L’HISTÒRIA EVOLUTIVA DELS HOMÍNIDS L’origen dels homínids i l’hominització

Judith Garcia

23/03/1012

2

o hi ha cap dubte de que l’espècie humana està emparentada amb alguna

branca dels simis, ja que les característiques anatòmiques, embriològiques,

bioquímiques i genètiques de l’ésser humà són molt similars a les d’alguns

simis antropomorfs (simis amb la forma corporal similar a les persones).

No obstant, l’ésser humà és més intel·ligent pel fet de que el seu cervell és

relativament gran i que té una superfície (anomenada còrtex) gran, que cap dins del

crani gràcies als nombrosos replecs (anomenats circumval·lacions) que presenta.

L’origen dels homínids:

Segons un punt de vista zoològic, l’ésser humà és una espècie que pertany a l’ordre

dels primats (mamífers amb el polze anteposat) i al dels simis (primats amb el cervell

molt desenvolupat i aspecte de mico).

Els primats van aparèixer fa 65-55 milions d’anys a partir d’uns mamífers insectívors

que vivien als arbres i eren com un esquirol de grans. A partir dels simis primitius es

van originar les mones d’orificis nasals separats. En aquests primats, fa 30 milions

d’anys va començar la divergència evolutiva entre dues línies. Una que condueix els

simis amb morro i aspecte de gos, per exemple el babuí, i una altra que duu als simis

sense morro i cara semblant a la nostra (hominoïdeus).

La última branca es va partir en tres i va formar, d’una banda a les famílies dels

hilobàtids (gibons) i els pòngids (goril·la, ximpanzé i orangutan), que no tenen avanç

bípede i, d’una altra, a la dels homínids, que sí que en tenen.

Hi ha dos gèneres per distingir les restes d’homínids fòssils:

Australopithecus (no produïa instruments)

Homo (sí en produïa)

N

3

L’hominització:

L’hominització és el procés pel qual els primats superiors van adquirir les

característiques físiques humanes, és a dir, les del gènere Homo. Va consistir en un

procés complex, amb uns límits poc precisos, ja que el registre fòssil és incomplet. És

dificultós precisar en quin moment es va iniciar la intel·ligència racional, veritablement

humana que distingeix l’ésser humà de qualsevol altra espècie animal. Aquest va ser

un salt evolutiu molt gran.

El gènere Homo va aparèixer gràcies als mateixos processos biològics pels quals han

aparegut tots els éssers vius (mutacions, recombinacions genètiques, selecció natural,

etc).

Els canvis necessaris per a l’aparició de l’home més importants, són:

EVOLUCIÓ DELS PRIMATS

4

o Bipedisme. L’avanç bípede va comportar una especialització de les

extremitats. Les anteriors van quedar lliures, es va produir l’allargament dels

dits i l’oposició del polze, gràcies a això van guanyar mobilitat i precisió. La mà

es va convertir en un òrgan prènsil molt perfecte, que els va permetre

manipular objectes i utilitzar-los com a instruments, entre altres coses. Les

extremitats posteriors es van especialitzar en la locomoció.

o Augment de la capacitat cranial. Aquest augment va implicar un

desenvolupament més gran del cervell, especialment de l’escorça cerebral, que

és on es localitzen la memòria, la intel·ligència i les activitats superiors que fan

que l’espècie humana es diferenciï de la resta dels éssers vius.

Relacionat amb l’evolució del crani, també cal destacar la disminució del

prognatisme (la prominència de la mandíbula inferior) i de la dentadura (ja que

algunes de les seves funcions van ser substituïdes per les mans.

Una intel·ligència superior va permetre a l’ésser humà passar de manipulador a

constructor d’objectes adequats a les seves futures necessitats.

o Aparició del llenguatge. El llenguatge va permetre transmetre i acumular

informació per una via suplementària a la dels gens: la via cultural.

Des d’aquell moment, l’evolució cultural i biològica va anar adquirint més

importància i va influir en el desenvolupament de les poblacions humanes i no

humanes.

La cultura que van desenvolupar els homínids és com una estratègia evolutiva

basada en la modificació de l’entorn per adaptar-lo a les seves necessitats i

poder sobreviure.

5

Exemples de cranis dels diferents homínids que van existir

Australopithecus. Les restes més

antigues son d’A. anamensis, de fa

4,2 m.a., i les d’A. africanus, de fa

3,5 m.a. El seu aspecte, era el d’un

ximpanzé capaç de caminar dret. No

feia instruments. La seva capaçitat

cranial era de 300-540 . Totes

les seves restes s’han trobat a

l’Àfrica.

Homo habilis. Va ser la primera

espècie del gènere Homo. Va

viure des de fa 1,4 m.a. Tenia

poca alçada (menys de 1,30 m) i

la seva capaçitat cranial era de

520 a 750 . Tenia marxa

bípeda i fabricava instruments de

pedra. Al igual que

l’Australopithecus, només va

viure a l’Àfrica.

Homo erectus. Va aparèixer fa

uns 1,8 m.a. Tenía una capacitat

cranial de 800 a 1300 .

Fabricava eines d’os i pedra.

Fonamentalment era caçador.

Coneixia la utilització del foc. Va

aparèixer a l’Àfrica i es va

estendre per Europe i tot Àsia.

Homo sapiens neanderthalensis. Va

aparèixer fa 130.000 anys i es va

extingir fa 30.000. Era una mica més

baix que l’H. sapiens sapiens però més

robust. El seu crani tenia una capacitat

de 1.500 i estava allargat cap

enrere. Era recol·lector i caçador.

Enterrava els seus morts. La majoría

va viure a Europa i va superar l’última

glaciació.

6

Homo sapiens sapiens. És

l’home actual. Va aparèixer a

l’Àfrica fa 130.000 anys. Es va

estendre per Àsia fa 60.000

anys i va arribar a Europa fa

40.000 anys. El seu crani té

una capacitat superior a 1.100

i no està allargat cap

enrere.