guia_crianca_nens

7/23/2019 guia_crianca_nens

1/24

Guia de crianaper a nens i nenes de 2 a 4 anys

Guia elaborada per

professionals de:

EAP B-21 SANT MART

CDIAP EDAI SANT MART

CDIAP PASSEIG SANT JOAN

CDIAP EDAI SANT ADRI

Generalitatde Catalunya


2/24

Maquetaci i impressi:Espai Grfic

C/ Concili de Trento, 186 -188 - 08020 Barcelona

Tiratge: 2.000 1a edici: setembre de 2013 Dipsit legal: B.16268-2013

Generalitat de Catalunya i Ajuntament de Barcelona, 2013


3/24

Guia de crianaper a nens i nenes de 2 a 4 anysAquesta publicaci neix de la collaboraci de professionals adscrites alConsorci dEducaci de Barcelona i al Departament de Benestar Social i Famlia(Generalitat de Catalunya) amb el suport del Consell del Districte de Sant Mart(Ajuntament de Barcelona).

Blas Arrez, RosaFaus Griso, Montse

Fernndez Alonso, FelicitasFerrer-Dalmau Cusin, Ma. Antnia

Ferrer Sanz, MariaFranquesa Freixas, Amlia

Moreno Ullate, MartaValle Tllez, Roco

Verdejo Castro, Alcia

PsiclogaPsiclogaPedagogaPsicloga ilogopedaPedagogaPsiclogaLogopedaPsiclogaPedagoga

CDIAP EDAI SANT ADRICDIAP PASSEIG SANT JOANEAP B-21 SANT MARTCDIAP PASSEIG SANT JOANEAP B-21 SANT MARTEAP B-21 SANT MARTCDIAP EDAI SANT MARTCDIAP EDAI SANT MARTEAP B-21 SANT MART

Illustracions: Enric Lloret


4/24


5/24

Hbits dautonomia................................................................................7

Introducci................................................................................................................5

Alimentaci..................................................................................................7Son...............................................................................................................................8Control desfnters..........................................................................9Altres hbits dautonomia..........................................10

Caminar........................................................................................10Vestir-se .......................................................................................10

Higiene..............................................................................................

11Fomentar la collaboraci............................11

Comunicaci i llenguatge...................................................12Etapa preverbal.............................................................................. 12Etapa verbal...........................................................................................12Estratgies comunicativesafavoridoresdel desenvolupament del llenguatge ...12

Lmits................................................................................................................................

14Joc i lleure.............................................................................................................16

Formes de joc.....................................................................................17

Bibliografia recomanada pera famlies i educadors/ores

ndex

.............................................18


6/24


7/24

Introducci

Pg. 5

L'afectivitat s la base de tot eldesenvolupament dels nens i les nenes en general.

Entenem la criana com el conjunt de tot all que

es genera a partir de la interacci entre pares /cuidadors principals i el nen. Si tenim cura de lesnecessitats fsiques i afectives de l'infant afavorimel desenvolupament d'una base emocional deseguretat que li permetr un creixement har-mnic..Educar no s fcil. s una tasca que requereixa ms d'estimaci, coherncia, constncia,flexibilitat, implicaci i collaboraci..

Aquesta guia va adreada a famlies i educadorsde nens i nenes d'entre dos i quatre anys. El seuobjectiu s afavorir el desenvolupament global delnen a travs de pautes generals orientatives quepoden ajudar la criana.

Aquestes pautes de criana, tot i estar inter-relacionades, aqu es presenten com a blocs te-mtics per facilitar-ne la comprensi.


8/24


9/24

Hbits dautonomia

Pg. 7

- Menjar slids (ni triturats ni biberons).

- Utilitzar la cullera o la forquilla.- Beure amb got.

- Menjar de tot (educar el nen en tots els sabors).

- Dinar en famlia, sobretot en caps de setmana, perafavorir les relacions familiars.

- s important tenir en compte les diferncies cultu-rals.

- Respectar els horaris dels pats.

- Procurar que faci cinc pats diaris..L's perllongat del biber, els triturats, el xumet i fer lapipa comporta els riscos segents:.- Hipotonia orofacial, s a dir, nens que tenen la

musculatura de la boca tova, amb un to muscularbaix i no controlen l'absorci de la saliva. Aix potprovocar un patr de respiraci oral i ms risc depatir infeccions respiratries.

.- Paladar ogival (paladar alt) que, com a conseqncia,

pot provocar dificultats articulatries de certsfonemes..- Mala oclusi dental..- Llengua plana, llengua baixa.

- Degluci atpica.

A partir dels dos anys, haurien de tenir assolits els hbits queafavoriran el grau suficient d'autonomia per relacionar-seamb l'entorn (famlia, llar, escola, parc...)..s important respectar els horaris d'anar a dormir i delspats, i les rutines diries (bany, joc, parc...) dels nens,perqu aix els ajuda a organitzar-se i a estructurar la sevaexperincia.

ALIMENTACI

A l'entrada a l'escola, els hbits d'alimentaci haurien d'estarassolits, s a dir:


10/24

Hbits dautonomia

s aconsellable treure el biber i el xumet abans que elsbolquers; cal fer-ho de manera gradual, respectant lescaracterstiques maduratives del nen..Un bon moment per treure el biber s al voltant de l'any, i elxumet, cap als dos, coincidint amb un canvi en la rutina delpetit, o b aprofitant les festes de Nadal. Un cop decidit elmoment, s important mantenir-se ferms i no fer-se enrere.

.

SON

Per assolir un bon hbit en el dormir cal afavorir unes

condicions que ho permetin.

Entre els quatre i els sis mesos s un bon moment perqucomenci a dormir sol a la seva habitaci.

- Prviament, el nad hauria de conixer l'espai, que lisigui familiar, com, per exemple, que sigui el lloc de

joc, o b on hi ha el canviador.

- Cal fer un acompanyament en el moment d'anar adormir, fent-li carcies, un pet, explicant-li contes ocantant-li canons de bressol... Tot, per afavorir laseparaci.

- Podem oferir-li, si el nen o la nena ho vol, un objectereferent (coix, peluix...) per portar-lo a dormir.

- En els primers moments de separaci, i excep-cionalment, es pot mantenir un petit llum encs perevitar la foscor absoluta, que s'anir rebaixant i re-tirant de mica en mica.

- Hem d'evitar els passos enrere, s a dir, quan esdecideixi que el nen dormir sol, que sigui uncomproms cap endavant. Com a cas excepcional(malaltia del nen) se li explicar el motiu pel qual s'hafet aquest retrocs.

- L'hora recomanada d'anar a dormir, en un nen d'edatentre els dos i els quatre anys, s al voltant de les 21 h.

- Cal vetllar perqu el descans del petit sigui al voltantd'unes deu hores.

- Hem de respectar els seus horaris de son, i ser fle-xibles els caps de setmana.

Pg. 8


11/24

Hbits dautonomia

Pg. 9

- Intentem que el nen o la nena faci un descans desprsde dinar, encara que no dormi. s recomanable que la

migdiada no sigui massa llarga perqu no interfereixien la son de la nit.

- A l'hora de dur-lo a dormir o b quan es desperta amitjanit, s important la cooperaci tant del pare comde la mare per establir bones relacions socials.

CONTROL D'ESFNTERS.

Per iniciar el control d'esfnters cal tenir present el grau demaduresa de cada nen o nena, que habitualment acostuma

a ser entre els dos i els tres anys.Alguns indicadors d'aquesta maduresa sn:

- L's d'un llenguatge oral que li permeti expressar laseva necessitat (pip, caca).

- Ser capa de seguir algunes instruccions comabaixar-se el pantalons.

- Tenir la noci espacial dins-fora.

- Tenir cert coneixement del seu esquema corporal.

- Tenir conscincia de la molstia d'anar brut o mullat iel plaer d'estar sec i net..

De quina manera podem ajudar els adults:

- Siguem pacients, no forcem, i donem temps al nen.

- Oferim un entorn relaxat i tranquil.

- Evitem dificultats, com la roba difcil de treure.

- Estiguem atents als senyals del nen abans de fer pipo caca.

- Fem-lo conscient de les seves sensacions. Pregun-tem-li si t pip o caca.

- Intentem establir i respectar una rutina, normalmentdesprs de les menjades.

- No el ridiculitzem ni el comparem amb altres nens.

- No el castiguem si no aconsegueix el que esperemd'ell o ella.

- Quan ho aconsegueix, felicitem-lo posant l'mfasi en

els beneficis que t per a ell, acompanyant-lo ambfrases com "que b ho has fet!", "que net anirs!"

- Fem-li entendre que est creixent.


12/24

Altres hbits dautonomia

CAMINAR.

- Els nens, als dos anys, sn capaos de caminar iexplorar l'entorn per si sols. Per comoditat de lafamlia o per presses, de vegades, s'utilitza el cotxet.

- Els caps de setmana i durant les vacances sconvenient promoure que el nen camini, tant perfomentar-li l'autonomia i el coneixement de l'entorncom per consolidar la seva motricitat general (lamarxa, la coordinaci del moviment, la seva agilitat).

- Quan comena a caminar s'estableix una nova relacidel petit amb la famlia. Cal deixar-lo jugar, perqufomentar la personalitat del nen, anticipant fins a onel menut pot anar sol.

.- El fet de desplaar-se i que pugui explorar l'entorn

permet promoure la curiositat, experimentar i anarincorporant sensacions noves, incrementant elvocabulari i els nous conceptes en el nen.

.- Aquestes noves situacions poden generar en els

pares una certa inseguretat o por, per cal recordarque les caigudes i els petits cops formen part del'aprenentatge.

.- s important reflexionar sobre la vida sedentria i

promoure hbits saludables lligats a les activitats delleure dels caps de setmana.

VESTIR-SE

- Cap als dos, dos anys i mig, el petit ja pot collaborar al'hora de vestir-se i despullar-se, acompanyant-lo iprocurant que la roba faciliti aquesta autonomia.

.

- Abrigar-lo en excs no facilita la producci dedefenses del nen i impedeix que es mogui ambllibertat.

.

- A l'hora de triar la roba, els pares han de posar unscerts lmits com per exemple: roba adequada al'poca de l'any o a l'activitat a desenvolupar, per al

mateix temps han de permetre que el nen o nenapugui expressar la seva opini, ja que aix ajudar atreballar la presa de decisions posterior.

Pg. 10


13/24

Altres hbits dautonomia

HIGIENE

- s molt important treballar els hbits relatius a lahigiene com:

- Rentar-se les mans desprs de fer pip i abans idesprs de dinar.

- Rentar-se les dents, en aquesta edat amb un copal dia que ho faci s suficient, preferentment a lanit.

- A partir dels dos anys ja pot comenar a mocar-se.

- Pot collaborar a eixugar-se i llenar el paper alvter un cop ha fet pip o caca.

- L'hora del bany ens proporciona un moment idoni percrear un espai natural de comunicaci, de relaci i joc,al mateix temps que ajudar el nen a avanar enl'autonomia afavorint -li el coneixement del cos hum.

- A poc a poc, es pot anar incorporant la dutxa al final delbany i ell mateix pot agafar el telfon de la dutxa i tirar-se aigua com si fos un joc.

FOMENTAR LA COLLABORACI

- Ara tamb s el moment que comenci a collaborar enpetites tasques de responsabilitat, com per exempledeixar la roba bruta al cistell corresponent, recollir elpitet, collocar els tovallons a la taula.

- Tot recollint les joguines tamb est fent un treball declassificaci, d'ordre. Cal que li expliquem el perqu, ique al principi ho fem entre tots.

Pg. 11


14/24

Comunicaci i llenguatge

Evolutivament, la comprensi apareix abans que l'expressiverbal, tot i que el nen encara no s'expressi oralment. Des de

l'inici, el petit manifesta intenci comunicativa que calafavorir, creant situacions d'interacci que permetran eldesenvolupament del llenguatge.

El nen es comunica, primerament, amb un llenguatgepreverbal: mirades, somriures, expressions facials, gestos,plors... Perqu el nen pugui desenvolupar l'interscomunicatiu, el pares i mares han d'estar receptius als seussenyals i donar significat a les seves expressions.

ETAPA PREVERBAL..

- Qualsevol situaci de la vida diria bany, canvi debolquers, etc pot ser un bon moment per interactuar,i comunicar-se amb el nen.

- Interpretem i posem paraules als senyals comunica-tius del nen o nena. Per ex., quan el nen plora li diem sit gana o si s'ha fet caca...

- Parlem al nad amb un llenguatge ajustat al seu nivellevolutiu, per alhora esperem tamb la seva res-posta. En els primers mesos de vida cal parlar-li demanera expressiva i amb una entonaci rica.

- Potenciem els joc de falda, les canons, s a dir,juguem amb la criatura.

ETAPA VERBAL

- Entre els dos-tres anys es produeix l'explosi lxica,amb un desenvolupament molt important delvocabulari. A poc a poc, l'infant anir adquirint msrecursos lingstics, tant expressius com com-prensius.

.- Amb la comunicaci tamb estem donant al nen un

model d'interacci expressi de sentiments, normessocials . Els adults posen paraules al que estpassant, al que pot estar sentint el nen, interpretant-

ho i donant-li significat, per afavorir el desenvolupa-ment del pensament i de l'empatia..

- El nen t la seva prpia experincia del mn, les sevesprioritats i aix no es pot deixar de banda.

.- L'estil comunicatiu de l'adult ha de potenciar un

creixement lingstic i un model evitant un llenguatgeinfantilitzat i onomatopeic (per exemple: en comptesde bup-bup, cal dir "gos") i tenir present que el nen onena creix.

.ESTRATGIES COMUNICATIVES AFAVORIDORES

.

DEL DESENVOLUPAMENT DEL LLENGUATGE:.

- Mantinguem una actitud d'escolta i receptiva..Transmetre que som all per escoltar all que el nenens vulgui comunicar.

Pg. 12


15/24

- Esperem que el nen expressi les seves adqui-sicions. Escoltem el nen sense forar els temes i,

aix, anar veient quins sn els seus interessos.

- Deixem espai al nen per comunicar-se, tot res-pectant els temps que necessiti sense anticipar-se al seu llenguatge.

- Evitem correccions directes (no es diu aix) i

reformulem el llenguatge del nen de maneranatural, donant -li el model correcte.

- Estiguem pendents d'all que ens vol comunicarel nen, tot mirant ms el contingut que la forma.

- Posem-nos a lalada del nen i mirem-lo direc-.tament. Anem reforant la seva parla assentintamb el cap. Retornem-li alguna pregunta peranar seguint el fil de la conversa.

.- Fem-li expansions de la parla, tot afegint-hi algu-

na caracterstica ms. Per ex.: si anant pel carrer,el nen diu un autobs!, que nosaltres li

retornem: s, un autobsvermell..- Quan s'expliquen contes afavorim el llenguatge

si en lloc de llegir-los, els mirem conjuntamentamb el nen, parlant de la imatge, fent-lipreguntes, tamb fent hiptesis d'all que elspassa als personatges.

- Fomentem l'espontanetat comunicativa del neno nena tot evitant el bombardeig de preguntes i

actituds directives en la conversa.

- Iniciem una conversa a partir d'una verbalitzacidel nen. Estirem-lo de la llengua, fem crixer lesiniciatives del nen.

Hbits com l's perllongat del biber, els triturats, el xumet ofer la pipa poden dificultar el procs d'adquisici de la parla(vegeu l'apartat d'alimentaci).

Comunicaci i llenguatge

g. 13

Quan els parlem i els escoltem,afavorim el desenvolupament del llenguatge.


16/24

Lmits

s necessari que posem lmits perqu aporten seguretat,protecci i contenci als nens quan comencen a explorar

l'entorn. Des del naixement, els hbits i la rutina facilitenl'aplicaci dels lmits..

- Els nens integren els lmits a partir de la vinculaciafectiva amb l'adult, la qual cosa permet que el nensigui capa de generalitzar-los a altres persones icontextos.

.

- Entenem els lmits com una guia, com un marc dereferncia que ajuda a organitzar el pensament.Permeten anticipar situacions i reaccions dels paresi dels educadors. Faciliten la capacitat de tolerarels canvis, les situacions noves i desconegudes, lafrustraci i l'espera.

.

- Al voltant dels dos anys, moment en qu apareixl'etapa del No i que el nen ha adquirit ms recursoslingstics, l'infant necessita mostrar-se com alg di-ferent amb necessitats i preferncies prpies.

.

- Cal trobar un equilibri entre les exigncies dels pares i

el moment maduratiu del nen..

- s important el model de resoldre i gestionar elsconflictes que tenen els adults que l'envolten. El nenaprn del model dels adults, fa el que veu fer.

Pg. 14

Els lmits protegeixen iajuden a crixer l'infant.


17/24

Lmits

o Transmetem al nen que podem tolerar el seuenuig, que el podem contenir i reconfortar.

.o Posem nom als sentiments del nen (rbia, por,

tristesa...)..

o Facilitem-li la transici a un altre estat d'nimdesprs de la rebequeria.

.o Promoguemactuacionscomaraquedemani

Pg. 15

- Punts que cal tenir en compte a l'hora de posar lmits:.

Tinguem clara la finalitat del lmit..

Mostrem-nos amb fermesa, tot i que si de vegades hiha excepcions, caldr explicar-les i raonar-les ambel nen.

.

Hem de procurar ser coherents i conseqents..

Evitem culpabilitzar el nen o nena i utilitzar un to

excessivament imperatiu amb ells..

Hem de donar missatges que el nen pugui entendre..

Davant del lmit, el nen pot reaccionar ambuna rebequeria. Cal diferenciar la rebequeria d'unmalestar del nen (son, gana, cansament).

.

o En el moment de la rebequeria el nen no potescoltar.

.

o Respectem el temps que el nen necessiti finsque es calmi i pugui escoltar i expressar-se.

.

o Reflexionem sobre qu ha passat i qu hi pothaver darrere la rebequeria.

perd, que arregli una joguina que ha trencat,que faci una abraada, etc. perqu sn accionsque li permetran anar interioritzant una manerade fer front als conflictes.


18/24

Joc i lleure

Pg. 16

Totes aquestes activitats sn alternatives al fet que elnen es quedi a casa mirant la televisi, o que jugui ambla tauleta tctil o el telfon intelligent... Aquesta seruna opci sempre que es faci duna manera prudent,acompanyat de ladult i seleccionant els espaisadients per al menut o menuda.

Es podria dir que el beb no neix jugant. El joc sorgeix de lainteracci amb els pares i mares. Perqu el joc ajudi el nen acrixer i a desenvolupar-se, els pares han de poder anar alseu terreny de joc, el menut ha daprendre i gaudir del jocamb ells per poder, desprs, gaudir del joc ell sol.

- En el nen petit, el joc s una activitat fonamental queinfluir tant en la seva capacitat dadquirir i assimilarnous aprenentatges com en ladaptaci a la societat enla qual li tocar viure. Lempeny, des de ben petit, adecobrir, conixer i experimentar.

- Jugar s la millor manera dapropar-nos al neni denfortir el vincle, perqu a travs del joc aprnsobre el mn, es comunica, interactua, explora,desenvolupa la imaginaci i resol problemes. Per aixs tan important trobar un espai diari per jugar amb elnen, s el millor regal que li podem fer.

- La importncia del joc no recau en la joguina, qualse-vol objecte pot ser-ho, la clau s jugar amb ell o ella.Hem de tenir present que no farem ms llest un nenper donar-li una joguina recomanada per a edats

superiors.

- Tan important com fer sortides organitzades de lleureamb el fill o filla s dedicar temps dels capsde setmana a fer vida familiar, sense pressa, senserellotge,sensehaverdoptimitzareltemps.Detant

en tant, s convenient quedarse-se a casa (fins i tot enpijama) per jugar amb les joguines i els jocs que t,perqu durant la setmana el ritme de vida no acostumaa permetre-ho.

-Els caps de setmana, les vacances, les estones delleure sn bons moments per introduir hbitsdautonomia.

.- s molt important que puguem compartir moments de

lleure familiars, tant a casa com a lexterior. Aquestsmoments de joc compartit afavoreixen la relaci i la

comunicaci..- Avui dia, la majoria de municipis disposa despais

oberts de lleure (parcs, platges) i itineraris de natura, ams de les activitats que ofereixen els casals infantils,les biblioteques, les ludoteques...

.- Actualment, la xarxa dInternet permet estar informats

de les diferents activitats que es fanarreu.


19/24

Joc i lleure

FORMES DE JOC

El joc dels dos primers anys de vida crea, amb elspares, un tipus de relaci molt viva, de comunicaci,d'expressi d'estats d'nim... que ajuda el nad, amesura que ho va captant, a situar-se en el mn.

Alguns exemples sn:

- El joc d'alar el nad enlaire.- El joc del tat (que hi ets?, que no hi ets?, s que

hi ets!).

- Pica manetes, ralet, ralet...

- Jocs de falda, ritme:Arri, arri tatanet... Ballmanetes.

- Tocar i parar.

- Fet i amagar.

- Fer el trenet.- Canons actuades: Bon dia, Sol Solet, Bugui-Bugui.

- Mirar i explicar contes.

- Jocs de pilota.

- Programes infantils de TV o DVD adequats a laseva edat, acompanyat dels pares.

- Escoltar i aprendre canons.

Afavorim les estones de joc i gaudim-ne.

Pg. 17


20/24

Bibliografiarecomanada per a famlies i educadors/ores

Llibres:

BAXTER, Incola:Caca!Barcelona: Timun Mas, 2003..BORGART, Marine:Y despus de los paales? Barcelona: Timun Mas, 2006.

.

Crixer amb tu. Els infants de 0 a 18 mesos. Una petita guia per a pares i mares. Departament de Benestar i Famlia.Generalitat de Catalunya, 2005..

Crixer amb tu. Els infants de 18 a 36 mesos. Una guia per a pares i mares.Departament de Benestar i Famlia. Generalitatde Catalunya, 2005..

DENOU, Violeta: Ya no llevo paales! Barcelona: Timun Mas, 2004..

El diariArapublica, els dissabtes, la secci Criatureson es poden consultar, principalment, articles que fan referncia al'educaci i el desenvolupament dels ms menuts... Tamb es pot obtenir informaci al seu web..

GONZLEZ, Carlos: Bsame mucho, cmo criar a tus hijos con amor. Madrid: Ediciones Tema de Hoy, 2003..

PEPPER, Jan i WEITZMAN, Elaine: Hablando... nos entendemos los dos.Canad: The Hanen Program. The HanenCentre..

SALVADOR, Guillem: Famlia. Barcelona: Ed. Fundaci Vidal i Barraquer, 2009..

Msica (CD o DVD):.

Canons de bressol, Canons per aprendre 0-2 anys i Canons per aprendre 3-6 anys de la Dmaris Gelabert, Tot SonaRecords.

El ms petit de tots. Una manera de descobrir la msica pensada per a nadons. L'Auditori: EDUCA. Recomanat per anadons a partir de 3 mesos. Aquest DVD correspon a un "concert" que es fa a l'Auditori..

Jocs de faldade Discmedi.

Pg. 18


21/24

Notes

Pg. 19


22/24

Notes

Pg. 20


23/24


24/24

Generalitatde Catalunya

guia_crianca_nens

Documents

Transcript of guia_crianca_nens