HIVERN 2013 - imo.es · tia, la cirurgia plàstica més sol·licitada actualment per ambdós sexes,...
60
HIVERN 2013 33 REVISTAIMO Referents en oculoplàstica Experts internacionals en cirurgia plàstica ocular es reuneixen a l’IMO | Com prevenir i tractar l’“ull diabètic” | Revisions oculars a nens alerten sobre l’elevat índex de patologia oculta en la infància | Noves lents intracorneals per fer front a la presbícia | Les teràpies intraoculars revolucionen el tracta- ment de problemes de la retina
Transcript of HIVERN 2013 - imo.es · tia, la cirurgia plàstica més sol·licitada actualment per ambdós sexes,...
HIVERN 2013
33 REVISTAIMO
Referents en oculoplàstica
Experts internacionals en cirurgia plàstica ocular es reuneixen a l’IMO | Com prevenir i tractar l’“ull diabètic” | Revisions oculars a nens alerten sobre l’elevat índex de patologia oculta en la infància | Noves lents intracorneals per fer front a la presbícia | Les teràpies intraoculars revolucionen el tracta-ment de problemes de la retina
REVISTAIMO • REVISTAIMO • REVISTAIMO • REVISTAIMO • REVISTAIMO •
Josep Maria Lladó, 3Sortida 7 Ronda de DaltBarcelonaTel. 93 253 15 00www.imo.es
LA
RE
VIS
TA I
MO
1
L'IMO es va convertir el mes de novembre passat en la capital mundial de l’oculoplàstica. El curs Barcelona Oculoplastics va atreure a Barcelona els principals ex-perts mundials en aquesta subespecialitat oftalmològica emergent, que s'encarrega dels tractaments i la cirurgia plàstica ocular i de la meitat superior del rostre. El direc-tor del curs, el Dr. Ramón Medel, va mostrar en directe una cirurgia pionera a Europa, el lífting migfacial transconjuntival.
2
Amb motiu del Dia Mundial de la Diabetis, l'IMO va acollir el mes de novembre una taula rodona en què el reconegut endocrí Manel Puig i els especialistes en retina de l'IMO van abordar des de diferents vessants la malaltia i l’"ull diabètic". Organitzada per la Fundació IMO i l'ADC, la taula rodona va llançar una conclusió principal: la importància de la prevenció per evitar que la diabetis acabi afectant de manera dev-astadora la retina.
12
El desenvolupament de la visió en la infància és un moment clau en la construcció d’una bona base per a la salut ocular en l'edat adulta. Per això, la Fundació IMO, la qual centra gran part dels seus esforços de prevenció en aquest segment de la po-blació, va estar present al Festival de la Infància de Barcelona. A més a més, ha posat en marxa un programa de revisions gratuïtes a nens en risc d'exclusió social, gràcies a un acord amb l'Obra Social "la Caixa" i a la col·laboració de l'associació Abre Sus Ojos.
20
Les teràpies intraoculars estan revolucionant el tractament d'algunes patologies ocu-lars, especialment de retina. La injecció intraocular de fàrmacs s'està consolidant com una teràpia eficaç per complementar o substituir certes cirurgies. Ara els es-forços se centren en allargar l’efecte d'aquests fàrmacs. L'IMO encapçala aquest nou repte i coordina a Espanya un estudi clínic multicèntric internacional.
32
Núm. 33 | HIVERN 2013
EDITORIAL
La part externa de l'ull i l'àrea que l'envolta, de les quals s'encarrega la cirurgia oculoplàstica, i la capa més profunda de l'òrgan ocular,
la retina, van centrar dues de les principals activitats amb què vam tancar l'any passat a l'IMO. D'una banda, el curs Barcelona Ocu-
loplastics va atreure al nostre Institut els principals experts mundials en aquesta subespecialitat emergent i la qual tenim la sort de
liderar, gràcies a la magnífica tasca dels doctors Miguel González-Candial, Luma Vásquez i Ramón Medel, qui, a més de dirigir el curs, va
aprofitar la trobada per mostrar en directe els seus col·legues una tècnica pionera a Europa, com és el lífting migfacial transconjuntival.
La professionalitat de l'equip de quiròfan i del Departament d'Audiovisuals, sumat a la important aposta en tecnologia que estem fent
des de fa anys, va permetre que els especialistes en oculoplàstica poguessin ser testimonis, des de l'auditori de l'IMO, de diverses cirur-
gies practicades des dels nostres quiròfans, una experiència que repetirem en el segon congrés internacional de retina, que tindrà lloc a
l'IMO el proper mes de juny.
Sens dubte, un dels temes que abordarem al congrés és el tractament de complicacions retinianes d'una malaltia sistèmica com és la
diabetis, un assumpte sobre el qual també vam debatre el mes de novembre a l'Institut, en una taula rodona organitzada per la Fundació
IMO i l'ADC (Associació de Diabètics de Catalunya). Els especialistes en retina del centre hi van compartir amb un convidat d'excepció,
l'endocrí Manel Puig, un missatge clau bàsic: la importància de la prevenció per evitar que una descompensació metabòlica, un segui-
ment oftalmològic deficient o bé una combinació d'ambdues coses, pugui comportar una pèrdua greu de visió en aquests pacients.
La prevenció també centra gran part de l'activitat de la Fundació IMO respecte la població infantil, a la qual ens hem dedicat especial-
ment en els últims mesos, oferint revisions bàsiques gratuïtes al Festival de la Infància de Barcelona i posant les bases d'un projecte que
desenvoluparem al llarg d'aquest any, amb el suport de l'Obra Social "la Caixa" i de l'associació Abre Sus Ojos. Junts intentarem mil-
lorar la qualitat visual i de vida d'uns 400 nens de zones vulnerables socialment de l'àrea metropolitana de Barcelona, als quals tenim
previst visitar i atendre gratuïtament durant el 2013, un any que desitjo que puguin gaudir amb salut, esperança i prosperitat.
Dr. Borja Corcóstegui
SUMARI
Edita: IMO, Institut de Microcirurgia Ocular de Barcelona www.imo.esCoordinació i redacció: Departament de Comunicació IMO. En aquest número ha col·laborat: Pere RomanillosDisseny gràfic i maquetació: Albert BuendíaFotografies: Àngel Carbonell
Imprimeix: Rotimpres Contacte redacció i publicitat:[email protected] Telèfon 93 253 15 00
LA
RE
VIS
TA I
MO
2
IMO | EN PORTADA
arcelonaB
LA
RE
VIS
TA I
MO
3
IMO | EN PORTADA
OculoplasticsL'IMO reuneix els millors especialistes en cirurgia plàstica ocular
LA
RE
VIS
TA I
MO
4
IMO | EN PORTADA
L'àrea que envolta l'ull és extremament delicada i pot
patir patologies i defectes tant estètics com funcionals.
Els més freqüents són les bosses, l'excés de pell a les par-
pelles o la seva malposició (ptosi, retracció palpebral,
entropi, ectropi).
La cirurgia plàstica ocular i orbitària compta amb
avançats procediments i tècniques quirúrgiques per al
tractament d'aquests problemes. Cada vegada més de-
manada pels pacients, aquesta subespecialitat oftalmo-
lògica requereix cirurgians altament qualificats perquè
tracta una zona molt propera a l'òrgan ocular.
Un nodrit grup d'experts en aquesta subespecialitat
va participar el passat mes de novembre en el Curs In-
ternacional Barcelona Oculoplastics, organitzat per la
Experts de tot el món van participar el novembre al Curs Internacional Barcelona Oculoplastics
LA
RE
VIS
TA I
MO
5
IMO | EN PORTADA
Fundació IMO, sota la direcció del Dr. Ramón Medel,
especialista en cirurgia oculoplàstica de l'IMO. A la con-
vocatòria van acudir figures internacionals de la cirur-
gia palpebral i l’oculoplàstica cosmètica, com el Dr. Na-
resh Joshi (Regne Unit), el Dr. José Raúl Montes (Puerto
El Dr. Ramón Medel, director del curs,
va mostrar als seus col·legues una
tècnica quirúrgica pionera a Europa
El curs va incloure cirurgies en directe, taules rodones i tallers pràctics
LA
RE
VIS
TA I
MO
6
Rico), el Dr. Luigi Colangelo (Itàlia) i el Dr. Thierry Malet
(França), entre altres.
Una tècnica pionera i en directe
De mans d'aquests especialistes, els assistents al curs
van poder "seguir de forma molt pràctica, visual i di-
dàctica les últimes tècniques de cirurgia oculoplàstica
aplicades a casos complicats, així com aspectes i pro-
cediments de la cirurgia plàstica ocular que pocs havi-
en vist fins ara", segons el Dr. Medel. De fet, l'expert de
l'IMO va ser l'encarregat d'obrir la sessió de cirurgia en
directe amb una tècnica pionera a Europa. La interven-
ció va consistir en la realització d'un lífting migfacial
transconjuntival amb empelt de teixit provinent de la
mucosa del paladar, un procediment complex per corre-
gir la caiguda de la parpella inferior, complicació moles-
ta i fins i tot perillosa per a la salut de l'ull, que pot apa-
rèixer després d'una cirurgia de blefaroplàstia (correcció
de bosses i excés de pell en la parpella, tant inferior com
superior).
El lífting migfacial tranconjuntival, tècnica impor-
tada dels Estats Units i introduïda a Europa per l'IMO,
consisteix a aixecar el pòmul a través de la conjuntiva
perquè la parpella inferior recuperi la seva posició nor-
mal. Seguidament, en aquesta intervenció cada parpella
inferior s'omple amb un empelt de mucosa del paladar
d'uns 3 cm de llarg, extreta del mateix pacient. Encara
que hi ha la possibilitat d'utilitzar teixits d'altres parts
de l'organisme, el Dr. Medel és partidari d'extreure’l del
paladar, "ja que és un teixit que es pot retirar just abans
de començar la cirurgia i que després es regenera ràpi-
dament i per complet", afirma.
Aquesta tècnica quirúrgica ofereix resultats més na-
IMO | EN PORTADA
LA
RE
VIS
TA I
MO
7
L'IMO és un centre de referència nacional i internacional en cirurgia de parpelles i oculoplàstica cosmètica
IMO | EN PORTADA
turals i menys traumàtics per al pacient que el lífting
convencional, de manera que també es pot aplicar amb
fins purament estètics. A més, és una tècnica de prova-
da eficàcia en pacients tiroïdals, amb retraccions trau-
màtiques o amb paràlisi facial.
Ptosi palpebral
Després de la sessió d'intervencions quirúrgiques en di-
recte, el curs va oferir una taula rodona en què es van
abordar les novetats i controvèrsies a què s'ha de fer
front davant d’un pacient que demana cirurgia de ptosi
palpebral. Aquesta patologia provoca la caiguda de la
parpella superior i habitualment sorgeix per una dis-
funció del múscul elevador, per causes degeneratives o
congènites. Com a conseqüència, el pacient pateix una
reducció del camp visual i fa que tendeixi a inclinar el
cap enrere per veure-hi millor, un gest que a la llarga
pot generar torticoli i greus problemes cervicals. En pa-
cients infantils, la caiguda de la parpella superior pot
provocar que l'ull no desenvolupi la visió adequada i pro-
dueixi ambliopia, més coneguda com ull gandul.
La cirurgia és el tractament indicat per corregir aques-
ta malposició de la parpella superior. Segons el Dr. Me-
del, "és la cirurgia gold standard de la nostra especialitat
i un dels motius de consulta més freqüent en cirurgia
oculoplàstica. Però, tot i ser tan comú, és difícil de trac-
tar i requereix molta experiència i coneixement de les
diferents tècniques per aconseguir bons resultats ".
Amb aquesta intervenció es busca reparar o recuperar
el to habitual del múscul elevador, petit tendó encarre-
gat d'aixecar la parpella superior. "En veure’s afectada la
mirada, el pacient amb ptosi és molt exigent i vol que
totes dues parpelles quedin completament simètriques.
LA
RE
VIS
TA I
MO
8
IMO | EN PORTADA
Tant la hipocorrecció com la hipercorreció són resultats
no desitjats que es poden corregir sense cap problema
posteriorment", afirma el Dr. Medel.
L'operació es realitza sense incisions visibles i amb
tècniques mínimament invasives. En nens, requereix
anestèsia total i en adults s'utilitza anestèsia local, ja
que en determinats casos es necessita la col·laboració
activa del pacient.
La blefaroplàstia, entre les més demanades
Una altra de les tècniques que va protagonitzar les
cirurgies i conferències del curs va ser la blefaroplàs-
tia, la cirurgia plàstica més sol·licitada actualment per
ambdós sexes, després de la rinoplàstia (intervenció
per millorar la funcionalitat i / o estètica del nas). En la
Les parpelles
Aquests prims i delicats plecs cuta-
nis ens ajuden a protegir i cobrir el
globus ocular dels agents externs
(llum, calor, fred, pols...). A més, el
seu continu moviment ascendent i
descendent assegura la hidratació
de les capes anteriors de la còrnia i
ajuda a crear una pel·lícula lacrimal
fina que recobreix completament
la superfície de l'ull. Un parpelleig
que pot ser voluntari o com un
acte reflex quan alguna cosa s'acos-
ta al globus ocular.
De forma espontània arribem a
parpellejar rítmicament unes 10 o
12 vegades per minut, moviment
que fem en aproximadament 0,3
segons, en els quals la parpella su-
perior cau com una cortina mentre
l'inferior roman immòbil.
La caiguda de la parpella superior és un dels motius de consulta més freqüents en cirurgia oculoplàstica
LA
RE
VIS
TA I
MO
9
IMO | EN PORTADA
majoria dels casos es realitza per corregir les bosses de
les parpelles que solen aparèixer amb l'edat o per cau-
ses congènites. "Es tracta d'una operació difícil i molt
especialitzada amb l'objectiu de millorar la funció de
l'ull, així com l'estètica de la mirada del pacient, sense
fer incisions visibles. Un autèntic repte pel cirurgià",
assegura el Dr. Ramón Medel.
La intervenció consisteix a alliberar i eliminar l'excés
de pell i tensar el múscul orbicular, així com extreure’n
el greix sobrant, si és el cas, i eliminar les bosses pal-
pebrals.
Malgrat la seva complexitat, l'operació es fa de ma-
nera ambulatòria (sense ingrés del pacient), amb anes-
tèsia local acompanyada de sedació i assistida amb
làser. "Aquesta tècnica és ràpida, evita talls visibles a
la pell, redueix la inflamació i deixa menys hematoma
a la zona. A més, és molt poc invasiva i permet una
recuperació més ràpida ", afirma l'especialista de l'IMO.
Tanmateix, aquest tipus de cirurgia no està lliure de
possibles complicacions. Una de les més comunes i
que sol afectar prop d’un 20% dels casos, és la retracció
de la parpella inferior. Quan apareix aquesta disfunció,
la parpella inferior queda excessivament baixa, i pro-
voca que el pacient sigui incapaç de tancar bé l'ull. "És
una alteració molt incòmoda i que pot arribar a danyar
la superfície ocular i, en conseqüència, sequedat ocu-
lar, queratitis o úlceres corneals", explica el Dr. Medel.
El lífting migfacial transconjuntival, mostrat en di-
recte al III Curs Internacional Barcelona Oculoplastics,
és una tècnica quirúrgica eficaç introduïda a Europa
per l'IMO per solucionar aquesta complicació.
LA
RE
VIS
TA I
MO
10
IMO | EN PORTADA
Rejoveniment facial
Durant les jornades del curs d'oculoplàstica també es
van presentar les principals novetats en l'aplicació d'in-
jectables de farciment periocular (al voltant de l'ull) per
a l’ús cosmètic. De la mà d’especialistes de renom in-
ternacional, com el Dr. José Raúl Montes, es va oferir
un taller teoricopràctic on es van mostrar les últimes
tendències i tècniques cosmètiques poc invasives apli-
cables als casos de rejoveniment o restauració facial.
Entre les principals novetats en tècniques cosmèti-
ques perioculars, destaca el creixent ús de productes bi-
oestimulants de farciment, com l'àcid polilàctic (PLA).
Es tracta d'una substància líquida que indueix la gene-
ració de col·lagen per part de les mateixes cèl·lules de
l'organisme, restablint o restaurant d'aquesta manera
aquelles zones on s'ha perdut suport. Segons el Dr. Mon-
tes, "l'àcid polilàctic actua de forma progressiva i reque-
reix entre 3 i 4 sessions per poder veure-hi els canvis, els
efectes del qual duren de 2 a 3 anys". Per a l'especialista,
"enfront de la resta de substàncies de farciment (àcid
hialurònic, hidroxiapatita de calci, etc.), el PLA ofereix al
pacient uns resultats facials molt més naturals".
Inicialment, aquest farciment dèrmic es va comen-
çar a utilitzar a Europa com a tractament en pacients
amb lipodistròfia o pèrdua de greix facial i en pacients
amb condicions associades al VIH. En aquests casos, la
millora era considerable i l’any 2008 va ser aprovat per
la FDA (Food and Drug Administration) per ser usat com a
cosmètic en la restauració de volum facial perdut, l'es-
tabliment de suport, així com la millora de contorns,
estructura i qualitat de la pell.
Toxina botulínica, la substància “estrella”
Al Barcelona Oculoplastics també es va tractar en pro-
funditat l'ús de la toxina botulínica, substància indicada
tant en patologies de tipus funcional (exoftalme, blefa-
roespasme, casos lleus de ptosi de cella), com estètic
(correcció d'arrugues d'expressió, com ara potes de gall,
línies frontals i línies interciliars). Aprovada per a ús es-
tètic el 2002, la toxina botulínica és actualment el trac-
tament cosmètic mínimament invasiu més sol·licitat a
LA
RE
VIS
TA I
MO
11
IMO | EN PORTADA
tot el món. Després d’aplicar-la de forma ambulatòria,
els seus resultats són immediats i els efectes duren en-
tre 5 i 6 mesos, i desapareixen de manera progressiva, la
qual cosa fa necessàries les reinjeccions si es vol mante-
nir el resultat aconseguit. Segons el Dr. Medel, es tracta
d'"una substància extremament segura i sense efectes
secundaris que, ben aplicada, és ideal per millorar els
trets del pacient".
Fillers i altres tècniques
Una de les tècniques d'estètica periocular més emprada
és la d'injectables amb fillers o substàncies de farciment.
Indicada per restaurar el volum perdut o esborrar les ar-
rugues, la més comuna és l'àcid hialurònic, substància
d'origen biològic capaç d'allisar els plecs subcutanis i
estimular la producció de col·lagen, proteïna de la pell la
principal funció de la qual és mantenir la seva estructu-
ra i elasticitat. Un cop injectat a la zona a tractar, l’àcid
s'integra de manera natural en els teixits, sense produir
rebuig.
Altres tècniques de cosmètica periocular molt dema-
nades són el píling i el resurfacing. Ambdues permeten
l'eliminació de capes superficials de la pell amb el fi de
generar teixit nou i, alhora, produeixen una contracció
de les fibres de col·lagen que aporta un aspecte més
jove i ferm a la pell.
Mentre que el píling està indicat per als defectes cuta-
nis superficials, el resurfacing és especialment eficaç per
a l'eliminació d'arrugues facials, com les cèlebres potes
de gall.
Pel que fa al tractament estètic de les arrugues més
profundes de la zona periocular, l'IMO recomana l'apli-
cació del làser CO2 o Erbi YAG. L'energia que emeten
aquests tipus de làser és absorbida per l'aigua intracel-
lular, la qual cosa provoca una vaporització i genera una
calor que promou la contracció de col·lagen.
LA
RE
VIS
TA I
MO
12
ESPECIALISTES EN DIABETIS I EN RETINA DEBATEN A L’IMO SOBRE LA MALALTIA I LA SEVA RELACIÓ AMB ELS PROBLEMES OCULARS
L’endocrí Manel Puig i els especialistes en retina de l'IMO van compartir taula rodona, en un acte organitzat per la Fundació IMO i l’ADC, amb motiu del Dia Mundial de la Diabetis
IMO | ACTUALITAT
LA
RE
VIS
TA I
MO
13
La Fundació IMO i l’ADC (Associació de Diabètics de Ca-
talunya) van organitzar el 13 de novembre, vigília del Dia
Mundial de la Diabetis, un acte per abordar diferents
aspectes de la malaltia i la seva relació amb els proble-
mes oculars. Hi van participar el Dr. Manel Puig, cap
del Servei d'Endocrinologia de l'Hospital Germans Trias i
Pujol (Can Ruti) i president de la Fundació Rossend Car-
rasco i Formiguera, i els doctors Borja Corcóstegui, Jo-
sep Garcia-Arumí, Anniken Burés, Carlos Mateo i Rafael
Navarro, especialistes en retina de l'IMO. Durant la seva
intervenció, els oftalmòlegs van recordar que la diabetis
és un factor de risc molt important per a la visió i que
els nivells elevats de sucre en sang, els quals, durant pe-
ríodes de vegades llargs, poden tenir les persones amb
diabetis fan que l’"ull diabètic "sigui molt delicat i pugui
desenvolupar diferents complicacions oculars, desta-
cant-hi la retinopatia diabètica, la lesió ocular diabètica
més comú.
Els especialistes van explicar que la retinopatia di-
abètica es produeix perquè les parets dels vasos de
la retina s'alteren i es tornen més permeables com a
conseqüència dels nivells elevats de glicèmia (gluco-
sa en sang). Aquests vasos deixen de ser competents i
permeten el pas de fluid a l'espai extracel·lular, la qual
cosa provoca un embassament a la retina el qual, si
s'estén a la màcula, pot arribar a causar un edema ma-
cular (la principal causa de disminució de l'agudesa vi-
sual en pacients diabètics). En casos més avançats, es
produeix el que es coneix com a "retinopatia diabètica
proliferant", "la lesió de la retina més greu relacionada
IMO | ACTUALITAT
LA
RE
VIS
TA I
MO
14
amb la diabetis, que afecta un 20% dels diabètics i pot
comportar una pèrdua important de visió", segons van
explicar els oftalmòlegs de l'IMO.
Fons d'ull anual
Segons els especialistes en retina, les principals mesures
preventives dels pacients diabètics per evitar o retardar
l'aparició de la retinopatia diabètica són fer-se un control
estricte de la glucosa en sang i realitzar un seguiment of-
talmològic rigorós, amb, almenys, una prova de fons d’ull
anual. "Si en aquesta prova es detecta algun problema a
la retina, els controls s’han d’intensificar", van matisar. Els
oftalmòlegs van explicar que alguns dels símptomes de la
retinopatia diabètica són la pèrdua progressiva d'agude-
sa visual, la distorsió de les imatges o l’aparició de "mos-
ques volants" al camp visual, encara que van alertar que,
generalment, al principi, la malaltia no resta visió, "i és
precisament llavors quan s'ha de començar a actuar".
IMO | ACTUALITAT
LA
RE
VIS
TA I
MO
15
Tractaments en estudi
Els oftalmòlegs van afirmar que els tractaments actu-
als -fotocoagulació amb làser, injeccions intravítries o
vitrectomia- aconsegueixen aturar l'evolució de la ma-
laltia i poden millorar-ne el pronòstic. En relació a les
injeccions intravítries, el Dr. Rafael Navarro va anunciar
que l'IMO està participant en un assaig clínic interna-
cional i multicèntric pel tractament de l'edema macu-
lar diabètic, la complicació de la retinopatia diabètica
més lesiva per a la visió, a causa de l'embassament de
la màcula o zona central de la retina, on es concentra
la visió de detall que ens permet llegir, conduir o reco-
nèixer cares. "L'assaig, que es calcula que durarà un any,
pretén comparar dos tractaments a base d'injeccions in-
travítries per determinar quin dels dos proporciona una
recuperació major d'agudesa visual al pacient", segons
el Dr. Navarro, coordinador de l'estudi a Espanya.
IMO | ACTUALITAT
LA
RE
VIS
TA I
MO
16
"Memòria diagnòstica"
Per la seva banda, el Dr. Manel Puig, qui va obrir l'acte
amb la conferència "Diabetis: on som i cap a on anem”,
va coincidir amb els oftalmòlegs de l'IMO en afirmar que
"el control estricte de la glicèmia és la millor prevenció de
la patologia de retina, com avalen diversos estudis des de
la dècada dels 90". Segons l'endocrí, cal promoure una de-
tecció activa de la diabetis, ja que un diagnòstic i tracta-
ment precoços prevenen la retinopatia i altres patologies
associades a la diabetis. L'indicador HbA1c (hemoglobina
glicada) per conèixer l'evolució de la glucosa en sang és,
segons l'especialista, "l'indicador clau perquè la insulina
estigui ben controlada". Durant la seva conferència, Puig
va insistir en la importància d'actuar al principi de la dia-
betis (sobretot de la tipus 2) perquè, segons l'especialista,
als 10 anys de glicèmia elevada per sobre dels 150-160 mg/
dl, ja no es poden evitar seqüeles, per l'anomenada "me-
mòria diagnòstica de l'organisme". Per això, Puig va pre-
venir contra expressions com "tinc una mica de glucosa”
i va comparar l’acció del sucre a la sang amb "posar sal al
motor del cotxe".
Malgrat els grans avenços en investigació i tecnolo-
gia, el Dr. Manel Puig va afirmar que encara hi ha bar-
reres importants per lluitar contra la diabetis i les seves
conseqüències, "barreres que depenen en un 50% del
metge, un 30% del pacient i un 20% del sistema sanita-
ri". L’endocrí va animar a treballar per millorar la inte-
racció metge-pacient i va admetre l'existència de massa
casos d’"inèrcia mèdica". Al mateix temps, exhortà els
pacients a "col·laborar més i mostrar més adherència
al tractament". En aquest sentit, Puig es va referir a un
estudi realitzat fa uns anys a l'Hospital Clínic de Barce-
lona, que va demostrar que només el 18% dels pacients
seguia amb el tractament als 6-12 mesos d’haver rebut
l’alta.
Combatre l'obesitat
Segons l'endocrí, els estats alts de glicèmia provoquen
malalties tant en els vasos grans com en els petits, com
és el cas de la retina o el ronyó, el tractament dels quals
"ha d'anar encaminat a que els nivells d'hemoglobina
siguin inferiors al 7% perquè a partir d'aquí el risc de pa-
IMO | ACTUALITAT
LA
RE
VIS
TA I
MO
17
tologia microvascular es dispara". Si bé el nivell de gli-
cèmia és la clau per prevenir la retinopatia, el Dr. Manel
Puig es va referir al triple mesurador -pressió, glicèmia i
colesterol- per prevenir altres malalties "de vasos grans",
com la patologia cardiovascular. Puig va fer èmfasi en
factors de risc com el colesterol, el tabaquisme o l'obe-
sitat, "un problema creixent contra el qual cal lluitar" i
va recordar que el 2004 havia un 13% de nens obesos a
Espanya que, segons va dir, "seran adults amb malal-
ties greus, i molts tindran diabetis". Per combatre-ho,
va aconsellar vigilar "la quantitat i la qualitat" del que
mengem: "com menys potes tingui l'animal, millor, i si
no en té, com el peix, encara millor". També va fer una
crida per combatre el sedentarisme "alarmant" de la so-
cietat actual i va afirmar que "és indispensable fer 30
minuts d'activitat física diàriament, moderar el consum
d'alcohol -màxim 200 cm3 de vi en els àpats-, no fumar
i fer-se controls mèdics rutinaris".
Principal causa de ceguesa en edat laboral
La diabetis és un factor de risc molt
important pel desenvolupament de
problemes oculars, entre els quals des-
taca la retinopatia diabètica. Més de
la meitat de les persones que pateixen
diabetis des de fa més de 15 anys pre-
senta algun signe d'aquesta malaltia,
la qual és la principal causa de pèrdua
important de visió en edat laboral als
països desenvolupats. Es calcula que
els pacients diabètics tenen fins a 25
vegades més possibilitats de pèrdua
total de la visió que les persones que
no pateixen la malaltia. No obstant
això, el dany visual que es deriva de
la diabetis no té per què arribar a ser
greu. El nivell d'afectació dependrà,
sobretot, del temps transcorregut des
de el començament de la malaltia i del
nivell de control de la diabetis per part
del pacient. Per això, el diagnòstic i
tractament precoços són bàsics, se-
gons els especialistes, els quals recor-
den que altres complicacions visuals
associades a la diabetis són el glauco-
ma o la cataracta.
IMO | ACTUALITAT
LA
RE
VIS
TA I
MO
18
IMO | ACTUALITAT
UNA PACIENT DIABÈTICA RECUPERA UNA PART IMPORTANT DE VISIÓ, DESPRÉS D'UNA CIRURGIA COMPLICADA
Elisabeth Barrios, una pacient malaguenya de 32 anys,
amb un nivell de visió molt baix a l’ull esquerre a con-
seqüència de la diabetis que pateix, ha recuperat més
del 30% de la visió perduda, gràcies a una delicada vi-
trectomia que el Dr. Josep Garcia-Arumí, especialista en
retina de l'IMO, li va practicar el mes de novembre. La
pacient va ingressar amb menys d'un 10% de visió i fins
ara ha recuperat el 40%, un percentatge que es preveu
que augmentarà en els pròxims mesos.
Elisabeth patia una retinopatia diabètica proliferativa,
amb despreniment de retina traccional i regmatògen.
Com a conseqüència, se li havia format un teixit sobre
la retina que li afectava la màcula i, per tant, la visió de
detall. Segons el Dr. Garcia-Arumí, "tot i que va ser una
cirurgia llarga i complicada, tot va sortir satisfactòria-
ment i cal esperar que Elisabeth vagi recuperant la visió
fins uns nivells que li permetin valer-se per ella mateixa
i fer una vida normal", tenint en compte que només té
potencial de visió en l'ull esquerre perquè la visió del
dret està totalment perduda i és difícilment recuperable.
El mateix dia de l'operació, Elisabeth va constatar
símptomes de millora visual, ja que "unes ombres" que li
interferien en la visió "havien desaparegut". No obstant
això, es tracta d'un procés llarg, ja que durant la cirurgia
se li va col·locar oli de silicona a l'ull i fins que no s'extre-
gui, pròximament, no permetrà a Elisabeth avaluar del
tot l'estat de la seva visió real. A més a més, és possible
que més endavant calgui fer-li una operació de catarac-
ta, cosa que el cirurgià decidirà a través del seguiment
que li realitzarà durant els propers mesos.
Després d'una visita de seguiment a les 24 hores de
l’operació, la pacient va marxar de la clínica amb un
somriure i amb l'esperança de poder tornar a començar
una vida nova amb la seva filla, la qual ha estat el seu
LA
RE
VIS
TA I
MO
19
IMO | ACTUALITAT
UNA PACIENT DIABÈTICA RECUPERA UNA PART IMPORTANT DE VISIÓ, DESPRÉS D'UNA CIRURGIA COMPLICADA
gran suport en els últims mesos, tot i tenir, només, 10
anys. Abans de tornar a Màlaga, Elisabeth Barrios va elo-
giar el treball del Dr. Garcia-Arumí i la gran confiança i
tranquil·litat que va saber transmetre-li, abans, durant i
després de la intervenció.
El cas d'Elisabeth va transcendir als mitjans després
de recórrer a un programa de Canal Sud per aconseguir
recursos per tractar-se a l'IMO, on diversos especialistes
li havien aconsellat anar, donada la gravetat de la seva
lesió. Gràcies a les aportacions de particulars i a la col-
laboració de la Fundació IMO, Elisabeth ha pogut recu-
perar una part important de visió, recobrar l'esperança i
millorar una qualitat de vida que havia perdut de forma
brusca a causa de la descompensació metabòlica de la
diabetis.
LA
RE
VIS
TA I
MO
20
IMO | ACTUALITAT
El 10% dels 1.144 nens revisats per la Fundació IMO al
Festival de la Infància, celebrat a Barcelona del 27 de de-
sembre al 4 de gener, podria tenir algun problema ocu-
lar. Els controls bàsics d'agudesa visual realitzats per un
equip d'òptiques optometristes de l'IMO van permetre
detectar possibles problemes en un total de 116 nens,
que, en la seva pràctica totalitat, no portaven correcció
òptica ni havien estat diagnosticats prèviament.
El 44% dels problemes detectats van ser ambliopies
(diferència considerable d'agudesa visual entre els dos
ulls). Així, 52 nens (el 4.5% dels revisats) podrien tenir
aquesta disfunció, la qual provoca el que es coneix com
a "ull gandul" (l'ull de pitjor visió deixa de desenvolu-
par-se i queda infrautilitzat de manera crònica, si no
es tracta en edat infantil mitjançant correcció òptica
i/o oclusió ocular). En 16 dels casos d'ambliopia, es va
diagnosticar, a més, un problema refractiu associat. En
general, el principal defecte refractiu detectat va ser la
hipermetropia o dificultat per enfocar de prop (34 ca-
sos), seguit de l’astigmatisme o dificultat en la visió de
lluny i de prop (28 casos, vuit dels quals combinats amb
algun altre defecte refractiu) i la miopia (18 casos). Tam-
bé es van diagnosticar cinc casos d'estrabisme (desvia-
ció ocular), els quals havien passat inadvertits a pares
i educadors, i altres tres casos de diferents patologies
oculars, com opacitat corneal, anisocòria (diferència en
la mida de les pupil·les, que si bé en un reduït nombre
de casos pot ser fisiològica, sol ser un signe de malaltia
neuronal, vascular o infecciosa greu) i un cas d'espasme
acomodatiu (el cristal·lí s’ha de forçar tant per veure-hi
EL 10% DEL MILER DE NENS REVISATS PER LA FUNDACIÓ IMO AL FESTIVAL DE LA INFÀNCIA PODRIA TENIR PROBLEMES OCULARS
LA
RE
VIS
TA I
MO
21
IMO | ACTUALITAT
bé a una determinada distància que acaba bloquejat i
sense possibilitat d'acomodar o enfocar a diferents dis-
tàncies).
Més diagnòstics
Aquest és el segon any que la Fundació IMO fa aquests
controls al Festival de la Infància. L'any passat, un 4%
dels 750 nens que es van sotmetre als controls van ai-
xecar sospites de problemes oculars. L'augment de pa-
tologia diagnosticada o sospitada en aquesta edició ha
cridat l'atenció als especialistes de l'IMO, els quals aler-
ten de la importància d'intensificar les revisions ocu-
lars en la infància, ja que, "com ha quedat palès, mol-
tes vegades hi ha problemes que passen desapercebuts
per part de pares, educadors i pediatres i el diagnòstic
i tractament dels quals abans dels 7 o 8 anys, quan es
completa la formació de la visió, és crucial per evitar
que esdevinguin crònics", explica Laura González, òptica
optometrista de l'Institut.
A més de les revisions rutinàries, l’optometrista re-
comana "estar molt atents a certs símptomes que no
sempre s'associen amb problemes visuals, com ara di-
ficultats en la lectura o en les tasques escolars o bé si
es produeixen mals de cap freqüents". En aquest sen-
tit, l’optometrista explica que "en els controls realitzats
al Festival de la Infància, s'ha detectat un cas d'un nen
amb hipermetropia no diagnosticada, el qual, segons
els seus pares, es queixava de cefalees recurrents, per
la qual cosa havia passat per mans del pediatre, l'oto-
Optometristes de l'IMO alerten del nombre elevat de patologia oculta i aconsellen revisions periòdiques i consultar l'oftalmòleg davant dificultats per llegir o estudiar o bé si es produeixen mals de cap freqüents
LA
RE
VIS
TA I
MO
22
rinoralingòleg i el neuròleg, sense que hi trobessin el
motiu".
Segons l'especialista, "l'oftalmòleg és un especialista
bàsic davant aquest tipus de símptomes perquè les ce-
falees, el cansament o el fracàs escolar estan relacionats
amb la visió amb molta més freqüència del que la gent
sospita". Pràcticament 3 de cada cent nens revisats al
Festival de la Infància va mostrar signes d'hipermetro-
pia, encara que se suposa que el nombre de nens amb
aquest defecte refractiu és major, ja que la hipermetro-
pia pot passar desapercebuda fàcilment perquè els nens
supleixen aquest defecte forçant l’acomodació (capaci-
tat d'enfocament del cristal·lí), un exercici que és la cau-
sa dels mals de cap, la fatiga visual, l'enrogiment ocular,
la coïssor o el llagrimeig que solen associar-se a aquest
problema de visió. Segons l'especialista de l'IMO, "els
controls d'agudesa visual que hem fet al Festival de la
Infància són orientatius; per a un bon diagnòstic, espe-
cialment de la hipermetropia, és important fer una re-
visió a fons a l’oftalmòleg, amb dilatació de la pupil·la".
Jugar i aprendre
A més de les proves d'agudesa visual, els nens i nenes
que van visitar l'estand de la Fundació IMO durant les
vacances nadalenques van poder conèixer de forma lú-
dica l’ull i el funcionament de la visió, a través d'una
instal·lació amb les principals parts de l'òrgan ocular:
còrnia, iris, pupil·la, cristal·lí, globus ocular i nervi òptic.
Els nens van poder fer un recorregut a través d'aques-
IMO | ACTUALITAT
LA
RE
VIS
TA I
MO
23
tes estructures, imitant el viatge que fa la llum, des de
l'exterior de l'ull fins al cervell. A més, van poder expe-
rimentar la visió en 3D, a través d'una proposta del Col-
legi Oficial d'Òptics Optometristes de Catalunya, que en
aquesta edició va voler col·laborar amb la Fundació IMO
en la divulgació i prevenció de problemes oculars entre
els més petits.
Durant la inauguració oficial del Festival, la
presidenta del certamen, Helena Rakosnik i
l'alcalde de Barcelona, Xavier Trias, van visitar
l'estand de la Fundació IMO i es van interes-
sar per les revisions oculars gratuïtes i per la
simulació a gran escala de l'estructura ocular,
en què els nens van poder jugar i aprendre com
funciona la visió, des que la llum entra per la
superfície de la còrnia fins que arriba al cervell
a través del nervi òptic.
L'alcalde i la presidenta del Festival visiten l'estand de la Fundació IMO
LA
RE
VIS
TA I
MO
24
IMO | ACTUALITAT
LA FUNDACIÓ IMO I L’OBRA SOCIAL "la Caixa" S'UNEIXEN PER PROMOURE LA SALUT OCULAR EN LA INFÀNCIA
Signen un conveni de col·laboració per realitzar prop de 400 revisions a nens de zones vulnerables de l'àrea metropolitana de Barcelona al llarg del 2013
LA
RE
VIS
TA I
MO
25
IMO | ACTUALITAT
La Fundació IMO i la Fundació "la Caixa" han signat re-
centment un conveni de col·laboració per dur a terme
un programa anual de revisions i seguiment oftalmolò-
gic a la població pediàtrica d'algunes de les zones amb
major vulnerabilitat social de l'àrea metropolitana de
Barcelona. Gràcies a aquest acord, ambdues entitats
preveuen realitzar al llarg de 2013 prop de 400 revisions
oculars gratuïtes a nens de famílies en risc d'exclusió
social.
El programa es realitzarà en tres rondes de revisions
de tres dies de durada cadascuna, a nens d'entre 4 i 8
anys de diferents centres escolars. La primera revisió ha
tingut lloc a l'escola Josep Boada de Badalona, els dies 4,
5 i 7 de febrer.
El projecte s'inscriu dins del Programa CaixaProinfàn-
cia de l’Obra Social"la Caixa", dirigit a nens amb especial
vulnerabilitat social i que afavoreix i dóna suport a polí-
tiques de millora de l'equitat, la cohesió social i la igual-
tat d'oportunitats per als més petits i les seves famílies.
Fruit d'aquest acord, l’Obra Social "la Caixa" aporta els re-
cursos econòmics necessaris per dur a terme el projecte.
D’altra banda, la Fundació IMO, la finalitat bàsica de
la qual és desenvolupar tasques de recerca, docència i
prevenció de malalties oculars, especialment en grups de
risc, s'encarrega de posar els mitjans humans i materials
que requereix el programa i realitzar el seguiment mè-
dic dels nens que ho necessitin. Per a la Fundació IMO,
la detecció precoç i el tractament adequat de patologies
típiques de l'ull infantil, com ambliopia, anisometropia,
errors refractius o estrabismes, és fonamental per millo-
LA
RE
VIS
TA I
MO
26
rar el seu pronòstic i el rendiment escolar dels nens, a
més de garantir una bona base per a la seva salut ocular
en edat adulta.
A més, els nens als quals, com a resultat de les revisi-
ons, se'ls prescrigui la utilització d'ulleres, les rebran gra-
tuïtament, graduades d'acord amb les seves necessitats,
gràcies a la col·laboració de l'associació Abre sus Ojos, que
treballa amb els sectors de la població més febles i amb
major dificultat en el diagnòstic de problemes visuals. A
més a més, el projecte preveu que aquests nens puguin
seguir rebent un seguiment oftalmològic i noves ulleres
amb canvis de graduació a mig termini ja que, segons
l'experiència de l'IMO, la graduació en els nens amb de-
fectes refractius pateix variacions en més del 30% dels
casos.
IMO | ACTUALITAT
El projecte compta amb la col·laboració de l'associació Abre sus Ojos, que muntarà gratuïtament ulleres graduades als nens que les necessitin
LA
RE
VIS
TA I
MO
27
Prova pilot
La Fundació IMO i la Fundació "la Caixa", amb la col-
laboració d’Abre sus Ojos i del Consorci Badalona Sud, de-
dicat a la integració social de les famílies dels barris de
Sant Roc, Artigues, el Remei i Congrés, van realitzar, els
dies 13 i 15 de novembre de 2012, una prova pilot del pro-
grama de revisió ocular gratuïta a població pediàtrica
que ara es posa en marxa.
Un equip d'especialistes en oftalmologia i optometria
infantil de l’IMO va realitzar revisions gratuïtes a 59 nens
d'una escola de Badalona. Els principals problemes visu-
als detectats en els nens van ser els defectes refractius,
la correcció dels quals es pot realitzar amb ulleres. En to-
tal, 6 nens van rebre de manera gratuïta les seves ulleres
adaptades, que l'associació Abre sus Ojos va aportar gra-
tuïtament. A més, es va estimar convenient que un grup
de set nens (els 6 que requereixen ulleres, més un altre
que necessitava una analítica per a l'estudi etiològic de la
cataracta bilateral que presentava) poguessin ser visitats
en un termini comprès entre els tres i sis mesos.
Aquests s’han pogut sumar a les revisions oculars fetes
al febrer. Gràcies a la gestió del Consorci Badalona Sud,
que ha repetit la seva col·laboració, s’ha pogut escollir un
centre situat a la mateixa zona que l’escola on es va fer la
prova pilot per facilitar al màxim el seguiment dels nens
als quals, es va detectar algun problema ocular.
IMO | ACTUALITAT
LA
RE
VIS
TA I
MO
28
IMO | ACTUALITAT
El cristal·lí, la lent natural de l'ull, requereix dues qua-
litats indispensables per complir la seva funció: elastici-
tat, per "acomodar" i poder enfocar objectes a diferents
distàncies, i transparència, per veure-hi de forma nítida.
En una persona jove i sense problemes oculars, es com-
pleixen les dues qualitats. Però el cristal·lí envelleix relati-
vament aviat. A partir dels 40 anys, va perdent progressi-
vament les seves propietats: primer perd elasticitat i, per
tant, capacitat d'acomodació, la qual cosa es tradueix en
una creixent dificultat per enfocar els objectes propers
(presbícia). Posteriorment, el cristal·lí va perdent la seva
transparència (cataracta), circumstància que genera una
pèrdua d'agudesa visual, tant de lluny com de prop.
Si bé la cirurgia de la cataracta s'ha convertit en la
cirurgia oftalmològica més practicada en les societats
desenvolupades, cada vegada són més les persones que
volen tenir la gran dependència d'ulleres provocada per
L'IMO IMPLANTA DE FORMA PIONERA UNES NOVES LENTS INTRACORNEALS PER COMBATRE LA PRESBÍCIA
la presbícia o "vista cansada". El Dr. Daniel Elies, espe-
cialista en còrnia i cirurgia refractiva de l'IMO, aclareix
que aquests pacients han de saber que, "si bé el poder
d'acomodació del cristal·lí no es corregeix, sí que hi ha
cada vegada més estratègies per minimitzar-ne les con-
seqüències". En qualsevol cas, també cal tenir en compte
que "es tracta d'un procés en evolució permanent i que,
per tant, gran part de les tècniques de correcció han de
ser modificades amb el pas del temps".
Per això, els especialistes se centren cada vegada més
en les tècniques que permeten reversibilitat, és a dir, que
un cop practicades es poden modificar de forma senzi-
lla i sense trauma per al pacient, si els resultats no són
els esperats o bé si l'evolució del procés de presbícia ho
aconsella.
En aquest sentit, l'IMO aplica de manera pionera a Es-
panya unes noves lents intracorneals que no tenen po-
La contracció dels músculs ciliars canvia la forma del cristal·lí i el fa més esfèric per enfocar de prop i més el·líptic per a la visió llunyana
LA CIRURGIAL’operació consisteix a col·locar una lent intra-cornial, la qual modifica la curvatura corneal per compensar la falta d’acomodació del cristal·lí
Formes del cristal·lí segons la distància
LA
RE
VIS
TA I
MO
29
IMO | ACTUALITAT
der òptic, ja que no modifiquen les diòptries, però que
incideixen directament en la curvatura corneal. Es trac-
ta d'unes lents de 2 mm de diàmetre, totalment trans-
parents, que es col·loquen centrades en la còrnia i que
aconsegueixen modificar la seva esfericitat. Amb això
s'aconsegueix un canvi en la profunditat de focus, que
combat la dificultat per enfocar en la visió propera típi-
ca de la presbícia. Aquesta opció és fàcilment reversible,
mitjançant l'extracció d'aquesta lent i, en cas que es con-
sideri oportú, la seva substitució per una altra lent o bé
per una altra de les opcions que existeixen actualment
per combatre els efectes de la presbícia.
Lents intraoculars
Entre aquestes alternatives, com en altres situacions
en cirurgia refractiva, hi ha la possibilitat de recórrer
a la implantació de lents intraoculars sense extreure el
cristal·lí per corregir el defecte de refracció. Hi ha mo-
dels bifocals i multifocals. Si les característiques de l'ull
del pacient i la seva edat (major de 55 anys), propera a
l'etapa d'aparició de les cataractes, ho aconsellen, la lent
intraocular que substitueix el cristal·lí és una de les mi-
llors opcions per donar resposta a la presbícia. Després
de la cirurgia de cataracta, els pacients que abans por-
taven ulleres, normalment aconsegueixen prescindir de
la correcció de lluny, encara que de vegades el calguin
ulleres per veure-hi de prop, ja que la lent no és capaç
d'acomodar. En qualsevol cas, i amb una predictibilitat
relativament alta, el defecte refractiu final pot ser pro-
gramat per l'equip quirúrgic i, mitjançant monovisió,
mitjançant manipulació de l’esfericitat o mitjançant
una combinació d'ambdues coses, sovint s'aconsegueix
una major independència de les ulleres per veure-hi de
prop després de la intervenció. "Si un pacient requereix
ulleres de prop després de l'operació de cataractes i de-
sitja prescindir-ne, la modificació de la curvatura corne-
al a través de les noves lents intracorneals pot ser una
bona opció", explica el Dr. Josep Lluís Güell, coordinador
de l'àrea de còrnia i cirurgia refractiva de l'IMO i pioner
en la utilització d'aquest tipus de lents.
Làser
Hi ha altres tècniques que han tractat de millorar les
condicions de presbícia, com les ablacions amb làser ex-
címer multifocals o bifocals sobre la còrnia, mitjançant
queratectomia fotorefractiva (QFR) o LASIK, implants
de segments episclerals o incisions esclerals anteriors,
encara que, de moment, algunes d'aquestes tècniques
presenten uns resultats millorables. Les estratègies que
estan demostrant resultats més efectius són aquelles
que busquen modificar l’esfericitat corneal, ja sigui mit-
jançant el làser femtosegon i el làser d'excímer o bé amb
la implantació de les noves lents intracorneals (aques-
tes últimes amb l'avantatge addicional de tractar-se
d'un procediment reversible).
Es tracta d'una tècnica reversible que modifica la curvatura de la còrnia i millora la profunditat de focus
Monovisió
Sigui quina sigui la tècnica per la qual s'opti, un con-
cepte important a l'hora de fer front a la presbícia
és el de la monovisió, que consisteix, fonamental-
ment, a utilitzar un ull per veure-hi de prop i l'altre
per veure-hi de lluny. La monovisió és una opció que
habitualment s'ha plantejat a persones miops de bai-
xa graduació i amb presbícia que desitgen eliminar
la seva necessitat d'ulleres, encara que, cada vegada
més, és una opció amb major nombre de possibles
opcions, dissenys i indicacions. L'ull emmetrop (sen-
se defectes de refracció i visualment dominant) és el
que es farà servir per a la visió de lluny, deixant un ull
miop per veure-hi de prop. En general, l'adaptació a
aquesta situació, en individus predisposats i en con-
dicions adequades, sol ser excel·lent, per la qual cosa
només necessiten correcció òptica en algunes situ-
acions especials, com conduir de nit o llegir lletres
molt petites.
Alternativa
Com a alternativa a la monovisió, podem corregir la
presbícia amb les ja esmentades lents intraoculars,
que poden ser multifocals o acomodatives i que, per
diferents mecanismes, busquen aconseguir una bona
visió per a totes les distàncies. Els resultats d'aques-
tes lents són variables, de manera que alguns paci-
ents es mostren molt satisfets amb els resultats i, en
canvi, d’altres no aconsegueixen prescindir totalment
de la seva correcció de prop. L'estudi de cada cas con-
cret i l'experiència del professional permetran escollir
els millors candidats per a aquest tipus de cirurgia.
LA
RE
VIS
TA I
MO
30
IMO | ACTUALITAT
L' IMO ACULL UN CONGRÉS INTERNACIONAL DE RETINA
Els especialistes en retina més prestigiosos del món oferiran ponències i cirurgia en directe al II Trends in Surgical & Medical Retina, els dies 7 i 8 de juny
L'IMO acollirà els dies 7 i 8 de juny un congrés internaci-
onal de retina, dirigit pel Dr. Borja Corcóstegui, director
mèdic de l'IMO. Es tracta de la segona edició del Trends
in Surgical & Medical Retina, després que el juny de 2011 en
tingués lloc la primera, a la qual van assistir 350 especi-
alistes en retina de tot el món.
En aquesta ocasió, la reunió tornarà a oferir cirurgia en
directe i taules rodones sobre les últimes novetats en el
tractament de les diferents patologies que afecten la retina
i s'espera que aplegui un nombre similar d'assistents que el
2011. Entre altres assumptes, durant el congrés es debatran
nous tractaments i avenços en instruments quirúrgics i en
cirurgia robòtica.
El panell de ponents compta amb els millors especia-
listes del món, com els doctors Stanley Chang, Francesco
Bandello, Marc Zarbin, Kourous Rezaei, Arnd Gandorfer,
Mark Blumenhranz, Francesco Boscia, Marc Mura, Yusuke
Oshima, a més de catorze oftalmòlegs més de deu països.
També hi participarà el professor Giuseppe Guarnaccia, di-
rector d’ESASO (European School for Advanced Studies in Ophtal-
mology), centre que ja va col·laborar estretament amb l'IMO
en l'organització del primer congrés.
La trobada ha estat organitzada per l'àrea de retina de
l'IMO, integrada, al costat del Dr. Corcóstegui, pels doctors
Anniken Burés, Josep Garcia-Arumí, Carlos Mateo, Rafael
Navarro, i Cecilia Salinas, a més d’un altre especialista en
retina, Alfredo Adán.
Testimonis privilegiats
El congrés inclou un mòdul de cirurgia en directe que
tindrà lloc el 7 de juny, durant el qual es realitzaran vuit
cirurgies des de quatre dels quiròfans de l'IMO. Les ope-
racions es projectaran a l'auditori de l'IMO i comptaran
amb les explicacions de diversos doctors des de quiròfan
i amb les consultes i apreciacions dels seus col·legues
des de l'auditori. Aquest mòdul és de gran interès per
a joves oftalmòlegs, els quals podran ser testimonis de
primera mà de les tècniques dutes a terme pel prestigi-
ós equip de retinòlegs que participarà a l'esdeveniment.
LA
RE
VIS
TA I
MO
31
Amb l’augment de l’esperança de vida també s’ha incrementat el percentatge de persones que pateixen una disminució de la seva agudesa vi-sual, ja que la majoria de patologies oculars van associades a la vellesa. Ferran Casals, diplomat en òptica i optometria i responsable de la unitat de baixa visió de l’Hospital de la Vall d’Hebron, dirigeix BcnBaixaVisió, un centre òptic especia-litzat en baixa visió i impulsat amb l’objectiu de millorar la qualitat de vida de les persones.
Què és la baixa visió?La baixa visió és la disminució de visió que pro-dueixen determinades patologies com la degene-ració macular, la retinopatia diabètica, la retino-sis pigmentària, el glaucoma, la cataracta, etc. Per definició, pateixen baixa visió les persones que amb la millor correcció òptica veuen un 30% o menys amb el millor ull. De totes maneres, a la pràctica hi ha moltes persones que no poden fer activitats a la seva vida diària i que necessiten ajuda visual encara que el percentatge sigui su-perior al d’abans.
Llavors, la pot patir tothom? La pateixen sobretot les persones d’edat avança-da. Per exemple, la patologia més freqüent en els països desenvolupats és la degeneració macular associada a l’edat. També hi ha altres que afec-ten progressivament l’ull com el glaucoma o la cataracta senil.
I els joves ?La baixa visió també els pot afectar en alguns casos, com en la retinosis pigmentària o la reti-nopatia diabètica.
La baixa visió sempre va lligada a una patologia. Exacte. una persona amb baixa visió pateix una patologia que limita la seva qualitat de vida i la seva independència.
I per fer front a aquestes limitacions neix BcnBaixaVisió. Aquest centre es va crear ara fa més de sis anys per donar suport a les persones que pateixen baixa visió i per trobar solucions òptiques i no òptiques amb la finalitat d’optimitzar la seva res-ta visual i de millorar la seva qualitat de vida.
Quins procediments segueixen? L’oftalmòleg fa un paper indispensable perquè nosaltres puguem tractar pacients amb baixa vi-sió. Quan el pacient no pot millorar la seva visió amb fàrmacs o una cirurgia, l’oftalmòleg refereix aquest pacient a un centre de baixa visió per mi-rar d’aprofitar al màxim la seva resta visual.
És possible una solució?Per desgràcia no sempre, però en un percentatge molt elevat sí que hi ha solucions i ajudes per millorar la qualitat de visió del pacient.
Quines ajudes?Dins de les ajudes visuals hi ha les ajudes que són òptiques i les que no són òptiques. Les ajudes òptiques són eines que amplifiquen la imatge per mirar d’augmentar directament l’agudesa visual i les no òptiques consisteixen en fer més gran l’ob-jecte que vol veure el pacient. N’hi ha de molts tipus i augments però el més important és que s’ajusti a la baixa visió i a les necessitats de cada pacient.
Quines ofereix el centre?Aquí oferim tot el que són ajudes òptiques i no òptiques, així com rehabilitació en les habilitats de la vida diària perquè les persones que tenen restes visuals baixes puguin desenvolupar-se mi-llor. Seria el cas del reconeixement de les mone-des i altres adaptacions. Per mi és molt important i ho vull remarcar que el pacient provi les ajudes òptiques per afavorir l’ús d’aquestes i per arribar als resultats esperats, ja sigui poder llegir un llibre o mirar la televisió.
Qualitat de visió...És qualitat de vida.
La qualitat de la visió és qualitat de vida
LA
RE
VIS
TA I
MO
32
IMO | ACTUALITAT
TERÀPIES INTRAOCULARS, UNA OPCIÓ EMERGENT
L'IMO aplica nous tractaments de retina mitjançant la injecció de fàrmacs que milloren els resultats visuals i eviten riscos quirúrgics
La teràpia intraocular està revolucionant el món de l'of-
talmologia; en concret, el tractament de les malalties
que s'originen a la retina, les més greus de les que afec-
ten l'ull. Les de major incidència són les degeneratives,
entre les quals destaca la degeneració macular associa-
da a l'edat (DMAE), les associades a la miopia alta, les
d'origen vascular, principalment retinopatia diabètica, i
les associades a problemes biomecànics, com les síndro-
mes de tracció vitrimaculars.
Per fer-hi front, en els últims anys, s'ha produït un gran
avenç en la cirurgia retiniana, amb el perfeccionament
de tècniques i instruments que permeten una cirurgia
de mínima incisió i que, en conseqüència, milloren els
resultats visuals i permeten una recuperació més ràpi-
da dels pacients. No obstant això, a hores d'ara, s'estan
fent nous passos per a tractaments farmacològics que
substitueixen o complementen la cirurgia. Es tracta de
les teràpies farmacològiques, que, mitjançant injeccions
intraoculars, actuen localment a l'interior de l'ull, especi-
alment a la retina i de forma encara més específica, a la
màcula (zona central de la retina responsable de la visió
de detall). L'IMO ja fa més d'una dècada que participa
en diversos estudis internacionals per avaluar l'eficàcia
d'aquests nous tractaments per a l'edema macular dia-
bètic, la trombosi de retina i la DMAE, entre altres.
Segons el Dr. Rafael Navarro, especialista en retina de
l'IMO, "tot i que, en molts casos, el tractament adequat
amb aquests nous fàrmacs requereix múltiples injecci-
Sant Gervasi de Cassoles, 26
08022 Barcelona
Tel. 93 253 17 40 | Fax 93 253 17 41
www.hotelsantgervasi.com
La proximidad de este hotel a la clínica IMO es lo que hace de él un lugar ideal para alojarse.
Cuenta con 63 agradables habitaciones con mucha luz natural y servicios como restaurante, internet gratuito, agua gratuita de bienvenida y room service que harán su estancia más confor-table.
Hacemos de la atención al cliente nuestra forma de trabajar.
Identifíquese como paciente de la clínica IMO y recibirá descuentos y atenciones especiales.
www.hoteles-silken.comCopyright 2010 Hoteles Silken
LA
RE
VIS
TA I
MO
33
1
4
2
3
5
IMO | ACTUALITAT
ons, ja que els seus efectes duren unes setmanes o, en
el millor dels casos, uns mesos, en general, la teràpia in-
traocular millora el resultat visual dels pacients respecte
dels tractaments anteriors i, en molts casos, n’evita la
cirurgia, amb els possibles riscos associats".
El cas més clar és el tractament de la DMAE, en què la
injecció de fàrmacs antiangiogènics, que tenen la fun-
ció de frenar el creixement dels vasos sanguinis anòmals
que creixen a la retina, s'ha convertit en el tractament
de referència per les formes humides de la malaltia. El
tractament es basa en un important descobriment: els
anomenats factors de creixement endotelial, que es tro-
ben en l'origen de diverses formes de càncer, diabetis i
retinopatia en prematurs, entre altres patologies, que
provoquen el creixement de nous vasos sanguinis en
aquests teixits i que la teràpia actual aconsegueix com-
batre injectant anticossos dins de l'ull. "Aquesta nova op-
ció ha revolucionat el pronòstic visual dels pacients, ja
que el 70% manté o recupera visió amb aquesta teràpia
intraocular, per contraposició del 20% que ho feia abans
amb altres tractaments, com làser, cirurgia i teràpia fo-
todinàmica", explica el Dr. Rafael Navarro. Malgrat els
bons resultats, la teràpia actualment exigeix una injec-
ció mensual mentre hi ha signes de la malaltia, cosa que
l'oftalmòleg determina mitjançant el seguiment a través
de l’OCT (tomografia de coherència òptica), un escàner
que s'utilitza per captar imatges tomogràfiques de l'ull
en alta definició. Amb l'objectiu de millorar el tracta-
ment i la qualitat de vida del pacient, s'estan provant
nous fàrmacs l'acció dels quals dura dues vegades més
que la dels actuals, de manera que s'espera que, al llarg
d’aquest l'any, el tractament en alguns casos pugui fer-se
cada dos mesos.
La teràpia intraocular pas a pas
S'administren gotes anestèssiques en la consulta
El fàrmac es distribueix per l'interior de l'ull
El fàrmac s'injecta directament a l'ull
El medicament provoca una disminució de la permeabilitat dels vasos i, com a conseqüéncia, de l'edema
Passat l'efecte, es repeteix el tractament
LA
RE
VIS
TA I
MO
34
Les injeccions intraoculars s’apliquen també amb bons
resultats en casos de malalties vasculars de la retina,
com l'edema macular, que provoca una acumulació de
líquid a la màcula i que fins ara només es podia tractar
amb làser, amb uns resultats molt limitats. Els fàrmacs
intraoculars, tant els antiangiogènics com els esteroi-
des, que aconsegueixen disminuir la inflamació, s'es-
tan aplicant a pacients que no podien tractar-se amb
làser o en els quals aquest tractament no donava bons
resultats. Fa poc més d'un any es va aprovar l'ús d’un
d'aquests fàrmacs, basat en un implant injectable i bi-
odegradable de corticosteroide d'acció prolongada (de-
xametasona), per al tractament de l'edema macular en
pacients amb oclusió venosa de la retina (OVR), la sego-
na causa més freqüent de malaltia vascular de la retina,
després de la retinopatia diabètica, i una causa freqüent
de pèrdua important de visió. El nou implant actua lo-
calment per controlar l'edema, reduir la inflamació al
voltant de l'oclusió i millorar l'agudesa visual del paci-
ent. El seu efecte dura al voltant de quatre mesos.
Assaig clínic
En aquests moments, el Dr. Rafael Navarro coordina a
Espanya un assaig clínic internacional i multicèntric
per al tractament d'un altre tipus d'edema macular, el
diabètic, la complicació de la retinopatia diabètica més
lesiva per a la visió. L'estudi, que s'estima que durarà un
any, "pretén comparar dos tractaments a base d'injecci-
ons intravítries per determinar quin dels dos proporci-
ona una major recuperació d'agudesa visual al pacient
amb el menor nombre d'injeccions", explica l'especialis-
ta de l'IMO.
Un altre grup de persones que s'està beneficiant de
les noves injeccions intraoculars són les que pateixen
IMO | ACTUALITAT
LA
RE
VIS
TA I
MO
35
BONANOVA SUITE***, su aparta-mento ideal, donde se sentirá como en casa con las mismas comodida-des que le ofrece un hotel.
Próximo a la clínica IMO. Disfrute de la comodidad que supone un amplio apartamento de 40 m2 con su propia cocina totalmente equipada. No se ten-drá que preocupar de nada, dispondrá de limpieza diaria y conexión WI-FI gra-tis, para que se sienta como en casa. Y todo con los mejores precios para los pacientes de la clínica IMO.
Bisbe Sivilla, 7 • 08022 BarcelonaTel.: 93 253 15 63 • Fax: 93 418 44 97
miopia alta (més de 6-8 diòptries), en les quals el risc
de complicacions retinianes és elevat. La teràpia intra-
ocular ha revolucionat el pronòstic visual en els casos
de membranes vasculars miòpiques a l'àrea macular i,
a més, els resultats en aquests casos són millors que en
altres malalties de la retina, ja que el 90% d'aquests pa-
cients requereix només una o dues injeccions per recu-
perar visió.
Les injeccions intraoculars de microplasmina, fàrmac
per desenganxar les unions anòmales del gel vitri a la
retina sense necessitat de cirurgia, és un dels últims
avenços que s'ha incorporat a la teràpia intraocular i que
s'aplica en les síndromes de traccions vitreoretinianes de
la màcula i en alguns casos de forat macular.
"Actualment, el camp de les teràpies intraoculars s’es-
tà desenvolupant de manera vertiginosa, la qual cosa fa
esperar que aviat disposem de noves teràpies intraocu-
lars, com ara la injecció de factors neurotròfics d'allibe-
rament lent, per al tractament de malalties hereditàries
de la retina o per la DMAE seca, malalties que per ara no
tenen tractament", anuncia el Dr. Navarro. També estan
en estudi nous sistemes d'alliberament retardat perquè,
sigui quin sigui el fàrmac injectat a l'ull, s’hi mantingui
actiu durant un període de temps més llarg, fins i tot
anys, cosa que millorarà molt la qualitat de vida dels pa-
cients, en poder tenir controlada la malaltia amb menys
injeccions.
IMO | ACTUALITAT
LA
RE
VIS
TA I
MO
36
IMO | EN PORTADA
Una vintena d'oftalmòlegs argentins van assistir el pas-
sat 26 i 27 de novembre a un preceptorship a l'IMO, un
curs de dos dies organitzat per l’ESASO (European School
for Advanced Studies in Ophthalmology) amb el patrocini de
Novartis, empresa farmacèutica habituada a invertir en
formació en països en vies de desenvolupament.
L’ESASO va organitzar el primer preceptorship a l'IMO
el 2010, coincidint amb la posada en marxa d’aquesta
iniciativa pionera a Europa, que consisteix en oferir
breus cursos d'immersió total en centres oftalmolò-
gics de prestigi internacional a professionals de països
llatinoamericans, on és difícil accedir a la formació
pràctica en aquest camp.
Així, el mes de novembre passat, i dins del Programa
de Formació Continuada de la Fundació IMO, els of-
talmòlegs vinguts d'Argentina van tenir l'oportunitat
de conèixer de primera mà els últims avenços i les mi-
llors pràctiques en oftalmologia, participant en totes
les àrees d'activitat de l'Institut, i compartint la seva
estada amb els oftalmòlegs i sanitaris del centre.
A primera hora del matí els oftalmòlegs van assis-
tir a diverses sessions clíniques en què els doctors
Corcóstegui, Navarro, Garcia-Arumí, Freixes i Salinas
van exposar diversos casos relacionats amb retina i
glaucoma, mentre que l’optometrista Anna Nolla els
va parlar sobre la importància de la mesura d'agudesa
visual i refracció i Alfons Margalef, responsable del De-
partament de Fotografia, els va explicar els sistemes
IMO | ACTUALITAT
EL PRESTIGI DE L'IMO ATREU PROFESSIONALS DE TOT EL MÓN
LA
RE
VIS
TA I
MO
37
El Dr. Borja Corcóstegui, director mèdic de l'IMO,
va rebre el 29 de novembre passat un dels Premis
al Lideratge atorgats per l'Espai Europeu d'Estudis
Avançats (ESEEA). Aquests guardons tenen com a
objectiu "distingir a persones que serveixen d'exem-
ple inspirador a la societat pel seu treball personal
IMO | ACTUALITAT
EL DR. BORJA CORCÓSTEGUI, PREMI AL LIDERATGE
actuals de captura d'imatges digitalitzades.
Organitzats per grups, els oftalmòlegs visitants
van comptar amb un tutor a qui van acompanyar a
la consulta, les proves diagnòstiques, el web-lab (ci-
rurgia experimental) i el quiròfan. D'aquesta manera,
els assistents van poder participar de manera directa
en l'activitat del centre i van intercanviar experiències
amb l'equip mèdic de l'Institut. La valoració final dels
alumnes va ser excel·lent i tots van coincidir en valorar
com una gran oportunitat el fet de poder "viure l'ex-
periència IMO", cosa que fa que valgui la pena fer un
viatge transoceànic per només dos dies d'immersió.
Amb cursos com el que s'ha ofert a l'IMO, l’ESASO,
primer centre europeu de formació avançada en oftal-
mologia amb seu a Suïssa, pretén millorar la qualitat
de la formació oftalmològica en tots els països, espe-
cialment en aquells en què és més difícil accedir a la
formació pràctica.
en empreses i institucions i reconèixer el seu paper
com a líders que imprimeixen una empremta a les
empreses, institucions i a la societat gràcies a la
seva professionalitat, integritat i gestió del talent",
segons els organitzadors.
A més de l'especialista en retina de l'IMO, també
van ser guardonades persones de diferents àmbits
professionals, com Cristóbal Colón, fundador de la
cooperativa La Fageda, una de les primeres inici-
atives a Espanya en oferir treball a persones amb
malaltia mental severa; Jaume Alguersuari, pilot
d'automobilisme; Daniel Martínez de Obregón, pre-
sident del Grup Focus, empresa líder en la creació
i producció teatral; l'arquitecte Sergi Balaguer, soci
fundador d'Alonso, Balaguer i Arquitectes Associats,
amb seu central a Barcelona i oficines a Santiago de
Xile, New York, Sao Paulo i Lima; el perruquer Pas-
cual Iranzo i l'escriptor, presentador i col·laborador
de programes de televisió, Boris Izaguirre.
ESEEA agrupa un conjunt d'Escoles Superiors de
diferents disciplines, cadascuna centrada en àrees
de coneixement innovadores i amb un elevat po-
tencial en el mercat laboral. Una d'elles és ESPRI
(Escola Superior de Protocol i Relacions Institucio-
nals), a la seu barcelonina de la qual va tenir lloc la
cerimònia de lliurament de premis el 29 de novem-
bre passat.
LA
RE
VIS
TA I
MO
38
L'IMO AUGMENTA LA SEVA PRESÈNCIA ONLINE
Creix el nombre d’usuaris que fan servir Internet per informar-se sobre patologies, tractaments i activitats de l'IMO i que aprofiten les xarxes socials per opinar o fer-hi consultes
Coincidint amb la inauguració de la nova seu de l’IMO,
amb 22.000 m2 dedicats exclusivament a l'atenció of-
talmològica, i amb motiu de la posada en marxa d'un
ambiciós pla de detecció precoç de les patologies més
prevalents en la societat, l'IMO va decidir, a partir de
l'any 2009, abordar també una nova etapa en la seva
comunicació amb els pacients: la creació de canals de
comunicació 2.0. per Internet i dispositius mòbils.
Quines eren les principals preocupacions dels paci-
ents i les seves famílies en relació a les diferents pato-
logies?, Com podia l'IMO establir-hi una relació més di-
recta i oferir-hi un millor servei?, Com podia ajudar de
manera més eficaç a resoldre els dubtes dels pacients?
Per donar resposta a aquesta i a altres qüestions,
l'IMO ha desenvolupat de forma progressiva la implan-
tació de la seva presència online, començant per una
nova pàgina web, en què s’hi pot consultar tota l'acti-
vitat de l’Institut -esdeveniments de prevenció i forma-
ció en salut ocular (conferències, xerrades, congressos,
campanyes de revisions gratuïtes, etc.)-, i accedir a in-
formació sobre prop d'unes 40 patologies oftalmològi-
ques i 70 tractaments especialitzats, aproximadament.
Tota la informació s'actualitza diverses vegades per
setmana amb notícies d'interès sobre prevenció, nous
tractaments, noves fites en recerca i materials forma-
tius. Mensualment, a més, els subscriptors de la revista
online (imo.es /oftalmologia/revista) reben per correu
electrònic un resum de les notícies més destacades.
L'IMO ha fet un salt important pel que fa a la seva
presència a les xarxes socials. A dia d'avui, més de
13.000 persones segueixen l’IMO a Facebook i hi in-
teractuen amb d'alguna manera, ja sigui comentant
articles, consultant dubtes de salut ocular, indicant la
seva adhesió a certs continguts o compartint notícies i
actualitzacions. Només el 2012, es van registrar més de
100.000 interaccions dels fans de la pàgina de Facebo-
ok de l'Institut, els quals han obtingut resposta sobre
tot tipus de qüestions de salut ocular. La mitjana d'in-
teraccions setmanals va créixer de forma espectacular
durant l’any, en passar de 200, a principis de 2012, fins
les 1.500 actuals.
L'IMO també té una important presència a través de
Youtube, on s’hi poden trobar entrevistes i consells de
l'equip mèdic, a més dels resums de xerrades i confe-
rències, o material divulgatiu. Els prop de 200 vídeos
del canal IMO de Youtube, ja s'han visualitzat més de
130.000 vegades, amb una mitjana en els últims mesos
de prop de 13 hores de reproducció diàries. Altres plata-
formes online en què l'IMO es manté permanentment
en contacte amb els seus pacients, col·laboradors i, en
general, amb la societat, són Twitter i Linkedin.
IMO | ACTUALITAT
LA
RE
VIS
TA I
MO
39Estudi de la interfície d’usuari mitjançant mapes de calor
L'IMO online
On?
Web IMO: www.imo.es
Web Fundació IMO: www.fundacionimo.es
Facebook IMO: www.facebook.com /
imobarcelona
Youtube IMO: www.youtube.com / imobarcelona
Twitter IMO: @imobarcelona
Linkedin: www.linkedin.com / company / im-insti-
tut-de-Microcirurgia-ocular
Quant?
+ 300.000 visites d'usuaris únics a la pàgina web
el 2012
+ 13.000 fans a Facebook, dels quals 1.500 parlant
setmanalment i 100.000 interaccions només el 2012
+200 Vídeos a Youtube, amb una mitjana de 13
hores de reproducció diàries
+130.000 visualitzacions de vídeo
IMO | ACTUALITAT
Els 10 articles més consultats al web de l'IMO
Els metges espanyols trien l'IMO com el millor centre oftalmològic del país en un estudi realitzat per
l'OCU
Els 10 punts bàsics del glaucoma
L'ull vermell és una patologia molt comuna. El Dr. Gris ens explica a què es deu i per què pot ser perju-
dicial automedicar-se
El Dr. Mateo aplica una innovadora tècnica en el despreniment de retina
Especialistes adverteixen que les lents de contacte d'ús prolongat disparen el risc de complicacions
corneals
El cross linking corneal frena el queratocon i millora la visió en molts casos
Edat i visió. Guia de prevenció de la salut ocular a la maduresa
El Dr. Elies ens explica en quins casos s'utilitzen les lents intraoculars fàquiques i les pròtesis oculars
Els experts de l'IMO asseguren que l'estrabisme i l’"ull gandul" s'han de tractar abans dels 8 anys d'edat
Daniel, pacient de la Dra. Wert, tenia només un 30% de la visió i mai s'havia revisat a l'oftalmòleg
1
2
3
4
5
6
7
8
9
10
LA
RE
VIS
TA I
MO
40
IMO | ENS HA VISITAT...
"La tendència actual és utilitzar productes bioestimulants de farciment, com l'àcid polilàctic, que indueix la generació de col·lagen"
Dr. José RaúlEns ha visitat...
cirurgià oculoplàsticMONTES
Considerat com un referent internacional en ci-
rurgia i cosmètica oculoplàstica, el Dr. José Raúl
Montes (Puerto Rico) manté un estret contacte
amb l'IMO, on va assistir el mes de novembre
passat com a especialista convidat al Curs
Internacional Barcelona Oculoplastics. Du-
rant aquesta trobada d'oftalmòlegs i cirurgians
d'arreu del món, el Dr. Montes va oferir un taller
teòric i pràctic amb les tendències més recents
en l'aplicació d'injectables perioculars aplica-
bles en casos de rejoveniment facial. Aprofitant
la seva visita, li vam demanar que ens expliqués
amb més detall els avenços i novetats en l'àm-
bit de la cosmètica oculoplàstica.
LA
RE
VIS
TA I
MO
41
IMO | ENS HA VISITAT...
Dr. José RaúlEns ha visitat...
En quin punt estem en la cirurgia
plàstica, en general, i en l’oculo-
plàstica, en particular?
Abans els cirurgians plàstics cen-
traven gairebé exclusivament el seu
treball en l'estirament de la pell, ara
es busca restablir, restaurar mitjan-
çant la injecció de volum a través
de tècniques menys invasives. Per
exemple, ja no es tracten les arru-
gues com una cosa aïllada sinó que
s'aborden les necessitats estètiques
del pacient de manera més integral.
En el cas dels farcits, es tendeix a
injectar en un major nombre de zo-
nes, substàncies segures que donin
suport, que aixequin allà on hi hagi
pèrdua de volum.
Entenen millor l'envelliment?
Molt millor que anys enrere. Gràcies
a l'estudi sabem cada vegada més
sobre els canvis que experimenten
les persones amb el pas del temps i
això ens ajuda a abordar-los de ma-
nera més eficient, tant a nivell fun-
cional com estètic.
Quines noves tendències s'impo-
sen en el seu camp?
Es va més enllà del simple concep-
te d'implant injectable i es tendeix
a l'ús de productes bioestimulants
de farciment que produeixin una
reacció en què el mateix organisme
sigui capaç de reemplaçar el volum
perdut associat a l'envelliment.
Com ho fan?
Jo utilitzo en els meus pacients
l'àcid polilàctic. És una substància
líquida reabsorbible que indueix la
generació de col·lagen per part de
les nostres pròpies cèl·lules, resta-
blint o restaurant aquelles zones on
s'ha perdut suport.
Quins avantatges ofereix sobre la
resta de substàncies utilitzades?
Ofereix la possibilitat d'aconseguir
un canvi més general en poder injec-
tar a tota la cara, aconseguint uns
resultats facials més naturals que
l'àcid hialurònic o la hidroxiapatita
de calci. Actua de manera progressi-
va i requereix d'unes quatre sessions
separades com a mínim per un mes
per poder veure els canvis, que ar-
riben a romandre fins a dos o tres
anys.
L'ús d'aquests farciments, té
aplicacions mèdiques més enllà
de l'estètica?
Relaxants musculars o inhibidors de
la contracció muscular com la to-
xina botulínica es van començar a
utilitzar amb èxit en el tractament
de desordres del moviment. No va
ser fins el 2002 quan aquesta neu-
rotoxina va ser aprovada per a l’ús
cosmètic. Des de llavors, s'ha con-
vertit en el tractament cosmètic mí-
nimament invasiu més sol·licitat al
món. Personalment, va canviar per
complet la meva pràctica mèdica,
passant de ser funcional a una total-
ment cosmètica gràcies a la increï-
LA
RE
VIS
TA I
MO
42
IMO | ENS HA VISITAT...
ble demanda que vaig tenir d'una
població diferent de pacients, més
joves i que buscaven veure’s millor.
En l'àmbit estètic, la toxina bo-
tulínica no acaba de tenir bona
imatge. A què és degut?
És important fer entendre a la gent
que els beneficis d'aquesta subs-
tància depenen absolutament del
metge que l'administra. No és el
medicament, és el metge que el ma-
nipula. I en aquest cas, l'experièn-
cia dels cirurgians especialitzats en
oculoplàstica ens converteix en els
metges ideals per usar-la amb ple-
nes garanties.
És important anar a un bon es-
pecialista i deixar-se assessorar.
Encara que de vegades el pacient
tendeix a imposar la seva volun-
tat...
Personalment, mai li faig a un paci-
ent una cosa que no entengui que és
allò absolutament adient, benefici-
ós i segur per a ell. És una regla que
segueixo estrictament en la meva
pràctica.
Més enllà de l'ús d'una o altra
substància o tècnica de rejoveni-
ment facial, quina és la clau per
aconseguir un bon resultat?
És molt important parlar i observar
bé el pacient. Una avaluació que no
ha d'acabar a la cara, sinó que ha
d'aprofundir en la seva personalitat,
el seu caràcter i les seves motivaci-
ons. En definitiva, ha de mirar al seu
interior.
Com veu el futur de la seva espe-
cialització?
Brillant!
Algun repte per davant?
En general, com a especialista bus-
co seguir avançant però basant-me
sempre en evidències mèdiques i ci-
entífiques. No podem permetre que
les companyies farmacèutiques, els
mitjans de comunicació o els inte-
ressos econòmics liderin o determi-
nin i decideixin quins tractaments
són importants o efectius per les
persones. El compromís és ser l'aliat
del pacient i oferir-li el millor d'una
manera segura, efectiva i consis-
tent.
Els cirurgians oculoplàstics som els més indicats per utilitzar la toxina botulínica amb plenes garanties d'èxit
El compromís és ser l'aliat del pacient i oferir-li el millor d'una manera segura, efectiva i consistent
Llicenciat en Medicina per
la Universitat de Puerto
Rico, el Dr. Montes va
fer la seva residència en
Oftalmologia al mateix
centre i completar la seva
subespecialització en
cirurgia oculoplàstica a la
Universitat de Cincinnati.
Actualment exerceix la
seva professió a San Juan
i és professor associat a
l'Escola de Medicina de la
Universitat de Puerto Rico
Com valora el seu pas pel Barcelo-
na Oculoplastics?
Excel·lent! Una vegada més, m'ha
sorprès l’organització de l'esdeveni-
ment i l'acurada selecció del grup
de cirurgians, autèntics referents en
les seves especialitats. A més, s'ha
encertat en l'elecció de les cirurgies
en directe, que coincideixen plena-
ment amb els casos més habituals
en aquest camp. L'IMO sempre em
té al seu costat perquè compta amb
els millors especialistes, tecnologia
i pràctica mèdica, la qual cosa ga-
ranteix els millors resultats mèdics,
ètics i estètics pel pacient.
LA
RE
VIS
TA I
MO
43
LA
RE
VIS
TA I
MO
44
IMO | REPORTATGE
LA
RE
VIS
TA I
MO
45
La història de la humanitat està
(i estarà) plena de lapsus, entrebancs,
errors de càlcul, decisions fallides...
A ningú li agrada equivocar-se, però és
una cosa completament normal i fins
i tot necessària per seguir aprenent i
créixer com a persones.
PERFECTE Per Pere Romanillos
NINGÚ NO ÉS
Aquest article, aquesta revista,
la humanitat sencera no exis-
tiria ara mateix si les interpre-
tacions d'alguns estudiosos
sobre el calendari mai
s'haguessin complert
el passat 21 de desem-
bre de 2012. Va ser una
apreciació fallida que,
afortunadament, va
posar en evidència
l'enèsim anunci d'un
cataclisme univer-
sal.
IMO | REPORTATGE
LA
RE
VIS
TA I
MO
46
IMO | REPORTATGE
Al llarg de la història, molts s'han obstinat a posar punt
final a la nostra existència. Una de les profecies més
sonades va predir la fi del món coincidint amb l'arribada
de l'any 1000, inspirant-se en els textos bíblics de l'Apo-
calipsi. Superat el tràngol, l'astròleg Juan de Toledo va
tornar a pronosticar la fi de la civilització per al 23 de
setembre de 1186. El món va seguir al seu lloc fins que
un altre respectat astròleg, l'alemany Johannes Stoeffler,
va anunciar un diluvi universal per al 20 de febrer de
1524. Aquella època van aparèixer les inquietants predic-
cions de Nostradamus o les del mateix Isaac Newton,
pare de la física moderna. Des de llavors, s'han succeït
innombrables pronòstics catastròfics lligats amb l'arri-
bada d'algun estel amenaçador, la inèdita alineació de
diversos planetes, l'esclat d'un conflicte nuclear o un col-
lapse informàtic global.
Afortunadament, la humanitat ha superat amb èxit
vaticinis tan variats i funestos. Ningú els recorda i
simplement han passat a engrossir l'extensa successió
d'equivocacions que l'ésser humà ha comès (i seguirà
cometent).
La llista de ficades de pota de l'ésser humà és intermi-
nable, així com les seves circumstàncies, causes i conse-
qüències. Vistos en perspectiva, molts d'aquests errors
semblen ingenus i fàcilment evitables, encara que en el
seu moment tenien cert sentit. Ara disposem de majors
avenços i d’experiència per afinar més a l'hora de pren-
dre decisions, però això no evita que seguim caient en
equivocacions sonades. A més, no totes les relliscades
han estat dolentes. Moltes d'elles han servit per realit-
zar grans troballes i descobriments, o fins i tot per su-
perar fronteres que fins
llavors semblaven infran-
quejables. Només per repassar
alguns exemples...
La Terra és plana
Fa temps que ningú dubta de la forma esfèrica del nos-
tre planeta. Però els nostres avantpassats no ho tenien
tan clar. Cap al segle VI a. C., grans savis com Tales de
Milet van convèncer el món que la Terra era una mena
de cilindre gegant de pedra plana que surava al mar.
Segons aquest astrònom grec, la volta celeste estava li-
teralment enganxada a la Terra (com les boles transpa-
rents de neu) i girava cada dia arrossegant les estrelles,
el Sol i la Lluna. Aquesta visió errada es fonamentava en
la tradició dels babilonis, civilització de la qual es con-
serva el mapamundi més antic que es coneix. Es tracta
d'una tauleta d'argila cuita, propietat del Museu Brità-
nic, que representa la Terra envoltada per un oceà en
forma d'anell anomenat Riu Amargo.
Més tard, un altre savi grec, Anaximandre de Milet, va
situar la Terra surant en l'aire, però va seguir mantenint
LA
RE
VIS
TA I
MO
47
IMO | REPORTATGE
que el nostre planeta
era una mena de cilindre
oblong, dues vegades més am-
ple que alt, i pla pels extrems, com
una pastilla gegant flotant.
Un error d'orientació
Gràcies a la tecnologia digital, als satèl·lits i al GPS, ara
ens és més fàcil que mai orientar-nos amb precisió mil-
limètrica. Però va ser precisament la manca d’aquests
avenços el que va permetre Cristòfor Colom descobrir
casualment un nou continent.
Tot va començar la matinada del 3 d'agost de 1492,
quan Colom i 87 homes a bord de les seves tres caravel-
les van abandonar el port de Palos de la Frontera (Huel-
va) disposats a obrir una nova ruta cap a les Índies. Van
posar proa a les Canàries i un cop allà van seguir cap a
l'oest convençuts d'anar rumb a Cipango (Japó) i Catai
(Xina). El navegant basava gran part de la seva carta
de navegació en els informes del matemàtic i metge
florentí Paolo dal Pozzo Toscanelli. L'italià sostenia que
es podia arribar a les Índies per l'oest. Fins i tot havia
dibuixat un mapa marcant el trajecte, basat en els viat-
ges de Marco Polo.
Tres mesos després, a l'alba del 12 d'octubre de 1492,
Colom i la seva tripulació van albirar les costes de Sant
Salvador (Guanahaní, Bahames). Allà van desembarcar i
van prendre possessió de l'illa per a Espanya, convençuts
de trepitjar la primera illa de les Índies d'Àsia. Successi-
vament, les naus van visitar Santa Maria de la Concep-
ción (Rum Cay, Bahames), Fernandina (Long Island), Isa-
bela (Crooked Island) i finalment Cuba, que van batejar
com illa de Juana. Però mai van arribar a topar amb el
desitjat i presumptament ple de riqueses Cipango, però
sí amb un nou continent, el descobriment del qual va
suposar un gran avenç de la burgesia comercial europea
i per al coneixement geogràfic del món.
Errors afortunats
El terme "serendipitat" prové de l'anglès serendipity, un
neologisme encunyat el 1754 per Horace Walpole, polí-
tic i escriptor britànic. La paraula s'inspira en el con-
te tradicional persa de Els tres prínceps de Serendipo, els
protagonistes del qual realitzen continues troballes per
error, accident o sagacitat. Des de llavors, es considera
una serendipitat tot aquell descobriment fortuït que es
dóna quan en realitat s'estava buscant una altra cosa.
Un d'aquests errors casuals va intervenir amb fortuna
quan Alexander Fleming va fer un dels majors descobri-
Cristòfor Colom
LA
RE
VIS
TA I
MO
48
ments en la història de la medicina. El 28 de setembre
de 1928, el bacteriòleg escocès estava estudiant cultius
bacterians (estafilococs) al soterrani del laboratori de
l'Hospital St. Mary de Londres. Acabat d'arribar de va-
cances, Fleming va observar que molts cultius estaven
contaminats i els va tirar a una safata de desinfectant.
Per sort, abans de desfer-se’n, va rebre la visita d'un antic
col·lega. En ensenyar-li el que estava fent, va comprovar
que en una de les plaques contaminades s'havia creat
un halo de transparència. Això indicava destrucció cel-
lular i la primera impressió va ser que es tractava d'una
substància procedent de la floridura contaminant. De
seguida va aïllar i cultivar el fong en una altra placa i el
va batejar com a Penicillium notatum.
D'aquesta atzarosa manera, Fleming va fer el primer
pas en el descobriment de la penicil·lina i, per aquesta
troballa, va rebre el 1945 el Premi Nobel de Medicina al
costat dels químics Ernst Boris Chain i Howard Walter
Florey per les seves posteriors contribucions al desenvo-
lupament de l'antibiòtic.
La Llei Seca
La nit del 17 de gener de 1920, el senador nord-americà
senador Andrew Volstead va anunciar al seu país la pro-
mulgació de la polèmica Llei Seca. El seu objectiu era
prohibir la fabricació i venda de begudes alcohòliques
als Estats Units. "S'inicia una era d'idees clares i modals
nets. Els barris baixos seran aviat cosa del passat. Les
presons i correccionals quedaran buits, els transforma-
rem en graners i fàbriques. Tots els homes tornaran a
caminar alçats, somriuran totes les dones i riuran tots
els nens. Es tancaran per sempre les portes de l'infern...",
va dir completament convençut als seus compatriotes.
Per complir l'anomenada Llei de Prohibició Nacional,
es va crear una agència executiva específica encarrega-
da de castigar amb multes elevades i penes de presó als
que incomplissin la censura.
Però res va sortir com que s'esperava. En només cinc
anys, es van obrir milers de bars clandestins (speakeasies)
a les principals ciutats dels Estats Units. La polèmica llei
IMO | REPORTATGE
Penicillium NotatumIsaac Newton
LA
RE
VIS
TA I
MO
49
va provocar l'aparició de bandes de gàngsters que ma-
nejaven el negoci de l'alcohol mitjançant l'extorsió als
propietaris de bars clandestins i el suborn a la policia. El
consum d'alcohol va augmentar espectacularment, així
com les condemnes per delictes com l'extorsió, el roba-
tori, la falsificació de dades o el tràfic, tots ells relacio-
nats amb la situació provocada per la Llei Seca.
Finalment, l'error es va reparar i el 1933 el Congrés va
votar l'esmena constitucional que va derogar la cèlebre
Llei Seca.
IMO | REPORTATGE
La més que evident inclinació de la cèlebre torre inclinada és un
dels exemples més cridaners d'error arquitectònic. Els tres pri-
mers nivells de la Torre de Pisa (té un total de 8) van començar
a construir-s’hi entre el 1173 i el 1178. L'arquitecte italià Bonanno
Pisano no va tenir en compte la inestabilitat sorrenca del sub-
sòl sobre el qual reposaven els primers fonaments i la torre no
va trigar a inclinar-se. L'obra es va paralitzar però les posteriors
intervencions encara van agreujar la progressiva inclinació que
actualment assoleix un grau de més de 4 metres respecte de la
base.
A dia d'avui, la Torre es manté sota un complex sistema de
monitorització que mesura de forma mil·limètrica les seves
oscil·lacions i es creu que pot aguantar així 300 anys més sense
ensorrar-se.
Això sí, no és l'edifici més inclinat del món. Aquest honor
correspon a un campanar construït cap al 1450 a la petita locali-
tat de Suurhusen (Alemanya), l'estructura del qual s'inclina fins
a 0,5 graus més que la famosa torre italiana.
La torre inclinada
Al Capone
LA
RE
VIS
TA I
MO
50
IMO | EN FAMÍLIA
A partir dels tres anys,
els nens comencen a fer-se
preguntes sobre tot allò que
els envolta. La seva curiositat
és insaciable i els pares han de
preparar-se per respondre
preguntes difícils sobre temes
tan dispars com el sexe,
la religió, l'amor o
els extraterrestres.
Per Pere Romanillos
LA
RE
VIS
TA I
MO
51
IMO | EN FAMÍLIA
PER QUÈ EL CEL ÉS BLAU?
A partir dels tres anys,
els nens comencen a fer-se
preguntes sobre tot allò que
els envolta. La seva curiositat
és insaciable i els pares han de
preparar-se per respondre
preguntes difícils sobre temes
tan dispars com el sexe,
la religió, l'amor o
els extraterrestres.
Per Pere Romanillos
Segons un estudi realitzat pels investigadors Po Bronson i Ashley Merryman l’any 2010, entre els tres i els sis anys, un nen és capaç de fer unes 100 preguntes al dia als seus pa-res. Normalment, els petits comencen a dominar el llen-guatge oral cap als sis anys, cosa que suposa un total de 10.000 preguntes, quan amb prou feines han començat a prendre contacte amb el seu entorn.
Un interrogant més: per què pregunten tant? Els experts coincideixen a dir que durant la primera infància el cer-vell es forma a una velocitat que mai més tornarà a repe-tir-se. Els nens neixen amb 100.000 milions de neurones preparades per reaccionar ràpidament a la infinitat d'es-tímuls sensorials del món exterior. Qualsevol objecte, situació, paraula, color o so desperta la frenètica activi-tat d'aquestes joves cèl·lules nervioses que els nens ca-nalitzen encadenant una pregunta rere una altra. Són qüestions que els ajuden a pensar, reflexionar, apropar-se i conèixer el món, parlar amb els més grans, reclamar
la seva atenció i començar a formar les seves pròpies opinions i valoracions.
LA
RE
VIS
TA I
MO
52
D'on vénen els bebès?
Entre els tres i els quatre anys, el nen ja té plena cons-
ciència d’ell mateix com a individu únic i comença a
preguntar-se com ha arribat a aquest punt. Pot ser que
vegi un àlbum de fotos familiars en què encara no apa-
reix, escolti algun comentari a l'escola o que es creui
amb una dona embarassada pel carrer. La qüestió és
que més tard o més d’hora llançarà una de les preguntes
més temudes pels pares. Abans de res, és important res-
pondre-hi amb sinceritat i amb explicacions adequades
a l'edat de l’infant.
La sexualitat és una part essencial del desenvolupa-
ment educatiu dels fills i la majoria d'experts convé que
s’ha d'incloure en els temes de conversa de forma natu-
ral i cuidada, igual que qualsevol altre tema d'impor-
tància en les seves vides. En fer-ho, és millor no entrar
en massa detalls i donar una explicació simple sobre les
diferències anatòmiques entre tots dos sexes i sobre
com és el procés de fecundació, o bé fer servir alguna
metàfora, com la clàssica llavor que el pare va plantar a
la panxa de la mare i que, a poc a poc, va anar creixent
fins que va néixer.
Quan els nens són petits, és millor no entrar en més
detalls i esperar que els hi sorgeixin nous dubtes (que
indubtablement arribaran). Cal evitar mentir dient que
els nens vénen de París o a bord d'una cigonya, i tampoc
és adequat dir que és massa petit per entendre-ho, ja
que així estem fiscalitzant la seva curiositat i en conse-
qüència el seu desenvolupament i aprenentatge.
En qualsevol cas, si la pregunta ens agafa desprevin-
guts o en un mal moment, podem postergar la xerrada
per més endavant. Però és important complir la nostra
paraula i parlar amb el nen quan sigui possible sobre
aquests temes que tant li interessen.
IMO | EN FAMÍLIA
LA
RE
VIS
TA I
MO
53
A qui estimes més?
L’anomenat síndrome del príncep destronat fa que
l'arribada d'un nou fill a la família provoqui senti-
ments de gelosia i fins i tot de rebuig al germa-
net més petit. Es tracta d'una reacció natural
provocada per la por del nen a perdre les
persones estimades que fins ara tenia
només per a ell.
Si la gelosia del nen fa que arri-
bi a preguntar a qui estimem més
dels dos, ens hem de prendre se-
riosament la resposta i no treure
importància als seus dubtes. Una
bona resposta podria ser una altra
pregunta, com ara: “Què et fa pensar que estimo
més un dels dos?". Així l’animarem a expressar i
compartir les seves pors sobre el nadó i podrem
aclarir els dubtes que té sobre l'afecte dels seus pa-
res.
Convé recordar que en aquesta situació el nen
busca seguir sentint-se únic i especial. Per això,
en la mesura del possible, cal evitar dir-li que l’es-
timem com el seu germà. Segurament, aquest
tracte "democràtic" el deixarà insatisfet. És millor
fer-li sentir important i diferent i deixar-li clar que
l’estimem com ningú per la seva forma de ser, de
pensar, de parlar... És probable que el nen vulgui
saber si sentim el mateix pel seu germanet. Po-
dem utilitzar el mateix argument però amb altres
adjectius i atributs.
IMO | EN FAMÍLIA
LA
RE
VIS
TA I
MO
54
On és l'avi?
Explicar la mort a un nen no és una tasca gens fàcil i
sempre s'ha de fer tenint en compte la seva edat. Si la
mort té lloc en la família, és lògic que generi confusió
i interrogants al nen. Possiblement, durant un temps
formularà preguntes sobre el tema (Què menjarà l'avi?,
Estarà amb més gent?; Li seguirà fent mal la panxa? ...).
Potser desconeixem moltes de les respostes sobre el
tema i és bo fer-li saber. La mort és una realitat trista
i dolorosa i és inútil pretendre trobar les paraules mà-
giques que evitin aquests sentiments al nen. Els con-
tes poden ser molt útils a l'hora d'abordar i il·lustrar un
tema tan delicat.
És important fer entendre el nen que l'ésser estimat
que ha mort seguirà formant part de la família i seguirà
present a les converses, els records, els vídeos, les foto-
grafies, les anècdotes ... D'aquesta manera ajudarem a
mitigar una mica la seva possible angúnia i enfocarem
el tràngol d'una manera més positiva.
Quan tornarà el pare?
Segons l'Institut de Política Familiar (IPF), els divorcis
a Espanya han augmentat un 200% durant les últimes
dècades. Una realitat que acostuma a ser traumàtica
pels més petits.
A l'hora de dir-li a un fill que els seus pares se sepa-
raran és important fer-ho amb suficient temps d'an-
telació. No convé esperar que un dels cònjuges deixi
de conviure sota el mateix sostre. I és bo explicar-li-ho
de forma conjunta per preservar la seva confiança en
el pare i la mare i per donar la sensació que es tracta
d'una decisió mútua.
Si és molt petit, potser no entenguiquè significa el
divorci i caldrà explicar-li en què consisteix atenent
amb paciència i serenitat totes les preguntes que li
sorgeixin, sense mentir i sense entrar excessivament
en detalls. El petit no necessita saber si hi va haver
una altra persona o alguna diferència irreconciliable.
És una informació que no li aportarà res ni l'ajudarà a
superar la situació. El que li cal al nen es saber que se-
guirem estimant-lo i tenint cura d’ell amb la mateixa
entrega i que notarà els canvis el menys possible.
També és bo explicar amb detall com serà la seva vida
des de llavors: amb qui viurà, si canviarà de domicili
o escola, si seguirà veient els seus avis ... A partir dels
set anys, alguns nens poden mos-
trar sentiments intensos d'enuig i
ràbia davant la decisió presa pels
seus pares. Cal mantenir la sereni-
tat i tenir paciència i mirar d’evitar
comportaments que a la llarga pu-
guin dificultar més una situació ja
de per si complicada d'assimilar per
a un nen.
IMO | EN FAMÍLIA
LA
RE
VIS
TA I
MO
55
Activar la seva curiositat
El nen aprèn descobrint però a vegades ne-
cessita una empenta per fer-ho. Si no acos-
tuma a fer preguntes, ja sigui per timide-
sa o per la seva forma de ser, és important
activar la seva curiositat per ajudar el seu
desenvolupament cognitiu i personal. Per
exemple, mentre llegim un conte o veiem
una pel·lícula podem preguntar-li la seva
opinió sobre qüestions relacionades amb la
història, com l'amor, la solidaritat, l'esforç...
D'aquesta manera també obtindrem més in-
formació sobre allò que més li interessa o
preocupa.
No hi ha una edat per començar a desco-
brir el món. Els nens es qüestionen temes
complexos a edats cada vegada més prime-
renques. Si veiem que el nen sent curiositat
per temes "de grans", és bo aprofitar l'opor-
tunitat i ajudar-lo a reflexionar sobre això
amb idees i paraules adaptades a la seva
edat.
Per què no vas a treballar?
La situació econòmica actual fa que moltes famílies tin-
guin un o dos membres a l’atur. Aquest situació trans-
forma els ànims i la rutina de la llar i també afecta els
més petits.
Els mals moments d'una família no s’han d'amagar als
fills i s’han d'aprofitar com una oportunitat més per en-
senyar-los valors com l'esforç i la superació.
A l'hora d'explicar la situació no cal especificar detalla-
dament tot el procés que suposa la desocupació (l'INEM,
les entrevistes, les ofertes de treball) ni parlar directa-
ment de problemes de diners, ja que un nen no pot fer
res per resoldre les dificultats socials o econòmiques
dels adults. És preferible no dramatitzar el tema i apor-
tar una visió positiva d'aquesta pèrdua, enfocant-ho
més com una oportunitat que no pas com un obstacle.
En qualsevol cas, s'ha de transmetre la sensació que tot
està sota control a la família i no deixar d'escoltar els
nens i saber què els preocupa.
Els Reis són els pares?
Entre els set i els nou anys, el nen ja està preparat per
acceptar i comprendre la veritat sobre els Reis Mags. La
millor estratègia és esperar que el petit faci la pregunta
i respondre-li amb un "Tu què creus?". Així podrem fer-
nos una idea de la informació que el nen fa servir i pre-
parar la resposta sense el risc de revelar més d’allò que
està preparat per assumir de cop.
Si el nen sembla disposat a seguir creient en aquests
màgics portadors de regals i no dóna crèdit als rumors
que ha sentit, podem intentar allargar un any més la seva
il·lusió. En cas contrari, és millor explicar-li la veritat amb
un llenguatge clar i senzill.
La reacció que tindrà en saber la veritat és imprevisible.
Alguns es mostren desconcertats, d’altres s'entristeixen o
fins i tot s'enfaden per haver-los enganyat. I encara que
part de la màgia s'hagi perdut, podem seguir mantenint
el costum d'escriure la carta i el secret dels regals fins al
matí del dia 6.
IMO | EN FAMÍLIA
LA
RE
VIS
TA I
MO
56
REVISTAIMO • REVISTAIMO • REVISTAIMO • REVISTAIMO • REVISTAIMO • REVISTAIMO • REVISTAIMO • REVISTAIMO • REVISTAIMO • REVISTAIMO •
Hoy en día, existe una solución real a la hora de afrontar la cirugía de la catarata con astigmatismo.
Los nuevos desarrollos de lentes intraoculares tóricas, permiten corregir incluso los altos astigmatismos. Estas lentes proporcionan una nítida visión a media y larga distancia, sin necesidad de gafas.
Su oftalmólogo le asesorará sobre las opciones disponibles.
La vida sin cataratas...y sin astigmatismo.
pag.pacientesTORICR2012.indd 1 16/03/12 13:07
