Paraules i Fets de Dones 1

Paraules i fets de DonesEdita

Col·lectiu de Dones en l’EsglésiaD.L.: B-22227-1995 - Preu: 1,50

Número 46Gener-Febrer-Març 2008

Sumari

2 Editorial

3 Teologia Feminista• Visió i memòria• Origen de la misogínia

6 Àmbit Obert• Les dones dins el context de la nostra societat rural

• Comunitat de la Ruta Pacífica-Regional Antioquia

8 Pàgina central• Un Perú que ens fa mal• Coratge femení

10 Relacions Grups• Dues-centes trenta dones

• Des del Senegal

12 Activitats CDE• Skamot Magdala• Conte

14 Acudit de Pilarín Bayés

15 Recordatori / Llibres

Fragment de “La Creació”Autor: Jaime Jiménez de Haro

Escoltantel clamorde la terra

Escoltantel clamorde la terra

Paraules i Fets de Dones2

Editorialeient les reivindicaci-ons i accions que feuen nom del Col·lectiu,

¿com és que encara perta-nyeu a l’Església catòlica?

Aquesta és la frase quemolt sovint se’ns diu quanparlem amb persones ques’interessen per la nostratasca. Hem de dir que ente-nem el seu interrogant; no-saltres mateixes ens el femquan observem moltes de lesactituds de l’autoritat jeràr-quica. Alguns exemples:

• La diferència entre eltractament que la jerarquiaeclesiàstica donà als teòlegsde l’alliberament i grupsprogressistes, i el que ator-ga als conservadors i tradi-cionalistes. Segons Leo-nardo Boff, a cops de bastóels primers i amb guants deseda els segons,

• L’arquebisbat de Barcelo-na tot seguint la ConferènciaEpiscopal Espanyola, dedicaesforços (sense escatimarpropaganda, com el millormeiling de qualsevol societatanònima), a expandir el fulle-tó “Campaña de comunica-ción para el SostenimentoEconómico de la Iglesia”. Lafalta d’una financiació segu-ra per part del Govern Espa-nyol, els mobilitza.

Podríem continuar citantaltres actituds com:

• quan ens parlen a nosal-tres (les dones)

• quan parlen de sexualitat(això els preocupa molt)

• quan permeten que al-guns programes de la sevaemissora COPE, continuïnsembrant discòrdia, odi...

• etc. etc.Per a nosaltres el referent

han estat i contínuen sent, no-més els Evangelis en els qualstrobem aquestes paraules: Quel’esperança us ompli d’alegria.Sigueu pacients en la tribula-ció, constants en l’oració (Rm12,12).

És amb aquesta visió quegaudim de força experiènciesviscudes. Verbigràcia:

• Celebrem l’interès que re-bem, dia rere dia, de grups queens demanen de poder com-partir l’estudi de la Teologia Fe-minista, per analitzar el trac-tament que Jesús donava a lesdones.

• Una altra ha estat viure,aquest any a València, el XVIEncuentro de Mujeres y Teo-logía, amb la presència de 200persones d’arreu de l’Estat Es-panyol. Complau de veure laparticipació d’homes en aques-tes trobades, signe que el pro-blema no és únicament nostresinó de totes les persones queformem l’Església. El lema fou,Escuchando el clamor de la ti-erra.

Interessà molt la participa-ció de Coca Trillini, biblista ar-gentina, que va exposar me-ravellosament, el camí que hahagut de recórrer fins a tenirconsciència del rol de dona/creient. A mesura que anavaexplicant la pròpia experièn-cia, vam constatar que ens hisentíem identificades. També,nosaltres, hem hagut de pas-sar uns anys per desempalle-gar-nos de moltes coses que,en nom de l’Església, ens su-bordinaven a un patriarcatque ofega la realitat, perquèencara avui no consideren el

VVVVV gènere femení amb igualtatde condicions que el mascu-lí. Ens dóna esperança per-cebre que en molts llocs delplaneta hi ha persones quetambé treballen interpel·-lant l’autoritat de l’esglésiacatòlica per la seva incohe-rència.

En aquesta trobada desco-brirem, gràcies a l’aportacióde les diverses participants,la problemàtica de la Comu-nitat Valenciana referida altema ambiental i ecològic.Vam escoltar de viva veu deles persones que ho pateixen,les dificultats que tenen permantenir les terres i evitarque l’especulació les destru-eixi. Hem pres consciènciadel que ha passat a l’indretde València anomenat LaPunta, on als seus habitants,després de molta lluita in-fructuosa, els han destruïtles cases i foragitat de lesterres.

Visitar la particularitat i labellesa de l’Albufera fou ar-rodonir de manera lúdica l’es-tada a València.

Finalment vam poder gau-dir d’una celebració religiosaque donà profund sentit almoment que estàvem vivint.És preciós compartir la pre-gària amb les persones quetens a l’entorn, i comprovarla disposició de tothom peraconseguir que l’exemple deJesús sigui, sempre, l’únicreferent.

Són aquestes convivènciesi amb una mateixa inquietudper viure d’acord amb elsEvangelis, les que donen mo-tiu d’esperança per FER POS-SIBLE UNA ALTRA ESGLÉSIA.

Paraules i Fets de Dones 3

Visió i Memòria:Construint comunitats a l’estil del

moviment de Maria de Magdala

UUUUU na de les aportacionsmés interessants de latrobada de la Societat

Europea de Dones per a la Re-cerca Teològica (ESWTR) quees va celebrar prop deNàpols a finals d’agostdel 2007, va ser la de lateòloga ElizabethSchussler Fiorenza. Araja està retirada, mal-grat que encara fa clas-ses i seminaris a la fa-cultat de Harvard, alsEstats Units, però ésconsiderada una de lespuntals en la fonamen-tació de la teologia fe-minista, crítica i allibe-radora de la segonameitat del segle XX.

És una de les dones,que com deia tambéImtraud Fischer, biblis-ta de Graz, ha sabutcrear “genealogia femi-“genealogia femi-“genealogia femi-“genealogia femi-“genealogia femi-nista”nista”nista”nista”nista”. És a dir, ha estat i és unalluitadora que ha sentit afecte,ha establert lligams i s’ha do-nat a les dones i les personesmarginades per alguna raó desde l’òptica patriarcal. Ha estatuna referent en l’àmbit intel·-lectual, però també en l’àmbitde crear grups de reflexió id’acció, grups de base fora del’àmbit acadèmic, en què lliu-rement i de forma crítica, espogués practicar la teologia fe-minista.

Mentre que, sovint, la teolo-gia feminista feta des del sudeuropeu catòlic és mirada ambprevenció per les teòlogues

del centre i nord d’Europa -queja tenen molta més experièn-cia pel que fa a la formació bí-blica i teològica, tant per la his-tòria del Protestantisme com

Cal dir que en la xerrada deSchussler Fiorenza, titulada“Memòria i visió”“Memòria i visió”“Memòria i visió”“Memòria i visió”“Memòria i visió”, ens animavano només a crear comunitats devida noves, sinó a crear comuni-comuni-comuni-comuni-comuni-

tats de memòriatats de memòriatats de memòriatats de memòriatats de memòria, que re-coneguin el seu passat irefundin les bases de llui-ta. Cal redefinir la inves-tigació històrica perquèsigui crítica, –deia– que nodefensi ni la superioritatdel cristianisme respectealtres denominacions-com ara el Judaisme- nimantingui les dones en latradició. Cal recuperar lesVISIONS de MARIA DEMAGDALA.

Ens recordava, enaquest sentit, que els tex-tos bíblics, també l’Evan-geli, no recullen fets his-tòrics, sinó que són inter-pretacions, construccionsretòriques, dels que for-

maven el moviment eclesiald’aquell temps. No ens hem defixar només en els textos on apa-reguin dones, o en els textos delsorígens del cristianisme com sifossin el mirall del moment mésutòpic, ni només en el paper cen-tral que la tradició ha donat aJesús de Natzaret. Ens animavaa descobrir, en els textos, les llui-tes per la llibertat, per fer sentirles veus dels pobres, dels es-claus, per transformar les injus-tícies patriarcals d’aquesta es-glésia plural, variada, d’homes ide dones, del moviment i l’espe-rit de Magdala.

Neus ForcanoNeus ForcanoNeus ForcanoNeus ForcanoNeus Forcano

per la quantitat de facultatscivils de teologia-, SchusslerFiorenza, en canvi, agraïa i fe-licitava la iniciativa d’entitatsi associacions independentscom la del Col·lectiu de Donesen l’Església, o bé la tasca del’escola de teologia d’Andalu-sia, EFETA. Aquesta escola ini-cià el curs passat una forma-ció “on line” de teologia femi-nista oberta a Sudamèrica i atota la península. SchusslerFiorenza ens va beneir ambparaules d’ànim i amb aquellsomriure que només les per-sones sàvies i esperançadessaben transmetre.

Paraules i Fets de Dones4

Origen de la misogíniaA. Origen de la marginacióA. Origen de la marginacióA. Origen de la marginacióA. Origen de la marginacióA. Origen de la marginacióde la donade la donade la donade la donade la dona

El fenomen universal de lamarginació i menyspreu de ladona es produeix pel fet queuna diferència real entre elssexes és interpretada de for-ma sistemàtica com una defi-ciència que afecta el sexe fe-mení.

La sexualitat és un fenomengeneral de la Naturalesa, queafavoreix la variabilitat genè-tica i per això és retingut coma forma reproductora preferi-da. Aquest important feno-men es desplega en dostemps: 1) generació i mante-niment d´una diferència queserà ocasió de variació en lafecundació; i 2) establimentd´uns mecanismes d´atraccióper a garantir que la fecunda-ció es produeixi sense entre-bancs. Ambdós desplega-ments donen lloc a uns delsmés preciosos i variats capí-tols de la biologia.

La generació de la diferèn-cia estableix petites variaci-ons entre els dos sexes ennombrosos paràmetres, desde la genètica al cervell pas-sant per la fisiologia, la orga-nografia etc. Morfològicamentels òrgans reproductors sónclarament diferents entre elsdos sexes i més complexos enel cas femení en raó de la fun-ció de gestació, alletamentetc. El cervell, referència de laconducta, presenta modali-tats morfològiques i fisiològi-ques que són la causa que lapsicologia dels dos sexes pre-senti petites diferències com-plementàries.

La història de la humanitats´ha desenvolupat en un cli-ma de força i violència deguta la duresa que implica con-querir la confortabilitat delmedi. L´home en un clima enquè domini la força física ten-deix a treure´n més profit iestablir el seu poder especí-fic. A partir d´aquí allò que ésfemení passarà a ser interpre-tat com a debilitat i deficièn-cia. Això s´ha produït pràcti-cament en totes les culturesde tots els temps i en tots elssectors de les societats. És cu-riós, per exemple, com es vageneralitzar en els segles unaopinió pretesament científicaque considerava que en ser la

la dona, i que es tractava deconjurar a través del menys-preu.

Des de fa alguns decennis,en alguns països i societatss´ha produït per fi una reac-ció en favor de la igualtat degènere. Aquest fenomen haestat facilitat pel fet que eldesenvolupament científic itècnic ha possibilitat una ma-jor confortabilitat i la disminu-ció de la importància de la for-ça física, i també pel fet que,en disminuir la mortalitat in-fantil, la dona hagi estat alli-berada d´una dependència re-productora que li impedia laparticipació social. Aquestmoviment es va sortosamentampliant, però no es pot do-nar per assolit i fet perquè lesvelles dinàmiques segueixenactuant a tongades. Una ga-rantia per a una autènticaigualtat és conèixer les dife-rències enriquidores a fi quees pugui coordinar com acomplementàries. Suposar laigualtat com una dada òbviano ajuda a establir una igual-tat real. Sorprèn veure comfins fa molt poc temps, i en-cara avui, personatges emi-nents per moltes raons, coin-cideixen en un menyspreu en-vers la dona, expressant-losense rubor de la forma mésescandalosa.

Els països de tradició cristi-ana són de moment els quemés han desenvolupat laigualtat entre sexes, tema queencara resta en una situaciómolt deficient en molts païsosàrabs o de tradició islàmica,en nombrosos països animis-tes, en àrees de l´hinduisme,

En el fons delmenyspreu de ladona per part del´home també hideuen haver inciditfenòmens inconsci-ents de por davantdel sexe

dona més “humida” i ser el lí-quid més inestable, la psicolo-gia femenina no era fiable. Ar-guments d´aquest tipus hanpresidit durant segles l´opiniódels homes i encara és així enmoltes cultures o sectors cul-turals. En el fons del menys-preu de la dona per part del´home també hi deuen haverincidit fenòmens inconscientsde por davant del sexe, porque s´acabava projectant en

Paraules i Fets de Dones 5

la Xina etc. Cal esperar peròque el moviment en favor dela igualtat de gènere esdevin-gui un procés que tendeixi aestablir-se definitivament.

B. La marginació de la dona enB. La marginació de la dona enB. La marginació de la dona enB. La marginació de la dona enB. La marginació de la dona enl´àmbit de la tradició cristianal´àmbit de la tradició cristianal´àmbit de la tradició cristianal´àmbit de la tradició cristianal´àmbit de la tradició cristiana

En aquesta tradició la margi-nació femenina no ha estatmés escandalosa que en al-tres, però sí que ha estat mésinexplicable atesos els orí-gens. Efectivament, Jesús deNatzaret presenta una con-ducta envers la dona que sor-prèn agradablement pel seucaràcter lliure i igualitari. Noés gens difícil argumentaraquesta afirmació. Molts au-tors creuen que el Nou Testa-ment ben llegit autoritza adefensar l´existència de do-nes apòstols.

En el moviment judeo-cristiàinicial es produeixen ambigüi-tats però dins d´una igualtatde fons. En les comunitatspaulines la dona presenta unprotagonisme força destaca-ble, de forma que apareixendones amb l´encàrrec de go-vernar esglésies locals. En elmón de l´Imperi les esglésiesviuen una època “domèstica”en la que la dona , com a or-ganitzadora de la casa té unpaper destacat. A la vegada laconversió d´esclaves al cristi-anisme estableix un movi-ment clar d´igualtat home-dona i servent-lliure. Això vadefinint un ethos cristiàd´igualtat de gènere enfrontde l´ethos pagà de la societatromana, amb força situació demarginalitat contra la dona. Elcristianisme resulta innova-dor en aquest punt en corre-lació amb la proclamació de ladignitat de la persona. Segons

com, “massa” innovador.L´església domèstica entra

en crisi, pel seu risc de “pri-vatització” de la vida de fe iaquesta crisi porta a l´afe-bliment de la funció femenina.A més l´ethos d’igualtat degènere crea problemes amb lasocietat civil, problemes ques´afegeixen als que el cristia-nisme presenta en relacióamb les persecucions. Tot ple-gat fa que el clima del prota-gonisme femení quedi acorra-lat en fenòmens com el gnos-ticisme on les profetesses se-gueixen tenint un clar prota-gonisme però que les fa sos-pitoses en les consideracionsgenerals.

La crisi del protagonisme fe-mení es consolida amb la cle-ricalització associada al´oficialització constantiniana

de la fe cristiana. El patriar-calisme es consolida en un cli-ma de menyspreu de la sexu-alitat, clima que prové delmón pagà. Els clergues, exclu-sivament masculins, monopo-litzaran el poder i la doctrinaprovocant una invasió ferotged´antifeminisme que es man-té fins avui. Aquest antifemi-nisme va acompanyat de teo-ritzacions absurdes com lesque acaben atribuint “ a Déu”la marginació de la dona. Elresultat és que s´estableix unethos civil d´igualtat de la

dona que xoca clarament ambl´ethos eclesiàstic de margi-nació femenina que dominatota l´estructura clerical,exactament el contrari del queva succeir en els inicis del des-plegament cristià.

La situació actual de la igual-tat de sexes en l´Església catò-lica està viciada pels prejudicisclericals, tant en l´aspecte psi-cològic com en l´aspecte inter-pretatiu de les fonts cristianes.El sistema clerical no té una an-tropologia sexual normalitzadai això es tradueix, entre altrescoses, en la típica marginaciófemenina. En algunes esglési-es cristianes (per exemplel´Anglicana o la Luterana) laigualtat de sexes ha fet un pro-grés notable, i en aquest mo-ment ja ofereixen una igualtatreal pel que fa a la participacióen el govern eclesiàstic i enl´exercici dels ministeris orde-nats. Crida l´atenció que enl´Església Catòlica llatina elspocs sacerdots que podenexercir el seu ministeri casats,tal com suggereix explícita-ment el Nou Testament, siguinels que han marxat del´anglicalisme perquè aquestacomunió va proclamar la igual-tat entre gèneres. Ésd´esperar que el progrés pera establir la igualtat de sexess´estengui adequadament; toti que les resistències sistemà-tiques de la jerarquia clericala reconèixer la dignitat feme-nina estan fent perillar l´èxitque caldria esperar per aaquest moviment igualitari,tant expressament proclamaten el Nou Testament.

Ramon M. NoguésRamon M. NoguésRamon M. NoguésRamon M. NoguésRamon M. NoguésDr. en Biologia

Professor d’AntropologiaBiològica-Teòleg

La situació actualde la igualtat desexes en l´Esglésiacatòlica està vicia-da pels prejudicisclericals

Paraules i Fets de Dones6

Les dones dins el context de lanostra societat rural

a majoria de lesdones dels pobleshan deixat enrere

una manera de viure, queafectava en bona part laseva pròpia llibertat i au-tonomia personal. Hantrencat el silenci amb laseva paraula. No estandisposades a resignar-seamb la invisibilitat del seutreball, i la seva presènciaen totes aquelles tasquesencaminades cap a les mi-llores i desenvolupamentdels seus pobles.

Aquestes dones hanobert nous horitzons, per-què no hi ha persona hu-mana realment viva senseun horitzó cap on caminar.Volen que se’ls reconeguila dignitat del seu treball,la importància social delmateix, perquè sens dub-te influeix i col·labora en laqualitat de vida.

L’experiència viscudaamb un grup de dones deCinco Villas Orientalesd’Aragó ve a ratificar lesafirmacions anteriors. Duentemps treballant en un projec-te una mica genèric, “L’evolu-L’evolu-L’evolu-L’evolu-L’evolu-ció de la salut i medi ambientció de la salut i medi ambientció de la salut i medi ambientció de la salut i medi ambientció de la salut i medi ambienten els nostres poblesen els nostres poblesen els nostres poblesen els nostres poblesen els nostres pobles”, que alllarg del temps van desgra-nant i concretant en l’acció ireflexió. Així van prenentconsciència de qui són, el quetenen i el que poden fer.

Estan convençudes d’aquellafrase, La unió fa la força. Laprimera etapa és formar ungrup i en grup comencen apensar i a treballar. Descobrei-xen el valor de la formació, re-ben classes per a aprendre a

parlar en grup, perquè no vo-len limitar-se a escoltar, sinóque volen participar en eltema tractat a cada moment.

La segona etapa és continu-ar amb la formació humana:aprendre a conèixer-se i a res-pectar-se, tocar els temes ne-cessaris per a la convivènciaen general, i especialment perals nostres pobles.

A la tercera etapa passen aconèixer el seu poble, per a va-lorar la seva riquesa tant enl’ordre històric- artístic, comeconòmic, social i medi ambi-ental. En aquesta etapa s’inicia

un procés d’investigació ianàlisi. Així van descobrintla riquesa dels propis va-lors i sobretot els canvisque ha experimentat el po-ble en tots els aspectes,igual que la resta del ano-menat món desenvolupat,i que moltes vegades nos’aprecien en la seva pro-funditat. Com a final volenpublicar un llibre dedicat alseu poble, ErlaErlaErlaErlaErla. És una po-blació de 484 habitantsque compta amb una joiaarquitectònica, l’esglésiaparroquial dedicada a San-ta Maria de mitjans del s.XIII.

Puc afirmar que el medirural avui l’estan activantles dones sobretot en l’or-dre cultural i social. L’asso-ciacionisme de dones haestat i és una de les clausd’aquesta dinamització.

En la dècada dels anys50 i 60 del s. xx, Espanyava sofrir la descapitalitza-ció humana i econòmicadels nostres pobles, canvi

que basculava cap a les ciu-tats. Avui anem observant unanova basculació, en sentit con-trari, del medi urbà al rural. Enaquest terreny el paper de lesdones continua sent rellevant,sobretot en la cura del mediambient, evitant el deteriora-ment dels nostres pobles acausa de les conseqüènciesnegatives del desenvolupa-ment.

Adoración NavasaAdoración NavasaAdoración NavasaAdoración NavasaAdoración NavasaAgent de desenvolupament rural.

OscaTraducció

LLLLL

Paraules i Fets de Dones 7

emanem la difusiód’aquest comunicat da-vant la notícia del “fe-

menicidi” de 16 dones durantel novembre. La reacció deles autoritats de Medellín, elSecretari del Govern encar-regat i el Comandant de laPolicia, ha estat declarar queno hi ha un patró establertque pugui assenyalar un mò-bil i un responsable únic.

On és la veritat sobre els as-On és la veritat sobre els as-On és la veritat sobre els as-On és la veritat sobre els as-On és la veritat sobre els as-sassinats de dones –femini-sassinats de dones –femini-sassinats de dones –femini-sassinats de dones –femini-sassinats de dones –femini-cidis– a Medellín?cidis– a Medellín?cidis– a Medellín?cidis– a Medellín?cidis– a Medellín?

És costum en els nostresmitjans que apareguin elshomicidis de dones (anome-nats “feminicidis”) com a“problemes passionals” o“casos aïllats”, o afirmarque la víctima era prostitu-ta, narcotraficant i altresjustificacions. Aquesta és lasocietat que culpa les donesde les violències que patei-xen, i l’efecte de les quals ésla no responsabilització delsagressors, de l’Estat i la noinvestigació de les causesreals dels crims. Tals afirma-cions neguen la gravetatdels fets dels “feminicidis”,en una ciutat que continuamaltractant, violant i assas-sinant dones nenes, joves iadultes.

Segons les dades oficialsdel centre d’atenció integrala les víctimes de la violènciasexual CAIVAS, durant el pri-mer semestre d’aquest any,201 dones i 388 nenes van

Comunicat de la Ruta Pacífica -Regional Antioquia, de Colòmbia

ser víctimes de violació se-xual i actes sexuals abusius;2.219 dones van ser víctimesde violència intrafamiliar;fins al mes d’agost es van re-gistrar 35 “feminicidis” , delsquals 9 corresponen a donesque havien interposat diver-ses denúncies per violènciaintrafamiliar. En el transcursde les dues primeres setma-nes de novembre es parla de9 dones assassinades a Me-dellín i dues de l’Àrea Metro-politana.

Els organismes de l’Estatencarregats de la protecció,investigació i sanció dels an-teriors delictes es veuenmoltes vegades depassatsper l’alt nombre de denúnci-es i no sempre compten ambles instal·lacions i instru-ments necessaris per a com-

plir totalment les seves fun-cions; per altra banda, deguta què les dones tenen por,vergonya o són tractades in-adequadament quan es pre-senten a denunciar –sónconstantment humiliades en

DDDDDles institucions i instànciesencarregades de garantir elsseus drets humans–. Tot ple-gat fa que el percentatge re-gistrat de denúncies sigui in-ferior al real. És a dir, estemdavant un situació molt mésgreu de la registrada pelsmitjans de comunicació enels últims dies.

Doncs, és necessari i ur-gent buscar la veritat sobrela violència que s’exerceixsobre les dones nenes, joves,adultes i ancianes en unaMedellín, la qual insisteix enser una de les millors ciutatsd’Amèrica. Ciutat que esmou en els paràmetres de laseguretat democràtica, ve-nedora de serveis, turística ieducada, encara que indife-rent davant el drama humàde violència, abús, violació imort que viu el 54% de laseva població: les dones.

El dret de les dones nenes,joves i adultes a una vidasense violències l’ha de ga-rantir l’Estat, la societat, lacomunitat, per tant totes itots ens hem de unir per atrencar el silenci davant talignomínia que se succeeixen la quotidianitat, en l’àm-bit públic i privat.

Cal preguntar-nos urgent-ment per què permetem sen-se reaccionar tant d’ horror,dolor i indignitat.

Medellín, 15 deMedellín, 15 deMedellín, 15 deMedellín, 15 deMedellín, 15 denovembre de 2007novembre de 2007novembre de 2007novembre de 2007novembre de 2007

Traducció

El dret de les donesnenes, joves iadultes a una vidasense violènciesl’ha de garantirl’Estat, la societat,la comunitat

Paraules i Fets de Dones8PÀ

GINA

CEN

TRAL

LA SITUACIÓ DE LES DONES AL PERÚ

o sóc una analista política,però amb molt de gust com-partiré amb vosaltres, Dones

Catalanes, la realitat peruana en laque m’hi trobo inserida fa quarantaanys, i que no deixa de consternar-me .

Perú és un país apassionant i des-afiant, marcat per mil contradicci-ons, amb una biodiversitat enveja-ble i una gran riquesa minera, peròés a la vegada un dels païsosd’Amèrica Llatina amb majors desi-gualtats econòmiques, socials i cul-turals. País multiètnic i multicultural,per tant complex i ric a la vegada. Aprincipis d’aquest any, el 52% de lapoblació vivia en situació de pobre-sa i el 20% de pobresa extrema(ésa dir, amb menys d’un dòlar diari). Aaixò s’hi sumen les enormes desi-gualtats entre les regions ja quementre a Lima la pobresa abraçavael 36.6% de la població i 3.4 pobre-sa extrema, en la regió amazònicael 59.5 vivia en situació de pobresa iel 20.4 en pobresa extrema, i en laregió andina 67.7% vivia en pobresai 34.6% en pobresa extrema. L’índexd’analfabetisme és de 12.8% en ma-jors de 15 anys, però sols el 7% sónbarons enfront de 18.3% dones anal-fabetes, situació que s’agreuja en laserra rural, amb 17% en els barons i42.3 en les dones.

La pobresa, l’exclusió i el racis-me són algunes de les causes de laterrible violència viscuda en les dè-cades passades que van empobrirmés el país, van destruir el teixitsocial, i el pitjor de tot, van deixarun saldo de 70.000 morts i 9.000desapareguts. Aquestes van ser lescircumstàncies que van possibilitarel desenvolupament d’un grup comSendero Luminoso, una cosa sem-blant al Kremer Rouge que durant20 anys de violència política es vaenfrontar a les Forces de l’Ordre,

les quals van donar una respostadescontrolada, en gran manera vi-oladora dels drets humans, i amb-dós van deixar unes terribles se-qüeles. Vull precisar que el 75% deles víctimes parlaven quítxua o unaaltra llengua nativa, mentre el per-centatge nacional de parla no cas-tellana és del 16%; 79% vivien enzona rural i el 68% tenien la pri-mària incompleta o eren analfa-bets. Aquestes dades posen demanifest que les víctimes van seruna vegada més els pobres entreels pobres. Tot això va passar alllarg de tres governs formalmentdemocràtics que no van saber o novan voler controlar tants horrors.

No crec que sigui cert que cadapoble tingui els governants que esmereix. El poble peruà és amant dela pau, és treballador i creatiu, dig-ne d’una sort millor. Per altra part,sembla que no hem sabut formaruna classe dirigent capaç de dreçarel país.

El terratrèmol sofert el 15 d’agostproppassat ha sumat un altre greuproblema, ja que als 500 morts i 1.500ferits s’afegeix les enormes pèrduesmaterials: més de 75.000 vivendesdestruïdes i 90.000 seriosament fe-tes malbé, a més de la desactivacióde les precàries fonts de treball. Elpressupost estimat per a la recons-trucció de vivendes és de 400 milionsde dòlars. Els damnificats continuen

vivint en carpes encondicions lamen-tables, i una vega-da més van serdestruïts els habi-tatges més fràgils,que naturalmentcorresponen a lesfamílies de pocs re-cursos.

No obstantaixò, la gent té

una gran capacitat per a sortir en-davant i una tossuda i activa es-perança en què vindran dies mi-llors. El terratrèmol ha estat tam-bé una oportunitat per a viure unaintensa experiència de solidaritat,tant en el Perú com des de fora.L’ajuda internacional ha estat ge-nerosa, malgrat que no sigui sufi-cient per a pal·liar uns desastrestan grans.

Davant d’aquesta situació nacionaltan greu se’ns presenten molts rep-tes: no reconstruir la injustícia, vèn-cer la pobresa i l’exclusió, anar fentun Perú més integrat, i finalmentassolir una ètica pública que acabid’una vegada per totes amb la cor-rupció que ens destrueix i ens em-pobreix.

Enmig d’un caos tan enorme vullexpressar el meu convenciment queel Perú té sortida, que el poble ésmés fort que Sendero Luminoso i elsgovernants corruptes, perquè té laferma voluntat de viure decorosa-ment. I per a aconseguir-ho s’ha decontinuar sembrant, tot i sent cons-cient que la recol·lecció la faran unsaltres.

Pilar CollPilar CollPilar CollPilar CollPilar CollCol·labora en El Instituto Bartoloméde Las Casas, en El Consejo Nacio-nal de Reparaciones a las víctimasde la violencia i és voluntària en duespresons de Máxima Seguridad

Traducció

Un Perú que ens fa mal

NNNNN

Després de la desolació.Després de la desolació.Després de la desolació.Després de la desolació.Després de la desolació.

Paraules i Fets de Dones 9PÀGIN

A CENTRAL

LA SITUACIÓ DE LES DONES AL PERÚ

es dones peruanes,especialment de la serra,són les grans heroïnes de

la història per la seva fortale-sa, treball, lliurament, amor, sa-crifici, paciència, tolerància, uncúmul de qualitats difícil d’enu-merar. No obstant això, conti-nuen sobrevivint dintre d’unagran submissió i a vegades sot-metent-se al masclisme de lasocietat i de la mateixa Esglé-sia.

De totes maneres cal consi-derar que en la parella hi hauna psicologia molt especial. Hiha un adagi serrà que diu «méset vull, més et pego». Referenta això recordo que, enmig dela plaça del poble de Lares(Cuzco), el nou Rector espanyolva presenciar una brutal pallis-sa que un home propinava auna dona; va anar a separar-losi tots dos van pegar-li, mentrela dona cridava: És el meu es-

pòs i té dret a pegar-me! Mésendavant, i enmig de tot el mas-clisme imperant, va succeir quesempre en les reunions dels ho-mes acordaven instal·lar l’aiguapotable en les cases i mai esfeia. Un bon dia el mateix Rec-tor va convocar les dones i vandecidir que sí, igual que els ba-rons, i l’endemà van començarels treballs i no va faltar un solhome. Qui manava aquí?

La realitat és que la dona duula casa, cuida l’espòs i els fills,atén el bestiar. És qui treballa in-cansablement sense cap reco-neixement.

En el Sud Andino del Perú, lesdones encara sent moltes vega-des maltractades, un cop orga-nitzades eren una força políticatan contundent que plantavencara davant qualsevol i aconse-guien tot el que es proposavenen bé de la Comunitat.

Quan els comandos d’extermi-

Coratge femení

Les olles comunitàries.Les olles comunitàries.Les olles comunitàries.Les olles comunitàries.Les olles comunitàries.

ni de Sendero Luminoso eren li-derats per una dona, realmenteren de témer pels seus despie-tats crims i excessos.

Déu va crear la dona amb unsisè sentit superior a l’home.Amb raó es diu que «una donabona és millor que un àngel,però també, una dona dolentaés pitjor que un dimoni». Laseva entrega i opció totalitzanti radical és tan forta (i li diuenel sexe feble...) com per a admi-rar o per a témer.

Vagin aquestes petites reflexi-ons, com a aportació al Col·-lectiu de Dones i felicitar-les perla seva labor encomiable, la qualhe tingut ocasió de poder veu-re un poc de prop, i que és tanimportant i necessària que con-tinuï i acreixi en aquest avui dela història.

El seu amic,Joan Godayol Colom, salesià,Joan Godayol Colom, salesià,Joan Godayol Colom, salesià,Joan Godayol Colom, salesià,Joan Godayol Colom, salesià,bisbe emèrit d’Ayaviri (Perú)bisbe emèrit d’Ayaviri (Perú)bisbe emèrit d’Ayaviri (Perú)bisbe emèrit d’Ayaviri (Perú)bisbe emèrit d’Ayaviri (Perú)

LLLLL

Paraules i Fets de Dones10

Relacions Grups

a veritat és que quan vaig llegirel que seria el contingut del XVIEncuentro de Mujeres y Teología

a València, no va atreure la meva curio-sitat. Hi vaig arribar bastant escèptica.

La sorpresa va ser majúscula quan vacomençar a parlar, el primer matí, CocaTrillini, vinguda de l’Argentina. De se-guida em vaig trobar captivada per lafrescor i originalitat del seu missatge:descobrir la riquesa d’una perspectivadistinta de veure la teologia sobre ladona i la naturalesa. I això realitzat desd’una percepció nova del continu esde-venir de la vida, des de la recerca en elprofund de les nostres experiències vi-tals, des de la sospita, des del dubteconstant, des de les preguntes inces-sants.

Aquest tenir en compte les circums-tàncies existencials; la introducció del’afectivitat com a oli que suavitza i fa-cilita les relacions humanes; la repara-ció curosa de la separació entre espe-rit i matèria que tant dany ens ha fet, tot això coma prismàtics amb els quals contemplar els diferentscolors en el tapís del món. Reconec que vaig apren-dre molt ja en aquella hora.

L’ambient al meu al voltant era profundament cà-lid i acollidor, –començant per l’entrada amb l’es-plèndida figura d’Eva adossada a la façana-, auguride tota la riquesa que havíem d’experimentar. An-tigues i noves amigues s’abraçaven i es contavenels últims canvis en les seves vides. Alguns homesvalents havien acompanyat les seves dones. Nenspetits corrien d’un costat a l’altre.

Després va arribar la primera de les Taules Ro-dones. Dones lliurades a treballar en la problemà-tica ambiental a València van compartir les seveslluites i sofriments. Vam escoltar històries d’ender-rocaments de cases per a donar lloc a un desenvo-lupament Insostenible, de les hortes perdudes, delsmilers de signatures ignorades pels polítics de torn.Llavors em vaig fer conscient que aquelles doneshavien prestat la seva veu a la terra perquè amb-dues poguessin cantar LLIBERTAT.

Aquella tarda vam tenir la sort que ens duguessina visitar la Punta i l’Albufera. L’amic que ens va ex-

Dues-centes trenta dones

LLLLLplicar la lluita que havien mantingut pera salvar el Parc Natural de l’abús del maóva reforçar amb el seu testimoniatge lanecessitat del nostre. Després va arri-bar el moment de la posta del sol. El solva començar a descendir. Les màquinesde fotos van deixar de fer clic. Va caureun profund silenci entre nosaltres. I DéuPare i Mare es va fer present en la natu-ralesa al final d’un dia molt bell.

El diumenge al matí vam tenir una se-gona Taula Rodona molt interessant.L’última participant ens va parlar sobreel “clam de la terra” i la seva connexióamb els problemes de la pobresa: la sevatesi, molt convincent, és que la deterio-ració del medi ambient fonamentalmentgenera pobresa i que la pobresa generadeterioració del medi ambient. Ens vaobrir una perspectiva molt rica desen-volupant el llenguatge de la naturalesa:el ritme i l’harmonia dels seus cicles, lariquesa de la seva diversitat, la seva eco-nomia i equilibri natural, la seva humili-

tat, on ningú ni res és més important que ningú, i elseu llenguatge de fraternitat amb l’univers. En re-sum, només si descobrim i ens considerem part in-tegrant dels éssers vius, podem entendre el llenguat-ge de la naturalesa i podem millorar la nostra con-dició humana. Per a mi va ser tot un descobriment.Vaig percebre amb claredat la necessitat d’integrarel feminisme, la lluita contra la pobresa i l’ecologiaen la meva pròpia vida. I espero saber fer-ho.

Quina cosa més puc dir? Que va ser una experi-ència d’una gran riquesa, a la qual he d’afegir lescelebracions litúrgiques, el grup musical que ensva acompanyar, el teatre que ens va il·luminar, lesclowns que ens van fer riure de nosaltres mateixes,els menjars sorollosos, el dormir en el mateix llocon treballàvem, l’hospitalitat dels Pares Dominics,i especialment la cura, cura i dedicació de les Do-nes Creients de València, que, superant dificultatspolítiques i econòmiques considerables, ens van fersentir benvingudes a tota hora. Per tot i a totes itots moltes gràcies, i fins l’any que ve!

Angela Aísa de Angela Aísa de Angela Aísa de Angela Aísa de Angela Aísa de Mujeres y Teología Mujeres y Teología Mujeres y Teología Mujeres y Teología Mujeres y Teología de Saragossade Saragossade Saragossade Saragossade SaragossaTraduccióTraduccióTraduccióTraduccióTraducció

Paraules i Fets de Dones 11

ón moltes les coses que enshan impressionat d’aquestpaís. Un mes i mig trepit-

jant aquestes caloroses terres, nodóna, però, per poder fer una anà-lisi acurada de la seva realitat, tantpolítica, com econòmica, com so-cial. La barreja cultural és tant for-ta, que fins i tot els infants de 7 i8 anys dominen tres o quatre llen-gües diferents, a més del francèsque és la llengua oficial.

Intentarem fer uns quantsflaxos que puguin expressar elque més ens ha cridat l’atenció:

1. La història; 2. Les ONGs; 3. Lesreligions; 4. Les dones

1. La història1. La història1. La història1. La història1. La històriaLa història està marcada per l’es-clavatge i la colonització. Visitarles cases dels que feien el comerçd’esclaus/ves, comprovar les dife-rències viscudes, imposades, or-ganitzades per uns pocs, sobre lamajoria de la població et fa con-templar l’illa de Goreè i la deKarabane amb ulls que no acabende sortir de la sorpresa: anglesos,francesos, holandesos, portugue-sos… (Espanya tenia feina aAmèrica) van fer el gran negocide comerç d’esclaus/ves. Va serun dels inicis d’acumulació de ri-quesa al nord a base d’empobrirel sud.

2. Les ONGs2. Les ONGs2. Les ONGs2. Les ONGs2. Les ONGsActualment les persones sensibi-litzades per la realitat d’aquestpaís fan esforços per solidaritzar-se amb poblats perduts al migd’extensions immenses, planes isense pedres, tot és sorra. Arri-ben a organitzar comunitats dedones i homes perquè millorin laseva dieta alimentària limitada pelclima. Amb deu anys els mesos depluja anuals per fecundar les ter-res han passat de set a tres.

Procuren que l’aigua arribi desd’un dipòsit a les aixetes distribu-ïdes per tot el poblat. Així les do-

Des del Senegal

SSSSS nes podran agafar aigua sense ne-cessitat de pouar, i per mitjà decanalitzacions podran regar “elsjardins” (nosaltres en diem horts)per poder aconseguir fruits elsmesos de sequera.

Fomenten “mini banques” entregrups de dones per poder comer-cialitzar els seus productes delcamp o les seves artesanies. Pro-mouen grups d’alfabetització enles llengües nadiues, a més delfrancès, posant així la base per auna possible promoció de la dona.

3. Les religions3. Les religions3. Les religions3. Les religions3. Les religionsLa influència de les religions, po-ligàmiques, monogàmiques, fetit-xistes, animistes… es viu arreu.Mesquites, fins i tot espais mar-cats en els carrers per a les pre-gàries musulmanes, el cant adre-çat a Al·là omple el silenci de l’ini-ci del dia, el migdia i l’acabamentde la jornada. La vestimenta delshomes musulmans ho omple tot.

Temples catòlics, pocs. El 82%de la població és musulmana. Esveu i es viu. El 9% cristiana, prin-cipalment al sud, regió de laCasamance, que fou colonitzadapels portuguesos. A les missesque hem assistit, els homes sónel 40%, les dones el 60%; tambéhi ha una bona colla d’infants. Sóntradicionals. Tenen corals, peròpesa encara la influència del bis-

be Lefevre que va ser a Dakar.Els pobles aborígens saben

compartir les diferències; l’hospi-talitat és una virtut que obre to-tes les seves cases a qui necessi-ta quelcom. Et donen les gràciesper acceptar compartir amb ellsl’arròs i el peix.

4. Les dones4. Les dones4. Les dones4. Les dones4. Les donesElles fan les feines del camp. Sem-pre amb la criatura a l’esquena,planten, apilen el gra, fan el men-jar per a molta gent (hi ha famíli-es de trenta persones).

Algunes comencen a organit-zar-se en les seves tasques: culti-var els horts familiars, “jardins”,saber equilibrar la dieta alimen-tària, tenir una petita banca perdisposar dels diners obtinguts dela venda dels fruits de l’hort, te-nir cura de l’aigua que brolla deles aixetes que ha instal·lat algu-na ONG.

Van totes molt ben vestides. Ar-reu els vestits i els turbans sóncom un esclat de color, donen unanota festiva i elegant a tot el país.

Això és el que es veu … però noel domini de l’home a tots els ni-vells tribals. El problema de lamutilació genital depèn de l’ètnia;les lleis del país la prohibeixen,però existeix: els mandingues lapractiquem, els dioles, NO.

LES DONES SOSTENEN ELS PO-BLES; MOLTS HOMES EMIGREN.

Hem après moltes coses quehan qüestionat el nostre sistematan interioritzat:

Què hi ha al centre de les nos-tres vides?

Què alimenta el nostre esperit?Com es pot trencar la nostra es-

piral de riquesa que empobreixtanta gent?

Bé, prou ... Hem omplert la nos-tra vida d’un color que ens falta-va: el que viu l’Àfrica negra.

M. Antònia Sabater MontserratM. Antònia Sabater MontserratM. Antònia Sabater MontserratM. Antònia Sabater MontserratM. Antònia Sabater MontserratM. Pau Trayner VilanovaM. Pau Trayner VilanovaM. Pau Trayner VilanovaM. Pau Trayner VilanovaM. Pau Trayner Vilanova

Ella també és protagonistaElla també és protagonistaElla també és protagonistaElla també és protagonistaElla també és protagonista

Paraules i Fets de Dones12

Activitats del CDE

o ens pensàvem pas el grupSkamot Magdala, que enstrobaríem, a finals d’agost

passat, a la trobada del ESWTR(Societat europea de dones per ala recerca teològica), compartintles ponències de teòlogues euro-pees i experimentant la comunióamb d’altres grups i companyesd’arreu d’Europa que també fan uncamí semblant a la tasca del Col·-lectiu de Dones en l’Església.

Perdoneu, ens presentem.Aquest Skamot Magdala –ho sa-bem, amb un nom força comba-tiu- va sorgir de l’embat que ensva provocar el II Sínode Europeude Dones a Bellaterra, l’any 2003.A algunes de les components, jaens coneixeu, perquè hem parti-cipat al Col·lectiu i en formempart, com ara la Judit Seubas, laCristina Monteys o la NeusForcano. D’altres, són amigues opersones interessades a fer refle-xió feminista dels textos bíblics ide les experiències que tenimcom a cristianes. A algunes mésdel grup les han conegudes lesparticipants del Col·lectiu quetambé van ser a Nàpols aquest

La trobada a Nàpols de la SocietatEuropea de Dones Teòlogues

Agost del 2007

agost passat. Són la CristinaCirujeda, la Judith Figuerola, laMarina Coca, la LurdesCasanovas...que ja es coneixiendel Moviment de CVX (Comunitatsde Vida Cristianes d’inspiració je-suítica). Aquest any ja en som 11, icom que ja fa tres cursos que ensreunim periòdicament, vam deci-dir enguany sumar-nos a la tro-bada de Nàpols, on hem tingut elplaer de compartir l’experiènciaamb companyes de Barcelona, deMadrid, de València i d’Andalusia.

La trobada, doncs, es va celebrarconcretament al poblet de VicoEquense, a l’esplèndida badia deNàpols, amb el Vesuvi com aimponent vigilant del pas deltemps. El record de Pompeia -queens feia imaginar la sorpresaamarga i inesperada de la mort enuna ciutat tan semblant a les nos-tres d’avui- ens va acompanyar alllarg dels dies en què reflexionà-vem plegades a l’auditori de l’ho-tel on ens reuníem 250 dones:sempre es constata la necessitatde seguir lluitant i aprofundint enla teologia feminista des de la base,per fer sentir la veu, l’experiència i

el punt de vista de les dones. Tal-ment com si tampoc no haguessinpassat gaires segles d’ençà del’erupció del Vesuvi.

Per a nosaltres va ser especial-ment emotiva la trobada ambElizabeth Schussler Fiorenza. Ha-víem estat seguint el seu mètoded’interpretació feminista, havíemllegit Pero ella dijo (Ed. Trotta) i te-níem interès a veure-la. Ens va sem-blar una persona entranyable, ensva animar molt a fer teologia desde l’experiència, des de la nostravisió, compartint punts de vista. Vaser una bona injecció de força pertreballar, enguany, el seu llibre Loscaminos de la sabiduría. Unaintroducción a la interpretación fe-minista de la Biblia, de Sal Terrae,publicat el 2004, perquè hi ha unaproposta de treball pràctic, ambpreguntes molt concretes, que ensestan ajudant a comprendre, a com-partir i a construir aquesta comu-nitat de vida, d’iguals, que ens agra-daria que tingués efectes en el nos-tre entorn més immediat però tam-bé social i eclesial.

Skamot MagdalaSkamot MagdalaSkamot MagdalaSkamot MagdalaSkamot Magdala

NNNNNCompartint Teologia.Compartint Teologia.Compartint Teologia.Compartint Teologia.Compartint Teologia.

Fineix el mónen aquest port.

Dolça és la mort.El son, pregon.

Tothom va al llocque correspon.El sol es pon.

La vida, un poc.

Poemes de l’Alquimista.JOSEP PALAU I FABRE

Paraules i Fets de Dones 13

vui estic molt contentperquè la meva germa-na em portarà al cine i

després em comprarà casta-nyes a la màquina de tren delsenyor Paco. Estic tan feliçque a classe se m’escapava elriure i en David m’ha pregun-tat què era el que em feia tan-ta gràcia i li he dit que res,perquè ningú no m’hauria en-tès. Jo ja sé que, de fet, quela teva germana et porti alcine no és res de l’altre món.Però és que vosaltres no sa-beu que la meva germana feiamolt de temps que no estavade bon humor, ni jugava ambmi i sempre, o feia una carade pal, o plorava, i havia can-viat tant que ja no semblavala meva germana. I a mi emfeia molta pena perquè, com

El 25 de novembre, el CDE de Girona va com-memorar aquest Dia contra la violència de gè-nere amb un acte molt creatiu: Un conte escrit

i explicat per M. Mercè Roca i un mural dirigitper Josep Perpiñà i Lluís Bosch Martí, en elsquals també hi van participar grans i mainada.

El nòvio de la meva germana

AAAAA que ens portem dotze anys,ella sempre m’ha cuidat moltbé, i quan els meus pares sur-ten i ens quedem sols em dei-xa mirar la tele fins molt tard,o sigui que era fantàstic de te-nir una germana així, que amés em portava a esperar elsReis, a Fires, a veure gegantsi a totes les coses divertidesque als papes els fa moltamandra d’anar.

Però tot això era abans, ja usho he dit. Perquè resulta quela meva germana es va posara sortir amb un noi que es diuMiquel, que va conèixer en uncurs d’anglès, i va començar acanviar i a estar sempre moltseriosa i de mal humor, i ja notenia ganes de jugar amb mi, ino reia, i sempre era com sitingués por d’alguna cosa, i

sempre estava pendent delmòbil per si ell la trucava. Per-què ell era molt pesat, i moltgelós, i sempre volia saber onera, i si no era on ell volia quefos s’enfadava i la renyavamolt.

Un dia va venir en Miquel acasa a buscar-la i la meva ger-mana va arribar una mica tard.Doncs ell li va començar a fermorros i a cridar-li que d’on ve-nia i amb qui estava, i ella lideia que era a la Biblioteca dela Universitat estudiant, peròno la deixava ni parlar, i li deiaque no s’ho creia, que potserestava amb un altre noi, i queja sabia que era una fresca, ique no li agradava que portésaquell jersei perquè era massacurt. I cada vegada cridavamés, i em vaig espantar tant,

Paraules i Fets de Dones14

perquè em semblava que li pe-garia, que em vaig amagar a lacuina. Al cap d’una mica vaigsentir que la meva germanaplorava i que ell li demanavaperdó i li deia que si li cridavaera perquè l’estimava molt ique per això estava molt gelós,i que volia que només fos seva,i que només visqués per ell,unes coses molt rares. Però jono m’ho crec pas, que l’estima-va, perquè els meus pares síque s’estimen i quan la mevamare arriba de treballar tard elmeu pare no li crida pas, al con-trari, l’espera de bon humor i lifa el sopar i la meva mare diu:quina truita més bona que t’hasortit! I li diu perquè estiguicontent, perquè les truites alpare li surten massa crues dedins, que semblen un moc.

I un altre dia vaig sentir queen Miquel deia a la meva ger-mana que no valia la pena queestudiés perquè, total, medici-na és molt difícil i segur queno seria una bona metgessa,perquè tot ho feia malament,i que no servia per res, i queell manava, i que ell sí que sa-bia fer les coses. I és clar, vantenir una altra bronca, sempretenien bronques, i la meva ger-mana es quedava molt tristaperò no li contestava perquèli tenia por. I jo no entenc perquè no l’engegava, si la mevagermana és molt intel·ligent iserà la millor metgessa delmón, i quan acabi la carreraens cuidarà a tots, primer a laiaia, que és la que es trobamés fatal, i diu que si no viu aGirona, per exemple, que vis-qui a Tarragona o a París, queli podem trucar a l’hora que si-gui si ens fa mal el coll o lapanxa.

I un dia vaig entrar sensetrucar a la seva habitació is’estava vestint i vaig veureque tenia un blau molt gros al

braç, un blau d’aquells que estornen grocs i liles. Apa!, livaig dir, com t’ho has fet,això?, i em va dir que s’haviadonat un cop anant amb lamoto de l’Ester i es va posarel jersei de seguida i em va de-manar que no ho digués alspapes. Però jo ja vaig saberque li ho havia fet el bèstiaaquell, i em van venir moltesganes de plorar.

I suposo que per fi la mevagermana devia pensar que jan’hi havia prou i que estava can-sada que aquell burro la trac-tés tan malament i la fes patir, iva ser molt llesta i molt valen-ta, i diumenge a l’hora de dinarens va dir que ella i en Miquelja no eren nòvios. Els papes esvan mirar i em sembla que es-taven contents perquè ja veientot el mal rotllo que hi havia. Ila iaia li va dir: “no et preocu-pis, maca, que ja en trobaràs unaltre”, però la mama li va dirque no calia córrer, que estudi-és i es divertís amb els amics iles amigues, que són molt ma-cos i que des que sortia amb enMiquel els tenia abandonats. Elpapa no va dir res però se’l veia

alleugerit.I aquesta setmana la meva

germana ha estat pansidaperò com si s’hagués tret unpes de sobre, i de mica en micaha anat tornant a ser la mevagermana d’abans. Ahir, perexemple, em va explicar comens funciona el cor, i vam aus-cultar el cor del gat, que bate-ga a cent per hora! I avui anemal cine a veure Ratatouille. Jo,quan sigui gran i tingui nòvia,la respectaré molt, tal com és,i la valoraré molt i l’estimarémolt i m’importarà molt el quepensi, i tot el que faci em sem-blarà molt important, i hi con-fiaré i no la forçaré a canviarper res. Això ens ho diu sem-pre el mestre, que ens explicaque els nens i les nenes somdiferents però som iguals, ique hem de respectar la lliber-tat de les persones, que no enshem d’imposar ni manar, i queningú no és propietat de nin-gú, i que tenir gelos no vol pasdir estimar. Ah, i sempre diuque la violència no porta mai,mai, enlloc. Espero que la pel·-lícula ens agradi. Estic tancontent!

Paraules i Fets de Dones 15

LA TEOLOGIA FEMINISTA EN LA HISTÒRIALA TEOLOGIA FEMINISTA EN LA HISTÒRIALA TEOLOGIA FEMINISTA EN LA HISTÒRIALA TEOLOGIA FEMINISTA EN LA HISTÒRIALA TEOLOGIA FEMINISTA EN LA HISTÒRIAEditorial Fragmenta

Intervenció de Miriam Díez BoschMiriam Díez BoschMiriam Díez BoschMiriam Díez BoschMiriam Díez Bosch en lapresentació del llibre de Teresa Forcades

Voldria iniciar amb algunes constatacions, formular algundesig i acabar amb una conclusió.

Estem probablement davant del primer intent articulaten català de glossar acadèmicament la teologia feminista,i això sol ja mereix tots els respectes.

Voldria constatar que la Teresa Forcades no és una donaque fa teologia sinó una dona que fa teologia feminista.

(...)No ho pot fer qualsevol. Cal una capacitat gran per sa-

ber-se mantenir dins la teologia tot usant les eines queofereix el feminisme. I no és gens fàcil si es vol ser honesti no es volen forçar els resultats. Aquest llibre se’n surt, imolt bé.

(...)El volum se situa aquí, dins aquest camp multicolor i

multiforme que anomenem teologia feminista, una teolo-gia que no és neutral, que és contextual i que no gaudeixde carta de ciutadania dins la teologia clàssica. Només calque fem una ullada als programes teològics de les facul-tats per adonar-nos que encara estem enrere.

(...)Tot i ser primordialment europeu en els seus exemples,

el llibre té el mèrit de no caure en l’autoreferencialitat con-fessada a la que ens tenen acostumades les grans teòleguesfeministes, de tall anglosaxó o germànic com la SchüsslerFiorenza, la Johnson, la Hampson, la Russell o la RadfordReuther, sinó que té pretensions més globals.

Aquesta introducció que ara publica Fragmenta no s’en-treté en descriure el paper de la dona dins l’Església. Vamolt més a les arrels culturals de la qüestió i descriu casosmolt interessants de dones que han fet esforços, fins i tottravestint-se, per assimilar-se a l’home. En aquest sentit elllibre és novelesc, ric en imatges, gairebé teatral en algunsmoments i per tant, altament digerible, una qualitat queno tots els teòlegs, com sabem, cultiven.

La teologia feminista en la història no s’inscriu en l’ano-menat nou feminisme, que tant agrada a l’àmbit eclesialcatòlic, sinó que es mou dins del feminisme de la igualtat iper tant dins d’una teologia feminista de la igualtat.

(...)Entre els temes esbossats voldria destacar:-la centralitat de l’experiència de les dones –praxi com a

mètode-la reinterpretació dels textos bíblics i de la tradició-el subjectivisme teològic vinculat a la teologia del cos-el llenguatge inclusiu i la seva repercussió en la litúrgia.

Desitjos:Desitjos:Desitjos:Desitjos:Desitjos:. Que aprofundeixi el sentit de què és avui la dona, des-

entrellant la qüestió del gènere i exposant els motius pelsquals l’Església prefereix parlar de sexe i no accepta que elgènere sigui una construcció cultural.

(...). També seria abellidor que valorés les diferències entre

la teologia feminista catòlica amb la de tall protestant, queella coneix bé.

. I també seria un altre desig que el llibre desvetllés undebat a llarg termini sobre el paper de Maria com a model(quan moltes dones s’identifiquen més amb Pere, amb elsseus dubtes i no amb Maria, un model més aviat impossi-ble pel que fa a la virginitat i maternitat al mateix temps).

Conclusió:La teologia feminista té molts plecs, com una túnica gre-

ga. Dins aquest peplos hi caben molts temes.Segons la meva perspectiva, el treball teològic de la

Teresa Forcades s’insereix en el plec de la igualtat.Degut al seu bagatge, l’autora demostra una gran natu-

ralitat per fusionar un seriós discurs teològic amb infor-macions tècniques com ara la invenció dels anticoncep-tius o descobertes biològiques rellevants pel que fa al sexeque ofereixen una línia realment innovadora en el campde la teologia feminista. Una línia que gosaria definir comuna nova tendència històrico-científica que es presentapotencialment molt fecunda.

(...)

Llibres

Em sembla bo recordar les persones que ens deixen,però que van estar actives en algun moment i que,gràcies a elles, som on som.

 Érem una bona munió de gent en el comiat de NúriaRoca i Junyent que ens va deixar a finals del mesd’agost:

“Estenc la mà i no hi ets. Però el misteri d’aquestateva absència se’m revela més dòcilment i tot del quepensava”, paraules de Martí Pol del seu recordatorique expressen molt bé els sentiments que em vanvenir al cap a redós d’aquesta mort. Vàrem col·laborarestretament en el Centre de Catequesi infantil de la

Recordatori Núria Roca

Comunitat de Sant Ildefons uns quants anys i,juntament amb tot l’equip vam anar teixint amistat icomplicitats. Tant és així que quan es va fundar elCDE ella va venir i hi va participar activament. Ambel seu cotxe va carregar llibres, va fer anades al’aeroport a buscar gent. També va ocupar-sed’arxivar retalls de premsa relacionats amb elsnostres temes i va forçar a trobar un acrònim persignificar la nostra associació, el CDE. Núria, t’agraïmtot el que vas fer per a totes nosaltres. Farem que lateva llavor perduri.

 Sefa AmellSefa AmellSefa AmellSefa AmellSefa Amell

Paraules i Fets de Dones16

Butlleta de subscripcióQuota anual 6

Nom i cognoms AdreçaPoblació D.P. Telèfon Correu electrònic

Tipus de subscripció anual per rebre Paraules i fets de Dones

A/. Domiciliació bancària

Nom del/la titular .............................................................................................Adreça .....................................................................................D.P. ............................Població .....................................................................................................................................Banc o Caixa ........................................................Entitat .........Control........Oficina..............Nº compte/llibreta ..................................

Us prego que fins a nova ordre carregueu al c/c o llibreta indicada els rebuts que us presentarà el Col·lectiu de Dones en l’Església, en concepte de subscripcióal Butlletí Paraules i fets de Dones.

B/. Podeu també enviar transferència a un dels dos Comptes corrents del CDE: Al número 2013 0121 48 0200449566 (Caixa de Catalunya) o bé alComptes corrents del CDE: Al número 2013 0121 48 0200449566 (Caixa de Catalunya) o bé alComptes corrents del CDE: Al número 2013 0121 48 0200449566 (Caixa de Catalunya) o bé alComptes corrents del CDE: Al número 2013 0121 48 0200449566 (Caixa de Catalunya) o bé alComptes corrents del CDE: Al número 2013 0121 48 0200449566 (Caixa de Catalunya) o bé alnúm. 3025 0001 12 1433303596 (Caixa d’núm. 3025 0001 12 1433303596 (Caixa d’núm. 3025 0001 12 1433303596 (Caixa d’núm. 3025 0001 12 1433303596 (Caixa d’núm. 3025 0001 12 1433303596 (Caixa d’EnginyersEnginyersEnginyersEnginyersEnginyers)))))

Signatura

Amb el suport de:

Regidoria de Serveis Personals

Generalitat de CatalunyaDirecció General d’Afers Religiosos

Generalitat de CatalunyaInstitut Català de la Dona

Casa fundada el 1886Casa fundada el 1886Casa fundada el 1886Casa fundada el 1886Casa fundada el 1886

Major de Sarrià, 57Tels. 93 204 17 91 - 93 203 07 14

Plaça de Sarrià, 12-13Tel. 93 203 04 73 - Fax 93 280 65 56

BARCELONA

Recordeu i reserveu-vos sempre:PRIMERS DILLUNS DE MES (18,30 h.)

Tema teològicTema teològicTema teològicTema teològicTema teològic

TERCERS DILLUNS DE MES (18,30 h.)Vida del Col·lectiuVida del Col·lectiuVida del Col·lectiuVida del Col·lectiuVida del Col·lectiu

TERCERS DIVENDRES DE MES (19,00 h.)Temps de pregàriaTemps de pregàriaTemps de pregàriaTemps de pregàriaTemps de pregària

Punts de Venda: LlibreriesClaretClaretClaretClaretClaret (Llúria, 5)

Pròleg Pròleg Pròleg Pròleg Pròleg (Dagueria, 13)

Col·lectiu de Dones en l’Església C/. Mare de Déu del Pilar, 15 pral. 08003 Barcelona - Tel. 93 319 23 42 - dones.esglesia@terra.es - www.cdonesesglesia.org