Guia per a la gestió col·laborativa de la medicació en ...
Transcript of Guia per a la gestió col·laborativa de la medicació en ...
Guia per a la gestioacute colmiddotlaborativa de la medicacioacute en salut mental
QUADERN DE TREBALL
Guia per a la gestioacute colmiddotlaborativa de la medicacioacute en salut mental
QUADERN DE TREBALL
Edita Universitat Rovira i Virgili i Universitat Oberta de Catalunya
Primera edicioacute octubre de 2020
httpgcmprojectorg
Coordinacioacute de continguts Mercedes Serrano-Miguel Asuncioacuten Pieacute-Balaguer Aacutengel Martiacutenez-HernaacuteezCoautors Elisa Alegre-Agiacutes David Batalla Deborah Bekele Conchi Blasco Marisa Campos Xavi Cela Bertran Encarna Espallargas Andrea Garciacutea-Santesmases Jordi Marfaacute Ana Beleacuten Martiacute Leticia Medeiros-Ferreira Eva Miralles Nicolaacutes Morales Pere Montantildea Elisenda Muray Marcos Obregoacuten Anna Pascual Rosa Poch Mercedes Romero Ana Saloacutes Luciacutea SerraRevisioacute del capiacutetol laquoEls drets de les persones amb patiment mentalraquo Mordf Agravengels Porxas RoigObres Bea Bantildeos Xavi Comiacuten Nathalie Gautier Mercedes Loacutepez Diacuteaz Yolanda da Mata Maldonado Augustina Palazzo (Talleratelier de Nikosia)Edicioacute Elisabet Serra (Associacioacute Lectura Fagravecil)Adaptacioacute a Lectura Fagravecil Mariacutea Peralta (ALF)Disseny i maquetacioacute Jordi E Saacutenchez
Dipogravesit legal T 220-2020ISBN (URV) 978-84-8424-842-2ISBN (UOC) 978-84-09-20346-8
Aquest logo identifica els materials de Lectura Fagravecil que segueixen les directrius internacionals de lrsquoIFLA (International Federation of Library Associations and Institutions) quant al llenguatge el contingut i la forma amb lrsquoobjectiu de facilitar-ne la comprensioacute Lrsquoatorga lrsquoAssociacioacute Lectura Fagravecil (wwwlecturafacilnet)
Cita el llibre
Consulta el llibre a la nostra web
Llibre sota una llicegravencia Creative Commons BY-NC-SA
3
Iacutendex
Autoria 5
Agraiumlments 8
Introduccioacute 9
Capiacutetol 1 Reflexionar sobre la progravepia experiegravencia 13
Capiacutetol 2 Xarxa social i familiar 65
Capiacutetol 3 Relacioacute amb els professionals 89
Capiacutetol 4 Medicacioacute 105
Capiacutetol 5 Els drets de les persones amb patiment mental 139
Capiacutetol 6 Crear bones condicions per al diagraveleg 169
Capiacutetol 7 Autonomia i capacitat per a negociar 179
Bibliografia utilitzada per elaborar aquesta guia 209
Altres recursos de consulta 214
Pagravegines web de consulta 215
Referegravencies sobre lleis 216
Documents de consulta elaborats per la societat civil i professionals 217
Annexos 219
bull Annex 1 Termes que cal definir 219bull Annex 2 Llista dels medicaments psiquiagravetrics
meacutes utilitzats 222
5
Autoria
Coordinacioacute de continguts
Mercedes Serrano-Miguel Asuncioacuten Pieacute-Balaguer Aacutengel Martiacutenez-Hernaacuteez
Coautors
Elisa Alegre-Agiacutes David Batalla Deborah Bekele Conchi Blasco Marisa Campos Xavi Cela Bertran Encarna Espallargas Andrea Garciacutea-Santesmases Jordi Marfaacute Ana Beleacuten Martiacute Leticia Medeiros-Ferreira Eva Miralles Nicolaacutes Morales Pere Montantildea Elisenda Muray Marcos Obregoacuten Anna Pascual Rosa Poch Mercedes Romero Ana Saloacutes i Luciacutea Serra
Revisioacute del capiacutetol laquoEls drets de les persones amb patiment mentalraquo
Mordf Agravengels Porxas Roig
Ilmiddotlustracions
Taller atelier de Nikosia coordinadora Fabiana Rossarola
Obres Bea Bantildeos Xavi Comiacuten Nathalie Gautier Mercedes Loacutepez Diacuteaz Yolanda da Mata Maldonado Augustina Palazzo Fernando Perera Laura Romero Edmar Mariacutea Joseacute i Otman
Integrants de lrsquoequip drsquoinvestigacioacute Projecte guia de gestioacute colmiddotlaborativa de la medicacioacute
EQUIP CATALUNYA (URVUOC) Aacutengel Martiacutenez-Hernaacuteez Asuncioacuten Pieacute Balaguer Martiacuten Correa-Urquiza Susan M DiGiacomo Andrea Garciacutea-Santesmases Jordi Marfagrave Vallverduacute Maria Antonia Martorell-Poveda Leticia Medeiros-Ferreira Dolors Oacutedena Bertraacuten Elisa Alegre-Agiacutes Natagravelia Lledoacute Carceller Maicas Xavier Cela Bertran Nicolaacutes Morales i Mercedes Serrano-Miguel
6
EQUIP BRASIL (UFRGSUNICAMP) Ricardo Burg Ceccim Alcindo Antocircnio Ferla Analice de Lima Palombini Maacutercio Mariath Belloc Rosana Teresa Onocko Campos Mariacutelia Silveira Kaacuterol Veiga Cabral i Liacutevia Zanchet
EQUIP CANADAgrave (UM) Lourdes Rodriacuteguez del Barrio
EQUIP ESTATS UNITS Janis Jenkins
Associacions i entitats que han colmiddotlaborat en lrsquoelaboracioacute de la Guiacutea
bull Associacioacute Sociocultural Matissos
bull Associacioacute Sociocultural Radio Nikosia
bull Associacioacute Ment i Salut La Muralla (Tarragona)
bull Federacioacute Salut Mental Catalunya
bull CSMA Nou Barris Fundacioacute Nou Barris per a la Salut Mental
bull CSMA Badalona II
bull Club Social Aixec SCCL
7
Sobre possibles conflictes drsquointeregraves i consideracions egravetiques
Aquest document eacutes fruit drsquoun treball de recerca codirigit per investigadors de la Universitat Rovira i Virgili (URV) i la Universitat Oberta de Catalunya (UOC) El projecte ha estat financcedilat per una subvencioacute RecerCaixa (edicioacute 2016)
No srsquoha rebut financcedilament de cap empresa farmacegraveutica io sanitagraveria
Lrsquoequip drsquoinvestigacioacute ha rebut lrsquoassessorament i la supervisioacute externa del Comitegrave drsquoEgravetica Assistencial de la Fundacioacute Congreacutes Catalagrave de Salut Mental (FCCSM)
Aixiacute mateix la investigacioacute en la qual ens basem ha disposat de lrsquoinforme favorable del Comitegrave drsquoEgravetica de la Universitat Oberta de Catalunya (UOC)
8
Agraiumlments
Aquesta investigacioacute srsquoha desenvolupat en el marc del projecte laquoLa gestioacute colmiddotlaborativa de la medicacioacute un projecte de recerca i accioacute participativa en salut mentalraquo (2017-2020) financcedilat pel programa RecerCaixa (RecerCaixa LCFPRRC1610100012)
Agraiumlm a totes les persones que han participat el suport generoacutes els comentaris i tambeacute les criacutetiques
Tambeacute agraiumlm el compromiacutes amb lrsquoatencioacute i la millora de la salut mental a les institucions seguumlents Els centres de salut mental drsquoadults Nou Barris Nord i Sud i Badalona II la Federacioacute de Salut Mental de Catalunya la Fundacioacute Congreacutes Catalagrave de Salut Mental lrsquoassociacioacute sociocultural Ragravedio Nikosia lrsquoassociacioacute sociocultural Matissos lrsquoassociacioacute La Muralla i la cooperativa Aixec
I finalment agraiumlm la inspiracioacute i el suport als nostres antecessors en aquest projecte lrsquoequip de persones canadenques i brasileres que ha participat en lrsquoAlliance internationale de recherche universiteacutes-communauteacutes santeacute mental et citoyenneteacute (ARUCI-SMC) Totes elles treballen per aconseguir que totes les persones amb malestar o patiment mental puguin exercir els seus drets com a ciutadanes i accedir a una vida de qualitat dins de la comunitat
9
Introduccioacute
Quegrave eacutes aquest document
Eacutes un quadern de treball que serveix com a eina per reflexionar i parlar sobre el paper que la medicacioacute psiquiagravetrica teacute en la vida de les persones
Es planteja com una ajuda perquegrave cada persona pugui reflexionar sobre la medicacioacute que pren el seu estat de salut i lrsquoentorn en quegrave viu Tambeacute tracta les relacions socials i els suports dels que disposa la persona per treballar la seva autonomia
Entenem lrsquoautonomia com la capacitat que tenim per relacionar-nos amb els altres i compartir la vida les inquietuds i els malestars amb una xarxa social formada per la famiacutelia les amistats els companys de feina i altres persones amb les quals ens relacionem en el nostre dia a dia
Amb aquest document volem que es reconeguin els drets de les persones en situacioacute de patiment mental com a part de la ciutadania i com a protagonistes en els processos drsquoatencioacute
Presentem aquiacute una primera versioacute com a prova pilot per revisar i avaluar amb els resultats que obtinguem gragravecies a la participacioacute de les persones implicades
10
A qui srsquoadreccedila
A persones que han viscut experiegravencies de patiment mental i han pres medicaments com a mesura terapegraveutica
Tambeacute vol provocar el diagraveleg recollint el testimoni de professionals que treballen en aquesta mategraveria investigadors i membres de la xarxa de cures drsquoaquestes persones com poden ser la famiacutelia els cuidadors i les cuidadores
Drsquoon sorgeix aquest quadern de treball
La primera guia que va treballar aquest tema es va crear al Canadagrave en els anys 90 Es tracta de la laquoGuia de la gestioacute autogravenoma de la medicacioacuteraquo (GAM) La van elaborar equips drsquoinvestigacioacute de la Universitat de Montreal en colmiddotlaboracioacute amb la societat civil i persones usuagraveries dels serveis de salut mental Aquesta guia ha estat reconeguda com a bona pragravectica al seu paiacutes i lrsquoexperiegravencia es va traslladar al Brasil on tambeacute va tenir molt drsquoegravexit
A Catalunya aquest projecte srsquoha creat a partir drsquouna investigacioacute duta a terme per un equip de professionals de la Universitat Rovira i Virgili i la Universitat Oberta de Catalunya
En lrsquoequip drsquoinvestigacioacute hi ha persones que prenen psicofagravermacs Aquestes persones han estat informants participants en les entrevistes i en els grups de discussioacute supervisores de tot el proceacutes i coautores en lrsquoelaboracioacute de materials Tambeacute han participat en la investigacioacute les seves famiacutelies cuidadors i cuidadores i professionals que treballen amb elles Es pot trobar meacutes informacioacute del projecte al web httpgcmprojectorg
11
Quegrave trobem en aquest quadern de treball
Informacioacute uacutetil sobre drets de les persones medicaments i efectes secundaris drsquoaquests medicaments
Preguntes a manera de reflexioacute que serveixen per crear una opinioacute personal i una forma de posicionar-se respecte a la medicacioacute
Experiegravencies de persones participants que reflexionen sobre aquestes quumlestions i ho expressen en primera persona Incloem cites breus i relats drsquoaquestes persones
Eines per crear un espai de treball i dialogar sobre la medicacioacute en salut mental
Referegravencies per buscar informacioacute en altres fonts
Com podem utilitzar aquest quadern de treball
Tant la reflexioacute per mitjagrave de les preguntes que proposem com la lectura dels temes drsquointeregraves i la resta de continguts es poden treballar de manera individual i en grup
Quan es treballi en grup eacutes important arribar a un acord entre totes les persones participants per tractar temes drsquoorganitzacioacute com ara els seguumlents quantes persones participaran durant quant de temps quines normes se seguiran per incorporar noves persones participants i qui coordinaragrave i conduiragrave el grup
La tasca de coordinar o conduir el grup la pot realitzar un professional o una persona que ha estat prenent psicofagravermacs i teacute experiegravencia en la coordinacioacute de grups
Es pot treballar en diferents espais com ara centres autogestionats llocs per a tractament terapegraveutic entitats o associacions etc
12
No cal llegir el quadern de treball drsquoinici a fi per entendrersquon el contingut Cada capiacutetol estagrave pensat de manera que el lector o lectora pugui anar directament a lrsquoapartat sobre el qual es vulgui informar
En qualsevol cas el meacutes important eacutes adonar-se que eacutes un treball personal que necessita temps i dedicacioacute de cada persona que hi participa
Principis que teacute en compte aquest treball
Reconegraveixer els coneixements dels professionals i tambeacute de totes les persones implicades com les persones afectades els familiars els cuidadors i les cuidadores
Donar el mateix valor a les experiegravencies que cada persona teacute en prendre medicaments Aquestes experiegravencies soacuten personals subjectives i poden ser diferents en cada cas
Necessitat que la persona que inicia o varia un tractament farmacologravegic comparteixi i dialogui sobre les possibilitats amb la resta de persones implicades si srsquoescau
Reconegraveixer els drets de les persones afectades pel tractament que segueixen Alguns drsquoaquests drets soacuten rebre informacioacute donar el consentiment i participar en el seu tractament
Eacutes important tenir en compte
Eacutes perilloacutes per a la salut deixar de prendre medicaments psicotrogravepics o modificar-ne la dosi sense la supervisioacute drsquoun professional de la salut
Aquest quadern de treball preteacuten donar informacioacute veraccedil perquegrave les persones que el llegeixin tinguin meacutes capacitat per tractar el tema de la medicacioacute i prendre-hi decisions
13
Capiacutetol 1 Reflexionar sobre la progravepia experiegravencia
Per comenccedilar et proposem preguntes per reflexionar sobre alguns aspectes rellevants que tenen a veure amb el seguumlent
La teva experiegravencia de vida
Els possibles malestars que has sentit al llarg del temps
El tractament que has seguit o segueixes
Com resols els moments de meacutes patiment
Aquest exercici trsquoajudaragrave a connectar amb els desitjos les limitacions i els recursos personals dels quals pots disposar quan et trobis malament
Eacutes el moment de pensar en el paper que la medicacioacute teacute en la teva vida i quegrave significa per a tu i per al teu entorn
Les preguntes que plantegem tracten temes especialment sensibles que et poden resultar una mica incogravemodes o fins i tot dolorosos Per aixograve et pot ajudar llegir-los i pensar-hi en companyia drsquoaltres persones de la teva confianccedila com amistats parella famiacutelia o professionals
Eacutes important tenir en compte allograve que sabem de nosaltres mateixos per poder organitzar-nos millor detectar dificultats i pensar en solucions
14
Testimonis
Doncs sobretot hom coneix el seu cos Potser no es pugui conegraveixer beacute la malaltia i la part cientiacutefica Perograve hom sap quegrave li va beacute i quegrave li fa mal Quan un pacient et diu ldquoAmb la medicacioacute em faig una mica de pipirdquo ldquoEm cau la bavardquo o ldquoEm trobo com cansat em trobo com sense ganesrdquo Vull dir que el pacient coneix el seu cos i sap quan alguna cosa no li estagrave anant beacute
(usuagraveria dona)
El que eacutes un problema eacutes tractar una cosa que no entenem com si lrsquoentengueacutessim Aixiacute eacutes com acaben veient nomeacutes siacutemptomes Aixograve ens afecta tant a nosaltres com a lrsquoafectat i als professionals No nomeacutes eacutes una falta drsquoinformacioacute eacutes un problema que no entens perograve el professional tampoc no ho enteacuten Si poguessin partir del nostre reconeixement a partir drsquoaquiacute crec que podrien assolir resultats molt millors
(familiar pare)
No cal que contestis totes les preguntes Perograve siacute que ho prenguis com un exercici de reflexioacute que seragrave la base per al treball personal que aquest quadern proposa en els temes seguumlents
15
11 Reflexions sobre la progravepia vida en els agravembits personal i social
Sobre la cura de la progravepia persona
❱rsaquo Quegrave faig per cuidar-me o intentar cuidar-me
16
Hagravebits de son
❱rsaquo Dormo beacute
❱rsaquo Normalment el meu son eacutes profund o eacutes lleuger
17
❱rsaquo Quantes hores dormo al dia
❱rsaquo Acostumo a dormir sempre les mateixes hores
18
Hagravebits drsquoalimentacioacute
❱rsaquo Acostumo a menjar molta quantitat o poca quantitat
❱rsaquo El que menjo eacutes de qualitat
19
❱rsaquo La meva alimentacioacute eacutes variada o gairebeacute sempre menjo els mateixos aliments
20
❱rsaquo Acostumo a dinar i a sopar a la mateixa hora cada dia
21
❱rsaquo Em preocupa alimentar-me beacute
22
Consums
❱rsaquo En lrsquoactualitat consumeixo algun tipus de togravexic com alcohol drogues o altres
23
Sobre les meves condicions de vida
❱rsaquo On visc A casa meva en un pis llogat amb la famiacutelia en una residegravencia
24
❱rsaquo Amb qui visc Sol o sola amb la parella amb els amics amb la famiacutelia amb altres persones
25
❱rsaquo Rebo uns diners cada mes per la feina la pensioacute o un altre tipus de prestacioacute Aquests diners soacuten suficients per a mi
26
❱rsaquo De les activitats que faig en el meu dia a dia quines mrsquoagraden meacutes
27
❱rsaquo Participo en iniciatives socials com associacions voluntariat entitats socials o drsquouna altra mena De quina manera hi participo i quant temps hi dedico
28
Sobre les meves relacions personals
❱rsaquo Com soacuten les meves relacions en la meva vida iacutentima i personal
29
❱rsaquo Si tinc amics amigues o parella com soacuten
30
❱rsaquo Quines soacuten les persones amb les quals tinc meacutes confianccedila
31
❱rsaquo Com eacutes la meva vida afectiva i sexual
32
❱rsaquo En el cas de tenir parella com eacutes la meva vida amb aquesta persona
33
❱rsaquo Tinc una vida sexual activa amb la parella Com em sento amb aixograve
34
❱rsaquo Com em sento en general quan em relaciono amb altres persones
35
12 Reflexions sobre lrsquoexperiegravencia amb el malestar i els psicofagravermacs
Testimonis
Jo he estat medicant-me i he estat sense medicar-me I beacute eacutes una altra vida Amb la medicacioacute tens un control sobre els pensaments una estabilitat tant pel que fa a les almiddotlucinacions com a lrsquoestat emocional perquegrave estar satisfet amb la teva vida i estar content trsquoaporta moltes coses Abans estava cabrejat amb el moacuten estava enfadat amb mi mateix al cap i a la fi deia ldquoQuegrave haureacute fet jo per meregraveixer aixograverdquo
(usuari home)
36
❱rsaquo Com em trobo ara
37
❱rsaquo Quin malestar tinc o sento
38
❱rsaquo Quines dificultats tinc per fer front a aquest malestar
39
❱rsaquo Quines soacuten les meves fortaleses o capacitats per fer front al malestar
40
❱rsaquo Quines tagravectiques o estrategravegies personals utilitzo per trobar-me millor
41
❱rsaquo Quines soacuten les persones que mrsquoajuden quan em trobo malament Poden ser professionals famiacutelia altres persones en tractament voluntariat drsquouna entitat
42
❱rsaquo Quin tractament segueixo Pot ser psicologravegic farmacologravegic o drsquoun altre tipus
43
❱rsaquo Si segueixo un tractament farmacologravegic mrsquohi sento a gust
44
❱rsaquo Prendre medicacioacute condiciona drsquoalguna manera la meva vida
45
❱rsaquo Per quegrave vaig comenccedilar a prendre medicaments neurolegraveptics o antipsicogravetics
46
❱rsaquo Els siacutemptomes que notava han respost beacute a la medicacioacute que prenc Tant si la resposta eacutes siacute com no per quegrave penso que eacutes aixiacute
47
❱rsaquo Com eacutes la meva salut fiacutesica en general
48
❱rsaquo He notat que prendre medicacioacute em perjudica Si penso que siacute quins efectes perjudicials he notat
49
❱rsaquo Com han afectat la meva vida aquests efectes perjudicials de la medicacioacute
50
13 Saber gestionar el malestar Reconegraveixer les crisis i anticipar-srsquohi
Gestionar la crisi des drsquoun punt de vista personal
❱rsaquo Com reconec quegrave mrsquoestagrave passant
51
❱rsaquo Quegrave faig davant del que sento quan em trobo malament Com actuo quan sento angoixa por i altres sensacions
52
Prendre decisions per fer front a una crisi o situacioacute de patiment intens
❱rsaquo Amb qui prefereixo parlar quan tinc una crisi
53
❱rsaquo En aquestes situacions prefereixo ingressar en una cliacutenica o pensar en altres opcions
54
❱rsaquo Quins suports sento que tinc en aquestes situacions
55
❱rsaquo Qui eacutes la persona en qui meacutes confio per demanar-li ajuda en una situacioacute de crisi
56
❱rsaquo Qui mrsquoagradaria que mrsquoacompanyeacutes en una situacioacute de crisi o de malestar greu Per quegrave
57
❱rsaquo Quina persona o persones no mrsquoagradaria que mrsquoacompanyessin en una situacioacute de crisi Per quegrave
58
14 Reconegraveixer les necessitats els desitjos i plantejar els meus projectes
Les persones tenim necessitats i desitjos molt variats Et proposem unes preguntes que trsquoajudaran a pensar sobre allograve que vols aconseguir tenint en compte les teves capacitats i possibilitats per aconseguir-ho Eacutes a dir trsquooferim pautes per reflexionar sobre les progravepies necessitats desitjos i projectes de futur
Al mateix temps proposem una reflexioacute sobre la influegravencia que teacute en la teva vida el tractament farmacologravegic si trsquoha ajudat a desenvolupar-te o al contrari ha frenat els teus projectes Eacutes a dir si ha actuat com a facilitador o com a impediment
Eacutes important que et prenguis el teu temps per pensar sobre aquestes quumlestions reflexionar sobre com has evolucionat fins ara i sobre els teus projectes de futur
59
❱rsaquo Quines necessitats tinc
60
❱rsaquo Quines drsquoaquestes necessitats soacuten les meacutes importants i prioritagraveries per a mi
61
❱rsaquo Tinc algun projecte en ment que vulgui dur a terme Quin eacutes aquest projecte
62
❱rsaquo Quins soacuten els meus desitjos
63
❱rsaquo He sentit que la medicacioacute mrsquoha fet desconnectar de les meves progravepies emocions i desitjos Per quegrave
64
15 Alguns recursos que pots consultar sobre la gestioacute de les crisis i altres aspectes tractats en aquest capiacutetol
Planificacioacute anticipada de situacions en salut mental
bull Guia elaborada per la Junta drsquoAndalusia de suport a professionals i persones usuagraveries dels serveis de salut mental
laquoManual per a la recuperacioacute i lrsquoautogestioacute del benestarraquo Activarsquot per la salut mental
bull Elaborat per Salut Mental Catalunya i Federacioacute Veus
Tambeacute pots consultar
Capiacutetol 2 Xarxa social i familiar
Capiacutetol 7 Autonomia i capacitat per negociar Apartat laquoPacte de curesraquo
65
Capiacutetol 2 Xarxa social i familiar
La medicacioacute psiquiagravetrica no afecta nomeacutes el cos de qui la pren Tambeacute pot alterar les relacions socials de la persona i la manera drsquoentendre les coses
Moltes persones afirmen que la medicacioacute teacute efectes negatius en elles ja que les obliga a reduir la vida social perquegrave senten sensacions com desgana apatia lentitud angoixa o poca capacitat per expressar emocions
Altres persones perograve expliquen que la medicacioacute els permet millorar les seves relacions socials Solen ser persones que prenen dosis baixes de medicacioacute i de manera molt controlada
Cal llavors plantejar com influeix la medicacioacute en el tractament de les persones i quins criteris hem drsquoutilitzar per mesurar les dificultats de socialitzacioacute amb un diagnogravestic de patiment mental
Tambeacute hem drsquoanalitzar com afecta la medicacioacute a les relacions familiars Hi ha persones que afirmen sentir-se acompanyades i cuidades Altres en canvi se senten controlades i vigilades
66
Per aixograve eacutes important definir el paper que la famiacutelia ha de tenir en el proceacutes de diagnogravestic i medicacioacute de la persona Cap familiar ha drsquoassumir tota la cagraverrega de les cures sense la participacioacute de la persona afectada Eacutes la persona afectada qui ha de ser responsable de cuidar-se i prendre decisions sobre la seva situacioacute
Quan es parla de cures familiars cal tenir en compte la perspectiva de gegravenere per evitar que aquestes cures recaiguin de manera majoritagraveria sobre les dones
Aquestes reflexions ens porten a valorar la necessitat de treballar en equip ja que quan parlem de cures hem de pensar en accions de colmiddotlaboracioacute en les quals intervenen professionals i altres persones de referegravencia com amistats parella famiacutelia i xarxes socials alternatives
Algunes de les xarxes socials alternatives com associacions clubs drsquooci i centres ciacutevics soacuten recursos molt uacutetils i profitosos per a les persones amb malestar mental
Aquestes persones expressen que en aquests llocs poden explicar allograve que els passa sense sentir-se quumlestionades Aixograve els porta a sentir menys aiumlllament social la qual cosa pot actuar com a motor de canvi per trobar-se millor
Eacutes important crear una xarxa de suport al voltant de la persona que li faciliti ajuda i al mateix temps respecti les seves decisions Les cures colmiddotlectives srsquohan de negociar i acordar amb la persona que les rep
Aquest proceacutes colmiddotlectiu srsquoanomena Pacte de cures Els pactes de cures no neixen de manera espontagravenia sinoacute que necessiten ser treballats i acompanyats per professionals
Lrsquoobjectiu final dels pactes de cures eacutes facilitar lrsquoentesa entre la persona en situacioacute de patiment mental i les que conviuen amb ella
67
Per aixograve srsquoha de donar prioritat a les eleccions que faci la persona en situacioacute de malestar o patiment mental i definir els suports que rebragrave de cadascuna de les persones que lrsquoacompanyen en aquest moment
Paula Tomeacute explica drsquoaquesta manera els seus propis pactes de cures
El primer dels pactes va ser amb mi mateixa per aprendre a separar la consciegravencia habitual (la que coincideix amb la realitat meacutes o menys consensuada dels altres) de la consciegravencia delirant Separar-les no vol dir que la segona desaparegui ni que desapareguin els pensaments psicogravetics Vol dir que els identifico com a tals Les meves amigues i parelles em van ajudar moltiacutessim amb aquesta distincioacute sobretot quan vaig poder perdre la por a expressar-los La llibertat drsquoexpressioacute no teacute preu en aquests estats trobar persones amb les quals poder expressar-se sense censura sense por que trsquoestigmatitzin ni et jutgin eacutes un regal que hauria de convertir-se en dret
(Paula Tomeacute 201418)
Paula Tomeacute tambeacute explica com aprofita el temps que passa entre una experiegravencia delirant i una altra per explicar com srsquoha sentit i actualitzar els pactes de cures amb les persones de la seva xarxa de referegravencia
Aclarir quegrave va passar com em vaig sentir quina explicacioacute li vaig donar i sobretot quegrave mrsquoagradaria o no mrsquoagradaria fer si torneacutes a passar-me Al mateix temps les meves amigues tambeacute expliquen la seva part les seves sensacions les seves preocupacions les seves valoracions i drsquoaquests intercanvis neixen els pactes
68
Per a ella un ingredient bagravesic en els pactes de cures eacutes la confianccedila
Molts dels ingredients drsquoaquests pactes de cura srsquoassenten primer en periacuteodes sense deliri i es recuperen despreacutes durant el periacuteode delirant Sempre em va donar bon resultat aquesta estrategravegia teacute un component preventiu molt poderoacutes eacutes com assentar les bases pregraveviament per a un deliri ldquosuportablerdquo i per suportable vull dir tan poc psicogravetic com sigui possible
(Paula Tomeacute 201418)
Tambeacute pots consultar
Capiacutetol 7 Autonomia i capacitat per negociar Apartat laquoPacte de curesraquo
69
21 Reflexioacute sobre la famiacutelia i les cures
❱rsaquo Vull que els meus familiars participin en el meu proceacutes drsquoatencioacute SiacuteNo Per quegrave
70
❱rsaquo Si vull que hi participin quegrave podria fer jo per incloure la meva famiacutelia en el meu proceacutes drsquoatencioacute
71
❱rsaquo Quin familiar o familiars mrsquoagradaria que hi participessin
72
❱rsaquo Com penso que hauria drsquoactuar la meva famiacutelia quan em sento malament
73
❱rsaquo Com penso que hauria drsquoactuar la meva famiacutelia en relacioacute amb el meu tractament
74
Relacioacute entre la famiacutelia i el tractament
❱rsaquo Com pot la famiacutelia o persona cuidadora afavorir lrsquoautonomia de la persona que estagrave en tractament
75
❱rsaquo Quegrave hauria de fer la famiacutelia o persona cuidadora per donar suport de manera adequada al proceacutes de tractament drsquouna persona amb diagnogravestic
76
Testimonis
Eacutes important tenir en compte les diferents opinions i preocupacions de totes les persones que participen en els pactes de cures incloent-hi les dels professionals megravedics
Hem drsquoinsistir en la importagravencia drsquoarribar a acords que donin prioritat als interessos de les persones en situacioacute de sofriment mental i als acompanyants principals pertanyin a la famiacutelia o a altres xarxes properes
La fortuna ha estat la meva famiacutelia en aquest cas la mare i dos germans Han sabut estar oberts i no jutjar Em van donar suport moltiacutessims cops de vegades meacutes encertadament de vegades menys tothom estagrave aprenent i eacutes ignorant alhora Ninguacute no sap que eacutes millor quan trsquoenxampen per sorpresa brots aixiacute o crisis com en aquest cas que eren molt potents molt difiacutecils de controlar Em sento estimat em donen suport i estem junts La meva dona tambeacute em va donar suport no em va deixar perograve siacute que es van trencar moltes coses Se sentia superada i de vegades aixograve em feia sentir culpable quan jo no en tenia cap culpahellip
(usuari home)
La veritat eacutes que al principi hi ha lrsquousuari i la seva famiacutelia que estan molt malament i molt perduts Eacutes un drama que nomeacutes coneix qui lrsquoha viscut Llavors et deixes portar per allograve que diu el doctor El pacient no vol prendre la medicacioacute Va costar molt portar-lo al ldquocentre Xrdquo (en referegravencia al seu fill) i eacutes que se sentia molt malament Tu prens una medicacioacute per trobar-te millor perograve i si te la prens i et trobes pitjor Com li expliques al teu fill que se lrsquoha de prendre
(familiar mare)
77
Medicacioacute siacute perograve com una crossa no com un fi en si mateix Penso que aquest primer moment condiciona la primera mirada cap a tot A mi em va crear un recel cap als professionals que no mrsquoexplicaven perquegrave el meu fill bavejava Jo no vull un professional que recepti sense meacutes jo vull discutir El meu fill ara no estagrave beacute i soacutec jo qui defensa la seva baixada de medicacioacute
(familiar mare)
22 Reflexions sobre altres possibles xarxes socials i de cures
Lrsquoaiumlllament i la solitud poden fer que la persona amb patiment mental ho passi encara pitjor La xarxa social que cada persona teacute pot fer que les situacions de crisi o de malestar siguin meacutes suportables
Et proposem reflexionar per mitjagrave de preguntes sobre els seguumlents aspectes relacionats amb la teva xarxa social
Qui la compon
Quin tipus drsquoajuda trsquohan prestat o penses que poden arribar a prestar-te
Qui meacutes hauria de formar part drsquoaquesta xarxa social
78
❱rsaquo Quines soacuten les persones amb qui em relaciono de manera habitual
79
❱rsaquo Quin grau de confianccedila tinc amb les persones amb qui meacutes em relaciono
80
❱rsaquo Aquestes persones mrsquoajuden a solucionar problemes del meu dia a dia
❱rsaquo Podrien ajudar-me en una situacioacute de crisi o de malestar greu
81
Testimoni
En el meu cas soacuten els meus pares i penso que jo els faria cas Eacutes la meva famiacutelia i tinc en compte la seva opinioacute perograve jo tinc la capacitat de decidir Quan li he dit a la meva parella que mrsquoestaven baixant la medicacioacute mrsquoha dit ldquoveacutes en compterdquo ja que ell patiria meacutes les consequumlegravencies si jo tingueacutes un brot Tots dos vigilem molt aquest tema Jo ho puc fer perquegrave em conec molt
(usuagraveria dona)
82
Associacionisme Experiegravencies drsquoactivisme i participacioacute
❱rsaquo Quines associacions o espais de participacioacute conec
83
❱rsaquo En quins drsquoaquests he participat alguna vegada
84
❱rsaquo A quines entitats o espais de participacioacute podria anar quan em trobo malament
85
❱rsaquo Com seria per a mi lrsquoespai ideal en el qual pogueacutes participar i expressar-me
86
❱rsaquo Conec cap espai que compleixi amb aquestes caracteriacutestiques
87
❱rsaquo He participat en cap espai aixiacute SiacuteNo Per quegrave
88
Ara els serveis la comunitat estan meacutes preparats meacutes desenvolupats Hi ha meacutes informacioacute sobre salut mental meacutes interegraves i en tot el tema de lrsquoestigma hi ha hagut canvis Jo tinc meacutes llocs on enviar la gent hi ha meacutes xarxa Hi ha Activarsquot i la Xarxa sense gravetat Organitzen coses dirigides a la prevencioacute de la salut mental perograve ells no es consideren un dispositiu de salut mental No demanen informes ni pregunten quegrave et passa Ells dinamitzen
(professional treballadora social)
Alguns espais de trobada i activisme
Recursos de la comunitat
bull Centres ciacutevics casals
bull Associacions que tracten diferents temagravetiques socials culturals poliacutetiques
bull Clubs drsquooci esportius
bull Espais de teragravepies alternatives
bull Centres de formacioacute formal o informal
bull Grups de defensa de drets en salut mental
bull Espais drsquointercanvi banc del temps espais drsquointercanvi i reparacions
bull Ragravedios comunitagraveries
bull Servei drsquoinformacioacute oficines de serveis socials oficina de cures de lrsquoAjuntament de Barcelona
bull Altres
8989
Capiacutetol 3 Relacioacute amb els professionals
La relacioacute entre les persones que tenen sofriment mental i els professionals que tracten els seus casos srsquoha de basar en la confianccedila i el bon tracte mutu Aquests aspectes soacuten molt importants per aconseguir un bon tractament farmacologravegic adequat per a cada persona
E Si jo fos un psiquiatre com podria guanyar-me la teva confianccedila
I Eacutes impossible perquegrave nomeacutes de pensar que tens el poder de dur-me a un psiquiagravetric ja em caus malament
(usuagraveria dona)
9090
31 Lrsquoorganitzacioacute dels equips drsquoatencioacute
Els equips drsquoatencioacute en salut mental poden estar formats per diversos professionals de psiquiatria psicologia cliacutenica i infermeria Tambeacute per professionals de lrsquoagravembit social com educacioacute treball social psicologia social teragravepia ocupacional ajuda a domicili i integracioacute social
De tots aquests professionals la persona que exerceix com a metge psiquiatre eacutes qui marca quin ha de ser el tractament farmacologravegic en cada cas No obstant aixograve eacutes molt important el treball en equip entre tots els professionals per tractar el cas des de diferents punts de vista i oferir el tractament meacutes adequat
Una persona que vol fer una consulta sobre salut mental o estagrave passant per una situacioacute de malestar psiacutequic pot dirigir-se
Al seu centre drsquoatencioacute primagraveria (CAP)
Al centre de salut mental per a adults (CSMA)
Al centre de salut mental infanto-juvenil (CSMIJ) per a menors de 18 anys
Al servei drsquourgegravencies hospitalagraveries quan hi ha una necessitat urgent
Tambeacute hi ha altres recursos drsquoatencioacute que ofereixen ajuda com hospitals de dia centres de rehabilitacioacute o centres drsquoatencioacute comunitaris serveis drsquoinsercioacute laboral clubs socials
9191
En les pagravegines web seguumlents trobaragraves recursos i dispositius drsquoatencioacute en salut mental
bull Atencioacute a la salut mental i addiccions CatSalut Servei Catalagrave de la Salut
bull Mapa de Recursos en Salut Mental a Catalunya ndash Fundacioacute Salut Mental Catalunya (SMC)
bull Confederacioacuten Salud Mental Espantildea
9292
32 Treball en equip
El treball en equip entre els diferents professionals del sistema puacuteblic de salut mental srsquoha de basar en lrsquoescolta lrsquoacceptacioacute de diferents idees i la flexibilitat Han de tenir en compte que pertanyen a disciplines diferents i la coordinacioacute entre totes eacutes necessagraveria per al tractament de persones amb patiment mental
Tambeacute eacutes fonamental la coordinacioacute entre lrsquoequip intern del sistema puacuteblic de salut mental i els professionals drsquoaltres sectors que estan en el dia a dia de la persona que tracten Per exemple eacutes fonamental la coordinacioacute de lrsquoequip de psiquiatria amb lrsquoeducadora drsquoun altre servei o lrsquoinfermer drsquoatencioacute primagraveria
Aquests professionals aporten coneixements difiacutecils drsquoavaluar perograve molt necessaris i ben valorats per les persones en tractament ja que els proporcionen nous espais on relacionar-se
A Catalunya des del 2001 el CatSalut fa una enquesta anual per valorar els serveis de salut mental i la qualitat de lrsquoassistegravencia rebuda Es tracta del Pla drsquoenquestes de satisfaccioacute (PLAENSAcopy)
9393
33 Lrsquoopinioacute de les persones professionals sobre el tractament farmacologravegic
Les persones que treballen com a professionals en salut mental ens expliquen que no estan drsquoacord amb algunes mesures imposades pel sistema per acompanyar les persones en tractament o per administrar medicacioacute
Mesures del sistema drsquoatencioacute amb les quals no hi estan drsquoacord
Es dedica poc temps a cada cas
El sistema posa un liacutemit de temps per atendre cada persona amb patiment mental Aixograve fa que els professionals no puguin conegraveixer prou beacute la persona i en consequumlegravencia que no puguin plantejar un tractament adequat A meacutes per fer qualsevol variacioacute de la dosi de la medicacioacute caldria fer meacutes visites per conegraveixer en quin moment exacte es troba la persona
Aquest eacutes un dels motius pel qual aquests professionals insisteixen en el fet que cal que la persona tingui una bona xarxa de cures amb la qual es pugui comunicar i que li serveixi de suport al tractament
Pocs professionals per atendre moltes persones
Aquesta situacioacute causa un problema greu ja que es recepta meacutes medicacioacute perquegrave srsquohan drsquoatendre molts casos i no es pot dedicar prou temps a cada persona Amb meacutes professionals i meacutes temps drsquoatencioacute directa es podrien plantejar altres solucions terapegraveutiques que necessiten meacutes estudi observacioacute i contacte amb la persona
9494
Diferents maneres de treballar en els diferents serveis
Cada servei teacute el seu objectiu particular per aixograve el tipus drsquointervencioacute que es pot dur a terme en cada un eacutes diferent
No eacutes la mateixa intervencioacute que es pot fer en un servei drsquourgegravencies quan es produeix una crisi que la que es faragrave els dies seguumlents quan la persona ja pugui expressar-se meacutes
Per aquest motiu no cal comparar unes intervencions amb les altres ja que cadascuna es fa en un moment i context determinat i diferents entre si
Hi ha hagut canvis en la manera de treballar No eacutes el mateix intervenir en lrsquoagravembit ambulatori que en situacions de crisi Eacutes meacutes difiacutecil intervenir posant-se en el lloc de lrsquoaltre quan hi ha una urgegravencia perograve no eacutes impossible La meva experiegravencia eacutes que no es treballa igual a tot arreu I siacute hi ha la necessitat de revisar paradigmes mentals augmentar la formacioacute
(professional infermera)
9595
Necessitat de formacioacute i supervisioacute contiacutenua
Per a les persones que treballen en salut mental eacutes fonamental formar-se contiacutenuament Sobretot per sentir el suport drsquoaltres professionals i compartir experiegravencies i dificultats
Aquesta formacioacute srsquoha de basar en les necessitats i demandes que fan les famiacutelies i les progravepies persones usuagraveries dels serveis de salut mental
La cura dels professionals
Els professionals tambeacute necessiten sentir-se cuidats per fer beacute la feina Per aixograve eacutes important que tinguin supervisions especialitzades
Aquestes supervisions soacuten espais on partint drsquouna situacioacute concreta es parla de les dificultats tegravecniques i emocionals que poden tenir els professionals per tractar el patiment humagrave
Tambeacute eacutes important obrir-se a la feina amb altres metodologies que demostren un efecte positiu per a les persones afectades i els professionals
Un exemple drsquoaquestes metodologies alternatives eacutes la proposta de diagraveleg obert des de la qual es treballa en alguns centres com el CSMA de Badalona II
Treballem amb uns nivells de gravetat drsquoansietat i de patologia terribles i als professionals de vegades sersquons cuida poc Jo penso que aixograve tambeacute cal tenir-ho en comptehellip
(professional PSI-Programa de seguiment individualitzat)
9696
Opinions dels professionals sobre la medicacioacute
La medicacioacute en salut mental estagrave mal vista
Les persones que acudeixen als serveis de salut mental i les seves famiacutelies solen sentir rebuig cap a la medicacioacute Aixograve fa meacutes difiacutecil que els professionals la proposin o la receptin com a mesura de tractament
Els fagravermacs en salut mental tenen molt mala premsa es pensa que soacuten per sempre Molts altres tractaments tambeacute soacuten molt perjudicials perograve aquest resulta especialment mal vist
(professional infermer)
La medicacioacute influeix en la relacioacute entre el psiquiatre o la psiquiatra i la persona amb patiment mental
El professional pot tenir una sensacioacute de pegraverdua de contacte amb el seu pacient perquegrave srsquoha acostumat a la solucioacute de medicar
Medicar eacutes una cosa que condiciona per a mi hi ha certa sensacioacute de pegraverdua a lrsquohora de relacionar-me amb lrsquoaltre Trsquoacomodes en el paper de medicar Et preguntes com pots proposar deixar la medicacioacute si no veuragraves prou aquesta persona Necessitaries un entramat molt ben cohesionat
(professional psiquiatre)
9797
La medicacioacute com a rutina
Receptar medicacioacute srsquoha convertit en una cosa natural en salut mental perquegrave eacutes el costum habitual Aixograve fa que no es valorin altres alternatives de tractament
Jo penso que tots hem entrat en la logravegica que amb la medicacioacute no passa res que eacutes necessagraveria i com eacutes necessagraveria srsquoha de donar
(professional psiquiatre)
Exceacutes de medicacioacute
Els mateixos fabricants de medicaments solen indicar quina eacutes la dosi recomanada per a cada medicament Des drsquoalgunes associacions de professionals srsquoha pogut arribar a consensos sobre la dosi adequada de determinats medicaments
No obstant aixograve per receptar la dosi adequada cal tenir en compte el benestar i la situacioacute actual de la persona que la prendragrave Aquesta persona ha de notar que els siacutemptomes milloren i alhora tenir un control sobre els efectes secundaris de la medicacioacute
De vegades la dosi que es recepta eacutes excessiva i provoca meacutes malestar que beneficis Aixograve teacute consequumlegravencies negatives per a la persona (Desnoyers Hurley 2007)
9898
Cal portar un control i fer un seguiment continu sobre la dosi per valorar lrsquoevolucioacute de la persona
Jo penso que avui en dia se sobremedica perquegrave no es teacute cura dels professionals com es caldria No srsquoinverteix en tractaments psicologravegics o poliacutetiques socials com srsquohauria i hi ha una pressioacute assistencial tremenda El fagravermac eacutes el meacutes ragravepid
(professional PSI)
Jo penso que els metges sobremediquen la majoria en part per autoprotegir-se El metge pot dir beacute jo ja he fet la meva part i si es descompensa seragrave perquegrave ha deixat la medicacioacute Si arribes a urgegravencies o al CSMA amb certs siacutemptomes sobretot psicogravetics et medicaran no hi ha meacutes opcions Perograve jo penso que eacutes per aquest proteccionisme que hi ha perquegrave despreacutes a la pragravectica ja es veu que la recuperacioacute a llarg termini no eacutes millor Jo penso que eacutes la mentalitat lrsquoorientacioacute biomegravedica i el fet de protegir-se
(professional infermera)
9999
El model biomegravedic
El model biomegravedic es basa en els factors biologravegics per entendre la malaltia i acostuma a donar menys importagravencia als factors psicologravegics i socials Eacutes un model que considera la medicacioacute com a uacutenica alternativa de tractament
Les intervencions psicosocials en quegrave es tracta la persona sense utilitzar medicacioacute han donat bons resultats Perograve estagrave demostrat que aquest tipus drsquointervencions no soacuten a lrsquoabast de totes les persones
Moltes investigacions demostren que eacutes necessari disposar drsquoun tractament combinat entre medicacioacute i intervencioacute psicosocial adaptat a les preferegravencies i el moment vital de la persona (Garciacutea-Herrera Peacuterez-Bryan J M et al 2019)
No obstant aixograve en la pragravectica la medicacioacute adquireix meacutes importagravencia que les intervencions psicosocials
Jo penso que eacutes una cosa estructural i que estagrave relacionada amb els interessos que hi ha en el moacuten de les farmacegraveutiques Perograve tambeacute hi ha una mentalitat biomegravedica que estagrave molt integrada I la biomedicina ens diu que la malaltia eacutes una alteracioacute biologravegica i lrsquouacutenica manera drsquoestabilitzar-la eacutes mitjanccedilant la medicacioacute
(professional infermera)
100100
Desacord entre professionals i persones afectades
Incompliment de les persones afectades
En ocasions els professionals en salut mental i les persones afectades no estan drsquoacord amb el tractament i la medicacioacute
Una proposta innovadora i drsquoegravexit seria aquella en la qual el professional i la persona afectada tinguessin tota la informacioacute necessagraveria i es comprometessin les dues parts a ser responsables dels seus drets perograve tambeacute de les seves obligacions
Cal tenir en compte que de vegades els pacients no entenen el context en el qual sersquols recepta la medicacioacute i la manca drsquoinformacioacute per les dues parts fa que aquest tractament no srsquoadapti a les seves veritables necessitats
Jo penso que aquiacute tenim un sistema de salut privilegiat teacute les seves deficiegravencies com tot perograve tambeacute teacute les seves coses bones Drsquoaltra banda en el CSMA tenim absentisme per part dels pacients La gent no ve no avisa o demana que li canviem la cita Falta consciegravencia social que tot aixograve no eacutes gratuiumlt i que els absentismes soacuten molt cars
(professional PSI)
101101
34 Reflexions sobre la relacioacute amb els professionals
❱rsaquo Com eacutes la meva relacioacute amb les persones professionals que mrsquoatenen en salut mental
102102
❱rsaquo He notat alguna diferegravencia entre els diferents professionals que tracten el meu cas Quines diferegravencies
103103
❱rsaquo Quegrave eacutes el que meacutes valoro dels professionals de la salut mental
104104
❱rsaquo Quegrave canviaria de la relacioacute que tinc amb els professionals de salut mental
105
Capiacutetol 4 Medicacioacute
Els tractaments en psiquiatria es basen en gran mesura en receptar medicacioacute a les persones amb patiment mental Aquesta medicacioacute amb els paragravemetres de dosi retirades i canvis de pautes acompanya les persones que la prenen perograve tambeacute qui les cuiden i donen suport
La medicacioacute no nomeacutes modifica els siacutemptomes o ajuda perquegrave el malestar sigui menor Tambeacute causa efectes secundaris que produeixen canvis en la manera de sentir de pensar de mourersquos i drsquoexpressar-se
Aquests efectes secundaris de vegades donen lloc a canvis negatius per a la persona que pren la medicacioacute
Altres variants que afecten a lrsquohora de prendre medicacioacute soacuten el gegravenere la situacioacute social i familiar lrsquoorigen cultural i la relacioacute amb els professionals i els centres de salut
106
La medicacioacute i la manera drsquoutilitzar-la han generat criacutetiques per diverses quumlestions Algunes drsquoaquestes quumlestions soacuten les seguumlents
bull La medicacioacute eacutes el centre del tractament
Segons un informe de lrsquoONU totes les persones tenen dret a gaudir del nivell meacutes elevat possible de salut fiacutesica i mental No obstant aixograve lrsquoagravembit de la salut mental se segueix basant molt en medicar en exceacutes les persones amb el suport de la psiquiatria i la induacutestria farmacegraveutica (Puumlras 2017 Rodriacuteguez del Barrio et al 2014)
bull Es pren medicacioacute durant massa temps
Un treball recent publicat per lrsquoAssociacioacute Espanyola de Neuropsiquiatria informa que prendre medicacioacute durant massa temps pot fer que els efectes perjudicials siguin majors que els beneficis
No obstant aixograve tambeacute afirma que estan comprovats els beneficis de la medicacioacute a curt termini quan es pren durant el primer any i en dosis baixes A meacutes lrsquoinforme planteja aquesta quumlestioacute laquoHi ha una important proporcioacute de pacients que abandonen el tractament a causa dels mals resultats o efectes adversosraquo (Inchauspe Aroacutestegui amp Valverde Eizaguirre 2017 12)
bull No se sap quins comportaments soacuten efecte del trastorn i quins soacuten efecte de la medicacioacute
Tant professionals com pacients de vegades tenen dificultat per saber quins comportaments soacuten consequumlegravencia de la medicacioacute i quins soacuten siacutemptomes del trastorn especialment els anomenats siacutemptomes negatius de la psicosi (Martiacutenez-Hernaacuteez et al 2020 Flore et al 2019)
Aixograve suposa un problema per a la relacioacute i la colmiddotlaboracioacute entre professional i pacient
107
bull La medicacioacute condiciona les relacions entre persones
La medicacioacute pot canviar les relacions entre professionals i pacients Tambeacute entre les persones que la prenen i els familiars i lrsquoentorn proper A meacutes pot influir a lrsquohora de buscar o mantenir una feina i de participar en activitats (Choudhury et al 2015)
bull La medicacioacute no teacute en compte la perspectiva de gegravenere
Les desigualtats a lrsquohora de tractar el masculiacute el femeniacute i la violegravencia de gegravenere tenen consequumlegravencies directes sobre el tractament i la medicacioacute
Un exemple drsquoaixograve es dona quan les dones reben dosis meacutes altes de medicacioacute de la que necessiten perquegrave les pautes marcades no estan adequades a les seves caracteriacutestiques biologravegiques Aixograve produeix una sobremedicacioacute en les dones (Valls-Llobet amp Loio 2014)
bull Les persones que prenen medicacioacute necessiten cures complementagraveries
Els fagravermacs psiquiagravetrics produeixen efectes secundaris fiacutesics a mig i llarg termini Per aixograve les persones que els prenen necessiten cures per fer front a aquests efectes secundaris (Morrison et al 2015)
108
41 Reflexions sobre lrsquoexperiegravencia de prendre medicacioacute
Notar sempre com si trsquoacabessis de despertar que vas meacutes lent que no reacciones a temps que et parlen i tu no hi ets Tu ets a la conversa perograve no estagraves pendent de la conversa tu estagraves per un altre costat No tens almiddotlucinacions perograve tampoc no tens moltes altres coses Molts altres pensaments que efectivament eren positius La medicacioacute digueacutessim que arrasa amb tot
(usuari home)
109
❱rsaquo Per quegrave vaig comenccedilar a prendre medicacioacute psiquiagravetrica Per exemple no aconseguia dormir beacute tenia experiegravencies estranyes estava patint el meu metge mrsquoho va suggerirhellip
110
❱rsaquo Per quin motiu prenc actualment medicacioacute psiquiagravetrica
111
❱rsaquo La medicacioacute ha funcionat beacute per al problema que tenia
112
❱rsaquo Quegrave mrsquohan explicat sobre la medicacioacute que prenc Per exemple efectes secundaris durada aproximada del tractament
113
❱rsaquo En cas que hagi rebut informacioacute Qui va ser la persona que em va informar
114
❱rsaquo He pogut decidir prendre o no aquesta medicacioacute Mrsquohan donat opcions al respecte Per exemple mrsquohan explicat el tipus de medicacioacute que puc prendre dosi manera de prendre-la (en pastilles injectada)
115
❱rsaquo Com va reaccionar el meu entorn pel que fa a la pauta de medicacioacute que em van receptar
116
❱rsaquo Quant de temps porto prenent medicacioacute
117
❱rsaquo Imagino la meva vida sense medicaments Per quegrave
118
❱rsaquo Fins al moment he intentat deixar la medicacioacute o reduir la dosi Per quegrave
119
❱rsaquo Si la resposta eacutes siacute quegrave va passar quan vaig intentar deixar-la o reduir la dosi
120
42 Els efectes de la medicacioacute
Eacutes possible que portis temps prenent medicacioacute Per aixograve eacutes important valorar els efectes que et provoca
❱rsaquo Quins efectes positius teacute la medicacioacute per a mi
121
❱rsaquo Quins efectes negatius teacute la medicacioacute per a mi
122
❱rsaquo Quins efectes fiacutesics teacute la medicacioacute per a mi Per exemple alteracions del son tremolors taquicagraverdia obesitat
123
❱rsaquo Quins efectes teacute la medicacioacute en la meva vida psiacutequica Per exemple angoixa ansietat
124
❱rsaquo Quins efectes teacute la medicacioacute en les meves relacions amb les altres persones
125
❱rsaquo De vegades eacutes difiacutecil distingir si una reaccioacute negativa en la persona eacutes part dels siacutemptomes del propi trastorn o dels efectes negatius de la medicacioacute
Com distingeixo els siacutemptomes del propi trastorn dels efectes negatius de la medicacioacute
126
Testimonis
De vegades no has estat conscient dels efectes secundaris fins que un dia amb la reduccioacute de la medicacioacute trsquoadones que el muacutescul ja no estagrave paralitzat i pots coacuterrer I feia 15 anys que no corrieshellip
(usuari home)
Els efectes adversos de la medicacioacute no soacuten nomeacutes una quumlestioacute fiacutesica soacuten efectes que soacuten visibles per a tots no nomeacutes per a mi
(usuari home)
127
43 Lrsquoimpacte personal i social que la medicacioacute representa per a cada persona
La medicacioacute pot tenir efectes positius i negatius per a totes les persones que la prenen Perograve tambeacute pot tenir significats diferents per a cada persona depenent de les vivegravencies particulars que tingui amb el seu tractament Per a cada persona la medicacioacute pot representar coses diferents
❱rsaquo Quegrave representa la medicacioacute per a mi Amb quins siacutembols la relaciono
128
Et proposem una llista de paraules que ens han transmegraves les persones a les quals hem entrevistat Pot ser que trsquoidentifiquis amb alguna o que et donin idees que puguis relacionar amb la teva experiegravencia
Pots encerclar les paraules que et semblin significatives o que et cridin lrsquoatencioacute
malaltia laquoel preu a pagarraquo
inseguretat confianccedila en mi mateixa
experiegravencia laquoestar venutraquo
efectes secundaris rigidesa muscular
ajuda laquocondicionant de la vida quotidianaraquo
control dependegravencia droga legal
crossa miracle cura
desconfianccedila psiquiagravetriccoaccioacute
ingreacutes rutina sanacioacute
manipulacioacute treball habitatge
129
Tambeacute trsquoanimem perquegrave si ho prefereixes expressis el que penses o sents per mitjagrave drsquoun dibuix o una imatge
En general
bull La medicacioacute i lrsquoexperiegravencia relacionada amb aquesta sempre eacutes una quumlestioacute molt personal
bull Lrsquoexperiegravencia de cada persona pot ser diferent i ser viscuda de manera diferent
bull La percepcioacute que cada persona teacute de la medicacioacute pot canviar amb el temps ja que no eacutes una cosa estagravetica
130
44 Conegraveixer la medicacioacute Informacioacute important
Informacioacute sobre el nom del medicament
Informacioacute del Colmiddotlegi de Farmacegraveutics de Barcelona
Nom cientiacutefic
Eacutes el nom que la medicina i la farmagravecia utilitzen per al medicament Quan aquest nom lrsquoutilitza lrsquoOrganitzacioacute Mundial de la Salut es diu DCI (denominacioacute comuna internacional)
Nom comercial
Quan la medicina descobreix un medicament nou el laboratori o lrsquoempresa que el treu al mercat li pot posar un nom Aquest eacutes el nom comercial Per aixograve hi pot haver un mateix medicament amb noms comercials diferents
Per exemple hi ha un compost farmacegraveutic que es diu olanzapina que treuen al mercat laboratoris diferents Un drsquoaquests laboratoris ha posat al seu medicament el nom de Zyprexa Zyprexa eacutes un dels noms comercials de lrsquoolanzapina
Tambeacute hi ha els medicaments anomenats genegraverics Soacuten medicaments que tenen els mateixos components i efectes terapegraveutics que un altre que es va crear abans Surten al mercat quan els fabricants del medicament original perden els drets sobre aquest perquegrave ha passat molt de temps Normalment han de passar 20 anys
El Ministeri de Sanitat comprova i certifica que aquest medicament genegraveric compleixi les condicions necessagraveries Soacuten meacutes barats que els medicaments amb nom comercial
131
Quegrave eacutes la medicacioacute psiquiagravetrica
Soacuten fagravermacs i medicaments que srsquoutilitzen per tractar el patiment psiacutequic de les persones Per aixograve es diuen psicofagravermacs
Podem classificar els psicofagravermacs en tres grups
bull Antidepressius Serveixen per tractar la depressioacute
bull Neurolegraveptics tambeacute anomenats antipsicogravetics Serveixen per tractar trastorns com lrsquoesquizofregravenia el trastorn psicoafectiu psicosis diverses
bull Ansioliacutetics Serveixen per tractar lrsquoansietat
En la pragravectica moltes vegades aquests medicaments es recepten combinats depenent dels siacutemptomes de cada persona
Acompanyant aquests psicofagravermacs tambeacute se solen receptar altres per
bull Estabilitzar lrsquoagravenim Solen ser fagravermacs antiepilegraveptics Per exemple agravecid valproic lamotrigina topiramat o carbamazepina
bull Ajudar els neurotransmissors GABA que intercanvien informacioacute entre les neurones Per exemple gabapentina i la pregabalina
bull Tractar els efectes secundaris dels psicofagravermacs que hem anomenat fins ara Per exemple antihipertensius i antiparkinsonians
La pragravectica de receptar diversos medicaments rep el nom de polifarmagravecia
Conveacute evitar la polifarmagravecia perquegrave prendre diversos medicaments pot produir meacutes efectes secundaris
No obstant aixograve com meacutes greus soacuten els siacutemptomes meacutes difiacutecil eacutes tractar el cas amb un sol medicament
132
45 Conegraveixer la meva medicacioacute Quegrave estic prenent
Et proposem unes fitxes perquegrave hi escriguis la informacioacute meacutes important relacionada amb els medicaments que estagraves prenent Aixograve trsquoajudaragrave a comprendre els efectes que tenen i a valorar millor la teva medicacioacute
Fitxa tipus
Nom del medicament
A quina famiacutelia de medicaments pertany
Posologia Dosis que prenc drsquoaquest medicament
Efectes terapegraveutics que mrsquoajuden
Efectes adversos
Contraindicacions En quines circumstagravencies es perilloacutes prendrersquol
Interaccions Com es relaciona aquest medicament amb altres que prenc Causen efectes negatius entre ells
Possibles efectes en cas de deixar de prendrersquol o prendre menys dosis
133
Informacioacute sobre el prospecte
El prospecte eacutes el document que ve amb qualsevol medicament i ens informa sobre per a quegrave serveix com srsquoha drsquoutilitzar i els efectes secundaris que pot produir
Srsquoha drsquoentendre que la informacioacute sobre els efectes secundaris dels prospectes es basa en probabilitats no en determinacions Hi hauragrave efectes que seran frequumlents altres poc frequumlents i altres molt infrequumlents Eacutes informacioacute important i valuosa que informa sobre la probabilitat dels efectes adversos
Mai no he mirat els prospectes que hi ha als medicaments perquegrave si mersquols llegeixo no mersquols prendreacute Perquegrave llegireacute probabilitat de ldquomort sobtadardquo (rialles) No mersquols miro i ja estagrave
(usuagraveria dona)
La informacioacute meacutes destacada que sol aparegraveixer en els prospectes dels medicaments eacutes la seguumlent
1 Quegrave eacutes i per a quegrave serveix aquest medicament
2 Advertiments abans de prendrersquol
3 Interaccions Quegrave passa si es pren amb altres medicaments
4 Incompatibilitat amb proves megravediques
5 Embaragraves i lactagravencia
6 Com utilitzar el medicamentbull Quegrave passa si es pren meacutes del compte o srsquooblida prendrersquol
7 Possibles efectes adversos
8 Com conservar el medicament i quan caduca
9 Informacioacute addicionalbull Components que porta el medicamentbull Presentacioacute i contingut de lrsquoenvagravesbull Qui ha fabricat el medicament
134
46 La violegravencia de gegravenere en les dones amb patiment mental
Les dones amb patiment mental estan exposades a patir meacutes violegravencia de gegravenere que la resta de les dones
Atesa la seva situacioacute els motius estan relacionats amb la menor probabilitat que tenen de ser independents econogravemicament i de viure pel seu compte
A meacutes el sofriment mental no teacute un bon reconeixement social la qual cosa fa que les dones que el pateixen estiguin en situacioacute meacutes vulnerable i exposades a tot tipus de violegravencia No nomeacutes violegravencia de gegravenere sinoacute tambeacute per part de la famiacutelia i drsquoaltres persones
Per aquests motius caldria valorar la perspectiva de gegravenere i la situacioacute de la dona en els estudis de salut mental i a lrsquohora de receptar la medicacioacute
A meacutes caldria estudiar altres variables que acompanyen la dona juntament amb la perspectiva de gegravenere com soacuten lrsquoorigen cultural lrsquoegravetnic el nivell social i econogravemic les persones al seu cagraverrec lrsquoorientacioacute sexual
135
Receptar medicacioacute tenint en compte les circumstagravencies de la dona
Els tractaments megravedics necessiten una cura i un seguiment per part de lrsquoequip de professionals Srsquohan de tenir en compte aspectes com receptar la dosi adequada fer el seguiment dels efectes que produeix els efectes secundaris les interaccions amb altres medicaments
En el cas de la dona els professionals plantegen que a meacutes caldria considerar les situacions seguumlents a lrsquohora de receptar medicacioacute i drsquointervenir en salut mental
bull La constitucioacute biologravegica eacutes diferent
bull Alguns medicaments poden perdre eficagravecia Quan es barregen amb anticonceptius orals La dona tambeacute ha de consultar el seu ginecograveleg
bull La dona ha drsquoestar informada i donar el consentiment per escrit per prendre alguns medicaments que li poden fer meacutes difiacutecil quedar-se embarassada o poden ser perillosos per al fetus Per exemple lrsquoagravecid valproic carbamazepina o topiramat (Weston et al 2016)
bull En dones que vulguin quedar-se embarassades o que ja ho estan srsquoha de substituir la medicacioacute en la mesura que sigui possible per meacutes sessions de psicoteragravepia o psicoeducacioacute
bull Si nrsquohi ha utilitzar programes megravedics especiacutefics de seguiment de lrsquoembaragraves per a dones que prenen psicofagravermacs
136
bull Crear protocols per detectar i sensibilitzar sobre la violegravencia de gegravenere i patriarcal que pateixen les dones amb patiment mental
Pots consultar els enllaccedilos seguumlents per informar-te sobre la violegravencia patriarcal i les dones amb diagnogravestic
ndash Guiacutea investigacioacuten sobre violencia contra las mujeres con enfermedad mental
ndash Guiacutea de atencioacuten a mujeres maltratadas con trastorno mental grave
bull Tenir en compte els diferents efectes secundaris que la medicacioacute produeix a dones i homes i els que preocupa meacutes a cada sexe Alguns exemples drsquoefectes quan es prenen neurolegraveptics soacuten els seguumlents
ndash Homes disfuncioacute eregravectil ejaculacioacute tardana eliminacioacute del desig sexual falta drsquoorgasmes contractures musculars son irregular cansament lentitud del cos i la ment aiumlllament i engrandiment de les glagravendules mamagraveries
ndash Dona sobrepegraves obesitat inflor del cos canvi de lrsquoestegravetica del cos en general falta drsquoorgasmes alteracions o falta de la menstruacioacute caiguda dels cabells sedacioacute son o cansament secrecioacute de llet pel mugroacute sense motiu malformacions o anomalies en el fetus de les dones embarassades
137
Com veiem eacutes important que els professionals tinguin en compte el gegravenere a lrsquohora de diagnosticar i receptar medicacioacute
Tambeacute les institucions de la salut han de valorar aspectes com la cura familiar el suport de la xarxa social i lrsquoacompliment drsquoalguns treballs professionals
Aquestes quumlestions solen estar assignades a un sexe o a un altre i eacutes important tenir-les en compte en els diagnogravestics i tractaments en salut mental
47 Tenir en compte la diversitat egravetnica i cultural per receptar medicacioacute
Els professionals han de valorar la realitat egravetnica i cultural que viuen les persones amb patiment mental per poder diagnosticar un tractament adequat
La valoracioacute i la consideracioacute de lrsquoentorn cultural en quegrave viuen les persones srsquoanomena laquocompetegravencia intercultural en salut mentalraquo
Eacutes important que les persones en tractament de salut mental expliquin la seva situacioacute als professionals Han drsquoexplicar si pensen que hi ha cap barrera cultural que faci meacutes difiacutecil el tractament o la comprensioacute del seu malestar
Pots consultar una guia de competegravencia intercultural en salut mental en aquest enllaccedil
bull Instrumento para la valoracioacuten de la competencia intercultural en la atencioacuten en salud mental Hacia la equidad en salud
139
Capiacutetol 5 Els drets de les persones amb patiment mental
Hi ha lleis que defensen els drets de les persones que fan servir els serveis de salut mental i de les seves famiacutelies No obstant aixograve moltes drsquoaquestes persones viuen situacions en quegrave senten que els seus drets no es valoren
Sobre aquest tema Ortiz Lobo (2013 262) citant a David Oaks (2013) assenyala que hi ha tres raons que demostren que no es tenen en compte els drets dels pacients amb patiment mental
bull Els tractaments srsquoimposen per la forccedila sense el consentiment de la persona que els ha de seguir
bull Els professionals no donen informacioacute completa sobre els efectes dels medicaments i les seves alternatives
bull Es teacute por drsquoun sistema que sotmet les persones al tractament perquegrave estan obligades a obeir a altres persones amb meacutes poder
Alguns exemples drsquoaquestes situacions soacuten retirar a una persona els objectes personals quan ingressa en un hospital no consultar-li ni informar-la dels canvis de medicacioacute o aiumlllar-la en habitacions de contencioacute en els hospitals
140
Un altre problema eacutes que moltes vegades no es teacute en compte lrsquoopinioacute de les persones amb malestar o patiment mental
Marta Allueacute parla de pacients des-moralitzats pacients als quals per tenir una malaltia o inestabilitat psiacutequica no sersquols escolta i no sersquols deixa defensar els seus drets (Allueacute 2013)
Nacions Unides tambeacute recollia lrsquoany 2017 en lrsquoinforme del relator especial el dret de tota persona a gaudir del meacutes alt nivell possible de salut fiacutesica i mental
En aquest informe es parla de tres grans obstacles per a lrsquoavanccedil en salut mental que soacuten els seguumlents
bull El predomini del model biomegravedic que no considera fonamentals els factors psicologravegics i socials de la persona Se centra en els factors megravedics i fiacutesics
bull Les persones en tractament no poden prendre decisions sobre la seva salut en moltes ocasions Aixograve els fa sentir que altres persones tenen meacutes poder que elles la qual cosa pot generar situacions violentes
bull Les investigacions en salut mental estan principalment restringides a determinants biologravegics Per aquest motiu els resultats i avenccedilos que srsquoaconsegueixen no estan contrastats amb diferents corrents de saber
Per aixograve aquest informe planteja que tot i que el model biomegravedic eacutes beneficioacutes tambeacute cal tenir en compte els aspectes psicologravegics i socials de la persona el context en quegrave viu i les seves relacions per plantejar el seu tractament
141
laquoLa coaccioacute la medicalitzacioacute i lrsquoexclusioacute srsquohan de substituir per una concepcioacute moderna de la recuperacioacute que restableixin la dignitat i reintegri als titulars dels drets en les seves famiacutelies i comunitats Les persones poden recuperar-se dels trastorns mentals i de fet es recuperen fins i tot dels trastorns meacutes greus i poden viure una vida plena i ricaraquo (Puumlras 2017 21)
En les conclusions Puumlras fa les afirmacions seguumlents
laquoLes crisis en la salut mental no srsquohaurien de gestionar com a crisi dels trastorns individuals sinoacute com a crisi dels obstacles socials que impedeixen lrsquoexercici dels drets individualsraquo
laquo[] Cal donar prioritat a les poliacutetiques innovadores que parlen sobre la influegravencia dels factors socials en les persones i abandonar el model megravedic que tracta de curar les persones centrant-se en els ldquotrastornsrdquoraquo
laquo[] Ampliar les intervencions psicosocials eficaces en lrsquoagravembit comunitari i abandonar la cultura de la coaccioacute lrsquoaiumlllament i la medicalitzacioacute excessivaraquo (Puumlras 2017 22)
En aquest capiacutetol proposem unes preguntes per reflexionar sobre les vivegravencies que les persones amb patiment mental estan tenint en relacioacute amb lrsquoacompliment o no dels seus drets
142
51 Pensar sobre els nostres drets
❱rsaquo He viscut mai una situacioacute de patiment mental en la qual no srsquohagin tingut en compte els meus drets Si la resposta eacutes siacute quegrave va passar
143
❱rsaquo Conec els meus drets com a persona usuagraveria del servei de salut mental
144
❱rsaquo Poso en pragravectica els meus drets De quina manera
145
❱rsaquo On he rebut informacioacute sobre els meus drets Qui me lrsquoha proporcionada
146
❱rsaquo Conec algun lloc de referegravencia on anar si vull meacutes informacioacute sobre aquest tema o ampliar la que tinc
147
❱rsaquo Conec els meus drets en relacioacute amb el tractament farmacologravegic
148
❱rsaquo Puc negar-me a rebre algun tractament
149
❱rsaquo Seacute on anar i quegrave fer en cas que no es respectin els meus drets
150
❱rsaquo Tinc clar on posar una queixa i com fer-ho si fos necessari
151
52 Complir amb els drets de les persones que prenen psicofagravermacs
La Llei 412002 de 14 de novembre bagravesica reguladora de lrsquoautonomia del pacient diu que totes les persones que ingressen en un hospital tenen dret a rebre informacioacute sobre els aspectes seguumlents
bull Els drets durant lrsquoingreacutes
bull Tot el que es faragrave durant lrsquoingreacutes relacionat amb la salut
Aixograve inclou informacioacute sobre aspectes com per a quegrave es fa cada intervencioacute quins soacuten els riscos i les consequumlegravencies quina medicacioacute es recepta quins soacuten els efectes secundaris i les contraindicacions de la medicacioacute
No obstant aixograve elaborant aquesta guia hem trobat testimonis de moltes persones que afirmen que no srsquohan respectat els seus drets en aquest sentit
152
Testimoni
Quan vaig ingressar a S que va ser voluntari els vaig explicar que estava seguint un tractament Jo vaig dir que mrsquoho havia de prendre i quan vaig entrar em van dir ldquotranquilmiddotlardquo i em van donar una pastilla era groga ho recordo i dolccedila No em van avisar que em treien la meva medicacioacute perograve ho van fer Van comenccedilar a donar-me una altra medicacioacute perograve sense consultar-me Em vaig assabentar perquegrave em donaven una pastilla amb el menjar Eacutes aixiacute Penso que haurien drsquohaver-me dit ldquodoncs mira et prendragraves aixograve perquegrave hem trobat que tens aixograverdquo A mi em van donar el diagnogravestic quan ja portava tres setmanes allagrave prenent medicacioacute I segur que tenim drets i estagrave tot aixograve de les voluntats anticipades perograve soacuten coses que no sabem no coneixem i que potser ens aniria molt beacute en molts casos
(usuagraveria dona)
153
Despreacutes de llegir aquest relat et proposem pensar en les preguntes seguumlents
❱rsaquo He viscut mai una situacioacute semblant a la drsquoaquest cas Si lrsquohe viscut recordo quegrave va passar
154
❱rsaquo Com vaig resoldre aquella situacioacute
155
❱rsaquo Si ara em passeacutes una cosa semblant actuaria drsquouna altra manera
156
Testimonis sobre el dret a rebre informacioacute necessagraveria veritable comprensible i adaptada a les necessitats de cada persona (article 4 de la Llei 412002)
Els professionals de vegades parlen de medicacioacute i srsquoenreden com a persianes No srsquoadonen que la persona amb la qual parlen o no srsquoassabenta de meacutes de la meitat o srsquoassabenta a mitges Algunes vegades el psiquiatre parla dels efectes que la medicacioacute produeix sobre la malaltia i la persona pensa que li estagrave parlant dels efectes secundaris Aquiacute pot haver malentesos i pot ser un motiu pel qual la persona no es vulgui prendre la medicacioacute
(usuagraveria dona)
Els pacients tenen dret a informar-se perograve a informar-se realment Quan van a lrsquohospital i els donen un consentiment informat no els expliquen les complicacions que pot tenir un tractament i passivament signen despreacutes venen les complicacions i ldquoel ninguacute em va avisarrdquo Beacute el mateix fem aquiacute la veritat eacutes que no informem molt de les complicacions per aixograve eacutes important que la persona tambeacute srsquoinvolucri i ho exigeixi
(professional psiquiatre)
157
❱rsaquo Penso per experiegravencia progravepia que srsquoinforma les persones de manera correcta sobre el tractament que rebran
158
❱rsaquo I penso que aquesta informacioacute eacutes comprensible
159
❱rsaquo On busco la informacioacute per resoldre els possibles dubtes
160
Testimonis sobre drets relacionats amb el tractament dret al consentiment lliure i informat incloent-hi el dret a rebutjar el tractament proposat dins dels liacutemits que marca la llei (articles 8 i 9 de la Llei 412002)
A mi el que mrsquoagrada drsquoun professional eacutes que comenci parlant dels meus drets De vegades quan vas al metge no et comenten els drets eacutes ldquopren-te aixograve i ja estagraverdquo
(usuari home)
Jo conec casos de gent a qui li han donat electroxocs sense consultar Han consultat amb la famiacutelia i la famiacutelia no eacutes qui per decidir sobre el teu benestar
(usuari home)
Jo penso que ells no ho plantegen tant en clau de drets perograve siacute intenten moltes vegades negociar Moltes vegades des drsquoun principi hi ha persones que et diuen ldquoNo vull res que doni son ni que engreixirdquo Drsquoaquesta manera ho estan negociant encara que no ho expliquin tan clarament i beacute jo siacute que ho considero un dret de la persona a negociar i a dir que no soacuten adults A mi no mrsquoagrada treballar amb menors perquegrave no poden decidir Aquests siacute aquests si soacuten adults tenen dret a dir que no
(professional psiquiatre)
161
❱rsaquo He viscut mai situacions similars
162
❱rsaquo Penso que en les consultes de salut mental el tractament es negocia entre el professional i el pacient Per quegrave penso que siacute o que no
163
Altres situacions per reflexionar sobre els drets
bull Dret a lrsquoacompanyament o no en les visites megravediques Les dades sobre la salut drsquoun pacient soacuten privades i nomeacutes aquesta persona pot decidir amb qui vol compartir-les Cal respectar el dret a la intimitat (Article 7 de la Llei 412002)
bull Dret a negar-se a prendre un medicament perograve mantenir les visites o el seguiment amb professionals El dret a la proteccioacute de la salut estagrave reconegut en la Constitucioacute Espanyola (article 43)
bull Dret al fet que les decisions que es prenguin es parlin i srsquoacordin entre el professional i el pacient Dret al consentiment informat i acatament dels seus liacutemits (articles 8 i 9 de la Llei 412002)
bull Dret al fet que la persona decideixi sobre les cures i el tractament que vol rebre Dret a atorgar instruccions pregravevies (article 11 de la Llei 412002)
164
53 Exercir els teus propis drets
La persona professional que et recepta la medicacioacute ha de resoldre tots els dubtes que tinguis al respecte Et proposem a continuacioacute unes preguntes que trsquoajudaran a plantejar-te els dubtes que tinguis i a tractar-los amb la teva professional de referegravencia
bull Per quegrave em recepta aquesta medicacioacute
bull Quins efectes beneficiosos tindragrave per a mi
bull Quins soacuten els efectes secundaris
bull Teacute alguna contraindicacioacute
bull Puc prendre aquesta medicacioacute juntament amb la resta de fagravermacs que estic prenent ja
bull He de prendre aquesta medicacioacute a una hora concreta Per exemple despreacutes de dinar o de sopar
bull Hi ha cap alternativa a aquesta medicacioacute Quina
bull He de passar algun examen megravedic abans de prendre aquesta medicacioacute
bull He de portar algun control megravedic mentre la prengui
bull Hi ha cap dosi magravexima diagraveria que em pugui prendre
bull Quins soacuten els riscos en cas de prendre una dosi massa alta
bull Srsquoindica alguna dosi diferent per a homes i per a dones
bull Quant de temps dura el tractament
165
On puc anar a plantejar una queixa o explicar una situacioacute en la qual no es respecten els meus drets
bull Servei de salut mental on ens han ategraves
Els serveis de salut mental estan obligats per llei a recollir i atendre les queixes i reclamacions dels pacients
bull Oficina drsquoatencioacute al pacient
Aquestes oficines es troben als serveis sanitaris puacuteblics com els hospitals
bull Siacutendic de Greuges de Catalunya
Actua com a supervisor i colmiddotlaborador de lrsquoAdministracioacute catalana Ateacuten les queixes de les persones quan senten que lrsquoAdministracioacute no les ha ategraves degudament Tambeacute supervisa les empreses privades que presten serveis puacuteblics El Siacutendic no depegraven de cap govern actua de manera independent La pagravegina web eacutes httpwwwsindiccat
El Siacutendic teacute un espai que srsquoanomena Defensor del pacient i que es dedica a garantir els drets dels pacients i de les persones usuagraveries
166
bull Oficina per a la No Discriminacioacute (OND)
Servei municipal que hi ha a la ciutat de Barcelona des de lrsquoany 1998 La seva funcioacute eacutes oferir informacioacute formacioacute i sensibilitzacioacute sobre igualtat de drets Tambeacute dona atencioacute i assessorament a persones que han vist perjudicats els seus drets humans
bull Observatori de Drets en Salut Mental
Iniciativa de la Federacioacute Veus de Catalunya Es dedica a fer un seguiment de les normes que afecten els drets de les persones amb diagnogravestic psiquiagravetric i el seu entorn
bull Els comitegraves de bioegravetica i drsquoegravetica assistencial
Soacuten espais de consulta per a professionals i persones usuagraveries dels centres sanitaris Analitzen els conflictes egravetics que puguin sorgir entre les dues parts i assessoren per millorar la qualitat de lrsquoassistegravencia sanitagraveria
Els comitegraves de bioegravetica soacuten espais que serveixen per resoldre consultes perograve no tenen validesa legal
167
54 Documents i lleis bagravesiques en salut mental
Lleis bagravesiques sobre salut mental
bull Convencioacute sobre els Drets de les Persones amb Discapacitat Nacions Unides 2006
bull Constitucioacute Espanyola Lrsquoarticle 18 reconeix el dret a la intimitat Lrsquoarticle 43 reconeix el dret a la salut Lrsquoarticle 49 reconeix lrsquoespecial prevencioacute i atencioacute
bull Llei 141986 de 25 drsquoabril general de sanitat
bull Llei 412002 de 14 de novembre que reconeix lrsquoautonomia del pacient i els seus drets i obligacions sobre informacioacute i documentacioacute cliacutenica
bull Llei 212000 de 29 de desembre de 2000 sobre els drets drsquoinformacioacute concernent a la salut i lrsquoautonomia del pacient i la documentacioacute cliacutenica vigent
bull Resolucioacute de Consell de Drets Humans de lrsquoOrganitzacioacute de les Nacions Unides setembre 2017 laquoPromocioacute i proteccioacute de tots els drets humans civils poliacutetics econogravemics socials i culturals inclograves el dret al desenvolupament salut mental i drets humansraquo
bull Puumlras D (2017) Informe del relator especial sobre el dret de tota persona a gaudir tant com sigui possible de salut fiacutesica i mental Consell de Drets Humans de Nacions Unides
bull Carta de drets i deures de la ciutadania en relacioacute amb la salut i lrsquoatencioacute sanitagraveria
168
Documents sobre drets elaborats per la societat civil i per professionals
bull Guia de Drets de la Federacioacute Veus
bull Informe alternatiu drsquoActivaMent-Hierbabuena sobre la situacioacute dels drets humans de les persones amb discapacitat psicosocial a Espanya (2019)
bull Document de voluntats anticipades i la planificacioacute de decisions anticipades Comitegrave de Bioegravetica de Catalunya (2018)
bull Informe sobre lrsquoestat dels drets humans de les persones amb problemes de salut mental a Espanya de la Confederacioacute salut mental Espanya (2018)
bull Manifest al voltant de la coercioacute en els serveis de salut mental AEN (2016)
bull Drets humans i hospitalitzacioacute psiquiagravetrica Per una egravetica de la capacitat La vida diagnosticada Fundacioacute Congreacutes Catalagrave de Salut Mental FCCSM (2016)
bull Document de planificacioacute anticipada de decisions en salut mental Guia de suport per a professionals i persones usuagraveries dels serveis de salut mental de lrsquoEscola Andalusa de Salut Puacuteblica (2015)
bull Drets humans egravetica i salut mental (I) Tractament ambulatori obligatori Mesures restrictives Fundacioacute Congreacutes Catalagrave de Salut Mental FCCSM (2005)
169
Capiacutetol 6 Crear bones condicions per al diagraveleg
La majoria de persones que pateixen una experiegravencia de patiment mental greu com crisis psicogravetiques se senten aiumlllades i desconnectades de la resta de moacuten
Aquesta situacioacute es pot agreujar si els professionals que tracten els casos drsquoaquestes persones no tenen en compte els seus drets bagravesics i no els ofereixen un espai segur per parlar dels siacutemptomes o sofriments sense por que hagin drsquoingressar per obligacioacute
Diverses investigacions han demostrat que les intervencions que no inclouen la comunicacioacute i les relacions socials fan que els pacients srsquoestanquin en la seva recuperacioacute i fins i tot empitjorin
Aquestes investigacions tambeacute demostren que srsquoagreuja la situacioacute dels pacients als quals es medica en exceacutes o srsquoaiumllla despreacutes drsquoun ingreacutes
Aixiacute ho mostren autors com Beviaacute i Bono del Trigo 2017 o Seikkula i Arnnkil 2016
Partint dels testimonis de les entrevistes drsquoaquest estudi plantejarem propostes per enfortir el diagraveleg i la comunicacioacute entre els professionals i les persones que viuen experiegravencies de sofriment mental i el seu entorn
170
61 Condicions necessagraveries per comenccedilar
Informacioacute
Cal que la persona tingui prou informacioacute per comprendre quegrave estagrave passant i la manera com se lrsquoestagrave tractant
Tenir sort eacutes que et toqui un professional que empatitzi amb la teva situacioacute que trsquoescolti que trsquoacompanyi que trsquoexpliqui les coses sobretot des del principi quan no saps res El tema de la salut mental si no has tingut ninguacute a la famiacutelia eacutes una hogravestia no entens res
(usuari home)
La informacioacute ha de ser comprensible per a la persona que lrsquoha de rebre i no caure en estereotips El professional ha drsquoassegurar que tota la informacioacute que teacute arribi a la persona que ha drsquoiniciar el tractament
A meacutes cal tenir en compte que receptar massa medicacioacute o els efectes secundaris drsquoalguns medicaments com els neurolegraveptics poden fer difiacutecil la comunicacioacute En aquestes situacions la persona teacute menys capacitat de valorar i decidir sobre el seu propi cas
Espai agradable adequat
Lrsquoespai ha de ser un lloc acollidor on la persona se senti a gust tranquilmiddotla i sigui propici per expressar emocions Podria ser un espai cuidat on en arribar es pugui prendre alguna cosa
171
62 Construir relacions basades en el diagraveleg
Siacute jo he tingut bona sort penso jo he trobat un metge que eacutes una persona molt humana Jo me nrsquoanava de la consulta millor del que entrava Quan passes temps sense anar-hi cal fer un resum Jo pensava a veure quegrave li explico Perograve despreacutes sortia meacutes contenta perquegrave em feia bromes em donava esperanccedila veia que mrsquoacceptava veia que jo li queia beacute
(usuagraveria dona)
Un dels aspectes que meacutes valoren les persones amb patiment mental eacutes la relacioacute amb el professional Drsquoaquesta relacioacute dependragrave lrsquointeregraves de la persona per explicar quegrave li passa i la preocupa
Es tracta drsquoaplicar humanitat a la psiquiatria per mitjagrave drsquoun megravetode que prioritzi el bon tracte per aconseguir el bon tractament
Eacutes arran de la confianccedila que pot haver una mica de confidegravencies
(usuagraveria dona)
172
Les relacions entre el professional i la persona amb patiment mental srsquohan de basar en els aspectes seguumlents
Empatia per posar-se al lloc de lrsquoaltra persona i honestedat
Jo penso que ha drsquohaver una relacioacute empagravetica en quegrave el psiquiatre sigui honest tambeacute amb si mateix simplement
(usuari home)
Afecte
Dels professionals busco afecte i comprensioacute
(usuari home)
Moltes vegades el rebuig al metge sorgeix perquegrave tersquon vas de la consulta pitjor del que has entrat
(usuari home)
Relacions que es mantinguin amb el temps
Cal que no hi hagi canvis constants de professional ja que aixograve pot crear situacions poc adequades
Els canvis de psiquiatres soacuten un problema i tenim molts canvis uacuteltimament una que es jubila una persona que teacute una baixa llarga Sempre que hi ha canvis els pacients tendeixen a comparar
(professional psicograveleg)
173
Confianccedila
Eacutes molt important crear una relacioacute de confianccedila en la qual la persona senti que pot parlar i expressar-se sense por a les consequumlegravencies
Tu veus que una persona et vol medicar per calmar-te amb tota la bona intencioacute perograve aixograve et fa desconfiar
(usuari home)
La pegraverdua de confianccedila sol ser causada per la poca relacioacute entre el professional i el pacient i per la falta drsquoun espai de trobada on la persona pugui triar qui vol que participi Sobre els motius que pot tenir una persona per no parlar a la consulta una de les persones entrevistades explica
A vegades per falta de confianccedila em fa por parlar perquegrave he passat molt A vegades parlem i ens posen les paraules a la boca A vegades he percebut que altres llegien el meu pensament i no seacute si eacutes fagravecil El que siacute eacutes vagravelid sempre eacutes intercanviar informacioacute
(usuari home)
174
Relacioacute basada en el diagraveleg
El diagraveleg eacutes fonamental perquegrave la persona amb patiment mental no senti que els tractaments es basen en relacions drsquoautoritat Relacions en quegrave el professional imposa ingressos en hospitals o pegraverdua de drets com lrsquohabitatge i els recursos econogravemics
Jo per exemple hi ha temporades en quegrave em trec la pastilla del migdia Perograve la resta de la medicacioacute no me la trec mai perquegrave tinc pagravenic als psiquiagravetrics Per a quegrave fareacute una neteja Per acabar al psiquiagravetric al cap de lrsquoany No jo no vaig al psiquiagravetric Em van putejar una vegada perograve no mersquon putejaran dues Me la van fer molt grossa per aixograve em dic que mai meacutes no entrareacute en un altre Ui Per anar al psiquiatre millor em prenc la medicacioacute
(usuari home)
Una de les persones que presta el seu testimoni en els grups de treball ens explica la seva satisfaccioacute en relacioacute amb el seu psiquiatre Es tracta drsquouna relacioacute basada en el diagraveleg
Jo amb la meva psiquiatra parlo molt de literatura En realitat els dos sabem de quegrave estem parlant perograve no ho sento de manera tan agressiva despreacutes en algun moment ella em pregunta com em veig llavors ja seacute que vol parlar de com em trobo Si vaig al psiquiatre i nomeacutes parlo de siacutemptomes no em sento una persona sinoacute que nomeacutes sento les jerarquies i les pors Agraeixo parlar drsquoaltres coses
(usuari home)
175
Utilitzar altres llenguatges
Eacutes important utilitzar un llenguatge amb el qual ens sentim tots cogravemodes
(usuari home)
63 Bones pragravectiques per al diagraveleg entre els professionals i els pacients
Pensar en les pragravectiques que no funcionen beacute
La majoria dels professionals treballen amb molta pressioacute assistencial per lrsquoobligacioacute drsquoatendre moltes persones en poc temps i no poder-los prestar lrsquoatencioacute necessagraveria
Aquesta pressioacute assistencial dificulta posar en marxa bones pragravectiques
Jo penso que un tema que ens dificulta molt eacutes la pressioacute assistencial Tenim mitja hora per a cada un que penso eacutes bastant perograve el fet que tinguem tants pacients fa que no els vegem amb la frequumlegravencia que voldriacuteem Aixograve afecta moltiacutessim perquegrave ens centrem meacutes en el tema medicacioacute perquegrave eacutes meacutes ragravepid i meacutes agravegil i aixograve ens permet distanciar les visites Jo penso que aixograve siacute que eacutes important
(professional psiquiatre)
La manca de temps i drsquoespais adequats fa que la relacioacute entre el professional i el pacient sigui meacutes freda i no es pugui basar en el diagraveleg i la comunicacioacute relaxada
Sense espai ni temps els professionals no poden fer una escolta atenta dels relats de patiment El treball terapegraveutic entra en risc perquegrave nomeacutes hi ha temps de seguir els protocols
176
Algunes famiacutelies expliquen el problema de la manca de relacioacute amb els professionals
Jo penso que en els centres de salut mental hi ha massa protocol Pel tema de lrsquoautonomia jo em quedava a la sala drsquoespera Mai no em preguntaven quegrave havia passat aquests tres mesos Tot i que el meu fill deia que podia entrar Per quegrave no em pregunta el professional
(familiar mare)
Les persones cuidadores demanen participar meacutes en els espais on es tracta els seus familiars Perograve els serveis de salut mental no ho solen permetre perquegrave defensen el dret a la intimitat dels pacients i la conveniegravencia de tractar-los de manera autogravenoma
No obstant aixograve conveacute pensar en la necessitat drsquoorganitzar espais concrets on la famiacutelia se senti atesa i pugui participar amb acords i consensos amb la persona que estagrave tenint patiment mental
La participacioacute activa de totes aquestes parts en el tractament srsquoanomena laquotreballar des del colmiddotlectiuraquo
Treballar des del colmiddotlectiu
Es basa en una forma de treball en quegrave participen totes les persones afectades Lrsquoobjectiu eacutes construir una xarxa de suport entre els professionals les persones amb patiment mental i el seu entorn meacutes proper
177
Es tracta de crear espais de diagraveleg entre persones que soacuten importants per al pacient amb patiment mental
Una professional afirma que
Igual hauriacuteem de deixar la porta oberta perquegrave vingui una persona de confianccedila potser no nomeacutes la famiacutelia deixar molt meacutes oberta aquesta intervencioacute
(professional psiquiatre)
Algunes xarxes associatives o iniciatives socials compleixen aquesta funcioacute de treball des del colmiddotlectiu ja que creen espais on les persones es poden relacionar de manera meacutes lliure sense sentir-se quumlestionades ni jutjades
Per aixograve eacutes important valorar el treball drsquoaquestes entitats i comprendre que soacuten un motor de canvi important per a la millora de les persones en molts casos
La confianccedila eacutes complexa ara mateix no em fiaria de la meva famiacutelia no tenen la perspectiva que tinc jo i pateixen molt La meva mare eacutes capaccedil per intentar ajudar-me de trucar el psiquiatre i acabar medicant-me En aquest moment eacutes fonamental tenir alguacute que conegui els meus siacutemptomes o que entengui que alguna cosa no funciona beacute Jo estic a lrsquoAssociacioacute Xrdquo i allagrave em coneixen molt Per exemple quan no deixo de caminar en el meu cas eacutes el senyal drsquoalarma i ells se nrsquoadonen La meva famiacutelia mrsquoestima molt perograve penso que per intentar ajudar acabarien fent una cosa que jo no vull
(usuari home)
178
La majoria de professionals demanen xarxes de treball on participin persones de lrsquoentorn de la persona amb patiment mental i tambeacute els professionals de referegravencia Especialment aquelles amb qui la persona afectada es trobi meacutes a gust
Fomentar lrsquoautonomia i la salut
Les persones en situacioacute de patiment mental de vegades perden lrsquoautonomia i la capacitat de decidir tant per les decisions que prenen els professionals com per les que es prenen dins de la llar en el seu nom
En el cas dels professionals moltes vegades treballen seguint un protocol en el qual cadascuacute compleix les seves responsabilitats a partir drsquouna estructura jeragraverquica sense tenir temps ni mitjans de cuidar aspectes com el diagraveleg o el foment de lrsquoautonomia
En aquest sentit alguns psiquiatres expliquen que la seva intervencioacute es veu condicionada per la responsabilitat de receptar medicacioacute
No obstant aixograve altres professions com la infermeria la psicologia o el treball social tenen meacutes possibilitats de fer pragravectiques de cura a partir del diagraveleg amb la persona encara que tenen menys poder de decisioacute en el tractament global
Per la seva banda les famiacutelies de vegades assumeixen una funcioacute de control perquegrave es compleixi el tractament que afecta de manera negativa la seva relacioacute amb les persones amb patiment mental
Perquegrave aixograve no passi caldria meacutes diagraveleg i negociacioacute amb lrsquoobjectiu de pactar el tractament entre els professionals la persona afectada i el seu entorn
179
Capiacutetol 7 Autonomia i capacitat per a negociar
Aquest darrer capiacutetol estagrave dedicat a orientar les persones que prenen psicofagravermacs perquegrave siguin capaces de participar de manera activa en la presa de decisions relacionades amb el seu propi tractament
Decisions com triar un medicament canviar la dosi deixar de prendre la medicacioacute i altres quumlestions
Lrsquoexperiegravencia de les persones que han colmiddotlaborat en lrsquoelaboracioacute drsquoaquesta guia deixa clara la necessitat de participar en qualsevol canvi que es faci en el seu tractament i medicacioacute Ha de ser un proceacutes molt dialogat en quegrave srsquointervingui quan la persona dona qualsevol tipus drsquoalarma
La proposta drsquoaquesta guia eacutes donar suport a la persona perquegrave prengui les seves progravepies decisions perograve no en soledat sinoacute formant una xarxa en quegrave participin les persones meacutes significatives del seu entorn Aquelles que lrsquoajuden a afrontar els problemes de malestar mental
180
71 Reflexionar per prendre decisions
Per prendre les nostres progravepies decisions hem de ser persones ben informades i disposar de les dades suficients per valorar la nostra situacioacute
Preparar-nos per prendre decisions
bull Tenir ganes de saber mostrar interegraves
bull Preguntar-nos quina eacutes la realitat que vivim
bull Buscar informacioacute en diferents llocs per tenir una opinioacute progravepia
bull Conegraveixer lrsquoorigen de les informacions que ens arriben
bull Informar-nos sobre els nostres drets
bull Analitzar i valorar els pros i els contres de la decisioacute que prendrem
bull Estudiar amb calma les notiacutecies que arriben sobre nous tractaments i medicaments
bull Fer-nos preguntes senzilles quegrave qui quan on i per quegrave
bull Tenir la ment oberta a possibles canvis drsquoopinioacute i noves solucions
bull Si eacutes possible trobar un organisme puacuteblic on poder anar per explicar el que pensem
bull Sentir-nos igual als altres i valorar el nostre coneixement
181
72 Gestioacute de la medicacioacute La possibilitat de continuar canviar o disminuir la medicacioacute
Hi ha molts motius per plantejar-se un canvi en la medicacioacute Per exemple
bull Provar un nou producte per millorar els siacutemptomes
bull Canviar el format en quegrave es pren la medicacioacute drsquooral a injectable o al contrari
bull Canviar el medicament perquegrave es noten molegravesties
bull Reduir la dosi
bull Canviar la dosi per sentir que es teacute un control sobre la medicacioacute
Per a algunes persones la medicacioacute eacutes molt important i ha suposat millores en la seva vida malgrat els efectes secundaris Per aixograve no es plantegen deixar-la ni fer cap tipus de canvi
182
Testimonis
laquoEm semblava que prenia molta medicacioacuteraquo
Lrsquoany 2011 vaig comenccedilar amb el metge que tinc ara a la muacutetua Fa un parell drsquoanys vam comenccedilar a baixar la medicacioacute perquegrave em semblava que en prenia molta i li vaig comentar perograve a ell li semblava que estava forccedila estable Quan vam disminuir la medicacioacute vaig tenir una petita baixada perograve despreacutes em vaig recuperar Jo li vaig dir ldquoestic beacute podem seguir baixantrdquo perograve ell em va dir ldquono no aquest cop no abaixarem res La propera vegadardquo Llavors la vegada seguumlent siacute ja vam baixar una miqueta Srsquoassegura molt va amb molta cura
(usuagraveria dona)
laquoA mi eacutes que cap no mrsquoha funcionatraquo
He pres molta medicacioacute perograve cap no mrsquoha funcionat Al principi em va beacute perograve quan passa un temps em deixen de fer efecte o soacuten contraproduents per a mi Mai no han trobat la medicacioacute adequada He pres de tot antipsicogravetics antidepressius antiepilegraveptics anti anti tot Quan recaic mrsquohan de fer canvis de medicacioacute amb els quals pateixo molt la siacutendrome drsquoabstinegravencia per la que estic deixant i el canvi a lrsquoaltra Mai no he pres la mateixa medicacioacute molt de temps Jo no tinc una pastilla que hagi pres 10 anys seguits
(usuagraveria dona)
183
laquoNo la vull prendre perograve compleixoraquo
La meva famiacutelia sempre em diu que he de prendre la medicacioacute Jo no la vull prendre de vegades lrsquohe deixat He tingut diverses recaigudes i a la fi em van haver drsquoingressar Ara no la vull prendre perquegrave em deixa aixafat perograve compleixo i la prenc A banda sexualment estic inutilitzat amb la medicacioacute I beacute gragravecies que no tinc parella que visc sol perograve no seacute mrsquoha afectathellip
(usuari home)
laquoProu per sentir-me estableraquo
Jo al principi prenia una medicacioacute molt begravestia que mrsquoanulmiddotlava totalment Despreacutes vaig anar tenint canvis de medicacioacute vaig comenccedilar a baixar la dosi pel meu compte i finalment vaig decidir treure-me-la del tot sense consultar ninguacute No obstant aixograve em vaig adonar que mrsquohavia de prendre la medicacioacute Em vaig adonar per mi mateix i per la gent que mrsquoenvolta La meva companya em va dir que estava molt accelerat que intenteacutes controlar meacutes Em vaig adonar que utilitzar la medicacioacute en el meu benefici no era utilitzar-la com me la mana el psiquiatre sinoacute baixar la dosi bastant meacutes Prenc la meitat del que tinc prescrit perograve em va prou beacute com per sentir-me estable i no sentir-me manipulat per la medicacioacute
(usuari home)
184
laquoEm veig capacitat per experimentarraquo
Soacutec molt experimental i quan estic una mica pujat em veig capaccedil de saltar-me la medicacioacute i fer un experiment de dues setmanes Per exemple en comptes de prendre una pastilla prendrersquom la meitat o menys Jo entenc que per part meva aixograve estagrave mal fet les coses srsquohan de fer beacute amb un equip al teu darrere no fer-les per lliure Entenc que si em claven un esbronc tenen tota la raoacute per clavar-mersquol
(usuari home)
laquoJo no vull tocar-laraquo
A mi mrsquoha costat molts anys trobar el tractament apropiat trobar les pastilles el principi actiu i beacute encertar amb la dosi Jo no vull tocar-la De moment no vull tocar-la per a res prefereixo seguir amb la sequedat de boca i amb les tremolors Els efectes secundaris soacuten el preu que cal pagar perograve beacute ara em val la pena
(usuari home)
laquoNo vull deixar-los un marroacuteraquo
Moltes vegades ho he pensat perograve si faig alguna cosa que em posa pitjor crec que hipotecareacute la vida dels meus fills No vull deixar-los el marroacute Si estigueacutes nomeacutes jo podria fer-ho
(usuari home)
185
73 Elements que cal considerar abans de fer canvis en la medicacioacute
Perills de fer canvis bruscos en la medicacioacute
La medicacioacute psiquiagravetrica crea dependegravencia Cal reduir la dosi a poc a poc i de manera controlada perquegrave no afecti el sistema nervioacutes central
Per aquest motiu abandonar o reduir la medicacioacute sense la supervisioacute dels professionals eacutes perilloacutes Pot causar complicacions greus i fins i tot hospitalitzacioacute
Quumlestions que cal considerar abans drsquoabandonar o reduir la medicacioacute
Per part de la persona afectada
bull Conegraveixer beacute en quegrave consisteix el proceacutes que es comenccedilaragrave
bull Preveure quines persones trsquoajudaran
bull Preparar la negociacioacute amb els metges i els psiquiatres
bull Planejar un calendari amb les dates previstes durant tot el proceacutes
bull Conegraveixer els teus drets
bull Conegraveixer els efectes que pot tenir reduir o abandonar la medicacioacute
bull Organitzar un entorn agradable sense fonts drsquoestregraves
Eacutes important esperar a tenir prou suports i una bona organitzacioacute abans de comenccedilar un proceacutes drsquoaquest tipus
186
Informacioacute sobre el medicament que es pren
bull Quin tipus de medicament eacutes
bull La dosi que es pren i els efectes
bull El temps en quegrave el medicament fa efecte per saber les vegades que cal prendrersquol
bull Altres medicaments que es prenen a la vegada com interactuen entre si i les possibles consequumlegravencies de barrejar-los
bull Altres substagravencies que es poden prendre com ara productes naturals o vitamines
Possibles suports per part de lrsquoentorn
bull Tenir clara lrsquoajuda que tens per part dels professionals de la salut
bull Concretar el tipus drsquoajuda que et pot oferir cada professional
bull Tenir una xarxa de suport i saber alguns aspectes com per exemple qui la forma quina relacioacute hi ha entre aquestes persones quant de temps et poden dedicar cadascuna drsquoelles si disposeu drsquoun lloc agradable on estar mentre trsquoajuden
bull Passar aquest proceacutes de canvi en un lloc tranquil agradable i poc estressant
187
Possibles riscos quan es fan canvis en la medicacioacute
Exposem testimonis de persones que han viscut situacions negatives a lrsquohora de baixar la medicacioacute
Risc de recaiguda si es deixa o es modifica sense supervisioacute
Jo penso que deixar del tot la medicacioacute seria un error Si passeacutes molt de temps no ho seacute perograve en un principi a curt termini no ho veig beacute Jo he escoltat casos que encara que sigui pel seu compte han dit ldquoJo em trobo beacute ja ho deixo totrdquo I despreacutes han recaigut una altra vegada perograve han recaigut de manera terrible
(usuari home)
Temor a perdre els recursos socials i materials
Jo si no tingueacutes dependegravencia del pis tutelat i visqueacutes sola intentaria la medicina natural Perograve com que estic al centre de dia em fa molta por que em diguin que per no prendre la medicacioacute mrsquohagin drsquoingressar a lrsquohospital psiquiagravetric A la referent del centre de dia no li explico com em trobo He anat a 2 psiquiatres he estat en 3 sessions i no vull anar a cap meacutes Ho vaig passar tan malament que jo callo Quan em trobo nerviosa pinto mandales
(usuagraveria dona)
188
Manca drsquoinformacioacute que crea incertesa
Jo penso que falta informacioacute Faltarien meacutes recursos per informar-nos dels perills que pot haver tant per medicar-te tu sol com per deixar una medicacioacute que creus que no eacutes important He conegut persones a lrsquohospital que pensen que no passa res per deixar les pastilles o que estarien beacute sense res perquegrave prenen poca medicacioacute Jo tambeacute pensava que arribaria el dia en quegrave estaria beacute sense prendre res perograve ara ja penso que prefereixo prendre-la si no em trobo molt malament i mantenir-me estable abans de tornar a recaure
(usuari home)
No sabem quegrave passaragrave si deixem la medicacioacute en realitat ninguacute no ho sap Perograve siacute que podem conegraveixer els possibles riscos
(usuari home)
189
74 Negociar amb el psiquiatre
Jo eacutes que soacutec molt idealista i molt utogravepic Mrsquoagradaria pensar que entre el pacient i el metge srsquohauria de poder parlar absolutament de tot el que suposa la medicacioacute i la malaltia
(usuari home)
Amb el temps distingeixes qui veu una persona i qui veu un malalt
(usuari home)
Consells per preparar la trobada amb el psiquiatre
bull Aprofitar la informacioacute i les reflexions recollides en aquesta guia
bull Portar escrits els motius pels quals es vol fer un canvi en la medicacioacute
bull Escriure els efectes beneficiosos i perjudicials que teacute la medicacioacute en el cos i la ment
bull Pensar i plantejar-nos quines han estat les millores que hem viscut en la nostra vida personal i social en els uacuteltims mesos i anys
bull Tenir clars els recursos dels quals disposem relacions personals suports professionals i materials
bull Saber quins soacuten els nostres drets com a pacients o persones usuagraveries drsquoun servei de salut mental
bull Informar-nos sobre situacions que han viscut altres persones i tenir clar tant les seves experiegravencies positives com les negatives per poder argumentar-les
190
Com explicar les nostres peticions als professionals
bull Explicar amb arguments els motius pels quals volem fer el canvi
bull Escoltar les respostes i preguntar tot allograve que no srsquoentengui beacute
bull Demanar a una persona de confianccedila que ens acompanyi a la trobada si ens sentim meacutes segurs
bull Demanar als professionals que ens acompanyin a nosaltres i a la nostra xarxa social en aquest camiacute de canvi
Quegrave fer en cas que el professional ens doni una resposta negativa
bull Demanar-li que ens expliqui el perquegrave de la negativa Eacutes possible que conegui casos o tingui informacioacute que nosaltres no tenim
bull Facilitar la trobada entre els professionals i algunes persones de la nostra confianccedila per demostrar que tenim els suports necessaris per afrontar aquesta situacioacute de canvi
191
75 Autonomia per gestionar la nostra xarxa de relacions
Fer canvis en la medicacioacute encara que sigui de manera negociada pot causar malestar fiacutesic i emocional Per aixograve necessitarem acompanyament i cura especial de les persones que tenim a prop
Per a aquests moments eacutes important que organitzem la nostra xarxa de suport amb persones del nostre entorn i professionals de la nostra confianccedila
Et proposem unes preguntes que trsquoajudin a organitzar la teva xarxa de suports i a pensar en les condicions necessagraveries perquegrave es doni el Pacte de cures
En un brot desapareix molta gent i la meva famiacutelia no Veuen normal que em pugui trobar malament Si van malament les coses aquesta persona estaragrave per mi
(usuari home)
192
Elaborar el meu propi Pacte de cures
1 Punt de partida Pacte amb una mateix o una mateixa
❱rsaquo Quins objectius mrsquohe marcat en relacioacute amb la medicacioacute que prenc i el meu tractament en general
193
❱rsaquo Per quegrave vull fer aquest canvi
194
❱rsaquo Quins liacutemits em poso per complir lrsquoobjectiu Fins on podria arribar i quegrave no faria mai
195
2 Organitzar la meva xarxa de suport
❱rsaquo A quina persona o persones prefereixo tenir a prop quan em sento malament o necessito ajuda
Pots escriure aquiacute el nom i les dades drsquoaquesta persona Tambeacute pots escriure el lloc on prefereixes anar quan et trobes malament
196
❱rsaquo Tambeacute pots recollir la informacioacute important de les persones que formen la teva xarxa de suport
Persona de suport
Nom i cognoms
Telegravefon de contacte
Relacioacute personal o professional que tinc amb aquesta persona
Lloc de trobada
197
Nom i cognoms
Telegravefon de contacte
Relacioacute personal o professional que tinc amb aquesta persona
Lloc de trobada
Nom i cognoms
Telegravefon de contacte
Relacioacute personal o professional que tinc amb aquesta persona
Lloc de trobada
198
❱rsaquo En quins horaris i moments de la setmana estan disponibles les persones de la meva xarxa de suport
199
❱rsaquo Les persones de la meva xarxa de suport tenen algun vincle o alguna relacioacute entre elles
200
❱rsaquo Si no hi ha relacioacute entre aquestes persones podrien estar en contacte per mitjagrave del telegravefon en espais comuns que poden compartir o drsquouna altra manera
201
❱rsaquo Hi ha un espai cogravemode on puguin estar per compartir els moments de suport On
202
3 Lrsquoacompanyament dels professionals
❱rsaquo Et proposem que pensis en lrsquoajuda que trsquoagradaria rebre per part dels professionals tenint en compte aquests aspectes qui podria ser aquesta persona o persones com et podrien ajudar cadascuna drsquoelles des de quin servei actuen sigui de salut mental o no
Professional 1
203
Professional 2
204
Professional 3
205
4 Tenir un espai o entorn adequat
❱rsaquo Tinc un espai adequat on passar aquest canvi Ha de ser un espai en un entorn tranquil agradable i sense estregraves
206
5 Quegrave no fer
❱rsaquo A qui no mrsquoagradaria avisar i quegrave no mrsquoagradaria fer en la meva egravepoca de canvi
207
76 Altres maneres de fer front al patiment
En els seguumlents documents trobareu meacutes informacioacute sobre com fer canvis en la medicacioacute
Guia Icarus
laquoDiscontinuacioacuten del Uso de Drogas Psiquiaacutetricas Una Guiacutea Basada en la Reduccioacuten del Dantildeoraquo Publicada per The Icarus Project i Freedom Center
Lrsquoobjectiu principal drsquoaquesta guia eacutes informar les persones que prenen medicacioacute psiquiagravetrica sobre les opcions que tenen si decideixen deixar-la o rebaixar-la
Guia de la GAM (gestioacute autogravenoma de la medicacioacute) Canadagrave
Ofereix pautes de reflexioacute i accioacute per comprendre millor la medicacioacute la seva funcioacute i els efectes que produeix Ajuda la persona a reconegraveixer les seves necessitats i a estar meacutes preparada per prendre decisions
Guia de la GAM (gestioacute autogravenoma de la medicacioacute) Brasil Guia do moderador
Guia elaborada a partir de la canadenca i adaptada a la realitat brasilera Inclou tambeacute una guia per al moderador o conductor del grup
208
laquoSaldremos de esta Guiacutea de salud mental para el entorno de la persona en crisisraquo
Eina per a persones amb patiment mental perograve tambeacute per als familiars i els membres de la seva xarxa de suport
Aquesta guia busca respondre als problemes de manera colmiddotlectiva posant lrsquoaccent en els pactes de cures lrsquoacompanyament i els grups de suport mutu
laquoMaacutes allaacute de las creencias Maneras alternativas de trabajar con delirios idees obsesivas y experiencias inusualesraquo Autora Tamasin Knight
Conjunt drsquoeines pragravectiques per fer front i aprendre a conviure amb els deliris les idees obsessives i els pensaments intrusius Lrsquoautora ha passat per un proceacutes de sofriment mental i tractament psiquiagravetric
209
Bibliografia utilitzada per elaborar aquesta guia
AEN (2017) Coercioacuten y salud mental Revisando las praacutecticas de coercioacuten en la atencioacuten a las personas que utilizan los servicios de salud mental Cuadernos teacutecnicos 20
ALLUEacute M (2013) El paciente inquieto Barcelona Edicions Bellaterra
BEVIAacute B amp BONO DEL TRIGO A (Coord) (2017) Coercioacuten y salud mental Madrid Asociacioacuten Espantildeola de Neuropsiquiatriacutea (Cuadernos Teacutecnicos 20)
CHOUDHURY S MCKINNEY K A amp KIRMAYER L J (2015) laquoLearning how to deal with feelings differentlyraquo Psychotropic medications as vehicles of socialization in adolescence Soc Sci Med 143 311ndash319
CORREA-URQUIZA M (2018) La condicioacuten del diaacutelogo Saberes profanos y nuevos contextos del decir Revista de la Asociacioacuten Espantildeola de Neuropsiquiatriacutea 38(134) 567-585
FLORE et al (2019) Unravelling subjectivity embodied experience and (taking) psychotropic medication Soc Sci Med230 66ndash73
GALIMBERTI U (2002) Diccionario de Psicologiacutea Meacutexico Siglo Veintiuno Editores
GARCIacuteA- HERRERA PEacuteREZ-BRYAN JM (2019) Guiacutea de praacutectica cliacutenica para el tratamiento de la psicosis y la esquizofrenia Manejo en atencioacuten primaria y en salud mental Plan integral de Salud mental Servicio Andaluz de Salud
210
GUY A DAVIES J RIZQ R (Eds) (2019) Guidance for Psychological Therapists Enabling conversations with clients taking or withdrawing from prescribed psychiatric drugs London APPG for Prescribed Drug Dependence
KNIGHT T (2019) Maacutes allaacute de las creencias Maneras alternativas de trabajar con delirios ideas obsesivas y experiencias inusuales Editorial LoComuacuten
LEVITAS AS amp DESNOYERS HURLEY A (2007) Overmedication as a manifestation of countertransference Mental Health Aspects of Developmental Disabilities 10 (2) 68-
INCHAUSPE AROacuteSTEGUI JA amp VALVERDE EIZAGUIRRE MA (2017) El uso de antipsicoacuteticos en la psicosis Cuadernos teacutecnicos AEN (18)
LAURANCE DR amp CARPENER J (1998) A Dictionary of Pharmacology and Allied Topics Amsterdam Elsevier
LEAL RUBIO J (2006) La relacioacuten en los cuidados y el trabajo en red en salud mental En La continuidad de cuidados y el trabajo en red en salud mentalcoord Por Joseacute Leal Rubio Antonio Escudero Nafs 2006 paacutegs 27-60
LEAL RUBIO J (2009) Violencia maltrato y sufrimiento en las instituciones En XXIV Congreso de la Asociacioacuten Espantildeola de Neuropsiquiatriacutea Caacutediz Madrid Asociacioacuten Espantildeola de Neuropsiquiatriacutea
MARTIacuteNEZ-HERNAacuteEZ Aacute (2008) Antropologiacutea meacutedica Teoriacuteas sobre la cultura el poder y la enfermedad Barcelona Anthropos Editorial
211
MARTIacuteNEZ-HERNAacuteEZ A PIEacute-BALAGUER A SERRANO-MIGUEL M MORALES-SAacuteEZ N GARCIacuteA-SANTESMASES A BEKELE D amp ALEGRE-AGIacuteS E (2020) The collaborative management of antipsychotic medication and its obstacles A qualitative study Social Science amp Medicine httpsdoiorg101016jsocscimed2020112811
MONCRIEFF J (2013) Hablando Claro Una introduccioacuten a los faacutermacos psiquiaacutetricos Barcelona Herder
MONCRIEFF J (2013) The bitterest pills The troubling story of antipsychotic drugs Londres Palgrave Macmillan
MORRISON P MEEHAN T STOMSKI NJ (2015) Living with antipsychotic medication side-effects the experience of Australian mental health consumers Int J Ment Health Nurs 24 253-261
ORTIZ LOBO A (2013) Hacia una psiquiatriacutea criacutetica Valladolid Editorial Grupo 5
PUumlRAS D (2017) Informe del Relator Especial sobre el derecho de toda persona al disfrute del maacutes alto nivel posible de salud fiacutesica y mental Naciones Unidas Asamblea General
RODRIacuteGUEZ DEL BARRIO L CORIN E amp POIREL ML (2001) Le point de vue des utilisateurs sur lrsquoemploi de la meacutedication en psychiatrie une voix ignoreacutee Revue queacutebeacutecoise de psychologie 22 (2) 221-244
RODRIGUEZ L CORIN E POIREL M-L amp DROLET M (2006) Limites du rocircle de la meacutedication psychiatrique dans le processus de reacutehabilitation du point de vue des usagers Pharmacologie et santeacute mentale Eacutequilibre en tecircte Association canadienne de santeacute mentale filiale de Montreacuteal
212
RODRIGUEZ DEL BARRIO L et al (2014) Human rights and the use of psychiatric medication J Public Ment Health 13 179ndash188
SEIKKULA J ALAKARE B amp AALTONEN J (2001) Open dialogue in psychosis i an introduction and case illustration Journal of Constructivist Psychology 144 247-265
SEIKKULA J amp ARNKIL TE (2016) Diaacutelogos terapeacuteuticos en la red social Barcelona Herder
SERRANO-MIGUEL M (2018) Del exilio a la ciudadaniacutea Experiencias dialoacutegicas en el marco de la Salud Mental Colectiva (Tesis doctoral) Departamento de Antropologiacutea Filosofiacutea y Trabajo Social Universitat Rovira i Virgili Tarragona Disponible en httpswwwtdxcathandle10803665933
SERRANO- MIGUEL M amp MARTIacuteNEZ-HERNAacuteEZ Aacute (2020) (en prensa) Apuntes para el diaacutelogo en salud mental Revista Polis e Psique
SILVEIRA M amp VEIGA CABRAL K (2019) A implementaccedilatildeo da estrateacutegia da gestatildeo autocircnoma da medicaccedilatildeo (GAM) na poliacutetica de sauacutede mental um relato da experiecircncia no Rio Grande do Sul En MARIATH BELLOC Maacutercio et al (organizadores) Sauacutede mental em campo da Lei da reforma psiquiaacutetrica ao cotidiano do cuidado (p85-108) Porto Alegre Rede UNIDA
SUESS SCHWEND A et al (2016) Planificacioacuten Anticipada de Decisiones en Salud Mental modelos utilidades y propuestas de aplicacioacuten Revista de la Asociacioacuten Espantildeola de Neuropsiquiatriacutea 36(129) 79-102
TOMEacute P (2014) Pactos de cuidado Revista Mujeres y Salud (36) 16-19
VALLS-LLOBET C amp LOIO N (2014) iquestTodas locashellip o un gran negocio Revista Mujeres y Salud (36) 22-24
213
WESTON J BROMLEY R JACKSON CF ADAB N CLAYTON-SMITH J GREENHALGH J HOUNSOME J McKAY A TUDUR SMITH C amp MARSON AG (2016) Monotherapy treatment of epilepsy in pregnancy congenital malformation outcomes in the child Cochrane Database of Systematic Reviews 2016 Issue 11 art No CD010224 httpsdoiorg10100214651858CD010224pub2
214
Altres fonts drsquoinformacioacute
Guia Icarus
laquoSaldremos de esta Guiacutea de salud mental para el entorno de la persona en crisisraquo
laquoManual per a la Recuperacioacute i Autogestioacute del Benestarraquo Activarsquot per la salut mental Salut Mental Catalunya i Federacioacute Veus
Biblioteca de salut mental del projecte Activarsquot per la salut mental
laquoInstrumento para la valoracioacuten de la Competencia Intercultural en la Atencioacuten en salud mental Hacia la equidad en saludraquo MINISTERIO DE SANIDAD POLIacuteTICA SOCIAL E IGUALDAD 2011
215
Pagravegines web de consulta
Colmiddotlegi de Farmacegraveutics de Barcelona
Agencia Espantildeola de Medicamentos y Productos Sanitarios
216
Referegravencies sobre lleis
laquoLlei 212000 de 29 de desembre sobre els drets drsquoinformacioacute concernent a la salut i lrsquoautonomia del pacient i la documentacioacute cliacutenica vigentraquo
laquoLlei 412002 de 14 de novembre bagravesica reguladora de lrsquoautonomia del pacient i de drets i obligacions en mategraveria drsquoinformacioacute i documentacioacute cliacutenicaraquo
Convencioacute de Nacions Unides sobre els Drets de les Persones amb Discapacitat
Carta de drets i deures de la ciutadania en relacioacute amb la salut i lrsquoatencioacute sanitagraveria Generalitat de Catalunya
217
Documents de consulta elaborats per la societat civil i els professionals
Guia de drets de la Federacioacute Veus
Locos por nuestros derechos (2015) laquoManual de derechos en Salud Mentalraquo Santiago Escuela de Salud Puacuteblica Universidad de Chile
Planificacioacuten anticipada de decisiones en Salud Mental Guiacutea de apoyo para profesionales y personas usuarias de los servicios de salud mental Junta de Andaluciacutea (2015)
laquoInforme sobre el estado de los derechos humanos de las personas con problemas de salud mental en Espantildea 2015raquo de la Confederacioacuten salud mental Espantildea
Manifiesto de Cartagena por unos Servicios de Salud Mental respetuosos con los Derechos Humanos y libres de coercioacuten AEN (2016)
laquoDerechos humanos y hospitalizacioacuten psiquiaacutetrica Por una eacutetica de la capacidad La vida diagnosticadaraquo Fundacioacute Congreacutes Catalagrave de Salut Mental - FCCSM (2016)
laquoGuiacutea Investigacioacuten sobre violencia contra las mujeres con enfermedad mentalraquo Federacioacuten de Euskadi de asociaciones de familiares y personas con enfermedad mental - FEDEAFES (2017)
218
laquoGuiacutea de atencioacuten a mujeres maltratadas con trastorno mental graveraquo Comunidad de Madrid (2010)
Convencioacuten internacional sobre los derechos de las personas con discapacidad Delegacioacuten del CERMI Estatal para los Derechos Humanos y para la Convencioacuten de la ONU Comiteacute Espantildeol de Representantes de Personas con Discapacidad (CERMI) Grupo Editorial Cinca 2019
219
Annexos
Annex 1 Termes que cal definir
Apatia En psicologia significa sentir indiferegravencia per situacions que normalment causen interegraves o emocioacute (Galimberti 2002) Lrsquoapatia es pot presentar en persones que
bull Pateixen trastorns depressius o psicogravetics
bull Viuen durant molt de temps situacions de rutina o frustracioacute
bull Han viscut en els uacuteltims temps un estat fort drsquoansietat excitacioacute o crisi afectiva
bull Passen molt de temps en hospitals psiquiagravetrics i altres tipus drsquoinstitucions on hi ha menys contacte amb el moacuten exterior
Atiacutepic Medicaments antipsicogravetics que es van crear en els anys 90 Srsquoutilitzen per al tractament de pacients amb trastorns com esquizofregravenia greu o psicosi
Els primers medicaments atiacutepics eren similars a la clozapina Alguns drsquoaquests medicaments soacuten Risperdal creat el 1994 olanzapina o Zyprexa creat el 1996 i Seroquel aprovat el 1994 (Moncrieff 2013 5)
Contraindicacioacute Aspecte drsquoun medicament que pot tenir efectes negatius i causar un perill per a algunes persones o situacions Una contraindicacioacute eacutes un aviacutes meacutes fort que una precaucioacute Cal tenir molt en compte les contraindicacions abans de prendre un medicament (Laurence i Carpenter 1998)
220
Efecte advers Dany o malestar causat per un medicament que inicialment teacute una finalitat terapegraveutica Quan un medicament produeix un efecte advers en una persona ha de reduir-ne la dosi o deixar-lo de prendre (Laurence i Carpenter 1998)
Efectes secundaris Soacuten els efectes no desitjats o no buscats que produeix un medicament (Laurence i Carpenter 1998)
Efecte terapegraveutic Els efectes bons beneficiosos i desitjats que produeix un medicament
Embotiment o aplanament afectiu Trastorn basat en la incapacitat drsquouna persona per sentir i expressar emocions A aquestes persones se les descriu com a monogravetones amb falta drsquoemocions insensibles i fredes Qui pateix aplanament afectiu es lamenta que la realitat li sembla estranya i per aquest motiu les seves respostes semblen forccedilades falses o poc autegraventiques (Galimberti 2002 100)
Genegraverics Quan lrsquoinventor drsquoun medicament ja no teacute els drets de patent sobre aquest producte perquegrave ha passat el temps altres persones poden fabricar-lo i vendrersquol fent competegravencia a lrsquoinventor Ha de tenir les mateixes propietats que el medicament original encara que el nom sigui diferent Aquests medicaments srsquoanomenen genegraverics
Indicacioacute Objectiu drsquoun medicament El motiu pel qual es recepta
221
Inhibidor Substagravencia que treu o disminueix lrsquoefecte drsquouna reaccioacute quiacutemica o psicologravegica Per exemple un antidepressiu eacutes un inhibidor que redueix algunes reaccions quiacutemiques del cervell per ajudar-nos a funcionar
Interaccions Influegravencia que pot tenir un medicament sobre un altre quan es prenen els dos alhora Quan es barregen un medicament pot fer que un altre tingui meacutes o menys efecte o que el tingui diferent
Posologia Dosi que srsquoha de prendre de cada medicament
Principi actiu Substagravencies que fan que un medicament tingui efectes terapegraveutics beneficiosos per a qui el pren
222
Annex 2 Llista dels medicaments psiquiagravetrics meacutes utilitzats
Nom genegraveric Nom comercial Tipus de medicament
Agravecid valproicValproat sogravedic
Depakine Depakine Crono
Anticonvulsivant i estabilitzador de lrsquoagravenim
Agomelatina Aglonex Thymanax Valdoxan
Antidepressiu agonista de la melatonina
Alprazolam Trankimazin Trankimazin Ret
Benzodiazepina
Amitriptilina Deprelio Tryptizol Antidepressiu triciacuteclic
Amisulprida Aracalm Solian Neurolegraveptic atiacutepic
Aripiprazol Abilify Adexyl Apaloz Tractiva Zykalorhellip
Neurolegraveptic atiacutepic
Aripiprazol Abilify Maintena Neurolegraveptic atiacutepic en injeccioacute mensual
Asenapina Sycrest Neurolegraveptic atiacutepic
Atomoxetina Dezaprez Stratera Inhibidor selectiu de la recaptacioacute de noradrenalina utilitzat en el TDAH
Biperidegrave Akineton Akineton Retard
Antiparkinsoniagrave anticolinegravergic
Bromazepam Lexatin Benzodiazepina
Bupropion Elontril Zyntabac Antidepressiu
Carbamazepina Tegretol Anticonvulsivant i estabilitzador de lrsquoagravenim
Clordiazepogravexid Huberplex Benzodiazepina
Clorpromazina Largactil Primer neurolegraveptic inventat
223
Nom genegraveric Nom comercial Tipus de medicament
Citalopram Citalvir Prisdal Seregra Seropram
Antidepressiu inhibidor selectiu de la recaptacioacute de la serotonina (ISRS)
Clomipramina Anafranil Antidepressiu triciacuteclic
Clorazepato Tranxilium Benzodiazepina
Clozapina Leponex Nemea Primer neurolegraveptic atiacutepic
Desvenlafaxina Enzude Pristiq Antidepressiu inhibidor selectiu de la recaptacioacute de la serotonina i de la noradrenalina (ISRSN)
Diazepam Valium Benzodiazepina
Duloxetina Dulotex Antidepressiu inhibidor selectiu de la recaptacioacute de la serotonina i de la noradrenalina (ISRSN)
Escitalopram Cipralex Esertia Heipram
Antidepressiu inhibidor selectiu de la recaptacioacute de la serotonina (ISRS)
Fluoxetina Adofen Prozac Reneuron
Antidepressiu inhibidor selectiu de la recaptacioacute de la serotonina (ISRS)
Flufenazina Decanoato
Modecate Neurolegraveptic de primera generacioacute injectable
Flurazepam Dormodor Benzodiazepina
Fluvoxamina Dumirox Antidepressiu inhibidor selectiu de la recaptacioacute de la serotonina (ISRS)
Gabapentina Gabatur Neurontin Anticonvulsivant i estabilitzador de lrsquoagravenim
Haloperidol Haloperidol Neurolegraveptic de primera generacioacute
224
Nom genegraveric Nom comercial Tipus de medicament
Imipramina Tofranil Antidepressiu triciacuteclic
Lamotrigina Crisomet Labileno Lamictal
Anticonvulsivant i estabilitzador de lrsquoagravenim
Levomepromazina Sinogan Neurolegraveptic de primera generacioacute
Litio carbonato Plenur Estabilitzador de lrsquoagravenim
Lorazepam Donix Orfidal Placinoral
Benzodiazepina
Lormetazepam Aldosomnil Loramed Noctamid
Benzodiazepina
Metilfenidato Concerta Doprilten Equasym Medicebran Medikinet Rubifen
Psicoestimulant
Mirtazapina Afloyan Rexer Antidepressiu atiacutepic
Modafinilo Modiodal Psicoestimulant
Nortriptilina Norfenzin Paxtibi Tropargal
Antidepressiu triciacuteclic
Olanzapina Zyprexa Zolafren Zyprexa Zypadherahellip
Neurolegraveptic atiacutepic (Zypadhera eacutes la formulacioacute de llarga durada drsquouacutes hospitalari)
Oxcarbazepina Trileptal Anticonvulsivant i estabilitzador de lrsquoagravenim
Paliperidona Palmitato
Invega Trevicta Xeplion
Neurolegraveptic atiacutepic injectable
Paroxetina Daparox Frosinor Motivan Seroxat
Antidepressiu inhibidor selectiu de la recaptacioacute de la serotonina (ISRS)
Perfenazina Decentan Neurolegraveptic atiacutepic
225
Nom genegraveric Nom comercial Tipus de medicament
Pimozida Orap Neurolegraveptic de primera generacioacute
Pregabalina Aciryl Frida Gatica Lyrica Pramep Premax
Anticonvulsivant
Prociclidina Kemadren Antiparkinsoniagrave anticolinegravergic
Propranolol Sumial Antihipertensiu betabloquejador prescrit per a lrsquoacatisia i tremolor
Quetiapina Atrolak Prolong Ilufren Psicotric Qudix Quentiax Rocoz Seroquel Seroquel Prolong Yadina
Neurolegraveptic atiacutepic
Risperidona Arketin Calmapride Diaforin Risperdal Rispemylan flas
Neurolegraveptic atiacutepic
Risperidona Risperdal Consta Neurolegraveptic atiacutepic injectable
Sertindol Serdoctel Neurolegraveptic atiacutepic
Sertralina Altisben Aremis Aserin Besitran
Antidepressiu inhibidor selectiu de la recaptacioacute de la serotonina (ISRS)
Topiramato Acomicil Fagodol Roklisan Topamax Topibrain
Anticonvulsivant i estabilitzador de lrsquoagravenim
Trazodona Depraser Deprax Suxatrin
Antidepressiu heterociacuteclic
Triazolam Halcion Benzodiazepina
226
Nom genegraveric Nom comercial Tipus de medicament
Trihexifenidilo Artane Antiparkinsoniagrave anticolinegravergic
Venlafaxina Arafaxina Dislaven Dobupal Levest Vandral Venlamylan Venlapine Zarelis
Antidepressiu inhibidor selectiu de la recaptacioacute de la serotonina i de la noradrenalina (ISRSN)
Ziprasidona Zeldox Zypsilan Neurolegraveptic atiacutepic
Zopiclona Datolan Limovan Siaten Zopicalma
Hipnogravetic
Zuclopentixol Decanoato
Clopixol depot Clopixol Acuphase
Neurolegraveptic de primera generacioacute (Depot- injectable drsquoefecte perllongat Acuphase- injectable drsquoefecte ragravepid)
Aquest quadern de treball serveix com a eina per reflexionar sobre el paper que la medicacioacute psiquiagravetrica teacute en la vida de les persones Es planteja com una ajuda perquegrave cada persona pugui reflexionar sobre la medicacioacute que pren el seu estat de salut i lrsquoentorn en quegrave viu Tambeacute tracta les relacions socials i els suports dels que disposa la persona per treballar la seva autonomia
- Iacutendex
- Autoria
- Agraiumlments
- Introduccioacute
- Capiacutetol 1 Reflexionar sobre la progravepia experiegravencia
-
- 11 Reflexions sobre la progravepia vida en els agravembits personal i social
- 12 Reflexions sobre lrsquoexperiegravencia amb el malestar i els psicofagravermacs
- 13 Saber gestionar el malestar Reconegraveixer les crisis i anticipar-srsquohi
- 14 Reconegraveixer les necessitats els desitjos i plantejar els meus projectes
- 15 Alguns recursos que pots consultar sobre la gestioacute de les crisis i altres aspectes tractats
-
- Capiacutetol 2 Xarxa social i familiar
-
- 21 Reflexioacute sobre la famiacutelia i les cures
- 22 Reflexions sobre altres possibles xarxes socials i de cures
-
- Capiacutetol 3 Relacioacute amb els professionals
-
- 31 Lrsquoorganitzacioacute dels equips drsquoatencioacute
- 32 Treball en equip
- 33 Lrsquoopinioacute de les persones professionals sobre el tractament farmacologravegic
- 34 Reflexions sobre la relacioacute amb els professionals
-
- Capiacutetol 4 Medicacioacute
-
- 41 Reflexions sobre lrsquoexperiegravencia de prendre medicacioacute
- 42 Els efectes de la medicacioacute
- 43 Lrsquoimpacte personal i social que la medicacioacute representa per a cada persona
- 44 Conegraveixer la medicacioacute Informacioacute important
- 45 Conegraveixer la meva medicacioacute Quegrave estic prenent
- 46 La violegravencia de gegravenere en les dones amb patiment mental
- 47 Tenir en compte la diversitat egravetnica i cultural per receptar medicacioacute
-
- Capiacutetol 5 Els drets de les persones amb patiment mental
-
- 51 Pensar sobre els nostres drets
- 52 Complir amb els drets de les persones que prenen psicofagravermacs
- 53 Exercir els teus propis drets
- 54 Documents i lleis bagravesiques en salut mental
-
- Capiacutetol 6 Crear bones condicions per al diagraveleg
-
- 61 Condicions necessagraveries per comenccedilar
- 62 Construir relacions basades en el diagraveleg
- 63 Bones pragravectiques per al diagraveleg entre els professionals i els pacients