Ajuntament de L’Hospitalet

M I Q U E LM A R T ÍI P O L ’ H

H O M E N A T G E D EL A C I U T A T D EL ’ H O S P I T A L E T A

“L’ h ivern és el silenci,és el poble en silenci,

és el silenci de les casesi el de les cambres

i el de la gent que mira, rera els vidres,com la neu unifica els horitzons

i ho torna totcolpidorament pròxim i assequible.”

Del llibre El poble (1956-1958)

La ciutat de L’Hospitalet vol homenatjar el poeta Miquel Martí i Pol, i afegir-se així alreconeixement unànime que la seva obra ha tingut arreu del país.

Miquel Martí i Pol va sortir poc del seu poble i malgrat això és un dels nostres poetesmés universals. Aquesta és la força de les paraules quan qui les escriu cerca el coneixementi la comprensió d’un mateix i d’allò que l’envolta.

Els versos de Paraules al vent, La fàbrica, Estimada Marta, Els bells camins o Les claresparaules, així com els Haikús en temps de guerra han transcendit el món personal de

Martí i Pol i s’ha produït el fet meravellós i fantàstic de la lectura: la recerca personal que trobem en elsseus versos és per a nosaltres una trobada del que busquem. Vet aquí el miracle.

Escrivim i llegim per comprendre. També la vida és això: dificultats que hem de resoldre i preguntes quehem de respondre, per sort els bons poetes ens ho fan més fàcil.

Del llibre Obertura catalana (1987)

“No hi ha cap grandesa comparablea la de la pròpia coneixença,a la de la pròpia assumpció.

L’ideal de l’ésser és ser.I perdurar en la més pura essència”.

Mario Sanz SanzTinent d’alcalde de l’Àrea d’Educació i Cultura

La biografia de Miquel Martí i Pol (Roda de Ter, Osona, 1929) ha estat marcada per alguns trets definitoris,entre els quals sobresurten els següents:

• El seu lligam al poble nadiu, on ha viscut sempre.• La seua condició obrera, com a escrivent a la fàbrica tèxtil La Blava, de Roda de Ter, on treballà dels

14 als 43 anys.• Les conseqüències de la malaltia que contragué pels volts de 1970, una esclerosi múltiple que des

d’aleshores li va impedir de moure’s i de parlar amb normalitat.• El compromís del poeta amb la seua classe social i amb el país.• La seua disposició, des de jove, a interrogar-se, a esforçar-se per conèixer-se a si mateix i el món que

l’envolta.• I, és clar, la seua dedicació a la poesia, que començà a donar fruits entorn de 1948.

Des d’aleshores, la millor referència biogràfica de Martí i Pol ha estat la seua obra. Miquel Martí i Pol nos’ha dedicat només a la poesia: tot i considerar que la prosa és la seua assignatura pendent, ha publicatun volum de narracions, Contes de la vila de R... i altres narracions (1978), dos volums de memòries, und’articles periodístics i diverses traduccions. Ha col·laborat en algunes revistes, entre les quals cal remarcarInquietud (1955-1966) i Reduccions (des del 1977), del consell de redacció de la qual formà part.

“Primer de tot cal ser fidela un mateix i, en conseqüència,

eternament canviant.”Del llibre Obertura catalana (1987)

B i o g ra f i a

Pere Farréshttp://www.uoc.edu/lletra/noms/mmartiipol/

Copyright text © 1999 Ediuoc/ECSA

Del llibre Obertura catalana (1987)

“Viure per viure és grotesc i absurd.Viure per conèixer i conèixer-nos

és la veritable resposta al gran repte de la vida,i és, alhora, la possibilitat

que més apropa il·lusió i realitat.”

Po e s i a(ordre cronològic de les primeres edicions)

L l i b re s d e M a r t í i Po l

Paraules al vent. Barcelona: Ossa Menor, 1954.Quinze poemes. Palma de Mallorca: La Font de les Tortugues, 1957.El poble. Palma de Mallorca: Daedalus, 1966.La fàbrica. Barcelona: Quaderns El Bordiol, 1972.Vint-i-set poemes en tres temps. Barcelona: Edicions 62, 1972.La pell del violí. Barcelona: Vosgos, 1974.Cinc esgrafiats a la mateixa paret. Barcelona: Lumen, 1975.L’arrel i l’escorça. Sant Boi de Llobregat: Edicions del Mall, 1975.El llarg viatge. Sant Boi de Llobregat: Edicions del Mall, 1976.Quadern de vacances. Barcelona: Proa, 1976.Amb vidres a la sang. Sant Boi de Llobregat: Edicions del Mall, 1977.Crònica del demà. Sant Boi de Llobregat: Edicions del Mall, 1977.Estimada Marta. Sant Boi de Llobregat: Edicions del Mall, 1978.L’hoste insòlit. Barcelona: Proa, 1979.Les clares paraules. Sant Boi de Llobregat: Edicions del Mall, 1980.

L’àmbit de tots els àmbits. Sant Boi de Llobregat: Edicions del Mall, 1981.Primer llibre de Bloomsbury. Sant Boi de Llobregat: Edicions del Mall, 1982.Andorra. Postals i altres poemes. Andorra la Vella: Serra, 1984.Autobiografia. Barcelona: Empúries, 1984.Llibre d’absències. Barcelona: Empúries, 1985.Per preservar la veu. Sant Boi de Llobregat: Edicions del Mall, 1985.Els bells camins. Sant Boi de Llobregat: Edicions del Mall, 1987.Temps d’interludi. Barcelona: Edicions 62, 1990.Suite de Parlavà. Barcelona: Edicions 62, 1991.Un hivern plàcid. Barcelona: Edicions 62, 1994.Llibre de les solituds. Barcelona: Edicions 62 i Empúries, 1997.Haikús en temps de guerra. Barcelona: Edicions 62 i Empúries, 2002.Després de tot. Barcelona: Proa, 2002.

Antologia poètica (a cura de Ricard Torrents). Barcelona: Proa, 1982.Amb sang els compto (a cura de Miquel Desclot). València: 3i4, 1993.Nova antologia poètica (a cura de Pere Farrés). Barcelona: Edicions 62, 1997.Amb els ulls oberts (a cura de Ricard Torrents). Barcelona: Proa, 1999.

A n t o l o g i e s(ordre cronològic)

Obra poètica 1, 1948-1971. Barcelona: Edicions 62, 1989.Obra poètica 2, 1970-1980. Barcelona: Edicions 62, 1991.Obra poètica 3, 1980-1990. Barcelona: Edicions 62, 1993.

O b ra c o m p l e t a

Obertura catalana. Barcelona: Empúries, 1988.Defensa siciliana. Barcelona: Empúries, 1989.Contes de la Vila de R. Barcelona: Empúries, 1989.Joc d’escacs. Barcelona: Empúries, 1995.

N a r ra t i va(ordre cronològic)

I n fa n t i l(ordre alfabètic)

M i q u e l M a r t í i Po la m b m ú s i c a

Premis d’Honor de les Lletres Catalanes, II [vídeo]Barcelona: Fundació Serveis de Cultura Popular, 1993.Miquel Martí i Pol: el compromís amb la vida [vídeo]Barcelona: Fundació Videoteca dels Països Catalans, 2000.

L’aniversari (il·lustrat per Carme Solé Vendrell). Barcelona: Hymsa, 1983.Bon profit! (il·lustrat per Carme Solé Vendrell). Barcelona: Empúries, 1986.Bon profit! Per molts anys (il·lustrat per C.S.V.). Barcelona: Barcanova, 2000.Cada mot, un món (il·lustrat per Xavier Grau). Barcelona: Lumen, 1979.Hivern (il·lustrat per l’escola El Puig). Sant Boi de Llobregat: Edicions del Mall, 1978.En Joan Silencis. Barcelona: La Magrana, 1988.En Joan Silencis (adaptació teatral de Joan Gallart). Barcelona: La Galera, 2002.Primavera (il·lustrat per l’escola El Puig). Sant Boi de Llobregat: Edicions del Mall, 1978.

Per molts anys! Bon profit! [CD]Toti Soler i Cinta Massip diuen i canten MMP. Barcelona: K-Industria Cultural, 1999.Un pont de mar blava [CD]Lluís Llach. Barcelona: Picap, 1993.Ressorgir [CD]Manel Camp. Barcelona: Origen, 1993.

Roda. Homenatge a Miquel Martí i Pol [CD] (*)Barcelona: Picap, 1999.

(*) Aquest darrer disc compacte conté el llistat de la discografia sobre Miquel Martí i Pol: 49 discosde diferents músics amb poemes d’ell.

M i q u e l M a r t í i Po l e n i m a t ge s

Les introduccions de les antologies de Miquel Martí i Pol aquí citades així com les dels volums de l’obracompleta són una bona manera de saber-ne més. Els seus autors: Miquel Desclot, Pere Farrés o RicardTorrents són grans coneixedors de la vida i l’obra del poeta. Altres visions les trobareu a:

BESORA, Ramon. Poesia i escola. Barcelona: Barcanova, 1999.CASTELLÓ, Isabel. Una vida plena de poesia. Barcelona: Barcanova, 2002.FARRÉS, Pere. Petita història de Miquel Martí i Pol.(Il·lustracions de Pilarín Bayés). Barcelona: Mediterrània, 2003.MARTÍ I POL, Miquel. Què és poesia?. Barcelona: Empúries, 2000.PÉREZ ARNAU, Carme. No estem mai sols: conèixer Miquel Martí i Pol.Escola de Persones Adultes Manuel Sacristán de CCOO, 2002.PUJADES, Ignasi. Miquel Martí i Pol. L’arrel i l’escorça. Barcelona: Proa, 1999.

Associació d’Escriptors en Llengua Catalanawww.escriptors.com/autors/martipolm

Auca de Miquel Martí i Polhttp://www.xtec.es/centres/a8033924/auques/pol/pol1.htm

Bibliografiawww.sinera.org/mmp/mmpbibli.htm

Biografia escrita per ell. Qui sóc i per què escrichttp://www.xtec.es/recursos/catala/mmpol/biografia.htm

Departament d’Ensenyament de la Generalitat de Catalunyahttp://pie.xtec.es/recursos/catala/mmpol/

Lletra. Espai virtual de literatura catalana. UOCwww.uoc.edu/lletra/noms/mmartiipol

El poder de la palabrawww.epdlp.com/martipol.html

Associació d’Amics de Miquel Martí i Polwww.martiipol.com

. . . a I n t e r n e t

Pe r s ab e r- n e m é s . . .

. . . a l s l l i b re s

• A la Xarxa de Biblioteques de L’Hospitalet podeu trobar tota l’obra de Miquel Martí i Pol, així com elsdiscs compactes i els vídeos aquí citats.

• El Servei d’Internet del qual disposen totes les biblioteques públiques de la ciutat us permetrà, si voleu,consultar, gravar o imprimir tota la informació sobre Miquel Martí i Pol que hi ha disponible a Internet.

Em dic Miquel Martí i Pol, vaig néixer a Roda de Ter, a la comarca d’Osona, el dia 19 de març de l’any1929 i sóc el segon de tres germans, tots nois. El meu pare era manyà d’ofici i treballava de torner enun taller que, segons el que feia constar a la propaganda dels seus productes, era la "primera fábricanacional de telares automáticos en serie". La meva mare treballava als dobladors d’una fàbrica tèxtil defilatura de cotó i fibres artificials. Els Martí som una família amb força implantació, al meu poble, id’adolescent i de jove em vaig adonar que els Martí-Pol érem allò que se’n sol dir els parents pobres, unsparents respectats si venia el cas en què calia demostrar-ho, però al capdavall pobres. [...]

Vaig començar a anar a estudi als quatre o cinc anys –no ho recordo bé–, al col·legi parroquial, regit percapellans. Jo no ho sabia aleshores, és clar, però la decisió dels meus pares de fer-me anar precisamenta aquell col·legi tenia una significació especial. De fet, els nens de les famílies diguem-ne d’esquerres, peròd’una certa posició, anaven a l’escola del senyor Sebastianet, i els de les famílies de dretes, amb posicióo, almenys, amb un cert "prestigi" social, anàvem a la dels capellans. Els altres nens, és a dir, els que notenien posició ni això que n’he dit prestigi, solien anar a Les Escoles, o sigui, a l’escola pública, que emsembla que aleshores depenia exclusivament de l’Ajuntament. Les nenes, si no recordo malament, esrepartien entre les monges, que practicaven subtilíssimes distincions entre nenes riques, no tan riques ipobres, i Les Escoles, que era un col·legi mixt. No m’atreviria a assegurar-ho, però em sembla que al

col·legi del senyor Sebastianet només admetien nois; al de capellans sí que ho puc assegurar: nens i prou,només hauria faltat!

L’any 1936, en esclatar la guerra civil, tot aquest plantejament se’n va anar en orris, perquè els "rojos"van fer tancar els col·legis dels capellans i de les monges. La major part dels qui hi anàvem vam passara Les Escoles i, entre la relativa massificació i el desgavell d’aquells anys, sobretot al principi i quan laguerra ja s’anava acabant, no vam aprendre pas gaire. Pel febrer del 1939 els "nacionals" van alliberar(és un dir) el meu poble i es van reobrir els col·legis tancats. Jo tenia deu anys i vaig tornar al col·legi delscapellans. Aleshores, però, ens educaven en castellà i, tant al matí com a la tarda, abans de començarles classes, a més de resar cantàvem el Himno Nacional, tots drets fent la salutació feixista davant d’unalumne que servava una gran bandera espanyola enlairada. Aquest període per a mi no va durar gaireperquè, en complir catorze anys, com que a casa els diners escassejaven i, a més, hi havia malalts, emvaig posar a treballar al despatx de ca la Tecla Sala, la mateixa fàbrica tèxtil en què treballava la mevamare. Un tímid intent de fer-me estudiar -per advocat, segurament-, atès que jo ja mostrava una notableinclinació pels llibres i era força despert, es va frustrar sobretot per la intransigència d’un mossèn, ambmolta influència sobre els meus pares, que va considerar que no em convenia gens d’anar, tan jove, aviure a Barcelona.

Als dinou anys, quan ja en feia cinc que treballava i fins i tot tenia xicota (núvia, que diuen ara) formal,vaig agafar una tuberculosi pulmonar, una malaltia força comuna entre el jovent de l’època, per la gana

Q u i s ó c i p e r q u è e s c r i c

que es va passar durant la guerra i la postguerra, i segurament herència familiar de la branca pobra delsMartí, atès que tant el meu pare com el meu germà gran van patir-la i dues meves ties paternes en vanmorir. Els procés tuberculós, que em va enxampar de ple, em va obligar a passar un any llarg al llit, iaquesta circumstància estic segur que va influir en la meva dedicació a la poesia ja que, durant aquelltemps, vaig llegir molt, desordenadament, és clar, però amb un gran entusiasme. Jo, aleshores, ja feiaanys que escrivia poemes.

De fet, els primers tempteigs, en llengua castellana, la meva suposada llengua "de cultura", els havia fetquan encara anava a escola, o poc després de deixar-la. Per sort, alguns amics. molt més grans que jo,em van fer adonar del despropòsit d’escriure en una llengua que no era la meva i ben aviat vaig passar,de forma definitiva, al català. No sabria pas dir d’on va venir-me l’afecció als llibres i la relativa facilitatper confegir versos. A casa no hi havia cap llei de tradició familiar, en aquest sentit. El meu avi paternera afeccionat al teatre i tenia unes quantes obres impreses, i la meva mare llegia novel·les de Josep M.Folch i Torres, però això em sembla que no aclareix res. De fet, a mi mai no m’ha preocupat trobar unaexplicació diguem-ne historicista o transcendent del fet. Llegia perquè m’agradava llegir i feia versos perquèm’agradava escriure. El lligam entre totes dues activitats és evident, però no gosaria pas establir una relacióde causa a efecte en qualsevol dels dos sentits. Els qui, poc o molt, escrivim, ho fem, penso, perquè ensagrada, i també, em sembla, perquè a còpia d’escriure, intentem comprendre les coses, explicar-nos-lesi, a més, explicar-les als altres. Per a mi la poesia ha estat sempre com una mena de gran interrogació.Cada poema aclareix, en certa manera, uns àmbits més o menys obscurs, però al mateix temps planteja

nous interrogants. És un vaivé semblant al del viure; és una manera de viure, tan digna com qualsevolaltra. Molta gent prova d’escriure, d’adolescent o de jove, al cap d’un temps, la majoria ho deixa córrer.D’altres –pocs– persistim. Per què? No m’atreveixo pas a respondre si no és dient que perquè ens agrada.Potser sí que tenim més desenvolupada la capacitat de fabulació d’expressió; potser sí que som mésorgullosos, o més xafarders, o més introvertits, o més perepunyetes.

És igual. Tot això explica ben poca cosa. Escrivim perquè ens agrada. A d’altres els agraden altres coses:fer negocis, jugar a futbol, convertir infidels i s’hi dediquen, si poden, amb cos i ànima. Alguns d’aquests,potser de joves havien escrit poemes. Després van descobrir el que de debò els agradava i ja no ho vandeixar. Com nosaltres, si fa no fa.

Ben curat de la tuberculosi no ho vaig estar fins als vint-i-cinc anys. Quan en tenia vint-i-set, el 1956, emvaig casar amb la meva xicota de tota la vida, que havia suportat estoicament la meva malaltia. El 1958vam tenir una filla i el 1965 un fill. Jo vaig continuar treballant al despatx de ca la Tecla Sala, llegint iescrivint versos. A més a més, però, feia altres coses.

Els anys de la postguerra van ser molt difícils per a Catalunya, a la qual s’havia intentat de fer desaparèixer.A finals dels anys quaranta i sobretot durant les dècades dels cinquanta i els seixanta, em vaig incorporara tots els moviments que, a la meva comarca, maldaven per desvetllar la consciència nacional, per recuperarla identitat que ens havien volgut arrabassar. Vaig fer de tot aleshores, potser perquè era un moment en

Miquel Martí i Polwww.xtec.es/recursos/catala/mmpol/biografia.htm

què em sembla que comptava més el nombre que la qualitat. Comptat i debatut, però, no vaig pas fer resmés que el que em tocava, el que sentia, el que m’agradava, en una paraula. Defensant el que defensavam’estava conquerint a mi mateix, reivindicant el que reivindicava no feia sinó lluitar per la meva llibertat.Presentar-ho com un fet excepcional seria estúpid i grotesc. D’altra banda, és innegable que, tot i la pori el risc, m’ho passava d’allò més bé.

L’any 1970 em vaig posar greument malalt altra vegada. Una esclerosi múltiple, aquest cop, que en pocsmesos em va deixar com estic ara, és a dir, quasi paralític. Un altre cop vaig llegir i, sobretot, escriuremolt. No han estat fàcils, aquests anys, i segur que tampoc no ho seran els que pugui viure. De fet, noens enganyem, viure mai no ho és, de fàcil. L’any 1984 va morir la meva dona. L’any 1986 em vaig tornara casar, pel civil, aquesta vegada. La meva segona dona també em suporta estoicament, a mi i a la mevamalaltia.

Recordant a Miquel Martí i PolLectura poètica a càrrec del col·lectiuLectura d’una selecció de la seva obra poètica,amb l’acompanyament musical del Quartet Matis.

Reciten:Salvador Codina, Francesc Cabrera, Anna Gonzàlez, Marta Pujol, Montserrat Monrós i Sílvia SimóSelecció de textos: Montserrat MonrósSelecció de músiques: Mercè BrotonsDirecció musical: Mercè BrotonsDirecció d’escena: Montserrat Monròs

“Una mirada en el temps”,amb Rosa Cadafalch, veu, i Eduard Iniesta, llaüt grec, guitarra i mandolaAvui Miquel Martí Pol hauria fet 75 anys. Ho celebrarem escoltant els seus poemes.

Exposició:“Deixeu-me dir. Miquel Martí i Pol il·lustrat”.Il·lustracions d’autors de l’Associació Professional d’Il·lustradors de Catalunya.

El dia 19 de març d’aquest any, l’estimat poeta hauria celebrat el seu 75è aniversari. Us convidem arecordar-lo amb una sèrie de lectures i activitats que ens faran reviure la seva poesia.

A c t i v i t a t s a L’ H o s p i t a l e t

Biblioteca Central Tecla Sala, dissabte, 7 de febrer, 20 h

Biblioteca Can Sumarro, divendres, 19 de març, a les 19.30 h

Centre Cultural Barradas, del 26 de febrer al 28 de març

BIBLIOTECA CAN SUMARROC. de la Riera de l’Escorxador, s/nTelèfon: 93 337 20 82Adreça electrònica: cansumarro@mail.l-h.esHorari: De dilluns a divendres, de 15.30 a 20.30 hDivendres i dissabte, de 10 a 14 hTransports: Metro Rambla Just Oliveras (L1)

SALA DE LECTURA INFANTILFREDERIC MISTRALC. de la Arquitectura, 10-12Telèfon: 93 421 90 60Horari: De dilluns a divendres, de 17 a 20 hTransports: FFCC Ildefons Cerdà

BIBLIOTECA SANTA EULÀLIAC. del Pareto, 22Telèfon: 93 331 34 91Adreça electrònica: b.hospitalet.se@diba.esHorari: De dilluns a divendres, de 15.30 a 20.30 hDissabte, de 10 a 14 hTransports: Metro Santa Eulàlia (L1)

BIBLIOTECA JOSEP JANÉSC. del Doctor Martí i Julià, 33Telèfon: 93 449 28 86Adreça electrònica: b.hospitalet.jjo@diba.esHorari:De dilluns a divendres, de 16 a 20.30 hDimarts, dimecres i dissabte, de 10 a 13.30 hTransports: Metro Collblanc (L5),Torrassa (L1)i Santa Eulàlia (L1)

BIBLIOTECA BELLVITGEC. de França, 41-49Telèfon: 93 335 38 49Adreça electrònica: b.hospitalet.b@diba.esHorari: De dilluns a divendres, de 15.30 a 20.30 hDissabte, de 10 a 14hTransports: Metro Bellvitge (L1)

BIBLIOTECA LA FLORIDAAvinguda del Masnou, 40Telèfon: 93 447 02 22Adreça electrònica: b.hospitalet.lf@diba.esHorari: De dilluns a divenres, de 16 a 20.30 hDilluns, dimarts i dissabtes, de 10 a 13.30 hTransports: Metro la Florida (L1) i Pubilla Casas (L5)

BIBLIOTECA LA BÒBILAPl. de la Bòbila, 1Telèfon: 93 480 74 38Adreça electrònica: b.hospitalet.lb@diba.esHorari: De dilluns a divendres, de 16 a 20.30 hDimecres, dijous i dissabte, de 10 a 13.30 hTransports: Metro Can Vidalet (L5)

BIBLIOTECA CENTRAL TECLA SALAAv. de Josep Tarradellas, 44Telèfon: 93 260 24 84Adreça electrònica: b.hospitalet.ts@diba.esHorari: Dilluns, de 16 a 21 h; de dimarts a divendres,de 10 a 21 h, i dissabte, d’11 a 14 h i 15 a 21 hTransports: Metro Torrassa (L1)

“L’essencial es diu amb senzillesa”De El primer llibre de Bloomsbury (1982)