CENT ANYS SENT ESAB - COEAC - Agrònoms - Enginyers ... · 1 CENTENARI DE L’ESCOLA SUPERIOR...

22
1 CENTENARI DE L’ESCOLA SUPERIOR D’AGRICULTURA DE BARCELONA. CENT ANYS SENT ESABORGANITZACIÓ L’organització del Centenari de l’Escola Superior d’Agricultura de Barcelona (ESAB) estarà a càrrec d’una sèrie de comissions amb funcions concretes i diferenciades. Les funcions de representació recauran en el Comitè d’Honor del Centenari de la qual formaran part personalitats importants del món de la política, de la Universitat i de l’empresariat. Aquesta comissió encara no ha estat definida. Les funcions executives seran responsabilitat de la Comissió Executiva del Centenari, la qual, al mateix temps, estarà subdividida en subcomissions organitzatives amb la finalitat de formar grups més reduïts encarregats de dur a terme les diferents activitats previstes. Comitè d’Honor Presidència: Artur Mas i Gavarró, President de la Generalitat de Catalunya Vicepresidències: Salvador Esteve i Figueras, President de la Diputació de Barcelona Antoni Giró i Roca, Rector de la Universitat Politècnica de Catalunya Vocalies: Representant de l’Ajuntament de Barcelona Representant del Consell Comarcal del Baix Llobregat Manuel Reyes López, Alcalde de Castelldefels Representant de l’Ajuntament de Viladecans Daniel López i Codina, Delegat del Rector de la UPC al Campus del Baix Llobregat Lourdes Reig i Puig, Directora de l’Escola Superior d’Agricultura de Barcelona

Transcript of CENT ANYS SENT ESAB - COEAC - Agrònoms - Enginyers ... · 1 CENTENARI DE L’ESCOLA SUPERIOR...

1

CENTENARI DE

L’ESCOLA SUPERIOR

D’AGRICULTURA

DE BARCELONA.

“CENT ANYS SENT ESAB”

ORGANITZACIÓ

L’organització del Centenari de l’Escola Superior d’Agricultura de Barcelona (ESAB) estarà a

càrrec d’una sèrie de comissions amb funcions concretes i diferenciades. Les funcions de

representació recauran en el Comitè d’Honor del Centenari de la qual formaran part

personalitats importants del món de la política, de la Universitat i de l’empresariat. Aquesta

comissió encara no ha estat definida. Les funcions executives seran responsabilitat de la

Comissió Executiva del Centenari, la qual, al mateix temps, estarà subdividida en

subcomissions organitzatives amb la finalitat de formar grups més reduïts encarregats de dur

a terme les diferents activitats previstes.

Comitè d’Honor

Presidència: Artur Mas i Gavarró, President de la Generalitat de Catalunya Vicepresidències: Salvador Esteve i Figueras, President de la Diputació de Barcelona

Antoni Giró i Roca, Rector de la Universitat Politècnica de Catalunya Vocalies: Representant de l’Ajuntament de Barcelona

Representant del Consell Comarcal del Baix Llobregat Manuel Reyes López, Alcalde de Castelldefels Representant de l’Ajuntament de Viladecans Daniel López i Codina, Delegat del Rector de la UPC al Campus del Baix Llobregat Lourdes Reig i Puig, Directora de l’Escola Superior d’Agricultura de Barcelona

Centenari de l’Escola Superior d’Agricultura de Barcelona

2

Comissió Executiva

Subcomissions

PROGRAMA D’ACTIVITATS

El programa d’activitats del Centenari de l’ESAB s’organitza per temes monogràfics d’interès

que es desenvolupen mensualment. Donats els espais previstos per a les activitats, alguns

temes es poden sobreposar en el temps.

Cada tema monogràfic es planteja a partir d’una conferència, d’una taula rodona i d’una

exposició. Tant la conferència com la taula rodona es realitzaran al voltant del tercer dimarts

de cada mes per establir una pauta fàcilment reconeixible. Tot i que l’exposició pugui ser

visitable durant un determinat espai de temps, la seva inauguració oficial coincidirà amb el

dia de la conferència.

Per donar a conèixer l’esdeveniment, hi haurà dos actes previs programats pel maig i juny de

2011.

El programa d’activitats del Centenari s’inicia el setembre de 2011 coincidint amb el curs

núm. 100 que s’imparteix ininterrompudament a l’ESAB. Aquesta és la fita que volem

celebrar i que ens fa sentir orgullosos de pertànyer a aquesta entitat. Tanmateix és el

moment per reflexionar sobre el futur de l’ESAB i de l’agricultura en general, el moment per

cercar les vies que ens han de servir per inserir definitivament l’enginyeria agrícola en l’àmbit

més extens de l’enginyeria dels sistemes biològics.

Les pàgines següents contenen la proposta elaborada pel conjunt del professorat de l’ESAB,

cadascú en la seva especialitat, que inclou informació preliminar de cada una de les activitats

previstes amb una proposta dels conferenciants amb els quals ens agradaria comptar.

Patrocini Activitats Documentació Carles Bernat, Col. Eng.Tècnics

Agrícoles Josep Claramunt, PDI - ESAB

Rosa Flos, PDI - ESAB Josep Lluis Capdevila, Joves

Agricultors Daniel López, Delegat Rector CBL

Josep MariaVives, ICEA Joan Masdemont, Unió de Pagesos

Joan Oca, PDI - ESAB Miquel Pujol Palol, Col. Eng.

Agrònoms Lourdes Reig, PDI - ESAB

Baldiri Ros, Institut Agrícola Català de Sant Isidre

Teresa Balanyà, PDI - ESAB Montserrat Calero, PAS

Clara Canals, PAS - Univers Núria Cañameras, PDI - ESAB

Chema Gil, PDI - ESAB Enric Guerrero, Estudiant

Xavier Martínez , PDI - ESAB Francesc Oliva, Estudiant

Clara Prats, PDI - ESAB Lourdes Reig, PDI - ESAB MCarmen Rodrigo, PAS

Lorenzo Álvarez, PDI - ESAB Núria Cañameras, PDI - ESAB

Gustau Erill, Col·laborador Centenari

Gemma Garcia, PAS Elena Gordún, PDI - ESAB Ramon Josa, PDI - ESAB

Carme Molina, PAS Pilar Nieto, PAS

Miquel Pujol Palol, Col. Eng. Agrònoms

Xavier Sorribas, PDI - ESAB

Centenari de l’Escola Superior d’Agricultura de Barcelona

3

Valors humans a l’enginyeria.

El voluntariat

TEMA DEL MES: Valors humans a l’enginyeria

Data prevista: 4 d’octubre de 2011

Lloc: Edifici ESAB

Responsable: Jaume Fabregat Fillet

Sembla consensuat que la societat actual està patint una mena de virus anomenat “crisi”. Crisis de diversos tipus tot i que la més anomenada, però, ha estat l’econòmica. Una crisi provocada per l’afany i l’especulació d’uns quants i que ha repercutit sobre tots els estaments socials i especialment en els més desafavorits. També s’ha parlat d’una crisi social relacionada amb els valors. L’arrencada del Centenari la volem concentrar en aquest aspecte que creiem que ha estat una de les raons de ser de l’ESAB i que creiem que es tracta d’un aspecte ineludible en la formació dels futurs professionals que passen i passaran per la nostra Escola.

Conferència: Valors humans

Ponent: Alfonso Lopez Borgoñoz. President d’Amnistia Internacional a España. Llicenciat en Geografia i Història, ha obtingut el Diploma de Estudis Avançats en Arqueologia i ha publicat una vintena d’articles de recerca sobre aquesta matèria. És Máster en gestió pública de la cultura.

Programa:

Benvinguda de la Directora de l´ESAB, Prof. Lourdes Reig Conferència d' Alfonso Lopez Borgoñoz, President d´Amnistia Internacional-España Col.loqui amb els assistents Acolliment a la taula rodona del Director del CCD, Daniel López Codina Taula rodona: - Sr. Lluis Martí, President de l´Associació Internacional del Voluntariat - Sra. Irene Monferrer, Secretària de l´Associació Internacional del Vol - Sra. Eva Vendrell, Representant d' Agricultura per al Desenvolupament - ... Moderador: Jaume Fabregat, Director de la Càtedra de Valors Humans VMO Col.loqui amb els assistents Cloenda oficial de l´exposició i copa de cava

SETE

MB

RE

20

11

. El m

es d

els

Val

ors

hu

man

s a

l’En

gin

yeri

a

Centenari de l’Escola Superior d’Agricultura de Barcelona

4

Agricultura i globalització

TEMA DEL MES: Economia agrària

Data prevista: 17 d’octubre de 2011

Lloc: Edifici ESAB

Responsables: José Maria Gil i Zein Kallas

Malgrat que la productivitat agrícola ha augmentat considerablement en els països

industrialitzats, la fam al món continua sent un problema de primer ordre. El fenomen de la

globalització ha afectat el tarannà de les nostres vides en tots els sentits. Alguns aspectes són

fàcils de notar. Avui podem trobar quasi qualsevol producte de qualsevol lloc en totes les

èpoques, però també patim quan sentim la notícia que en algun país del món s’ha produït

una intoxicació alimentària en productes habituals en el nostre mercat. Però aquests efectes

de la globalització no són els únics, n’hi ha de menys visibles i possiblement més perversos.

Aquest mes el volem dedicar a analitzar com la globalització afecta els diversos mercats, tant

els del primer món com els del tercer i quin paper hi poden jugar les economies emergents.

Conferència: Gestió del risc en agricultura

Ponent proposat: Jesús Anton. Doctor en Economia per la Universitat Autònoma de Madrid i Màster en Economia per la London School of Economics. Ha estat professor d'Economia a la Universitat Complutense de Madrid i l’ICADE i assessor del Secretari general d'Agricultura del Ministeri d'Agricultura espanyol. Actualment ocupa el càrrec de Economist senior de la Direcció de Comerç i Agricultura de l'OCDE i és director de L’Organisation for Economic Co-operation and Development.

Programa:

Inici de l’acte, paraules de protocol i presentació dels ponents. Conferència del Dr. Jesús Anton: Gestió del risc en agricultura Pausa Taula rodona: Globalització dels mercats i comerç internacional.

Moderador: José María Gil (CREDA).

Composició taula:

José Mª Garcia Álvarez-Coque. (UPV)

Michael Petit (Agropolis Montpellier i exdirector del Banc Mundial).

José Maria Sumpsi Viñas. (Exsubdirector General de la FAO)

Refrigeri Inauguració oficial de l’exposició: Tema per determinar Comiat

INA

UG

UR

AC

IÓ C

ENTE

NA

RI -

---

OC

TUB

RE

DE

20

11

. El m

es d

e l’

Eco

no

mia

agrà

ria

Centenari de l’Escola Superior d’Agricultura de Barcelona

5

Paisatgisme i territori

TEMA DEL MES: Paisatgisme

Data prevista: 15 de novembre de 2011

Lloc: Edifici ESAB

Responsables: Xavier Fàbregas i Lluís Maldonado

Els països desenvolupats, especialment a Europa, han tingut molta cura en el disseny dels espais urbans. Primerament a través de l’arquitectura dels propis edificis, més tard en els jardins privats i públics i finalment en la gestió urbanística. En general, els espais agraris i forestals han quedat fora com a parcel·la en el tema del disseny. Ha estat en els darrers anys quan l’home ha pres consciencia que el territori també mereix ser cuidat i mantenir-se dins d’uns marges de naturalitat assequibles. Però, a diferència de la jardineria, on el llenguatge ja disposa d’un bagatge consolidat pel temps, el territori necessita d’unes eines diferents i d’uns mètodes d’anàlisi més complexos que cal definir. Aquesta nova manera de mirar el territori i afrontar la seva modificació és l’objecte del Paisatgisme.

Conferència: Els espais verds en l'ordenació del territori. Ponent proposat: Enric Batlle. Doctor Arquitecte i professor del Departament

d’Urbanisme i Ordenació del Territori a l’Escola Técnica Superior d’Arquitectura del Vallès. Guanyadors, entre molts altres del 1er premi del World Architecture Festival 08', 1er premi del Premio Mediterráneo del Paisaje 0 i 1er premi del Premio Europeo del Espacio Público Urbano amb la “Restauració paisatgística del dipòsit controlat de la “Vall d'en Joan” al Parc Natural del Garraf.

Programa:

Inici de l’acte i presentació dels ponents. Conferència del Dr. Enric Batlle: Els espais verds en l'ordenació del territori. Pausa-Café Taula rodona: Estratègies per al disseny i el manteniment d'espais verds sostenibles.

Joao Ferreira Nunes. Estudos e Projectos de Arquitectura Paisagista. PROAP (Portugal) Antoni Farrero. Entitat Metropolitana Xavier Hernández (Ajuntament de Barcelona).

Exposició: Material de l’especialitat de JiP de l’ESAB, del Màster de Paisatgisme de la

UPC i de la Biennal del Paisatge Comiat

No

vem

bre

de

20

11

. El m

es d

el p

aisa

tgis

me

Centenari de l’Escola Superior d’Agricultura de Barcelona

6

Va d’història TEMA DEL MES: La història de l’Escola Superior d’Agricultura de Barcelona

Data prevista: 20 de desembre de 2011

Lloc: Edifici ESAB

Responsables: F.X. Martínez i Josep Claramunt

Al llarg dels cent anys d’història de l’ESAB s’han produït una gran quantitat de successos que

no podem quedar en l’oblit. La celebració del centenari és una oportunitat per registrar

d’una forma ordenada tot allò que ha marcat d’alguna manera el funcionament d’aquesta

entitat creada el 1911 per satisfer les necessitats formatives d’una societat en evolució.

Aquest registre el volem formalitzar en un llibre que ha estat encarregat a l’historiador

Gustau Erill i Pinyot, el qual ha comptat amb la col·laboració de Josep Casanovas i Prat.

Presentació del llibre: La història de l’Escola Superior d’Agricultura de Barcelona.

Autor: Per determinar.

Programa:

Inici de l’acte i presentació dels ponents.

Conferència de l’autor amb el títol: Dates clau de la historiografia de l’Escola.

Pausa-Café

Taula rodona: L’ensenyament de l’Agricultura: dels reptes del 1911 al l’Espai Europeu

d’Educació Superior (EEES) del 2011.

Inauguració oficial de l’exposició: Les Seus de l’ESAB 1911-2011

Comiat

DES

EMB

RE

DE

20

11

Centenari de l’Escola Superior d’Agricultura de Barcelona

7

Va d’història Exposició: Les seus de l’ESAB 1911-2011

Data prevista: desembre de 2011

Lloc: Edifici ESAB

Responsables: F.X. Martínez i Josep Claramunt

L’ESAB, al llarg dels seus anys d’existència, ha ocupat diversos edificis per adaptar-se a les

diferents etapes de creixement per les quals ha passat.

Antecedents:

L’exposició s’inicia, però, uns anys abans per mostrar els antecedents que van acabar per

consolidar l’Escola. En aquests antecedents s’exposen diversos plànols del primer Jardí

Botànic promogut pel Marquès de Ciutadilla on es van començar a donar classes sobre

biologia, botànica i cura de les plantes. Es parla del seu trasllat al la vila de Gràcia, allà on

actualment hi trobem la plaça Francesc Macià. Aquest trasllat va ser l’inici de la Granja

Experimental que va començar a donar estudis de capacitació agrària.

DES

EMB

RE

DE

20

11

Centenari de l’Escola Superior d’Agricultura de Barcelona

8

Més tard, l’Octubre de 1911 es signa l’acord de creació de l’Escola Superior d’Agricultura de

Barcelona que ocuparà un edifici situat al’antic recinte de Can Batlló, en un edifici que avui

ocupa el Col·legi Major Ramón Llull. L’edifici es va anar ampliant successivament passant des

de l’ala inicial a un edifici de tres cossos, un de central i dos laterals com la que mostra la seva

configuració actual.

Quan l’Escola Industrial de Barcelona, que, juntament amb l’ESAB, ocupaven el recinte de

l’antiga fàbrica, es va quedar petita, es va iniciar un projecte d’ampliació directament al

damunt de les sales taller obre del constructor Guastavino. Aquesta ampliació va permetre

habilitar una grans espais docents que van utilitzar les dues Escoles.

Aquesta obra de gran dificultat tècnica pel fet de construir sobre una edificació existent, va

ser encarregada a l’arquitecte Joan Rubió i Bellver, arquitecte de renom amb multitud

d’obres modernistes arreu de Catalunya. Potser un del edificis més coneguts de l’arquitecte

sigui l’habitatge de la familia Roviralta, també conegut com “El Frare Blanc” i situat a

l’Avinguda del Tibidabo.

DES

EMB

RE

DE

20

11

Centenari de l’Escola Superior d’Agricultura de Barcelona

9

El 1960 es planteja una nova ampliació amb la construcció d’uns edificis annexos als

existents, obra de l’Arquitecte Manuel Baldrich, que va incorporar noves institucions

educatives com l’Escola del treball. En aquesta època també es construeix la piscina Sant

Jordi, obra del mateix arquitecte. En una d’aquestes ampliacions es va ubicar la nova seu de

l’ESAB fins l’any 2005. L’ESAB ocupava una barreja d’espais dels nous edificis i dels antics.

JULI

OL-

SETE

MB

RE

DE

20

11

Centenari de l’Escola Superior d’Agricultura de Barcelona

10

Finalment, el 2005, l’ESAB es trasllada al Campus del Baix Llobregat en un edifici obra dels

arquitectes Manuel Brullet i Alfonso de Luna.

Tampoc podem oblidar els equipament que l’Escola ha anat utilitzant per a la seva tasca

docent i experimental, com la finca de Caldes de Montbui, els terrenys agrícoles de Cornellà

o la nova finca Experimental Agròpolis de Viladecans.

JULI

OL-

SETE

MB

RE

DE

20

11

JULI

OL-

SETE

MB

RE

DE

20

11

Centenari de l’Escola Superior d’Agricultura de Barcelona

11

L’Alimentació humana.

TEMA DEL MES: L’Enginyeria agrària

Data prevista: 17 Gener de 2012

Lloc: Edifici ESAB

Responsables: Josep Mestres i Mercè Raventós

En els països desenvolupats on ja no es planteja el problema de la subsistència, la qualitat i seguretat alimentàries esdevenen la fita a superar. Els mercats alimentaris del primer món permeten la distribució a gran escala d’aliments procedents, en molts cassos, de llocs allunyats dels centres de consum. Aquest augment d’escala i la diversificació de les fonts d’aprovisionament poden generar problemes que afectin a grans percentatges de població. Encara recordem la intoxicació pel consum de ”l’oli de colza”, la crisi de les “vaques boges” o més recentment la contaminació per dioxina de productes avícoles i porcins de granges alemanyes. Per això es fa necessari l’establiment de controls acurats per garantir la qualitat i la seguretat dels aliments que trobem en el mercat.

Conferència: L'evolució humana i l'alimentació

Ponent proposat: Eudald Carbonell. Doctor en geologia del quaternari per la Universitat Pierre et Marie Curie (1986) i en història per la Universitat de Barcelona. Ocupa la càtedra de Prehistòria de la Universitat Rovira i Virgili i actualment és Investigador principal del Grup d’Autoecologia Humana del Quaternari d’aquesta universitat i Director de l’Institut Català de Paleoecologia Humana i Evolució Social. Codirector de les excavacions d’Atapuerca i director de les excavacions de Capellades.

Programa:

Inici de l’acte i presentació dels ponents. Conferència del Dr. Carbonell: L'evolució humana i l'alimentació Pausa-Café Taula rodona: Reptes per a la qualitat i la seguretat alimentàries del SXXI

Moderadora: Mercè Raventós (ESAB) Composició taula: Montserrat Rivero (ORDESA) Abel Mariné (UB) Eduard Mas (Codorniu) Josep Mestres (SILLIKER)

Inauguració oficial de l’exposició: L’alimentació humana al neolític. Comiat

Ge

ne

r d

e 2

01

2. E

l mé

s d

e l’

Alim

enta

ció

hu

man

a

Centenari de l’Escola Superior d’Agricultura de Barcelona

12

El Medi ambient i l’Agricultura

TEMA DEL MES: El Medi ambient i l’Agricultura

Data prevista: 21 de febrer de 2012

Lloc: Edifici ESAB

Responsables: Teresa Balanyà i F. X. Martínez

Tots els processos de producció humana generen una petjada, constitueixen un risc pel planeta. El nombre d’habitants del món i la seva tecnologia tenen actualment prou capacitat per produir danys amb un cost mediambiental molt elevat irrecuperable durant generacions. Quan es planteja un determinat model de creixement cal verificar l’impacte ambiental d’aquesta manera de fer per comprovar la seva viabilitat i sostenibilitat. L’Agricultura com una de les activitats humanes que més territori abasta, també és una de les activitats de major impacte sobre el planeta i, per això, actuant de forma responsable sobre ella podrem aconseguir garantir i millorar la vida al planeta.

Conferència: El Canvi Climàtic en els sistemes naturals i agrícoles. Ponent proposat: ENRIC GRÀCIA. és doctor en Ciències Biològiques per la UB,

on desenvolupa la seva carrera professional com a Professor Titular. Apassionat per la micologia, es considera primordialment micòleg aplicat. De la seva passió n’ha fet un negoci i s’ha convertit en un emprenedor reconegut. Així, fa cinc anys va fundar, juntament amb Ramon Arques, XOP – Conserves de Ponent i ha estat guanyador del premi Emprenedoria (2005) per la Diputació de Lleida i finalista en el premi Emprenedor (2006) organitzat per Barcelona Activa. És soci fundador de dues empreses més, que exploten patents pròpies. És un comunicador nat i ha col·laborat en diversos programes de divulgació en ràdio i televisió.

Programa:

Inici de l’acte i presentació dels ponents. Conferència del Dr. Enric Gràcia: El Canvi Climàtic en els sistemes naturals i agrícoles Pausa-Café Taula rodona: Reptes i alternatives per al tractament/destí dels Residus Orgànics.

Moderador: Xavier Martínez Composició taula: Montserrat Soliva (UPC). Compostatge Teresa Vicent (UAB). Digestió anaeròbia Àlvar Feliu (sector privat). Incineració+abocador Francesc Giró (ARC). Administració

Inauguració oficial de l’exposició: Per programar Comiat

Feb

rer

de

20

12

. El m

és

de

l Med

i am

bie

nt

Centenari de l’Escola Superior d’Agricultura de Barcelona

13

La Bona cuina

TEMA DEL MES: Del camp i la granja a la taula

Data prevista: 5 de març de 2012

Lloc: Edifici ESAB

Responsables: Elena Gordún i Roser Romero del Castillo.

La salut de les persones està directament relaciona amb els aliments que ingerim. Però una cosa és alimentar-se i un altre menjar. Al nostre país tenim dues grans sorts: estem en un lloc privilegiat que ens permet obtenir de la natura productes de gran qualitat i elevat valor organolèptic i hem aconseguit transformar una extraordinària tradició culinària per projectar-la cap al futur amb processos de transformació que fa alguns anys ningú hagués pogut somiar. Bons ingredients i millors cuiners. Cuina mediterrània i cuina de disseny.

Conferència: Els tresors de la cuina mediterrània.

Ponent proposat: Carme Ruscalleda. És una de les cuineres més innovadores i s'ha convertit en la primera xef catalana en aconseguir tres estrelles Michelin i la primera cuinera en tenir-ne 5 comptant les dues obtingudes al seu restaurant del Japó. Ha obtingut la Medalla al Mèrit Cívic, el Premi Nacional de Gatronomia 1998, el Premi Sánchez Cotán, per l'Academia Española de Gastronomía a la millor carta de restaurant, el 1er. Premi Davidoff a l'Excel·lència en l'Hosteleria, el Premi Nadal de Gastronomia al Restaurant de l'Any, el Premi Millor Cuiner, el Premi Cuiner d'Or, el Premi Cocinero del año, el Premi Gourmetour 2004 i la Creu de Sant Jordi de 2004.

Programa:

Inici de l’acte i presentació dels ponents. Conferència de la Sra. Ruscalleda: Els tresors de la cuina mediterrània. Pausa-Café Taula Rodona: És suficient la qualitat de la matèria primera per garantir la qualitat del

producte elaborat? Moderadora: Roser Romero del Castillo Composició taula: Toni Massanés (Director fundació ALICIA) Gerard Jané i Úbeda (Celler Jané Ventura) Ramon Casamada (Pagès i President del Consell Regulador de la DOP Mongetes del Ganxet)

Exposició: Agricultura de proximitat: marques de qualitat del Baix Llobregat.

Mar

ç d

e 2

01

2. E

l mé

s d

e la

Bo

na

cuin

a

Centenari de l’Escola Superior d’Agricultura de Barcelona

14

La Producció agrària

TEMA DEL MES: La producció agrària

Data prevista: 20 de març de 2012

Lloc: Edifici ESAB

Responsables: Lorenzo Álvarez i Maria del Carmen Rodrigo.

A mesura que evolucionen les diferents societats humanes del planeta, les necessitats alimentàries són creixents. En moltes cultures, la disponibilitat de proteïna animal és considerada un indicador de desenvolupament. Però per garantir la demanda creixent d’aquests aliments d’origen animal caldrà establir nous models que permetin la sostenibilitat del sistema, tant a nivell d’alimentació com del tractament dels residus, i el respecte amb el benestar animal.

Conferència: Sostenibilitat en la producció Agrícola i Ramadera.

Ponent proposat: Gerardo Caja. Doctor Enginyer agrònom i Catedràtic de Producció Animal a la Universitat Politècnica de Valencia (1981-85) i a la Universitat Autònoma de Barcelona (1985-actualitat). Coordinador científic del Màster en Nutrició Animal del Instituto Agronómico Mediterráneo de Zaragoza (IAMZ-CIHEAM). Investigador visitant a les universitats de Nottingham (UK), Minnesota, Wisconsin-Madison i California-Davis (USA). Acadèmic numerari de la Acadèmia de Ciències Veterinàries de Catalunya (ACVC). Premiat amb el International Dairy Production Award 2006 de la American Dairy Science Association (ADSA)

Programa:

Inici de l’acte i presentació dels ponents. Conferència del Dr. Caja: Sostenibilitat en la producció Agrícola i Ramadera. Pausa-Café Taula rodona: Confrontació de models en la producció d’aliments (Agricultura i

ramaderia convencional, integrada i ecològica) Moderador: Lorenzo Álvarez Composició taula: José Manuel Silva (Dtor. General d’Agricultura i desenvolupament Rural UE) José Miguel Mulet Salort (UPV) Representant Generalitat Representant organitzacions professionals i empresarials (Unió de Pagesos). D. J. Connor

Inauguració oficial de l’exposició: Agricultura de proximitat: marques de qualitat del Baix Llobregat.

Comiat

Mar

ç d

e 2

01

2. E

l mé

s d

e la

Pro

du

cció

agr

ària

Centenari de l’Escola Superior d’Agricultura de Barcelona

15

La Indústria agroalimentària

TEMA DEL MES: La indústria agroalimentària

Data prevista: 17 d’abril de 2012

Lloc: Edifici ESAB

Responsables: Maria del Carmen Barco i Montserrat Pujolà.

La indústria agroalimentària juga un paper essencial en el nostre sistema econòmic, constituint el sector industrial més important amb una producció bruta de 56.500 milions de euros el que va suposar el 16% del total generat per la indústria nacional, amb unes exportacions de 11.500 milions d’euros i donant feina de forma directa a prop de 400.000 persones. Catalunya és la Comunitat Autònoma que més ha aportat al sector agroindustrial espanyol amb prop del 24% del total o, dit d’un altre manera, 13.000 milions de euros. Aquesta xifra va representar el 15% de la facturació total de la industria catalana, que la va situar, juntament amb el sector químic, com el principal subsector industrial en importància de l’àmbit català.

Conferència: La distribució i la logística com a sistemes en la innovació i

tecnologia d’aliments.

Ponent proposat: Josep Font (BonPreu)

Programa:

Inici de l’acte i presentació dels ponents. Conferència: La distribució i la logística com a sistemes en la innovació i tecnologia

d’aliments. Pausa-Café Taula rodona: Estratègies per a la innovació i el desenvolupament de productes a les

empreses agroalimentàries. Moderadora: Montserrat Pujolà (DEAB) Composició de la taula: Carles Nin (Panrico) Adriana Casademont (Casademont) Elena Vela (Danone) Xavier Mestres (IRC-Avi Pau Alimentació i Cuina S.L.)

Inauguració oficial de l’exposició: L’evolució de la indústria alimentària al nostre país. Fundació Triptolemus

Comiat

AB

RIL

DE

20

12

. El m

és

de

la In

stri

a ag

roal

imen

tàri

a

Centenari de l’Escola Superior d’Agricultura de Barcelona

16

La Biotecnologia

TEMA DEL MES: La Biotecnologia al servei de l’home

Data prevista: 15 Maig de 2012

Lloc: Edifici ESAB

Responsables: Antoni Almirall i Francesc Casañas.

La biotecnologia està present en molts àmbits de la vida quotidiana. I l’enginyeria agronòmica, com a enginyeria que treballa amb els esser vius, hi té un paper fonamental. Només cal passejar pels mercats per veure les diferents varietats vegetals que podem portar a la nostra taula. No obstant això, és una gran desconeguda que genera passions i odis, especialment quan parlem de temes com millora genètica o els transgènics. Però més enllà de l’alimentació, la biotecnologia ens ajuda a subsistir en un món amb capacitats limitades. Biocombustibles, biorreactors per a depuració de residus, apassionants sectors de futur que haurem de desenvolupar i que ens ajudaran a què la nostra activitat sobre la terra generi un menor impacte ambiental.

Conferència: Millora genètica agroalimentària i bioètica.

Ponent proposat: Pere Puigdomenech. Físic, Doctor en Ciències (Physical Chemistry) per la Université des Sciences et Techniques du Languedoc i Doctor en Biologia per la Universitat Autònoma de Barcelona. Director de l’Institut de Biologia Molecular de Barcelona del Centre d’Investigació i Desenvolupament del CSIC. Ha estat escollit com a membre del Grup Europeu d’Ètica de les Ciències i Noves Tecnologies. És president de la Societat Catalana de Biologia.

Programa:

Inici de l’acte i presentació dels ponents. Conferència del Dr. Puigdomenech: Millora genètica agroalimentària i bioètica Pausa-Café Taula rodona: Bioètica, Alimentació i demografia.

Moderador: Francesc Casañas (DEAB) Composició taula: Maria Casado (UB) Josep Mª Esquirol (UB) Francesc Reguant (DAR)

Inauguració oficial de l’exposició: Fotografia agrícola, un espai de reflexió Comiat

Mai

g d

e 2

01

2. E

l mé

s d

e la

Bio

tecn

olo

gia

Centenari de l’Escola Superior d’Agricultura de Barcelona

17

Primavera al Campus.

Data prevista: Maig de 2012

Lloc: Campus del CBL

Responsables: Clara Canals, Lluís Maldonado, Enric Guerrero i Cesc Oliva

L’objectiu de l’activitat és transformar el recorregut que porta del centre de Castelldefels

a l’escola d’Agricultura (ESAB) al Campus de Baix Llobregat en un seguit de “jardins”

efímers, d’acord amb els valors i instruments que les assignatures del Grau en Enginyeria

Agroambiental i del Paisatge donen als estudiants, donant així visibilitat als estudis que

s’imparteixen a l’escola i donant a conèixer i assenyalant la relació entre l’escola, el

campus CBL i la ciutat.

Per tal de plantejar i coordinar les actuacions es preveuen dos àmbits generals d’actuació

diferents, adreçats a dos grups d’estudiants ben diferenciats. Per a cadascun es preveu la

celebració d’un concurs de propostes i un premi per al millor muntatge a cada àmbit

d’actuació.

El primer àmbit de treball consta dels següents espais entre Castelldefels i l’accés al

campus (veure esquema al final):

1. Plaça de l’Església 2. Avinguda Santa Maria 3. Plaça de l’Estació 4. Túnel (pas sota vies RENFE) 5. Aparcament carrer de Barcelona (a tocar del la UE Castelldefels) 6. Carrer del Dr. Romuald Claverol (inclou camí i passera sobre la C-32)

Els espais anomenats seran objecte del primer treball dels estudiants de l’assignatura de

projectes del Grau en Enginyeria Agroambiental i del Paisatge. L’exercici permetrà

desenvolupar –per primera vegada en la seva formació- els instruments de

reconeixement, expressió i projecte. Les propostes han de modificar, de manera efímera i

reversible, l’espai públic posant de manifest els valors usualment associats a la

sostenibilitat: salut ecològica, justícia social i desenvolupament econòmic; i els de

l’educació ambiental i noves estètiques que els possibiliten. El muntatge de les propostes

no ha de interferir el normal funcionament de l’espai.

Els estudiants podran associar-se, si ho desitgen, per parelles i fer propostes parcials o al

conjunt d’espais assenyalats. Els professors de l’assignatura valoraran les més adients

agrupant els estudiants al voltant de les escollides per tal de desenvolupar-les, muntar-les

i documentar-les.

Mai

g d

e 2

01

2. P

rim

aver

a al

Cam

pu

s

Centenari de l’Escola Superior d’Agricultura de Barcelona

18

El muntatge de les propostes escollides serà prèviament consultat amb els responsables

que l’Ajuntament de Castelldefels determini –per informar i evitar problemes o

interferències no desitjades- i correrà a càrrec dels estudiants que estaran autoritzats a

publicitar les entitats o empreses que els hi facilitin material o finançament per la

instal·lació.

Un cop muntades les propostes seran objecte d’un concurs que escollirà la millor d’acord

amb els valors esmentats. El jurat del concurs estarà format per l’alcalde de Castelldefels i

la persona que aquest designi per part de l’Ajuntament; pel director de l’escola i un

professor de l’assignatura per part de l’ESAB; i per un representant del CBL.

El segon àmbit de treball previst consta dels següents espais al campus:

1. Plaça Guillermo Marconi

2. Carrer d’Esteve Terrades

3. Pati d’accés de l’ESAB

Els espais anomenats seran objecte de treball per part dels antics estudiants de

l’especialitat de jardineria i Paisatgisme de l’ESAB. L’objectiu, sentit i condicionants de les

propostes són els mateixos que en el cas anterior però sense la participació dels

professors que únicament participaran en l’elecció de les propostes a muntar.

Els antics estudiants de l’especialitat de Jardineria i Paisatgisme de l’escola podran

associar-se per participar amb qui ho desitgin sempre i quan un antic estudiant sigui el

representant de l’equip.

Com en el cas anterior, la millor de les propostes muntades rebrà un premi d’acord amb

els mateixos criteris de valoració i per part del mateix jurat. La dotació prevista per tots

dos concursos és de 500€ cadascun.

L’exemple més proper del tipus de intervencions que es pretén afavorir, és Temps de

Flors, amb 56 edicions entre el 1958 i el 2011, i que és celebra anualment a Girona. Tot i

així, el millor exemple, més llunyà però més proper per al tipus d’espais a intervenir i per

el tipus de propostes, és Laussanne-Jardins, amb edicions el 1989, 2000, 2004 i 2009.

veure a:

http://www.gironatempsdeflors.net http://www.lausannejardins.ch

Mai

g d

e 2

01

2. P

rim

aver

a al

Cam

pu

s

Centenari de l’Escola Superior d’Agricultura de Barcelona

19

El conjunt de les propostes es muntaran la nit abans de la festa de l’escola o abans, amb

permís previ, per les condicionades, per exemple, per un cert temps de creixement.

L’elecció del dia següent formarà part del programa d’activitats de la festa. L’objectiu final

de les intervencions és assenyalar i possibilitar –convidar- als ciutadans a la festa de

l’escola. En aquest sentit la vocació de la proposta és que l’activitat i el premi als

estudiants de grau i la relació amb la festa de l’escola, l’Ajuntament i la ciutat i ciutadans

de Castelldefels, tingui continuïtat en el temps.

Mai

g d

e 2

01

2. P

rim

aver

a al

Cam

pu

s

ESAB

AJUNTAMENT

CAMPUS CBL

CASTELLDEFELS

1. PLAÇA DE L'ESGLÉSIA

2. AV.SANTA MARIA

3. PLAÇA DE L'ESTACIÓ

4. PAS SOTA VIES RENFE

5. APARCAMENT C/BARCELONA

6. C/ROMUALD CLAVEROL

1. PÇA.GUILLERMO MARCONI

2. C/ESTEVE TERRADES

C-32

ÀMBIT 1: ESTUDIANTS GRAU EAP

ÀMBIT 2: ANTICS ESTUDIANTS ESAB

Centenari de l’Escola Superior d’Agricultura de Barcelona

20

La festa dels amics de l’ESAB

Data prevista: 19 o 20 de maig de 2012

Lloc: Campus del CBL

Responsables: Clara Prats, Carles Bernat, Enric Guerrero i Cesc Oliva

Per la nostra Escola han passat moltes persones sense les quals no haguéssim pogut arribar als cent anys de vida. Professors que amb la seva feina diària han contribuït a l’avenç de la societat amb la seva recerca i innovació i amb la formació de molts enginyers; personal d’administració i serveis, amb la seva tasca més silenciosa, però no menys important, d’ajut i gestió a la tasca desenvolupada per l’Escola; i, en fi, els estudiants que amb el seu esforç han aconseguit la seva formació per integrar-se en una societat a la qual han servit. Molts d’ells han arribat a llocs de molta responsabilitat, d’altres han desenvolupat la seva tasca professional amb tota la seva dignitat i d’altres han endegat la seva activitat a altres camps. No obstant això, estem segurs que tots ells guarden un bon record del seu pas per l’ESAB... o així ho volem sentir. També volem que la festa representi una mirada cap al futur i permeti tirar endavant una associació que mantingui unit tot aquell col·lectiu que cregui fermament amb la seva vinculació a l’ESAB. És el lema del nostre logotip:

CENT ANYS SENT ESAB Per aquesta festa està prevista una jornada de portes obertes a les nostres noves instal·lacions al qual seguirà un espectacle de teatre amb música coral que sota el fil conductor de la història de la música catalana expliqui el context i vida de la nostra escola al llarg del temps. Hi participaran actors, les corals del PMT, la coral del Campus de Terrassa, la coral de l’Escola Superior d’Arquitectura de Barcelona i l’Orquestra de la UPC. Acabat l’espectacle s’oferirà un dinar de germanor als assistents que estarà subvencionat parcialment per l’organització del Centenari. Un cop finalitzats els diàlegs es planteja una taula rodona on tots els exESAB hi posaran la seva cullerada per expressar la seva opinió sobre els temes exposats.

Mai

g d

e 2

01

2. H

om

enat

ge a

ls e

xESA

B

Centenari de l’Escola Superior d’Agricultura de Barcelona

21

La Política agrària

TEMA DEL MES: La Política agrària

Data prevista: 19 Juny de 2012

Lloc: Edifici ESAB

Responsables: Óscar Alfranca i Núria Cañameras.

La política agrària d’un país planteja la tria d’unes estratègies que poden influir en el seu progrés econòmic i social. Aquesta política es transformarà en lleis que afectaran al sector agrícola potenciant uns o altres productes. A Europa, la política comuna ha generat més d’un conflicte en els estats membres un cop eliminats els aranzels i reduïdes les ajudes al sector, després de l’aplicació de projecte de política agrícola comú que pretenia, segons l’article article 39 del Tractat de Roma: “incrementar la productivitat, garantir un nivell de vida equitatiu a la població agrícola, estabilitzar els mercats, garantir la seguretat dels abastiments y assegurar al consumidor subministres a preus raonables. Ha estat cert això pel sector agrícola català?

Conferència: Present i futur de l'Agricultura, Ramaderia i Pesca a Catalunya.

Ponent proposat: Josep Tarragó. Llicenciat i doctor en Veterinària per la Universitat Complutense de Madrid, diplomat en alta direcció d'empreses per l'IESE i Màster en Ciència per la Universitat de Newcastle upon Tyne. Va ser professor i cap del departament de Zootècnia a l'Escola Superior d'Agricultura de Barcelona. Va col.laborar en la Comissió Mixta de Transferències de Serveis de l'Estat a la Generalitat. Va esdevenir primer director general (1979) i després secretari general (1982) del Departament d'Agricultura, Ramaderia i Pesca. Director de l'Institut de Recerca i Tecnologia Agroalimentàries (IRTA) des de la seva fundació fins el 2009.

Programa:

Inici de l’acte i presentació dels ponents. Conferència: Present i futur de l'Agricultura, Ramaderia i Pesca a Catalunya. Pausa-Café Taula rodona: Reptes de la investigació agrària i alimentaria de Catalunya per les

properes dècades. Composició taula:

Joan Tibau Font (director del Centre de Control i Avaluació del porcí, IRTA) Josep Lluis Araus Ortega (UB i CIMMYT) Josep Tarragó Colominas (Tecnoparc Reus SA i ex-director general de l’IRTA). Olga Martín Belloso (UdL) Exposició: Premis a la Innovació Tecnològica Agroalimentària del DARP

Comiat

Jun

y d

e 2

01

2. E

l més

de

la P

olít

ica

agrà

ria

Centenari de l’Escola Superior d’Agricultura de Barcelona

22

RESUM DE LES ACTIVITATS

Data Prevista Temàtica. El mes de ...

4 Octubre 2011 VALORS HUMANS A L’ENGINYERIA. EL

VOLUNTARIAT

17 Octubre 2011 INAUGURACIÓ DEL CENTENARI

ECONOMIA AGRÀRIA:

AGRICULTURA I GLOBALITZACIÓ

15 Novembre 2011 PAISATGISME I TERRITORI

20 Desembre 2011

Presentació del llibre HISTÒRIA DE L'ESCOLA

SUPERIOR D'AGRICULTURA DE BARCELONA

17 Gener 2012 L’ALIMENTACIÓ HUMANA

21 Febrer 2012 EL MEDI AMBIENT I L’AGRICULTURA

5 Març 2012

DEL CAMP I LA GRANJA A LA TAULA:

LA BONA CUINA

20 Març 2012 LA PRODUCCIÓ AGRÀRIA

17 Abril 2012 LA INDÚSTRIA ALIMENTÀRIA

15 Maig 2012 LA BIOTECNOLOGIA

13 Maig 2012 LA FESTA DELS AMICS DE L’ESAB.

Maig 2012 PRIMAVERA AL CAMPUS

19 Juny 2012 LA POLÍTICA AGRÀRIA

3 Juliol 2012 CLOENDA DEL CENTENARI.