüències (Quadre I)

part de la Catalunya seca li falten lesinversions publiqués per a embassar icanalitzar l'aigua. Tothom té presentel cas de les terres regades de Lleidaon s'hi pot fer un tipus d'agriculturacompetitiva de mercat.

L'ensenyament agrícola. Si els pa-gesos o el. sector rural recalquen laimportància de l'ensenyament agríco-

PROBLEMES PRINCIPALS

(Quadre I)(Base: 1.650 enquestes) Freqüències

Control de contractes de conreu . . . . .. ... . . . 1.220Regadius . I 1.177Ensenyament agrícola . 1.127Facilitats d'obtenir crèdits . . 7 . . . . . . . . . . . . 1.107Preus de la terra . . . . . . 1.099Control de Monopolis 1.071Seguretat Social Agrària . . 1.069Control del frau 1.053Preu de matèries primes . . . . . . . ... . . . . . . . . . . 1.031Preu dels productes del camp ,\ .'... . . . .'.,". , . ....... 999

Notes sobre elsproblemes enumerats

Llei de contractes de conreu. Ésaquest el més important dels proble-mes assenyalats pels entrevistats. En-tre arrendataris (pagament en diner) iparceries i rabasses (pagament eh es-Pècie) es conrea la meitat de la terra* Catalunya. Això comporta que amoltes finques no s'hi facin les inver-sions convenients per a fer-les renda-Wes, doncs a l'amo absent no li intere-ssa invertir on la rendabilitat ós baixaUes rendes de la terra son força mésbaixes que les rendes industrials) i l'a-rrendatari i menys el parcer no gas-wn diners en una finca de la qual noen són amos. j : . ?'

Les empreses agrícoles poc tecnifi-caaes difícilment poden competir endtíTCf *Es d e r i v e n Problemes greusaei pagès: per una banda, el propieta-enol . t e r r e s P°c Productives i més

£? 81 no 8Ón el 8eu mitià de vida,o c a 8 i ó es v é n *» terres a

( t u r l 8 m B * segona resi,per la instal·lació

A l8S c°marques més po-68 de ciutats grans i de

la vol dir que s'està disposat a entraren el circuit de l'economia agrícola demercat i si una finca ba de rendir comqualsevol empresa s'ba de tecnificarintroduint maquinària i aplicar unestècniques apreses no tan sols en l'àm-bit familiar sinó en unes escoles espe-cialitzades. A Catalunya, aquestes es-

coles són escasses. Està clar que faltaformació professional agrícola de pri-mer i de segon grau i també que el ni-vell tècnic i experimental dels centresestigui adequat i obert a les necessi-tats evolutives de la nova agricultura.

Necessitat de crèdits. El pagès quevol adaptar la seva agricultura a lademanda del mercat, és a dir, podercompetir amb quantitat i qualitat deproductes, cal que sàpiga rendabilit-zar l'empresa tot augmentant-ne laproductivitat. Fer això calen crèditsdoncs la tecnologia és cara. Val a dirperò que els crèdits al pagès són es-cassos i difícils d'obtenir i els interes-sos són elevats. •

Preus de la terra. La terra és unfactor bàsic de producció. En la mesu-ra que cal augmentar la dimensió deles explotacions per tal de fer-les ren-tí ables (a les finques petites difícil-ment s'hi pot introduir maquinàriamoderna). La terra és un cost més deproducció, que al ser de preu elevat li-mita el creixement i com a conse-qüència s'encareixen els productes. Elterreny és un bé cada vegada més es-càs, a les zones turístiques i indus-trials i evidentment prop de les ciu-tats, el terreny adquireix un preuinaccessible per a l'agricultura, laqual es va allunyant del mercat pro-per. Com més lluny del mercat mésdifícil es fa per al pagès de vendre di-

en

3,°

El

80rt ída segura i lesconrear.

rectament els seus productes i pertant es veu obligat a caure en mansdels intermediaris que comercialitza-ran els seus productes i que són elsque fan el negoci més net (no hi hanencara gaires cooperatives de comer-cialització). • • ' *"

. El monopolis alimentaris controlenla producció agrària en gran. Són elsque marquen preus de compra al pa-gès, (llet, vi, oli, bestiar...). El controls'escapa de les mans dels pagesos quees veuen obligats a vendre al preu quemarquen els industrials (les revoltescamperoles últimes són bàsicamentcontra, els monopolis d'indústria ali-mentària que sovint són grans empre-ses multinacionals). Fer altra banda,els monopolis marquen, els preus deles matèries primeres que el pagès esveu obligat a comprar per tal de ren-dabilitzar la producció (llavors híbri-des, pinsos, pollets, adobs químics, in-secticides, maquinària...).

El frau alimentari és un dels pro-blemes greus de la producció agrària,fent baixar els preus i la qualitat delsproductes i perjudicant alhora al pro-ductor i al consumidor. Posem perexemple dos fraus tradicionals: l'olid'oliva fet o barrejat amb oli de lla-vors i el vi fet amb sucre.

Preus dels productes agrícoles. Lamajor part de productes agrícoles te-nen preus garantits o bé fixats (mí-nims i màxims). La negociació delspreus anuals és una veritable lluitaper un conveni. (És el cas del blat, del'oli dé oliva...)

. La maltretaeconomia

Referent als problemes econòmics,val a dir, que els ingressos familiarsmensuals al sector rural són baixos.

. Excloent les quatre capitals de provin-\cza, es constata que el 45per cent deles famílies ingressen menys de35.000 pessetes al mes tal com potobservar-se en el quadre següent; tot iconsiderant que a les ciutats grans lesdespeses són superiors, fent la corre-lació índex del cost de la vida/ingres-sos es veu que forçosament el nivellde consum i d'estalvi ha de ser mo-

'. dest (Quadre II)

És aquesta situació econòmica tandesastrosa la que fa que la meitat delsentrevistats (el 49 per cent) pensinque en els dos propers anys el seu ni-

vell econòmic encara descendrà més.És per això que cal crear sistemes deprotecció a l'agricultura i una ajudaeconòmica eficaç que trenquin el cer-

L'ECONÒMIAFAMILIAR(Quadre II)

Menys de 26.000PtesDe 26,00 a 35.000De 36.000 a 45.000De 46.000 a 65.000Més de 66.000

Els ingressos fami-liars mensuals sónptr cada 100 «ntre-

vistats:

2025261811

de viciós del desenvolupament en quèes troba el camp. Car els pagesos es-tan mancats dels recursos econòmicsper a implantar les noves tècniques,cada cop més cares, necessàries per amodernitzar el camp i, per tant, aug-mentar llurs ingressos.

Aquests i d'altres problemes afec-ten la pagesia de Catalunya la qual in-tenta parar l'ofensiva d'altres sectorseconòmics més poderosos, mitjançantels sindicats agraris com l'Unió de Pa-gesos que és ja un interlocutor vàlidde defensa dels interessos camperols.D'altra banda els organismes oficialsque haurien de protegir els interessosdels pagesos, segons els resultats ob-tinguts en el nostre estudi sembla quenò acaben de complir correctament laseva tasca. Posem alguns exemples:

Les Cambres Agràries (2) sónconsiderades necessàries pel 33 percent d'entrevistats. La resta, o bé noles troba útils (12 per cent) o s'abstéde contestar (55 per cent).

El Servei d'Extensió Agrària quetan important hauria de ser per a laformació i la informació agrícola,

(2) Les Cambres Agràries substituexin la de-sapareguda cHennandad de Labradores y Ga-naderos».

La meitat de la terra de Catalunya esconrea entre arrendataris i parcerief.

només nou de cada cent persones opi-nen que funciona correctament, el 27per cent creu que no funciona bé i ei65 per cent no responen. Respecte aqui veuen que ha de solucionar eisproblemes veure el quadre in. .

Només sis de cada cent personesentrevistades creuen en els xmd'Ordenació del Territori, el.32.Wcent pensen que no solucionen res,62 per cent ignoren per a què servexen. ." .,. ..•=.-.' • ; • °

QUI HA DE SOLUCIONAR ELS PROBLEMES

Quadre

La Conselleria d'Agricultura i Ramaderia de la GeneralitatEl Ministeri d'AgriculturaEls dos organismes per un igual '/,'.C a p d e l s d o s o r g a n i s m e s . . . , . . . , , ,N o r e s p o n e n

percepció d'alguns problemes queafecten les comarques es reflecteix enel quadre IV, _ • ,.-•'". ;• ;;

En les respostes obtingudes en dife-rents punts del territori, es pot obser-var que la pagesia entorn de les ciu-tats grans està afectada segons índexsmolt elevats per la contaminació deles aigües i de l'ambient. Sensibles demanera extraordinària són els habi-tants del litoral de la Vegueria o RegióHI (Garraf, Tarragonès...) a les aigüescontaminades. El disseminat de Ta-rragona, Sitges amb les seves clave-gueres i la brutícia de la riera de Vila-franca junt amb les filtracions de l'a-bocador d'escombreries de Garraf ésel punt àlgid de sensibilitat front! a la

^Problemes que afectenles comarques

La societat rural pateix d'un crei-xement descontrolat en molts puntsJfll territori, creixement que li és aliè,Ü ve de fora. La invasió de fàbriques i* urbanitzacions han creat problemesgreus de contaminació, expropiacions1 manca de terra per a conrear. La

(3) L'ordenació dels tres problemes principalsfa que no quadri cent però creiem que és unbon indicador malgrat que l'alt nombre de norespostes redueixen la fiabilitet desitjada. Hemobservat que en molt casos el no contestar equi-val al no.

contaminació (segons gairebé el 70per cent d'entrevistats). La falta d'ai-gua és també un altre problema moltgreu a tota aquesta part del litoral.

L'especulació del terreny afecta deple a les zones turístiques: Comarques,de l'Alt i Baix Empordà, Maresme, elGarraf, el Tarragonès... segons l'opi-nió de quasi el 40 per cent dels seushabitants. ;

P Les terres sense conrear ós unproblema que afecta especialment a laRegió o Vegueria IV i la V (Ribera,Priorat, Baix Camp*, Terra Alta, BaixEbre i Montsià) amb una agriculturade secà i tècnicament endarrerida, ones dóna l'emigració secular de partdels seus habitants, sobre tot de gentjove (la més dinàmica, la que tindriapotencialment més capacitat per atecnificar l'agricultura i fer-la produc-tiva...). ;'

De fet, la problemàtica del camp ésmolt seriosa. Avui, molts pagesos (jor-

PROBLEMES DE LES COMARQUES

(Qu·drtlV) wtffvíitit«%

•Uriaütot».

AJgües contaminades . . . . . . . . 2 8Contaminació ambienta l 13% e c i ü a c i 6 terreny 2 1?*Propiacions . . . ' , - ' 10JvaH6.de fàbriques' !! '.' '} V \<\ 9^ ^ : ; : ; ; : : ; ; : ; ; : ï

221221

87

14232038

Els pobles veuen despoblar-se contínua-ment les seves cases.

nalers i petits propietaris) afiliats àcentrals sindicals agràries com tambéles Associacions de Veïns de municipisrurals, s'esforcen per frenar o contro-lar l'ofensiva d'altres sectors econò-mics (constructors-urbanitzadors i in-dustrials) tot reclamant un model decreixement més equilibrat i més just.A la vegada, volen ser interlocutorsvàlids, tal com apuntàvem abans, ca-ra, als organismes oficials de PolíticaAgrària i Territorial i participar d'al-guna manera en la planificació, que

\-

OKMNAKIESWI'MIJUIÏS

el nou disc de la

una produccióCA9RA

EDK3SA

irolen descentralitzada com ho demos-tren les dades sobre el sistema d'orga-nització política que consideren mésadequat per a Catalunya (4) (quadreV ) . ' ' •

L'ORGANITZACIÓ POLÍTICA

(Quadre V)- De cada 100 entre*

" * • - vistats opinen; que•" • ' a el sistema d'organit-

zació política mésadequat seria:

El municipi .La comarcaLa Regió o VegueriaLa provínciaTot CatalunyaUo ho sap .-.-No respon '•-..

15155102229

4

Aquestes dades ens demostren quenomés un 10 per cent de població ca-talana accepta la província com a en-titat política i que es demana un canviorganitzatiu territorial. Les respostesapunten cap al reconeixement d'unòrgan directiu global de Catalunya totreconeixent el poder local o comarcal.

(4) Les dades sobre l'organització políticamés adequada per a Catalunya són en base a2.500 enquestes. ' < Els pagesos estan mancats dels recursos econòmics per a implantar les noves tècniques,

EL SEGON CONGRÉS DE LA PAGESIACATALANA

Els pagesosconrearen la Uniór°SEP M.« SERRA

El dilluns, 30 d'abril, a les 3 de la matinada, els 263cel lfatS ** 8 8 g í m C o i i g r é 8 de la unió de Pagesos_ei«rat a Cervera, acabaven la seva feina. Çavien»st TA h o m e s ^C08tumats a treballar de sol a sol.acal A d i e s d ' ^ n s o s treballs i a vegades

• r a d e? discusiqns que havien arribat a esgotar a

^ a a V ^ 8 e t m ü P e r s ° :

3*Pliren de I a r r e u de Catalunyala Passió en pi a g o m é l T e a t r e d e

toni Gutiérrez i Jordi Pujol) i de diver-sos parlamentaris (Pep Jai, Josep Pau,Subirats i Solé Barberà). Una sessióla Passió en pi a g o m él T e a t r e de ; Subirats i Solé Barberà). Una sessió

ia d'aquest rn Ve c e l e b r a ** clben- carregada de solemnitat i frases dures? ïïïïS? amb l èi d l i l?e carregada de soe

a m b la Pr88ència envers el govern de la UCD i els, mo-

congrés, que la Unió de Pagesos siguiun sindicat on no hi hagin diversitatsd'opinions, però. el que cal afirmar ésl'enorme voluntat unitària dels seushomes. Algunes de les ponències forenespecialment conflictives,.sobretot lesd'Organització interna i sindical i lesde línia sindical. L'enorme quantitatd'esmenes presentades i els contin-guts contradictoris de les mateixesobligaren a arribar a acords per tal defusionar les diferents esmenes en unade sola. .. -

Els jornalers pedra de toc£1 punt més conflictiu fou sens dub-

te el tema de la permanència o no enel si de la Unió de Pagesos dels assa-lariats del camp. Un sector de la Uniócreu que els jornalers han de formarun sindicat a part.mentre un altrecreu que han de continuar en el seusi, formant un grup a part amb auto-nomia però sense sortir-se'n. La po-nència original preveia la separaciódels jornalers en un sindicat a part,però finalment s'arribà a un acordque preveu l'inici d'una discussió ÜKk

l l i d l l fUVJilSt . , UUO U1DVCU I imi . i u Illi»* «AASWMWU&W *** •

No es pot dir/ després d'aquest* terna localitat per localitat de la qual

S."í^íÍV.:·''

È PAGESOSfer ia justícia :i la: unitat al

Seí mil persones ompliren de gom agom el teatre de la Passió de Cervera.

en sortiran els acords pertinents, ajor-nant d'aquesta forma una decisió alrespecte.

Cal tenir en compte el fons del pro-blema. Les diferents comarques deCatalunya tenen un tipus de conreumolt diferenciat Així, n'hi han que notenen treballadors a sou com les delPallars, la Garrotxa, etc, mentre que

, d'altres com el Maresme, el Montsià,etc, n'utilitzen força; tant a tempsparcial com fixos. Ens trobem doncsamb una incomprensió mútua que es-tà en el fons d'aquesta problemàtica.

En una altra ponència (la de lluitasindical) es plantejà també aquest te-ma al demanar una esmena que es re-tirés una frase en la qual es deia tex-tualment: «Que els assalariats forminpart integrant de les cooperativesigual que la resta dels socis sense capmena de discriminació per la sevacondició social». Finalmente i per unadiscutida votació (79 vots en contradel manteniment, 68 a favor i 60 abs-tencions) s'aprovà el manteniment dela frase (cal tenir en compte que elspartidaris de suprimir-la no obtingue-ren la meitat més un necessària).

Les municipals

LES SET PONÈNCIES,

Aquest és un petit resum de les di-ferents ponències aprovades pel Se-gon Congrés de la Unió de Pagesos:-Cooperativisme. Cal la democratit-zació (un home, un vot) de totes lescooperatives existents, eixí com laparticipació activa de tots els asso-ciats en la gestió de les mateixes.Cal, també, fomentar la creació decooperatives allà on encara no n'hihagin i també crear cooperatives deconsum a tots els pobles. Es proposatanmateix que la Federació de Coo-peratives de Catalunya estigui for-mada exclusivament per autentiquescooperatives.-La terra. Es proposà gravar forta-ment les terres no conreades, direc-tament pel seu propietari, així com

Els pagesos treballaren dur durant els dos dies de congrés.

afectaran a la Unió,, i;i"."Malgrat les divergències aquest

congrés ha palesat la gran voluntatimitaria i de lluita dels pagesos. Lesalternatives en contra dels monopolis,'les agressions del govern, les cacica-des, etc. nó deixen lloc a dubtes. A lajornada de cloenda totes les referèn-

10

cies à aquests temés reberen les mésfortes ovacions. En Toni Riera* liderindiscutible del sindicat, ho deixà benclar en afirmar que «la Unió de Page-sos és l'únic interlocutor vàlid de lapagesia». Això no obstant, es trobenque molts dels millors homes han sor-tit escollits alcaldes o consellers i hau-ran de dedicar els seus esforços en elsajuntaments en detriment del sindi-cat. No cal dir però la gran unitat quea partir d'ara hi haurà entre els ajun-taments i els pagesos» 40 anys de dis-tanciament han estat superats enunes eleccions realment democràti-ques. Els pagesos han deixat ben clar

que l'únic que volen és «viure amb or-gull i dignitat de la terta»; P*

? aconseguir-ho han començat conrea»la unió. . , JÏ-^VÚ

Els set mil pagesos que acudiren^de maig a la cloenda del congrés

s guiren amb entusiasme .els -paments de tots els oradors. En plloc prengué la paraula, J°seP j ^ ede la Unió de Pagesos de Cerveraigatacà fortament les Cambres Agre*i recordà a Josep Tarradellasi quansindicat l'anà a veure a Saint W£le Be.au per a donar-li el car»"nor del sindicat. Josep Ortiz nBe^ seu parlament exigint el r

A UNA

l'expropiació de les terres que llurpropietari no faci produir. Determi-nar per a cada comarca el tipus deconreu més adequat. Es demanatambé la presència de l'estament pa-gès en qualsevol tipus d'ordenacióterritorial. Pel que fa als contractésde conreu es demanen uns terminisamb unes durades mínimes de 18anys per cereals i horta amb dret apròrrogues automàtiques de 9 anyscada una i de 30 anys per la vinya iles plantacions. Finalment es dema-na que es faciliti l'accés a la propie-tat de la terra que es treballa.-Els monopolis. La Unió de Pagesoses declara com a interlocutor vàlidenfront dels monopolis, per a nego-ciar els preus que hauran de tenirels productes agraris. L'actuació delsindicat en un primer moment declarificació del mercat, evitarà lesjugades especulatives per part delsmonopolis. Es demana el controld'exportacions i importacions perpart dels pagesos. És urgent -fina-litza la ponència— promoure la in-vestigació al servei dels pagesos iconsumidors, i no pas al servei delsmonopolis com és actualment. Enuna subponència sobre les integra-cions es proposa potenciar la inte-

gració horitzontal enfront de la inte-gració vertical avui vigent.-L'aigua. En aquesta ponència esparteix de la constatació que la llui-ta no s'estableix entre el camp i laciutat, sinó. entre l'agricultura i lagran indústria. Aquesta és represen-tada per les companyies elèctriques,les constructores, les centrals nu-clears, les que contaminen i mono-politzen l'aigua. És per això que els;pagesos necessitem estar units mésque mai i presentar una posició fortai única enfront d'aquests interessos.També es demana la democratitza-ció de les Comunitats de Regants (unhome, un vot) i no un vot segons lesHa. que cadascú posseeixi.-Política agrària. Aquesta ponènciaestà subdividida en set subponènciesque són: Sanitat humana i SeguretatSocial; Sanitat animal; Assegurancesagràries; Investigació', assessora-ment tècnic agrari i. ensenyament alcamp; Preus agraris; Mercat Comúagrícola; Impostos al camp. És dedestacar èn aquesta ponència lacreació d'un Organisme de ServeisAgraris que depengui directamentde la Conselleria d'Agricultura, i queaquest organisme coordini tots elsserveis oficials i defensi realment elsinteressos dels pagesos davant de lainoperancia de les actuals CambresAgràries.

—Organització interna i sindical.En aquestes ponències es defineixl'estructura del sindicat, que va debaix a dalt, per mitjà d'assembleeslocals que escolleixen un consell lo-cal, i així succesivament a nivell co-marcal, fins arribar a nivell nacio-nal. Així mateix es defineix el Regla-ment d'Ordre Intern i les incompati-bilitats en els càrrecs. El punt mésconflictiu és el que fa referència alsector d'assalariats, que un sectorde la Unió creu que ha de formar unsindicat a part i un altre vol que hicontinuïn. Finalment s'acordà pas-sar aquesta discussió comarca percomarca amb la presència d'un re-presentant de cadascuna de les posi-cions a les assemblees.-Unia sindical. En primer lloc es faun repàs a l'estructura actual delcamp català per passar inmediata-ment.a definir les característiquesdel sindicat. Aquest es defineix coma sindicat unitari, democràtic, inde-pendent i coordinat tant a nivell es-tatal com internacional. No s'accep-ta la doble afiliació amb d'altres sin-dicats a no ser el cas dels pagesos atemps parcial que obtenen fontsd'ingressos a indústries i que, pertant, es poden afiliar a sindicats declasse. En aquesta ponència hi hatambé un apartat sobre els pagesosjoves i sobre la dona pagesa.

1 Estatut. A continuació parlaren elsnombrosos representants de les diver-ses unions de tot l'estat que acudiren« congrés. Hi havien representants dea Rioja, d'Euzkadi, de Menorca i Ma-Uorca de Navarra, Aragó, etc.

Amb torns de deu minuts, els mo-radors de les diverses ponències en

T lesma de cada «»»• Primerho féu Toni Llimona del Mares-

f ^ZT1 la P^ència de Política^ Pagès la de la Terra;

! la de m&*', M.« Teresa!^cooperativisme; Carlesï *fh monopolis; Felip Do-

, dl ! la Línia Sindical; i Ai-d'Organització interna i sin-

Orador H d a m e n t ******** mo-? Í* * » * * • *mà la paraula a

nima de la sak m o m e n t s r à"

de8aPareixeràAndreu Peix. pren la paraula per a moderar les sessions de treball.

11

ÀNTÒNIO FONT, trONDUElX L'ESTRATÈGIA DTJCD

A CATALUNYA

Vitamines per als centristesV " ; \ • . . ; . ' . • • , . · ï •'-." • A L B E R T G A R R I D O , •.. -T ',.- / •'. Ç " . ; ' . , . "" ••*"'•..:;•••/:'

L'estada a Barcelona la setmana passada del ministre -d'Administració Territorial, senyor Antonio Fontàn Pérez, pot acabar

amb l'impasse en què es troba la política catalana després del'entrevista que el mes de març van celebrar a Madrid el presidentdel govern, senyor Adolfo Suàrez, i el de la Generalitat, senyor Josep

Tarradeüas, tot just acabats de comptar els vots de les eleccions de l'1-M,

La victòria de l'esquerra als ajunta-ments i la reivindicació generalitzadad'una ràpida aprovació de l'Estatutno permeten més pèrdues de tempsque les estrictament necessàries.

No cal ser massa perspicaç peradonar-se'n que l'ambient social a Ca-talunya corre el risc de deteriorar-se.Des del 19 d'abril la dreta catalanas'ha posat en guàrdia i ha començat atantejar les possibilitats de recuperarpart del terreny perdut utilitzant elsmecanismes econòmics que controlagairebé amb la mateixa impunitat quedurant el franquisme. Cal només re-cordar les presses de FOGSA la darre-ra setmana per cobrar de l'ajunta-ment de Barcelona, per comprendre

12

fins a quin punt aquesta dreta no estàdisposada a perdonar res de res alsguanyadors el tres d'abril.

Només una accelerada instituciona-lització catalana, que acabi amb lesprovisionalitats i doni pas a un poderconstituït sobre la base de textos dis-cutits al Parlament, pot posar les co-ses al seu lloc. Per això és importantla visita del senyor Fontàn a la Gene-ralitat, perquè permet tenir algun in-dici que Madrid és sensible a aquestsproblemes per més que li agradariaque no existissin. Per això i perquè laGeneralitat ha de ser alguna cosa mésque la caixa de ressonància de la polí-tica catalana, la qual cosa no és via-ble si no hi han noves transferències

que donin sentit més que simbòlic aun govern català que es reuneix tots,els dilluns al matí. .

La dreta, nerviosaDes de la constitució dels governs

municipals fins a les mantfestacionsdel primer de maig la dreta en genral i la patronal en particular s wanat posant nervioses. Un cert sement fatalista està apoderant-se «^teixits nerviosos dels sectors iservadors de Catalunya* que seabandonats a la seva sort de .dors «ad caíendas gwcast.p»JP. ,central. Ni tan sois iw1??*:viatge del president Tarradelias

Fontdn ha vingut a renyarals Centristes de Catalunya

drid, motivat per l'exclusió de Cen-tristes de Catalunya dels pactes muni-ciapls, ha animat a aquests sectors/que fins fa ben pocs dies se les prome-tian felices amb la resurrecció parla-mentària de la família política delsenyor Carles Sentís.

La visita del senyor Fontén, en can- 'vi, pot animar la dreta catalana, per-què restaura la vigilància de Madridsobre els afers catalans. «Ja que lamuntanya no va a Mahoma, Mahomava a la muntanya», deu haver pensatl'ex president del Senat/ i així si elpresident de la Generalitat no ha vol-gut anar a Madrid, un membre quali-ficat i lliure de tota sospita de l'actualgovern ha volat a Barcelona. El minis-tre d'Administració Territorial reu-neix' totes les virtuts per tal que ningúno arronsi el nas a Catalunya —ós unreconegut lluitador antifranquista i unconvençut polític de dretes- i estàtan ben vist com mal vist ho estava elseu antecessor en el càrrec, senyorManuel Clavero Arévalo, especial-ment dotat per a no entendre gens niï&ica els problemes autonòmics. - :

Refer.und imatge4

'S %i>t ^ no fos suficient, els h o m e d'habüitats re-

per conciliar posicions, i la^ neceBsita algú que li

^ P W Per ade Whiétória i se-

Í1 P a p e r " W H Per-dretes l m é 8 80ci d0e l ^ « f c * d'Ad"

cal pensar que

Canyelles, Sentís, Molins, Moreta, Mesa i Torres han sigut mals deixebles d'AdolfoSudrez. , • . . . , ,•

^Centristesde^ c u t í u i els

vegada que d'un

temps ençà rencarcarament políticsembla haver paralitzat a aquell par-tit tot muscle del primer de març. ,

La cosa està en què els centristeshan de ser a la força, obligatòriament,un partit tot muscle arreu de l'Estat siés.que volen acabar amb l'estratègiade la tensió, que inspira les darreresaccions de l'extrema dreta. A Gata-,lunya això es tradueix en la necessitatde tranquil·litzar els intranquils i de ferrutllar la Generalitat per damunt d'a-llò que sembla que voldrien algunsdels seus dirigents, i el ministre Fon-tan ha vingut a donar vitamines aaquells que més les reclamen. El queno es pot, perquè podria acabar mala-ment la pel·lícula, ós passar quatreanys nedant entre dues aigües perveure de tenir més sort a les eleccio-nes que aleshores se celebrin. Ni espot fer això ni congelar els contactesamb Madrid mentre no es restableixi,la unitat entre les forces polítiques.

La congelació, l'espera sense objec-Üus, el presentar' com una tragèdia

grega la victòria i el govern municipalde l'esquerra, dóna força als grupús-culs, . ultradretans que a diferentspunts d'Espanya estan fent de les se-ves. Centristes de Catalunya està obli-gada per la seva mateixa representa-ció, parlamentària a fer alguna cosamés què política obstruccionista, per-què amb aquest comportament, total-ment buit de resultats, presenta. a ladreta assilvestrada com Túnica queactua, a la seva, manera, a garrota-des, ós clar, però, que actua i pot arri-bar a conquerir simpaties entreaquells sectors que sempre/abans dedonar suport a un projecte polític esmiren la butxaca. Si el senyor Fontàn

, omple alguna transferència l'espera deT autonomia definitiva i aconsegueixque Centristes de Catalunya deixin deconfondre les coses - e l Consell i elsajuntaments— la negociació i l'apro-vació de l'Estatut no es convertirà enuna mercaderia política, en un valorde canvi que podria enverinar tot elprocés polític català. •

13

Pont aeri MARTA MATA

Aprofitant que no hi havia Ple, hepogut organitzar un dia de visites iveure la mateixa plana que veusguanyar en verd des de l'avió cadasetmana, ara arran de terra: la planad'Urgell amb els blats a punt d'espi-gar.

He anat a veure en Josep Pané,malalt, al seu poble. Els pobles de laplana tenen encara per fora, aquellasobrietat de quan la plana no era re-gada. Fer dins sovint les cases ja sónmés acomodades o comencen a serho.

En Josep Pané està malalt, cadadia una mica més i li costa de llegirles nostres coses. •

«Per què "no surt un, poeta...?» enspregunta en Josep Pané. I recorda elsversos de llavors, cada setmana, deMaiakowsky, d'en Salvat Papasseit,de Miguel Hernàndez...

Llavors, en Josep i la seva compan-ya ho recorden prou bé, el poble gira-va entorn de «lo novè», la novena gar-ba de blat, la novena portadora de.raïm que et triaven per pagar lesobres del canal... I aquells poetes re-collien el clam del poble i li donavenresposta. Ara, «lo novè» ha estat con-vertit en contribució econòmica i elcanal encara és governat amb votcensitari: tantes hectàries de regadiu,tants vots. I no hi ha cap poeta que

Per què no surt un poetaformuli el clam... i gairebé no hi Haclam, .sobre la plana verda poblada detractors i eriçada d'antenes, però onl'home no és amo d'ell mateix.

«El capitalisme se n'ha sortit dereformar-se per ara... però nosaltres,com retrobarem el gust per la lluita?»Llavors la voluptuositat de la ferumde pólvora sota una torre de la Canaden-ca, podia conjugar-se amb la lírica dela flor d'ametller o de la fulla tendrade xop. Ara la lluita ha de ser moltmés de fons, de formació humana.Perquè no és de lluita la notícia quetenim damunt la taula, d'una bombaal local del PSC. «Aquí no hi ha unenemic amb les seves idees, aquí no hiha més que un odi metàl·lic; no s'hipot lluitar».

Mentre en.Josep Pané, vell mili-tant, parla de records i de desigs, josento com lliga amb la meva preocu-pació de mestra per l'entusiasme delsjoves., Com deu haver de ser aquest poeta

que ens cal? Algú que vegi, pensi isenti, i no tingui por de parlar, d'entu-siasmar, de fer respecte o de fer elridícul, sense saber ben bé si fa unacosa o l'altra.

En Josep Pané no té ja por de res ifa un gran respecte quan el deixo

després de compartir el dinar, ell queno té pas massa gana.

A la tarda en parlem amb uns com-panys mestres vora una platja tarra-gonina. Parlem del jovent de setze,disset i divuit anys i d'allò que no sa-bem com aconseguir i que no és pasinculcació sinó entusiasme per l'homenou que han de ser ells mateixos i d'a-llò que potser no ens atrevim a mos-trar, qui sap si perquè ho en tenimprou, que és sentit de lluita, peraconseguir-ho per a tothom.

Ja al vespre, a la placeta del meupoble, uns quilòmetres més amunt,trobo en Joan Reventós, que ve à re-collir mainada. Parlem de la bomba id'alguna cosa més. «Ves a veure enJosep Pané; et preguntarà perquè nosurt un poeta...» . ,

I tant ens ha de costar? Catalunyaés un país prou a l'abast i prou cohe-sionat com perquè en un dia, amb undos . cavalls, puguis parlar amb unpagès, un mestre i amb el cap de lamajor força política, i puguis tenir unmateix fil de preocupació i de visió..

Ens cal un poeta; no cal que siguires de l'altre món, sinó d'aquest mónnostre... petit, però que ja té orellesque esperen a cada poble. ,

Haurem de fer unes altres eleccionsper designar poetes? • • -: ... ,.-

Les gàrgoles del Palau PERE FONS

OrtMez fa dotze horesEls camins de l'administració són d'allò més lent. 0

sinó que ho preguntin al conseller Codina, que no veutraspassos per enlloc a desgrat de què van ser acordadestransferències en matèria de Treball el passat mes denovembre. ' i ; .. Però aquesta lentitud no afecta només al socialistesque, segons el President, ja tenen una mica el costumde queixarse i fer el bot, sinó que també té la seva inci-dència en esperits més assenyats, com^el del consellerde Governació, Manuel Ortínez. l

Els qui el veuen sovint ens han dit que no ós massarar sentir-li dir que està una mica cansat de què les co-ses vagin tan a poc à poc. «És lògic que, de vegades, emdesanimi una mica. Passo cada dia dotze hores al Palaui sovint voldries que els resultats, en l'administració,fossin tan ràpids com els que aconsegueixes al teu des-patx. I les coses, deagraciadament, no són així», indicà.

. Però, allò que dèiem, hi ha qui es resigna i qui té ga-nes d'embolicar la troca. L'esquerra demagògica va llan-

çar els seus consellers al carrer el dia u de maig, de-soint els consells del president de la Generalitat. La co-sa encara és més desafiant si tenim en compte que elmateix primer de maig, Tarradellas predicava la sevaunitat a Cervera; al I Congrés de la Unió de Pagesos il'esquerra predicava la seva altra unitat pels carrers deBarcelona. - . . : .

. Però aquests problemes de les dues unitats no sem-blen afectar massa les riuades de gent que apudeixen avisitar al Palau en grups considerables. N'hi ha tant, aepersonal, que vol veure el Palau, que elsmosos desqua-dra han d'anar distribuint els grups que pretenen en-trar a l'edifici. «Els diem que vagin a veure l'Ajunta-ment o una altra cosa i que després tornin a venir. I Q°parlem ja del dia de Sant Jordi. L'arquitecte patia pj»Saló de Sant Jordi. Amb el pes de la gent que hi haviaperillava d'enfonsar-se», va comentar-me T altre dia unfuncionari del Palau.

14

"li- ,

AMB UN FURIÓS ATAC A LA RAÓ

Tomen els profetesde Papocalipsi

PEDRÓ ALTARES

Tant-se-val que contenars de milers de treballadorses manifestessin a tota Espanya en pau i ordre celebrant

la festa de I'l de maig, la segona en la legalitat.La dreta ressuscita el fantasma de la por

El vil assassinat del jove Andrés Garcia Fernàndez per un comando nazi va despertar l'ira del poble de Ma-drid davant d'un fet tan absurd. : .—....

El terrorisme de cada dia a Euska-?'e! Tet?™ dels «incontrolats» i de leso^des feixistes i el clima d'insegure-

c a r r e r ' s 6 n objectivamentE n a ^ u e s t c o n t e x t n o es"

u recentmunicipal». La imat-

JJf Tierno a la manifesta-estat ràpidament ins-

de la dre-en contra

aparences, sempre és la

A tota

foren 00 eis

a Madrid. Una riuada

orquestra

que va resistir la calor i el cansamentdurant més de tres hores4i mitja. Al fi-nal, excepte la CNT, totes les centralsde classe i els partits d'esquerra s'hiafegiren, sense excepcions, a la con-centració que transcorregué sense unsol incident al llarg de tot el passeigdel Prado per finalitzar a la portad'Alcalà. Ambient de festa sense ex-cessiva crispació. Al final parlaren elslíders. Com és habitual, van estar mi-llors els polítics que els sindicals,aquests semblen no haver superat l'e-tapa d'un «obrerisme» tremendamentsuperficial quan es dirigeixen a lesmasses. Millor Carrillo i Felipe Gon-zàlez que, per cert, intercalaren dueso tres persones a la fila per tal de no

aparèixer agafats del braç. Els foto"grafs de la premsa ultra dretana queesperaven aquesta imatge amb fruïcióes quedaren amb les ganes. • , ,

En un altre lloc de la ciutat es vamanifestar la CNT. Hi assistiren propde 20.000 persones amb presènciaabundant de l'acràcia universitària ipassota. Tampoc aquí no hi va haverincidents dignes d'esment, excepte uncomando ultradreta que fou perseguitper alguns dels presents, malgrat que.anava armat. Es cremaren tambéexemplars d'«El País», per una sèrieque aquest diari va incloure fa unsdies sobre la crisi de la central anar-,quista. Curiosa manera, d'altra ban-da, d'entendre la llibertat de premsa.

Com es veu, el balanç no pot sermés positiu quant a l'absència d'inci-dents. Igual va passar a la resta del'Estat, on només en el Nord es crida-ren eslògans favorables a la violència.Doncs bé, llegint alguns diaris madri-lenyes hom té la sensació que el paísestà com qui diu a tocar de la guerracivil. Sorprenent exercici de prestidi-gitació. Alguns editorial i columnistesconten í no acaben dels mals que as-solen el país, portats per la democrà-cia, clar. En un «totum revollutum»'hom barreja les violacions, el robatoridels cent milions de la Central de Co-rreus, la reaparició de les bandes na-zis, la presència de provocadors pas-sotes a Villalar de los Comuneros i elterrorisme de TETA a part dels punysen alt i les banderes roges de I'l demaig, per a donar la sensació que

aquest país és a punt de l'extinció. Eldiari «ABC», per exemple, porta diver-sos dies que llegir-lo és un passaport al'angoixa. I no perquè el que expliquisigui incert, sinó pel savi, encara quea vegades excessivament groller, ma-neig d'unes dades disperses que, queconvenientment manipulades, sem-blen l'antesala de l'infern. .

Naturalment, no és que les cosesestiguin fàcils, ni que el govern donials ciutadans una indescriptible sen-sació de seguretat amb un programade govern de solucions eficaces. Ni, perdir-ho tot, que moltes actituds d'unapart de l'esquerra semblin estar a l'al-çada històrica dels temps que vivim.En aquest sentit, la permanent pre-sència de provocadors irresponsables,no sempre d'extrema, dreta, en totamena d'actes i mobilitzacions comen-ça ja a ser intolerable per llur actitudantidemocràtica. Però el reconeixe-ment dels problemes del present, in-closa la incompetència governamen-tal, és una cosa i una altra de molt di-ferent la perceptible maniobra de ladreta d'acudir a la por i a la insegure-tat com a elements mobilitzadors con-

tra la democràcia. D'aquí a demanara crits un nou «salvador» no hi ha mésque un pas. De moment, estem en laprimera etapa. A tota orquestra.

Socialistes:centenari i congrés

Durant els quasi quaranta anys declandestinitat dels socialistes mai nofaltaren flors en la tomba de PabloIglesias del cementiri civil de Madrid,El ram de clavells vermells o de rosesera renovat per mans anònimes. Po-ques vegades la policia va aconseguirimpedir que cada dos de maig elsvells militants socialistes arribessin alsever monument funerari. Però hi vahaver un temps que el franquismegairebé aconseguí que el fundador delPSOE i de la UGT fos un desconegutper a una gran part del poble. Avuivoten PSOE més de cinc milions d'es-panyols que recuperaren aquesta «me-mòria històrica» que és impossible es-borrar de la consciència dels pobles.La clandestinitat sembla lluny i, tan-mateix, és encara molt propera...Quasi la meitat dels seus cent anys d'-història els han passat els socialistesespanyols en ella.

Aquest any, la commemoració delcentenari que el converteix en la mésantiga de les forces polítiques ac-tuants a Espanya, ha estat dominadaper la imminent celebració del seuCongrés: el XXVm, segon en l'interiordes de de la guerra civil i primer en lalegalitat. Recordeu que l'anterior, peldesembre del 76, es realitzà en allòque llavors hom anomenava «toleràn-cia» ja que els partits polítics eren peraquells dates il·legals. El tradicionaldiscurs davant de la tomba de PaDWIglesias fou pronunciat per Luis Gó-mez Llorente, per a molts sectors eirepresentant més significat de «i es-querra responsable» l'actual execuo-va. ?

El diputat per Asturias vicepre»-dent segon del Congrés deixà moltfia-res les arrels marxistes del PSOE •»allò consideren cpm un clar avis o»que serà la batalla ideològica a.««u»tejar en el congrés. En el mateix d»en un multitudinari sopar celebrat pl'Agrupació Socialista Madrilenya^lípe Gonzalez realitzà un ^ t e ^discurs en el qual, desprésdar que almenys un 7596 dels d j Wseran nous, va demanar un e«°rvreflexió. Anteriorment, un ffervoritsmilitants assistí al

16

L'executiva del PSOE haurà de retre comptes al Congrés Federal que comença el dial 7.

ment d'una placa a la taverna del ca-rrer de Tetuàn, molt a prop de laFuerta del Sol, on l'any 1879 es fundàel Partido Socialista Obrero Espafiol.Fer als propers dies, hom anuncia lasolemne obertura a la Biblioteca Na-cional, d'una exposició commemorati-va d'aquests cent anys d'història.

La història en el PSOE sempre haestat molt important. S'explica. Unapart fonamental del patrimoni social ipolític comú del nostre poble l'han fe-ta els socialistes. Pesarà en el properCongrés malgrat aquesta militànciaque ha arribat al partit en els dosúltims anys. Les especulacions sobreallò que succeirà són constants. Ladreta mira de reüll el debat que, se-gons ella, s'establirà sobre la retiradao no del terme marxisme del progra-ma. Es quedarà frustrada: poc es mo-dificarà. Per descomptat, no aquestaParaula que, sens dubte hi romandrà,uue hom sàpiga, i fins el moment,només la Federació de Mèxic ha de-

manat la seva revisió. Així que segui-rà on és. . '-

Més interès té la batalla que es do-narà sense dubte en uns altres dosvèrtex: organització i reconeixement ono de tendències. Aquesta últimaté el suport de l'ala més radical, elcap més visible de la qual és PabloCastellanos, que ja llançà fa un mesun explosiu article sobre aquest temai sobre la necessitat de democratitzarun partit que, segons ell, ha perdut laseva tradició interna. No obstant això,alguns observadors considerarien unasorpresa que les tendències fossin reco-negudes. Encara que estan d'acordque el debat serà important. És moltpossible que aquí també hi pesi la his-tòria: en el PSOE hi Han conviscut, isovint polemitzat durament homesideològicament diferenciats. Largo iPrieto són els exemples que hom ad-dueix, entre d'altres; Mai, però, no hiva haver tendències organitzades. Pera molts, la qüestió encara ha de ma-

durar molt més i experimentar-se,sense donar-li encara categoria ofi-cial...

Respecte de l'organització, cal dirque Alfons Guerra patirà una bonaquantitat de critiques. I és possibleque sigui rellevat d'aquesta secreta-ria, La seva manera de fer les cosesl'ha enfrontat amb molta gent quecons idera e x c e s s i u e l seuacaparament del poder. Podria ser, noés segur , que r e n u n c i é s al'organització. Molt més difícil és quesigui desplaçat a una posiciósecundària dintre del partit. Nosembla que això,* avui per avui, siguipossible. Ni, probablement, desit-jable. ,; ' , :: En fi, el Congrés començarà el dia17, Serà un esdeveniment políticd'enome magnitud, no només per alssocialistes. Hom espera ^amb'expectació la reduïda presenciade delegats de Catalunya en uncomplex tema al qual caldrà dedicarespai en les properes cròniques.

Vèncer la por«La por ós reaccionària», així'

s'expressava l'altre dia un significatmembre de l'esquerra. Efectivament,la dreta ho està emprant amb finsclarament acovardidors. Els estemveient aquests dies. També el Congrésdel socialistes serà utilitzat iinstrumentalitzat pels profetes del'apocalipsi als quals presten ajut elsprovocadors de divers signe queaquests dies han tornat a la palestraamb la seva càrrega d'irracionalitat ifins i tot de sang. S'apropa un nouassalt a la raó. •

A cau d'orellar Jordi Pujol i Antoni Gutiérrez no van poder pren-ore la paraula en èl Congrés de la Unió de Pagesos, comestava previst, ia que el president Tarradellas va exigirSol -1??.8 Pa™08 eU a part dels diferents pagesos queflavien d'intervenir. * * ,

• / A l g u n s bancs, com el Banco Popular, estan aconse-conrílíer " r ï * de complexes operacions econòmiques,cent ív ^ è d i t 8 « n * interessos d'un 20 a un 22 perentíaTÏÏa,í8

a8al lut· normalment els interessos oscil·len

ww un 14 i .un 15 per cent

St e?aH80r^r^8 a ^ e s a l ü el gran aldarull que ha provo-^ l'alcaS?111?11**8 ^ t i " 1 8 de comunicació la dimissióLes 8BVOB^.ÍÍS?8 ea els darrers comicis municipals.**• sevS rli t** eBL e l s darrers comicis municipals.ceradehnf/o* 8 sentimentals amb la candidata ter-

tt iu d'ataca rt«la p e f eU encapçalada havien estatja mo-d U t a W 1 ? l a c a m Panya munidpalí fins i tot les

que s oposaven a la guanyadora, en un so-

par previ al 3 d'abril, havien comprat sengles esquellotsper regalar als dos protagonistes de l'afer; així mateix,fou la revista «Comarca d Olot», dominada per membresdel sector dretà de Convergència Democràtica i que haatacat sempre als partits d esquerra, la que va aixecarla polseguera entorn d'aquest assumpte. >•

# ! Organitzat per la Universitat Autònoma de Barcelo-na, el director de l'Institut d'Estudis Internacionals i eldegà de la Facultat de Dret de Belgrad intervindran enunes conferències sobre el sistema polític i econòmic iu-goslau. Aquestes conferències es celebraran a primersde juliol.

# Hi ha un cert malestar a les bases del PSC per lapremura amb què s'han discutit les ponències delíCongrés Federal del FSOE que tindrà lloc a partir deldisset de maig a Madrid. . -.

CINQUÈ ANIVERSARI DEL 25 D'ABRIL

Desil·lusió i desànim a Portugal.MATEO MADRIDEJOS

La inestabilitat governamental i la crisi econòmicareforça el prósidencialismé i afavoreix les pressions

dretanes per a una reforma de la Constitució.El cinquè aniversari de l'anomena-

da «revolució dels clavells» es celebràa Lisboa sota el signe de la desil·lusiói el desànim i la imatge tòpica de laflor marcida. La desil·lusió es xifra enel rememorament d'allò que podia ha-ver estat i no va ser, de la revolucióque s'aturà i després restà frustradaper raons que escapen encara a lacomprensió de molts ciutadans; el de-sànim tenalla als més sensibles sobreles dificultats econòmiques i socials.

El president de la República, gene-ral Antonio Ramalho Eanes, en undiscurs pronunciat a l'Assemblea dela República, fustigà altre cop els par-tits polítics per no concedir al governdel professor Mota Pinto el suport queli cal per a treure el país de l'entre-banc. Els atacs als partits foren acom-panyats per una amenaça quasi novelada d'intervenir més directamenten la vida política.

La situació no ha canviat substan-cialment d'ençà el mes de juliol del'any passat, quan el general Eanes,davant del trencament de la coalicióentre el Partit Socialista (FS) i els de-mocristians del Centre Democràtic iSocial (CDS), destituí al primer minis-tre, el socialista Mano Soares. Desd'aleshores, el govern ha funcionatmercès a la «confiança presidencial».El gabinet de l'enginyer Nobre da Cos-ta, que fou derrotat en el parlamentper setembre, fou substituït pel pro-fessor de Coimbra Alberto Mota Pinto.

En poc més d'un any els portugue-sos han assistit a l'acceptació de lescondicions draconianes del Fons Mo-netari Internacional (FMI) per part dela coalició PS-CDS, a la qual moltsvan considerar «contra natura», a ladesintegració de la mateixa i final-ment al fracàs de dos governs d'ini-ciativa presidencial. Perquè la veritatés que Mota Pinto segueix davant delgabinet malgrat haver estat derrotaten l'Assemblea, per l'exclusiva volun-tat del president de la República, ques'escuda en el pretext de la incapaci-

18

tat dels partits per a trobar una sorti-da més democràtica a la crisi.* LaConstitució portuguesa, en efecte, pro-clama que el primer ministre necessi-ta la doble confiança del president i elparlament.

Aquesta crisi «constitucional» resu-meix les altres crisis que afecten l'e-conomia, els partits polítics i l'esta-ment militar, a les quals cal afegir,com és inevitable, la creixent insolèn-cia de les forces dretanes i reaccionà-ries que reclamen una reforma consti-tucional. .

La inflació, l'aturi les inversions

Malgrat els préstecs exterior, d'a-questa mena de petit Pla Marshallque el país ha conegut des de maig de1978 (750 milions de dòlars), desprésque el govern Soares devalués l'escut

i adoptés mesures dràstiques d'auste-ritat, la situació econòmica no ha mi-llorat sensiblement. La inflació s'acos-ta al 30 per cent, els desocupats cons-titueixen el 13 per cent de la força la-boral i el galopant deute extern, enaplicar-se al salvament d'alguns sec-tors en crisi, no ha injectat nous à-nims eh él sistema productiu. D'altrabanda, les inversions estrangeres, pa-ralitzades l'any 1975 davant del rit-me llavors trepidant de la revolució,no s'han recuperat, i els capitalisteseuropeus i nordamericans insisteixenen la «incertesa política» per a justifi-car llur retraiment, darrera el qual s'a-

" maguen, com és obvi, pressions políti-ques que podrien ser. irresistibles. Elcreixement, no obstant això, esmanté, degut a una conflictivitat so-cial molt reduïda i al baix nivell de vi-da dels treballadors.

Franciscà Sa Carneiro, secretari general del Partit Sodaldemòcrata portuguès.

Àlvaro Cunhal, màxim representant delcomunisme lusità. -

La situació dels partits polítics no£s millor que la de l'economia. El Par-tit Socialista, que sens dubte patí eldesgast del "poder i de l'aliança p™h:

els conservadors del CDS; va haver desuperar diverses prisis internes; i esveié abandonat per alguns dels seusmés conspicus dirigents, uns inclinats^P ,a l'esquerra/ com rexminístred Agricultura López Cardoso, i altrescap a posicions'dretanes, com elsÏSr6, exmmistres Medeiros Ferreira iAntonio Barreto. En l'últim congrés,celebrat a primers dé març, el secre-tari general, Mario Soares, i els seusPnncipais col·laboradors^aconsegui-ren imposar-se a la direcció;-

El Partit Socialdemòcrata, dirigitneL X ^ t a n i 8 t a Francisco Sa Car-SL a ^ molt afectat per les

*ïe8tines< fins el punt que

riíclPluia· es pronunciaren en

v l g ° V e m de Mota Pmt0 * ^riC°nstituir m gnip-Parla-L ï ? 1 ?Ue dóna W in-

les iniciatives presiden-

(PC>' r ú n i c **la dimissió del

la convocatòria8 a Ï M > d'hora< "

més aulat i esverat pel

creixement impetuós de la dreta, la'qual cosa el porta inevitablement amostrar-se circumspecte davant delpresident de la República, el protago-nisme del qúàl li semblà com un malmenor capaç de barrar el pas a lesforces de la nostàlgia. L'estabilitat delseu electorat, demostrada en les elec-cions municipals de l'any passat, po-sen el partit d'Àlvaro Cunhal a cobertde sorpreses.

•'• v? Els inilitars, i:

a les casernes * *'L'estament militar està dominat

pels anomenats «operacionals» o pro-,:fessionals purs, partidaris d'impedir atot preu l'entrada de l'agitació políticaen les casernes. Aquest apoliticisme,defensat pels companys del generalEanes, que el 25 de novembre desfer-maren la reacció termidoriana, enco-breix posicions conservadores; quanno reaccionàries. El Consell de la Re-volució, en el qual vegeten alguns delssupervivents del Moviment de les For-ces Armades (MFA), està pràctica-ment supeditat als designis del presi-dent de la República.

La situació de l'anomenat «grupdels nou», dirigit pel comandant MeloAntúnes, que fou ministre d'Assump-tes Exteriors, reflecteix amb for-ça exactitud el camí recorregut fins ala «recuperació capitalista» que de-nuncia l'esquerra i el «restabliment del'ordre en les casernes» que ha deixatfora del jop polític a la majoria delscapitaes que protagonitzaren el copd'Estat del.25 d'abril. Melo Antunes iels seus col·legues, que en l'estiu del75 donaren suport a les posicions mo-derades del PS enfront de la plenamarrevolucionària, es troben avui virtual-ment desbordats per la dreta i reduïtsa la impotència. «L'acció passiva en elsi de TOTAN per preservar la neutra-litat de Portugal enfront dels dosblocs», preconitzada pel comandantMelo Antunes, ha estat pràcticamentliquidada per la promoció dels oficialsl'atlantisme dels quals és notori. Perdescomptat, l'extrema esquerra mili-tar, la figura més representativa i xo-cant-de la qual fou el comandant Ote-lo Saraiva de Carvalho, es troba apar-tada del servei quan no condemnadaper activitats «subversives».

L'ofensiva dels«reformadors» ~"

No ós fàcil orientar-se per aquestlaberint i molt menys fer vaticinis so-

bre el futur immediat del país veí. Lasolució electoral, que. hauria estat tèc-nicament possible l'estiu passat, quanel cessament de Mario Soares, estàpràcticament descartada després delrespir de noranta dies concedit al go-vern Mota Pinto per voluntat expressadel cap de l'Estat. Així hom impe-deix aparentment que la dreta i totsels nostàgics obtinguin beneficis ex-traordinaris i electorals de la crisi .econòmica,,el desencís generalitzat ila confusió política. ,.., .

Personalitats polítiques que s'auto-defineixen com «moderades i refor-mistes», que no són altra cosa que dis-sidents del PS i el PSD acaben de pu-blicar un manifest per a una «Federa-ció Democràtica i Reformadora», quevé a ser com «el partit.del president».Els signants del manifest es pronun-cien «contra el conservadurisme re-trògrad, l'immobilisme dels poders es-tablerts i l'aventurisme revolucionaritotalitari», però darrera d'aquesta re-tòrica s'amaga el propòsit força pro-saic de modificar les regles del joc, re-forçar els poders del president i modi-ficar la Constitució per a enderrocarels obstacles constitucionals que im-pedeixen canviar l'orientació del rè-gim. : .' .•'.,"\,.. /. • ,•:. '. ... • ..,:;

; La Constitució proclama que les na-cionalitzacions de 1974 a 1976 cons-titueixen «conquestes irreversibles dela classe treballadora», i una llei vota-da pel maig de 1977, quan Mario Soa-res estava al poder, enumera els sec-tors de l'economia que són vedats alcapital privat, que representen si fano fa el 25 per cent del producte inte-rior brut. Per tant, el canvi de rumbpolític a la recerca de l'estabilitat, enfavor del qual pressionen els interes-sos estrangers i els negociadors del-Mercat Comú, exigeix la reforma dela Constitució. •

Diversos camins s'obren davant delpresident Eanes, des del recurs, a lesurnes per a una elecció presidencialque esdevindria un plebiscit fins al'espera normal del final de la legisla-tura, passant per un improbableacord entre els partits. En qualsevolcas, l'entusiasme revolucionari, la tanesmentada transició al socialisme hanpassat a la història, una història tanbreu com apassionat El deteriora-ment de la situació és tan alarmant

. que ningú no parla de fer la revolució,sinó simplement de conservar les lli-bertats. •

19

DE L'ATAC FRONTAL A LA GUERRILLA

Els comunistes francesosvan de CongrésGILBERT SANS

* • •

El Partit Comunista Francès celebra aquest cap de setmana elseu 23 Congrés. Poques novetats; el projecte de resolució mantól'anàlisi del PCF sobre el «viratge a la dreta» del PartitSocialista, la fórmula segons la qual el balanç dels països -socialistes seria «globalment positiu» hi figura també.

Es aquesta famosa fórmula que jahavia posat problemes amb diversoscentenars d'intel.lectuals membresdel partit. Segons el PCF, l'imperialis-me, enfront dels combats dels pobles,no té més que una sola sortida de so-cors, la socialdemocràcia. Per aadaptar-se a là crisi, a la burgesia lical un poder estable, el qual a Françapassa «per l'obtenció, sota una formaò una altra, del concurs del Partit So-cialista en l'aplicació de la política an-tisocial i antinacional del capital. £1PS ha obert la porta a aquesta pers-pectiva i s'ha compromès en la crea-

-perquè I1Honorable norep en audiència elsdivendres?»

-Perquè els divendres llegeix

AMI*ï/ RO/ÍC/

ció de les condicions per a realitzar-la». Frase dura d'escriure, a fe! .

La contestació en els rengles delPartit Comunista Francès s'esborra.La guerra de guerrilla interna substi-ttueix l'atac frontal extern. Conseqüèn-cia lògica de la desfeta de l'esquerraen les darreres eleccions, aquestacontestació, essencialment intel·lec-tual, estava dividida entre el filòsofmarxista Louis ALTHUSSER, que re-clama en principi democràcia per aun corrent esquerrà i leninista, i l'his-toriador Jean ELLENSTEIN, partidarid'un acostament als socialistes. Ambaltres comunistes contestataris,aquest darrer participa actualment enel llançament de la revista «Mainte-nant» junt amb militants autogestio-naris i alguns membres del PS; objec-tiu: crear la tribuna unitària de laqual tota l'esquerra en té necessitat.D'altra banda, 19 personalitats cone-gudes de la Resistència han dimitit de

/l'Associació (comunista) d'AnticsCombatents de la Resistència en soli-daritat amb Charles TULON, l'anticcap de Franctiradors i Partisans du-rant la segona guerra mundial, anticmembre del Buró Polític, i exclòs del

, Partit. Però l'ombra de Tillon noaconsegueix gaire esborrar l'últimgran èxit diplomàtic de GeorgesMARCHAIS: el popular vinater delMidi, Emmanuel MAFFRE-BAGUÉ,President de la Cambra d'Agri-cultura del Languedoc-Rosselló, an-tic President dels productors de vi detaula (el mal vi francès) serà candi-dat en bon lloc en la llista del PartitComunista per a les properes eleccio-nes europees. Maffre-Bagué, occitàconvençut i catòlic practicant, reforçaconsiderablement la nova orientaciónacionalista, antieuropea i s'oposa,prioritàriament, a l'entrada d'Espan-

Georges Marchais, secretari generaldel PCF, prepara el Congrés del seupartit. Al costat, Roland Lerroy.

ya en el Mercat Comú. Els bretons te-nen menys sort: Georges Marchais hadesautoritzat, públicament al conjuntdels comunistes bretons en lluita con-tra la implantació de centrals nu-clears. Un elegit comunista ha decla-rat en resposta «tot i així caldria teniren compte l'opinió de la població». Pera Louis LE PENSEC, diputat socialistabretó, les coses són encara més clares«El PCF ha fet defecció en el combatantinuclear». . . /.' " .

Una vegada l'oposició, interna a »direcció estigui aclarida, les eleccionseuropees i la preparació del .iCongrés esdevenen els objectius prin-cipals dels dirigents comunistes irancesos. D'aquí vé la intensificació fle xcampanya «patriòtica» i ^ ^ r lya, malgrat la clara deserció de nou»brosos militants observada en les w

1 nions de cèl·lules. El «reequilibn»l'esquerra, essencial als ulls aeamunistes, demanarà altres de

. potser, una altra pràctica. Adluntarisme no n'hi haurà P?u\,aC.conseqüències de l'actual línia <s

! tuació proposada pel PCF Pode.npcF

de dubtós resultat per al prop1•i per al conjunt de esquerra, "^sa. • . .* .

20

BOMBES, ASSASSINATS-,

El terrorisme arribaa CatalunyaFRANCESC NAVARRO

Fins ara Catalunya era una excepció en allò que els experts enterrorisme anomenaven estratògia de la tensió. El terrorismeera un fet aïllat en el marc de la nostra societat. Però desprésde les eleccions municipals aquest feia la seva inesperadaaparició. V -

Ford d'Avinguda Meridianà-Buena- .ventura Munoz, un altre explosiu a laagència de col·locació de la Bordeta,un explosiu en els locals centrals del _PSC a l'Avinguda Francesc Cambó i fi-nalment per ara, un altre feia explosióen la Mutualitat Siderometal.lúgicade Barcelona. El terrorisme haviapassat per la ciutat. . •

La grapada ,del GRAPO

La majoria d'atemptats realitzats aBarcelona havient estat reivindicatspel GRAPO, l'estranya organització jque havia fet la seva aparició a Bar-t

rt'lOÍ,començà el dilluns vint-i-tres|Q aürü quan poc abans d» les sis de làmatinada dos homes joves i una donaS? a p a r i c i ó a l'andana de l'estació«e bants-Avinguda de Roma i a punta°e Pistola desallotjaren-als empleats i

DrLPr?tCa 8 ? n t que a a ( ï u e l l a hora era

eS •' c o l l o cant a continuació uns2>siu S a la cabina de comanda-^ e t a ^ L 1 ^ 1 1 ^ desPr** quedavacadena. P^era^ anella de la

1 ^ ^ i ú teniadel **&

n E 8 p l u g u e 8 '^ a l e 8 S e t"d eJ 0 V e s e n t r a v e n a

P0C8

P o d i a imaginar-T oí va P ^ ^dependent i la dona,

que en aquell moment estava com-prant, no van poder reaccionar, trestrets i Manuel era ja pràcticament ca-dàver,, mentre que els assassins fugienen el cotxe matrícula de Barcelona3670 S que poc abans havien robat.Era el primer assassinat d'un homeescollit pel poble. La indignació ja era•palesa en els ambients ciutadans i el |->p|;:.^^^seu enterrament fou un acte d'afirma- BiÉfeSÜíSció democràtica i de rebuig del terro-risme.

Però aquest no descansava. Encarano havien passat vint-i-quatre horesquant la comissaria de policia situadaal carrer Malats de Sant Andreu eraametrallada quedant greument ferit elcentinela Rafael Gómez Cobacho quemoriria tres dies després. Era el puntàlgid de l'escalada que encara tindriacontinuació. Un explosiu a l'Agència

QUI SÓN ELS TERRORISTESBàsicament dues organitzacions han estat les que han reivindicat els

atemptats ocurreguts a Barcelona en els últims anys. La triple À, de caràcterfeixista i l'estrany GRAPO. ' ; f t

-AAA (Alianza Apostòlica Anticomunista), és la transposició a Espanyad'un grup que es va fer molt famós en els últims temps de Estela Perón a Ar-gentina» Segons el diari «ABC» (21-1-77): «La triple A celebra un congrésanual (...); és una organització anticomunista; els orígens de la qual calcercar-los en l'any 1966 al crear-se la Liga Mundial Anticomunista a Coreadel Sur. (...) El primer país on apareix la triple A ós Argentina, en juliol de1974 (...) a Espanya i amb les sigles AAA apareix un grup a Granada pel de-sembre de 1976 (...); un altre grup amb el mateix nom sorgeix a Córdoba elsis de gener. (...) el 18 de desembre del 76 es té la notícia a Barcelona de l'a-parició de la Alianza Apostòlica Anticomunista que amenaça de mort a MarcPalmes». Aquest grup va reivindicar la matança dels advocats laboralistesdel carrer d'Atocha a Madrid, la bomba que matà al porter de l'edifici del«Papus» a Barcelona i durant els anys 1975-76 i 77, diversos assalts a Asso-ciacions de Veïns i entitats culturals de Catalunya; del setanta-set ençà, lesseves accions han estat més esporàdiques encara que amb més violència.

- GRAPO (Grupos Antifascistas Primero de Octubre). Prenen el nom deldia en què varen fer els primers atemptats, el primer de octubre de 1975 enquè, mentre a la Plaça d'Orient de Madrid tenia lloc una manifestació d'«dn-quebrantable' adhesió al Caudillo Franco» mataven a tres policies en dife-rents indrets de Madrid. L'organització ha estat qualificada reiteradamentcom a braç armat del Partido Comunista de Espaia (reconstituido) queprové d'una escissió del PCE esdevinguda a l'any 1964. L'OMLE (Organit-zació Marxista Leninista de Espanya) és el nucli fundadonal del PCE (r) queja en el seu primer congrés fundacional (març de 1974) especificava com aprimera tasca central «preparar-nos i preparar les masses i lluitar contra elfeixisme fins a enderrocar-lo mitjançant la lluita armada». Els Grapos hanestat sovint considerats com a instruments dels serveis secrets i de les orga-nitzacions desestabilitzadores. El cert és que els seus principals atemptatshan estat fets en moments claus del procés de transició democràtica. El se-grest d'Oriol i de Villaescusa poc abans del Referèndum de la Reforma,atemptats contra militars durant la discussió constitucional, assasinats de po-licies, són els seus actes més «notables». Van fer la seva primera aparició aCatalunya l'onze de febrer de 1977 amb la mort d'un policia a Pubilla Casas.

dels GRAPOS hom esperava una ofen-siva terrorista de la dita organitzacióperò el que no era d'esperar és queaquesta tingués Hoc a Barcelona on elGRAPO no havia actuat mai amb assi-duïtat. El terrorisme a Barcelona, Ue-

-vat dels casos de Viola, Bultó i d'al-tres, era un fet aïllat i mai no haviapreocupat massa la classe política ca-talana.

Bombes i bombersal PSC

Aquesta despreocupació es feia pa-lesa en la manca de mesures de segu-

Manuel florentín Pérez, regidor assas-sinat pel GRAPO. ; > . '

celona l'onze de febrer del setanta-seten l'atemptat que costà la vida a unpolicia en el metro de Pubilla Casas.

L'agència Europa-Press passava lesfotografies de quatre persones que se-gons la policia, havien estat identifi-cats com membres del GRAPO quehavien realitzat els atemptats.Aquests eren, Alfonso RodríguezGarcia, Carmen López Enguita, RaúlCalero Arcones i Maria del CarmenLópez Sànchez. Casualment aquestespersones eren les que, també segonsla policia, havien realitzat els últimsatemptats del GRAPO a Sevilla, Ma-drid i Vigo, a vegades el mateix dia enllocs tan diferents. Què passava? ElGRAPO no tenia altres militants* o lapolicia no tenia altres fotografies, tot

. pot ésser.Desprès- de l'estranya mort a Ma-

drid de Delgado de Còdex, màxim di-rigent del PCE (r) i presumptament

22

Rafael Gómez Cobacho: a qui beneficiaaquesta mort?

retat dels partits polítics catalans, laqual cosa permetia que un artefactefes explosió en els locals centrals delp s d . v •;• \ / \ • : ; ' . ' • A . . ; ' : . ' • . . . : ' , • • •

Hom supÒBsa que algú entraria mi:rant el dia a la tercera planta de l w -fici «Nadir» on té la seva seu el Partitdels Socialistes de Catalunya. Un pa-quet es dipositava en l'habitació onestan els arxius i feia explosió a la nit.Aquesta era la primera impressióquan per a tothom estava clar que na-via-, estat una bomba, de rellotgena,però poques hores després això fiav».d'esser abandonat: ni rastres fiu»rellotge-despertador, bàsic per a gconfecció d'un artefacte d'aquest wpus. Doncs goma-2? ?odria;óssejjró això significava que algúhaver entrat durant la nit ilo, no obstant l'escassa mat-l'explosió ^els veïns iioesjvan e^rar, ni tant sols el vel que dorm nflr

a paret amb el local del PSC, i que ca-sualment és el xofer oficial del Presi-dent Tarradellas— desaconsellavaaquesta teoria; l l a policia i els diarises van despenjar amb la hipòtesi queera una bomba incendiària, però, ni lapintura metàl·lica dels arxius es vadesprendre ni tot el voltant del local,papers i fusta bàsicament, es va cre-mar com havia d'ésser normal. Quintipus d'explosiu fou utilitzat? De qui-na forma es va introduir al local? I laprincipal pregunta, qui va ésser? to testà fins ara. sense resposta i proba-blement trigarà en tenir-la. Ningú noho ha reivindicat i és probable queningú no ho faci. Tan sols la sort vaevitar que la tragèdia fos major, jaque la dona de la neteja va canviar elseu horari habitual aquell dia, la qualcosa va impedir que estigués al local al'hora de l'explosió. Un nou cas «Fa-pus» podia haver esdevingut.

L'escaladadesestabilitzadora \

Després d'aquesta setmana deses-tabilitzadora es tem que l'escalada nos'aturi. Llevat de la bomba al PSC i al-tres fets aïllats, el cinturó de Barcelo-

El PSC no es va escapar de l'onada terrorista.

na —bàsicament el Baix Llobregat—està servint d'àrea de l'acció terroris-ta. Les poblacions on han guanyat lesforces populars en les últimes elec-cions estan assaltades per aquesta fe-bre terrorista. En un article d'aquesta

revista Emili Giralt analitza a quèobeeixen les accions terroristes. Ca-talunya que fins ara semblava exclosade la pendent desestabilitzadora, potentrar en ella si no es posen les condi-cions necessàries per a evitar-ho, •

Porta dels bergants RAMON BAENHS

Defensa moral de TarradellasEl nombre dels imbècils ósinfinit. La Bíblia. .

Quan l'any 1892 el senyor Peinador era a punt de re-bre garrot, en una de les darreres execucions públiquescelebrades a Barcelona, el botxí Nicomedes Méndez liva demanar perdó abans d'anar per feina^

-Perdó? Sí que estàs d'ullera -que li va contectar elsenyor Peinador., El senyor Peinador devia ser un assassí, si ens hemoe guiar pel veredicte de la justícia del temps. De seguren canvi que no era cap imbècil. .

Tampoc Tarradellas no s'assembla al caguetes de Ni-

ÏÏ Ni el nombre infinit d^seus criúcs 8enyor

deiTarradeUas fa exactament allò que el nombre infiniteis seus crítics fan quan poden, quan volen, o quan els

"o aeixen fer, i deixa de fer allò que el nombre infinitho Ai 8 no *a n Quan no poden, no volen o no elsrricruflc f ifer* T a r r a d e l l as s'apunta grans victòries pi-yen A • C o m e^ n o m ^ r e infmit dels seus crítics guan-de vot010118 de ParticiPaci6 ridícula i amb un nombrediíufim qUe p e r p o c no és t a n irrisori com el dels seusfoona? ? °P°nenta. Tarradellaa es deixà portar per ladeixà* f1 ta l c o m ei nombre infinit dels seus crítics es

— ttae^RepúhHrn A« c o p i s e n s e a v i 8 a r # Tarrade-

llas practica la unitat, tal com el nombre infinit delsseus crítics practica el consens, de nom i de fets o«només» de fets. Tarradellas brama contra el 6 d'octu-bre (com ha fet del 6 d'octubre ençà); tal com el nom-bre infinit dels seus crítics hi bramen contra (de leseleccions de juny del 77 ençà). Tarradellas brama enfavor i en contra de les diputacions provincials i en fa-vor del poder, que és ell; tal com el nombre infinit delsseus crítics bramen en favor i en contra de les presèn-cies comarcals i en favor del poder, que volen ser ells.

Una diferència, positiva per Tarradellas', és que ell fala feina sense demanar perdó a la víctima, no fos casque la víctima amb la seva resposta demostrés noservíctima sinó senyora. Una aítra diferència, negativa'peral nombre infinit dels seus crítics, és que es queixen queTarradellas fa la feina sense demanar permís p perdó,com si* demanant permís o perdó la víctima agraís lafeina que li fan.

Els assassins, el delinqüents, els animals destructorsde lleis i el senyor Peinador agraïm al senyor Tarrade-llas que gasti destral ben esmolada i que el cop siguisec, mut i elegant. I escopim a la closca pelada delnombre infinit dels. seus imbècils i destralers, i a la dela toia del Nicomedes Méndez, que amb els perdoni ivoteu si us plau, encara ens en farien dir una de crespaen l'hora, tan delicada, de la nostra mort de cada dia.

23

Tribuna

El terrorisme i f estratègiade la inseguretat

Desprès dels darrers fets terroristes(l'assasinat del Conseller Municipal, labomba al PSC i les altres a diferents ofi-cines) hom es pregunta quina és la pre-tensió i els objectius d'aquests fets i na-turalment, dels seus autors. Tanmateixhom es pregunta quina és la tasca que laPolicia i en particular els Grups Antite-rroristes, duen a terme, especialmentdesprés de la mort del fins ara conside-rat màxim dirigent del GRAPO,

Per entendre aquests fets i la seva in-cidència en la vida política de. l'Estat,així com la seva incidència en el procésd'aprofundiment democràtic, cal analit-zar encara que sigui breument els ele-ments que integren allò que els criminó-legs dedicats ai terrorisme, anomenenl'estratègia de la inseguretat.

En tot procés de canvi vers la demo-cràcia i en especial en aquells estats enels qual la incidència dels Partits d'Es-querra és important, i, per tant, l'accésal poder per part de les classes popularsviable, es prepara un pla de reacció quepermeti als anomenats «poders fàctics»en els quals s'inclouen els .interessos deles grans potències i en concret els paï-sos de l'Aliança -OTAN-) controlar lademocràcia. És a dir minvar la seva ca-paritat d'aprofundiment. Un pla d'actua-cions que és diferent a cada Estat i quecomporta unes estratègies distintes. Perexemple, als països latinoamericans, elcop d'Estat és el procediment més ràpid

A Europa els estatregues de la insegu-retat utilitzen altres mecanismes i for-mes d'actuació, car els costos socials,econòmics i polítics d'un Cop d'Estat sónmassa importants per a decantar-se capa aquesta actuació. Tanmateix una in-tervenció d'aquesta mena podria crearuna reacció social dels ciutadans euro-peus no afectats pel Cop, radicalmentoposada als interessos del sprovocadors.

Així doncs, cal plantejar una altra es-tratègia, una estratègia que permeti elcontrol de la democràcia i el procés delseu aprofundiment dés d'una perspecti-va en la qual la utilització de la violènciai de la mitologia de la mort preténcrear en els ciutadans una situació per-sonal d'inseguretat.

Naturalment hom pot preguntar-se sila situació dels nostres veïns italians i lad'Espanya té quelcom a veure, sobre tot

EMUI GIRALT i GUARRRO •

* Emili Giralt, director de l'escolade la Guàrdia Urbana

pel que fa a la situació de la violència iel terrorisme. Ben segur que sí. Si femun senzill repàs a les dues situacionsveurem que en els dos països s'ha donatuna situació en la qual l'esquerra ha es-tat (a Itàlia està) a punt de l'accés al po-der a nivell de l'Estat i ha accedit al po-der municipal. Es a dir, l'esquerra avan-ça i en el seu avenç aprofundeix la de-mocràcia, ja sigui a nivell municipal,com a nivell de l'Estat

Aquesta anàlisi de là situació a Itàliaés simplista, ben segur, però si reflexio-nem sobre els efectes de l'estratègia dela inseguretat veurem que no estan mas-sa lluny les comparacions.

Tot canvi polític i social provoca en elmón intern de cada ciutadà una sèrie dereaccions psicològiques d'inseguretatEls models normatius i relacionals quefins aquell moment eren vàlids resulteninestables, primerament, i després lapròpia dinàmica del canvi els torna In-servibles i cal cercar nous models de re-ferència. Si el nou model aconsegueixdonar seguretat I estabilitat emocional,els ciutadans tendiran a acceptar-lo. Sipel contrari, els models oferts són inesta-bles o creen la sensació d'inseguretat (1)els ciutadans poden replegar-se i optarper aquelles postures que ofereixen se-guretat, ordre i disciplina social com abase del seu programa polític (normal-ment, les postures dretanes).

L'estratègia de la inseguretat té com afinalitat bàsica dos efectes: el pruner, elcontrol de la democràcia i el seu procés

d'aprofundiment mitjançant la seva inci-dència en els mecanismes psicològicsque condicionen el vot (el tan esmentatvot de la por) i en segon lloc la seva inci-dència en les FFAA i forces policials (víc-times importants de les actuacions te-rroristes) les quals veuen en perill fins itot la seva seguretat personal (democrà-cia = desordre, caos... poden pensar) ipoden condicionar els avenços sociopolí-tics al fantasma de la desestabilitzadó,de la regressió, del Cop dEstat. •

L'estratègia de la inseguretat afectaquelcom quotidià i necessari com la se-guretat personal. No és quelcom que s'-hagi de dirigir en una determinada èpo-ca preelectoral. Cal una. dosificació del'agressió, de la violència, car nomésamb un reforç constant l'efecte perdura.Ara era un bon moment. À Catalunya unpercentatge important dels Ajuntamentssón en mans de l'esquerra (bàsicamentPSC-PSUC), d'una esquerra capaç de fersortit als Ajuntaments del marasme de40 anys de franquisme i tres d'UCD. Ésa dir, som al principi de la utilització delpoder' municipal per a realitzar canvisirreversibles en la vida municipal, en laconvivència ciutadana. No es estranydoncs, que el terrorisme hagi actuat ara.No és estranya la seva direcció: un regi-dor, el local 4el Partit majoritari (laimatge del canvi) i les oficines del Minis-teri de Treball (Ofidnes del Servei decol·locació). :- .

Els efectes del terrorisme no són no-més les destrosses físiques i materialsque fa, ni tan sols les pèrdues de videshumanes (per més importants que si-guin). Els efectes més importants estanen el desànim popular, en la por, enaquesta inseguretat psicològica que ensreforça les pors de sempre, en les qualsde petits vàrem ser educats, la por a janostra pròpia autonomia personal, ina*vidual i la por a unes relacions socialscreatives, dinàmiques. Els efectes soürela inseguretat psicològica poden ser ta-llats, controlats. Per això cal un procésd'informació, de comprensió, de w»política a fons. Les soludons ?per no dir polidals, del terrorismeeficaces després d'aquest procés de com-prensió, abans es convertiran en ugtranquil·litzant, car només cauran

(tr"executors, a cops moguts per un *VP™sentiment revolucionari, però a la n »nipülats per aquells mateixos que cw»baten.

Entre

•k-:

i ••«•*<»—«**»•*:-* ;»

Ara fa just vint-i-cinc anys que Maria Matilde Almendros es va incorporar a RàdioNacional. Ha esdevingut allò que se'n diu una de les veus llegendàries de la

radiofonia espanyola i catalana. A més de les nou hores diàries que presta a les tresemissores estatals (Ràdio Nacional, Peninsular i Ràdio 4), encara dedica els caps de^ setmana a representacions de teatre clàssic català per comarques amb la seva

pròpia companyia i està a punt de començar el rodatge d'una sòrie televisiva per a la pròximatemporada que co-protagonitzarà amb Joan Capri v

J L ? * d u r i ' L'únic que vull és podercontinuar així encara molt temps. NoJÏÏfcCap g a n w de *>•»». Què faria,

h Tota la vida he fet el ma'^ des del comença-

als anys a Manresa, fentr 1 Cercle

^ ^ a l T e a t r e A p o l o i^Conservatori. Als tretze

v a i ? d e b u t a r a R a d i ° M ^ -? *1*UIMI comèdii1 *i e m p r * t o t •"««•

g B - i i m · ^ v a i «Manresa i vaig foíde teatre W Spro-

Ferrer». Vam vol-

tar tot Catalunya fent teatre castellà i,quan ens donaven permís, en català.Em vaig professionalitzar totalmenten instaliar-me l'any 1953 a Barcelo-na. El meu debut barceloní va ser alRomea amb una obra de Josep Mariade Sagarra, «L'amor, viu a disposa».Era la companyia estable de la casa,amb 25 o 30 persones i una tempora-da seguida de nou mesos. Vaig co-mençar a tractar les grans figures delteatre català: Maria Vila, Emília Ba-ró, Teresa Cunillé i fins i tot les noie-tas que començaven amb algun paperde poques paraules: Julieta Serrano,Núria Esport... De seguida em van ve-nir a buscar de Ràdio Nacional. Hi

havia un quadre d'art importantissimi s'hi feia un teatre radiofònic d'altaqualitat. L'any següent, el 1954, jam'hi vaig incorporar com locutora fi-xa, però compaginant-ho amb el tea-tre. Sempre compaginant-ho tot.

Quan inaugurava totsels teatres de butxaca

La carrera radiofònica comportauna popularitat més extensa que laque pot conferir el teatre. Potser peraixò el nom de Maria Matilde Almen-dros s'associa més a la feina de locu-k.tora que a la d'actriu. I no obstant V

25

són dues vessants que encara ' aramanté d'una forma indivisible. La tra-jectòria teatral ha estat tan carregadaò més que l'altra.

— A Barcelona va haver-hi una èpo-ca que semblava que em dediqués ainaugurar teatres de butxaca, comsé'n deia aleshores. Vaig intervenir enla primera representació de l'Alexis,amb l'bbra de Xavier Regàs «Camara-

>da Cupido» adaptada d'un autor rus.Érem una companyia formada ambmolta il·lusió per Emília Baró, PaquitaFerràndiz, Joan Capri, Joan Velilla,Pere Gil, etc. Després vaig inaugurarel Teatre Candilejas amb «Alcoba nup-cial», de l'holandès Jan d'Hartog, iamb aquesta obra vaig debutar a Ma-drid, al Teatre Valle Inclàn. Tambévaig inaugurar el Teatre Guimerà delcarrer del Pi amb l'obra de Josep Ma-ria de Sagarra «El pobre d'esperit i elsaltres». Per cert, hi feia de dama joveuna noieta que començava: Núria To-rray... Amb una altra obra de Saga-rra, «La fortuna de Sílvia», vaig guan-yar el premi d'interpretació al Festi-val de Teatre Llatí de 1961 que s'or-ganitzava al Romea i en el que com-petien companyies de tot Espanya iEuropa. Al Candilejas m'hi van conce-dir el premi de la crítica a la milloractriu de l'any per «Alcoba nupcial».L'any 1969 vaig tenir el premi a lamillor obra estrenada el Diumenge deResurrecció amb «La atareada del pa-raíso» en versió de José Maria Pemàn.També m'han donat premis del públicbarceloní com la «Dama del Parai-gües» o la «Font de Canaletes», la Pla1

ca de Sant Jordi de l'Ajuntament deBarcelona, l'Antena d'Or a la millorlocutora espanyola, el Premi Ondaspel programa «Espana para los espa-fioles»... Tots aquests premis em fanmolta il·lusió, perquè en ràdio o enteatre no et queda res del que hasanat fent, no és com quan escrius unllibre i sempre el pots remirar. A mi,la constància que em queda de tot allòque he fet són aquests premis i els re-talls de premsa. Per això són moltmés d'agrair.

Encara que no se'n parli massa, téactualment companyia teatral pròpiaamb la qual recorre tot l'any les co-marques catalanes amb obres clàssi-ques, sense deixar en cap moment lafeina quotidiana a la ràdio. Quan larepresentació s'escau prop de Barce-lona, surt al vespre després d'haveracabat a la ràdio, amb les vint perso-nes de la companyia. Els dies delleure del cap de setmana permeten

26

d'oferir representacions en comarquesmés allunyades i les vacances d'estiud'anar a fer «bolos» al País Valencià oa les Illes. Així s'ho té muntat. I queduri!, diu. /•

Les obres que representem més enaquests moments son «L'Hostal de laGlòria», de Josep Maria de Segarra;«Terra Baixa», d'Àngel Guimerà i «LaDida», de Serafí Pitarra. Són un tipusd'obres que segueixen tenint molta vi-gència. I el teatre en general tampocno ha estat mai tan en crisi a comar-que com a Barcelona. Als vells elsagrada de recordar aquests autors iels joves els descobreixen amb moltd'interès.

Locutoraamb rècord

En el terreny de la ràdio, ostentaun rècord espanyol absolut, el de per-manència en antena del programadiari «Espana para los espanoles» queella protagonitzava i que va durartretze anys i mig. Era una emissió d'o-na curta per als emigrants d'Europa iAmèrica, precursora en el camp del'emigració de l'èxit popular de l'ac-tual «Encarna de noche», per exemple.

Aquest programa m'ha deixat unagran satisfacció du cosa meva. Jo hofeia tot, sense cap guió previ. Impro-visava cada dia. Llegia les cartes delsemigrants, els missatges dels fami-liars, programava la música que elsagradava... M'ha deixat milers decartes i un, ressò arreu del món.

Simultàniament al protagonisme en«Espana para los espanoles», va ser laprecursora en la introducció del cata-là a les emissores estatals. Semblaabocada, dec id idament , acompaginar-ho sempre tot.

És cert que vaig ser la primera afer coses en català a Ràdio Nacionalen el programa «La veu de la sardana»que s'emet des de fa 22 anys. Primervam començar a dir els títols de lessardanes en català. Com que no ensvan cridar l'atenció, vam començar adir els noms dels pobles també en ca-talà i després els de les cobles... Delprimer programa radiofònic íntegra-ment en català, «Paraula i pensa-ment», jo en vaig ser la locutora.Després ja no he purat de fer progra-mes en català. Em vaig incorporar aRàdio 4 des de la fundació, hi col·la-boro en el programa d'Enric Frigola«Temps Obert», tres hores seguides enantena cada dia. Ho faig a més del

meu torn diari de sis hores perquè hede seguir gravant «Paraula i pensa-ment», «Moda» (ràdio Peninsular), «Lamúsica» (Ràdio 4), «Artés y letras»(Ràdio Nacional), «La veu de la sarda-na» (Ràdio Nacional, Peninsular i Rà-dio 4), «Novel·la» (Ràdio 4), a més defalques i mencions per a d'altres pro-grames.

Les dones nodirigeixen programes

Malgrat el seu pes radiofònic i elsvint-i-cinc anys a la casa de les ràdiosestatals, no li ha estat mai oferta ladirecció de cap programa. De locutorabrillant a responsable d'un programasembla haver-hi un pas no determinatper l'experiència ni per la qualitat dela feina prestada.

No hi ha gaires dones que dirigei-xin programes. No està pas prohibit,però no hi ha dones directores. Aixòno ós pas nou. Si altres dones s'obris-sin camí a la ràdio i jo no, potser m'-ho plantejaria. Però no n'hi ha capiper tant no m'ho plantejo. És un fetque fins i tot els noms dels locutorssonen més que els de les locutores.

ikh

A la televisió hi torna ara a fer dco-protagonista. Amb Joan Capn.rà un retrobament amb les carner" >que també té força apamades.• Si noi, també vaig inaugurar tol*visió a Barcelona. Hi feia *****blicitaris en directe. Encara que wbli impossible, els «spots» es j" ^da vegada i en directe... Des «.» ^col·laborar a un programa qi àb«Me caso con la música» ai

It'f.-V3»*

i**NW3V,i

1Tv*^

li8*!.^1

5*«< t>

í^&aífii••^r-

•iíi

sí;

11 • — m —

Escolà, en vàries obres de teatre tele-visades i de forma estable durant cincanys al «Mare Nostrum». En el campdel cinema recordo amb molta satis-facció el meu paper de comtessa deGüell a la pelicula «Gaudí», del direc-tor Josep Maria Argemí »mh el qualvaig intervenir després en una altrade les seves pel·lícules, «Cristina». AmbJoan Capri he fet «El azar se divierte»i «En Baldin de la costa». Amb Ger-màn Cobos vaig filmar «El àngel estàen la cumbre» i amb Fernando Fernan-Gómez «El triangulito». I vaig partici-par en una coproducció italiana quees deia «El gran amor de mi vida» i en«Las aventuras de Taxi Key» amb Ri-card Palmerola, pelicula que encaracorre en versió de 8 mm. I...

I fins i tot vas ser candidata a dipu-tada per Convergència Democràticaen les eleccions del 15 de juny de1977.

Oh,, això va ser perquè m'ho vandemanar els amics de Manresa i jo nodic mai que no. Però vaig accedir amb :la condició de posar-me als últimsllocs de la llista i no sortir, tal com va 'passar. A les últimes eleccions em vantornar a demanar de participar en al-guns actes públics de Convergènciaperò ja no vaig poder per falta detemps. •

27

ler DE MAIG

Perquè clamen els treballadorsFBANCESC BAIGES

Ja fa anys que I'l de maig ha deixat de ser una festa de suport sumísal govern amb «la demostración sindical del Bernabeu» per a

convertir-se en una demostració sindical real contra la política delgovern. Fa 93 anys els treballadors de Chicago donaven origen a

aquesta jornada.

Madrid i Barcelona comptaren ambles manifestacions més nombroses. Alvoltant de les tres-centes mil personesen ambdós llocs omplien els carrerscridant les seves reivindicacions. Rei-vindicacions que no estan, encara quepugui semblar el contrari, molt allun-yades de les dels treballadros de la fà-brica McCorinick que, l'onze de febrerde 1886," començaven una vaga per areivindicar la jornada de vuit horesdiàries i un augment de sous. Unabomba, el responsable de la col·loca-ció de la qual no fou descobert, escla-tà el quatre de maig al bell mig delspolicies que anaven a dispersar unamanifestació provocant la mort d'und'ells. En la reacció dispersiva de la

28 ..

policia, els seus trets mataren a al-guns treballadors i en feriren uns 250.En el judici que segui, set treballadorsforen condemnats a mort i dos més acadena perpètua. Des d'aleshores, Tu

. de maig ha estat una jornada d'afir-mació obrera.

De fet, els treballadors del nostrepaís segueixen treballant més de qua-ranta hores. La disminució del nom-bre d'hores de treball apareix en lamajoria de convenis com a reivindica-ció dels treballadors però sovint no esconcreten en res positiu. Fer exemple,ei Metall ha aconseguit, com a grantriomf, rebaixar vuit hores a l'any eltemps de dedicació a l'empresa.

5.980.171 persones, persona més

persona menys, viuen avui a Catalun-ya. No viuen i treballen a Catalunya,com diu l'eslogan, perquè trebaüar,en treballen moltes menys. La por-ció activa de catorze anys o més wcomposen unes 2.216.000 persones(en un cens del tercer trimestfe fl».78), de les quals n'hi ha 2*069.0»d'ocupades i 157.000 en atur.-L w»ós, ja se sap, el principal problegque acara no solament CatataffiP-JJJjla resta de l'estat, on dels 13.1 eo.u"treballadors que composen la V0»1* ^activa hom calculaun atur prope*milió i mig de trebaJladors. _ ^ é8

En aquestes < ^ ^ ^ ? ï ! t f l C i o i i sgens extrany que les manifestació

(Passa fl w'W*'

PARLEN LUIS FUERTES I LÓPEZ BULLAEls dos estan casats i tenen un fill. Els dos arribaren a Catalunya a mitjans dels anys

seixanta. Són els secretaris generals dels dos grans sindicats de classe del nostre país: LluísFuertes Fuertes (UGT) i Josep Lluís López Bulla (CC.OO). El primer va néixer a Boisón (León),

té 31 anys i començà a treballar a l'Olivetti. ; •El segon ós de Granada, mai no ha volgut dir la seva edat i la Construcció ós el ram que mós

l'ha vist treballar. López Bulla entrà en el moviment de les CC.OO. el 65 i com aconseqüència de la seva militància sindical la presó de Soria l'allotjà dos anys i mig. Fuertes

entrà el 68 a la UGT. L'any 76, ambdós eren elegits pels seus actuals càrrecs.

BALANÇ DEL POSTFRANQUISME

Lluís Fuertes: Existeix la sensació que s'ha aconse-guit poca cosa. Jo, sense caure en aquest error, crecque, en lloc de fer balanç cap enrera, s'hauria de parlardel què no s'ha aconseguit. En temes sindicals hi ha unretard envers els polítics perquè la UCD ha volgut evi-tar la consolidació de les centrals de classe, especial-ment la UGT. Malgrat tot, hem implantat un sindicat alqual han demanat la incorporació 450.000 treballa-dors, hem constituït 152 unions locals, 21 federacionsd'indústria, 20 unions comarcals, mós de 1.000 sindi-cats locals d'indústria i nombroses seccions sindicalsd empresa i sindicats comarcals comptant, només, ambla pròpia quota. D'altra banda, hem aconseguit presen-cia sindical a tot Catalunya, no solament al CinturóRoig; hem imposat una pràctica sindical malgrat la ine-* ! S n c i a de le8islació sobre el tema i hem ofert serveisí i i ' econoinics i tècnics i grans millores per als tre-oauadors respecte el sindicat vertical, tot i estar en unPeríode de crisi.

López Bulla: El balanç és contradictori com tots elscanvis que s'han produït en aquest país. Ara bé, en con-junt, és positiu. De tota manera ós clar que no hem re-solt els grans problemes. No hem pogut canviar la polf-tica econòmica del govern, no hem pogut combatre l'a-tur, no hem aconseguit una amnistia laboral rupturistaquedant milers de treballadors no readmesos i no tenimuna llibertat sindical plena, no reconeixent-se les sec-cions sindicals d'empresa. En el costat de lés coses bo-nes, tot i reconeixent que no sempre hem estat encer-tats, hem de dir que s'ha millorat el poder adquisitiudels salaris, s'ha fet reconèixer de facto un seguit dedrets sindicals i s'han legalitzat els sindicats de classeimplantat-los amb les eleccions sindicals. A mós a més,la nostra corresponsabilització en el restabliment de laGeneralitat provisional, de les llibertats civils i l'apro-vació de la Constitució ha estat dedssiva.

ATUR I PODER ADQUISITIU

de

tèxtüd W

: El problema de l'atur és cada dia mésU G T tó •** m programa tendent a xifrar-lo, "8 e c t o r ' * a P*"^ d'aqui acarar-lo. Això s'ha"

a f e r d e s dels ajuntaments ambles seves^ e n f o c a r a f o n s la reestructuració del

Bls f fÚ808 expedients de crisi, exigir elc i ó comunitòria del qual a Catalunya

un duro.,. Aquest problema, qua afecta a •

Lópes Bulla: L'atur és el problema número u. Se li hade donar un tractament nou ja que crea una divisió ar-tificial entre els treballadors: els que treballen i els queno, fent que uns creguin que els seus enemics són els al-tres quan el veritable responsable és la dreta econòmi-co-institucional (la CEOE i la UCD). Si aquesta dreta novol donar una sortida progressista a la crisi quedaràafectat no solament el món laboral sinó també el cultu-t

29,

un milió i mig de treballadors espanyols, és el més greuja que durant l'any els que treballen han aconseguit enllurs negociacions mantenir o millorar el poder adquisi-tiu, evidentment amb excepcions. Nosaltres vam renun-ciar a millorar-lo per là crisi en què ens movíem, el quèja no podíem acceptar era empitjorar, com pretenia elgovern amb el seu topall entre l'U i el 14 quan l'índexde preus per al 79 pujarà un 16,5%. També hi ha, perd,molts convenis que han quedat molt per sota d'aquestafita i caldrà revisar-los el juny. L'existència d'un Con-sell de Treball amb competències reals és cabdal per acombatre l'atur.

ral, reproduint-se fenòmens de terrorisme, i violènciaenfrontant els sectors anomenats marginals amb la de-mocràcia en el seu conjunt. El foment de la inversió pú-blica, una política agrària amb esquemes progressistes,la corresponsabilització dels sindicats en la gestió de laSeguretat Social, la cooperació de la inversió pública ila privada, la reconversió de sectors sense afavorir elsmonopolis com vol ia UCD, les Caixes d'Estalvi, etc...han de permetre crear 400.000 llocs de treball en tresanys. \ .-

La pèrdua de poder adquisitiu en les darreres nego-ciacions i el potenciament dels salaris alts en contradels baixos són així mateix preocupants i són conse-qüència de la intransigència de la patronal.

DRETS SINDICALS NO RECONEGUTSLluís Fuertes: Tots els drets sindicals estan avui sen-

se reconeixement jurídic, els anem,imposant amb lapràctica. En aquest sentit, les Corts haurien d'aprovarel més aviat possible l'Estatut del treballador amb la in-clusió de les competències dels sindicats, entre elles elreconeixement de les seccions sindicals d'empresa queés una de les qüestions clau que va costar 20 anys d'a-conseguir a França (i no es va obtenir fins el maig del68) i que als EE.UU., en no existir, ha evitat la cons-cienciació de la classe treballadora americana. .

Hi ha tot el tema de la negociació col·lectiva, en elqual és prioritària l'eliminació del laude que no existeixa cap país europeu i la supressió d'àrbitres de l'Admi-nistració.

També seguim marginats de la participació en la ges-tió de la Seguretat Social, l'Institut d'Ocupació i altresorganismes així com se'ns segueix negant reiterada-ment el retorn del patrimoni sindical usurpat durant laguerra i l'acumulat.

López Bulla: Certs sectors del Foment del Treball, elsmés troglodites, estan agredint els drets contemplats enla Constitució i les normatives del Ministeri de Treball.Podríem donar una llista més llarga que la dels telè-fons. El cas de la Ford a València és molt clar: van ferfora el secretari general de CC.00. i molts companysd'altres sindicats per convocar una acció contra el terro-risme. S'agredeix els dirigents sindicals d'una formainadmissible, es practica d'una forma generalitzadal'anticonstitucional lock-out, i d'altres arbitrarietatsque requereixen la creació d'un Comitè Permanent deDefensa dels Drets Sindicals dels Treballadors entreCC.OO. i UGT. D'altra banda, després de la constitucio-nalització del dret de vaga, està pendent el reconeixe-ment de la presència com a tals dels sindicats de classea l'empresa a través de les seccions sindicals i el retornd'un patrimoni sindical que ens és propi, que representamilers de milions de pessetes i que UCD es nega a rein-tegrar.

QUI TÉ LA CULPA DE LA SITUACIÓ ACTUAL?Lluís Fuertes: Evidentment, els responsables de la si-

tuació actual són la UCD i les patronals. A Catalunya,l'actuació del Foment, que ha seguit fidelment els dic-tats d'en Ferrer Salat, ha estat intransigent, tancant-seen banda a les justes reivindicacions populars. S'ha es-peculat molt sobre la necessitat d'establir uns pacteseconòmics globals. UCD. buscava quelcom semblant a laMoncloa i en els seus propòsits coincidí «mh el PartitComunista, pretenent fer la tenalla als socialistes. Elpacte que proposaven implicava ajornar les eleccions,evitant la possible marginació del FCE i el triomf delssocialistes i continuar amb el consens allargant encaramés el període de transició.- À més a més, significava donar un xec en blanc a la

UdD i ja hem vist com no va aplicar els pactes de laMoncloa en aquelles qüestions que afavorien la classetreballadora. La nostra alternativa era d'arribar aacords puntuals per un any (els índex del cost de la vi-da no es poden calcular més enllà) i a UCD, clar, aixòno li interessava. La intransigència de la patronal i lapolítica del govern han estat els principals responsa-bles.

30

Lópei Bulla: Els sindicats han portat una lluita im-portant, amb una mobilització com mai no s'haviaaconseguit, per a combatre l'actitud d'UCD i la patro-nal, veritables responsables de la greu situació laboral

. en què ens trobem. De tota manera, part de la respon*8abilitat cau damunt d'aquells que no van saber veure atemps la importància dels pactes polítics i econòmicscom nosaltres vam dir. La inexistència d'aquest acaraglobal que signifiqués posar pel damunt de tot els it«•*rossos de classe 1, dins d'ells, els dels parats ós, en bonapart, responsable d'una negociació col·lectiva en<*_tothom ha campat per on ha pogut amb una actitua rdicalment intransigent per part de la patronal i, «&•guns cassos, amb actituds insolidàries dins de la ciastreballadora. Aquesta ha estat la raó que hagin ••JJ·^

„ petites empreses -que ocupen el 9596 dels assf a

espanyols— les que no hagin superat el topall d<, contràriament al què ha passat a les empreses

Els socialistes, amb la seva obsessió ender, van obligar a celebrar unesSi s'hagués modificat el calendari, fentdesprés de les municipals, la classe trebal ladora»^ria sortit guanyant i no hauria de suportar <V*Btx* $d'UCD. (Passa a la PW

reivindicatives dels treballadors es re-produïssin per tot el pafs i els critscontra el president Suàrez i el seupartit, la UCD, s'escoltessin durant totel dia. A Barcelona, apart dels300.000 treballadors presents a lamanifestació convocada per Comis-sions Obreres i Unió General de Tre-balladors, unes 10.000 persones méses concentraven en la convocatòria dela Confederació de Sindicats Unitarisde Treballadors, el Sindicat Unitari,Solidaritat d'Obrers Catalans i Col·lec-tiu de Treballadors i la ConfederacióNacional del Treball aplegava en unacte míting unes 6.000 persones.També a Tarragona (2.000 perso-nes), Lleida (3.500), Girona (1.500),Mataró (1.000), Granollers (500),Manresa (400) i d'altres viles es cele-braven l'u de maig manifestacionscom el dia abans s'havien produït enel Cinturó Roig. ;r ;;<• ;-

Massa atur ipàca assistència ,:

És la situació laboral de Catalunyatan greu com tothom sembla; donarper segur? En primer Uocrcal consta-tar que tot i essent molt greu el nom-bre de 157.000 aturats, encara ho ésmés la inassistèncià en què es troben.

L'agost del 78, el nombre de personesque cobraven el subsidi d'atur era de93.214 solament. D'altra banda, hi hamolta gent que cobra poc, essent lamitjana d'unes vint mil pessetes men-

- sual8 i existint ciutats com Sabadell, ien general tot el Vallés Occidentalamb un elevadissim grau d'atur quearriba a unes 40.400 persones (un22% de la població activa). Si hi haguésuna assistència adequada/ la proble-màtica de l'atur, sense deixar de serimportant, seria més fàcilment assu-mible per la nostra societat. Dit en pa-raules planeres, no només hi ha moltd'atur sinó que a més a més els atu-rats s'ho passen força malament. '

En conjunt, Catalunya no és la zonade l'Estat que presenta una situaciómés angoixosa en matèria d'atur, pe-rò no per això deixa de ser una zonad'atenció prioritària. El sector delTèxtil és el que més conflictivitataporta a aquesta situació. Aquest sec-tor es trobava ja abans d'entrar en la'crisi econòmica actual, en procés defranca davallada. El Tèxtil tenia mas-sa pes a Catalunya i la crisi se l'ha en-dut per endavant. Tothom coincideixen la necessitat de la seva reconversióperò sindicats i govern discrepen en laforma en què aquesta reconversió hade dur-se a terme^ ?"•>.•. ,

El segon sector més afectat per la

situació de crisi laboral i atur queafecten a Catalunya és la Construcció,amb l'avantatge que la Construcció esrecupera amb molta més facilitat queel Tèxtil. Aquella persona que perd laseva feina en el Tèxtil difícilment larecuperarà mentre el treballador dela Construcció té molts menys incon-venients per a retrobar un lloc de tre-ball. rr/,,r.:i ,-:v·.·;,··.-,.v.: •' . ,./

D'altra banda, per acabar de pre-sentar aquesta panoràmica global del'atur a Catalunya, és necessari cons-tatar el mal funcionament de les ofici-nes de col·locació'del SEAP-PPO quecanviaran el seu nom per ÏNEM. Les30 oficines que hi ha no funcionen béper manca de personal i de locals ade-quats i suficientment nombrosos icompten amb una organització inefi-caç per la manca de qualsevol menad'arxius mecanitzats. • .

La patronal catalanano dóna la cara ít

Davant d'aquesta situació, la Gene-ralitat a través de la Conselleria deTreball organitzà unes Jornades sobrel'Atur que van aprofundir forçaaquesta problemàtica amb les diver-ses aportacions i palesaren que la mi-

fent camí ISIDRE AMBRÓS

Santa Maria de RipollA Ripoll, capital de la comarca del Ripollès, hi ha el mo-

nestir benedictí de Santa Maria de RipolL Aquesta ediflca-op.es pot dir que representa la culminació de l'art romà-mca Catalunya., „ , _ ../...iV ,«i ïiffm®ntat monestir el manà construir èí comte GuifréSí* *** 880* f1 c a P d ' u n s W1**** anys el comte Miró,«io en Guifré maia l'enderrocament de l'edifici per tal de

^ " 1 0 - d e nou» duent a terme una considerable anvdel mateix. Aquesta, però, no fou í'única ampliació

a q u í8 t e s s'anaren succeint fins al temps de l'abatï8 í à l f i

de Catalunya». La decoració que envolta el pòrtic d'entra-da forma un gran fris disposat en set faixes horizontals, enles quals hi ha tota una sèrie d'escenes bíbliques i al·legòri-ques. Està dividit en tres parts: la superior, damunt l'arcdel portal, que vé a representar l'església triomfant; alcentre: els exemples a seguir a la terra i a l'inferior,,l'església militant, simbolitzada per destacats personatges.A sota, a l'esquerra, hi ha representats tota una sèrie d'a-nimals fantàstics, i a la dreta, les representacions dels pe-cats capitals. A més a més, a ambdós costats del pòrtic hi

d i d P A l t l dli donà la forma actual. La vida del monestir ro-J ha les figures de sant Pere i de sant Pau. A la portalada,amb tranquilitat fins que a meitat del segle pas- també s'hi troba una curiosa interpretació* dels dotze me

1835 per ésser més exactes, va ser víctima d'un sos de l'any, que figuren en el segon arc concèntric dels setyl'un saqueig, ambdós causats per un batalló de que formen el portal... en fi, que tothom que es defineixi

i8 W i n a ^abel n, més coneguts pel nom de mi-' com a coneixedor de Catalunya, crec que ha de visitar irestà fií/ c u a l 8 el deixaren seriosament malmès. Així hi conèixer el monestir de Santa Maria de Ripoll.de resi*!,?!!!,* ^^ d e l • • * • Pawat s'iniciaren les obres

De la ». d o a a n t - u !a configuració actual.ítte està mf1} íS

ortada d'aquest monestir, només es pot dirque en T S S ™ t t c o m «!'arc del triomf del cristianisme», iÍ **** d e l ^omf del cristianisme», i

Verdaguer l'anomena «Bíblia impresa al cor

C o m a n a r - h i ? - • - • * • . . • • • •

Doncs es surt de Barcelona per la carretera nacional, N-152, direcció Puigcerdà fins arribar a la localitat de Ripoll.I una vegada allà, a fruir de l'art

llor forma d'acarar-la era amb una- descentralització efectiva dels centres

, de poder. En aquestes jornades, la pa-. tronal catalana seguí amb la seva lí-

nia dels darrers temps i es mantinguéen l'anonimat. Succeeix a Catalunyaque, mentre els sindicats proliferen, lapatronal catalana no vol donar la ca-ra, com. si s'avergonyís de ser patro-

1 nal. La proliferació de centrals a Ca-talunya no té res a veure; però, ambla seva representativitàt. La progres-

1 siva presa de possessió del protagonis-me sindical per part de CG.OO. i UGTsembla ja definitiva i, la resta de cen-

' traís, ha quedat arraconada per l'acti-tud hegemònica de les dues esmentardes. L'acord adoptat entre ambdues

de limitar a les que tinguessin una re-presentativitàt superior al 10%,- hadeixat fora a la resta de centrals i aixímateix el Consell de Treball, que hau-rà de tenir un paper molt importanten el futur del món laboral català, haquedat acaparat per CC.OO. i UGT,que diuen tenir uns quatre-cents milafiliats cada una. En aquest mója^sin-dical, dominat per la coordinació en-tre les dues grans centrals en el da-rrer any,, cal afegir-hi la presència dela potent Unió de Pagesos al camp iels sindicats unitaris Sindicat Lliurede la Marina. Mercant, Sindicat deTreballadors de l'Administració Públi-ca o Unió Sindical de Treballadors del'Ensenyament de Catalunya. •

fllti

mmmuSSaSÜM

wmli Pi1Hi

DISTRIBUCIÓ

Per sectors (3ei

Ocupats

Aturats

Per províncies

ActivaAturatsOcupats

% atur.-act.V

• trimestre 78)

Indústries

882.000

66.840

Barcelona

1.696.000136.155

1.559.845

8,32

DE LA

Serveis

834.000

46.203

Girona

200.0004.444

195.556

2,05

POBLACIÓ ACTIVÀ

Construcc. :

1 214.000

Í 40.981

; - ; v , . . . • : • : . - •••

Tarragona

185.000

11.135

173.8651 4,33

: • , - . - , : . • : • .

Pescai Agr

,132.000

&05

• - • • • v < ' * • "

Lleida

135.000

3;i95

131.805

2,36

. T o t a l '

2.063.000;

-154.929

" • •• • • ' : ' : . • • ,

Catalunya

2.216.000

154.929

2.061.071

7,06

Els treballadors catalans donen la cara, k\

Fel que fa a ía patronal, el mateixconseller de Governació, en ManuelOrtínez, els acusà recentment de nogosar afrontar la seva responsabilitathistòrica: El cim de là patronal cata-lana és "'el Foment, una patronal duraque ha vist recentment la marxa desectors determinats per disconformi-tat amb la Unia excessivament intran-sigent duta per l'organisme. Un vice-president, el secretari general, el capde premsa entre d'altres baixaren delcarro del Foment en no poder comba-tre les postures ultradretanes del seupresident Alfredo Molinas. La líniamés pro-UCD era derrotada per la 11-

LA UNITAT ENTRE CC.OÒ. i UGTLluís Fuertes: En el món sindical hi ha tres grans es-

pais, l'anarcosindicalista, el socialista i el comunista.L'an arco sindicalista es marginà des del començament;el comunista té una concepció de l'Estat, les relacionspartit-sindicat i Estat-sindicat determinada i distintadel socialista. L'espai comunista està ocupat per CC.OO,CSUT i SU,. essent Comissions qui de forma absolutapredomina sobre la resta. L'espai socialista estava for-mat per USO i UGT i, en produir-se la unificació, la gentde USO que nó s'ha integrat s'ha vist en là disjuntiva deno tenir espai o convertir-se en la central d'UCD. EntreUGT i CC.OO representem el 90% de la classe treballa-dora; la resta de centrals ha estat col·locada en la testí-monialitat per voluntat dels mateixos treballadors.Aleshores és evident que cal una unitat d'acció entreUGT i CC.OO. entesa com a unitat d'afins i no orgànica.Des del nostre punt de vista parlar avui d'unitat orgàni-ca és fer antiunitarisme i s'ha de concebre com a culmi-nació d'un llarg procés que, ja des d'avui, ha de comp-tar amb acords puntuals a l'entorn de la mobilització,pressió, convenis i altres temes cVacord. :; ^ ,,

López Bulla: Jo ho em canso de repetir, encara (gesé que avorreixo a alguns, la necessitat de la unitat sin-dical. Quan la gent de la fàbrica diu «anem a Ppsar-nwd'acord», potser està fent una valoració molt s i r - "però aquesta ós la mentalitat dels treballadorscal referir-se.* • r ' '

El grau d'unió sindical entre CG.00 i UGTrà la capacitat de la classe treballadora per a , «^resposta als seus problemes. Aquesta unitat, a ._banda, tindrà efectes multiplicadors i afectarà no so;ment als afiliats sinó a tota la classe treballadora.^

Ja el cinc d'abril del 78, quan CC.OO; i UGT van convocar conjuntament l'Eurovaga, es va demostrarpacitat mobilitzadora de la unitat sindical, la.quaiens obliga a aprofundir aquest procés unitari.

nia «carca» empresarial. En la matei-xa línia ens trobem'amb'la dura pa-tronal del Baix Llobregat, la SEFES,catalogats com els ultres de l'empre-sariat. I en una Unia més progressistahi ha la PIMEC (Petita i Mitjana Em-presa de Catalunya) dominada perConvergència i Unió que, malgrat es-tar dins el Foment, té un estatut espe-cial i un tarannà força distint L'em-presariat català és en conjunt moltdur i d'ell han.sortit actituds, molttancades en determinades negocia-cions, optant pièr fer una política sote-rrada de pressionar al govern.

Els empresaris acusen als treballa-dors d'absentisme i els treballadors ala

; patronal d'intransigència; els em-Presaris diuen que els treballadorsjaiten uns quaranta dies a l'any a laIema i els treballadors diuen que les« i c i o n s de treball són inaccepta-

^f í é s ' m o l t P e r damunt, la si-a í ? r a l de Catalunya en la qual \

COnfia e n e l P ° s s i b l e Papel dels* 6 1 1 * • * l e s seves aporta-Pfr a combatrej'atur, a més a

? n e r s d e l F°ns d'Acció Con-

e n f u n c i ó d e l n o m -P a nosal-'

d e p e s s e t e s ' d e

Passo,

difícil

d e^ en uns tras-

p ! c o ? , e t è * a la conselle-°^ e U d e t*****' e han de

de l a- reconstrucción,^àà, de la situació la-

pals, • .

DEBATSSOBRE ELS ESTATUTS D'AUTONOMIA

DE LES ILLES, PAÍS VALENCIÀI PRINCIPAT DE CATALUNYA

Col·legi d'Aparelladors de Catalunya (Nou Local)Bon Pastor, 5 (entre Muntaner i Aribau) Barcelona-21

Dilluns, 7 de maig del 1979, a dosquarts de vuit del vespre: > . * ,' -—Fèlix Pons. Diputat. Membre de laFederació Socialista Balear - PSOE , r

—Alfons Cucó. Senador. Membre deíPartit Socialista del País Valencià (PSPV-PSOE) t .;;

•Joan Reveritós. Diputat. Primer .Secretari del Partit dels Socialistes deCatalunya (PSC-PSOE)

Dilluns 14 de maig del 1979, a dosquarts de vuit del vespre:r-Victorí Planells. Membre del ComitèCentral del Partit Comunista de les Illes(PC1B) ' '"- ;:.,.-•—Ernest Garcia. Secretari General delPartit Comunista del País Valencià—Antoni Gutiérrez. Secretari Generaldel Partit Socialista Unificat de Catalunya

Dilluns, 21 de maig del 1979, a dosquarts de vuit del vespre:—Miquel Coll i Alentorn. President delConsell Nacional d'Unió Democràtica deCatalunya.—Francesc de P. Burguera. SecretariGeneral del Partit Nacionalista del PaísValencià. ...—Jordi Pujol. Diputat. Secretari Generalde Convergència Democràtica deCatalunya

Dilluns, 28 de maig del 1979, a dosquarts de vuit del vespre:—Sebastià Serra. Secretari Polític delPartit Socialista de Mallorca—Carles Dolç. Secretari General delMoviment Comunista del País Valencià—Josep Huguet Del Comitè Executiudel Partit Socialista d'AlliberamentNacional dels Països Catalans.

Dilluns, 11 de juny del 1979, a dosquarts de vuit del vespre:—Andreu Murillo. Conseller insular pelPartit Socialista de Menorca.—Cases Salat Cap de la ComissióPolítica de Front Nacional de Catalunya.—Heribert Barrera. Diputat i SecretariGeneral d'Esquerra Republicana de .Catalunya. i

Presidirà Pacte: Miquel Tarradell, President del Club Ramon Muntaneri els vice-presidents: Josep M. Llompart, Vicent Ventura, Max CahnerModerada els debats: Miquel Sellarès Secretari General d

INVHACiONS PER A CADADÉBAT= 100 PESSETES.

CONVENI PROVINCIAL DEL METALLDE BARCELONA

Un bon conveniISIDOR BOIX.Malgrat molt importants absòncies, considero justificat el títold'nin bon conveni», com ja ha estat reconegut en diversosmedis. Un conveni que afecta uns 250.000 treballadors (i ambrepercussió indirecta sobre 100.000 més) d'unes 25.000 .„ • .empreses. El primer conveni, pel seu volum, d'Espanya. .

16% sobre sous per al peó, situantel sou mínim en 34.000 ptes. men-suals, manteniment de les clàusulesde no absorció de plusos i primes,amb augment de 5.000 ptes. sobre elssous d'abril de 1978 i 4.200 sobre elsdel passat octubre, dos dies més devacances,' 8 hores menys de treballanual, negociació oberta per al con-veni nacional de Catalunya, així comper a les qüestions de classificacióprofessional i jubilació avançada, sónels punts fonamentals del conveni«provincial» del metall de Barcelona,acabat de firmar. Llur enumeració su-bratlla alhora els grans temes ab-sents: drets sindicals, organització deltreball. " ..

Un resultat al qual es va arribardesprés de diverses reunions aparent-ment infructuoses i una gairebé conti-nua sessió molt intensa al llarg de 3dies en els quals hom va estar nego-ciant materialment durant 28 hores,ple les quals 14 ininterrompudes. Coms'explica tot això en aquests moments,en les actuals circumstàncies de nego-ciació col·lectiva?• Superat el problema de la represen-

tativitat dels sindicats majoritaris,CC.OO. i UGT, amb el qual la patronalprovà inútilment de maniobrar, la ne-gociació va iniciar-se amb un tanca-ment en banda absolut per part em-presarial: començà oferint el 6% i essituà després de vàries sessions en un996, plorant permanentment per una«crisi» que, tot i ser real en alguns as-pectes, jugava més aviat el paperd'espantall que el de dada concreta;analitzable, de la situació. I amb lapor (o complex d'inferioritat) patronala no tocar ni de lluny els temes d'or-ganització del treball, o dels drets sin-dicals, qüestions en les quals única-ment s'acceptava remetre's a una norealitzada negociació de conjunt a ni-

tfi

vell estatal o,nacional de Catalunya.Tancament que expressava, expressa,tant llur incapacitat negociadora comllur possible coherència de duresa.

Actitud tan defensiva de la patro-nal que va arribar a impedir-li formu-lar les seves propostes eh reunions

? plenàries de la comissió negociadora iva haver de prosseguir-se en reduïdessessions oficioses a les quals haguéd'incorporar-se el president de la Unió

, Patronal Metal·lúrgica, que sense sermembre de la comissió negociadorava arribar a assumir la direcció èfec-

: tiva de la representació patronal. ...Enfront, d'aquestes manifestes limi-

tacions empresarials, no fou fàcil as-solir la coherència sindical. UGT iCC.OO. estrenaven el monopoli de larepresentació dels treballadors.; Vahaver-hi moments de tensió entorn dela possible convocatòria unilateral devaga per part d'una de les centrals/amb apreciació distinta sobre la rela-ció negociació-mobilització; l'intent,també unilateral, d'allargar una nego-ciació que havia arribat al seu sostre ique podia significar posar en qüestió

algunes de les coses aconseguides(com la mitja dieta, tan important peral sector de muntatge). Sostre que esdesprenia del nivell d'activitat sindi-cal assolit al llarg de les últimes set-manes i del context general.

La unitat d'acció sindical es posà aprova en aquest conveni, com lògica-ment passarà en nombroses accionssindicals. Però la signatura conjuntadel conveni, amb el seu balanç de re-sultats aconseguits, de tensions, dediscusions, és indubtablement positiu.Doncs subratlla que aquesta unitatpressuposa el debat sindical, les con-cepcions i pràctiques diferents, la sín-tesi de les quals no pot ser el simpleregateig entre centrals :o llurs diri-gents, sinó la resultant de llur relacióamb els respectius col;lectius, ambllurs afiliats, de la pràctica sindicalcomú i la seva relació amb la totalitatde treballadors la representació delsquals assupmeixen conjuntament da-vant de la patronal., ;;

Quan tants convenis van al laudè,quan la incapacitat negociadora pa-tronal esdevé provocació sovint, quanla negociació global sindicats patronalestà paralitzada, quan fins i tot es veudificultada pel propi govern d'ÚCD, lasignatura d'aquest conveni i els seusresultats, escassos, però significatius,així Com les portes obertes a la nego-ciació que seguirà gairebé sense inte-rrupció després de la.firma del conve-ni, constitueix en tot cas un punt dereferència per a comprendre que el javell esquema negociació-mobilitzacióplantejà exigències d'una mínima lu-cidesa a la patronal, Üe necessària ca-pacitat de direcció a les forces sindi-cals i polítiques, d'una certa dosi d in-tel·ligència i imaginació a tothom, i

Manilla d'oros

La coUeccióTià de Sa RealM.a ANTÒNIA OLIVER

Que els premis literaris haïi estatun ajut per a la literatura catalana ésun fet inqüestionable, per molt encontra que estiguem d'aquesta menade competicions. Perd sempre m'hapreocupat l'excés de casa nostra, i so-bretot que èn massa ocasions servis-sin més per a tapar un forat que noper a promocionar la literatura o peranimar els escriptors. Hem tengut itenim premis nacionals, provincials,comarcals, municipals, de barri, d'en-titats culturals de tota mena. Premisque només han durat una convocatò-ria i d'altres que han durat a travésdels anys. Premis que han assolitprestigi i premis que han passat sensepena ni glòria. Hem tengut i tenim de

«ver

tot i molt, en aquesta matèria. Ara, aManacor, el meu poble, el premi mu-nicipal «Ciutat de Manacor» s'ha aca-bat després de tretze anys de vida,una vida variada segons les vicissi-tuds i el tarannà del consistori. De-vien néixer, com tants altres, perquèhi havia un pressupost per a cultura iningú no sabia en què esmerçar-lo. Iva néixer, evidentment, en castellà,també com tants altres. Llavors, su-pòs que degut a pressions d'algunsciutadans, es va convertir en bilingüei finalment en català. Ara, ja dic, s'-han acabat els premis «Ciutat de Ma-nacor», però *al seu lloc s'ha emprès,una nova iniciativa que jo crec moltmés vàlida, i és per això que en pari:segur que els diners que s'hi esmercinseran de molt més profit."

El premi «Ciutat de Manacor» s'haconvertit en la «Col.leció Tià de SaReal», on s'hi editaran les obres quedecideixi un Comitè de Selecció for-mat per Josep M. Llompart, MiquelÀngel Riera i Guillem Vidal Oliver,que lès sotmetran a l'aprovació delConsistori. La presentació d'obres noté cap data fixada i és oberta o tot-hom, i la col·lecció admet tres ves-sants: poesia, narració (novel·la o

• aplec de narracions breus) i investiga-ció sobre temes referits d'alguna ma-nera a l'àrea comarcal de Manacor oa la nostra cultura en general.

Fa just uns dies ha sortit el primer*llibre: «Vocabularis temàtics, per a co-rrecció de Barbarismes i enriquimentdel lèxic personal*, d'Antoni LlullMarti. A més, ja n'hi hà dos més deseleccionats: Una novel·la breu deGuillem d'Efak, «La ponentada gran» iun llibre de poemes, «Sense nom i sen-se groc», de Francesc Casesnovas.

Es preveu, també, la possibilitat dereeditar «Obres d'autors, actuals o no,que hom consideri d'interès dins la tò-nica ampla de promoció, ajut o difusióque es pretén obtenir amb la col·lec-ció».

Dels llibres editats, se'n destinaràuna partida per a biblioteques i esco-les; una partida per a la distribució i

venda a preu més o menys de cost; iuna partida per a l'autor, en conceptede drets. Aquesta última qüestió és laque, al meu entendre, coixeja més:llibres en concepte de drets d'autor.En principi, per a un escriptor és mi-llor l'edició d'un llibre seu que no quese li donin uns diners de premi i lla-vors hagi d'anar a cercar editor, so-bretot si el premi en qüestió no és deprou difusió i prestigi per a assegurar-li l'acceptació editorial. Però tambépens que ja és hora que es deixi deconsiderar l'edició com un premi. L'e-dició d'un llibre no és cap premi, sinóun fet lògic, i especialment quan pas-sa una selecció, tant en el cas que-ensocupa com en el cas d'una editora co-mercial. És un fet lògic i, per tant,l'escriptor n'ha de percebre uns drets,encara que només sigui per qüestió deprincipis, i aquests drets ho han deser un nombre determinat de llibres,que l'autor pot regalar o vendre; latasca d'un escriptor no és vendre lli-bres, sinó escriure'ls, i donat que enaquest cas ja s'ha previst la distribu-ció cultural i comercial de la col·lec-ció, és una llàstima que s'hagi descu-rat aquest aspecte.

Falta veure, ara, quin resultat do-narà aquesta empresa cultural. Calesperar, en primer lloc, que allò depositiu que s'ha aconseguit d'un ajun-tament no democràtic, en aquest casla «Col·lecció Tià de Sa Real», no siguibandejat per un ajuntament democrà-tic, sinó potenciat. També esperamuna bona selecció i una bona gestió dela col·lecció i. evidentment, una bonaacollida. I, a més, que altres antitatssemblants en prenguin mostra, cariniciatives com aquesta ajudaran, aramolt més que els premis i premiets,que massa sovint no passen de serfestes socials, a normalitzar la nostracultura. Per cert, que uns dels caminsde normalització és el trencament decercles culturals locals, el trencamentdel provincianisme. Al meu poble,doncs, teniu una col·lecció oberta queespera les obres dels escriptors de to-ta l'àrea de parla catalana.

AMOR, I POESIA EN LES NOVES GENERACIONS

Una contínialat mdt diferitMIGUEL ALZUKTA

Amor i poesia, erotisme i poesia, enamorament i poesia, i moltesaltres coses -afectuoses i poesia-, han estat símils que la gent delcarrer ha assumit perfectament de fa ja molt temps. La poesia il'amor han semblat, doncs, dues coses indestriables, o les diferents

cares d'una moneda.

La poesia mundial ha donat gransexemples d'obres que tracten el temade l'ainor de forma simple, subtil imeravellosa. La catalana, de sempre/n'ha estat també exemple. J.M. SalarValldaura, autor de la «Antologia dela poesia eròtica del segle XX», i> co-neixedor profund del tema, indica so-bre la dualitat poesia-amorosa,poesia-eròtica, dos camps de difícil di-visió, «crec que es tracta només d'unproblema de grau, ós a dir, d'explici-tació, o fins i tot d'implantació incons-cient, de la sexualitat en el poema.Però això, la diferència rau sobretoten la major o menor presencia clara,o profunda, de l'element sexual més omenys intel.lectualitzat i simbolitzat,encara que sigui a desgrat del propiautor».

J. M. Sala-Vallclaiira

ANTOLOGIA DEIAir POESIA- ERÒTICA .

CATALANA! DEL SEGLE XX

La portada del llibre de Josep M.* Sala-Valldaura: Antologia de la poesia eròticacatalana del segle XX

Els poetes joves noamaguen ni el desig ni

l'acte sexualDe totes maneres el tractament do-

nat per les diferents generacions depoetes sobre el tema de l'amor en lapoesia ha estat gran. Es poden donarlínies clares, mes o menys està clar,sobre el contingut generacional i laforma de tractament poètic. Fer a mino és posible» - i n d i c a Sala-Valldaura— «fer un tall cronològic ab-solut, perquè poetes com Gabriel Fe-rrater -especialmente a «Les dones iels dies», 1968- suposen un trenca-ment clar i net dels costums moralsvigents; però la maduresa critica querevela l'acceptació sense embuts de lavitalitat sentimental i sexual, en el

Llibres i novetats PERE ANGUERA

. Novel·la guanyadora del premi Prudend Bertrana 1978, escrita en estüepistolar, recollint les cartes i postals que ha rebut un homosexual valenciàexiliat a Amsterdam. És un intent de reflectir el món que ha deixat a Ciutatde València, descrit en un to populista. La novel·la no defuig ni la pornogra-fia ni el xaronisme. • • _

Tria d'unes dues-centes poesies de Carner a cura de Joan Ferrató. L'anto-logia feta damunt l'edició definitiva establerta pel propi poeta és una bona iútil aproximadó a la seva obra, tot i que 8'hi trobin a faltar alguns dels seuspoemes més coneguts.

Llibre escrit en un to menor, i que sovint cau en la ingenuïtat i la intrans-cendènda, explicant l'estada durant un mes de l'autora i de G. López Rai-mundo, en l'alt Pirineu aragonès. Ni el paisatge ni la realitat sodal de 1 en-torn queden captats en el text, que es perd en les inddèndes xnínimes u>B"

• " ' • " ":

- ' ' • . • • - • • • ' . ' • • ' n a t s . • • . • • ' • - ; ' . • : ••' • :

-: • ' - ' • • *

; :"

: _ _ _ _ _ _ — ' •

COMAS, RAMON: Oda nova a , RecuU de poemes esparsos, publicat pòstumament.! com homenatjaTarragona. Llibreria de la j'autor dels grups capdavanters de la seva dutat nadiua. Els textos recuuRambla. El prestatge de ; d l w n l ! a t temàtlca * de les preocupadons de l'autor sense eftgtoj^Tarragona, 1. 69 ps.

FERNANDEZ, LLUÍS:L'anarquista nu. Ed. 62. ElBalanci, 113. 203 ps.

CARNER, J. Poesies escollides.Les millors obres de laliteratura catalana, 11. 175

PÀMIES, TERESA: Vacancesaragoneses. Edicions Destino.El Dofí. 201 ps.

preocupadons ae lauror seuoo •"w,°""J-uncap nou element essencial. L'edidó va il·lustrada per E. Baixeras i V°n* ^pròleg d l . Riera.

36

Jacte sexual principal motiu de la poesia eròtica

íentit positiu, i la necessitat d'autoco-ïeixement que obliga al poeta Úric jo-n a desempallegar-se dels tabús in-fantils i juvenils en una època de totalsrisi de valors establerts, representenin canvi notable. Els poetes joves nounaguen ni el desig ni l'acte sexual,pel que fa als temes, i tocant al llen-guatge, hi ha un evident apropamententre la imatge i la paraula i la reali-tat. Josep Albertí, per exemple, copiacom a poema en «Era plena de ca-noes» el seguit de mots que el mallor-quí popular fa servir per anomenar elsexe masculí i femení. El 1974 trobemalguns llibres que marquen de mane-ra especial la ruptura: «Latituds delscavalls» de Francesc Farcerisas,«Aliorna» de Josep Albertí, «El bellpaís on els homes desitgen els homes»foBieiMesquida.etc.

Potser és més difícil trobar les mo-tivacions que ha comportat aquestcanvi d'actitud, no?

7A part de les que acabo de dir,n ni na d'altres de tipus històric: la it-tuaci6 social, cada cop més semblanta i europea; la crisi dels codis morals«oposats durant la formació familiar iescolar;l'esclat del maig del 88 i de la«oral de plaer, de «l'ardeur et l'ima-

la recerca —com diueni Vicenç Altaió- de l'ho-

litzat; la manca d'altresdat. i- ~ T1***8' Po t 8 e r P e r «">&» d'e-da i! **?**** Pennissibüitat social

ia cuit»» 8 e x u a l í probablementdins els

de rendiment i lleure...

•SSinosexualitat i

Unaen els

poesiainteressant és l'aparició.~~ * d'una mostra*

omenada poe-queésjusta-

començaa piularl'ho-

mosexualisme en la poesia. Fins faquatre dies, la heterodòxia moral, perdir-ho com ho diria Aranguren, que-dava reduïda a explicar ben netamentel món íntim de l'escriptor, sempreque el motiu fos heterosexual. La poe-sia jove directament homosexual ósencetada, a casa nostra, pel llibre, jaesmentat, de Biel Mesquida. Podríemafegir-hi "Llibre de Daniel" de JoanFerraté, "Desdesig" de Narcís Coma-dira, "Marees del desig" de SalvadorOliva, "Gai saber" de Bernat Nadal,potser alguns poemes de "Onades i es-tels" de Jaume Vallcorba Plana... Eltema esta molt tractat en l'epílegd'Armand de Fluvià al llibre de narra-cions "Entre una pell i l'altra, l'horit-zó" de Jaume Creus».;

Així doncs hem donat un pas ende-vant en la continuïtat constant de laconjunció poesia-amor. Potser els jo-ves autors han utilitzat unes vies dife-rents, a cops més directes, i d'.altresmés confoses i distants, però semprecomplint el seu paper. La poesia joveha continuat rendint un tribut parcialal tema de l'amor. Les seves Constantshan estat, però, diferents*

-Em penso que ens trobem davantd'un fet força interessant: el rebuig deles pautes de conducta i captenimentde «Testablisbment» -del treball i ladiversió ordenades- ha dut a la sa-cralització del sexe, com a arma decontestació i fins com a alternativesmés o menys revolucionàries. Tot i lesexcepcions de López Barrios, Urban,etc, l'explicitació del desig i el coit,ben directa expressivament, ós laconstant més remarcable. No obstantaixò, la quasi absència d'una poesiafeminista -llevat del cas de MariaMercè Marçal- revela que l'assump-ció i la varietat no són tan generals igeneralitzables com de primer ens potsemblar. • i ....

TOT DEPÈN DE LES

TRANSFERÈNCIES?

•' ALEX BROCH

El darrer cap de setmana tingué lloc aI la Fundació Miró els actes de cloenda deI les «les Jornades del llibre català» que

cal incloure, en els diferents i diversos-actes que s'han celebrat al llarg del mesd'abril amb motiu de la clausura de l'ex*posició itinerant «El llibre, eina de redre-çament d'un poble» que, organitzada perl'Associació del Personal de «La Caixa»,s'inaugurà, ara fa un any, a la mateixaFundació Miró per recórrer, després, totCatalunya.

La sessió final, la del'diumenge dia29, era important perquè representavala presentació de les conclusions delstreballs que al llarg de força temps elstres sectors fonamentals del món del lli-bre -escriptors, editors i llibreters-han elaborat pensat en la nova etapahistòrica que la literatura catalana ha deviure a partir de la institucionalitzaciódels diferents òrgans de govern autonò-mic per les diferents àrees dels païsosCatalans. •

A la jornada del dissabte el mati esveié la urgència de realitzar des del òr-gans de Govern autònoms, una políticadel llibre i que el projecte d'«Institucióde les Lletres Catalanes» articula aques-ta possibilitat malgrat que, com es vaveure i acceptar, no es reivindica unnom sinó unes funcions adaptades a larealitat política i nacional catalana d'a-vui. Fer altra banda es defensa unacompleta autonomia entre les Illes, PaísVlaencià i Catalunya quedant obertacom assenyala la Constitució, una possi-ble coordinació i cooperació posterior.

Com hem dit, totes les conclusions quètant l'Associació d'Escriptors, d'Editors iGremi de llibreters havien elaborat espresentaren diumenge públicament i s'a-dreçaren, en concret, a la Conselleriad'Ensenyament i Cultura' representadapel senyor Jordi Maragall, director gene-ral de Cultura. El senyor Maragall cele-brà la realització de Tacte i l'encontre-entre els diferents sectors del món delllibre perquè, va dir, s'acabaven de for-mular propostes concretes que la Gene-ralitat podia estudiar. Es passava,doncs, d'aquelles converses d'urgènciaque al llarg d'aquests mesos s'havien ce-lebrat per entrar en un terreny més con-cret i pràctic que obria, un camí que totsesperem es pugui recórrer el més de-pressa possible. I això és cert, molt cert,perquè la gent es comença a posar ner-viosa. Entre la gent del món del llibreamb qui es parla tothom es planteja la Imateixa pregunta. Què no pot fer o pot Ifer la Generalitat? Realment, tot depèn Ide les transferències? .• \

GARGORIS I HABIDIS

JOSEP M.a CARANDELL

L'obra de Fernando SànchezDragó «Gàrgoris y Habidis», publi-cada per Libros Hiperióri, ha cau-sat-un notable impacte,en elsúltims mesos, fins al punt que se T

n'ha hagut de fer una segona, edi-ció. Aquesta «historia màgica de, \Espana» és un viatge fabulós i :apassionat per les terres prohibideso marginades de la gran històriadels pobles que, des de la Proven-

•\ça, foren anomenats amb el nomgenèric d'espanyols, i com a tal,com à pobles més o menys inde-pendents, els tracta l'autor.

Dividida l'obra en quatre vo-lums; conté cinc parts. La primera,dedicada als Orígens, en la qualçs-tudia i comenta els mites del Jardíde l'Oest, en • contraposició al del'Est; el de l'Atlàntida, al qual dónauna gran importància com a bres- .sol de la cultura humana, oposant-se així als que suposen que tal bres-sol va ser a l'Orient; el mite deGàrgoris i Habidis, el més anticque ha pogut trobar-se en la culturapeninsular; el d'HeracJes, i els cel-tes. - ,

En el. segon volum, l'autor reela-bora aquells aspectes del cristianis-

me que no formen part del cristia-nisme oficial o que amaguen de fetaspectes no ortodoxos, portant-nosa Galícia i à les seves actuacions icreences religioses, a Priscilià, alesotèric Camí de Santiago, al Griali al Temple, aspectes en els qualstrobem una i altra vegada notíciesreferents a Catalunya, a vegadesde la mà del gran «sherpa» JoanAmades, com el qualifica SànchezD r a g ó . . ' ; . •• . . , ; . ; ; / • .' ..• / , , - ..-...•,/

La tercera part tracta de les mi-nories i marginacions; com' elsjueus, moros, gitanos, agotes, pa-siegos, vaqueiros, màragatos, quin-q u i s , e t c . : ••'. ;- ~':- ' '••••'•'• * ••. ••••• : : ' "

La quarta part és' particular-ment important per a Catalunya, ladedicada al'alquímia, amb estudissobre L·lull, Arnau de Vilanova, An-selm Turmeda; a les bruixes, cata-lanes o basques; a la màgia; a Ser-vet,,etc. I la cinquena part, a moltsdels que actualment volen acapa-rar l'esotèric i que de fet no sónmés que xerraires de cafès, aixícom als-toros i a alguns grans mi-tes cabdals de l'any natural. ' ••

En front de tantes obres que vo-

len dedicar-se a tot aquest tipus demarginacions, però que de fet nosón més que intents dé comercialit-zar l'interès actual per les religionsi pel misteri, Sànchez Dragó es pre-senta alhora com un impressionanterudit, com un recreador "poetadels grans secrets, com un homeque no vol que tot aquest món des-conegut mori a mans dels estudio-sos .o dels falsos profetes, i, sobretot, com un extraordinari escriptoren castellà. •. . .-_.'-,

Aquest últim aspecte, el de l'es-criptura, és potser el més admira-ble, en un moment que l'idioma ex-perimenta una baixada de tó tannotable i empobridora. En un estilque combina el més ranci del segled'Or i el més modern, en combina-ció sorprenentment expressiva,Sànchez Dragó ens tramet la pas-sió per la màgia oculta en la histò-ria, que de manera tan oficiàlitza-da ens feia creure què aquí tot éstan senzill i raonable, que noméscal conèixer quatre tòpics per a sa-ber què és la persona humana o lacomunitat d'uns pobles en el seudesenvolupament en l'espai i en eltemps.

SUBSCRMU-VOS A L'HORABUTLLETÍ DE SUBSCRIPCIÓ ,NOM I COGNOMS '..'..CARRERPOBLACIÓ . . . . DTE' ' ' 'PROVÍNCIA .,...' . . . . . ' . .TELÈFONDesitjo subscriure'm: . [J

L'import de la qual faró efec-tives mitjançant

GPer un any 'Per sis mesos

Data . . • . " . . . . .Signatura "£

G Taló bancari adjuntDomiciliació bancàriaEfectiuGir postal

Q Vull rebre més informació

Subscripció anual: Estat espanyol 3.000 ptes. Europa4.000 Ptes.Amèrica i resta del món 4.600 Ptes.Subscripció semestral: el 5 0 %

BUTLLETÍ DE DOMICILIACIÓ BANCÀRIA

Senyors, els agrairé que amb càrrec al meu compte/IMatenguin el rebut que anualment/semestralment els presentL'HORA. S.A. pel pagament de la mevasubscrlpcióa la revistaL'HORA. "

BANC/CAIXA ,.-AGÈNCIAN.° COMPTE/LIBRETATITULAR- . .DATA .. „ .SIGNATURA

Un cop omplert enviar-ho a: ' '.L'HORARedacció i administració _ , A ÓA 02.Aribau, 80. àtic 1.er Telèfon 254 34 03 r 2 6 * •»Barcelona-36

38

Cinema

Cinema català a CannesANTONI KIRCHNER

Qui no ha estat mai a Cannes nosap què és un festival de cinema. Noés gens exagerat dir-ho així. Cannesés tot allò que es pot imaginar al vol-'tant del món cinematogràfic. Cannesha sabut reunir al seu voltant els ele-ments que, aparentment contradicto-ris, suposen la salvaguarda, la conti-nuïtat de la seva existència. El móndel cinema és el món dels negocis. Ai-xò és bàsic que s'entengui per a com-prendre la necessitat d'un mercat delFilm en' el qual poder reunir als co-merciants que, com a les fires de bes-tiar, intercanvien ofertes, preus, do-'lars i es donen una encaixada demans per a tancar el tracte. ; *

Però, el producte que es compra ies vén no és bestiar sinó una obra quepot ésser espectacle, document, ficció,art. I, per tant convé que s'envolti elmercat d'una mena de reunions pa-ral·leles en les quals es pugui donarals crítics l'oportunitat de veure lesnoves tendències, suposant que n'hihagin, que es porten arreu del! món.Els crítics francesos, per la seva part,organitzen la seva setmana de cine-ma, dins del festival, on es presentenpruneres o segones obres de novellsautors. Això fa que l'emprempta cul-tural estigui asegurada.

I tot producte, tota obra d'especta-cie, necessita d'uns taedis de promo-«° que, en el cinema, resulten bàsics.£s un nu jà poderós i tan popular quepoderós i tan popular que

c o n e i x e i l t actors» actrius iq u e e s t a n al c i m de l'es-

I això Cannesamb una competició en

CA , j u r a t b a u r a de decidirsón els millors. < '-

A

en tot el món

els JoóínK^1^8168^6 C a n n e s iés

Hoc coL ^ p i c s ' Pe íò aquests tenenPrftn.:- ^a t i a anys •.,Pr°P de 2000 crítics, comentaris-

»•*

a més dels curiosos,Çue descansen la se-

iw.«* } lsta Blava i els cente-

Professionals i de comerciantaa Cannes des d'aques-

quals explica la costum medieval de;canviar-se els papers, els - senyorsfeien de pobres i els miserables d'a-mos. Aquest curtmetratge és interpre-tat pels Joglars (Boadella, Rané,Maeztu, etc.).

En altres seccions oficials o paral·-leles, però no competitives, hi partici-paran pel·lícules catalanes. En la Set-

tCompanys: procés a Catalunya» no es presenta a concurs

ta mateixa setmana. Tots reunits du-rant quinze dies. Un món tan brillant ia la vegada enlluernador i potser falscom el cinema mateix. v

Enguany a Cannes sols hi participa-ran produccions cinematogràfiquescatalanes. En primer lloc el fet mésnotable és que no tindrem cap llerg-metratge a la competició oficial. El di-rector del festival ha manifestat quela categoria de les pel·lícules seleccio-nades és molt important i que repre-sentacions de cinematografies comEspanya, Japó i la RDA no han poguttrobar-hi lloc. Això ja ho veurem enels propers dies i constatarem fins aon la qualitat de la selecció oficial es-tà per sobre de l'interès que podrient e n i r a l g u n s f i l m s d e l a n o s t r a p r o d u c -c i ó . - v : ; - . ' • • ' • ; '• „' • •••••

Així, doncs,' un curtmetratge, «Lafesta dels boigs», d'en Lluís Racionero,figurarà en concurs. «La festa delsboigs» ens proposa una interpretacióde les pintures d'en Bosco amb les

mana de la Crítica es podrà veure «LaRàbia» d'Eugeni Anglada; a la mani-festació informativa coneguda amb eltítol d'«Un certain regard» es projecta-rà «Caniche» d'en Bigas Luna —enca-ra que ells s'estimarien mes participaren l'anomenada «Quincena delsrealitzadors»— i «Companys: procés aCatalunya», d'en Josep Maria Forn.Respecte a «L'orgia», d'en Bellmunt,en el moment d'escriure aquest co-mentari hi han informacions contra-dictòries. D'una part s'ha dit i fins itot d'ha publicat que «L'Orgia» estavaseleccionada per a la «Quinzena delsrealitzadors» i d'altra banda es diuque després de veure-la, el comitè deselecció d'aquella manifestació l'hàtrobada massa comercial i ara no lavolen. La propera setmana ho podremexplicar millor des del mateix escena-ri on es produiran els fets.

Enguany, a Cannes, el català seràun dels idiomes cinematogràfics de lagran manifestació. •

Teatre

A rel d'un pròlegdel senyor LipkovJOAN-ANTON BENACH

Ara es torna a parlar de Txèkhov,com tothom sap. I se'n parlarà més

- encara. Però si volem tenir de cop ac-tualitzades, en una visió analítica es-plèndida, aquelles dades d'un teatrerus posterior, el que es feia/ es discu-tia, es plantejava i replantejavadesprés de la Revolució d'Octubre, latinta encara és fresca del'que ha es-crit «per a nosaltres», el crític i histo-riador rus Aleksandr Lipkov. Aquestsenyor ha elaborat, en efecte, un llargpròleg expressament per l'edició cata-lana de l'obra de Vsevolod Ivanov ti-tulada «tren blindat 14-69», l'un il'altre traduïts per Carles Reig i publi-cats al número 18 de la col·lecció«Edicions Robrenyo de Teatre de totsels temps».

Després de llegir d'una revolada lestrenta pàgines del senyor Lipkov i lesnoranta que abasta - e n una edició deformat petit— la peça d'Ivanov, men'adono d'una cosa massa menystin-guda, potser perquè s'ha fet massaòbvia dins el seu marc de discreció.Em refereixo al bon paper que estanjugant unes publicacions teatrals ca-talanes que forneixen, no ja, només,possibilitats noves i diverses de treballals grups en actiu, sinó el gust peruna literatura dramàtica de rigorosacategoria dins aquest mercat sempreprecari del llibre autòcton. ,>.-•:", Certament que Catalunya pateix el

buit de no tenir cap publicació periò-dica de les arts de l'espectacle, llevatd'«Estudios escónicos» de l'Institut delTeatre, que ara surt ara no surt, i queper la seva naturalesa «assagística» nopot assolir cap incidència popular. Pe-rò al costat d'aquesta mancança, quealgun aventurer hauria de corregir,qui sap si sense massa risc de perdre'-hí bous i esquelles, trobem ara mateixendegades algunes col·leccions de lli-bres de teatre realment notables. Dei-xem de banda, no pas perquè no tin-guin interès sinó pel seu dinamismedubtós, les sèries de «Raixa» i la va-lenciana, mós nova, de «Tres i Quatre»de la qual coneixem «El brunzir de lesabelles» -obra força interessant guar-

40

Catalunya pateix el buit de no tenir cappublicació periòdica de les arts de Vespec-

• tacle. • . : - · • .'•. . :{... . / • • • ;

donada i estrenada— dels germans Si-rera. No parlem dels «històrics» «Qua-derns de teatre, de rA.D.B.», d'Aymà,molt lligats a l'Agrupació Dramàtica ique, de tant en tant, ens sorprèn ambalgun títol espars sens dubte per l'inde-clinable entestament al gènere que hité Joan Oliver. Fora doncs d'aquestsexemples, enregistrem la bona marxade la'voluminosa «Catalunya teatral»d'Editorial Millà i que,, amb els quasibé cent-cinquanta títols, és un exem-ple frapant d'eclecticisme en aplegaral costat de grans autors locals, «in-.discutibles»,, textos que s'apropen alque en podríem dir la fenòmenologiadel teatre parroquial d'aficionats. Tanmateix, un inventari crític de l'obraque ha fet l'editor Millà revelaria unservei innegable a la supervivènciadel gènere a casa nostra, tasca re-centment ampliada amb una fita demés ambició, en començar una sèrie«Estudis» inaugurada per Xavier Fa-^bregas amb un volum que, m'atrevei-xo a assegurar, és el millor compendid'història del teatre català'de tots elstemps & l'abast d'un públic majoritari.

«Edicions Don'Bosco» comença al77 la col·lecció «Teatre Edebó» on hitrobem títols de Maria Aurèlia Cap*,many, Benet i Jornet, Josep M. Ca-

randell i Joan de la Creu Ballester,entre d'altres; és bàsicament un in-tent de subministrar obres d'eficàciacomprovada» a gent que vulgui fer unteatre útil «per a nois i noies». A «Edi-cions Robrenyo»,' l'última novetat deles quals em conviden a aquest balançd'urgència, també podem trobar-hiuna sèrie infantil o juvenil. El que ésimportant, però,, aquí, és ^aquest catà-leg de teatre universal que ens potoferir una «Dansa de mort», de Strin-berg, un «Lorenzaccio» de Musseto un«Víctor o els nens al poder»; de Vitrac,al costat d'autors catalans acurada-ment triats. Ara mateix no recordo quecap grup s'hagi atrevit al muntatge demolts del títols que composen aquestacol·lecció i és això, precisament, elque cal remarcar. Quan la censuragarrotejava, inclement, la gent de tea-tre, celebràvem l'edició d'alguna peçade relleu internacional en la mesuraque era una oportunitat de fugir deles obsessions anti-dictatorials imme-diates, pròximes i punyents. Avui po-dem fer-ho pel que tenen d'ampliaciód'uns horizonts culturals i que perpe-tuen l'aguait inquiet d'aquest país pelque passa o el que ha passat epl món.

Podríem dir el mateix, en darrerlloc, de la fins ara més reexida col·-lecció teatral que tenim tocant amà:els «Llibres de l'Escorpí)» de teatre d'E-dicions 62, amb quaranta i molts tí#

tols al carrer, amb una preponderà^eia d'autors locals però que no oblidaRuzante, Genet, una, «Santa Joanadels escorxadors» de Brecht, que de-mana, l'audàcia i la' traça d'algungrup com el del Teatre Lliure- Ms'només, un modestíssim suggeriment-o, una adaptació de ÏHeinrich vonKleist feta per. Palau i..Fabra., Si bé ós veritat que un text teatrai

esdevé sempre empobrit fins que flaconsegueix la verticalitat que .li <Wl'escenari i eís personatges drets .o*munt d'ell, també ho ós «Wr^JJ 1

ment, comencem a v disposar o u»gruix de materials traduïts al catai»per «llegir teatre» i sentir-nos, a ia vgada, oberts a les estètiques meH£verses i valuoses ^aquest fenomartístic universal de tot temps.

Després de llegir el pròleg d.sandr Lipkov, i les vidsituds del .tre d'Art de Moscu i les U J u s Çquimeres i contradiccions que esfermen dina el món de r.art drain*fl.situat davant el fet revolució»^ ^traí d'aquest segle, paquest' terreny no estem P»s

ment del tot • *

Televisió

0 MBP-TV de Cannes1979: on el peix grosJOSEP Mi* BAGET HERMS

S'ha celebrat la darrera setmana aCannes la XVa edició del MIP-TV, si-gles que corresponen a Mercat Inter-nacional de Programes, de televisió.En les àmplies instal·lacions del «Pa-lais des Congrés» s'hi han aplegat mésde tres mil productors i tanmateix pe-riodistes. Milers de programes s'hansucceït i també han coincidit enílançar-nos els seus missatges (quanhi havia missatge) o el seu soroll i lesseves imatges. L'experiència del MIPés sempre valuosa i alliçonadora carserveix per a posar-nos davant d'unfet indiscutible: la TV «també» és unaindústria i s'inscriu dins del marccreixent dels mitjans de comunica-cions de masses. -

Fa uns anys l'estudiós finlandès Ta-pio Varis realitzà una enquesta moltinteressant entorn de la «circulació»dels programes de TV i dels sistemes

de venda i intercanvi, etc. la UNES-CO va acollir aquella iniciativa i posàels mitjans per a dur a terme el pro-jecte. Les conclusions foren clares: elspaïsos rics -i per tant les companyiesmés fortes— «exportaven» milers d'-hores de programació als païsosísub-desenvolupats. D'aquesta forma, i al-hora que a un colonialisme econòmic,aquests països es troben enfrontats aun colonialisme ideològic i de tipuscultural del qual els és força difícilsortir-ne. ,

Les xifres de Cannes'79 demostrenl'hegemonia dels països més desenvo-lupats: 154 companyies franceses,115 dels Estats Units, 119 del RegneUnit i 115 de Alemanya Federal hiparticiparen, és a dir 503 compnayiesen total sobre les 863 que hi han prospart. Això vol dir, gairebé dos terçosde la indústria televisiva mundial en

SERVEIS FINANCERS -

És una societat de serveis dedicada a l'assessoramenteconòmic-financer i * d'inversions en general.

Un equip de professionals és a la Vostra disposició perinformar-vos, en cada moments de les millors I més conve-nients inversions que amb rendabiljtat, llquldesa i seguretat,ofereix el mercat de capitals a l'inversor, tant individual cominstitucional. ".'"* - .

Partim de la vostra situació personal per seleccionar entre:

Certificats de dipòsit - Obligacions l

Bons de caixa — Accions — Etc.

aquell o aquells valors que s'adeqüin més a les vostres he-Çessitats i preferències. - _

T « Ü V E ^ 5 E N T R A L S : Còrsega. 301. ent. 1.» Barcelona (8) .• < * * B0537 FNCG - E. - Tels. 2 1 8 0 4 0 0 - 21806 5è

mans de quatre països. Molt més en-darrera, amb 46 estacions trobem Ca-nadà i amb 45 Austràlia, mentre queEspanya ocupà èl lloc 14 amb un totalde deu societats. 5.032 programes imés de 1.500 llargmetratges varen és-ser presentats en el curs d'aquestMercat i també ací l'hegemonia delspaïsos abans esmentats fou aclapara-dora. ./ • !

t;, ;. .• , .Cal afegir, perd, que el MIP-TV no

és únicament una fira o una implaca-ble lluita on el peix gros es menja elpetit. Hi ha companyies de tota mena,moltes d'elles altament especialitza-des i que ofereixen unes alternativesreals i serioses. Passejant pels «stands»del MIP (quatre grans naus i dotze zo-nes) hom pot trobar per exemple elcatàleg de la firma H.M., amb seu aMünich i participació important de laindústria anglesa, on hi veiem anun-ciats un documental dedicat a Gaudi iun altre a Joan Miró i, oh sorpresa!,la gravació de «Mori.El Merma» delgrup Claca que ha estat un èxit inter-.nacional. «Mori el merma» és encaràen curs de preparació i ens varen dirque problablement es farà la gravacióa Barcelona en el proper mes de juny.I mentres tant que fa la nostra mera-vellosa «Televisión Espaüola»? Iaquesta televisió catalana cada copmés despersonalitzada? * "• • :> .

Un altre sorpresa del MIP. L'excel.-lent catàleg de la PBS, o sigui la tele-visió nordamericana finançada ambdiners del govern i de les institucionsfilantròpiques, fundacions, etc. El nei-xement de la PBS esdevingué necessa-ri quan el nivell de les cadenes comer-cials va endinsar-se en la mediocritatmés total de la qual no ha sortit pasencara. La PBS assoleix així una tascadidàctica i cultural —tal vegada ambreminiscències de «reader's digest»— ièls seus índexs d'audiència pugen rà-pidament encara que la seva missióno és pas la de caure en la lluita del«ratings»,, ; ;

A Cannes hem vist moltes coses.Anirem parlant d'aquest «Mercat» queconstitueix un punt de referència degran valor per a comprendre la reali-tat plurifonne i canviant de la televi-sió. La superestnictura de les multina-cionals no ha ofegat encara a les peti-tes companyies que volen fer una tele-visió al servei del públic, però no hiha dubte que aquesta lluita esdevé unpunt-clau en el futur del miçjà televi-siu sotmès a un procés de canvi cons-tant. • _ -

41

Música

I ara, Paco IbànezJORDI GARCIA-SOLER

La primavera recentment estrena-da té, musicalment parlant, un predo-mini clar de la cançó. Si més no, estàclar, pel que fa referència a la ciutatde Barcelona, on l'afeccionat té nova-ment l'oportunitat d'assistir a bonnombre d'actuacions i recitals de ca-ràcter molt divers: el teatre Barcelo-na, per exemple, la Trinca presentaamb èxit el seu nou espectacle, i alteatre Romea, després de les sessionsprotagonitzades per Pere Tàpies, Ma-rina Rossell i Joan Isaac, Esquirols iCarlos Cano, ara és Paco Ibànez quis'hi presenta, després de deu anyssense actuar públicament a casa nos-tra. •"• ; ' TV-' . • -

La personalitat artística de PacoIbànez és coneguda ben a bastament.És tracta del cantautor d'expressiócastellana més important de l'èpocacontemporània i un dels autors i in-tèrprets més notables de tota la cançópopular actual. La seva obra, bastida

al llarg de molts anys de treball exi-gent i rigorós, és el resultat d'una ela-boració minuciosa i pacient, les basesde la qual rauen precisament en untreball de recerca formal molt interes-sant: ha descobert i redescobert totun seguit de poetes d'expressió caste-llana, espanyols i latino-americans, iha donat vida nova a molts dels seustextos a través d'unes musicacionsinspirades i que tenen com a tret ca-racterístic fonamental una càrrega desensibilitat considerabilíssima. Exiliatdurant molts anys i amb residència aParís encara ara, Paco Ibànez ha es-tat un dels homes que ha treballat co-ratjosament en la construcció de totauna obra sòlida, el pes específic de laqual depassa amb escreix els límitsconvencionals de les modes i s'imposaper la seva vàlua pròpia, que ningú nogosa negar ja a hores d'ara.

Tot i que durant alguns anys va al-ternar les seves gires habituals a l'es-

tranger -fonamentalment a França,on ha actuat constantment i ha divul-gat la poesia de llengua castellana atots els nivells, però també en altrespaïsos europeus i a diverses nacionslatino-americanes— amb les seves ac-tuacions a l'Estat espanyol, fins alpunt de tenir casa oberta a Barcelona"durant algun temps, Paco Ibànez ja fadeu anys que s'imposà el silenci. Hapassat tot aquest període pràctica-ment sense enregistrar cap disc -l'any passat en publicà un en coüabo-

Encreuats núm. 12 JORDI FORTUNY

HORITZONTALS: 1. - Dit del plet que té superabundànciade testimonis. 2. - Gat abatut perquè veu desbaratades lesseves pretensions. Noia molt petita natural de certa regió ale-manya. 3. - Per més que vulgueu evitar-ho, esdevindrà, alrevés. Fa tres gols quan el contrari en fa quatre, al revés. 4.- Així començà el cinematògraf i així s'ha quedat. Procurarde no trobar-se amb l'Eva. 5. - Espècie de sàlvia de fullesamples. Darrera. 6. - Vocal. Només li falta un pal per a seruna figuera de moro. Pintor català del segle passat, que inver-tit val per més de dos. 7. — El que fa en Claudi quan va coix.8. — Consonant. Lletra que, encara que sembli romana, ésgrega. Consonant. Vocal. 9. - E l que hom necessita, Plural.10. — Així hom comença a pensar. Te bona part de raó. Vo-cal. 11*. - Instrument musical que també saben tocar tots elscuiners.

VERTICALS: 1. - Bastants. Deu vegades menys. 2. - Ticque massa sovint té la poll. Consonant. Una altre. 3. - Mèto-de de locomoció selvàtic. Adula tot babejant 4. - Conjunt detres persones proposades per anar a l'exterior. L'avi li ha trettota la brutícia. 5. - Consonant. Vocal. Te fama de ser mésfort que cap. Vocal. 6. - Conjunt coral format per nanos queno tenen ni pare ni mare. Comptar de dos en dos. 7. - Fa queuna cosa fina encara ho sigui més. Consonant. No hi ha resqu'aürmi tant. Embarcació típica de milionaris, al revés. B.- Dit de l'indi que es desvia tot sovint del seu. camí. Vocal. 9.- Sempre hi ha un ministre que no en té. Consonant. 10. -Formació d'una falsa articulació com a resultat d'una fractu-ra. 11.— El seu camp està situat entre el Guinardó i el Clot.

SOLUCIÓ ALS ENCREUATS N.s 11HORITZONTALS: 1-D. M. P. E. 2. - Inimitables. 3. - Mi-

neral. Ult. 4. - Caca. Arreu. 5. - Somera. Camanent. leR. 7. - Cita. Xiu. Ni. 8. - Ones. Osset. 9. -tar. 10. - Saler. L. 11. - SA. '

VERTICALS: 1. - IM. S. Co. 2.— Nicotina. 3-ters. 4. - Mecenas. A. 5. - Miraré. Al. 6. - Ta.- Ala. Tisora. 8. - B. RC. uSr. 9. - Plural. Efcmental. 11. - Estuari. R.

42

ració amb els seus companys i amicsentranyables del Cuarteto Cedrón, iara n'ha editat un altre, totalmentseu, «A flor de tiempo»—, i fent moltpoques actuacions, sempre a. l'estran-ger. Ara, cloent aquest llarg períoded'allunyament dels nostres escenaris,Paco Ibàfiez retorna, i ho fa en un se-guit de recitals arreu de l'Estat, queaquesta setmana el porten a cantar alteatre Romea de Barcelona en solitari.I és bo que sigui així, puix que en de-finitiva es tracta del seu retrobamentamb un públic que, com el català, liféu costat ja fa molt anys, quan retor-nà per primer cop de l'exili i, amb lesseves hàbils i intel·ligents musicacionsde poemes clàssics i contemporanis dela literatura castellana, ens ajudà adescobrir que la poesia ós una armacarregada de futur. ' ..'!

Solitari i solidari, Paco Ibànez re-torna. Ell i les seves cançons són aranovament entre nosaltres. Esperemque aquest retorn -l'avançament delqual, l'àlbum «A flor de tiempo», és untast esplèndid que confirma l'interèsde tota una obra musical i interpreta-tiva d'un gruix més considerable- si-gui ja un retorn definitiu; El retorn dePaco Ibanez, amic i company. • '

Religió

fUA·nl·tic· * riuwrtw. Qhmpp· Cwnpe»

El sucursalisme del'Església catalanaJOSEP BIGORDÀ

La representació oficial espanyola va ésser presididda pel ministre de Justícia, IfiigoCavero. •• •

No fa massa dies, enmig d'un debatcelebrat en el Seminari de Barcelona,un dels assistents va cridar l'atenciósobre el fet o el perill de sucursalismeque seguia amenaçant les característi- .ques pròpies de l'Església catalana. I,entre les possibles dependències, vacitar, naturalment, Madrid i el Vaticà.

L'advertiment no trobà pas cap me-'na de contradicció. Ben segur que elsassistents estaven prou d'acord ambaquell diagnòstic. Jo n'era un d'ells.' Hom pot pensar que, pel que fa alsuposat sucursalisme respecte del Va-ticà, la cosa no és massa estranya, do-nada l'estructura de caire vertical queconfigura, des de fa molts de segles,la manera de ser de l'Església catòli-ca.' ,.* • .:•,•: ,-jj r ..-. - .•.,.'-,;...;!.;-.,

. Amb tot, cal recordar que, arrandel .Concüi Vaticà n (1962-1965),l'Església es va proposar una,nova,imatge. Aquests trets, entre d'altres,havien de cqntribuir a la realització

. d'aquell propòsit; la major autonomiade les Esglésies locals, i ei caràctercol·legial que havia de tenir la direc-ció de l'Església. Per això, avui, nodeixa de ser una mica estrany que les

. ombres del sucursalisme, pel que sem-- bla, es vagin tornant espesses. I no cal, dir que un risc d'aquesta mena pot

veure's accentuat en una • Església,com la catalana, per les mateixes cau-

ses que fan tan fràgil l'autonomiapolítica de Catalunya. - •

Anem, però, als fets. Els darrersdies hi ha hagut una cosa relacionadaamb Catalunya que» al meu entendre,demostra quelcom més que el sucur-salisme en relació amb el Vaticà. Estracta d'una circumstància que, fins itot, sembla indicar que des de les ins-tàncies supremes de l'Església s'igno-ra el fet de l'Església catalana, p, simés no, les característiques lingüísti-ques de l'Església catalana.

En efecte, amb ocasió de l'enalti-ment eclesiàstic, del religiós català,Francesc Coll (1812-1875), beatificatpel.papa Joan Pau n el dia 29 d'abril,havien arribat al Vaticà determinadespeticions —alguna d'elles avalada pelcardenal Jubany, per l'arquebisbe pri-mat de Tarragona, pel bisbe de Giro-na i per monsenyor Torrella- per talque, en l'homilia de la cerimònia debeatificació, que havia de pronunciarel Papa, no hi manqués algun parà-graf en català. , . ,«

La petició no fou atesa. I constaque,.en aquest cas, no hi hagué, capinterferència de Madri'd. Hi ha cons-tància que per part del Govern espan-yol s'havia fet arribar al Vaticà, através de l'ambaixador, que no tansols no hi havia cap dificultat, sinóque, a més, veurien amb bons ulls que

el Papa s'expressés en català. Tanma-teix la petició fou desatesa.

Es clar que hom pot atribuir-ho alsconsellers espanyols - de Terol o de

• Lleó- que hi ha a la Secretaria d'Es-tat. Però, penso, que la responsabilitat

..del fet va més amunt, o conté un5: abast més g re^Per dir-ho amb elsY termes que floriran el nucli d'aquest

escrit, el fet revela una actitud vatica-na que no tan sols pot generar el blas-mat sucursalisme sinó també el no re-coneixement de fet de l'Església cata-lana.

Tant de bo que tot plegat obri elsulls dels membres de la Conferènciaepiscopal catalana. El reconeixementde la llengua i del fet autonòmic quefigura en el text constitucional hauriad'afegir una nova motivació jurídicaescrita a les motivacions inserides enel mateix fet del nostre poble.

Que no es caigui ara, per part delsbisbes, en una espècie de conformis-me amb les decisions vaticanes, comsi això fos l'exigència conciliar departicipar en la direcció col·legial del'Església. Perquè no hi ha dubte quecap aquí podria decantar-se la versióde la col.legialitat, ; ,, ,

Encara que sembli superflu, voldriacloure recordant que escric des de

. dins, no des de fora, de l'Església. •

Art

Arístides Maillol a PerpinyàALEXANDRE CIRICI

Al Castell dels reis catalans de Per-pinyà, que la burocràcia francesaanomena, per dissimular, «dels reis deMallorca», aprofitant que durant vui-tanta anys ho va ésser, hi ha una im-portantíssima exposició d'obresd'Arístides Maillol, que constitueixuna ocasió excepcional per a conèixerbé l'obrà del gran escultor. Bé val unperegrinatge a la capital de la Cata-lunya Nord. . *

Maillol, nat a Banyuls de la Maren-da, va ésser encara a temps de parti-cipar en el Modernisme, a través d'u-nes pintures simbolistes molt sofisti-cades, on el mestratge de Puvis s'es-vaïa sota l'òptica japonitzant de lesvisions assiinètriques, de colors àci-des, sintetitzades i enamorades de dirles coses per fragments. També através d'escultures sinuoses i precio-siste, amb indumentàries 190.0 oacompanyades d'ondulant decoracióf l o r a l . . - . . . ; ' -;•>. ' • > • , • • • • ' : ' / • •.*.-•:•• • - r . - . • - . . • • •• .

Mirant l'exposició de Perpinyàcomprovem que Maillol tingué gairebé

com a únic tema per a la seva obraescultòrica el nu femení. Aquest temali oferia l'ocasió per a desenvolupar laseva plàstica del volum turgent, llu-minós, tornejat, amb pes sense claudi-cacions i amb força sense gesticula-cions. •./.

Amb el descobriment del nou con-cepte de l'escultura, que ràpidamentinfluí tot eï panorama escultòric mun-dial i preparà el terreny per a les ex-periències constructivistes del Cubis-me i per à tota la posició formalistadel «moviment modern», podem consi-derar que Maillol va ser el primerdels noucentistes catalans, anterior aTorres Garcia i Sunyer, a Casanovas iClara.

Mirant les seves figures nues obser-' vàrem que l'escultor combatí radical-ment totes ïes composants literàriesque fins llavors havien tingut supedi-tada l'escultura. No hi resta res del'anecdotisme ni de l'idealisme, delmonumentalisme ni del pintoresquis-me, del record clàssic ni del decorati-

Astrologia ACCRUX

El senyor dels anellsSaturn és, dins la mitologia, fill del Cel i de la Terra,

pare de la Llum i, també, el Temps, pare de la Durada ide la Justícia. Aquesta doble significació de Saturn estroba també en el caràcter que s'atribueix a aquest pla-neta en Astrologia; Així, simbolitza de sempre el temps ila fatalitat, el rigor i la justícia, el fred i la contracció;el mètode, la paciència i els obstacles i retards. Tot allòque és vell i trist, però també, la saviesa més profunda." Aquest planeta que actualment es troba al signe de la

Verge, i que des de Nadal ens ha dispensat, per mor dela seva retrogradació (moviment aparent dins el Zodíacen sentit contrari a l'habitual), tota mena d'entrebancs imals de ventre, reprèn aquesta setmana la seva direc-ció normal.

Els seus efectes tenen molt a veure amb tots els obs-tacles i destorbs que durant aquest lapse de temps s'-han prodigat, especialment en el terreny laboral, eh elde la salut, amb problemes intestinals i refredats crò-nics. En general hom li pot atribuir el tó pessimista i de-sencantat dels darrers mesos. Tot seguit provem d'as-senyalar molt breument com es pot concretar dixò se-gons els signes que hom tingui per Ascendent:

Àries: Tendència a l'estabilització de la situació labo-

ral i també de la salut. Possibilitat de promoció a la fei-

Toro: Poden afluixar les decepcions sentimentals idisminuir la mala sort. ,

Geminis: S'acabaran els mals de ventre i el restrenyi-ment. Millora de l'ambient familiar.

Cranc: Cedirà la mandra de viatjar. Us entendreu unxic millor amb el germà gran. . . . . . .

Lleó: Estabilització de la situació financera i alleuja-ment de les afeccions al coll. ...'.

Verge: Alça general del tó vital. Millor humor i méstranquil·litat. • >•.>•••••••

Balança: Les desgràcies i entrebancs inesperats per-dran virulència. S'endegaran els afers clandestins.. Escorpí: Consolidació de projectes, amistats i pa-

drins. - • • • ' • • " .Sagitari": Fixació dels objectius i les realitzacions. Mi-

llor ambient familiar. >.Capricorn: Més capacitat de concentració i estudi.

Aclariment vital i metafísic. . , .Aquari: Augment de la respectabilitat i de la conside-

ració social Fi dels malsons. . • ' xg"Peixos: Esboirament de la situació conjugal i mB!»

confiança en els socis.A tall de cloenda penseu que els anells de Saturn co-

llen però no ofeguen.,44

vísme simbolista. Maillol es proposàd'abolir totes aquestes suggestions a fidé deixar com a sola finalitat, solpunt de partida i sol resultat, la purís-sima presència plàstica. No voliaésser ni impressionista ni expressio-nista. El seu intent era estrictamentconstructiu. Per això cercà com a mo-dels joves pageses sense complica-cions culturals, noies senzilles, sensepretensions i àdhuc dugué una assen-yalada preferència per les modelsinexpressives. Alguna vegada hom liretragué que les seves figures sembla-va que eren persones'que no pensavenres. Ell, d'això n'estava orgullós, per-què l'essència de la seva escultura nohavia'de comunicar cap pensament nicap sentiment sinó la plenitud de lapresència física.

És fàcil remarcar que hi ha algunadeformació a la .seva. obra, com la re-lativa elefantiasi que dóna pes a lescames i als braços. Es un recurs* queja els egipcis havien fet servir i quePicasso va cultivar d'una maneraexagerada a partir de là seva ÈpocaAntiga, quan va inspirar-se en els mo-dels pompeians i àtics sense voler-sedeixar seduir per les deliqüescènciesdel classicisme. .

D'entre totes les figures nues deMaillol, aquelles que ens semblen re-sumir millor el seu Objectiu són lesmés compactes. Les assegudes, ageno-llades, ajupides, amb el cap prop delsgenolls, pensatives, amb el front estin-tolat a la mà, com aquella esplèndida«Mediterrània» que, per a figurar al'exposició, ha estat provisionalmentarrencada del pati de la Casa de laCiutat per à descansar al centre delPalau dels reis catalans. • :•'••!•

Esports>\"V>"~-

L'afició nodespedeix aNeeskensENRIC BAJfsTERES

Que el futbol professional està des-humanitzat, que no entén de senti-ments ni d'altra cosa que no siguin lesfredes i escuetes xifres del marcador,ho demostra el cas plantejat al Barcaamb Johan Neeskens. Poques vegadess'ha vist en un camp de futbol, com al ,Camp Nou blaugrana, l'espectacled'un públic abocat envers un jugadori com aquest jugador, en un diàlegque surt del cor, s'entrega d'una ma-nera admirable, generosa, inesgota-ble, impetuosa, '-] ; .•""'*••

Johan Neeskens deixarà de vestirla samarreta del Barca el 30 de juny.No dic que deixarà de ser barcelonis-ta perquè un contracte no té prou for-ça com per a alterar els sentimentsd'una persona.. Neeskens seguirà es-sent barcelonista tüta la vida i els bar-celonistes seguirem essent «neeskis-tes» perquè difícilment podrem obli-dar un jugador que —ben pagat, éscert— ha consumit els millors anys de.la seva vida pel Barca. Dintre i foradel Camp Nou, Neeskens' ha estatsempre ui exemple per als seus com-panys. •

Sense proposar-s'ho, Neeskensaconseguí substituir els crits de «Sotil!Sotil!» o «Cholo! Cholol» amb els qualsel públic enardia i animava al peruà

'- '-í^'^irm-^'^i

exanLencert en el vestir de la dona

TRAVESSERA DE GRÀCIA.37 (entregnteld i K^gtar^)

' ' BARCELONA-21

pels de «Neeskensl Neeskens 1». Nonomés ha estat la seva incansableprestació barcelonista la que li ha val- 'gut a Neeskens esdevenir la «ninetadels ulls» de l'afició. Ha estat la sevasenzillesa, la seva humanitat, el seupapel d'anti-vedette enfront del dis-tant Johan Cruyff sota el patrocini delqual arribà al Barca, Johan I era undeu i tot, fins els seus escàndols finan-cers, ha tingut quelcom d'elitista, d'i-nabastable per a l'home del carrer. A 'Neeskens, en canvi, se'l veu amb unanoia molt maca -que a més diuen elsdiaris que es diu Montse— i la seva-;dona va amb un fotògraf català. Quèhi farem! Són coses de la gent normali Neeskens es veu comprès, aconsolat,animat per una escalfor immensa quesurt de cent mil cors cada diumenge.

«Tot això és increïble. Si jo estimo;Barcelona, si jo estimo el Barca, perquè he de marxar? No ho entenc...»,deia Neeskens a l'endemà de ser elgran triomfador de Beveren, a l'ende-mà d'haver posat tot el seu cor al ser-,vei del Barca, al servei d'aquesta gentque ja tremola de joia pensant qued'aquí a dues setmanes tindrem la Re-copa al Palau de la Generalitat i a laCasa Gran i a Montserrat... No eradifícil descobrir les llàgrimes en elsulls de Neeskens quan la multitud seli arrapava amb un crit suplicant: «Note'n vagis, Johan, no te'n vagis...». Nohi ha raons tècniques que aconsellinel canvi de Neeskens per un altre ju-gador. No poden existir raons tècni-ques per a que el club faci fora al ju-gador que més satisfaccions ha pro-porcionat als seus seguidors en elsúltims anys. Dues vegades campiód'Europa amb l'Ajax, dues vegadessubcampió del món amb Holanda, noexisteix cap jugador en el món que,als seus 26 anys, pugui presentar elpalmarès de Johan II. Només hi hauna explicació per a la seva tristadespedida: la inhumanitat en què esdesenvolupa el futbol professionald'avui en dia. Una llàstima. •

46

.Bunyols de ventMONTSERRAT NEBOT

LA BASE NO CRIDA IGUAL QUE ELS DIRIGENTS

Està de moda parlar de la «trilate-ral*, de la seva força i dels membresque en formen part, però de l'exis-tència d'aquesta organització i delseu significat hi ha molta gent quemai no n'ha sentit parlar.

A la manifestació convocada perles centrals majoritàries per a. com-memorar el primer de maig a Barce-lona, va quedar ben palès aquestdesconeixement però també va que-dar clar que entre els dirigents i labase (encara que siguin partits i sin-dicats d'esquerra) hi han unes dife-

rències culturals notables. Així elcrit de «No a la trilateral, sí a l'In-ternacional» anava falsejant-se a mi-da que el seu ressò ultrapassava elsprimers rengles de manifestants onhi anaven els líders. El gruix de la«mani» deia:> «No a la bilateral.,.».Ves per on, l'havien escapçada.També el grup de gais adaptava elseslògans a la seva manera. El de«Donde estan, no se ven, los curran-tes de UCD» va prendre aquest for-ma: «Dónde estan, no se ven, los ma-ricas de UCD».

QUE EN SERRA PAGUI EL METRO

Un grup d'anarquistes que havienassistit al míting,que la CNT va con-vocar I'l de Maig a les Cotxeres deSants van irrompre a l'estació delMetro de l'antiga vila i van intentarpassar per la guixeta sense pagar elbitllet. La taquillera s'hi feia fortadient: que havien de pagar, queaquell no era un servei gratuït. En-

, cara amb l'ardor dels discursos delmíting, alguns varen respondre men-tre es colaven: «Doncs ho ha d'ésser,de gratuït. Si no que ho pagui en Se-rra que ve de bona família*.

TIERNO GALVAN VOL. TORNAR JisiSTÈNCIA ANTIFRANCESAQuan l'alcalde de Madrid, Tierno

Galvàn, amb l'emoció de la manifes-tació de treballadors madrilenya vadir «Dos de mayo» en comptes de«uno de mayo», uns van pensar queera un lapsus del vell prófesor que*mh el còlpiment de* la jornada s'e-quivocava de data. Però d'altres,sempre preocupats en trobar signifi-

cacions polítiques a les paraules delslíders van creure interpretar en lacita de l'alcalde socialista que la re-sistència del poble espanyol aquellhistòric 2 de maig, enfront les tropesfranceses era com el desig socialistade resistència enfront el governd'UCD. Una miqueta massa elíptic elllenguatge, no professor?

CDC TAMBÉTÉ EL SEUBENET

•• '*;••

.'Sabeu com li diuen a Miquel Rocai Junyent els seus detractors de 1 aladretana del seu propi partit? Li diuenel «Benet.de CDC». No per la sein-blanca física (que no n'hi ha cap),*per.la seva manera de parlar-(qgtampoc no s'assembla gens) sinó pwallò que Benet ha hagut d'escoltarmoltes vegades: per ésser submandelPSUC.

A 'ifíquel Roca, conegut pe? WBeves postures esquerranistes nconvergents de la banda den-amb un anticomunismeno li perdonen la defensa queva fer del pacte municipal anU>comunistes del PSUC.

MADRID IGNORA A SENTÍSEncara que sembli impossible l'a-

nècdota és veritat. I si no es creu,nom pot fer la provà. A la seu delsucedistes a Madrid nò coneixen aparles Sentís, o com a mfaini ia tele-omsta no el coneix. Al preguntar a*avés del fil telefònic pel d i p ï u a«ua, la noia que responia va dir: «JY

r l f ° í ' *¥* e87*' A més de noSenS a a la seva ***** en c ^ sjentís passa^per Madrid desaperce-but.., a nivell de telefonistes.

Flora & Fauna JOSEP MARTÍ i GÓMEZ

Una història burocràticaS'havien casat un dia de l'any 1935, un any abans que la guerra civil i, el

que fou encara pitjor, la postguerra dels perdedors, els sumís en anys difí-cils. •' ' . . • •• - : . . ' '.•'; ' •-. . •• .' . • .:.-. ;. V

Quaranta-quatre anys després, ella va morir. Fou llavors quan ell, alsseus setanta-quatre anys, va començar a descobrir allò que hi ha de fal·làciasobre aquest idílic terme de la tercera edat.

Per començar, ell no cobrava pensió de jubilat ni tenia dret a l'asseguran-ça de malaltia. , -

—La pensió era de la seva dona i vostè tenia assegurança perquè estavainscrit en la seva llibreta. Però en morir-se ella, això vostè ho perd.

-I si hagués estat ella la que fos en la meva llibreta i m'hagués mort jo?—Automàticament passava a ella. , -—Doncs no ho entenc; "-Vostè té Llibre de Família? : \—No. L'any 1935 això no existia. -- S e l'ha de fer.

—A la meva edat? ,

li van dir que havia de demanar una partida de neixement del fill. Cincpessetes per tarifa tributària, 27 pessetes per taxes, 33 pessetes per l'imprès.«I vagi al Registre Civil». •

Al Registre Civil li demanaren en quin jutjat s'havia enregistrat el seu ca-sament de l'any 1935. Va dir que ni idea. «M'én recordo de la parròquia». Lidigueren que no valia. «Vagi a Estadística, ho pregunta i torna aquí».

Va anar a Estadística. En el segon pis li preguntaren en quina data s'ha-via casat. Quan la va haver dit, li digueren que baixés al primer pis icomprés una pòlissa de 281 pessetes, més una pesseta per a orfes, total 282pessetes. «Quan tingui la pòlissa, pugi un altra cop al segon pis». Comprà lapòlissa i el segell d'orfes. Va re-pujar al segon pis. Li donaren un paper en elqual es deia que el seu casament estava inscrit en el jutjat sis. «Torni al pri-mer pis i que li posin el segell. Després, torni al Regiítre Civil». En el primerpis, un senyor que estava llegint el diari va aixecar els seus ulls del mateixper un moment i posà sobre el paper un tampó amb una signatura sota l'epí-graf «El jefe letrado». '

Va tornar al Registre Civil. Li feren pagar vuitanta pessetes i li van dir«torni dimarts».

Va tornar el dimarts. Li explicaren: «Vagi a partides de neixement i allípagui...».

El vell decidí que valia més morir-se, però un rebut de la funerària vaadvertir-lo que el nínxol de la seva dona, comprat per una pila de milers depessetes en propietat per a tenir el dret romàntic de compartir fins el final lacorrupció d'uns cossos, no el podria utilitzar fins a dintre de dos anys.

I el vell va decidir aguantar donant camada a la burocràcia:-Bé. Ara que ja tó el Llibre de Família haurà de fer una instància al di-

rector general de...-Quantes pessetes haig de desembutxacar?-Són... a veure... una pòlissa de trenta-cino, un segell par a vídues, una

pòlissa per a...

47

- , • ' - > , < •

Cartes 1 fotos a L'HORAHeure lliure

SOBRE BATISTAI ROCA

L'associació Ómnium Cultu-ral, reunida en assemblea gene-ral ordinària, ha acordat perunanimitat de fer pública la de-claració següent:: 1 r. — En els anys més difí-

cils per a la nostra Entitat, quanels nostres locals foren clausu-rats i totes ies nostres activitatsprohibides, el professor Batistai Roca ens expressà la seva so-lidaritat i en donà proves en totmoment. "\ •.'•'•'•'''• \. <

2n. —. En totes les ocasions,que foren moltes, en què desde l'exili se'ns adreçà i en lesocasions en què, al costat d'al-tres personalitats eminents dela vida catalana, com Pa*u Ca-sals i el Dr. Trueta, coincidíamb ell una representació de lanostra Entitat, el Dr. Batista ensencoratjà a continuar la nostratasca cultural, a defensar irre-ductiblement la llengua i la cul-tura catalanes l ;a fer de l'en-senyament del català un mitjàeducatiu dels valors cívics in-discutibles per a l'esdevenidoVdel nostre poble., 3r. — Hem de dit també quepersonalment i fins al momentde la seva mort, l'amistat h lacompanyia del Dr. Josep M.Batista i Roca ens foren gratifi-cadores, per la Intel·ligència dela visió que el distingia, per lacordialitat sincera del seu tracte

i per la generosa disposició delseu bon cor. Creiem que és unacte de justícia que consti així,per al coneixement de tots elssocis i de l'opinió pública engeneral. .

Barcelona, 27 de marc de..1879.

ómnium Cultural

ELS PROBLEMESDE L'ENSENYAMENT

Els alumnes i professors del'Escola Universitària de Forma-ció de Professorat d'Ensenya-ment General Bàsic de SantCugat, adscrita a la UniversitatAutònoma de Barcelona, desit-gen informar a l'opinió públicade la setmana de lluita ques'està realitzant com a repulsaa l'ordre ministerial del 2 demarç de 1979 mitjançant laqual hom concedeix als alum-nes de les Escoles Normals pri-vades l'accés directe a l'ensen-yament estatal. Aquesta mesu-ra afavoreix clarament la PRI-

jVATITZACIO de l'ensenyament.Els actes realitzats durant

aquesta setmana es concretenen: . . : • . • : . . • . • •

-. , — Aturs intermitents. '--•— Assemblees.— Manifestació realitzada el

dijous al matí.— Taules rodones sobre el

tema Escola Pública-Escola Pri-vada. Aquestes accions queden

HVha qui diu que els contrastos fan bonic, que accentuen lescaracterístiques pròpies dels elements contratats. Tot són opi-nions, Màrius Fàbregas no ho creu així i ens envia aquestafotografia, en la qual podeu veure el contrast brutal entre unedifici de nova planta, vidre i metall a mitges, i al costat, lesparets enrunades d'una antiga construcció, que deixa passarla claror a través de les seves renegrides restes. Realment, noté res d'atractiu, . *,. ..„, ..„,.,,,..,,, .,,.,. .

emmarcades dintre dei contextde lluita de la resta de les Nor-mals de l'Estat espanyol.

Alumnes de Magisteri de' Sant Cugat del Valida

26 d'abril de 1979

EN DEFENSADE LESNOSTRES FESTES

Benvolgut amic:

Et fem arribar aquestes rat-lles per demanar-te la teva col.-laboració i la de tots aquells aqui tu puguis demanar-la perajudar a posar remei al fet greuque ^exposem.

Després d'iníciàda la campa-nya per defensar let nostres fes-tes, ens trobem amb noves su-pressions que atempten contraels drets de la nostra ComunitatNacional i el seu patrimoni cul-tural, i . •,;••

No podem seguir vivint pen-dents de |a l le t ra! l'esperit deles futures lleis mentre que ho-mes i grups representatius nopoden o no volen reclamar peral nostre poble el respecte atantes coses que li són pròpiesT irrenunciables, i per això enshem fet el propòsit de fer unarecollida massiva de més demig milió de firmes de tots elsindr**- « * les nostres comar-ques perquè així sigui del totrepresentativa junt amb les queja hem recollit. •-,. ;

Cal que tinguem ben presentque la Llibertat i la Democràcianomés seran un fet si tots com-plim els nostres deures I exigimels drets Inalienables que hemde tenir dins la Comunitat Na-cional Catalana.

La recollida de firmes d'insti-tucions, entitats, grups o perso-nes individuals cal no demorar-la, I esperem la seva tramesaper adjuntaria a la petició col.-lectlva.

SECRETARIAT PER A LADEFENSA DE LES NOSTRESFESTES, C/. Montcada, 20, Pa-lau Dalmases, Barcelona (3)."

Anticipadament et quedemagraïts mentre restem a la tevadisposició I a la de tota la nos-tra Comunitat Nacional delsPaïsos Catalans.

FIRES DE CATALUNYA. El dia 8 teniu fira a Cale-lla, a Gandesa (Terra Alta) ia Gurb (Osona). El 13, que ésdiumenge, n'hi ha una colla:a Lleida, a Sant Llorenç deMorunys (Solsonès), a SantQuirze de Besora, comarcadel Ripollès, i a Moià (Bages).

FESTES MAJORS '.. El dia 7 hi ha Festa Major

a Celrà (Gironès), Mur (Pa-llars Jussà), Riudarenes (LaSelva) i Tremp. El dia 8, aBell-lloc d'Urgell, a Castellolí(Anoia) i a Alcoletge, comar-ca del Segrià. El 9, a La Sé-nia (Montsi), Almenar (Se-grià) i Sabadell. L'l i , a Ba-dalona, Lleida i Ripoll. El 12a Passanant (Conca de Bar-berà) i Palausaverdera (AltEmpordà). I el 13, a Tàrregai Vilanova de Sau. Un mesjoiós, el maig, oi?

CINEMAAlgunes coses interessants

i, curiosament, totes amb re-tard a les nostres pantalles.A l'Alexis, aprofitant un ho-menatge a Néstor Alemdn-ros, estrenen un dels «contesmorals» d'Eric Rohmer: «Lacollectioneuse». Al PUbli-2,ens arriba un dels primersfílms de Paul Mazursky:

• «Harry and Tonto», comèdiatendra amb un protagonistaque es fa vell (Oscaritzat).

* Cal destacar molt l'estrenaal Maldà de «La religieuse»,film de Jacques Rivette sobrel'obra de Diderot. La pel·lícu-la visqué força aventurescensorils a França, i no perproblemes de centímetresmés o menys de pell sinó perl'anàlisi profunda del món dela religió i els convents. A noperdre-se-la. '•,< •'> ..

«7 dies de enero», la peurcula sobre la matança d'Ato-cha (ara malauradamentd'actualitat) l'estrenen al Re-gió. Diuen els crítics que enBardem l'ha encertada aeple. Finalment, a 1 ' ^dra, un film «negre»: «Testi*0

süenctoso^ambElliotGould.

MUSICAEl dia 10 de maig

leriaMaeght, Carlotaga interpretarà *obres de » ^ e a

Brahms, Chopin,d'altres. Al Museu

48

Fer CONXITA SOCIAS

7 de maig, Joan J. Pàmies ala viola interpreta Stra-vínsky, Puertolas, Hinde-mith... El 9 de maig, al Pa-lau, Rosa Sabater al pianoamb obres de Solers, BrahmsiDebussy.

També el Palau dé la Mú-sica serà escenari, el cüa 8 demaig, de Tete Montoliu, elgran pianista dé jazz ambuna dilatada carrera a l'es-quena. Imprescindiblec alsafeccionats.'- .=. : ' >

I un altre fet important:després de... X anys, PacoIbànez, un nom gairebé ló-gendari, actua a casa nostra.L'escenari, el Romea. A par-tir del dia 7. Finalment, el 12,al Poble Espanyol, Festa dela Joventut, amb Oriol Tram-

via, Rocky Muntanola, Plate-ria... 'CASTELLS >•• , , . ; . fr

En aquest inici de tempo-rada, assenyalem que el dia1 la colla Jove dels Xiquetsde Valls assoli la torre de seti'el quatre de vuit, fites im-portants en aquests mo-ments. També destaqueml'actuació dels Castellers deSitges a Algemesí, ciutat va-lenciana en la qual es conser-va la Moixeranga, ball popu-lar en el qual hom veu l'ori-gen dels castells. És la prime-ra vegada que una colla cas-tellera actuava en la vila va-lenciana, mentre que la Moi-xeranga d'Algemesí fou pre-sent en la festa major de Vi-lafranca de l'any passat. '

TEATRE. • . . ;,, Al J.C. Sala Míriam s'estàfent l'obra «La revolta de lesaixetes», de T. Menero. A laSala ViÚarroel, el Teatro Ii-bre presenta un obra del quefou gran novel·lista Pip Baro-ja: «El horroroso crimen dePenaranda del campo».

I encara són a la cartelle-ra: «Xaica» al Teatre de l'Ins-titut (fins el dia 19); i LaTrinca al Barcelona. Ah! I es-tigueu atents a la Cuina deles Arts.TVE .

De la cadena catalana re-comanem el Sardà-show iMusical·Express.així com elshabituals que encara conser-ven una personalitat. .

Del circuit estatal, recor-

deu que a la segona hi ha«Revista de Cine» el dilluns i«Pop-graxna» el dimecres. Lasèrie «Will Shakespeare», eldimarts, sembla confirmarles bones previsions. «Moisès»es fa agradable de veure.Estudio-1 pot estar bé, ambuna obra de Casona. Desta-quem també 8l partit del diu-menge entre els dos Atlètics,

De peUcules, una venera-ble Greta Garbo el dimecresen «Susan Lenox», o l'habi-tual Berkeley de divendres aCine-Club i a Filmoteca, uninteressant film espanyol:«Habla, mudita». Ignorem elfilm de La Clave, però el te-ma «Democràcia», promet,així com la presència en eldebat d'Herbert Marcuse.

La paella pel mànec

Llom farcit amb prunesri Altre cop la paella se'ns ha perdut pels carrers i ca-rrerons de la Barcelona vella. Tot passejant, hem anat aparar a llocs tan històrics com el Fossar de les Moreresi tan bells com l'esvelta catedral de Santa Maria delMar, d'un gòtic encisador.

Allà, tot baixant el carrer Argenteria fins anar a pa-rar davant de la, catedral, a inà esquerra surt el carrerdels Sombrerers (vell carrer dels de gremi). Al núm. 13,ens trobem amb el Restaurant «Carpanta». Si, just comaquell famolenc personatge de la nostra infantesa.

Hem parlat amb el senyor Francesc Alvarez, que ésÇui porta aquest restaurant. Consulta là carta i ens in-dica el plat d'aquesta setmana: . -.

-Llom farcit amb prunes. Aquí a Catalunya és unPlat que agrada molt,' - '

- c o m e s f a ? ; , ; , . ' ? : : . ' ••••* ""' "'. ••.;.. .-Molt senzill. Tenim un llom sencer de porc, EÏ

jarcim amb les prunes i pinyons i es fa rostit al forn. Sei acompanya amb salsa espanyola i amb compota dep o m a . , , . ; . ; . . ; ' . • ; ; ' ; : ; ' ; : • - . : ' ' • • • • • • • • •

-Es posa tot junt al fora?7 Q' 8l U o m ***& el farcit va sol, és a dir, natural-?',™. ou i també amb un raig de conyac. La com-J I ? o m a 8S comPra i s'hi afegeix a part, quan ja

fer a q u e la 8 a l s a e sPa nyo l a ' W* també a'ha de

es'fa aquesta salsa?couen ünés verdures: api, pastanaga, ce-

T b oU i un cop fet es passa pel batedor.~i no té res més? i, ; ;- ,f;: .

51 l^ El brou què fa de base. Aquest brou es fade pernil, trossos de vedella, en fi, un brou

-S'hi ha çVestar molta estona al forn, el llom?

-No, no gaire. És un plat ràpid de fer. Amb unsvint, minuta ja n'hi ha prou. Quan ja el teniu rostit, és'quan cal afegüf-hi la salsa i la compota.

-S'hi pot afegir alguna cosa més?-Bé, pot anar acompanyat de guarnicions. Jo reco-

manaria que fos a base de mongetes tendres o bé depuré de patata. És un plat molt bo i de molta accepta-ció. . . ;,... •:.., .,-•' :. . • • • • ' • • • ; • • .

S'ha acabat la recepta d'aquesta setmana. Ens des-pedim del senyor Alvarez i ens passegem encara pelsvoltants, acompanyats de sorolls casolans, familiars,d'infants jugant, dones que compren, etc. Davant deSanta Maria del mar, al nostre pas, un estol de colomsha aixecat el. vol. ;

49

La Setmana a Televisió

CIRCUIT CATALÀDilluns, 7

PRIMERA CADENA13.30 Crònica esportiva14.00 Crònica16,15 Cita a mitja tarda

SEGONA CADENA23.00 Crònica 223.30 Els museus: «Museu dio-cesà de la Sal de Solsona»24.00 Català amb nosaltres (re-petició)

Dimarts, 8PRIMERA CADENA

13.30 Signes14.00 Crònica16.15 Festa amb Rosa M. Sar-dà: «Llibres, llibretes i llibrots»16.45 Els museus (repetició)

SEGONA CADENA23.00 Crònica 223.30 Festa amb Rosa M. Sardà(repetició)24.00 Signes (repetició) .

Dimecres, 9i PRIMERA CADENA '13.30 De bat a bat '14.00 Crònica16.15 Coses d'ahir: «Estudiantsa Cervera»16.45 Musical-express: NationalHealth, Gato Pérez i Pere Tàpias

. SEGONA CADENA23.00 Crònica 223.30 Coses d'ahir (repetició)24.00 Musical-express (repeti-ció)

Dijous, 10PRIMERA CADENA

13.30 Les nostres coses: «Els Se-gadors»14.00 Crònica

' 16.15 Escenari .

SEGONA CADENA _23.00 Crònica 223.30 Escenari (repetició)* ,

Divendres, 11PRIMERA CADENA

13.30 Catalunya i Balears avui14.00 Crònica16.15 Vostè pregunta...

SEGONA CADENA23.00 Crònica 223.30 Les nostres coses (repeti-ció)24.00 Catalunya i Balears avui(repetició)

Dissabte, 12

PRIMERA CADENA10.50 Català amb nosaltres

Del 7 al 13 de maig11.10 Terra d'escudella í «Hidraemissió pirata» (III)

Diumenge, 13SEGONA CADENA

11.10 Terra d'escudella (repeti-ció)

CIRCUIT ESTATALDilluns, 7

PRIMERA CADENA -14.30 Gente hoy15.00 Telediario15.35 Hora 1515.45 Nombres de ayer y dehoy19.01 Un globo, dos globos, tresglobos20.00 Estudio estadio21.30 Telediario22.05 Volta ciclista a Espanya22.20 300 millones , .23.20 Los Roper: «La oportuni-dad llama a la puerta»23.55 Ultimas noticias

.SEGONA CADENA '19.31 Polideportivo20.30 Revista de cine21.50 Màs allà .., .....,; ...'.:,22.30 Tribuna internacional •

Dimarts, 8PRIMERA CADENA .'...

14.30 Gente hoy15.00. Telediario15,35 Hora 1515.45 Revista de toros10.01 Un globo, dos globos, tresglobos - .-••20.00 Holmes y YO-yo: «Los re-henes»20.30 Primera pàgina21.30 Telediario22.05 Volta ciclista & Espanya22.25 Vacaciones en el mar: «Elultimo de los Stubbing»23.30 Ultimas noticias

SEGONA CADENA19.31 Polideportivo • :20.00 Redacción de .noche20.30 Café-conoierto . .21.20 W. Shakespeare: «Almaspara el olvido»22.30 Tribuna econòmica

Dimecres, 9PRIMERA CADENA

14.30 Gente hoy15.00 Telediario ; :15.35 Hora 1515.45 Vivir cada dia19.01 Un globo, dos globos, tresglObOS ' ;g ;20.00 Mujeres: «Susan Lenox».Dir.: Robert Z. Leonard. Int.:Greta Garbo, Clark Gable21.30 Telediario22.05 Volta ciclista a Espanya22.25 Estudio 1: «Sinfonía inaca-bada», d'Alejandro Casona. Int.:

Emilio G. Caba, M. Jesús Sir-vent , Carlos Ballesteros23.40 Ultimas noticias

1 SEGONA CADENA19.31 Polideportivo20.00 Redacción de noche20.30 Imàgehes >21.30 Pop-grama-22.30 Tribuna de la històric. <

Dijous, 10, PRIMERA CADENA •

14.30 Gente hoy15.00 Telediario15.35 Hora 1515.45 Cafè de redacción19.01 Un globo, dos globos, tresglobos20.00 Perfiles20.30 Un mito llamado... «Gea»(II) V v : . .2Ï.30 Telediario ; >22.05 Volta ciclista a Espanya22.25 Sesión de noche: «Dóndeestan los esplas». Dir.Ufal Guest.Int.: David Ni ven, TrançoiseD o r l e a c '"••'. i . .•-;.; . „ < , . .

00.20 Ultimas noticias

,. SEGONA CADENA19.31 Polideportivo <20.00 Redacción de noche -20.30 Encuentros con las letras21.30 Horizontes '•'••> "22.30 Tribuna de la cultura

Divendres, 11PRIMERA CADENA

14.30 Gente hoy15.00 Telediario15.35 Hora 15 )15.45 Los espectàculos19.01 Un globo, dos globos, tresglobos -•' '•-'20.00 Con ocho basta: «Triàngu-l o s » v , v • , - . • • - . ;•• .-. ;.•••-

21.00 365 días en la vida de unnifio: «El bebè tiene siete meses»21.30 Telediario22.05 La segunda oportunldad <22.25 El hombre y la tierra:«Aves esteparias» (III)22.55 Lnvestigación OVNI: «Ind-dehte én la montana de la su-perstición»23.50 Ultimas noticias

SEGONA CADENA19.31 Polideportivo20.00 Redacción de noche20.30 Cine-club: Cicle BusbyBerkeley; «Música y mujeres».Dir.: Ray Enright. Int.: JoanBlondell, Dick Powell, Ruby Kee-ler • • •22.05 Musical: John Mills, StatuQuo, etc.22.30 Opinión pública

Dissabte, 12PRIMERA CADENA

12.01 Vilde el vikingo.

12.30 El hidroavión de Balley:«El fantasma, con brazalete deoro»13.00 Torneo14.30 Tiempo libre14.30 El canto de un duro15.00 Telediario15.35 El bosque de Tallac: «Re-greso a la montana»16.00 Primera sesión: «Guardia-nes del espado». Animació. Dir.:David Lane17.45 Aplauso19.30 Erasè una vez... el hom-bre: «Pedró el, Grande y su èpo-ca»20.00 Los àngeles de Charlie:«Angeles en el mar»21.00 Informe semanal22.00 Noticias del sàbado22.30 Volta ciclista a Espanya22.50 Sàbado cine: «El ladrónque vino a cenar». Dir.: Bud Tor-kin. Int.: Ryan O'Neal, Jacqueli-ne Bisset23.40 Ultimas noticias

SEGONA CADENA

15.31 Los tres mosqueteros.caps. v, vi , vn i v i n .17.00 El porro de Flahdes: «Unsueno en el deío» ' :

17.30 Raíces: «Xeremia y cara-millo»18.00 Retransmissió esportiva19.00 La clave: Democràcia

Diumenge, 13

. • .'•• PRIMERA CADENA

9.31 Hablamos10.00 EldíadelSeflor10.45 Conderto11.45 Gente joven12.30 Sobre el terreno14.00 Siete dias15.00 Notidas del domingo15.30 'Fantéstico19.00 625 llneas'20.00 Futbol:-At Madrid - &Bilbao22.00 Nòtidas del domingo22.30 Moisès. Episodi nom. V

1 . ,. SEGONA CADENA

15.31 Pippl Calzaslargas: «PipP1

va a una flesta» . Ae16.00 Los paladines: «Juicio wDios» (U)16.30 Dibujos17.00 Los caso.8 de — ,terrenooscuroysangriento»18.30 Panorama musical19.00 Conderto20.00 Filmoteca TV:dita». Dir.: ManuelInt: José L. LóPez

Kitty Manver21.50 La danza22.30 A fondo

utíé

50

LESSÈNCIADEL ROMÀNIC

200.-

DOPESAGRUPO MUNDO DE EDICIONES

fgil diners a 1^ iiistant||Ia tot • Gataltm^ílllïiBaleàrsi:Ma^ridli

Més de 500 Oficines al seu servei.

QAMADZ PENSIONS