FFRRAANNCCIISSCCOO GGOONNZZÁÁLLEEZZ

LLEEDDEESSMMAA

HHiissttoorriiaa ddee mmiiss ccaalllleess DDiimmaarrttss ,, 2277 dd’’ooccttuubbrree aa lleess 1199..0000hh

MÉNDEZ, UNA PINZELLADASSSS SSSSSSSSSSSSSSSSSSSSSSSSSSSSSSSS

Novel·la darrera novel·la González Ledesma ha fet gran el nom d’un dels seus

personatges, l’Inspector Méndez. Aquest inspector va sorgir al 1983 després de que

altres detectius com ara Pepe Carvalho creat per Manuel Vázquez Montalbán es fessin

famosos.

L’Inspector Méndez és un personatge intel·ligent, audaç, lector compulsiu i amant

del conyac. És escèptic i creu més en la llei del carrer que en la dels tribunals. Va

començar les seves aventures utilitzant mètodes franquistes i poc a poc es va anar

democratitzant. És comprensiu amb l’indefens i per sobre de tot creu en la llibertat, la

justícia i la pietat. A través d’ell podem conèixer amb una mirada crítica les zones més

grises i obscures de la realitat social de la Barcelona d’aquell temps com eren el Barri

Xinès i el Paral·lel.

En els darrers anys González Ledesma ha publicat un parell de novel·les, Méndez

(2006) i Una novela de barrio (2007), en les que Ricardo Méndez, el vell i cansat

inspector continua treballant als carrers de Barcelona i ens mostra la seva perspectiva

de la justícia a l’España moderna. En la seva forma particular d’actuar, Méndez es

caracteritza pel seu costat humà i per deixar fugir tants delinqüents com aconsegueix

detenir.

ALTRES OBRES QUE POTS TROBAR DE L’AUTOR A BIBLIOTECA BELLVITGESSS:

Una novela de barrio No hay que morir dos veces

Sombras viejas Las calles de nuestros padres

El Baix Penedès

BIBLIOTECA BELLVITGE

Plaça de la Cultura, s/n 08907 L’Hospitalet

Tel. 93 264 15 72

Correu electrònic: b.hospitalet.b@diba.es

L’AUTORWWWWWWWWWWWWWWWWWWWWWWWWWWWWWWWW L’OBRA L’OBRASSSSSSSSSSSSSSSSSSSSSSSSSSSSSSSSSSSSSSSSSSSSSSSSSSSSSSSSS

Francisco González Ledesma (1927) va néixer a Barcelona al barri del Poble Sec.

Periodista, guionista i novel·lista especialitzat en el gènere policíac, és considerat un

dels principals impulsors de la novel·la negra de tall social a Espanya. Amb quinze anys

comença a redactar guions d’històries de superherois (El inspector Dan, Doctor Niebla,

etc.). Aquesta feina li permet pagar-se la carrera de dret que finalitza al 1950. A partir

d’aquest moment combina la creació literària amb la feina al despatx d’un advocat i

inicia els estudis de periodisme. La feina d’advocat li reporta moltes satisfaccions però el

règim polític que aplica una justícia bastant parcial acabarà amb la seva vocació jurista.

Al 1948 guanya el Premio Internacional de Novela amb Sombras viejas que no

serà publicada per la censura franquista, fet que es torna a repetir amb Los Napoleones

(1977). Entra a treballar a l’editorial Bruguera on comença una carrera prolífica de

quinze anys escrivint novel·les populars d’acció, oest i policíaques amb les que amenitza

l’oci dels treballadors. Abandona l’advocacia i es dedica al periodisme on desprès dels

seus inicis en el Correo Catalán arriba a la Vanguardia.

A Expediente Barcelona (1983) apareix per primera vegada l’inspector Ricardo Méndez,

personatge emblemàtic que protagonitzarà una sèrie de novel·les i que juntament amb

Historia de mis calles és un relat autobiogràfic on l’autor

repassa tota la seva vida i on els veritables protagonistes

són els carrers de Barcelona.

Comença, com és lògic, explicant la seva infància al barri

de Poble Sec. Ens narra les seves vivències infantils amb la seva

família i els veïns de l’escala on vivien. Parla de les seves dues

mares (Glòria i la seva tieta Victòria) i dels seus dos pares

(Francisco i el seu tiet Austregesilio). Ho fa sempre amb un gran

sentit de l’humor i amb molta passió.

Al barri obrer on vivien “la pobreza era la hermana mayor” i com l’autor descriu

“los niños no llevaban zapatos y nunca comían postre, porque era para el padre”.

Explica l’emocionant supervivència en temps de guerra i com la ciutat de

Barcelona va passar a mans dels “altres” a partir del 27 de gener del 1939. Llavors

segons ell, van arribar els nous rics sense escrúpols, falangistes, aprofitats i mercaders

de la fam.

Llegim amb humor com no va poder accedir a la carrera militar per que havia de

pagar 6.000 ptes. que no tenia i per això va decidir estudiar dret.

La seva època a l’Editorial Bruguera on exercia d’advocat de la casa i de la família

no és menys interessant. Com tampoc ho és el llarg temps que va treballar per la

Vanguardia com a periodista.

Un capítol molt interessant és en el que explica la seva vivència amb el Premi

Planeta. Segons Ledesma aquest premi és una atrocitat ja que un mateix jurat no es

pot llegir 400 obres i valorar-les en tant poc temps. I a més, fa afortunades a 1 o 2

persones, però les altres 398 no volen altra cosa que morir per la derrota.

En un dels darrers capítols fa una menció especial a Ricardo Méndez, el seu

personatge més conegut, un policia dels barris baixos on l’autor vivia de petit.

Durant tota la biografia l’autor demana

disculpes insistentment per parlar “tan sols”

de la seva vida. Com si aquesta no fos

suficientment interessant per ser llegida.

la ciutat de Barcelona es converteixen en el nexe central de tota l’obra de Ledesma.

Las calles de nuestros padres (1984) consagra a l’inspector Méndez, un vell policia

a prop de la jubilació i coneixedor de les misèries que hi ha als carrers de Barcelona.

Altres títols de la sèrie Méndez són Crónica sentimental en rojo (1984) amb la que

guanya el Premi Planeta, Historia de Dios en una esquina (1991), Pecado o algo parecido

(2002), Méndez (2006), Una novela de barrio (2007) i la darrera novel·la No hay que

morir dos veces (2009). Independentment d’ aquesta sèrie, Ledesma escriu altres obres

de gènere negre com 42 Kilómetros de Compasión (1986), Cine soledad (1993) i

Tiempo de venganza (2003). L’autor sota el pseudònim Enrique Moriel ha escrit La

Ciudad sin tiempo (2007) on s’endinsa en una trama histórica a la ciutat de Barcelona i

El candidato de Dios (2008) que rebel·la el costat més obscur de les eleccions

americanes. Amb Historia de mis calles (2006) l’autor narra la seva memòria personal

com a testimoni de la vida d’una ciutat al llarg de gairebé un segle.

Francisco González Ledesma ha obtingut diversos premis literaris així com

reconeixements en relació amb seva tasca com advocat i periodista.