Capítol de “Tinc un/a alumne/a sord/a a l’aula” Carles Llombart Elias

Ser sord no suposa només sentir menys Sensació acústica versus comprensió de la paraula

No hi ha una manera unívoca d’elaborar un “llistat” d’implicacions de la sordesa perquè socialment i educativament existeixen dues conceptualitzacions en relació a ella. Els dos paradigmes són coneguts habitualment amb el nom de “enfocament mèdic” per una banda, i “enfocament sociocultural” per l’altra.

En tot cas, si bé es pot respondre de maneres diferents a la pregunta “¿Què és ser sord?”, el fet objectiu de l’afectació de la capacitat auditiva té unes repercussions directes en el procés d’aprenentatge i en la comprensió de la llengua parlada. En aquest capítol es comentaran les implicacions de la sordesa que són

conseqüència dels aspectes psicoacústics que li són inherents.

La capacitat de percepció auditiva de les persones sordes és diversa La localització de la sordesa (orella mitjana o orella interna), l’edat d’aparició (prelocutiva o postlocutiva) i el grau de pèrdua auditiva fan que les repercussions en la percepció de la parla siguin totalment diferents:

Les pèrdues de transmissió acostumen a ser lleugeres o moderades, i a més es tradueixen sobretot en una disminució del volum d’audició que no compromet gaire la intel·ligibilitat. A vegades el nen/a passa per distret/a o poc atent/a a l’aula quan en realitat és que no hi sent prou bé. Tot i que aquest alumnat pot requerir atenció logopèdica –possiblement temporal- per corregir dislàlies i altres aspectes de producció oral, no està amenaçat el procés de desenvolupament del llenguatge ni de la parla.

Les pèrdues neurosensorials, però, no afecten només el volum de l’audició sinó també la intel·ligibilitat dels missatges que rep la persona per la via auditiva. Si la sordesa és postlocutiva les dificultats seran molt menors perquè, en el moment d’adquirir-la el llenguatge ja estava desenvolupat i la llengua o llengües orals ja estaven assolides. En canvi si la sordesa és prelocutiva les dificultats per apropiar-se d’una llengua oral seran més grans perquè caldrà fer-ho afrontant el handicap de no poder comptar amb la plena funcionalitat auditiva. Lògicament les conseqüències són molt diferents segons si es tracta d’una hipoacúsia lleu o moderada o d’una sordesa pregona, i fins i tot en aquest últim cas és molt diferent tenir restes auditives en tota la gamma de freqüències que no sentir més enllà dels 500 o 1.000 Hz, posis per cas. En el cas d’una hipoacúsia lleu les repercussions també són lleus, però a mesura que la pèrdua auditiva es va fent més gran, la intel·ligibilitat, la capacitat d’entendre allò que s’escolta, va quedant progressivament més compromesa. En la taula que segueix s’expressen, a tall indicatiu, els possibles efectes relacionats amb els aspectes comunicatius, segons els diversos graus de pèrdua auditiva:

Grau de sordesa Possibles efectes

DAM 1r grau (de 41 a 55 dB)

Es sent la parla conversacional si s’està molt a prop de qui parla. Sense amplificació es pot perdre una part important de la conversa. Possibles dificultats d’aprenentatge i de parla.

DAM 2n grau (de 56 a 70 dB)

La conversa s’ha de realitzar amb la veu molt alta per poder-la percebre sense l’ús d’audiòfons. No es pot captar gairebé la informació en les condicions típiques de conversa. Tot i amb amplificació es poden experimentar dificultats en entorns comunicatius tals com grups nombrosos. Són previsibles retards en la llengua oral, mancances d’intel·ligibilitat de la parla i possible disfunció de l’aprenentatge escolar sense intervenció especialitzada ni amplificació.

DAS (severa) (de 71 a 90 dB)

Si la sordesa és prelocutiva és probable que la llengua oral no es desenvolupi espontàniament o es retardi significativament. Disfunció de l’aprenentatge escolar. Sense amplificació només es senten veus fortes poc definides i crits,... És probable que la persona depengui de la vista per a la comunicació.

DAP (pregona) (més de 90 dB)

Si la sordesa és prelocutiva, es molt probable que la llengua oral i la parla no es desenvolupin espontàniament. Disfunció de l’aprenentatge escolar. Sense amplificació no es pot percebre la parla ni entendre allò que es diu. És molt probable que la persona depengui de la vista per a la comunicació.

Consultar les dues perspectives (No disponible en la versió impresa)

Capítol de “Tinc un/a alumne/a sord/a a l’aula” Carles Llombart Elias

Intel·ligibilitat de la paraula en les sordeses importants Si en un gràfic dels que s’usen per registrar els audiogrames es situen tots els fonemes de la parla ateses les seves freqüències respectives i la intensitat que correspon a una conversa normal, el conjunt de tots ells es distribuiran ocupant la superfície de color blau de la imatge de l’esquerra. Aquesta figura allargada es coneix com “speech banana” perquè tot el què és “parlable” és aquí dins i perquè recorda la forma d’un plàtan. De l’observació d’aquesta àrea és pot comprovar que una conversa a volum normal no serà prou audible per una persona amb una sordesa important com la registrada per la corba vermella ja que, en aquest cas, les freqüències agudes estan per sota del llindar inferior del “speech banana”. Això significa que la persona afectada no escoltarà o no sentirà bé els components aguts de la parla.

Posis per exemple el cas del fonema /s/: L’anàlisi espectrogràfic d’una /s/ revela que hi ha energia sonora en la zona de greus fins als 500 Hz i també en la zona d'aguts des dels 2.000 Hz fins més enllà dels 4.000 Hz. (Energia representada en el gràfic de la dreta amb ratlles blaves i verdes). Es pot deduir, doncs, que una persona (com la de la corba audiomètrica vermella) que té conservades acceptablement les freqüències greus però no les agudes no podrà percebre la /s/ de la mateixa manera que una persona oient perquè els components aguts que inclou aquest fonema no els pot sentir o els sent -comparativament amb les freqüències greus- a una intensitat més baixa. A la pràctica això significa que sentirà la /s/ com un mena d’esbufec, com un so indefinit que cap persona oient no identificaria amb una /s/. Aquesta distorsió, o desfiguració, repercuteix en tots els fonemes, que són més o menys intel·ligibles per cada persona segons com siguin les característiques de la seva pèrdua auditiva. Moltes persones sordes hi senten menys per la zona dels aguts que per la dels greus. Això és desfavorable perquè precisament en les freqüències agudes descansa la intel·ligibilitat de les paraules, mentre que en les freqüències greus descansen els aspectes prosòdics (ritme, entonació,...). Per això en el seu cas molts fonemes es senten desfigurats i no es perceben prou diferenciats els uns dels altres com per distingir-los. Aquesta manca de definició és precisament la que emmascara la comprensió. Es poden il·lustrar aquestes consideracions amb alguns exemples. Vegi’s a continuació un típic exemple que utilitzava el lingüista croat Petar Guberina (1913-2005) amb el fonema /i/:

Espectre superior: El fonema /i/ té un primer formant (centre d’una àrea de freqüències on s’acumula més energia sonora) al voltant dels 320 Hz (zona vermella), i un segon formant molt més agut (zona blava)

EEssccoollttaarr llaa //ii//

sseennssee ffiillttrraarr

Espectre del mig: Per imitar la sordesa d’una persona que no senti les freqüències agudes cal filtrar-les (suprimir-les). Si es fa això es pot comprovar llavors que la /i/ es sent com una mena de /u/

EEssccoollttaarr llaa //ii//

ffiillttrraaddaa

Espectre inferior: Això és degut a què la /u/ també té, com la /i/, un primer formant greu al voltant dels 320 Hz, però no té cap segon formant agut. Per aquest motiu una /i/ sense aguts es percep com una /u/.

Audicions no disponibles en la versió impresa

Capítol de “Tinc un/a alumne/a sord/a a l’aula” Carles Llombart Elias

Considerar els fonemes isoladament, un a un, no deixa de ser un experiment de laboratori. La parla, la vida real, està feta de paraules i frases. Si es realitza l’anàlisi espectral de qualsevol paraula o frase es pot comprovar que hi ha energia sonora, repartida més o menys aleatòriament, al llarg de tota la gamma de freqüències. ¿Què significa “escoltar” per algú amb una pèrdua auditiva important, sobretot si té una corba auditiva descendent cap els aguts? Doncs significa sentir la veu de les persones desfigurada i amb poca definició. És important assenyalar que els audiòfons i els implants coclears augmenten el volum de so i corregeixen la corba d’audició per facilitar la intel·ligibilitat. Però facilitar no implica necessàriament garantir. Les ajudes auditives “no tornen oients als sords”. La situació quotidiana de l’alumnat sord a l’escola és la d’haver d’estar en disposició d’escoltar –i d’entendre- les explicacions orals dels seus mestres sense gaudir de les mateixes condicions que els seus companys oïdors. És un repte difícil i estressant, com es pot apreciar en l’exemple didàctic del vídeo:

Veu filtrada simulant què sentiria un/a alumne/a amb sordesa neurosensorial

important progressiva cap a les freqüències agudes

Això és el que realment diu la mestra. (Veu sense filtrar)

Vídeos no disponibles en la versió impresa

Els elements prosòdics (ritme, entonació,..) de la parla requereixen molt més de les freqüències greus que no pas de les agudes. Per això una persona amb una sordesa important en les freqüències agudes com la del cas anterior, tot i potser no entendre allò que li diuen podrà copsar per l’entonació que es tracta d’una frase interrogativa o d’una frase exclamativa: [Nota: és convenient escoltar en primer lloc els arxius filtrats perquè en cas contrari la memòria auditiva recent, per suplència mental, facilitarà la interpretació del missatge] Un exemple musical:

Escoltar una frase interrogativa filtrada

Escoltar la mateixa frase interrogativa sense filtrar

EEssccoollttaarr uunnaa ffrraassee

eexxccllaammaattiivvaa ffiillttrraaddaa EEssccoollttaarr llaa mmaatteeiixxaa ffrraassee

eexxccllaammaattiivvaa sseennssee ffiillttrraarr

Audicions no disponibles en la versió impresa

Fragment de l’Oda a l’Alegria, de Beethoven, filtrada

Fragment de l’Oda a l’Alegria, de Beethoven,

sense filtrar

Audicions no disponibles en la versió impresa

Capítol de “Tinc un/a alumne/a sord/a a l’aula” Carles Llombart Elias

En el cas dels infants sords prelocutius concorre un altre factor important que dificulta la intel·ligibilitat d’allò que senten. Per introduir allò que els hi passa, vejam primer què succeeix en les persones oïdores: Totes les persones al néixer estem obertes a qualsevol identitat fonològica possible, de manera que incorporem, “gravem”, de manera natural i completa el codi fonològic corresponent a la llengua o llengües amb què ens parlen. Al cap d’un temps, que molts autors situen cap els 10 anys o abans, el cervell perd aquesta plasticitat i resta més impermeable a incorporar fonemes estranys al propi sistema fonològic. Segons el lingüista P. Guberina una llengua

estrangera no només no l’entenem perquè desconeixem el lèxic sinó també perquè tots aquells fonemes no pertanyents al sistema propi ja no els podem sentir de la mateixa manera que els nadius d’aquella llengua, i en tot cas el cervell els assimila a fonemes semblants que puguin existir en la llengua pròpia. Per exemple, una persona castellana pot no discriminar auditivament la diferència entre les paraules catalanes “rosa” i “rossa” perquè ni la “s” sonora ni la “o” oberta no existeixen en espanyol i per tant pot confondre fonèticament les dues paraules. O també per a qualsevol occidental no és perceptible auditivament la tonalitat de la fonologia xinesa perquè cap llengua europea té oposicions fonètiques tonals: Consegüentment, per exemple, en xinès les diferents paraules que signifiquen “cavall”, “mare”, “sèsam” o “drap” podem sentir-les els europeus com un idèntic i indiferenciat vocable “ma”. Els diversos autors no es posen d’acord en el grau de facilitat o dificultat que una persona adulta oïdora pot tenir per aprendre una llengua estrangera, i encara més “sense accent”, a causa d’aquesta “assimilació” dels fonemes de la llengua que s'aprèn als fonemes de la llengua materna. Però el cert és que és més difícil aprendre una llengua després d'aquest "tancament fonològic" del cervell que no pas abans, quan som petits. Els infants que han nascut amb una pèrdua auditiva important no tenen l’oportunitat d’interioritzar el sistema fonològic de la seva llengua materna com ho fan els infants oïdors perquè la seva corba d’audició ( sobretot si hi ha freqüències agudes poc o gens conservades) fa que sentin els fonemes esbiaixats, desfigurats, i per tant perceben la parla de manera diferent a la forma d’emissió. És a dir que les seves imatges acústiques no es corresponen a les imatges acústiques d’una persona nadiua oient. Per això, encara que pugui resultar xocant, la seva llengua materna serà -fonològicament parlant- com una llengua estrangera, impossible d'escoltar "tal com és en realitat". Els exemples que s’han ofert són només una mostra didàctica que pretén il·lustrar al professorat dels centres educatius el tipus de dificultats de l’alumnat amb sordeses neurosensorials importants per entendre els missatges orals que es diuen a l’aula. Allò que percep en realitat cada alumne/a sord/a només ho sap ell/a mateix/a: Dos alumnes amb similars corbes auditives poden tenir diferents nivells d’intel·ligibilitat de la paraula, perquè aquesta capacitat depèn també de si la sordesa és prelocutiva o postlocutiva, de l’aprofitament dels audiòfons o de l’implant coclear, de l’educació auditiva que hagi rebut, de les seves característiques personals,... Allò que en tot cas els professionals de l’educació hem de tenir present és que a l’alumne/a sord/a no cal parlar-li cridant perquè no és qüestió de quantitat de so sinó de qualitat. Uns audiòfons ben adaptats ja amplifiquen el suficient com per què no existeixi cap problema d’intensitat de so. En canvi caldrà adreçar-se verbalment a aquest alumnat de manera clara i amb els recursos visuals necessaris per tal de contrarestar en la mesura del què sigui possible les seves dificultats de percepció auditiva, i així facilitar la comprensió.