Hora Punta TMB número 86

Foto

: Mic

hael

Pel

lot

TMB va col·laborar en el projecte del telefèric de Medellín (Colòmbia).

La L11 ja disposa d’una estació amb portes d’andana

Més a prop de l’accessibilitat universal a la flota d’autobusos

Entrevista a Bartomeu Muñoz, alcalde de Santa Coloma de Gramenet

L’ocupació en el transport respon a les demandes de millor mobilitat

Transports Metropolitansde Barcelona 86nú

mer

o

DESEMBRE 2008

Vocació internacional

2 Editorial

3 La projecció internacional de TMB

8 25è aniversari del metro a Santa Coloma de Gramenet

10 Entrevista a Bartomeu Muñoz

14 Entrada de capital privat en el finançament de la L9

15 La creació d’ocupació en el transport públic

16 Breus

17 Campanya de Nadal a la xarxa de transport públic

18 Primera estació amb portes d’andana a la L11

20 Novetats en l’accessibilitat als autobusos

23 L’edifici històric de Santa Eulàlia

EditorialU

n consorci del qual forma part Transports Metropolitans de Barcelona ha estat escollit (entre més de 56 consorcis formats per 220 empreses nacionals i estrangeres) per dissenyar la primera línia de metro de Bogotà. És una

decisió que posa de manifest el prestigi internacional de TMB i el valor del capital humà de la nostra empresa.

Aquesta notícia ens omple de satisfacció quan estem a punt de culminar el 2008, un any durant el qual també hem viscut alguns esdeveniments molt significatius: la prolongació de la línia 3 de metro, el tancament de la primera estació amb portes d’andana, el començament de proves per al futur metro automàtic, la millora de l’accessibilitat a les estacions i a tota la xarxa d’autobusos…

Moltes d’aquestes actuacions són el preludi de les importants millores i transformacions que experimentarà la xarxa de transports públics metropolitans durant els propers mesos. L’any vinent podrem gaudir dels primers quilòmetres de metro automàtic, d’autobusos més sostenibles, d’infraestructures més confortables.

A TMB apostem per un transport públic eficient i compromès amb el territori i els ciutadans. L’ampliació de la xarxa de metro i l’aplicació de polítiques de conciliació de la vida laboral i familiar ens permetrà crear nous llocs de treball. Així, mitjançant la creació d’ocupació, TMB farà una aportació social important per superar l’actual conjuntura econòmica.

Afrontem nous reptes amb entusiasme i il·lusió. Que les festes de Nadal siguin motiu de felicitat i el llindar d’un nou any ple d’esperança i d’èxit per a tothom.

86núm

ero

EDITA: Transports Metropolitans de Barcelona. Àrea de Comunicació i Relacions Institucionals | DIRECTOR: Santiago Torres | DIRECTOR EDITORIAl: Oriol Pàmies

| SuBDIRECTORA: Lourdes Montero | CApS DE REDACCIó: Maite Peris, Gustau Lamadrid, Albert Piqué | REDACCIó: Rosa Avis, Marta Franco, Laura Martínez,

Pere Paredes, Àngels Rodríguez, Àngels Vidondo | COl·lABORADORS: Manel Barriga, Rosario Ibáñez, Michael Pellot | DISSEny ORIgInAl: ESSA Estructura de

Comunicació | MAquETACIó: Josep Lluís Lara | FOTOgRAFIA: Pep Herrero, Miguel Ángel Cuartero, PTOP | InFOgRAFIA: Noah Grañó | IMpRESSIó: INGOPRINT | TIRATgE: 14.200 exemplars | CORREu ElECTRÒnIC: [email protected] | D.l.: B-21926-2008

DESEMBRE 2008

Imprèsen paperecològic www.tmb.cat

TMB participarà en el disseny de la primera línia de metro de Bogotà

REpORTATgE

TMB forma part del grup que recentment ha guanyat el concurs per dissenyar la primera línia de metro de Bogotà. La participació en projectes de consultoria i enginyeria exterior, de recerca i desenvolupament, així com la seva presència en els fòrums i organismes internacionals de tot el món han situat TMB en un lloc de referència mundial.

U n consorci espanyol d’empreses, del qual forma part Transports Metropolitans de Barcelona (TMB), ha estat escollit recentment per dissenyar la primera línia de metro de

Bogotà (Colòmbia), un projecte amb una inversió de més de 6,5 milions d’euros. El consorci, on a més de TMB hi ha les firmes Sener, Advanced Logistics Group (ALG), Incoplan Colombia, Santander Investment Valores Colombia i Garrigues Abogados y Asesores Tributarios, competia amb altres 56 consorcis formats per 220 empreses nacionals i estrangeres per desenvolupar el disseny conceptual i operacional del servei amb un sistema integrat de transport públic, ja que s’haurà de complementar amb el tren de rodalia i el TransMilenio –servei d’autobusos articulats operatius des de l’any 2000–. Igualment, TMB i els seus socis elaboraran la seva estructuració legal i financera i faran la consultoria d’aquesta primera línia de metro.

La participació en el projecte colombià és un reflex de la voluntat de TMB de contribuir positivament al món del transport públic. Un compromís ferm

TMB exporta els seus coneixements i la seva experiència a altres xarxes de transport públic del món

la millora de les operacions dels autobusos urbans d’As-Sariqah, als Emirats Àrabs, és un dels actuals projectes internacionals.

Vista de Bogotà.

davant de Barcelona, la seva àrea metropolitana i els seus habitants, però que en el marc actual del món globalitzat en què vivim va més enllà dels límits geogràfics i ajuda a construir un món més sostenible i més confortable. Això, TMB ho fa directament o indirectament, mitjançant les diverses activitats en què participa. És a dir, contribuint amb el desenvolupament de projectes, participant activament en associacions internacionals, formant part dels equips d’investigació europeus en projectes del seu àmbit, rebent visites tècniques de responsables d’altres operadors que consideren TMB un referent internacional i també cedint material, com per exemple autobusos, a ciutats i països menys afavorits. A través de totes aquestes activitats TMB té l’oportunitat de contribuir al món del transport públic a nivell internacional i també obté la possibilitat d’aprendre a fer-ho cada dia millor.

una vocació internacional

A TMB qui desplega les estratègies i aplica les polítiques adients per fer créixer el negoci tant en l’àmbit nacional com internacional és la Direcció General de Desenvolupament del Negoci i Internacional, que també dissenya i gestiona les polítiques de diversificació del negoci.

Actualment, l’àrea s’estructura en tres branques: el Servei de Desenvolupament de Nous Negocis i Consultoria Externa, el Servei d’Investigació i Desenvolupament i la Gerència de Transport d’Oci. En termes més funcionals, i deixant de banda la gestió dels transports d’oci, podem dir que la seva activitat gira al voltant de tres grans camps: l’enginyeria i la consultoria (E+C); la recerca i el desenvolupament (R+D); i les relacions internacionals (RI).

En aquesta vocació internacional de TMB hi pot participar tot el seu capital humà i, per tant, és assumida per diverses àrees de la companyia en nombrosos projectes.

projectes en marxa

La divisió d’Enginyeria i Consultoria Exterior de TMB està especialitzada en la transferència de coneixements tècnics i des de fa anys desenvolupa treballs d’assessorament amb explotacions de suburbans d’arreu del món, bé sigui sola o en companyia d’altres empreses.

A més del projecte de Bogotà, i tot i que el llistat és bastant ampli, a continuació es detallen alguns dels projectes actuals on participa TMB en l’àmbit internacional:

Metro de porto: amb un grup d’empreses, on a més de TMB hi ha Consugal, Sener i Ferconsult, participa en la segona fase d’expansió del Metro de Porto. El grup ha preparat també una proposta de fiscalització de l’operació i manteniment. Des de fa anys, TMB assessora la segona ciutat portuguesa en el terreny de les instal·lacions, el material mòbil, els tallers i el perfeccionament de sistemes operatius.

Metro d’Alger: Ensitrans, consorci on hi ha TMB, va guanyar el concurs per donar assistència tècnica a l’ampliació del suburbà de la capital algeriana. El programa d’extensió del Metro d’Alger preveu la construcció de 7 quilòmetres més de xarxa, amb un total de sis estacions noves, una actuació que suposa una inversió d’uns 3,5 milions d’euros. L’assistència tècnica se centra sobretot en les tasques de control i anàlisi de les instal·lacions del suburbà algerià.

Tramvia d’Orà: amb l’enginyeria espanyola Sener i Metro de Lisboa, TMB ha guanyat el concurs per ala realització del projecte del nou tramvia a la ciutat d’Orà, la segona d’Algèria, que contempla la creació d’una xarxa de gairebé 18 quilòmetres i 30 parades. El pressupost per a l’actuació arriba a uns 7 milions d’euros.

Metro de Santiago de Xile: TMB i Sener van guanyar el projecte de desenvolupament de conducció automàtica per a la línia 1 del metro.

Metro nord de Dublín: TMB participa dins d’un grup d’empreses en el contracte per a la seva construcció, la dels trens i la gestió del servei.

guatemala: amb ALG, TMB va guanyar el concurs per a la consultoria de trànsit, transport i operació per al sistema integrat de transport col·lectiu i de Transmetro Eix sud-oest.

As-Sariqah: realització d’un treball per millorar les operacions i connexions dels autobusos urbans d’aquesta ciutat dels Emirats Àrabs Units.

Arequipa: estudi de viabilitat d’un corredor segregat de bus per a aquesta ciutat peruana.

Sud-àfrica: realització d’un corredor segregat de bus a la ciutat d’East London, juntament amb ALG.

Iniciatives per millorar el transport públic en quatre continents

TMB té previst de participar en projectes vinculats al suburbà de lima (perú).

Activitat de TMB al mónEn cartera

Dublín (IRlAnDA)Concurs per a la construccióde la línia, dels trens i lagestió del servei

porto (pORTugAl)Preoperació imanteniment de la fase 2d’extensió del metro

Bogotà(COlÒMBIA)

Disseny de laprimera líniade metro

guatemala (guATEMAlA)Funcions de consultoriade trànsit, de transportd’operacions i del sistemaIntegrat de transport

Mèxic(MÈXIC)

As-Sariqah (EAU)

Lima (PERÚ)

Medellín (COLÒMBIA)

Trípoli (LÍBIA)Orà

(ALGÈRIA)

Zagreb (CROÀCIA)

As-Sariqah (EAu)Millora en les operacionsi connexions delsautobusos urbans

En marxa En carteraEn marxa

Metrode Porto

Autobúsd’As-SariqahMetro

de Lima

Barcelona

Santiago de Xile (XIlE)Desenvolupament de conduccióautomàtica per a la línia 1 del metro

Orà (AlgÈRIA)Realització delprojecte del noutramvia

Alger (AlgÈRIA)Extensió del Metro

East london (SuD-ÀFRICA)Realització d’un corredorsegregat de bus

Arequipa (pERÚ)Estudi de viabilitat d’uncorredor segregat de bus

pROJECTES BuSpROJECTES FERROVIARIS

Xarxa de metrode Santiago de Xile

Tucuman (ARGENTINA)




Bogotà(COlÒMBIA)



Mèxic(MÈXIC)

As-Sariqah (EAU)

Lima (PERÚ)



(ALGÈRIA)

Zagreb (CROÀCIA)



Metrode Porto


de Lima

Barcelona








Tucuman (ARGENTINA)




Bogotà(COlÒMBIA)



Mèxic(MÈXIC)

As-Sariqah (EAU)

Lima (PERÚ)



(ALGÈRIA)

Zagreb (CROÀCIA)



Metrode Porto


de Lima

Barcelona








Tucuman (ARGENTINA)

En la vocació internacional de TMB hi pot participar tot el seu capital humà i és assumida per diverses àrees de la companyia en nombrosos projectes

una de les col·laboracions més destacades és amb el metro de porto.

5

participació en organismes externs i internacionals

La presència de TMB en fòrums nacionals i internacionals s’ha incrementat els darrers anys de manera notable, i avui dia hi ha una participació activa i regular en diferents organitzacions. De la mateixa manera, la participació en diferents clubs de benchmarking permet TMB beneficiar-se del coneixement i l’experiència d’altres xarxes de transport públic, i alhora difondre internacionalment la marca pròpia.

TMB forma part de la Unió Internacional del Transport Públic (UITP), institució que reuneix els principals operadors de metros del món. Actualment, TMB presideix el Comitè Internacional de Metros, un organisme integrat a la UITP i que és l’òrgan executiu de l’Assemblea Internacional de Metros, formada per més de 80 companyies explotadores de suburbans de 39 països diferents.

Aquest comitè és un fòrum de discussió dels operadors de metro, on es tracta professionalment sobre totes les qüestions que es refereixen a la planificació, finançament, construcció, gestió i direcció de les xarxes de metro del món. El seu objectiu és posar en comú i millorar els coneixements del potencial alternatiu del transport públic, en especial el metro, per a la mobilitat dels ciutadans.

Altres presències destacades són les de l’àmbit d’ALAMYS (Associació Llatinoamericana de Metros i Suburbans), que recentment ha aprovat, en la seva assemblea anual, que Metro de Barcelona passi a ocupar la primera vocalia del Comitè de Direcció, i l’ATUC (Associació Espanyola d’Empreses Gestores dels Transports Urbans Col·lectius).

En cartera hi ha pendents també projectes a Zagreb, Mèxic, Trípoli, Lima, Medellín, i molts altres punts del món. Igualment, s’ha col·laborat en el metro de Buenos Aires, en els tramvies de Barcelona, en la posada en marxa dels metros de València i Bilbao, donant assistència tècnica en el manteniment dels trens del metro de Caracas, i moltes més. En aquest sentit, l’activitat com a consultora ha permès ampliar la projecció internacional de TMB i dels professionals que hi treballen i, a la vegada, ha possibilitat l’adquisició de nous coneixements tecnològics, noves tècniques alienes de moment o en desenvolupament.

Recerca i desenvolupament

Un altre segment en què TMB té especial interès a participar és el de la recerca i el desenvolupament de treballs relacionats amb la millora del transport públic on estiguin representades les institucions i els principals operadors internacionals.

A tall d’exemple, podem destacar el projecte d’investigació ModUrban (Modular Urban Guided Rail System), que, amb el patrocini de la Unió Europea, reuneix tots els proveïdors d’indústria ferroviaris i tots els operadors ferroviaris europeus essencials.

L’objectiu del projecte és dissenyar, desenvolupar i provar una arquitectura de sistema central comuna, innovadora i oberta i les seves interfícies clau (subsistemes de control de comandament, d’estalvi d’energia i d’accés), per preparar el camí per a les pròximes generacions de transport públic automatitzat, tot i que s’aplicaria tant en les noves línies com en la remodelació, ampliació o extensió de les existents.

Un altre projecte, dins del marc de recerca i investigació europea, en què TMB està present és Urban Track, que preveu definir, dissenyar i experimentar amb diverses solucions de vies per reduir vibracions i sorolls, temps d’instal·lacions, costos, etc. En aquest projecte està previst que es provi alguna solució a Barcelona, instal·lant-hi un tram experimental.

Més coneguda ha estat la recent participació de la companyia en el projecte europeu de recerca d’autobusos propulsats amb pila d’hidrogen i en el programa Sputnic per definir estratègies que facin l’ús del transport públic més atractiu per a l’usuari final, amb el fons de la integració dels nous membres de la Unió en les polítiques de promoció del transport públic a Europa.

TMB va assessorar Subte de Buenos

Aires en el concurs de l’operació d’una nova

línia i en adquisició de material mòbil.

participació en organismes externs i internacionals

La presència de TMB en fòrums nacionals i internacionals s’ha incrementat els darrers anys de manera notable, i avui dia hi ha una participació activa i regular en diferents organitzacions. De la mateixa manera, la participació en diferents clubs de benchmarking permet TMB beneficiar-se del coneixement i l’experiència d’altres xarxes de transport públic, i alhora difondre internacionalment la marca pròpia.

TMB forma part de la Unió Internacional del Transport Públic (UITP), institució que reuneix els principals operadors de metros del món. Actualment, TMB presideix el Comitè Internacional de Metros, un organisme integrat a la UITP i que és l’òrgan executiu de l’Assemblea Internacional de Metros, formada per més de 80 companyies explotadores de suburbans de 39 països diferents.

Aquest comitè és un fòrum de discussió dels operadors de metro, on es tracta professionalment sobre totes les qüestions que es refereixen a la planificació, finançament, construcció, gestió i direcció de les xarxes de metro del món. El seu objectiu és posar en comú i millorar els coneixements del potencial alternatiu del transport públic, en especial el metro, per a la mobilitat dels ciutadans.

Altres presències destacades són les de l’àmbit d’ALAMYS (Associació Llatinoamericana de Metros i Suburbans), que recentment ha aprovat, en la seva assemblea anual, que Metro de Barcelona passi a ocupar la primera vocalia del Comitè de Direcció, i l’ATUC (Associació Espanyola d’Empreses Gestores dels Transports Urbans Col·lectius).

TMB: vocació europea, vocació internacional

Michael pellotDirector d’Investigació i Desenvolupament de TMB

Quan una empresa assumeix el lideratge en una àrea d’influència territorial, també assumeix una responsabilitat social tant en l’àmbit propi d’actuació com més enllà dels seus límits naturals.

El cas de TMB és, en aquest sentit, exemplar. Des de fa més de 100 anys afrontem el repte del transport públic de viatgers d’una àrea metropolitana que avui concentra més de tres milions de persones i on més de 7.000 professionals personalitzen amb la seva activitat la tasca d’una empresa que sap la incidència que té en favor del desenvolupament social i econòmic de la zona.

Actualment TMB gestiona una xarxa de metro i una de superfície que, coordinadament, fan més eficient la cobertura i el moviment ciutadà. Amb una oferta de més de dos milions de desplaçaments diaris, suposa una gran experiència i un referent per a moltes ciutats del món que s’interessen per conèixer el nostre savoir-faire, a la vegada que ens dóna l’oportunitat de comparar-nos constructivament i d’aprendre de situacions i solucions diferents que ens aporten millores al nostre propi negoci.

És el motiu de la nostra vocació. En primer terme, una vocació europea; per formar part d’una comunitat de més de 700 milions d’habitants de la qual estem influïts per les seves regulacions i lleis, i on participem activament dels desenvolupaments que es porten a terme i de les relacions amb empreses i entitats del transport públic de la nostra regió, enriquint la nostra cultura i coneixement. En segon terme, i més globalment, una vocació amb la resta del món, on col·laborem en el desenvolupament de projectes de transport públic. Aquí, a més de contribuir amb el nostre coneixement i entusiasme, tenim l’oportunitat d’aprendre dels nostres clients i mantenir la ment oberta.

Val la pena recordar que la participació internacional de TMB en projectes, investigacions, comissions, comitès, associacions, visites i treballs de consultoria i enginyeria és molt diversa i que és desenvolupada per tots els que formem part de TMB, fins i tot més enllà de les obligacions del dia a dia i, moltes vegades, amb esforços sobreafegits importants. Aquesta és la nostra característica més important, la que ens fa ser una empresa reconeguda per la societat local i global o com a referent en el nostre negoci: el transport públic.

Els reptes del transport públic a la uE

Brigitte Ollier Directora UITP EuroTeam

Després dels debats sobre el futur del marc legislatiu europeu per a la concessió de contractes de serveis en l’àmbit dels transports públics, ara toca a cada país alinear la seva legislació amb la nova regulació de la Unió Europea (UE). El fracàs de la Constitució Europea i el Tractat de Lisboa, també sota amenaça, han generat una falta de confiança ciutadana, contribuint a frenar l’avenç de les propostes legislatives tradicionals. Tot i això n’hi ha d’altres de no legislatives –les especificacions tècniques i els estàndards comuns, els programes d’investigació i desenvolupament, la implementació de polítiques, etc.– en què no hi ha límits i on la UE és més creativa i el paper d’associacions com la UITP pot ser important.

Moltes àrees d’interès per al transport públic viuen un procés d’estandardització i d’unificació tècnica fomentat per programes de desenvolupament que ofereixen els objectius necessaris per iniciar-los. La UITP anima els seus membres a implicar-s’hi, i es complau que TMB prengui part activa.

També ens enfrontem al debat de la “internalització de costos externs”, que establirà els principis de tarificació per a l’ús de les infraestructures de carreteres. Aviat disposarem dels elements necessaris per a un sistema tarifari diferenciat capaç de cobrir la xarxa de comunicacions per carretera, i tot el sector del transport públic haurà de comprendre com funcionarà la metodologia tarifària en les àrees urbanes i quins són els principis que cal acomplir. La manera com s’establiran els sistemes tarifaris tindrà una influència decisiva en la competitivitat del transport públic respecte d’altres sistemes de transport. No hem d’esperar de la UE solucions per aplicar a curt termini amb una “legislació estricta” per a les àrees urbanes. En canvi, veurem plataformes de debat en les quals cada part defensarà les seves opinions, que compartiran amb la Comissió Europea, parlamentaris, membres del Consell, representants de municipis, etc. Finalment, es desenvoluparan directrius i recomanacions de la UE dirigides a autoritats locals i pot ser que s’apliquin en les àrees urbanes europees.

Els debats en l’àmbit europeu semblen lluny del dia a dia del servei, però perdre el tren avui pot tenir un gran cost en el futur. Per això, vull agrair a TMB el seu suport continu i les seves constructives aportacions.

7

“A ra pots conèixer Santa Coloma, vine amb metro”. Amb aquest eslògan es van despertar radiofònicament els ciutadans de Santa Coloma de Gramenet ara fa 25 anys. El

desembre de 1983 la línia 1 prolongava el seu recorregut des de Torras i Bages fins a Santa Coloma, passant per la Trinitat Vella i Baró de Viver. Autoritats autonòmiques, metropolitanes i locals van participar a l’acte d’inauguració, presidit pel llavors president, Jordi Pujol, en companyia de l’alcalde de Barcelona, Pasqual Maragall. L’arribada del metro a Santa Coloma va suposar el primer enllaç del ferrocarril metropolità amb la comarca al nord del Besòs.

Amb l’ampliació de la línia 1 van entrar en funcionament tres noves estacions: Trinitat Vella, Baró de Viver i Santa Coloma, situada a la plaça de la Vila. En aquest nou tram, que sumava 1.994 metres, les vies estaven construïdes sobre travesses de formigó i la ventilació s’aconseguia amb equips d’impulsió a les estacions i d’extracció als túnels. Com a peculiaritat cal destacar que per construir el túnel d’aquest tram es va haver de desviar la llera del riu Besòs per poder perforar per sota.

Llavors la línia comptava amb 16 combois en circulació i tenia una freqüència de pas de quatre minuts. Es preveia que uns 30.500 passatgers utilitzarien diàriament l’estació de Santa Coloma (en realitat són més de 36.000). La inversió total realitzada, que va superar els 1.402 de pessetes (uns 8,4 milions d’euros), va anar a càrrec de la Generalitat i el Ministeri de Transports.

Nou anys després la línia 1 va tornar a créixer per aquestabanda amb una estació més, la de Fondo. Aviat la xarxa demetro a Santa Coloma de Gramenet s’incrementarà amb

Santa Coloma de Gramenet celebra les bodes de plata amb la línia 1Aquest mes es commemora el 25è aniversari de l’arribadadel metro a Santa Coloma de Gramenet. La línia 1 va creuarla frontera del Besòs integrant la comarca a la realitatmetropolitana. L’aleshores president de la Generalitat, Jordi Pujol, va presidir la inauguració davant 2.000 veïns vestits de festa i amb pancartes que cridaven “I love metro!”

L’arribada del metro a Santa Coloma va fer més visible la realitat de l’àrea metropolitana de Barcelona

un dels accessos de l’estació de Santa Coloma de la línia 1 del metro 25 anys després que el suburbà creués per primera vegada el Besòs.

per construir el túnel que portaria el metro a Santa Coloma es va haver de desviar la llera del riu Besòs.

la progressiva obertura de la línia 9, que enllaçarà Badalona i Santa Coloma amb l’Hospitalet i el Prat (fins a l’aeroport), i creuarà tot Barcelona. La línia de metro automàtica més llarga d’Europa cobrirà un territori molt dens com ho són alguns barris de Santa Coloma, que comptarà amb sis noves estacions: Can Peixauet, Santa Rosa, Fondo, Plaça de l’Església, Singuerlín i Can Zam. Els primers trams de la línia 9, de Can Zam i Gorg a la Sagrera, s’estrenaran entre el 2009 i el 2010.

un gran pas cap a la integració

L’arribada del primer enllaç ferroviari a Santa Coloma va suposar l’acostament d’aquesta ciutat amb Barcelona i l’àrea metropolitana fent visible la seva incorporació local a la vida metropolitana. L’alcalde de Santa Coloma d’aquella etapa, Lluís Hernández, va qualificar de “fet històric” aquesta fita, que responia a la necessitat de comunicació dels seus ciutadans.

Des del 1965 la ciutat havia experimentat un gran creixement demogràfic que provocava enormes col·lapses diaris a les carreteres. Les males condicions de l’anomenada carretera de les casernes a principis dels setanta feien de la ciutat un lloc incomunicat. Quan a aquesta situació s’hi va afegir una pujada del preu dels bitllets d’autobús, es va declarar un boicot que va durar 25 dies. Amb la protesta es demanaven millors accessos a la ciutat, més autobusos i l’esperada prolongació del metro.

Finalment la carretera de les casernes es va ampliar i també es va acabar festejant l’arribada del primer comboi del suburbà. El metro convertia Santa Coloma en una ciutat integrada a l’àrea metropolitana de Barcelona, acostant els seus ciutadans als centres de poder i decisió de la Ciutat Comtal i, a l’inversa, obrint la possibilitat als qui no coneixien Santa Coloma de descobrir una nova realitat cultural, comercial i política.

El metro, una metàfora

Eugeni MadueñoPeriodista

A casa tinc un quadre amb una foto, un bitllet commemoratiu del primer viatge del metro i un trosset de senyera amb un segell amb la data “21 DIC. 1983” estampada a sobre. Hi ha també un adhesiu de paper amb la lletra inconfusible de Josep Maria Huertas i aquest text: “Tros de senyera de la inauguració del metro a Santa Coloma”.

Huertas coneixia la meva passió per Santa Coloma i pels transports públics i, vint anys després, quan em va voler fer un regal especial, va rescatar de l’arxiu aquests objectes per compondre un collage sentimental. La meva estimació pels autobusos la dec a aquesta revista –aleshores es deia Boletín Informativo– que el lector té a les mans. El meu pare, excobrador de TMB, la porta a casa des dels anys seixanta.

Pel metro sento fascinació. Crec que les seves línies dibuixen sota la ciutat el camí sinuós de les vides dels homes. El plànol en què es veuen totes les línies és el palmell de les nostres mans. La xarxa és el reflex subterrani de la ciutat que hi ha a sobre. Les estacions, els intercanviadors, els vagons, ara articulats, són les veritables àgores de les ciutats actuals. Els llocs en què ens reconeixem, perquè hi veiem –olorem– l’alteritat. Els seients del metro són els bancs d’una Rambla per la qual discorre, incessant, el món. El metro, diu l’etnòleg Marc Augé, és la col·lectivitat sense la festa i la soledat sense aïllament. I cada societat té el seu. Un metro que imposa als individus itineraris vitals diferents.

Quan el metro va creuar per primer cop el Besòs i va arribar a la plaça de la Vila de Santa Coloma els ciutadans ens preguntàvem si el nou itinerari que ens imposava relacionar-nos amb Barcelona debilitaria la nostra identitat local. Ara que el metro ha tornat a creuar el Besòs per Can Peixauet, i que la línia 9 exercirà de metro local en unir Singuerlín amb el Fondo, la temença està superada. La integració s’ha produït. La nova xarxa reflecteix, com sempre, la ciutat que té a sobre. Una ciutat de ciutats. La metròpoli.

Amb la línia 9 la xarxa de metro a Santa Coloma de Gramenet s’ampliarà amb sis noves estacions

l'expresident de la generalitat, Jordi pujol, en l'acte d'inauguració l'any 1983.

9

BARTOMEUMUÑOZAlcalde de Santa Coloma de Gramenet

Com veu Santa Coloma de gramenet després de sis anys al capdavant de la ciutat?

El que m’interessa és saber com es veu la ciutat a través de la mirada del ciutadà. Tinc la impressió que la gent té esperança i creu que s’ha de seguir avançant i millorant malgrat la situació de crisi generalitzada que estem vivint. També veig que a Santa Coloma de Gramenet encara hi ha molta feina per fer, però sé que acabarem realitzant tots els projectes importants. Sobretot tirarem endavant aquells aspectes que afecten de més a prop les famílies que estan patint dificultats.

Aquest mes es commemora el 25è aniversari de l’arribada del metro a Santa Coloma de gramenet. què va representar per a la ciutat?

Les ciutats es transformen sobre una base fonamental com és la mobilitat, la capacitat de moure’s dins i fora de la ciutat. Un dels atributs característics de Santa Coloma és precisament la mobilitat. Som una ciutat molt dinàmica, segurament una de les ciutats amb més moviment de gent al carrer. El metro el que provoca és que aquest moviment s’emfatitzi i això és molt positiu per augmentar la qualitat de vida en una ciutat com la nostra.

Amb la línia 9, Santa Coloma comptarà amb sis noves estacions de metro: Can peixauet, Santa Rosa, Fondo, plaça de l’Església, Singuerlín i Can Zam. quina nova transformació creu que experimentarà la ciutat?

La posada en marxa de la línia 9 generarà noves realitats a la ciutat. Hi ha una relació directa entre cada nova estació, la nova centralitat i els nous usos que els ciutadans faran de la ciutat. Des del punt de vista de la planificació hem intentat crear nous centres a partir de les noves estacions. A Can Peixauet hem construït habitatge públic; a Santa Rosa, on l’espai és molt dens, s’ha generat un nou espai públic. A més, l’estació de l’Església Major generarà la possibilitat d’arribar al centre de la ciutat amb una certa facilitat i per a la de Singuerlín es va modificar un entorn una mica hostil potenciant una plaça de gran dimensió al costat d’un mercat municipal. Relacionat també amb la línia 9, de cara als propers dos anys es construiran uns cinemes i un hotel. Can Zam també és una estació importantíssima perquè ha de garantir la possibilitat d’anar al parc amb metro.

“L’arribada del metro va contribuir a enfortir la personalitat de Santa Coloma”

Bartomeu Muñoz Calvet (Santa Coloma de Gramenet, 1957), de formació i vocació humanista, és l’alcalde de Santa Coloma de Gramenet des de fa sis anys i regidor del seu ajuntament des del 1983. Combina aquest càrrec amb la vicepresidència primera de la Diputació de Barcelona des del 2004. Es declara un apassionat de l’àmbit públic, la música clàssica i la història de l’imperi romà.

Text: Marta Franco / Fotos: Pep Herrero

11

l’arribada del metro a ciutats com Santa Coloma fa més visible la realitat metropolitana de Barcelona?

Sí. Aquesta és una de les funcions primordials del transport públic, que ha de garantir la mobilitat dels ciutadans de Santa Coloma, per exemple, cap a la Sagrera o l’Hospitalet, i a la vegada permetre que la gent de l’entorn de Barcelona vingui a Santa Coloma. Aquesta facilitat d’anar i venir és l’essència fonamental d’un transport públic de qualitat.

quan el 1983 la línia 1 va arribar a Santa Coloma, alguns es van preguntar si es crearia una dependència cultural amb Barcelona incompatible amb la definició d’una identitat local. què els respondria ara?

Això són llegendes que tenen com a essència el temor a tot allò nou i al futur. La prova és que la línia 1 ja porta 25 anys funcionant i la personalitat de la nostra ciutat s’ha enfortit. Ha quedat molt palès que Barcelona és la gran capital i que nosaltres som una ciutat de l’àrea metropolitana amb una forta identitat pròpia. Gràcies a l’arribada del metro hem augmentat la coordinació, la col·laboració i el treball conjunt amb altres municipis com Barcelona, Montcada, Badalona i Sant Adrià, per exemple. Si algú al 1983 va tenir aquesta sensació ràpidament es va esvair.

Com a alcalde, quin creu que haurà de ser el proper repte en la millora del transport públic a Santa Coloma?

El primer punt important és posar en marxa la línia 9; el segon, reorganitzar les línies de transport de superfície, i el tercer, unir-nos a través del tramvia. Arran del nou desenvolupament de la ciutat, a llarg termini, Santa Coloma es dividirà en dues àrees, una al costat de Sant Adrià i l’altra més al costat de Torreribera. Això requerirà una nova estratègia des del punt de vista de la mobilitat, que se solucionaria amb la connexió a través del Trambesòs.

“L’estació de la Sagrera és un nucli d’una influència brutal per a tota la comarca”

“Hi ha una relació directa entre cada futura estació de la línia 9 i els nous usos que els ciutadans faran de la ciutat”

“La línia 1 del metro ja porta 25 anys funcionant i ha facilitat el treball conjunt entre els municipis”

quin paper ha de tenir TMB al transport públic de Santa Coloma?

TMB té un paper important i ha d’apostar amb nosaltres per aconseguir aquestes noves planificacions. Més enllà de la línia 9, que serà una realitat d’aquí poc temps, intervindrà en la nova planificació del transport públic i ens ajudarà a veure de quina manera s’ha d’aprofitar la nova força del tramvia. Quan parlem de transport allò important no és l’empresa que gestiona un mitjà en concret sinó la planificació conjunta entre totes les institucions implicades.

Com es valora la qualitat del servei i la gestió pública empresarial de TMB des de Santa Coloma de gramenet?

Les funcions de l’administració cada vegada són més difícils de gestionar des del punt de vista d’augmentar la qualitat i la quantitat del servei al mateix temps que es mantenen els preus. És una gestió complexa que s’està fent molt bé. Segurament amb més inversió per part del conjunt de les administracions les coses aniran molt millor, però crec que l’usuari està content del servei que TMB ofereix.

quins projectes estan en marxa a la ciutat a favor d’una mobilitat sostenible i segura?

Quan parlem de mobilitat sostenible i segura estem parlant també de transport públic. El transport de superfície ha de ser sostenible i segur, el tramvia i el metro són sostenibles, i com a repte que encara tenim des de les ciutats que envolten Barcelona quedaria respondre a una altra demanda social, la del transport en bicicleta. S’ha de veure si és raonable posar-ho en pràctica, però d’entrada és important planificar-ho i coordinar-ho amb Barcelona, Badalona o Sant Adrià, perquè hi ha gent que ho demana i ho necessita. Els ajuntaments estem per donar satisfacció i resposta a les necessitats de la gent.

“La posada en marxa de la línia 9 generarà noves realitats a la ciutat”

Creu que la ubicació a la Sagrera d’un gran centre de comunicacions ferroviàries afavorirà el progrés de tota la zona nord de la comarca del Barcelonès?

És d’una lògica impecable. L’estació de la Sagrera és un nucli d’una influència brutal per a tota la comarca. Arran d’aquesta ubicació nosaltres ens podem plantejar la possibilitat que hi hagi un hotel a Santa Coloma que doni servei als viatgers que paren a la Sagrera, que continuen viatge o bé que es queden a Barcelona però volen estar molt a prop de l’estació. D’altra banda, la creació de l’estació de la Sagrera ha actuat com a desencadenant perquè els ajuntaments de Badalona, Santa Coloma, Sant Adrià, Barcelona i Montcada creem d’aquí poc temps l’Oficina del Besòs.

Metro, bus, tramvia, quin mitjà de transport públic prefereix?

Tots els mitjans de transport públic són una bona opció perquè la gent cada vegada agafi menys el cotxe. El temps és molt car i perdre’l dins el cotxe particular enmig d’un embús al cinturó del litoral o dins de les grans ciutats és desesperant.

De quina de les accions que ha portat a terme durant la seva vida política està més satisfet?

Recordo tres projectes des de la satisfacció personal. El primer és que Santa Coloma és la primera ciutat d’Espanya, tret de les grans ciutats com Madrid, València o Barcelona, amb més escales i rampes mecàniques al carrer. Són 52 trams d’escales i rampes les que hem instal·lat amb l’objectiu d’afavorir la mobilitat de les persones. La segona acció, que es complementa amb l’anterior, és la posada en marxa d’ascensors als habitatges. Hem subvencionant el 80% del cost dels ascensors de les comunitats. Finalment, la subvenció dels llibres de text dels escolars. En plena crisi aquesta iniciativa ha ajudat moltes famílies després de l’estiu.

13

ACTuAlITAT

L a Generalitat ha adjudicat a dos consorcis liderats per les constructores FCC i Dragados (ACS) la concessió per a la construcció, manteniment i explotació de les estacions de la línia 9 dels trams

(Aeroport-l’Hospitalet de Llobregat) i IV (Sagrera Meridiana-Can Zam/Gorg), per valor de 1.041 i 667 milions d’euros, respectivament. Aquestes concessions, per 30 anys, suposen l’entrada de capital privat en el finançament d’aquesta obra pública, per reduir la càrrega en els pressupostos i assegurar així la construcció d’una infraestructura tan estratègica.

La concessió no comporta modificacions en la titularitat de la xarxa. La Generalitat, a través d’Ifercat, manté la propietat de les estacions i del túnel, i és la responsable de les comunicacions neuràlgiques. L’Entitat Metropolitana del Transport (EMT) serà el prestador del servei, mentre que TMB serà l’operador, administrador i conservador dels elements crítics de la infraestructura ferroviària. D’aquesta manera, la línia quedarà integrada plenament a la xarxa actual, per oferir un servei eficient als usuaris de metro de l’àrea metropolitana.

Els concessionaris hauran d’assumir l’execució de la totalitat de l’obra de les estacions encara per construir, així com continuar els treballs a les ja iniciades. També es responsabilitzaran del manteniment, neteja i imatge de les estacions, així com dels ascensors, escales mecàniques, distribuïdores automàtiques de títols, línia de peatge, protecció contra incendis i ventilació, sota la supervisió de TMB.

El passadís de connexió entre l’estació de Diagonal de la línia 5 i la de Provença de FGC compta amb dues cintes transportadores, de 50 metres cadascuna. que escurcen i faciliten el transbordament. Per fer-hi lloc, s’ha hagut d’eixamplar el passadís fins a 6,5 metres. Les cintes són les primeres que s’instal·len a la xarxa de metro de Barcelona, però està previst que n’hi hagi també al passadís de connexió entre les línies 3 i 5 que s’està reformant. L’obra de l’intercanviador de Diagonal, que executa la Generalitat, ha entrat en la fase final i culminarà l’any vinent.

El primer passadís mòbil, a Diagonal L5

Interior del pou de l’estació de Fondo, una de les del tram IV de la línia 9.

Dos grups empresarials privats participen en el finançament de part de la línia 9

E n aquests moments de dificultats econòmiques, TMB continua creant ocupació, apostant d’aquesta manera per un transport públic eficient i compromès amb el territori i la

ciutadania. L’empresa compta amb un gran equip de professionals, en els diferents àmbits i especialitats, per fer front als reptes de futur que plantejarà el transport públic, com la progressiva tecnificació i automatització de les xarxes i les noves necessitats de desenvolupament sostenible de l’àrea metropolitana de Barcelona. Tot i així, l’ampliació de la xarxa de metro i els nous requeriments organitzatius suposaran una oportunitat d’ocupació per a nous candidats.

A finals de l’any vinent està prevista l’entrada en funcionament de les primeres cinc estacions de metro de la línia 9, entre Can Zam i Can Peixauet. TMB aviat començarà a seleccionar i formar un important nombre de persones que es necessitarà per prestar el servei en les millors condicions.

Així mateix, si prospera la proposta de conveni d’Autobusos que ha presentat la direcció de l’empresa, en la qual existeix un increment dels dies i temps de descans, es requerirà la contractació d’unes 350 persones per a la plantilla.

processos de selecció rigorosos

Totes les incorporacions es fan després de superar processos de selecció rigorosos en què s’apliquen eines modernes i adaptades als requisits i competències en funció de les tasques del lloc de treball. En primera instància, es convoquen promocions internes i posteriorment s’acudeix al mercat laboral per cobrir les places desertes o les vacants que s’hagin pogut generar.

Les noves necessitats de mobilitat generen ocupació en el transport públicDurant els propers mesos TMB crearà nous llocs de treball per donar resposta als nous requeriments d’organització i servei de Bus i Metro. En els darrers cinc anys, prop de 3.000 persones s’han incorporat a la companyia.

TMB va participar al novembre en el II Saló del Treball de la Farga de l’Hospitalet.

TMB participa periòdicament en fòrums i salons d’ocupació on a més d’entrar en contacte amb candidats potencials interessats a treballar a l’organització, també pot palpar la realitat del mercat laboral tant pel que fa al talent humà com als aspectes de competència empresarial.

En els últims cinc anys, la companyia ha incorporat 2.958 nous empleats per cobrir el relleu de persones per jubilació total o parcial i per l’ampliació del servei de les flotes de bus i metro. Les contractacions per part de TMB representen a Barcelona i la seva àrea metropolitana una oferta d’ocupació de qualitat, ja que el 95% de les noves contractacions són indefinides.

TMB ofereix ocupació de qualitat, ja que el 95% de les noves contractacions són indefinides

1515

BREuS

Intercanvi professional amb empreses del sectorTMB ha estat l’amfitrió, durant el mes de novembre, de diverses jornades d’intercanvi professional basades en l’avaluació comparativa o benchmarking. • Comissió de Noves Tecnologies, Màrqueting i Qualitat

de l’Associació de Transport Urbà Col·lectiu (ATUC)• Jornades GTISEC (Sistemes d’Energia, Electrificació,

Telecomandaments i Senyalització Ferroviària).• Urban Track Meeting de la Unió Internacional del

Transport Públic (UITP).

‘Benchmarking’ a Brussel·les

La capital belga va acollir la reunió de l’International Bus Benchmarking Group, on es van presentar els estudis i projectes proposats per al 2009. També va tenir lloc un taller sobre la prioritat per al bus, on TMB va presentar els resultats d’un estudi de viabilitat de la implantació de la prioritat semafòrica per al bus a quatre eixos de la ciutat de Barcelona, realitzat en col·laboració amb l’Ajuntament.

CRT - 24 d’octubreRepresentants d’una vintena de centres sanitaris de l’àrea metropolitana de Barcelona

CRT - 30 d’octubreRepresentants de l’Institut de la Dona

COn Horta - 4 de novembreMembres del Centre de Recursos Barcelona Sostenible

COn Horta i COn Zona Franca - 4 de novembreDelegació de l’empresa assessora de la Regidoria de Mobilitat de Lima (Perú)

gerència l9 - 6 de novembreDelegació del metro de Copenhaguen encarregada de desenvolupar la segona línia automàtica

TMB (Bus i Metro) - 10 de novembreAlta direcció de l’operador local de Montreal, STM

CCM i CRT - 14 de novembreConsorci ferroviari francès de constructors TP Ferro

TMB (Bus) - 26 i 27 de novembreDelegació d’enginyeria i delegació tècnica d’autobús de la Régie Autonome des Transports Parisiens (RATP)

la representació dels hospitals i centres assistencials durant la presentació institucional.

Festival de Cultura del RavalDintre dels actes del festival, la línia 120 del Bus del Barri ofereix itineraris guiats des de 2003 i s’adreça als veïns interessats a conèixer millor el seu entorn.

Creu RojaTMB participa en la difusió del Dia Mundial de la Sida (1 de desembre), del Voluntariat (5 de desembre) i dels Drets Humans (10 de desembre) mitjançant diferents accions de sensibilització.

Commemoració del 60è aniversari dels Drets HumansTMB se suma a les activitats commemoratives que, a nivell mundial, es realitzen amb motiu del 60è aniversari de la Declaració Universal de Drets Humans, cedint espais a diferents estacions de la xarxa de metro.

la responsable de programació i Control de la producció d’Autobusos, Ana Monferrer, intervenint en les jornades de l’ATuC.

El recorregut d’enguany del 120 va tenir lloc el 16 de novembre en tres úniques sessions de 40 minuts.

Hem col·laborat amb...Ens han visitat...

ACTuAlITAT

TMB ens fa viure el Nadal amb una campanya especial per a les festes

L a nova campanya corporativa de Transports Metropolitans de Barcelona, A Barcelona TMB és el que ens mou, que va encetar la nova estratègia comunicativa de TMB

cap al client, tindrà la seva versió nadalenca, TMB t’acosta al Nadal. La companyia llança aquesta campanya amb objectius molts clars: felicitar i fer viure el Nadal als seus clients i a tots els ciutadans, reforçant-hi els vincles, i promoure la mobilitat sostenible en transport públic durant les festes nadalenques.

La campanya de Nadal 2008 es basa en un seguit d’accions especials, innovadores i diferents, ideades per cridar l’atenció tant dels milers d’usuaris del metro i autobús, com dels ciutadans en general.

També s’ha creat la nadala de TMB, Get happy at Christmas –la versió nadalenca de la cançó Get happy de l’espot de TMB–, per emetre-la a Canal Metro i a la web.

S’aprofitaran les escales de sortida del metro per transmetre missatges nadalencs, idea que també s’utilitzarà en els passadissos d’algunes estacions.

Se simularan les clàssi-ques boles de nadal a les voltes de l’andana de l’estació de Cata-lunya, s’instal·larà il·luminació nadalenca a l’estació de gaudí i es decorarà amb arbres de nadal en col·laboració amb la Fira de l’Avet d’Espinelves.

El bus lluminós circularà decorat amb material reflector que es carrega d’energia solar durant el dia i s’il·lumina de nit.

En algunes estacions de metro s’instal·laran petites màquines que fabricaran neu artificial, de manera que els usuaris i ciutadans que

hi passegin a prop podran gaudir

de puntuals nevades.

Es decoraran amb vinil les validadores d’algunes estacions amb la imatge del Tió, fent coincidir la boca del tronc amb la ranura per on s’introdueix el bitllet.

Món METRO

Can Cuiàs, primera estació de la xarxa de metro de Barcelona amb portes d’andana automàtiques

El sistema de tancament automatitzat d’andana ha entrat en servei a l’estació de Can Cuiàs de la línia 11, la primera estació de metro que disposa d’aquesta tecnologia. Aquest és el primer pas cap a la futura implantació de la conducció automàtica a la xarxa.

Es preveu que el sistema de conducció automàtica entri en funcionament a la línia 11 l’estiu que ve

El sistema compta amb un dispositiu de seguretat que impedeix que els usuaris puguin quedar atrapats entre el comboi i la porta.

E ls treballs per al tancament d’andana a Can Cuiàs, que ha dut a terme el Departament de Política Territorial i Obres Públiques (DPTOP), han

consistit en la col·locació d’una mampara transparent de 2,4 metres d’altura, situada entre la via 2 (per on es realitza habitualment el servei) i l’andana, en una longitud de prop de 50 metres. Aquesta mampara disposa de vuit portes lliscants que coincideixen amb les portes del comboi, i funcionen automàticament en coordinació amb el servei de metro. Així, s’obren un cop el tren s’atura i compten amb un sistema de seguretat que impedeix que els usuaris puguin quedar atrapats entre el comboi i la porta en el moment del tancament.

Les obres han inclòs els treballs per a la infraestructura i la tecnologia necessàries que permetran en el futur la conducció automàtica en aquesta línia. S’han incorporat sistemes de comunicació inalàmbrica per a la transmissió de dades entre els trens i l’andana i s’ha modificat el software actual, per tal d’aconseguir ajustar amb precisió les portes dels combois a les portes de l’andana en la frenada i la parada dels trens.

Implantació a tota la línia 11

El tancament de l’andana de Can Cuiàs es va posar en servei un cop realitzades totes les proves de funcionament, seguretat i viabilitat del sistema. Així, aquesta estació del terme de Montcada i Reixac ha estat la primera de l’àmbit estatal a disposar d’aquest element de confort i seguretat propi de les explotacions automatitzades.

Tot seguit s’han iniciat els treballs a la resta d’estacions de la línia 11 de cara a la futura automatització del servei. En aquest sentit, el 3 novembre passat es van iniciar les obres d’instal·lació del sistema automàtic de tancament d’andanes a l’estació de Torre Baró/Vallbona. Aquests treballs es realitzen en dues fases per evitar al màxim les afectacions en el servei de metro.

Un cop enllestides les obres a Torre Baró/Vallbona, està previst que cap a la primavera s’iniciïn els treballs a l’andana de l’estació de Casa de l’Aigua i a la de Ciutat Meridiana. També s’ha d’instal·lar un sistema de detecció d’intrusions a la via a l’estació de Trinitat Nova, que disposa d’una andana única compartida amb la línia 4. Així, es calcula que l’estiu vinent entri en funcionament el sistema de conducció automàtica a la línia 11. El projecte d’adaptació de les quatre estacions d’aquesta línia per a la seva automatització té un pressupost d’1,5 milions d’euros.

El secretari per a la Mobilitat del Departament de política Territorial i Obres públiques, Manel nadal, el vicepresident executiu de TMB, Dídac pestaña, i l’alcalde de Montcada i Reixac, César Arrizabalaga, en la presentació de les portes automàtiques de Can Cuiàs el 28 d’octubre passat.

El tancament d’andana disposa de vuit portes lliscants que coincideixen amb les portes del comboi.

Ja s’han iniciat les obres d’instal·lació del sistema automàtic de tancament d’andana a l’estació de Torre Baró/Vallbona

19

La xarxa d’autobusos continua avançant cap a l’accessibilitat universal

Món BuS

Fa dos anys que el 100% de la flota d’autobusos de TMB està adaptada a persones amb mobilitat reduïda, però es continua treballant en mesures complementàries per a l’accessibilitat universal.

D es de l’1 de gener del 2007, tota la flota d’autobusos de TMB compleix els criteris d’accessibilitat per al transport

de superfície. És una fita que es va assolir després d’un procés de renovació massiva de vehicles –se’n van adquirir 360 en dos anys– i que beneficia una gran majoria d’usuaris, que troben cada dia més facilitats en els seus desplaçaments per l’àrea metropolitana de Barcelona.

La part més important de l’equipament d’accessibilitat és la rampa retràctil sota la porta central, que permet l’entrada i sortida de cadires de rodes. En tenen fins i tot les unitats de dos pisos del Barcelona Bus Turístic. Però de poc serviria la rampa sense la disponibilitat d’espais reservats i dotats amb cinturons de seguretat, o si no hi hagués polsadors de sol·licitud de parada a una alçada més baixa del que és habitual, cosa que permet que les persones amb discapacitat puguin ser autònomes dins del vehicles.Altres petits detalls –no tan petits, si

en depèn la teva mobilitat– d’un bus accessible són les validadores que emeten missatges acústics i visuals per garantir que les persones amb discapacitats visuals o auditives puguin interactuar amb la màquina, i saber si la validació del seu bitllet ha estat correcta. I per sobre de tot, la plataforma baixa, que escurça la distància entre la vorera i l’interior del cotxe, i permet el desplaçament sense barreres per tot l’interior. La distància encara es redueix més activant el kneeling o inclinació de la carrosseria a les parades, quan la resta de vehicles respecta l’espai senyalitzat a banda i banda.

Precisament d’aquí poques setmanes la plataforma baixa arribarà a l’únic model d’autobús que no en tenia, dels que presta servei a la flota de TMB: el minibús. Els minibusos

L’evolució de la tecnologia de l’automoció ha donat lloc als primers minibusos de plataforma baixa

El prototip de minibús de plataforma baixa exposat a la Fira Internacional de l’Autobús i l’Autocar.

Foto

: Fra

ncis

co H

erná

ndez

Curs per a l’atenció als discapacitats

L’accessibilitat no sols és una qüestió tecnològica: també compten les persones. Per això durant el mes de novembre s’ha dut a terme un curs pilot sobre l’atenció al públic amb les persones amb discapacitat, amb l’objectiu d’oferir-los recursos per gestionar aquestes situacions. El curs, adreçat al personal dels Centres d’Atenció i Informació al Client, s’ha desenvolupat al llarg de sis sessions.

l’accés de cotxets infantils és més fàcil gràcies a la inclinació de la carrosseria o kneeling.

de les línies de Bus del Barri són accessibles a través d’una plataforma elevadora situada sota la porta davantera, apta per a cadires de rodes, però no disposen de plataforma baixa per una raó ben senzilla: no se’n fabricaven.

El nou model de minibús de plataforma baixa ja s’ha pogut veure a la passada Fira Internacional de l’Autobús i l’Autocar, celebrada a Madrid: és més gran que l’actual, ja que acredita 13 places més la reservada a cadires de rodes, s’anomena Cytios i l’ha construït la firma carrossera Indcar sobre una base mecànica Mercedes Benz.

La incorporació de minibusos amb plataforma baixa és una de les mesures complementàries d’accessibilitat que s’estan implantant, juntament amb els equipaments tecnològics d’informació al client a les marquesines (PIU) i a l’interior dels vehicles (SIU), així com l’adaptació dels entorns de les parades que du a terme l’Ajuntament de Barcelona.

La línia 118 amplia el seu recorregut per Mas GuimbauEl Bus del Barri de Vallvidrera-Mas Guimbau (línia 118), del districte de Sarrià Sant Gervasi, ha prolongat el seu recorregut amb cinc noves parades que acosten els usuaris a Can Castellví, en plena muntanya de Collserola. L’ampliació ha estat possible gràcies als arranjaments que s’han anat realitzant en els itineraris d’aquesta part de la ciutat.

La línia 118 té un itinerari que inclou diferents centres d’accés públic –com el museu Casa Verdaguer–, a més de connexions amb d’altres línies de Bus del Barri, el Funicular de Vallvidrera i tres estacions de Ferrocarrils de la Generalitat.

la línia 153, substituïda pel nitbus

La línia 153 d’autobusos ha quedat reemplaçada per les línies de Nitbus N13 (Plaça Catalunya–Sant Boi de Llobregat) i N14 (Plaça Catalunya–Castelldefels), que fan un itinerari coincident i circulen amb més freqüència entre la plaça Espanya de Barcelona i Cornellà de Llobregat. La 153 era l’última línia nocturna d’autobusos que operava TMB, i funcionava entre les 23.45 i les 4 de la matinada, amb intervals de 75 minuts, en un itinerari que coincidia amb aquestes dues línies de la xarxa Nitbus.

21

CulTuRA

TMB col·labora en la promoció de la Festa de les Lletres Catalanes, la Nit de Santa Llúcia, que es torna a celebrar el dia 20 de desembre a la ciutat de Barcelona. La col·laboració amb l’esdeveniment consisteix en el repartiment de 40.000 fullets.

En aquesta festa literària, de caire anual, es lliuren els premis literaris de més rellevància de la literatura catalana. El certamen té lloc de manera itinerant a diferents poblacions de Catalunya; feia vuit anys que la Nit de Santa Llúcia no se celebrava a la capital catalana.

La distribució dels 40.000 fullets es farà entre les diferentes cotxeres d’autobús (Zona Franca, Horta, Triangle i Ponent), els Centres d’Informació i Atenció al Client, el Centre de Regulació i Operacions, les oficines de Zona Franca i el Grup Operatiu Logístic de Sagrera.

La Nit de Santa Llúcia a Barcelona

Espai lúdic i educatiu sobre el transport públic al 46è Festival de la Infància

una imatge de l’espai de TMB durant l’edició passada del Saló de la Infància.

Foment de la lectura amb la campanya ‘Tasta’m’TMB col·labora en el programa Tasta’m, dins el pla de foment de la lectura liderat pel Departament de Cultura i Mitjans de Comunicació de la Generalitat de Catalunya, amb la finalitat de potenciar la lectura com a eina de progrés i de cohesió social. La Generalitat, en col·laboració amb els editors, edita opuscles d’unes setze planes amb primers capítols o extractes d’obres en català, que es distribueixen durant 52 setmanes per les xarxes de bus (10.000 exemplars setmanals en vuit línies) i de metro (25.000 exemplars en 60 estacions també a la setmana). Junt amb TMB, participen a Tasta’m altres operadors de transports com FGC, Tram i Rodalies, l’Autoritat del Transport Metropolità i l’Agrupació de Municipis amb Transport Urbà. El programa es desenvolupa des del novembre i fins al setembre de 2009.

TMB participa en la 46a edició del Festival de la Infància amb un espai propi dedicat a l’evolució històrica del transport públic. Famílies, infants i usuaris en general gaudiran, en una superfície propera als 150 metres quadrats, de tot tipus d’informació sobre l’evolució del transport urbà de Barcelona i la seva àrea metropolitana, tant de tramvies com d’autobusos i metro. També trobaran diverses activitats lúdiques i educatives perquè

els més petits aprenguin a moure’s en transport públic d’una manera cívica i alhora divertida, a més de poder visitar in situ un autobús històric.

Aquestes activitats s’engloben dins del programa TMB Educa, que vincula la marca TMB amb l’educació en valors, i tindran lloc del 27 de desembre al 4 de gener al recinte firal de Montjuïc.

Foto

: Ram

on B

oade

lla

(Òm

nium

Cul

tura

l)

la 57a nit de Santa llúcia va tenir lloc l’any passat a Reus.

Dispensador mòbil del programa Tasta’m a l’estació d’universitat.

Espais singulars de Metro (I)

L’edifici de Santa Eulàlia

HISTÒRIA

U n d’aquests espais catalogats va ser l’edifici de Santa Eulàlia, situat dintre del terme municipal de l’Hospitalet de Llobregat, al costat mar de l’estació del mateix nom de la línia 1. Les oficines, cotxeres i tallers de Metro ocupen

4.000 m2 de superfície i disposen d’un total de tres edificis i onze vies.

El dos edificis de la façana són d’oficines. El primer va ser construït el 1924, és de cinc plantes més unes golfes (originalment tenia quatre plantes). Va ser edificat per l’arquitecte Joan Bergós Massó, autor també de la subcentral elèctrica de Mercat Nou. L’edifici d’oficines disposava també d’habitatges per a alguns empleats destacats de l’empresa. L’any 1938 s’hi va construir un refugi antiaeri que encara es conserva. El segon edifici d’oficines es va bastir annexat al primer el 1955 i té quatre plantes.

Tallers i cotxeres

Els altres edificis són dues naus destinades a tallers i cotxeres. La nau principal, que formava part del primer edifici (d’oficines, habitatges i cotxeres), va ser construïda el 1924, mentre que la nau que es troba a l’esquerra (mirant des de Bordeta) es va fer el 1944.

L’any 1964 es va portar a terme l’adequació de l’edifici d’oficines, per ampliar l’espai destinat a despatxos. L’edifici, que tenia d’origen quatre plantes més les golfes, va a passar a tenir-ne cinc més les golfes. Cal destacar que aquest edifici està catalogat pel Patrimoni Arquitectònic de l’Hospitalet de Llobregat (PEPPA).

La Fundación de los Ferrocarriles Españoles, entitat cultural que agrupa a nivell estatal les empreses de transport ferroviari, va sol·licitar a TMB –membre del patronat– que catalogués i documentés alguns dels edificis històrics o instal·lacions de Metro més significatives, amb l’objectiu d’incloure’ls en el Catálogo de elementos singulares de la fundació.

Dos trens de la sèrie 100 a l’entrada de les cotxeres de Santa Eulàlia (1929).

23

Hora Punta TMB número 86

Documents

Transcript of Hora Punta TMB número 86