Guia metodològica revisió de la despesa v1economia.gencat.cat/web/.content/70_pressupostos/... ·...

Guia metodològica

Direcció General de Pressupostos Versió 1 / Març de 2018

REVISIÓ DE DESPESA DE PROGRAMES PRESSUPOSTARIS

Guia metodològica de la revisió de despesa de programes pressupostaris

3/32

Índex Introducció

1. Anàlisi descriptiu del programa 1.1 Descripció general 1.2 Marc normatiu del programa 1.3 Població de referència, població diana i població beneficiària 1.4 Principals components i serveis 1.5 Distribució territorial 1.6 Organització del programa 1.7 Despesa i finançament 1.8 Teoria i hipòtesis del programa i els seus components 1.9 Objectius i indicadors

2. Anàlisi estratègica del programa i els seus compon ents

2.1 Alineació estratègica 2.2 Duplicitats i solapaments 2.3 Justificació de continuïtat 2.4 Sistema de planificació, gestió, seguiment i avaluació 2.5 Antecedents d’avaluació o anàlisi d’acompliment 2.6 Qualitat de la informació d’acompliment 2.7 Evolució de l’acompliment del programa

3. Anàlisi d’economia i eficiència del programa i els seus

components 3.1 Evolució del pressupost i la seva execució 3.2 Qualitat i integralitat de la informació pressupostària 3.3 Aplicació i ús de les partides pressupostàries 3.4 Recurrència de la despesa 3.5 Flexibilitat de la despesa 3.6 Despeses directes i indirectes 3.7 Anàlisi de l’eficiència de recursos 3.8 Ingressos i finançament del programa

4. Conclusions, recomanacions, compromisos i seguiment

4.1 Documentació i informació emprada 4.2 Limitacions observades 4.3 Conclusions 4.4 Recomanacions 4.5 Compromisos d’aplicació de les recomanacions 4.6 Comissió de seguiment


4/32

INTRODUCCIÓ

La Llei 4/2017, de 28 de març de Pressupostos de la Generalitat per al 2017, assenyala en

la seva Disposició Addicional 2a. Procés de revisió de la despesa:

1. El departament competent en matèria d'economia i finances ha de fer un procés de

revisió de la despesa en col·laboració amb tots els departaments i entitats del sector

públic de la Generalitat.

2. L'objectiu d'aquest procés és revisar totes les polítiques de despesa entre el 2017 i

el 2020 per a detectar guanys d'eficiència i eficàcia en la gestió dels recursos

públics, a fi de maximitzar l'impacte social de la despesa pública.

El procés de revisió de la despesa que es planteja a la Generalitat de Catalunya consisteix

en revisar el que s’anomena “pressupost base” d’un programa pressupostari, per tal

d’identificar opcions d’estalvi. Aquestes opcions poden venir de revisions estratègiques o de

revisions tàctiques i d’eficiència, o bé d’una combinació d’ambdues. L’objectiu és poder

trobar espais fiscals en un context marcat per baixos creixements d’ingressos en el futur i de

regles fiscals que impediran el creixement de les despeses per sobre del creixement

potencial de l’economia. Davant d’aquest escenari financer, cal trobar aquests espais per

poder fer coses noves. En definitiva, per ajudar a prioritzar i reprioritzar la despesa d’acord

amb les noves prioritats polítiques i les noves necessitats socials.

Aquesta guia té per objectiu ser una eina de suport per a la realització de revisions de

despesa dels programes pressupostaris, dins del marc del procés de la revisió de la

despesa 2017-2020. En aquest document es proporciona l’estructura d’anàlisi associada a

aquestes revisions que es materialitzarà en un informe que haurà de tenir els mateixos 4

apartats. Es proporcionen orientacions generals quant a l’anàlisi associat a cada epígraf

d’aquesta guia, així com quadres orientatius que es poden formular en cadascun dels àmbits

considerats. Aquesta guia té un caràcter orientador. Els anàlisis relatius a cadascun dels

epígrafs dependran en gran mesura del programa específic que s’estigui revisant, així com

de la disponibilitat d’informació i el nivell d’aprofundiment analític que sigui factible i que es

consideri oportú i suficient.


5/32

L’abast de la revisió de la despesa d’un programa pressupostari, i de l’informe que en resulti,

s’estructurarà en torn a quatre apartats: una descripció del programa; una anàlisi de

l’oportunitat estratègica del programa i dels seus components; una anàlisi econòmica i

d’eficiència del programa i dels components i, finalment, unes conclusions, recomanacions i

compromisos a adoptar per fer operatives les recomanacions.


6/32

1. Anàlisi descriptiu del programa

Aquest apartat consisteix en elaborar una anàlisi descriptiva del programa, és a dir, és farà

una descripció de tots els aspectes clau que defineixen el programa i que permeten tenir les

principals dades objectives del mateix. Les dades hauran de ser concisses i precises i

evitant les repeticions que no siguin necessàries.

1.1 Descripció general

Descriure de forma general i sintètica el programa: què s'hi fa, per a qui i amb quina finalitat,

a fi d’atorgar una comprensió general del programa. Ha de ser una descripció breu però que

permeti donar una idea acurada i sintètica del programa.

1.2 Marc normatiu del programa

Recopilar i posar de manifest la principal normativa on s’emmarca el programa. Comentar, si

és el cas, si el programa es realitza per obligat compliment d’una llei o d’una directiva

europea o es una acció instada pel Parlament, per exemple.

1.3 Població de referència, població diana i pobla ció usuària

La població de referència està composada per tots aquells individus que reuneixen les

característiques relacionades amb la problemàtica que es vol abordar. Per exemple, si es vol

abordar el fracàs escolar, la població de refererència seran tots els infants en edat escolar

que viuen a l’àmbit territorial de referència. Si la problemàtica la pot tenir qualsevol persona

(problemàtica obesitat), la població de referència serà tota la població.

D’entre la població de referència, la població diana estaria formada per tots els individus que

pateixen el problema. En l’exemple d’abans, la població diana serien els individus que

abandonen prematurament l’escola. Aquests són els individus a qui va dirigit el programa.


7/32

Finalment, la població usuària del programa, serà aquella que està rebent efectivament el bé

o servei que li proporcioni el programa. La ràtio entre la població usuària i la població diana

és la taxa de cobertura del servei.

La població usuària pot coincidir o no amb la població beneficiària1

En aquest apartat caldrà identificar aquestes poblacions i descriure els càlculs i hipòtesis

que s’hagin fet servir per a la seva quantificació2.

Població objectiu general descripció

Descripció concreta sintètica

T-n T-2 T-1 T (p)

Població diana (global) (a)

Component/servei 1

Component/servei 2

Component/servei 3

Component/servei n

Població usuària (global) (b)

Component/servei 1

Component/servei 2

Component/servei 3

Component/servei n

% Cobertura de serveis (b)/(a)

Component/servei 1

Component/servei 2

Component/servei 3

Component/servei n (p) Previsió

1 Per exemple en el programa de serveis penitenciaris la població usuària són els penitenciaris, però el conjunt de la població és la beneficiària del programa. 2 Per a més informació podeu consultar la Guia Pràctica, 2 Avaluació de necessitats socials, d’Ivàlua. http://www.ivalua.cat/documents/1/05_03_2010_12_45_15_Guia2_Necessitats_Juny2009_final.pdf


8/32

1.4 Principals components i serveis

Identificar i descriure breument els principals béns i serveis, així com projectes si escau, que

comprèn el programa. Una relació completa i clara dels serveis compresos en el programa, i

que permeti entendre cadascun d'aquests serveis. Per a una millor comprensió caldrà definir

quines són les unitats implicades en cadascuna de les components descrites.

Denominació Descripció general Població diana

Forma de prestació del

servei

Unitats/entitats implicades

1.5 Distribució territorial

Si n’hi ha, descriure el desplegament territorial del programa d'acord amb centres de

prestació i/o usuaris atesos. Comprensió general de l'organització i distribució territorial del

programa i anàlisi de la distribució territorials dels recursos, d’acord amb la corresponent

demanda i prestació ded serveis.

1.6 Organització del programa

Descriure i explicar la relació i funcions de les unitats i entitats que participen activament en

la gestió del programa. Reproducció de l'esquema organitzatiu del programa (qui intervé i

què fa cadascú). Redacció de text explicatiu, quadres amb imports i gràfic de relacions entre

agents. En aquest apartat s’analitzen els agents involucrats en el programa, el grau de

participació de cadascun d’ells, tant en el finançament com en les despeses, i la seva

relació. En cas que no formin part del sector públic de la Generalitat caldrà també

especificar-ho.


9/32

Agrupació departamental Programa Unitat /

Entitat

Funció desenvolupada en el programa

Interrelació amb els altres

gestors

Ingressos obtinguts

del progama

Despeses aplicades

al programa

(dades darrer exercici liquidat)

Exemple de possibles gràfics visuals d’interrelacions (en imports incloure ingressos i

despeses associats (en entitats ingressos propis, a part de transferències internes rebudes))

1.7 Despesa i finançament

Recopilar i organitzar la informació pressupostària i financera del programa, construint

addicionalment càlculs de variacions, pesos i indicadors de saldo si és possible. Visió

general de l'evolució i composició del pressupost del programa, així com del seu grau i forma

d'autofinançament. Es pot identificar ja en una primera instància ingressos i despeses que

estiguin recollides en altres programes però que contribueixin a l’assoliment dels objectius

del programa analitzat (ex: despeses del programa 121 o en altres (capítol 1 i altres)).

Ingressos / Despeses T-n T-3 T-2 T-1 T

% var. T/T-2

% var T/T-n

Ingressos Ingrés 1 Ingrés 2 Ingrés n

Despeses Capítol 1 Capítol 2 Capítol 3 Capítol 4 Capítol 6 Capítol 7 Capítol 8 Capítol 9

→ → Entitat C x€

→ Entitat D x€

Dept. A(unitat AB)

xxx€

Entitat Bxx€


10/32

Saldo corrent Saldo capital Saldo no financer Saldo total

Ingressos / Despeses T-n T-3 T-2 T-1 T

% var. T/T-2

% var T/T-n

Dept/Entitat A Ingressos Despeses Saldo no financer Saldo total Dept/Entitat B Ingressos Despeses Saldo no financer Saldo total Dept/Entitat C Ingressos Despeses Saldo no financer Saldo total

1.8 Teoria i hipòtesis del programa i els seus comp onents

Reproducció de l'esquema Input, Activitat, Output, Outcome, amb identificació i quantificació

dels elements, així com de les relacions entre els mateixos. Obtenció de la teoria del

programa i valoració de la seva robustesa, considerant possibles febleses en les hipòtesis3,

les quals poden donar a lloc a possibles recomanacions o orientacions pel que fa a

necessitats d’anàlisi o avaluació.

3 Per a més informació podeu consultar la Guia Pràctica, 3 Avaluació del disseny, d’Ivàlua. http://www.ivalua.cat/documents/1/16_02_2010_10_23_20_Guia3_Disseny_Juliol2009_final.pdf


11/32

INPUTS ACTIVITATS OUTPUTS OUTCOMES (Identificació) (Identificació) (Identificació) (Identificació)

→

→

→

Hº INPUTS - ACTIVITATS

Hº ACTIVITATS - OUTPUTS

Hº OUTPUTS - OUTCOMES

1.9 Objectius i indicadors

Obtenir el conjunt d'objectius i indicadors associats al programa en els darrers anys,

permetent així una visió evolutiva dels principals elements estratègics del programa. Relat

de l’estratègia del programa, dels objectius i dels indicadors a fi de poder identificar els

factors més freqüents de mesura i sobre els quals es fixen objectius.

Objectius T-n T-2 T-1 T

Denominació Tipus Objectiu 1 Objectiu 2 Objectiu 3 X Objectiu 4 X Objectiu 5 X X ... X X

Indicadors T-n T-2 T-1 T

(previst) Denominació

Unitat de mesura Tipus

Indicador 1 Indicador 2 Indicador 3 Indicador 4 Indicador 5 Indicador 6 Indicador 7 Indicador 8 Indicador 9 ...


12/32

2. Anàlisi d’oportunitat estratègica del programa i els seus components

En aquest apartat es pretén emmarcar el programa dins les estratègies globals del govern i

del departament o entitat impulsora: com es relaciona amb les altres iniciatives dins de la

mateixa estratègia i com i quina és la seva contribució a l’assoliment dels objectius

estratègics. També es vol analitzar el global d’actuacions en aquests àmbits per tal d’evitar

les duplicitats amb altres programes o altres administracions.

2.1 Alineació estratègica

Alineació amb el Pla de Govern i el Pla departamental

Analitzar si els elements estratègics del programa (missió, objectius i indicadors) estan

alineats amb els objectius del Pla de Govern (pdG) i amb els plans departamentals.

Veredicte de si existeix una contribució i alineació efectiva (sigui explícita o no) entre

l'estratègia del programa i l'estratègia departamental i governamental actual.

Rellevància del programa envers el Pla de Govern

Analitzar si entre els objectius i mesures definits en els Pla de Govern hi ha una menció o

explicitació al propi programa o als seus serveis. Verificació de si el programa (o els seus

productes i projectes) està citat en el Pla de Govern i, per tant, si esdevé rellevant o no per

aquest.

Alineació amb plans sectorials

Analitzar si existeixen plans sectorials que emmarquin el programa i, en cas afirmatiu,

analitzar la coherència i alineació de l'estratègia del programa amb l'estratègia definida en el

corresponent pla sectorial. Valoració de la coherència i alineament del programa amb el seu

corresponent marc de planificació sectorial.

2.2 Duplicitats i solapaments

Anàlisi competencial envers l'àmbit concret a què fa referència el programa. Esbrinar si

altres nivells d'administració estan realitzant programes o serveis similars i si la Generalitat


13/32

té altres programes o actuacions que puguin tenir objectius similars. Valorar el compliment

de competències i la idoneïtat que el programa sigui executat des de la Generalitat de

Catalunya i el seu sector públic

2.3 Justificació de continuïtat

Descriure quins serien els possibles efectes de la terminació o reducció significativa d’alguns

components del programa: quins perjudicis provocaria, quins beneficis es deixarien de

generar, qui en sortiria perjudicat i qui potencialment beneficiat. Respondre a la qüestió de si

el component X del programa permet donar resposta a la necessitat que va justificar la seva

creació. Relació de conseqüències que s'obtindrien en cas que l’element X del programa

s'eliminés per part de la Generalitat de Catalunya. Aquestes conseqüències recollides

permeten visualitzar els avantatges o beneficis que procura l'existència de l’element X del

programa i que en justifiquen la seva existència.

Alguns exemples de components d’un programa poden ser: una línia de subvencions, un

procediment, un servei o una part d’un servei, un informe, etc.


14/32

Davant del supòsit de terminació o reducció

Component / producte 1

Component / producte 2

Component / producte 3 ... Conjunt del

programa

Quins perjudicis concrets s'ocasionarien (o quins

beneficis es deixarien de percebre)?

Quines persones, col·lectius, institucions o altres agents en sortirien

perjudicats, i com?

Quines persones, col·lectius, institucions o altres agents en podrien

sortirien beneficiats, i com?

La terminació o reducció suposaria l'incompliment de determinades normatives?

La terminació o reducció suposaria una major

pressió o impacte negatiu sobre altres programes?

Davant la terminació o reducció, els serveis

corresponents podrien ser potencialment assumits per altres administracions o en

l'esfera privada?

2.4 Sistema de planificació, gestió, seguiment i av aluació

Descripció i valoració del circuit de gestió del programa en les seves diferents fases:

Planificació, gestió, seguiment i avaluació. Valoració de l'existència d'un cicle de gestió

robust del programa (existència de processos, responsables, informes,...).


15/32

L’anàlisi del sistema de gestió interna del programa ha de permetre poder identificar potencials elements de millora, els quals impactin en

una millor eficiència i acompliment del programa.

Planificació Gestió Seguiment Avaluació

Descripció general de tasques que es realitzen i del seu workflow

Quines tasques de planificació del programa es realitzen?De quina seqüència de tasques compta el procés de planificació?

Quines són les principals tasques i àmbits de gestió i administració ordinària del programa?

Quines tasques de seguiment, control i monitoratge es realitzen envers el programa? Quin workflow de tasques suposen les tasques de seguiment, control i monitoratge?Quina seqüència d'accions comprèn el seguiment, control i monitoratge del programa?Quins elements són objecte de seguiment, control i monitoratge?

En el programa es preveuen processos d'avaluació? Com es decideix quines avaluacions es realitzaran i quan es duran a terme aquestes?Com s'incorporen les conclusions, recomanacions i propostes de les avaluacions al cicle de gestió del programa?

Executors principals de les tasques

Quines unitats participen en la planificació del programa?Quin és el seu rol i funcions?Els centres prestadors de serveis participen en la planificació? Com?Existeixen mecanismes formals de comunicació i interacció entre les unitats participants?

Quines unitats participen en la gestió i administració ordinària del programa?Quin és el seu rol i funcions?Com participen els centres prestadors de serveis en la gestió i administració ordinària?Quines són les funcions, quant a gestió, dels centres prestadors de serveis?Existeixen mecanismes formals de comunicació i interacció entre les unitats participants?

Quines unitats participen en les tasques de seguiment, control i monitoratge del programa?Quin és el seu rol i funcions?Existeixen mecanismes formals de comunicació i interacció entre les unitats participants en els processos de seguiment, control i monitoratge?

Quines unitats participen en la realització d'avaluacions del programa?Quin és el seu rol i funcions?Els centres prestadors de serveis participen en les avaluacions Com?S'han encarregat avaluacions a entitats o organismes externs?

Responsabilitat principal de les tasques

Quina unitat lidera i coordina el procés de planificació?Quins són procediments i tasques de coordinació quant a la planificació?Quines responsabilitats tenen les diferents unitats que hi participen?D'on provenen les dades per a sustentar els processos de planificació?

Quines unitats lideren la gestió del programa en els seus diferents àmbits o orientacions?Quines responsabilitats tenen les diferents unitats i centres prestadors en els diferents àmbits de la gestió i administració ordinària del programa?

Quina unitat lidera i coordina el procés de seguiment, control i monitoratge?Quins són procediments i tasques de coordinació quant al seguiment, control i monitoratge del programa?Quines responsabilitats tenen les diferents unitats que hi participen?Qui aporta la recollida sistemàtica de dades per a les tasques de seguiment, control i monitoratge del programa?

Quina unitat lidera i coordina el procés d'avaluació?Qui encarrega/gestiona les avaluacions?Quines responsabilitats tenen les diferents unitats que hi participen?D'on provenen les dades per a sustentar els processos d'avaluació?

Realització efectiva, recurrent i temporitzada?

Els processos de planificació són existents i recurrents? Els processos de planificació tenen moments o períodes concrets establerts?Tenen calendari i durada definida?

La gestió dels diferents àmbits ordinaris d'administració del programa compta amb tasques amb un calendari o recurrència clarament establerta?

Els processos de seguiment, control i monitoratge són existents i recurrents? Quina periodicitat té el seguiment, control i monitoratge del programa?

Els processos d'avaluació del programa són recurrents? Quantes i quines avaluacions ha tingut el programa en els darrers 10 anys?

Metodologia i estàndards definits?

Existeix una metodologia i sistemàtica de la planificació en el programa?Es determinen una sèrie de components o continguts en les planificacions? Quins?Es revisen o es tenen en compte uns criteris de qualitat tècnica o de requeriments en la realització de processos de planificació?La sistemàtica de planificació està documentada?Quins inputs externs s'utilitzen en la planificació (estudis, informes, experts, ciutadans, ...)?

Existeixen protocols, instruccions, circulars i processos definits en relació a la gestió i administració ordinària del programa?

Quina metodologia de seguiment, control i monitoratge es fa servir?Quines variables, indicadors o altres elements s'utilitzen?Com s'analitzen i valoren les desviacions?

Existeixen metodologies establertes o preferents quant a avaluació? De forma formal?Es preveu o està definida una sistemàtica i cicle d'avaluacions (ex-ante, in-itinere i ex-post)? O una preferència en les avaluacions segons el moment de realització?Es revisen i analitzen de forma sistemàtica els continguts i resultats de les avaluacions?

Procediments de gestió de riscos, contingències, imprevistos?

En la planificació s'incorporen factors d'anàlisi de riscos, possibles contingències i l'avaluabilitat d'allò planificat?

Existeixen protocols o processos definits davant de situacions contingents?Com s'actua i qui actua enfront situacions contingents?

Davant la detecció de possibles riscos, contingències o desviacions, hi ha protocols o moments d'actuació definits? Com es reacciona davant d'aquests casos?

S'ha realitzat una anàlisi de riscos i sensibilitat? S'han avaluat els procediments i protocols de gestió de riscos?

Sistemes d'informació

Sortida documental / formal?

Els resultats de la planificació es publiquen o documenten de forma estructurada, ordenada i sistemàtica?

Els processos i protocols de gestió es troben documentats o publicats?

El seguiment, control i monitoratge té sortida formal (pública o no pública) en format documental o altre format?

Les avaluacions realitzades es publiquen i documenten de forma sistemàtica?

Quins són diferents els sistemes d'informació utilitzats en les diferents fases de gestió del programa (planificació, gestió, seguiment i sistemes de dades per a facilitar les avaluacions)? Són sistemes complets i integrats? Com es valora el seu funcionament i punts de millora s'hi ha pogut detectar?

2.5 Antecedents d’avaluació i anàlisi d’acompliment

Identificació i recopilació de les avaluacions i anàlisis dels quals hagi estat objecte el

programa, recuperant-ne les seves conclusions i comentar si aquestes tenen encara

validesa en l'actualitat. Aquest anàlisi, a part de comprendre la relació d’anàlisis i

avaluacions que hagi estat objecte el programa, pot incorporar també les recomanacions i

lliçons generades en avaluacions realitzades en l’experiència comparada.

Avaluació / Anàlisi Any Objecte Avaluador

Principals conclusions

/recomanacions

Vigència conclusions/ recomanacions

2.6 Qualitat de la informació d’acompliment

Anàlisi i valoració de la qualitat tècnica i rellevància dels elements estratègics del programa

(principalment objectius i indicadors), principalment en termes de rellevància, comparabilitat,

sensibilitat i atribuïbilitat a la gestió i disposició a temps. Per aquest exercici es recomana

l’ús del Test per a l'autoavaluació de programes pressupostaris pel cantó dels indicadors.

Indicadors Tipus Unitat Origen Motiu/justificació

Indicadors actuals adequats

(en memòria de programa)

Indicador 1 Indicador 2 Indicador 3 Indicador 4 ...

Indicadors descartables (en memòria de

programa)


Indicadors incorporables (en memòria de

programa)



17/32

Així mateix, es recomana realitzar l’anàlisi de la capacidad predictiva en els valors dels

corresponents indicadors emprats, a fi de detectar el nivell de precisió en la definició de fites

dels indicadors. Com a mesura d’aquesta capacitat predictiva,es recomana utilitzar el MAPE

(error absolut percentual mitjà) i/o l’índex de Theil.

A la seva vegada, cal la realització d’un estudi de l’experiència comparada en l’ús

d’indicadors per a la mesura de l’acompliment de programes o serveis anàlegs, a fi de poder

detectar, de forma general, àmbits o elements habituals de mesura.

L’anàlisi conjunt de la qualitat de la informació de l’acompliment del programa i l’estudi de

l’experiència comparada, ha de permetre poder confeccionar una proposta de conjunt

d’indicadors rellevants i idonis, per a mesurar l’acompliment del programa i ser incorporats a

les corresponents memòries de programa pressupostari.

2.7 Evolució de l’acompliment del programa

Anàlisi evolutiu de l'acompliment del programa, tant en termes de dades reals com en

compliment de les previsions inicials, tot considerant el context dels recursos i producció del

programa (contribució de productes a resultats), així com del propi context social en què

aquest opera. Anàlisi de l'evolució de l'acompliment del programa, identificació dels factors

que poden afectar els resultats del programa. Aquest anàlisi, a part d’incorporar els

indicadors definits per part del programa, pot afegir, si les dades es troben disponibles,

indicadors recomanats en l’apartat 2.6, a fi de poder valorar en major mesura l’acompliment

del programa


18/32

Indicador Dada T-n T-4 T-3 T-2 T-1 T

Indicador 1 Valor real

Valor previst

% desv.


Valor previst

% desv.


Valor previst

% desv.


Valor previst

% desv.

Indicador ... Valor real

Valor previst

% desv.

Dades contextuals rellevants T-n T-4 T-3 T-2 T-1 T Dada contextual 1

Dada contextual 2

Dada contextual ...

Per donar suport a l’anàlisi, es poden generar gràfics evolutius de valors previstos i reals

dels indicadors, gràfics tendencials de valors reals, gràfics de valors reals dels indicadors

amb dades contextuals relacionades (gràfic evolutiu o scatter (núvol de punts o dispersió)),

així com altres càlculs i elements gràfics i analítics de suport (variacions, tendències lineals

(fórmula “TENDENCIA” de l’Excel), correlacions (fórmula “COEF.CORREL” d’Excel),.... Així

mateix, es recomana la construcció de matrius de correlacions entre valors d’indicadors, a fi

de poder detectar possibles relacions interessants i rellevants quant a l’acompliment del

programa.

Aquest anàlisi es realitza tant a nivell global o general del programa, com, en la mesura que

es pugui, a nivell de centres prestadors de serveis comparables. En aquest anàlisi a nivell de

centre prestador, es recomana emprar un conjunt d’indicadors similar a l’emprat en l’anàlisi

global, a fi de detectar les contrucions per centres, les asimetries i valors desviats de la

mitjana, valors dispersos, outliers i altres magnituds d’interès.


19/32

3. Anàlisi d’economia i eficiència del programa i els seus components

El present apartat té per objecte l’anàlisi econòmic i pressupostari del programa, posant

l’èmfasi en l’anàlisi de la dinàmica del pressupost del corresponent programa, la identificació

de possibles millores d’imputació, així com, molt especialment, la caracterització de la

despesa del programa i la cerca de potencials guanys per economia i eficiència, i de

possibles millores en el seu autofinançament a fi de reduir el seu impacte en els recursos

generals de la Generalitat.

3.1 Evolució del pressupost i la seva execució

Anàlisi descriptiu de l'evolució i execució (modificacions realitzades, grau d'execució,...) del

pressupost del programa, per ens i segons les principals categories d'ingressos i despeses.

Descripció de l'evolució dels pressupostos dels darrers anys. Suposa un anàlisi més detallat

i que incorpora l'execució en l'anàlisi. Detecció d’inexecució recurrent de despesa, així com

casos de modificacions que impliquin que hi ha un marge de millora per a l’elaboració del

pressupost inicial.


20/32

T-1 T T+1

PI PD PL % PD/PI

% PL/P

D PI PD PL %

PD/PI

% PL/P

D PI

Ingressos (associats)

Ingrés 1 Ingrés 2

...

Despeses Capítol 1 Element 1 cap. 1

...

Capítol 2

Element 1 cap. 2

Element 2 cap. 2

...

Capítol 4

Element 1 cap. 4

...

Capítol 6

Capítol 7

Capítol 8 (PI= pressupost inicial; PD= pressupost definitiu; PL=pressupost liquidat)

3.2 Qualitat i integralitat de la informació pressu postària

Escrutini i identificació d'ingressos i despeses del programa que no estiguin imputats

comptablement a les partides pressupostàries d'aquest (capítol 1, compres i subvencions,

inversions,..). Valoració de si la informació comptable pressupostària del programa és

completa o no, i, si és el cas, identificar els ingressos i despeses imputats en altres

programes i proposar la seva reubicació.

Partides a re-imputar Imports Motiu recomanació de

re-imputació Partida d'origen Partida destí recomanable

T liquidat

T+1 inicial

XXXX/XXXX/XXXXXXX XXXX/XXXX/XXXXXXX XXXX/XXXX/XXXXXXX XXXX/XXXX/XXXXXXX XXXX/XXXX/XXXXXXX XXXX/XXXX/XXXXXXX XXXX/XXXX/XXXXXXX XXXX/XXXX/XXXXXXX XXXX/XXXX/XXXXXXX XXXX/XXXX/XXXXXXX XXXX/XXXX/XXXXXXX XXXX/XXXX/XXXXXXX


21/32

Despeses del programa T liquidat

T+1 inicial % de T % de

T+1 (A) Despeses actualment imputades s/(D) s/(D)

(B) Despeses incorporables d'altres programes s/(D) s/(D)

(C) Despeses re-imputables a altres programes s/(A) s/(A)

(D) Total despeses ajustades del programa ((A)+(B)-(C))

3.3 Aplicació i ús de les partides pressupostàries

Anàlisi d'aplicació/ús de les despeses pressupostades en cada partida del pressupost del

programa (és a dir, què s’hi conté i per a què serveix), valorant el valor que aporten a la

producció de béns i serveis. Valoració, emprant una visió “base zero”, de l'oportunitat i

rellevància dels diferents elements detallats de despesa, proposant reducció o supressió en

aquells casos que es pugui considerar que no aportin valor.

Servei /

Entitat

Codi econòmic

Nom econòmic

Descripció de les

despeses contingudes

Aplicació de les despeses a components /

productes

Imports pres imp.

conso. T+1

T-n liquidat

T-1 liquidat

T liquidat

T Def.

T+1 Inicial

3.4 Recurrència de la despesa

Identificació dels elements de despesa que suposen despesa recurrent i aquells que

suposen despesa no recurrent o temporal (projectes d’inversió, actuacions puntuals i tot allò

que té una data de finalització). Identificar la despesa recurrent del programa, la qual és la

base sobre la qual es desitja optimitzar el consum de recursos i obtenir estalvis per

economia i eficiència.


22/32

Capítol i element de despesa

Any XXXX

Recurrent No recurrent Total

Element no recurrent 1 XXXX/XXXX/XXXXXXX Element no recurrent 2 XXXX/XXXX/XXXXXXX Element no recurrent 3 XXXX/XXXX/XXXXXXX ... ...

Total despeses del programa

% sobre el total

Com a despesa no recurrent s’entendran aquells elements que, per la seva naturalesa,

esdevenen despeses d’un sol cop o discontïnues en el programa, no tenint continuïtat en els

exercicis posteriors a la seva realització. Entre aquestes despeses es poden trobar aquells

projectes amb unes dates d’inici i final ben definides (inversions o altres tipus de projectes),

despeses puntuals d’un sol cop (actes, esdeveniments,...), despeses necessàries cada cert

temps, així com altres elements potencialment no recurrents.

3.5 Flexiblitat de la despesa

Identificació, segons la seva naturalesa, contractació o altres elements, d'aquella despesa

no flexible o de difícil variació a curt termini, d'aquella més flexible o variable. Identificar la

part de despesa flexible, que esdevindria la principal base sobre la qual optimitzar el consum

de recursos i obtenir estalvis. No obstant, es pot observar quina despesa no flexible a c/t

esdevé flexible a m/t.


23/32

Despesa Partida/des d'imputació Descripció T

liquidat T+1

inicial

(A) Despesa no flexible a c/t Despeses de personal no temporal Convenis/contractes recurrents ineludibles Interessos, retorn del deute,... Compromisos pluriennals (no recollits en conceptes anteriors) ...

(B) Despesa no flexible a m/t Compromisos pluriennals flexibles a m/t ...

(C) Despesa flexible (Total despesa - (A) - (B)) Principal despesa flexible 1 Principal despesa flexible 2 Principal despesa flexible 3 Principal despesa flexible 4 ...

Total despeses del programa

% despesa no flexibles a c/t % despesa no flexibles a m/t % despesa flexibles

3.6 Despeses directes i indirectes

Identificació de les despeses relatives a serveis de suport o indirectes del programa i les que

tenen una relació directa i inequívoca amb la prestació de serveis continguts en el programa.

Valoració de la magnitud de despeses de suport o indirectes (consideració de si es tracta

d’un valor o magnitud que pot indicar un excés d’aquest tipus de despeses (ex: ≥ 20%-25%

del programa)), i si existeix recorregut per a la seva optimització.


24/32

Despesa Partida d'imputació

Consideració de despesa indirecta

T liquidat

T+1 inicial

(A) Despesa indirecta (o de suport) -- --

Despesa indirecta 1 XXXX/XXXX/XXXXXXX



Despesa indirecta 4

Despesa indirecta 5

... ...

(B) Despesa directa ((C) - (A)) -- -- (C) Total despeses del programa

% despesa indirecta

3.7 Anàlisi de l’eficiència del programa

3.7.1 Anàlisi del dimensionament del programa

Indentificació del volum de demanda coberta o ràtios de recursos/prestació de serveis

actuals, així com dels nivells anteriors i les corresponents mitjanes històriques. Anàlisi de

l’evolució de les dades de cobertura de demanda o ràtios de recursos/prestació de serveis i

comparació amb estàndards d’altres administracions comparables, en el context espanyol i

europeu, així com amb valors de referència històrics de la pròpia Generalitat.

Valoració de l’existència de diferències en el els ràtios de demanda coberta o ràtios de

recursos/prestació de serveis d’acord amb les dades de comparació, i anàlisi preliminar

sobre la possible existència de sobredimensionament dels recursos del programa, tant sigui

en termes globals, com en termes de despeses per cobertures similars. Inclusió, en la

mesura que sigui possible, de projeccions (emprant estudis realitzats, emprant models de

previsió ad-hoc, etc...) de demanda i de necessitats de recursos d’acord els ràtios actuals de

cobertura de demanda o de recursos/prestació de serveis, incorporant tant supòsits de

recurrència en la dotació de recursos pressupostaris al programa, com projeccions de

necessitats de despesa on s’incloguin efectes de no reposició, per exemple, de recursos

humans davant dels efectes de les jubilacions potencials.


25/32

Valoració dels potencials estalvis generables d’acord amb l’adopció de cobertures o ràtios

de referències i de les seves corresponents implicacions quant al servei (eficiència vs

qualitat i cobertura de demanda).

Any

Cobertura de demanda o ràtio de

recursos/prestació

Valors de comparativa de cobertura de demanda o ràtio de recursos/prestació

Recursos liquidats

(€)

Valors cobertura o

ràtio

Mitjana històrica

Catalunya

Context espanyol

Context europeu Altre

... T-13 T-12 T-11 T-10 T-9 T-8 T-7 T-6 T-5 T-4 T-3 T-2 T-1

T (p)

Projeccions de despesa (segons l'adopció de diferents ràtios o cobertures)

Any

Manteniment ràtio amb

recurrència despesa

Recurrència sense

reposició

Mitjana històrica

Catalunya

Context espanyol

Context europeu Altre

T+1 (p) T+2 (p) T+3 (p)

... (p) Projeccions

3.7.2 Anàlisi de l’eficiència en els components i b éns i serveis del programa

Identificació dels principals components de despesa del programa, desglossament per

subelements si és possible, i quantificació del corresponent volum i despesa/cost. Anàlisi

evolutiu i, si és possible, comparatiu amb altres administracions o operadors públics i privats.


26/32

Identificació de possibles ineficiències quant a economia d'inputs (millora de l'import

d'adquisició dels factors productius del programa que aporten valor).

Recurs/element de despesa

Despesa (darrer exercici liquidat)

Unitats adquirides

(darrer exercici liquidat)

Aproximació despesa unitària

(darrer exercici liquidat)

Imports aproximació despesa unitària

T-n T-2 T-1 T

Element 1 Subelement 1.1 Subelement 1.2

Element 2 Subelement 2.1 Subelement 2.2

Element 3 Subelement 3.1 Subelement 3.2 Subelement 3.3 Subelement 3.4

Imputació temptativa de despeses directes als principals productes del programa en cas

d’absència de models analítics pre-existents, a fi d'obtenir dades evolutives de la despesa

per producte (despesa unitària) i, si és possible, realitzar alguna comparació interna (entre

centres de prestació o envers despesa/cost estàndard) o externa (altre

jurisdiccions/administracions o agents privats que presten serveis anàlegs). Valorar la

despesa per producte en termes evolutius i comparatius, si és possible.

Components / productes

Despeses directes

imputables (relació)

Anàlisi valors T Evolució despesa

unitària

Comparació despesa unitària

Import liquidat

Unitats de

prest.

Desp. unitària

T-1 T T+1 Altres

SP

Anàleg sector privat

Component/producte 1 Component/producte 2 Component/producte 3 Component/producte 4 Component/producte 5 Component/producte 6 ... Total desp. directes


27/32

Component/producte i centres prestadors

Despesa unitària

T

% desv. s/ mitjana programa

% desv. s/ millor

benchmark

Potencial guany

eficiència s/ mitjana

programa

Potencial guany

eficiència s/ millor

benchmark

Component/ producte 1

Centre prestador 1 Centre prestador 2 Centre prestador ...





Component/ producte ...


En cas de ser possible, a part de l’anàlisi comparatiu de despeses/costos unitaris dels

serveis, es recomana realitzar anàlisis de l’eficiència, de relació entre recursos i producció

i/o acompliment, emprant tècniques no paramètriques, com ara el DEA (anàlisi envolupant

de dades) o el FDH (Free Disposal Hull), o d’altres tècniques, a fi de construir fronteres

d’eficiència dins del conjunt de dades dels diferents centres prestadors.


28/32

3.8 Ingressos i finançament del programa

Anàlisi del finançament del programa (tarifes, subvencions,...) i de les potencialitats de

finançament. Valorar les potencialitats de mesures per tal de millorar l'autofinançament del

programa i reduir el seu impacte envers els recursos generals de la Generalitat.

IngrésDescripció de l'ingrés

Entitat perceptor

a de l'ingrés

Aportador de

l'ingrés

Capacitat de definició de l'ingrés

Component / producte associat

Import liquidat

T-n

Import liquidat

T-1

Import previst

T

Import liquidat

T

Import previst

T+1

% de fin. despeses programa

% de fin. de desp.

component / producte

Ingrés 1Ingrés 2Ingrés 3Ingrés 4

...

Ingrés 1

...

Ingrés 1

...

Total d'ingressos associats al programa

Ingressos no financers per contraprestació de serve is del programa

Resta d'ingressos no financers relacionats amb el p rograma

Ingressos financers relacionats amb el programa

Àmbit de les

mesures

Possibilitats de majors ingressos

Component / producte associat

Entitat perceptora de l'ingrés

Aportador de l'ingrés

% de fin. de desp.

component / producte

Estimació d'impacte

press. (sense

alteració de demanda)

Potencials efectes

negatius i positius

associats a la mesura

Referència a amb altres

experiències (adm.púb. i

privats)

Acció 1

Acció 2

Acció 3

...

Nou ingrés 1

Nou ingrés 2

Nou ingrés 3

...

Total possibles mesures d'ingrés

Ingressos actuals

Nous ingressos


29/32

4. Conclusions, recomanacions, compromisos i seguiment

En aquest apartat final de l’informe contindrà les principals conclusions i recomanacions que

han emanat del procés analític de la revisió de la despesa, així com es posarà de manifest

les limitacions trobades en el procés.

4.1 Documentació i informació emprada

Breu descripció de la documentació i informació emprada en la realització de la revisió de la

despesa i del present informe, així com esment de les entrevistes i reunions produïdes. La

relació de documents es facilitarà en un annex.

4.2 Limitacions observades

Descripció de les limitacions que s’han trobat en el procés de revisió de la despesa del

corresponent programa, comprenent elements com ara absència d’informació i

documentació, manca de solidesa de les dades, obstacles observats durant el procés, així

com altres elements que no hagin permès la realització d’un procés analític complet i robust,

o que limitin la precisió de les conclusions i recomanacions. Per a cada limitació observada

caldrà definir breument el seu impacte quant a la realització del procés de revisió de la

despesa.

4.3 Conclusions

Resum de les principals conclusions del procés de revisió de despesa. Aquestes es poden

agrupar segons l’estructura de blocs de l’informe i segons la relació d’epígrafs continguts en

aquests. La redacció de les conclusions utilitzarà un estil de resum executiu i s’indicarà

l’apartat de l’informe on es pot obtenir un major detall o dades.


30/32

4.4 Recomanacions

Relació de recomanacions amb la finalitat de millorar el disseny, arquitectura, i informació

del programa pressupostari, així com especialment recomanacions encaminades a

l’obtenció d’estalvis pressupostaris per qüestions de rellevància estratègia i d’economia i

eficiència de la despesa (del propi programa i dels seus components). Sempre que sigui

possible es quantificarà el cost d’implementació de la recomanació i l’impacte en termes

d’espai fiscal, ja sigui per majors ingressos o per menor despesa. També cal identificar el

pressupost alliberat en cas que la mesura alliberi recursos pressupostaris.

Núm. Apartat d’ori-gen

Nom breu de la

recoma-nació

Descripció de la recomanació

Quantificació costos

implemen-tació

Quantificació dels

possibles espais fiscals

Quantificació dels

pressupost alliberat

4.5 Compromisos d’aplicació de les recomanacions

En aquest apartat final es recollirà l’acord d’assumpció de compromisos per part del

responsable del programa quant a la implementació de recomanacions emeses en l’informe,

establint una relació d’accions calendaritzades a realitzar i la definició dels corresponents

responsables i el seus mecanismes de seguiment.

Núm. Apartat d'origen

Nom breu de la recomanació Compromisos Horitzó

d'implementació Unitat

Responsable


31/32

4.6 Comissió de seguiment

Per tal de vetllar pel compliment dels compromisos d’aplicació de les recomanacions es

crearà una comissió de seguiment.

En aquest apartat s’establiran els membres de la comissió, les funcions de les comissió i la

periodicitat de reunió.

Es recomana establir entre 4 i 8 membres que incloguin representants dels gestors del

programa i representats del departament competent en matèria de finances públiques. Pel

que fa a la periodicitat es recomana un seguiment mínim anual, essent aconsellable un

seguiment semestral o inferior en funció dels calendaris previstos per l’aplicació dels

compromisos.


32/32

Guia metodològica revisió de la despesa v1economia.gencat.cat/web/.content/70_pressupostos/... ·...

Documents

Transcript of Guia metodològica revisió de la despesa v1economia.gencat.cat/web/.content/70_pressupostos/... ·...