HISPÀNIA ROMANA

EIX CRONOLÒGIC

ELS POBLES PREROMANS

Celtes i ibersEls pobles colonitzadors

ELS POBLES COLONITZADORS

FENICIS, GRECS I CARTAGINESOS

. Van fundar colònies a les costes de l’est i sud peninsular.

. Van obrir mines per extreure metalls (or, argent, coure i estany).

. Van comerciar amb els ibers.

. Van aportar als habitants de la península un gran nombre de coneixements: l’escriptura, l’ús de la moneda, la producció de la ceràmica al forn, tècniques per elaborar oli i vi, etc.

. Els fenicis van fundar Gadir (Cadis) i Malaca (Màlaga).

. Els grecs van fundar Rhode, Emporion, Hemeroskopeion, Mainake...

. Els cartaginesos van fundar Ebusus (Eivissa) i Cartago Nova (Cartagena).

CELTES I IBERS

ELS IBERS

Habitaven les terres de l’est i del sud peninsular.Mantenien intercanvis comercials amb grecs, fenicis i cartaginesos, per tant van rebre moltes influències d’aquests pobles colonitzadors.

Les seves cases eren rectangulars.

ELS IBERS. Vivien de l’agricultura: cereals, llegums, vinya i oliveres.

. També es dedicaven a la ramaderia de cabres i ovelles.

. Coneixien els metalls.

. Elaboraven teixits i ceràmica.

. Tenien moneda i comerciaven amb altres pobles.

. Tenien escriptura pròpia.

. Eren governats per reis.

ELS CELTES . Habitaven el centre, oest i nord de la península.

. Vivien en poblats i cases de forma circular.

. Eren nòmades.

ELS CELTES

. Es dedicaven sobretot a la ramaderia.

. Coneixien els metalls.

. Fabricaven eines i armes de ferro i bronze.

. Elaboraven ceràmica i teixits de llana .

. No tenien moneda i comerciaven poc amb altres pobles.

. No tenien escriptura.

. Eren guerrers i feien de mercenaris.

LA CONQUESTA D’ HISPÀNIA

• Les guerres entre Roma i Cartago pel domini del Mediterrani occidental van tenir com a escenari la península Ibèrica.

• Els cartaginesos van dominar el sud-est peninsular. Cartago Nova (Cartagena) va ser la capital. D’allí van marxar amb un exèrcit a conquerir Roma i, pel camí, van atacar la ciutat de Sagunt, aliada dels romans.

• És així com es va iniciar la segona guerra púnica: els romans van desembarcar a Empúries amb l’objectiu de venjar la presa de Sagunt i de tallar el contacte entre Anníbal i les seves bases.

• La conquesta d’Hispània es va allargar durant dos-cents anys (218 aC a 19 aC). Hi podem distingir quatre fases.

PRIMERA FASE

Les lluites entre romans i

cartaginesos van durar

dotze anys.

SEGONA FASE

Els romans

van aconseguir dominar

tota la costa mediterrània,

on van trobar una escassa

resistència dels ibers.

TERCERA FASE

Els romans es van

enfrontar als pobles

de la Meseta

(lusitans, arevacs i vacceus)

que van oposar més

resistència que els ibers.

QUARTA FASE

Es van sotmetre les tribus

de galaics, càntabres,

àsturs i vascons.

LES PROVÍNCIES D’ HISPÀNIA

LES CIUTATS D’ HISPÀNIA

LES CALÇADES D’ HISPÀNIA

LA RIQUESA D’ HISPÀNIA

HISPÀNIA EN ELS TEXTOS ANTICS

Hispània és, de veritat, en part pobra però allà on és fèrtil produeix

abundantment cereals, oli, vi, cavalls i metalls de tota mena, en la qual

cosa la Gàl·lia li va al mateix nivell; però Hispània la guanya per l'espart de

les seves regions desèrtiques, per la pedra especular, per la bellesa dels

seus colorants, pel seu ànim en el treball, pels seus forts esclaus, per la

resistència dels seus homes i per seu cor vehement. [...] Gairebé tot

Hispània és abundant en jaciments de plom, ferro, coure, plata i or.

PLINI, segle I d.C.

HISPÀNIA EN ELS TEXTOS ANTICS

Hispania está envuelta por el mar en todas sus partes, a excepción del

lado que limita con Galia; en esta zona es muy estrecha, pero se va

ensanchando poco a poco hacia nuestro mar (Mediterráneo) y el

Océano, según avanza hacia el occidente, donde alcanza su mayor

anchura. Es abundante en hombres, caballos, hierro, plomo, cobre,

plata y oro, y es tan fértil que, incluso en aquellos lugares donde la falta

de agua la hace estéril y pobre, produce, sin embargo, lino y esparto.

Mela, Chorographia II,6,86-88

Les grans extensions de terres (latifundis) eren propietat dels patricis.

La casa de camp s’anomenava vil·la.

Les terres eren treballades per esclaus. S’hi produïa blat, oli i vi.

MONUMENTS D’ HISPÀNIA

TEATRE I AMFITEATRE DE SEGÒBRIGA

MURALLES DE LUGO

TEMPLE DE MÈRIDA

TEATRE DE MÈRIDA

AMFITEATRE D’ITÀLICA

PONT D’ ALCÀNTARA, CÀCERES

ARC DE MEDINACELI

AQÜEDUCTE DE SEGÒVIA