Hispania Romana -I-

93
HISPANIA ROMANA -I-

description

Colonización de Hispania por parte de Roma. Ciudades y monumentos: Emporiae, Barcino, Tarraco, Emerita Augusta. (En catalán)

Transcript of Hispania Romana -I-

Page 1: Hispania Romana -I-

HISPANIA ROMANA-I-

HISPANIA ROMANA-I-

Page 2: Hispania Romana -I-
Page 3: Hispania Romana -I-

Habitants pre-romans d’Hispània

Page 4: Hispania Romana -I-

Etapes de la conquesta d’Hispània per Roma

Page 5: Hispania Romana -I-

Divisió territorial d’Hispània (Alt Imperi)

Page 6: Hispania Romana -I-

Hispània en el Baix Imperi

Page 7: Hispania Romana -I-

Vies romanes a la Península Ibèrica

Page 8: Hispania Romana -I-

ALGUNES CIUTATS

ROMANES

ALGUNES CIUTATS

ROMANES

Page 9: Hispania Romana -I-

EMPORIAE

Page 10: Hispania Romana -I-

L'any 218 aC, amb motiu de la Segona Guerra Púnica, un exèrcit romà comandat per Cneu Corneli Escipió desembarcà al port d'Empúries amb l'objectiu de tancar el pas per terra a les tropes cartagineses.

S'iniciava així el procés que portaria a la romanització de la península Ibèrica. El 195 aC, Marc Porci Cató instal·là un campament militar a Empúries que fou l'embrió d'una nova ciutat (ciutat romana), creada a principis del segle I aC.

Page 11: Hispania Romana -I-

En època de l'emperador August, les ciutats grega i romana es van unir físicament i jurídica sota el nom de Municipium Emporiae (darrer quart del s. I aC). Mentres que Gerunda (Girona), Barcino (Barcelona), Tarraco (Tarragona) i altres ciutats romanes de la Península adquirien cada cop més importància, Emporiae la perdia progressivament.

A la segona meitat del s. III dC, tota la ciutat romana i el sector de la Neàpolis eren ja abandonats, i la població es va concentrar a Sant Martí d'Empúries. Aquesta ciutat fou seu episcopal durant tota l'Antiguitat Tardana i els seus habitants utilitzaven com a cementiri l'àrea nord de la Neàpolis.

Page 12: Hispania Romana -I-

En blanc, zona excavada de la ciutat romana

Page 13: Hispania Romana -I-

La ciutat romana

Page 15: Hispania Romana -I-

Atrium DOMVS 1

Page 16: Hispania Romana -I-

Mosaics DOMVS 1

Page 17: Hispania Romana -I-
Page 18: Hispania Romana -I-
Page 19: Hispania Romana -I-

Peristil DOMVS 1

Page 20: Hispania Romana -I-
Page 22: Hispania Romana -I-

Fòrum

Page 23: Hispania Romana -I-
Page 24: Hispania Romana -I-
Page 26: Hispania Romana -I-

Termes públiques

Page 27: Hispania Romana -I-
Page 28: Hispania Romana -I-

Muralla

Page 29: Hispania Romana -I-

Porta de la muralla

Page 31: Hispania Romana -I-
Page 32: Hispania Romana -I-

Amfiteatre

Page 33: Hispania Romana -I-

Moll del port

Page 34: Hispania Romana -I-

BARCINO

Page 35: Hispania Romana -I-
Page 36: Hispania Romana -I-

Temple

Barcino va ser fundada entre els anys 15 i 10 a.C., com a consecuència de les reformes territorials i administratives ordenades per August.

El seu nom sencer era el de Colonia Iulia Augusta Faventia Paterna Barcino.

El lloc triat va ser l’anomenat Mons Taber, una petita elevació, propera al mar i de fàcil defensa.

Una branca de la Via Augusta permetia arribar fins Barcino.

Page 37: Hispania Romana -I-
Page 38: Hispania Romana -I-

Muralla

Page 41: Hispania Romana -I-

Porta muralla

Page 42: Hispania Romana -I-

TARRACO

Page 43: Hispania Romana -I-
Page 44: Hispania Romana -I-

L'any 218 aC, amb motiu de la II Guerra Púnica entre romans i cartaginesos, l'exèrcit romà a les ordres de Cneu Cornel.li Escipió desembarcà a Empúries, colònia grega aliada de Roma. Immediatament es fundà Tarraco, com a principal base d'hivernada dels exèrcits romans a Hispània, iniciant un llarg i complex procés d'incorporació de les terres peninsulars al nou ordre polític, cultural i econòmic de la romanitat, en el qual Tarraco va jugar en tot moment un paper fonamental.

A la segona meitat del s. I aC se li va concedir l'estatut de colònia de dret romà, prenent la denominació de Colonia Iulia Vrbs Triumphalis Tarraco.

Page 45: Hispania Romana -I-

L'any 27 aC li va ser concedida la capitalitat de la província Tarraconense, dins de la nova organització provincial, propiciada per August. Aquest va residir a Tàrraco durant dos anys, seguint les operacions militars que portava a terme a la cornisa cantàbrica.

S'inicià aleshores l'aplicació d'un programa dirigit a dotar la colònia d'un alt nivell urbanístic i monumental, d'acord amb la importància i significació de la ciutat.

Page 46: Hispania Romana -I-

Circ

Page 47: Hispania Romana -I-
Page 48: Hispania Romana -I-

Volta del circ

Page 49: Hispania Romana -I-
Page 50: Hispania Romana -I-

Amfiteatre

Page 51: Hispania Romana -I-

Muralla

Page 52: Hispania Romana -I-
Page 53: Hispania Romana -I-
Page 54: Hispania Romana -I-
Page 55: Hispania Romana -I-
Page 56: Hispania Romana -I-

Pretori

Page 57: Hispania Romana -I-

Fòrum local

Page 58: Hispania Romana -I-
Page 59: Hispania Romana -I-
Page 60: Hispania Romana -I-

Necròpolis paleocristiana

Page 61: Hispania Romana -I-

Mosaic de Medusa

Page 62: Hispania Romana -I-

Arc de Berà

Page 63: Hispania Romana -I-

Aqüeducte

Page 64: Hispania Romana -I-
Page 66: Hispania Romana -I-

Vil.la i mausoleu de Centcelles

Page 67: Hispania Romana -I-

 Les parets i la cúpula del mausoleu foren decorades amb pintures murals i mosaics. Aquests es divideixen en 4 franges decoratives en les quals es representa: una escena bíblica, 4 escenes amb persones entronitzades separades per les quatre estacions, i dues figures no identificades en el zénit.S’ha interpretat como a mausoleu de Constant, fill de Constantí, mort el 350. Altres investigadors parlen de la tomba d’un bisbe o d’un membre de l’aristocràcia local.

Va ser fundada en el segle II-I a.C., però el moment de màxim esplendor va ser en el siglo IV, en el qual s’inicià la construcció d’una nova planta rectangular allargada amb sales de representació i un complex termal.

Aquestes construccions no es van utilitzar més tard per la finalitat original.

Algunes estances del sector termal s’utilitzaren com a tallers de mosaic mentres que les sales de representació es convertiren en mausoleu

Page 68: Hispania Romana -I-
Page 70: Hispania Romana -I-

Pedrera del Mèdol

Page 71: Hispania Romana -I-

EMERITA AVGUSTA

Page 72: Hispania Romana -I-

L‘any 25 a.C. és la data més certa per la fundació de la Colonia Augusta Emerita, després de la conquesta de Lancia pels romans en la guerra contra càntabres i asturs, per instal.lar-hi els legionaris veterans.

El legatus Publi Carisi realitzà la fundació  per ordre d’Octavi August.L’any 16-15 a.C. s’inaugura el Teatre, donat al poble per Marc Agripa per tal de commemorar la creació de la província de Lusitania.

Augusta Emerita és designada capital de la nova província, i per aquesta raó es porten a terme grans obres d’arrantjament i planificació urbanística seguint el model de Roma.

Page 73: Hispania Romana -I-

Teatre i amfiteatre

Page 74: Hispania Romana -I-

Amfiteatre

L’any 8 a.C. s’inaugura part de l’edifici de l’Amfiteatre. En una inscripció de granit de les seves parets, es pot llegir:

Page 75: Hispania Romana -I-

 “L’emperador August, fill del Diví Cèsar, Pontífice Màxim, Cònsol per onzena vegada, emperador per catorzena, exercint la potestat tribunícia per setzena”.

Page 76: Hispania Romana -I-

Teatre

Page 77: Hispania Romana -I-

Cavea del teatre

Page 78: Hispania Romana -I-

Circ

Durant el s. I d.C. es porten a terme obres d’acabament i urbanització del Fòrum, de l’Amfiteatre i del Circ

Page 79: Hispania Romana -I-
Page 80: Hispania Romana -I-

Pont

Page 81: Hispania Romana -I-
Page 82: Hispania Romana -I-

Aqüeducte de ‘Los Milagros’

Page 83: Hispania Romana -I-
Page 84: Hispania Romana -I-

Aqüeducte de ‘San Lázaro’

Page 85: Hispania Romana -I-

Temple de Diana

Page 86: Hispania Romana -I-

Casa del Teatre

Page 87: Hispania Romana -I-
Page 88: Hispania Romana -I-

Casa del Mitreo

Page 89: Hispania Romana -I-

Arc de Trajà

Page 90: Hispania Romana -I-

Fòrum

Page 91: Hispania Romana -I-

Fòrum(caps de Medusa i Júpiter)

Page 92: Hispania Romana -I-

Embassament de Cornalvo

Page 93: Hispania Romana -I-

Embassament de Proserpina