Guia d'Usos Linguistics. Aspectes Gramaticals

7/13/2019 Guia d'Usos Linguistics. Aspectes Gramaticals

1/151

Presentaci

1

guia dusos

limgistics

1


2/151

Presentaci

5

GUIA DUSOS LINGSTICS

1

ASPECTES GRAMATICALS

Institut Interuniversitari de Filologia Valenciana2002


3/151

GUIADUSOSLINGSTICS

6

Consell General de lInstitut Interuniversitari de Filologia Valenciana, 2002 Daquesta edici: Institut Interuniversitari de Filologia Valenciana, 2002

Coordinaci: Antoni FerrandoRedacci: Maria Josep Cuenca i Manuel Prez SaldanyaDisseny i maquetaci: Inmaculada MesaDisseny de la coberta: Celso Hernndez de la FigueraIllustraci de la coberta: Incha

ISBN: 84-370-5344-7 (obra completa)ISBN: 84-370-5345-5 (volum 1)Dipsit legal: A-111-2002

Impressi: Quinta Impresin, S.L.

Aquesta publicaci no pot ser reproduda, ni totalment ni parcialment, ni enregistrada en,o transmesa per, un sistema de recuperaci d'informaci, en cap forma ni per cap mitj,sia fotomecnic, fotoqumic, electrnic, per fotocpia o per qualsevol altre, sense el permsprevi de l'editorial.


4/151

Presentaci

7

ndex

Prembul ....................................................................................................... 11

PRESENTACI1. CONCEPTESBSICS .................................................................................. 15

1.1 La variaci lingstica: llengua i dialecte .............................................. 151.2 Variaci i estndard............................................................................. 161.3 Estndard, norma i correcci .............................................................. 19

2. DESTINATARIS .......................................................................................... 203. ESTRUCTURA ............................................................................................ 22


IINTRODUCCI

1. OBJECTIUSESPECFICSIABASTDELOBRA ................................................ 272. CARACTERSTIQUESDELEXPOSICI ........................................................ 283. REFERNCIESBIBLIOGRFIQUES ............................................................... 29

IIORTOGRAFIA I PRONNCIA

1. LALFABET ............................................................................................... 352. ELVOCALISME .......................................................................................... 37

2.1 El vocalisme tnic .............................................................................. 372.1.1 La distribuci de la eoberta i de la ooberta ............................. 37

2.1.2 Diferncies dialectals en la distribuci de la etnica ................ 402.2 El vocalisme ton............................................................................... 412.3 Els hiats i els diftongs. La diresi ........................................................ 43

2.3.1 Els hiats i els diftongs .............................................................. 432.3.2 La diresi ................................................................................. 44


5/151

GUIADUSOSLINGSTICS

8

3. ELCONSONANTISME ................................................................................ 463.1 Les consonants oclusives .................................................................... 473.2 Les consonants fricatives labiodentals................................................. 49

3.3 Les consonants sibilants ..................................................................... 493.3.1 Les consonants sibilants alveolars............................................. 503.3.2 Les consonants sibilants palatals .............................................. 513.3.3 Les consonants sibilants: fenmens de carcter general ............ 52

3.4 Les consonants laterals ....................................................................... 533.5 Les consonants rtiques ..................................................................... 543.6 Les consonants nasals......................................................................... 55

4. LACCENT ............................................................................................... 564.1 Laccent dintensitat ........................................................................... 564.2 Laccent grfic .................................................................................... 574.3 Laccent diacrtic ................................................................................ 58

5. ELGUIONET ............................................................................................. 59

IIIFLEXI I CONJUGACI

1. ELSSUBSTANTIUSIELSADJECTIUS: GNEREINOMBRE ............................. 631.1 El gnere dels substantius................................................................... 63

1.1.1 Canvis de gnere ..................................................................... 641.1.2 Substantius amb doble gnere.................................................. 64

1.2 Mots variables i invariables quant al gnere ........................................ 651.2.1 Mots variables quant al gnere ................................................. 651.2.2 Modificacions ortogrfiques i fontiques ................................. 661.2.3 Mots invariables quant al gnere.............................................. 671.2.4 El gnere i les professions ........................................................ 67

1.3 El nombre en els substantius i els adjectius ........................................ 681.3.1 La formaci del plural ............................................................. 68

1.4 Substantius invariables quant al nombre ............................................ 721.5 Substantius defectius quant al nombre ............................................... 72

2. ELSVERBS: LACONJUGACI ..................................................................... 732.1 El present dindicatiu i de subjuntiu .................................................. 75

2.1.1 La persona 1 del present dindicatiu ........................................ 75

2.1.2 Les persones 4 i 5 del present dindicatiu i de subjuntiu .......... 762.1.3 Algunes formes irregulars del present dindicatiu ..................... 772.1.4 Les persones 1, 2, 3 i 6 del present de subjuntiu ...................... 78

2.2 El passat simple i perifrstic dindicatiu ............................................. 792.3 Limperfet dindicatiu ........................................................................ 79


6/151

Presentaci

9

2.4 Limperfet de subjuntiu...................................................................... 802.5 Les formes no personals ..................................................................... 81

2.5.1 Linfinitiu i el gerundi.............................................................. 81

2.5.2 El participi .............................................................................. 822.6 Limperatiu ........................................................................................ 832.7 Els verbs amb formes velaritzades i lextensi analgica daquestes formes 842.8 Els verbs incoatius ............................................................................. 872.9 Els models de conjugaci ................................................................... 88

2.9.1 Els verbs regulars ..................................................................... 892.9.2 Els verbs auxiliars haveri anar, i el verb irregular ser................. 91

IVMORFOSINTAXI

1. ALGUNSUSOSDELESFORMESVERBALS ................................................... 951.1 Les perfrasis verbals........................................................................... 96

1.1.1 Les perfrasis modals ................................................................ 961.1.2 Les perfrasis aspectuals ........................................................... 97

1.2 Els verbs ser i estar .............................................................................. 992. FORMAISDELSPRONOMSPERSONALSFORTSIDELSPRONOMSFEBLES 101

2.1 Els pronoms personals forts ............................................................... 1022.2 Els pronoms febles ............................................................................. 103

2.2.1 Tipus de pronoms segons la forma .......................................... 1042.2.2 Combinacions de pronoms: lordre.......................................... 1062.2.3 Combinaci de pronoms: la forma .......................................... 107

2.3 La sintaxi dels pronoms febles ............................................................ 109

2.3.1 Verns pronominals .................................................................. 1092.3.2 La concordana del participi .................................................... 1102.3.3 s pleonstic del pronom de datiu .......................................... 1102.3.4 El pronom adverbial en ........................................................... 1112.3.5 El pronom adverbial hi ............................................................ 112

3. FORMAISDELSDETERMINANTS............................................................ 1143.1 Larticle .............................................................................................. 114

3.1.1 Forma de larticle: la contracci i lapostrofaci ....................... 1143.1.2 Presncia i absncia de larticle definit ..................................... 115

3.1.3 Larticle amb noms propis de persona ...................................... 1163.1.4 Larticle lo ................................................................................ 117

3.2 Els demostratius i altres dctics espacials ............................................. 1203.2.1 Els demostratius i els pronoms neutres .................................... 1203.2.2 Els adverbis de lloc .................................................................. 122


7/151

GUIADUSOSLINGSTICS

10

3.3 Els possessius ..................................................................................... 1223.3.1 Els possessius tnics................................................................. 1223.3.2 Els possessius tons .................................................................. 124

4. Els quantificadors ..................................................................................... 1244.1 Els numerals ...................................................................................... 125

4.1.1 Els numerals cardinals ............................................................. 1254.1.2 Els numerals ordinals............................................................... 1264.1.3 Els numerals multiplicatius...................................................... 1284.1.4 Els numerals partitius .............................................................. 129

4.2 Els quantitatius .................................................................................. 1304.3 Els indefinits ...................................................................................... 132

4.3.1 Els especificadors indefinits ..................................................... 133

4.3.2 Els pronoms indefinits ............................................................. 1345. FORMAISDELESPREPOSICIONSIELSADVERBIS ................................... 136

5.1 Forma i s de les preposicions tones ................................................. 1365.1.1 La preposici ai els complements directe i indirecte ................ 1365.1.2 Ls de ai enamb complements de lloc ................................... 1375.1.3 Ls de preposicions en les expressions temporals ..................... 1385.1.4 La construcci en/al+ infinitiu ............................................ 1385.1.5 El canvi i la caiguda de preposicions ........................................ 140

5.2 s de les preposicions compostes cap a, fins a icom a....................... 1415.2.1 Lalternana entre capi cap a.................................................... 1415.2.2 Lalternana entrefinsifins a................................................... 1415.2.3 Lalternana entre com i com a................................................. 142

5.3 Ls de les preposicions periper a..................................................... 1435.4 Els adverbis i les locucions adverbials ................................................. 144

5.4.1 Els adverbis de manera ............................................................ 1445.4.2 Els adverbis i les preposicions adverbials de lloc ....................... 1465.4.3 Els adverbis de temps i lexpressi temporal ............................. 148

5.4.4 Els adverbis dafirmaci i negaci ............................................ 1496. LESORACIONSCOMPOSTESIELSELEMENTSDECONNEXI .................... 150

6.1 Les completives i la conjunci que..................................................... 1506.2 Les relatives i els pronoms relatius...................................................... 1506.3 Altres conjuncions i elements de connexi ......................................... 153


8/151

Presentaci

11

Prembul

El 1932 les entitats culturals i les personalitats ms destacades del mn

de les lletres i les humanitats del Pas Valenci van signar les anomenades

Normes de Castell, adaptaci valenciana de la codificaci ortogrfica rea-

litzada per Pompeu Fabra. Amb aquest acord, els sectors ms dinmics de lasocietat valenciana van fer una aposta decidida per la normalitat i la

modernitat cultural del nostre poble. Daleshores en, els valencians hem

tingut la sort de disposar dun bon nombre de gramtics i lexicgrafs ben

orientats, com Carles Salvador, Manuel Sanchis Guarner, Josep Giner, Enric

Valor, Francesc Ferrer Pastor i Germ Coln, que han anat conformant un

corpus doctrinal propi, basat en els usos genuns valencians, per plenament

inserit en el conjunt de la llengua catalana.

El 1978 la Facultat de Filologia de la Universitat de Valncia va aprovar

per unanimitat un Informe sobre la llengua del Pas Valenci, en qu es

reivindicava la vigncia del policentrisme convergent com a criteri definidor

de la tasca de complementaci codificadora realitzada pels nostres principals

gramtics i lexicgrafs. El mateix any naixia al si de la nostra Universitat

lInstitut de Filologia Valenciana (IFV), amb el propsit de convertir-se enun centre destudis filolgics del valenci, tal com ja shavia plantejat als

anys trenta amb el projecte de creaci del Seminari de Filologia Valenciana,

de la Universitat de Valncia.

A partir daquesta darrera data, lIFV, reconvertit el 1994 en Institut

Interuniversitari de Filologia Valenciana (IIFV), de les tres Universitats valen-

cianes amb estudis de filologia, no sha limitat a les activitats investigado-

res, sin que ha procurat de posar-se al servei de la societat valenciana i, de

manera especial, de la comunitat educativa de molt diverses maneres.

Cenyint-nos a lmbit ms estrictament lingstic, heus ac algunes de les

iniciatives ms importants de lIIFV:


9/151

GUIADUSOSLINGSTICS

12

a) Assessorament a les Corts valencianes en la delimitaci de les rees

lingstiques de predomini valencianoparlant i de predomini castellanopar-

lant, a propsit de laprovaci de la Llei ds i Ensenyament del Valenci,de 1983, tal com sarreplega en el Prembul.

b) Emissi dinformes sobre la grafia correcta dels municipis valencians,

a requeriment de la Generalitat i de nombrosos ajuntaments.

c) Aprovaci dun document que, coordinat amb altres de semblants de

les universitats de Lleida, Illes Balears i Perpiny, sadreava a lInstitut dEstu-

dis Catalans (IEC) sollicitant la seua intervenci davant dels responsablesde la TV3 perqu hi fos garantida una presncia ponderada de les diferents

varietats geogrfiques de la llengua (1986).

d) Coorganitzaci del II Congrs Internacional de la Llengua Catalana

(1986) i publicaci de lesActesde lrea VII (1989), amb gestions institu-

cionals davant dels governs autnoms de Valncia, Catalunya i Balears

sollicitant la coordinaci en matria de normalitzaci lingstica.

e) Debat i acord sobre diversos punts de la morfologia verbal (incoatius

i imperfet de subjuntiu) i nominal (demostratius), en collaboraci amb els

responsables de poltica lingstica de la Generalitat Valenciana. Trams a

la Secci Filolgica (SF) de lIEC, que el va avalar i fer seu, el text fou

publicat al volum III de Documents de la Secci Filolgica(1996).

f ) Organitzaci de lesJornades sobre la llengua als mitjans de comunicaci

valencians(1987), tot just abans dinaugurar-se la TVV, i publicaci de les

actes corresponents (1990).

g) Direcci i aval de les orientacions delManual ds de lestndard oral

(1990), de Josep Lacreu, i coedici del llibre amb el Servei de Publicacions

de la Universitat de Valncia.

h) Participaci activa dels membres de lIIFV presents en la SF en

lelaboraci de la Proposta per a un estndard oral de la llengua catalana. I.

Fontica (1991), II. Morfologia(1992), III. Sintaxi(en curs) i IV. Lxic(en

curs), del Diccionari de lInstitut dEstudis Catalans(1995) i de la Gramtica

normativa de la llengua catalana (en curs).


10/151

Presentaci

13

i) Debat i aprovaci dels criteris lingstics dadaptaci al valenci de la

Bblia Interconfessional(1996).

j) Debat i valoraci sobre els materials del Diccionari valenci(1995),Els verbs valencians (1995) i la Gramtica valenciana(1995), coeditats per

lIIFV, la Generalitat Valenciana i Edicions Bromera.

k) Assessorament en lInforme sobre la llengua dels valencians, presentat

per la Universitat de Valncia al Consell Valenci de Cultura i en les inter-

vencions orals de les altres universitats davant aquesta instituci a propsit

del dictamen sobre la llengua encarregat per les Corts Valencianes (1998).l ) Organitzaci del I Congrs Internacional sobre Llengua, ensenyament

i societat, en collaboraci amb la Federaci Escola Valenciana (Alacant, 8 a

10-XI-2000), amb presentaci pblica del projecte de la Guia dusos

lingstics.

Parallelament, lInstitut ha contribut de diverses maneres a la difusi

de lobra dels seus mestres, amb nombrosos estudis, edicions i homenatges.Conscients de la necessitat de dotar els usuaris del valenci, i de manera

molt especial aquells que estan vinculats al mn de lensenyament i dels

mitjans de comunicaci, duna eina orientadora sobre lestndard, s a dir,

sobre el model lingstic que haurem de fer servir pblicament en situacions

de formalitat, el Consell General de lIIFV acord, el 1999, lelaboraci de

la present Guia dusos lingstics.No es tractava de confegir una gramticani un diccionari ms, sin una guia sobre qestions bsiques que servs de

pauta orientadora per a ls dels valencianoparlants. Com a base del treball

disposvem no sols del llegat gramatical i lexicogrfic dels mestres suara

esmentats, sin tamb de la praxi dels escriptors i de diversos sectors de

ladministraci pblica i de laportaci de les ltimes investigacions realit-

zades al si de les universitats valencianes.

Fixats els trets lingstics orientatius de la Guiagenunitat, generalitzacial Pas Valenci i mxima convergncia possible amb la resta de lmbit

lingstic, el Consell de lIIFV encarreg la tasca de redacci a una comissi

integrada per Maria Josep Cuenca i Manuel Prez Saldanya (aspectes grama-


11/151

GUIADUSOSLINGSTICS

14

ticals) i per Josep Martines (aspectes lxics), sota la coordinaci dAntoni

Ferrando. El projecte tingu des del primer moment el suport dels equips

de govern de les tres universitats valencianes que integren lIIFV. Enllestidala proposta, la comissi redactora lha sotmesa a la consideraci dels restants

membres de lIIFV, dels collegues dels departaments de Filologia Catalana

de les universitats valencianes, daltres collegues de departaments homlegs

i afins, tant valencians com catalans i balerics, i de representants de diver-

sos collectius densenyants, especialment els integrats en la Mesa per

lEnsenyament en Valenci.

El Consell General de lIIFV ha aprovat per unanimitat la Guia dusoslingstics, la qual, daltra banda, ha estat valorada positivament per la SF de

lIEC. Disposem ara, per tant, duna eina prctica per a la dignificaci so-

cial del valenci i dunes orientacions slides perqu es convertisquen en un

referent qualificat per a tots els valencians que ens estimem la llengua. La

Guia s suficientment flexible perqu les seues orientacions puguen ser

aplicades a situacions molt diverses i perqu shi senten cmodes els usuaris

de qualsevol indret del pas.

La Guiaha procurat sempre donar resposta als problemes ms importants

que es plantegen els professionals i els estudiosos de la llengua, per, per

damunt de tot, aspira a ser una eina dafirmaci i dautoestima dels trets

singulars del valenci, eina perfectament conciliable amb el propsit de

contribuir a la mxima cohesi interna de la nostra comunitat lingstica.

Com tamb haurien de ser igualment conciliables el reconeixement i lestimaper la denominaci prpia de la llengua dels valencians, valenci, amb el

reconeixement i lestima per la de llengua catalana, que la filologia romnica

utilitza per a designar acadmicament el conjunt de la comunitat lingsti-

ca de qu formem part.

El Consell de lIIFV vol expressar el seu agrament a tots els collegues,

els representants institucionals i els collectius que han fet possible la present

Guiai confia que la seua difusi puga servir no sols per a la finalitat ambqu ha estat concebuda, sin per a la incorporaci de millores i complemen-

tacions en futures edicions.

El Consell General de lIIFV


12/151

Presentaci

15

1. CONCEPTES BSICS

1.1 LAVARIACILINGSTICA: LLENGUAIDIALECTE

s un fet fcilment comprovable que el que denominem llenguano t unaconcreci nica: tots parlem una o diverses llenges, per ho fem de maneresdiferents segons el lloc de naixement, ledat que tenim, la nostra activitat laborali la situaci comunicativa en qu ens trobem. En aquest sentit, LALLENGUA, no

la parla ning i la parlem tots. Aquest concepte no s ms que una abstraccique ens permet denominar i entendre com a conjunt una gran multitud deformes expressives, que comparteixen una gramtica i un lxic ms o menysampli.

En lmbit de la lingstica, denominem dialectes les diferents varietatsgenerals de la llengua segons factors relatius als parlants: lloc i temps en quviuen (dialectes geogrfics i histrics) i grup social a qu pertanyen (dialectessocials). Es denominen registresles varietats relatives a les diferents situacions

comunicatives en qu es pot trobar un mateix parlant. El concepte de llenguas indestriable del de dialecte; de fet, el que les persones parlem sn sempredialectes, s a dir, manifestacions concretes de la llengua, la qual, com aentitat abstracta, es converteix en dialecte quan passa de labstracci a laconcreci.

Cientficament, el terme dialecteno t cap mena de connotaci valorativai molt menys despectiva. Colloquialment, ha assolit un mats de subordina-ci i presenta un s ms restringit, ja que saplica noms als dialectes geogrfics,

aix s, a les diferents maneres de parlar segons lespai. A ms, el conceptesentn de manera excloent i clarament delimitada, com si hi hagus una lniaa partir de la qual es parla una llengua o un dialecte totalment diferenciat,sense tenir en compte que la variaci geogrfica no s taxativa, sin gradual.Per exemple, el parlar de Vinars sassembla molt ms al de Tortosa que al de la

PRESENTACI


13/151

GUIADUSOSLINGSTICS

16

ciutat de Valncia. La variaci geogrfica no coneix fronteres administratives.Ms encara, el terme dialectese sol aplicar despectivament a les varietats geo-grfiques que no coincideixen amb la varietat bsica sobre la qual sha construt

lestndard. Conscients de les connotacions del terme dialecteper al parlant noespecialitzat, en aquesta Guiautilitzarem preferentment la denominaciparlarsper a referir-nos a la variaci geogrfica.

El valenci t una entitat ben definida dins del conjunt de parlars que cien-tficament rep el nom de llengua catalana, ats que el seu lloc dorigen se situaen terres de Catalunya. Una tal circumstncia no est, tanmateix, renyida ambel fet que shagen produt desenvolupaments lingstics peculiars en els diversosterritoris que conformen lactual mbit geogrfic de la llengua. Estructuralment,la llengua catalana sha manifestat des dpoques molt reculades migpartida endos grans bloc dialectals: loccidental (amb les varietats valenciana i nord-occidental) i loriental (amb les varietats central, septentrional i balerica).

La denominaci valencit una llarga tradici, basada en motius histrics isociolingstics, per no ens ha de fer oblidar que, des del punt de vista de ladescripci lingstica, el valenci no s sin una de les grans formes que adoptala llengua catalana. No shan dentendre, doncs, com a termes excloents: parlarvalenci s una manera de parlar catal i, en principi, no parla catal millor unbarcelon que un castellonenc.

Les valoracions sobre les llenges, tan naturals com les que es fan sobre lespersones o les ideologies, no haurien de traspassar les fronteres dels comentarisinformals. Lescola t un paper fonamental en la tasca devitar prejudicis imalentesos, que sovint creen actituds negatives i perjudiquen ls de la llenguaque shi veu afectada. De fet, la valoraci ms o menys tendenciosa en el terrenyde les llenges s un dels instruments ms usats pels que volen exercir una

pressi o poder sobre un grup hum i per aquells que, conscientment o no,afavoreixen els processos de substituci lingstica.

1.2 VARIACIIESTNDARD

La variaci de qu hem parlat en lapartat anterior s espontnia; es produeixde manera natural, sense intervenci conscient i reguladora de lhome. Aquestavariaci constitueix la riquesa de la llengua, per, alhora, genera problemesprctics per a certes funcions com lescriptura, lensenyament o la comunicacimeditica. s difcil imaginar una situaci en qu alg que vol aprendre unasegona llengua haja de memoritzar una llista de sis possibilitats diferents per acada qesti, segons en quin lloc es troba. s una evidncia que una llengua


14/151

Presentaci

17

necessita unes normes comunes per a poder ser usada en totes les funcions quedemana la societat actual. Una llengua que no t unes normes comunes nomspot ser usada en lmbit familiar i aix, a la llarga, i especialment en una societat

industrialitzada, implica la seua desaparici: els parlants que no troben unavarietat adequada als mbits no familiars un estndard dins de la mateixallengua, la busquen en una altra llengua i aquesta esdev una candidata ptimaper a substituir aquella.

Lnica manera devitar el risc esmentat s lestandarditzaci, s a dir, lacreaci, la difusi i lacceptaci per part dels parlants dun model referencial dellengua que denominem estndard. Lestndard s una varietat lingstica noespontnia: es basa en un model lingstic proposat per una autoritat lingsticareconeguda i es fixa a partir de ls formal, en especial el de persones que tenenuna projecci dabast ampli, com escriptors, poltics, periodistes, etc. Es tractadun model de referncia que serveix a tots els membres duna comunitatlingstica per a comunicar-se en els mbits formals.

En els mbits no formals, que coincideixen sobretot amb aquells on sutilitzael colloquial, no cal un acord explcit: a casa, amb els amics, en situacionsquotidianes com comprar al mercat, cada grup t unes normes lingstiquesms o menys variables que no necessiten ser compartides per un grup ampli depersones. No s aquest el cas dels mbits formals, en els quals cal un acord enles formes que sutilitzen per a facilitar la comunicaci entre persones de moltdiversa procedncia. Si fem una conferncia sobre leconomia de la Uni Eu-ropea, escrivim una novella, fem una classe o presentem un telenotcies, hemde modificar la nostra manera de parlar per adequar-nos a una situaci comuni-cativa dabast ms ampli que les quotidianes: el tema s ms especialitzat, elgrau de formalitat s major, el canal pot ser oral o escrit i la relaci entre els

interlocutors s ms distant. Necessitem una varietat supradialectal que sadaptea les particularitats dels usos formals.Atesa aquesta funci, lestndard ha dintentar incorporar els aspectes comuns

de les diferents varietats de la llengua i exclouren els diferencials. En el cas quecalga fer una tria entre diferents possibilitats, ha de seleccionar aquella o aquellesms genunes, ms generals o de ms tradici.

Per a evitar equvocs respecte a lestndard, conv precisar:

a)

Lestndard no substitueix la varietat prpia de cada parlant. Qualsevol

parlant culte, a ms de conixer la seua varietat (geogrfica, histrica i social),que s la que utilitza habitualment en mbits no formals, ha de dominar les-tndard i ha de ser capa de reconixer varietats dialectals diferents de la prpia.La varietat prpia sadquireix de manera natural en els mbits familiar i social.


15/151

GUIADUSOSLINGSTICS

18

Lestndard, en canvi, saprn fonamentalment a lescola i als mitjans de comu-nicaci de massa, sobretot els orals. Entre els coneixements dun parlant esco-laritzat cal que hi haja els continguts i els procediments necessaris per a saber

quan conv triar la varietat familiar associada amb el colloquial i quanlestndard, dacord amb el menor o major grau de formalitat de la situacicomunicativa. Lescola s, doncs, el pilar bsic tot i que no lnic en qurecolza laprenentatge de lestndard i el coneixement daltres varietats de lallengua diferents de la prpia. Aquest coneixement t un carcter passiu, jaque, en principi, els parlants no necessitem usar altres varietats no formals.

b) Lestndard no s monoltic. Els conceptes destndard(usos formals en

general) i de colloquial(usos no formals) no deixen de ser unes abstraccions.En tots dos casos, es tracta duna gradaci de formes i usos que ens permetseleccionar pronncies, paraules i construccions per tal dadequar-nos a lasituaci comunicativa i a la nostra intenci. Aix, en una pellcula o un programadentreteniment susar un estndard ms acostat al colloquial que en un debatparlamentari, on el grau de formalitat s sens dubte major. Per aix, a vegadesdiferenciem dins de lestndard opcions ms formals al costat dopcions menysformals.

c) Lestndard s unitari per no necessriament uniforme en tot lmbitlingstic.En el cas concret de la llengua catalana, com en altres llenges,lestndard incorpora, en major o menor mesura, diferncies relatives als gransblocs geogrfics que constitueixen la llengua. Aix, se sol parlar de varietats delestndardper a donar compte de la variaci que es produeix en les grans zonesgeogrfiques o administratives duna llengua. Aquestes diferncies solen serms evidents i cridaneres en el nivell fontic i en el lxic, i menys en elmorfosintctic. Considerar que una persona no parla la mateixa llengua quenosaltres perqu pronuncia el mateix duna altra manera o utilitza paraulesdistintes per a certs objectes s sovint fruit de la manca dinformaci.

En concret, lestndard catal sha definit com a policntric i composicional:

a) s policntric perqu sha elaborat a partir de les grans varietats adminis-tratives de la llengua, bsicament del catal central, del valenci i del mallorqu.Un cas particular presenta lestndard nord-occidental, ja que, si b fontica-

ment sagrupa amb el valenci, tendeix en la major part dels trets morfolgicsa adoptar el central.

b) s composicional, ats que els trets comuns de lestndard intenten recolliraportacions daquestes grans varietats i no sols duna, la central, com es tendeix


16/151

Presentaci

19

a pensar. I s ben sabut que lortografia, un dels aspectes que t un valor mssimblic i que ms problemes crea en lensenyament, es correspon ms amb elvalenci que amb cap altra varietat.

En conclusi, lestndard s indispensable en una societat industrial perqula llengua puga usar-se en tots els mbits comunicatius i puga tenir continutati, per tant, s imprescindible per a la normalitat cultural duna comunitat lin-gstica moderna.

1.3 ESTNDARD, NORMAICORRECCI

Lestndard recolza en la norma, un conjunt de regles fontiques i ortogr-fiques, morfosintctiques i lxiques que se sancionen com a vlides per als usosformals. Es tracta dun model gramatical de referncia que es complementaamb normes ds que ens permeten adaptar-nos a les diferents situacions comu-nicatives formals, des de les ms neutres (com comentar un esdeveniment socialen la rdio, en un diari o en un telenotcies) fins a les ms marcades (com de-fensar una tesi doctoral).

Per a tenir una norma apta, cal sistematitzar i simplificar la variaci lingstica

reduint-la al mnim indispensable. Aix, respecte a la llengua espontnia o noformal (suma de totes les varietats geogrfiques), la normativa considera no ac-ceptables o no recomanables:

a) les paraules i construccions de la llengua no formal que provenen daltresllenges (s a dir, aquelles que sn fruit duna interferncia duna altra llengua)i han substitut paraules i construccions genunes;

b) les formes que tenen un mbit ds restringit a un grup social o geogrfic,

en favor de formes ms generals.

En el primer cas, s evident que la normativa separa formes correctes deformes incorrectes; per exemple, ls de la perfrasi dobligaci tenir queperhaver de. En el segon cas, no s aix: totes les formes sn correctes, per es dife-rencien aquelles que sn adequades als registres formals de les que no sadeqena aquests registres. Per exemple, la forma detrssusava en la llengua antiga i,en lactualitat, se sent en algunes comarques del valenci septentrional; tanma-teix, com a forma no general i sense tradici literria, no es considera adequadaals registres formals. Un cas diferent s el del doblet seua / seva: el possessiu seuas usat de manera general en tot el valenci i tamb t vitalitat en altres parlars,per aix la normativa general incorpora les dues variants del possessiu (seuai seva).


17/151

GUIADUSOSLINGSTICS

20

La norma s clarament una convenci social que selecciona unes formesentre un conjunt ms ampli de possibilitats. Les propostes normatives sapliquenals mbits ds formals, on tenen un camp de proves natural i acaben de

completar-se a travs de ls, per tal dadaptar-se a les necessitats dels parlants.Els parlants nadius de la llengua i els que la volen aprendre necessiten normes

lingstiques que els puguen servir de referncia i els descarreguen de laresponsabilitat dhaver de decidir entre formes alternatives, sovint igualmentvlides en els seus contextos no formals respectius.

2. DESTINATARIS

Aquesta Guiava adreada bsicament a totes aquelles persones que sinte-ressen pels aspectes ds formal del valenci i, molt especialment, als ensenyantso als futurs ensenyants.

Ja hem dit en diverses ocasions que lescola, i el sistema educatiu en general,t un paper fonamental en lensenyament de lestndard i de la norma, vist queno les aprenem (o almenys no les aprenem totalment) en un entorn familiar.

a) Qu cal ensenyar? En el cas dels valencianoparlants, els alumnes arriben ales aules amb un coneixement de la seua varietat geogrfica i cal que desen-volupen progressivament ls oral i escrit de lestndard en la varietat corres-ponent (en el nostre cas, la valenciana) i el coneixement passiu de les altresvarietats de lestndard.

En el cas dels castellanoparlants, el sistema educatiu haur de facilitar que esfamiliaritzen tamb amb la llengua colloquial del seu entorn prxim, per sem-pre tenint en compte que la prioritat s laprenentatge de lestndard. Lescolano sols hauria destimular les actituds que els predisposen a comunicar-se en va-lenci, sin tamb facilitar als alumnes els recursos perqu coneguen lestndardi puguen aprendre el colloquial de la zona on viuen en el seu context natural.

b)La llengua de lalumne i la llengua del professor. Les teories ms modernessobre lensenyament remarquen que cal partir dels coneixements dels alumnes.En el cas de lrea de llengua, aix implica que hem de partir del nivell dellengua que parla habitualment lalumne, un nivell que, lgicament, correspon

al colloquial, quan ensenyem una llengua materna. Aquesta idea no sha dinter-pretar en el sentit que el professor ha de parlar com lalumne; es tractaria dunasimplificaci amb efectes molt negatius. El professor s un model de referncialingstica bsic, sovint lnic que es t. Aix doncs, el professor sha desforarper usar a laula lestndard, de manera tan flexible i tan plena de matisos com


18/151

Presentaci

21

es vulga, per diferenciat de la manera com sexpressa en mbits no formals. Laprogressi de lalumne haur de ser una aproximaci paulatina al model quepresenten, entre altres, els textos formals (com ara els llibres) i el professor.

Aix, el professor haur de pautar el grau dexigncia en ladequaci a la normade lalumne segons el nivell densenyament en qu es troba i els objectius quees volen aconseguir.

s tamb una idea prou fonamentada en lensenyament de la gramtica, ien concret de la normativa, que laprenentatge no es fa exclusivament potsertampoc prioritriament per la memoritzaci de normes i excepcions; hi intervla imitaci de models ds culte. Els xiquets sn especialment porosos als modelsi, per aix, lensenyament indirecte de la normativa, a travs dun s estndard

de la llengua, pot ser tan important o ms que la quantitat dhores que esdediquen a fer exercicis que treballen la correcci lingstica. El paper del profes-sorat (i no noms del professorat de llengua, s clar) hi esdev clau.

c) Com sha densenyar la normativa?Sha dintentar mostrar la normativa,no com una imposici que retalla les nostres possibilitats expressives i converteixen incorrectes algunes de les formes que habitualment diem o sentim, sincom un ajut, una necessitat de la comunicaci, en el sentit que ja hem explicat

abans. s important que no aparega com una llista de regles i excepcions quefan la llengua difcil. Totes les llenges tenen normativa, per, quan es desenvo-lupen i susen normalment, la norma saprn com un fet natural i ning nosent que atempta contra lexpressi lliure, ja que s una convenci socialcompartida per tal de facilitar la intercomunicaci. El rebuig explcit o implcitdaquesta convenci amaga sovint, en el cas de les llenges minoritzades comla nostra, actituds negatives envers la llengua que saprn.

s cabdal reduir tant com siga possible el maniqueisme dels conceptes de

correcte / incorrecte. Davant dun problema normatiu, podem prendre decisionsdiferents de les que inclouen les gramtiques. Conixer realment una llenguaimplica aquesta capacitat dactivar solucions, a vegades imaginatives, per resoldreproblemes dexpressi; per, fins a arribar a aquest nivell de domini, la normativas un bon punt de suport. No sempre hi ha la soluci a un problema; sovintdisposem de diferents solucions correctes, unes de ms adequades que unesaltres en un context comunicatiu especfic.

La idea dadequaci al context ha de ser primordial en lensenyament: escriure

sense accents pot ser adequat quan es tracta dun correu electrnic (si el fet deposar accents implica que el missatge arriba distorsionat i s difcilment llegible),per s del tot inadequat en un s formal, com una redacci de classe (a bandade les conseqncies que pot comportar). Aix, no sha doposar norma i s: lanorma es complementa amb ls formal de la llengua i demana el reconeixement


19/151

GUIADUSOSLINGSTICS

22

dels usos no formals. Aquests, pel fet de ser informals, no shan de bandejar odesprestigiar; tanmateix, shan de delimitar dels usos formals i saber triar entreels uns i els altres segons les situacions comunicatives.

d)Loral i lescrit. No podem oblidar que el grau de formalitat i dhomoge-netat de lestndard es veu afectat pel canal, oral o escrit, que usem. Loral sgeneralment ms prxim al colloquial que lescrit, tant pel pes que hi tenen lesdiferncies de pronncia com per la sintaxi que caracteritza loral en contrastamb lescrit. Aquesta diversitat est condicionada pel fet que la llengua maternasadquireix oralment, mentre que loral formal i lescrit saprenen, en general,dins del sistema educatiu.

Lauge dels mitjans de comunicaci oral ha provocat una necessitat de definirun estndard oral, convergent per diferenciat de lescrit. s un fet comprovableque la tradici gramatical es basa en lescrit; per aix hem desforar-nos percompletar les referncies normatives tenint en compte les particularitats vin-culades a loralitat.

e) La comunicaci interdialectal. La Guia tamb t la funci de donar aconixer les caracterstiques prpies del valenci formal, sovint poc conegudespels parlants daltres zones. No oblidem que el desconeixement s font dactituds

negatives i, per passiva, les actituds positives es fomenten amb el coneixementi lacceptaci de la diferncia.

3. ESTRUCTURA

La Guiasestructura en dues parts, que hem intitulatAspectes gramaticalsi

Aspectes lxics, distribudes en dos volums. En el cas de la primera part, els ma-terials shan dividit en tres blocs: Ortografia i pronncia, Flexi i conjugaci, iMorfosintaxi. En la segona part, sha optat fonamentalment per donar unainformaci detallada sobre la concurrncia de sinnims geogrfics i unesorientacions sobre les tries ms adequades per a lestndard.

Ja hem dit que la proposta que presentem sadrea bsicament al sistemaeducatiu valenci. Hi hem seleccionat, per tant, aquells aspectes que solenprovocar ms dubtes en lensenyament i en ls de lestndard, i hem intentat

explicar-los de la manera ms clara i coherent possible, fugint del recurs alexcepci i de la repetici mimtica del que es troba en algunes gramtiques,llibres destil i diccionaris ds.


20/151

Introducci

23



21/151

GUIADUSOSLINGSTICS

24


22/151

Introducci

25

I

INTRODUCCI


23/151

GUIADUSOSLINGSTICS

26


24/151

Introducci

27

1. OBJECTIUS ESPECFICS I ABAST DE LOBRA

Ats el carcter de guia que t aquesta obra, ens hem centrat en les principalsqestions complexes o problemtiques per a lusuari valenci. Hem partit de ladescripci del valenci i dels aspectes ms rellevants que tenen a veure amb elseu s formal, per sempre en el context general de la llengua catalana i sensebandejar totalment els aspectes que afecten les altres grans varietats de lestn-

dard. No es tracta duna gramtica, que segueix pas a pas tots els nivells danlisii tots els aspectes, sin duna selecci de punts que solen plantejar dubtes enls formal.

El nostre model de referncia sn les gramtiques valencianes i les catala-nes, en general, i un bon nombre destudis lingstics realitzats durant els darrersanys (vegeu les referncies que oferim a la fi daquest apartat). A ms, hemtingut en compte els usos que shan anat fixant al llarg daquests anys en lsculte del valenci, ja que s aquest i no altre lmbit daplicaci daquestes

propostes. Pretenem donar a conixer una varietat de la llengua rica, genuna,flexible i apta per als usos formals, en qu es puga parlar de les festes, els esportso la fsica nuclear i que servisca de referncia als parlants del valenci i als queel vulguen aprendre. Ens hem inspirat, per tant, en els criteris que explicitalInforme sobre la llengua del Pas Valenci (1978), aprovat per la Facultat deFilologia de la Universitat de Valncia i assumit per totes les universitatsvalencianes amb estudis de Filologia.

Vist lobjectiu general enunciat, assenyalem ara quins sn els nostres objec-

tius especfics:

a) Identificar i descriure aquells aspectes de la gramtica (fontica i ortografia,morfologia i sintaxi) que solen provocar ms dubtes en lensenyament i en lsdel valenci formal.

b) Explicar els aspectes seleccionats de la manera ms clara, simple i coherentpossible, evitant, sempre que hem pogut, deixar solucions sense justificaci(excepcions) i repetir mimticament els continguts i les explicacions que espoden trobar en altres obres dorientaci normativa.

c) Donar a conixer als parlants daltres zones del domini les caracterstiquesprpies de la varietat valenciana de lestndard, concebudes des duna perspec-tiva global i integradora, aix s, tenint en compte la resta de parlars catalans.


25/151

GUIADUSOSLINGSTICS

28

Com a guia dusos que s, no sha dequiparar a una gramtica ni en elcontingut ni en la forma. No es tracta duna descripci exhaustiva de la gramticavalenciana, sin duna selecci dels aspectes ms rellevants per als usos formals.Com ja hem indicat, sha realitzat una selecci de continguts en ocasions moltgran, a fi de crear una obra prctica i dunes dimensions i un nivell de com-plexitat mitjans. Els aspectes que no hi apareixen reflectits o desenvolupats, lamajor part de vegades es poden trobar en altres obres de referncia (diccionaris,gramtiques i llibres destil).

Daltra banda, les explicacions que es donen no shan de considerar comuna descripci completa del sistema gramatical ni com una valoraci dels usos

lingstics en general, sin noms dels usos formals. Per aquest motiu, enlexposici, insistim en la distinci entre usos formals i no formals, segons elgrau dadequaci a unes situacions comunicatives que, a grans trets, es defineixenpel tema (especialitzat o quotidi), el canal (escrit o oral) i la relaci entre elsinterlocutors (distant o familiar). Aix, els aspectes descrits solen qualificar-secom a acceptables o com a no acceptables o no recomanables en els mbitsformals. En el cas de dues o ms variants acceptables, generalment sindicaquina s la preferible en els usos formals. Grficament, ho hem marcat utilitzant

la barra (/); lordre de presentaci de les formes s, en general, significatiu: elprimer element sol correspondre al que es considera preferible en els usos formalsdel valenci.

Les solucions presentades shan pres tenint en compte els usos ms genunsque es mantenen en els parlars valencians, les Normes de Castell(1932), lanormativa catalana general acceptada universalment, laportaci de les gram-tiques valencianes ms destacades (especialment les de Carles Salvador, Ma-

nuel Sanchis Guarner, Josep Giner i Enric Valor) i els usos formals que shananat fixant al llarg daquests anys, sobretot a partir de lobra dels escriptorsvalencians ms prestigiosos.

2. CARACTERSTIQUES DE LEXPOSICI

En general, hem seguit uns criteris comuns en lexposici, per tal dadequar-nos als objectius de la Guiai al lector general a qu sadrea:

a) Sha intentat reduir al mnim indispensable la teoritzaci i la descripcidaspectes no rellevants al tema que es tracta. La teoria fonamenta lexposici,


26/151

Introducci

29

per no s lobjectiu que es persegueix. En alguns casos, tanmateix, sincorporendefinicions dalguns termes per a assegurar una bona comprensi del tema quees desenvolupa.

b) En general, sha procedit presentant les formes valencianes del tema enqesti i, tot seguit, shan presentat les remarques ds formal relatives a casosen qu sobserven dubtes, vacillacions o errors dels usuaris ja familiaritzatsamb lestndard.

c) Lexplicaci general va sovint acompanyada dinformacions de carcterhistric, de variaci geogrfica (usos comuns o diferencials en altres parlars) o

que complementen la informaci amb aspectes ms especfics. Aquesta menadinformaci ajuda lusuari i sobretot lensenyant quan ha de justificar lessolucions adoptades. Sovint aquestes explicacions es presenten en una lletrams menuda, la qual cosa permet dos tipus de lectura de la Guia: la general i ladetallada.

d) Lexemplificaci, els quadres i els esquemes tenen lobjectiu de facilitar lacomprensi de les explicacions, que a vegades no sn fcils dexpressar en

paraules planeres. Tot i que, en algunes ocasions, contribueixen a simplificaruna realitat molt complexa, sn de gran utilitat per a entendre rpidament elsaspectes fonamentals.

Malgrat aquests criteris generals, cal tenir en compte que cada nivell danlisi(fontica i ortografia, morfologia flexiva i morfosintaxi) t una naturalesa dife-renciada, per la qual cosa el lector trobar a vegades un to i una aplicacidistints.

3. REFERNCIES BIBLIOGRFIQUES

ADLERT, Miquel (1977): En defensa de la llengua valenciana. Perqu i cm shadescriure la que es parla, Valncia, Del Cnia al Segura.

ALCOVER, Antoni Maria / Francesc de B. MOLL(1930-1962): Diccionari Ca-

tal-Valenci-Balear, 10 vols., Palma de Mallorca, Moll.ALOMAR, Antoni I. / Joan MELI (1999):Proposta de model de llengua per alescola de les illes Balears, Mallorca, COFUC/ Moll.

BADIAIMARGARIT, Antoni M. (1962):Gramtica catalana, 2 vols., Madrid,Gredos.


27/151

GUIADUSOSLINGSTICS

30

BADIAIMARGARIT, Antoni M. (1994):Gramtica de la llengua catalana, Barce-lona, Enciclopdia Catalana.

BARBER, Jeremies et alii(1979): Curs de gramtica normativa per a s dels va-

lencians, prleg de M. Sanchis Guarner, 3 vols., Valncia, Universitat deValncia.

BIBILONI, Gabriel (1997):Llengua estndard i variaci lingstica, Valncia, 3i4.BONET, Sebasti (2000): Les gramtiques normatives valencianes i balears del

segle XX, Valncia, Universitat de Valncia.CASANOVA, Emili (1988): El valenciano dentro del diasistema lingstico cata-

ln, Revista deFilologa Romnica, III, pp. 35-46.COLOMINA, Jordi (1985): Lalacant. Un estudi sobre la variaci lingstica,

Alacant, Diputaci. (1991): El valenci de la Marina Baixa, Valncia, Conselleria de Cultura,

Educaci i Cincia. (1995): Els valencians i la llengua normativa, Alacant, Institut Juan Gil-Albert.COLOMINA, Jordi (dir.) (1998): Atlas lingstic de la Comunitat Valenciana,

Valncia, Conselleria de Cultura, Educaci i Cincia [treball dinvestigaci].COLN, Germ (1987): Problemes de la llengua a Valncia i als seus voltants,

Valncia, Universitat de Valncia.

COROMINES, Joan (1983-1991): Diccionari Etimolgic i Complementari de laLlengua Catalana, 9 vols., Barcelona, Curial / La Caixa.

CUENCA, Maria Josep (1988-1991): Loraci composta, 2 vols., Valncia, Uni-versitat de Valncia.

Diccionari de la llengua catalana (1982), Barcelona, Enciclopdia Catalana.FABRA, Pompeu (1912): Gramtica de la lengua catalana, Barcelona, Tipografia

LAven. (1918): Gramtica catalana, Barcelona, Aqua.

(1956): Gramtica catalana, Barcelona, Teide [5a. ed., 1969].GENERALITATVALENCIANA(1995): Gramtica Valenciana, Alzira, Bromera /

Generalitat Valenciana / Institut Interuniversitari de Filologia Valenciana.FERRERPASTOR, Francesc / Josep GINER(1956): Diccionari de la rima, 2 vols.,

Valncia, Domnec [2a ed., ampliada i revisada. Prleg de M. Sanchis Guar-ner. Valncia, Fermar, 1980].

FULLANA, Llus (1915): Gramtica elemental de la llengua valenciana, Valncia,Domnech.

GIMENO, Llus (1994): Estudi lingstic dels parlars de les comarques del nord deCastell,Castell de la Plana, Societat Castellonenca de Cultura.

GINER, Josep (1998): Obra filolgica (1931-1991).Estudi preliminar i edicicrtica a cura dA. Ferrando amb la collaboraci de S. Corts, Valncia, IIFV/ Denes editorial.


28/151

Introducci

31

INSTITUTDESTUDISCATALANS (1992): Proposta per a un estndard oral de lallengua catalana. II Morfologia,Barcelona, Institut dEstudis Catalans.

(1995): Diccionari de la llengua catalana, Barcelona / Palma de Mallorca /

Valncia, 3i4 / Edicions 62 / Moll / Enciclopdia Catalana / Publicacionsde lAbadia de Montserrat.

(1996): Documents de la Secci FilolgicaIII, Barcelona, Institut dEstudisCatalans.

(19983): Proposta per a un estndard oral de la llengua catalana. I Fontica,Barcelona, Institut dEstudis Catalans.

JIMNEZ, Jess (1999): Lestructura sillbica del catal, Valncia / Barcelona,Publicacions de lAbadia de Montserrat.

LACREU, Josep (1990):Manual ds de lestndard oral, Valncia, Universitat deValncia [5a ed. corregida i ampliada, 2000].

MARTMESTRE, Joaquim (1999): El catal del Pas Valenci dels segles XVIIiXVIII, Caplletra, 27, pp. 167-188.

MARTINES, Josep (2000a) El valenci del segle XIX. Estudi lingstic del Diccio-nario valenciano de Josep Pla i Costa, Alacant / Barcelona, Institut Interuni-versitari de Filologia Valenciana / Publicacions de lAbadia de Montserrat.

(2000b) Sobre una construcci sintctica catalana fora controvertida (I):

en + infinitiu temporal al Pas Valenci, dins Ral-David Martnez iMiquel ngel Pradilla (eds.): La lingstica de Pompeu Fabra(II), Alacant,Institut Interuniversitari de Filologia Valenciana / Universitat Rovira i Virgili,pp. 127-164.

MESTRES, J. M. et alii (1995): Manual destil: la redacci i ledici de textos,Barcelona, Eumo.

MOLL, Toni (1990): La llengua dels mitjans de comunicaci, Alzira, Bromera.MONTOYA, Brauli (1990): La interferncia lingstica al sud valenci, Valncia,

Conselleria de Cultura, Educaci i Cincia.PREZMORAGN, Francesc (1982): Les normes de Castell, Valncia, Eliseu Climent.PREZSALDANYA, Manuel (1998): Del llat al catal: morfologia verbal histrica,

Valncia, Universitat de Valncia.PITARCH, Vicent (1997): Curs de gramtica catalana, Valncia, Eliseu Climent.POLANCO, Llus (1984): La normativa al Pas Valenci. Problemes i perspec-

tives, dins M. T. Cabr et alii(eds.): Problemtica de la normativa del catal.Actes de les Primeres jornades destudi de la llengua normativa, Barcelona,

Publicacions de lAbadia de Montserrat, pp. 107-146.PRADILLA, M. A. (ed.) (2001): Societat, llengua i norma. A lentorn de la norma-

tivitzaci de la llengua catalana,Benicarl, Alambor.RAMOS, Joan Rafael (2000): sser, estar i haver-hi en catal antic, Valncia /

Barcelona, IIFV/ Publicacions de lAbadia de Montserrat.


29/151

GUIADUSOSLINGSTICS

32

RUAIX, Josep (1975): El catal/2, Moi, J. Ruaix [3a ed. esmenada, 1983]. (1988): El catal/3. Lxic i estilstica, Moi, J. Ruaix. (1989): Punts conflictius de catal. Deu estudis sobre normativa lingstica,

Barcelona, Barcanova. (1994): Observacions crtiques i prctiques sobre el catal davui/1, Moi,

J. Ruaix.SALVADOR, Carles (1951): Gramtica Valenciana,Valncia, Lletres Valencianes

/ Lo Rat Penat [ed. revisada, Valncia, Lo Rat Penat, 1974].SANCHISGUARNER, Manuel (1950): Gramtica Valenciana, Valncia, Torre [reed.

facsmil i estudi a cura dAntoni Ferrando, Barcelona, Alta Fulla, 1993].SANCHOCREMADES, Pelegr (1995): La categoria preposicional, Valncia, Univer-

sitat de Valncia.SEGURA, Carles (1996): Estudi lingstic del parlar dAlacant, Alacant, Institut

Juan Gil-Albert.SOL, Joan (1972-73): Estudis de sintaxi catalana, 2 vols., Barcelona, Edicions

62. (1987): Qestions controvertides de sintaxi catalana, Barcelona, Edicions 62. (1990):Lingstica i normativa, Barcelona, Empries. (1994):Sintaxi normativa: estat de la qesti, Barcelona, Empries.

(1995):Llibre destil de lAjuntament de Barcelona, Barcelona, Ajuntamentde Barcelona.

TODOL, Jlia (1998): Els pronoms personals, Valncia, Universitat de Valncia.VALOR, Enric (1977): Curs mitj de gramtica catalana especialment referida al

Pas Valenci, Valncia, Eliseu Climent [5a ed., 1988]. (1979):Millorem el llenguatge, 2 vols.,Valncia, Eliseu Climent. (1983a): Temes de correcci lingstica, Valncia, Eliseu Climent. (1983b):La flexi verbal,Valncia, 3i4.

VENY, Joan (19834): Els parlars catalans, Palma de Mallorca, Moll. (2001): Llengua estndard i llengua histrica, Valncia, Universitat de Valncia.


30/151

Ortografia i pronncia

33

IIORTOGRAFIA I PRONNCIA


31/151

GUIADUSOSLINGSTICS

34


32/151


35

nom exemples

1. LALFABET

Lalfabet consta de vint-i-sis lletres i t lordenaci segent:

lletra

maj. min.

A a a Alacant, Antoni, ara, casa, plena

B b be Bunyol, Blai, b, lloba, calbC c ce Castell, Carles, cel, obstacle, suc

D d de Dnia, Ddac, dalt, cada, verd

E e e Elx, Ernest, era, tela, mare

F f efa Forcall, Felip, fum, sofre, baf

G g ge Gandia, Gabriel, gat, gel, regle, fang

H h hac Herbers, Hug, hora, ahir, bah!

I i i, i llatina Ibi, Isidre, iogurt, vida, mai

J j jota la Jana, Josep, joc, enveja, revenjaK k ca Kuwait,karate, folklore, vodka, rock

L l ela Luxemburg,Laura,lent, pala, ple,sol

M m ema Mislata, Miquel, m, cama, fum

N n ena Nules, Nria, nas, dona, mn

O o o lOlleria, Oliver, oli, poc, carro

P p pe Penscola, Pere, copa, triple, cap

Q q cu Quatretonda, Quim, adequar, pasqes

R r erra Rtova, Ricard, red, cara, por

S s essa Sogorb, Susanna, casa, trist, temps

T t te Teulada, Teresa, tu, fusta, vent

U u u les Useres, Ulisses, ungla, suc, beu

V v ve, ve baixa Vinars, Vicent, vi, cova, leitmotiv

W w ve doble Washington, Wagner, watt, whisky, kiwi

X x ics Xal, Xavier, xocar, examen, esfinx

Y y i grega Nova York, whisky

Z z zeta Zulema,zona, trapezi, esmorzar, brunz

Els noms de les lletresf, m, n,l, ri sen tot lmbit lingstic, i vius fins al segle XIX, eren: ef,el, em, en, eri es, respectivament. A partir daquesta poca sintrodu el costum de pronun-ciar-les amb una -efinal que, reanalitzada com a marca de femen, es convert en -a.


33/151

GUIADUSOSLINGSTICS

36

Hi ha consonants que es representen grficament amb ms duna lletra. Esparla, aleshores, de dgrafs. Tot seguit sexemplifiquen els dgrafs ms freqentsi sindiquen els casos en qu s possible separar les lletres del dgraf a final de

ratlla mitjanant el guionet:

dgraf exemple separaci grfica

gu (davant deeo i) guerxo, guix, orgue,

ig (a final de mot desprs

de vocal tnica) fuig, roig,vaig

ll llapis, collar, cavall

ny nyora, canya, lluny

qu (davant de eo i) qui, paquet, coques

rr arrs, carro, ferrer ar-rs, car-ro, fer-rer

ss nassos, passar, tassa nas-sos, pas-sar, tas-sa

tg fetge, lletges, metge fet-ge, llet-ges, met-ge

tj calitja, lletja, pitjor calit-ja, llet-ja, pit-jor

tx Txquia, cotxe, despatx cot-xetz atzar, atzucac, dotze at-zar, at-zucac, dot-ze

A les darreries del segleXV, la penetraci dalguns gallicismes i castellanismes amb el dgrafch introdu aquest dgraf foraster en paraules patrimonials com xiquet, grafiat chiquet, oarxiu, grafiat archiu, b que alternant sempre amb les grafies autctones, les niquesreconegudes com a prpies en les Normes de Castell.

Les vocals i algunes consonants poden dur diacrtics. En aquest cas, es parlade lletres modificades. Sn lletres modificades:

a) la c, quan fa (ce trencada): caa, lla;b) el grup ll, quan duu punt volat i fa ll(ela geminada): cella, sllaba;c) les vocals, quan duen accent agut (o tancat), greu (o obert) o diresi:

accent agut (o tancat) famlia, habitaci,ms, tnel

acent greu (o obert) m, pl, arrs

diresi pec, ram


34/151


37

2. EL VOCALISME

Les vocals presenten diferncies remarcables segons que apareguen en sllaba

tnica o en sllaba tona. Tenint en compte el context daparici, es parla devocalisme tnic i de vocalisme ton.

2.1 ELVOCALISMETNIC

El sistema voclic tnic del valenci consta de 7 vocals diferents:

[i]: v ida, famlia, Llusa[e]: prendre, temps, ms[E]: hiv ern, cel, sentncia[a]: pam, mare, mbit[]: dona, porta, arrs[o]: poma, amor, habitaci[u]: ungla, rbrica, rell

Aquest sistema s compartit per la major part dels parlars catalans. El baleric presenta unavuitena vocal tnica, la neutra [], en paraules com ara cadenao cera.

La majoria dels parlants perceben la distinci entre la eoberta ([E]) i latancada ([e]), i entre la o oberta ([]) i la tancada ([o]) com un tret claramentdefinidor de la llengua. Un parlant pot usar de manera acurada el lxic i lagramtica, per si no estableix una clara distinci entre aquestes vocals, el seu

parlar sonar poc genu. Tenint en compte la dificultat que implica lestablimentdaquestes distincions en els nous aprenents de la llengua, conv prestar unaatenci especial a aquest tema. A ms, cal evitar la prdua de loposici entrevocals obertes i tancades que tamb es constata en alguns sectors urbans, sobretotentre els parlants ms joves.

2.1.1 La distribuci de la eoberta i de la ooberta

La distribuci de les vocals e i o obertes depn de factors contextuals (elcontext fnic en qu apareixen) i de factors purament lxics. En el cas de la ooberta predominen els factors lxics i resulta, per tant, difcil fer generalitzacionsque no presenten contraexemples.


35/151

GUIADUSOSLINGSTICS

38

Els contextos ms usuals en qu apareix la e oberta en valenci sn elssegents:

context exemples remarques

En mots que tenen una io collegi, exrcit, xit, incendi, perno en Dnia, esglsia,

una uen la sllaba segent indit, neci, obsequi, misteri, spia, squia i snia

(generalment mots cultes) cincia, innocncia, pacincia;

cllula, fcula, ingenu, molcula,

perpetu, prdua

Davant de -lsimple o arrel, cel, gel, melsa, tela; perno en feltre,

geminada cella, novella delta, selva

-rr- esquerra, ferro, gerra, guerra,

serra, terra

-r-seguida de cert, gerd, perdre, perla, hivern,

consonant no verd, vrtex, dispers, perxa

labial ni velar

En la majoria dels mots ancdota, xtasi, gnesi, gnere; perno en llmena,

esdrixols i dels mots cultes ptal, telgraf, recte, verb tmpores, ni els femenins

crvola, ferstega, llpola

En alguns mots amb el deu, fideu, peu, preu, museudiftong eu

En alguns mots amb el grup cendra, divendres, gendre,

-ndr- tendre

Altres els noms propisJosep, Vicent

o el numeralset

Els contextos ms usuals en qu apareix la ooberta en valenci sn els quesindiquen tot seguit:


36/151


39

context exemples remarques

En mots que tenen una io Antoni, biblifil, custdia, elogi, per no enfrmula

una uen la sllaba segent lgica; cmput, cnjuge, Corpus,(generalment mots cultes) mdul

Quan forma diftong decreixent Alcoi, boira, heroi, bou, dijous, per no en les formesnou, ou, prou, en les formes amb verbalssou, fou, i motsaccent en el radical dels verbs comjou, pou, toucloure, coure, moure, ploure

En la majoria dels mots cmode, nmada, rfena, per no en plvora,esdrixols i dels mots cultes prrroga, anmal, autnom, tmbola, trtora; estmac,

hidrogen, prleg furncol; dogma, forma

En els pronoms neutres i a, aixi all;bo, do, pro, per no enno i, amben els monosllabs acabats so, to, tro variaci entre parlars,en -o en jo

En alguns mots acabats en arrs, cos, esps, gros, os, reps,-os i -osa terrs, tros; cosa, nosa, rosa

En alguns mots en qu la amorf, cobra, corda, fora, forja,

vocal est seguida dun grup orfe, mort, port, porta, moble,consonntic amb r o l poble, record, les formes amb

accent en el radical de verbs com

ara obrir (obri), omplir (ompli),dormir (dorm), etc.

En alguns mots -oc, -oca albercoc, foc, groc, lloca, oca, per no enboc, bocaacabats en les roca, xocterminacions -ofa carxofa, estrofa

-oig,-oja boig, roig, boja, roja per no enestoig-ol, -ola bunyol, consol, dol, escola, pistola, per no engola, bola, cola

cassola, escarola, sola, vol-ossa brossa, crossa per no enbossa, gossa,

ossa, rossa-ost,-osta cost, impost, pressupost, rebost, per no enagost, congost,

costa, posta most, llagosta-ot,-ota clot, dot, got, ninot, cabota, per no enbot, brot, mot,

granota, nota, pilota, pota nebot, tot

En altres mots, molts dels cor, dona, flor, nota, prova, plor,quals sn monosllabs o rosa, roda, o en les formes ambtenen laccent en la primera accent en el radical de verbs comsllaba araconstar (consta), llogar (lloga),

robar (roba), tocar (toca), trobar(troba), volar (vola), etc.


37/151

GUIADUSOSLINGSTICS

40

En certs casos es produeixen vacillacions pel que fa a ls de la ooberta i tancada:

a) A causa de lexistncia de formes amb la odel diftong ou tancada i oberta (vg.el segoncontext del quadre anterior), en alguns parlars sha tendit a generalitzar les formes amb o

tancada (sobretot en el valenci septentrional) i en altres les formes amb o oberta en casoscomjou,pou, tou. Donada la variaci entre els parlars, en els registres formals s preferiblela distinci entre les dues vocals dacord amb la distribuci apuntada en el quadre.

b) Per imitaci dels mots delimitats en lltim apartat del quadre anterior, hi ha una srie demots cultes amb o tancada en la primera sllaba que tendeixen a pronunciar-se amb ooberta en alguns parlars. Es tracta de mots com ara vot(notem les formes verbals vote,votes... amb otancada), moti corts. Tractant-se de cultismes, sn igualment acceptables lesdues pronncies.

2.1.2 Diferncies dialectals en la distribuci de la e tnica

La etancada del llat vulgar ha tingut evolucions diferents en els dos gransblocs dialectals del catal: en els parlars occidentals, la vocal sha mantingutsense alterar el timbre; en els parlars orientals, en canvi, aquesta vocal hamodificat el timbre i sha convertit en la vocal oberta [E], a excepci de lamajor part del baleric, que larticula com a neutra []. A causa daquestaevoluci, la etnica presenta diferncies territorials en mots com ara cadena,

cera, francs (o francs) i merixer (o merixer). Notem, a ms, que aquestesdiferncies de pronunciaci poden quedar reflectides grficament, com mostrenels dos darrers exemples apuntats.

Els casos ms generals en qu les diferncies de pronunciaci de la epoden tenir repercussionsgrfiques sn els segents:

a) Els mots amb la terminacions -esde gentilicis (com angls /angls,francs / francs), participis(com adms / adms, comproms / comproms) i adjectius (com corts / corts).

b) Els numerals ordinals acabats en e tnica (cinqu / cinqu, sis / sis).c) La terminaci -en de la tercera persona del plural del present dindicatiu dalguns verbs dela II conjugaci (aprn / aprn, comprn / comprn, depn / depn), excepte en els casos enqu aquesta terminaci est precedida de la consonant ti c, enqu es pronuncia amb etancada en tots els parlars (atn,entn,pretn, encn).

d) Els infinitius acabats en -eixer(conixer / conixer, merixer / merixer,parixer / parixer...per nicament crixer) i -encer(vncer / vncer, convncer / convncer).

e) La segona i la tercera persona del plural dels imperfets dindicatiu amb accent en el radi-cal:fiem / fiem,fieu / fieu.

Tenint en compte la utilitat dusar una ortografia nica per a tot el dominilingstic, i el fet que les diferncies sn puntuals i fcilment sistematitzables,molts escriptors valencians adopten el sistema daccentuaci grfica de la llengualiterria de les Illes Balears i Catalunya en aquells casos en qu hi ha diferncies


38/151


41

territorials. Aquest sistema, de fet, s el ms recomanable en textos que sadrecenal conjunt del domini lingstic.

En lmbit escolar valenci, amb tot, s preferible adoptar el sistema grfic

daccentuaci que respon a la pronncia dels parlars occidentals: aquest siste-ma respon a la parla real i es pot assolir duna manera fcil i natural. Excepcio-nalment, susa laccentuaci ms generalitzada en dos casos ben delimitats ids freqent:

a) en linterrogatiu i el relatiu tnic qu(Qu tha dit?, Per qu has vingut?,Deixam el llibre de qu mhas parlat) i la conjunci perqu (He vingutperqu volia parlar amb tu);

b) en el topnim Valncia(per analogia ambpresncia,pacincia, etc.).

2.2 ELVOCALISMETON

El sistema voclic es redueix de 7 a 5 vocals en sllaba tona, tant en valencicom en nord-occidental. Aquesta reducci es constata fcilment si es compa-

ren formes verbals conjugades o paraules de la mateixa famlia en qu laccentrecau en sllabes diferents:

sllaba tnica sllaba tona

m[]ra, fam[]lia m[i]rar, fam[i]liar

p[e@]sa, carr[e@]r p[e]sar, carr[e]r

g[E]la, m[E]l g[e]lar, m[e]ls

c[a@]nta, c[a@]sa c[a]ntar, c[a]setap[]sa, s[]ca p[o]sar, s[o]queta

d[o@]nam, p[o@]ma d[o]nar, p[o]mera

p[u@]ja, [u@]ngla p[u]jar, [u]nglot

Com es pot observar en els exemples anteriors, en sllaba tona no susen

les vocals obertes [E] i [] sin les paralleles tancades [e] i [o]. La resta de vocalsapareixen tant en sllaba tona com en sllaba tnica.

La reducci voclica s major en parlars orientals. En la major part daquests parlars, lesvocals [E], [e] i [a] es redueixen a la vocal neutra [], i les vocals [] i [o], a la vocal [u].


39/151

GUIADUSOSLINGSTICS

42

Les vocals tones no presenten la mateixa estabilitat fontica que les tniquesi, en alguns casos, es veuen sotmeses a alteracions en la realitzaci oral. Aquestscanvis presenten diferncies pel que fa al grau dacceptabilitat segons el nivell

de formalitat:

a) s acceptable lobertura de een a, prpia dels parlars valencians i nord-occidentals, que es produeix en sllaba inicial travada, sobretot en motsque comencen per en-, em-i es-(encetar, emprar, estendre),o en algunsaltres com ara lleuger, llenol, eixamo sencer. En els registres ms formals,amb tot, conv adoptar la pronncia corresponent a la grafia.

b) s acceptable el procs dharmonia voclica, tpic dalguns parlars va-lencians, dacord amb el qual la vocal final a es converteix en o o eobertes en mots que tenen, respectivament, o i eobertes en la sllabatnica precedent:pilota, pronunciat [pilt] terra, pronunciat [tErE].Aquest procs, motivat pel carcter molt obert de les vocals oi eobertes,no es dna en tots els parlars valencians ni apareix en els mateixos con-textos en els parlars en qu es produeix. Tenint en compte aquestesdiferncies, en els registres ms formals s preferible la pronncia sense

harmonia voclica.d) s acceptable larticulaci com a ede la terminaci verbal ade la tercera

persona de certs temps verbals, que es dna en part del valenci i delnord-occidental: ello ella cant[e], ell o ellacantav[e], etc. En els registresms formals, amb tot, conv adoptar la pronncia corresponent a lagrafia.

e) No s recomanable el tancament de een ien contacte amb una consonantpalatal, que es tradueix en pronncies del tipusginerpergener, dijperdej, quixalper queixal, ixirper eixir.

Una alteraci diferent, ara amb repercussions grfiques, s la que apareix endoblets del tipusfenoll / fonoll, red / rod. Les primeres formes sn les clssiquesi es mantenen en parlars valencians i nord-occidentals; les segones sn producteduna assimilaci de la vocal tona al timbre de la tnica produda en parlarsorientals. Totes dues formes sn acceptables en lmbit territorial en qu sn

prpies.Aquest canvi no s totalment desconegut en valenci, com mostra lalternana, segons elsparlars, entre rony (o el derivat ronyonada) i reny (o renyonada).


40/151


43

2.3 ELSHIATSIELSDIFTONGS. LADIRESI

2.3.1 Els hiats i els diftongs

La successi de dues vocals pertanyents a sllabes diferents constitueix unhiat: o(be)(ir), (cli)(ent), (te)(a)tre, i(de)(a). Per contra, constitueix un diftongla successi, dins duna mateixa sllaba, duna vocal i duna semivocal: la isemivocal ([j]), com en (rei)na, o la usemivocal ([w]), com en (guar)dar. Elsdiftongs poden ser creixents o decreixents. Sn creixents quan la semivocalprecedeix la vocal: guant, iode; sn decreixents quan la vocal precedeix lasemivocal: aire, reina.

diftong creixent diftong decreixent

ua: aigua, quatre ai: mai au: blau

g o q+ e: llenges, qesti ei: reina eu: peu

i: ping, adeq oi: almoina ou: coure

uo: paraiguot, quota uu: duu, lluu

ui: buit

Des dun punt de vista grfic, s interessant remarcar que sescriu qseguida de la semivocal[w] i cseguida de la vocal [u], com mostra la diferncia de pronunciaci dels mots quota(contribuci) i cuota(cua gran): el primer es pronuncia amb diftong creixent i t duessllabes: (quo)(ta); el segon, en canvi, es pronuncia sense diftong i t tres sllabes: (cu)(o)(ta).

Unes diferncies paralleles sestableixen entre formes verbals com adequai evacua: la prime-ra acaba en diftong i t tres sllabes: (a)(de)(qua); la segona no acaba en diftong i t quatresllabes (e)(va)(cu)(a).

Tamb formen diftong creixent la combinaci de (h)i ms una vocalpronunciades en la mateixa sllaba a inici de mot (iogurt, hiena) i de io uencasos comfeiao bouet.

En aquells casos en qu una vocal est precedida i seguida duna semivocali tots tres elements sintegren en la mateixa sllaba es parla de triftongs: creieu,guaitar, adeqeu.


41/151

GUIADUSOSLINGSTICS

44

Remarques sobre els hiats i els diftongs:

a) El grup ui forma diftong creixent ([w]) o decreixent ([u@j]), segons elsparlars. En valenci, s predominant el diftong creixent. Un mot combuites pronuncia [bwt] en parlars valencians, i [bu@jt], en la resta. Totesdues pronncies sn igualment acceptables.

Les diferncies en larticulaci del grup ui expliquen els doblets del tipus huit / vuito hui /avui. Els primers mots de cada parell comencen amb semivocal i no necessiten el refor decap consonant; els segons, precedits de vocal, es van veure reforats per la consonant v. En elcas davui, la aes va afegir per analogia amb altres adverbis de temps (ahir, abans). Notem,finalment, que un mot com

avuino duu accent grfic pel fet que no acaba en vocal sin en

la semivocal [j].

b) s acceptable la pronunciaci com a semivocal duna io una useguidesde vocal en casos com Valncia,grcia, contnua, ingnua, assdues, peren els registres ms formals s preferible la pronncia sense diftong.

La pronncia amb diftong s fora generalitzada en tot lmbit lingstic, amb independncia

que, a efectes daccentuaci grfica, es considere que sn mots esdrixols i, per tant, motssense diftong. Notem que laccentuaci daquest mots permet diferenciar-los daltres queacaben en itnica seguida de a, i que, dacord amb les regles daccentuaci regulars, no duenaccent: alqueria, vivia.

c) No s recomanable la reducci de diftongs a una sola vocal:pacnciaperpacincia, corantaper quaranta, cantitatper quantitat, etc.

d) No s recomanable la pronunciaci del diftong auen comptes de o,encasos com aufegarper ofegar, aulorper olor.

2.3.2 La diresi

La diresi () s un signe grfic que susa sobre les lletres ii u, majscules ominscules, i t dues funcions diferents:

a) En els aplecs qu-igu-indica que la u sona, seguida de les vocals ii e(amb les quals forma diftong creixent): llenges, ping, qestionari,freqent.


42/151


45

b) Precedida de vocal, o precedida i seguida de vocal, indica que la io la uno formen diftong: crella, vena, rell, Pal,Ral, condua. Notem lesdiferncies grfiques i de pronncia que sestableixen en casos com elssegents:

forma diftong no forma diftong

(du)(ia) (con)(du)()(a)

(fe)(ia) (ca)(fe)()(na)

(ve)(ia) (ve)()(na)

(peu) (pe)(c)

Pel que fa a aquesta segona funci, la diresi sestalvia en els casos segents:

a) Quan la vocal duu accent grfic: Llus(per Llusa),pas(perpasos),conduem(per condua).

b) En les formes dinfinitiu, futur, condicional i gerundi de verbs de la III

conjugaci: traduir, traduir, traduiria, traduint(per tradusc, tradusca,tradua, tradures, tradusses).

c) En els sufixos -ismei -ista: egoisme, dadaista (notem, per, el cas deprosme,amb diresi perqu -ismeno s un sufix).

e) Desprs dun prefix: antiincendis, contraindicar,reiniciar, coincidir, re-uni(notem, per,rell, rex, sobrex),

d) En les terminacions cultes -usi -um:pdium,Mrius.

En certs casos es produeix un contrast entre la pronncia amb hiat i amb diftong de mots dela mateixa famlia:fludesa / fluid, herocitat / heroi, hebratzant / hebraic. En el primer motde cada parella, la seqncia de vocal ms is tona i constitueix un hiat; en el segon, stnica i forma diftong.


43/151

GUIADUSOSLINGSTICS

46

rtiques

africades

3. EL CONSONANTISME

Les consonants es classifiquen a partir de trets relacionats amb el lloc i amb

el mode darticulaci. El lloc darticulaci fa referncia al punt on es produeixlobstrucci o la constricci al pas de laire expirat, i permet classificar les

consonants en bilabials, labiodentals, dentals, alveolars, palatals i velars. El

mode darticulaci fa referncia a diversos aspectes de la producci dels sons:

duna banda, al tipus dimpediment a laire expirat, dacord amb el qual les

consonants poden ser oclusives, nasals, vibrants, bategants, fricatives, africades

i laterals; daltra banda, a la manera com laire passa pel passatge glotal, dacord

amb el qual les consonants es classifiquen en sordes i sonores: sn sordes si nohi ha vibraci de les cordes vocals, i sonores si hi ha vibraci. Aquesta classificaci

permet designar tcnicament les consonants. Aix, la bs una consonant bila-

bial oclusiva sonora.

Tot seguit es reprodueixen les consonants bsiques. En aquells casos en qu

una casella cont dues consonants, la de lesquerra s sorda i la de la dreta,

sonora.

bilabials labiodentals dentals alveolars palatals velars

oclusives p b t d k g

nasals m n

fricatives f v s z S (Z)

tS dZ

ts dz

bategants R

vibrants r

laterals l


44/151


47

Heus ac alguns exemples en qu sexpliciten les grafies associades a cadaconsonant:

[p]: pare, cap, dubte, cub [dz]: dotze, atzucac[b]: bou, mbit [S]: xarop, caixa, feix[t]: terra, dit, lgid [tS]: xic, metxa, cartutx, puig[d]: dit, ndex [dZ]: metge, lletja, gerani,junt*[k]: cuc, nufrag,quina, Pasqua, Kant [l]: laboratori, col[g]: gat, congre []: lla, coll[f]: fum, baf [R]: ca ra, pera[v]: vent, cova,wagneri [r]: ram, carro

[s]: son, tassa, ceba, caa [m]: m, pam[z]: zoolgic, casa [n]: nas, son[ts]: potser, pots, adscriure []: ca nya, riny

* Lagi lajde mots comgeraniojuntsarticula [dZ] en valenci per [Z] en altres parlars(vg. II. 3.3.2c). Aquesta consonant sols apareix en valenci com a variant sonoritzada de[S] (vg. II. 3.3.3a).

3.1 LESCONSONANTSOCLUSIVES

Atenent al punt darticulaci, les consonants oclusives es classifiquen enbilabials ([b, p]), dentals ([d, t]) i velars ([g, k]); atenent al mode, en sordes([p, t, k]) i sonores ([b, d, g]):

bilabial dental velar

sorda [p]: pala, pena [t]: tic, ruta [k]: cala, pequen

sonora [b]: bala, bena [d]: dic, ruda [g]: gala, peguen

Remarques sobre la pronunciaci i la grafia de les consonants oclusives:

a) En posici final absoluta, les oclusives sonores sensordeixen. Dacordamb aquesta pronncia, en posici final sescriu en molts casos la conso-nant sorda, tot i que la consonant sonora apareix en mots relacionats quanes troba seguida de vocal: llop(lloba), comprat(comprada),groc(groga).


45/151

GUIADUSOSLINGSTICS

48

Tot seguit sindiquen els criteris per a la grafia de les consonants oclusives finals en aquellscasos en qu susa la consonant sonora en posici interior de mot (aix s, de variants flexi-ves o de mots de la mateixa famlia):

Consonant sorda Consonant sonora

En mots aguts, precedida de vocal: llop En mots aguts, precedida de consonant: verb

(lloba), comprat(comprada),groc(groga) (verbal),perd(perdre), llarg(llarga)

En mots plans: rab (Arbia), cid (acidesa),

nufrag(naufragar)

Casos especials

En alguns mots plans acabats en -c: En alguns mots aguts (sobretot cultismes) aca-

arbic(arbiga), fstic(fastiguejar), bats en -d i -g:

nec(aneguet), esprrec(esparreguera) En mots acabats en les terminacions -etud, -itud

i -gog: longitud(longitudinal), consuetud (con-

suetudinari),pedagog (pedagoga).

En una srie de mots (molts dels quals sn noms

propis o manlleus): Alfred, Conrad, Cid,David,

Sigfrid; Bagdad, Belgrad, Madrid, Valladolid;

fred, iod, sud; Hug; buldog,estrateg, gag

En mots plans que altrament serien En mots aguts que altrament serien homgrafs:

homgrafs: blit(diferent de blid) cub(diferent de cup), reg(diferent de rec), mag

(diferent de mac)

b) s acceptable lemmudiment de les oclusives a final de mot en grups enqu loclusiva est precedida duna nasal o duna len el cas de t i d(pont,camp, fang; malalt, molt, Eudald), per s preferible articular-les, talcom es fa en la major part de parlars valencians i balerics.

En els parlars en qu es produeix lemmudiment, la consonant sol reaparixer quan va segui-da de mot comenat per vocal: sant Antoni, sang i fetge.

c) No s recomanable la caiguda de la dintervoclica i de lagprecedida deu, fora generalitzada colloquialment en valenci; es tracta de pronncies

del tipus cairaper cadira, vesprper vesprada; aullaper agulla, aiua(oauia) per aigua.

La generalitzaci de la caiguda daquestes consonants no es produeix fins al segleXIX. Ambanterioritat a aquesta data, les consonants apareixen sistemticament, fins i tot en textoscolloquials.


46/151


49

3.2 LESCONSONANTSFRICATIVESLABIODENTALS

Atenent al mode darticulaci, les consonants fricatives labiodentals es

classifiquen en sorda ([f]) i sonora ([v]):

sorda [f]: fel, fan, rafal

sonora [v]: vel, van, raval

Remarques sobre la pronunciaci de la v:

a) En una part important del domini lingstic, incloent-hi part del valenci,es produeix la prdua de la distinci de les consonants v i b. Amb tot, envalenci, s preferible mantenir la distinci entre les dues consonants,dacord amb la pronunciaci tradicional i majoritria en parlars valenciansi balerics.

b) No s recomanable la caiguda de la v intervoclica, que es dna a vegadesen la llengua colloquial, especialment en les terminacions de limperfet

dindicatiu dels verbs de la primera conjugaci i en alguns mots; aix s,pronncies del tipus menjaes per menjaves, menjem per menjvem,moimentper moviment.

3.3 LESCONSONANTSSIBILANTS

Atenent al punt darticulaci, les consonants sibilants es classifiquen en

alveolars ([s, z, ts, dz]) i palatals ([S, Z, tS, dZ]); atenent al mode darticulacies classifiquen, duna banda, en fricatives ([s, z, S, Z]) i africades ([ts, dz, tS,dZ]), i, duna altra, en sordes ([s, ts, S, tS]) i sonores ([z, dz, Z, dZ]).

fricativa africada

alveolar sorda [s]: sopar, caa [ts]: potser, gots

sonora [z]: zero, casa [dz]: dotze, atzucac

palatal sorda [S]: xarop, caixa [tS]: metxa, fuig

sonora [Z]* [dZ]: metge, mitja

* Sobre aquesta consonant, vg. II. 3.3.2ci II. 3.3.3a.


47/151

GUIADUSOSLINGSTICS

50

3.3.1 Les consonants sibilants alveolars

Remarques sobre la pronunciaci i la grafia de les consonants alveolars:

a) Per raons etimolgiques, la consonant sonora [z] presenta grafies dife-rents. Com a norma, sescriu sentre vocals i zen posici inicial o prece-dida de consonant.

s z

Entre vocals: casa, cosa, cosir, desembre En posici inicial o precedida de consonant:

zebra, zero,zona; colze,donzella, onze, esmorzar

Casos especials

Precedida de n en els derivats de trans, Entre vocals (en alguns manlleus i mots cultes):

dins i fons: trnsit, endinsar, enfonsar. amazona, bizant, oz,trapezi, rizotnic,protozou

La consonant sorda [s] presenta ms diversitat grfica i pot aparixer repre-sentada per s, ssi c(o ). Pel que fa a la distribuci de si ss, com a norma, susassentre vocals i sen la resta de casos.

ss s

Entre vocals: En la resta de casos:

arrossos,discussi,passar, russa,tassa sal, son, ser; festa,pasta,premsa;pals,pots;

arrs,cas,pas, rus

Casos especials

Precedida de consonant en mots amb els Entre vocals, en compostos i mots amb prefixos no

prefixos trans-i sots-seguits dun altre acabats en s, com ara a- (amb valor negatiu), bi-,

constituent comenat per s: sotssecretari, pre-, etc.: ecosistema, dinosaure,psicosomtic;

transsnic a simtric,bisexual,presocrtic

Les consonants ci apareixen, per raons etimolgiques, en mots procedentsdel llat que normalment tenen co zen castell, i c, o t(i) en francs i angls.

La csescriu davant de ei i(centre,ac); la , davant de les altres vocals i enposici final (fora, can,forut; efica,feli).

b) La pronncia ms generalitzada en valenci i en la major part del dominilingstic del grup -tz- pertanyent al sufix -itz- s [z]: normalitzar,


48/151


51

pronunciat normali[z]ar; organitzaci, pronunciat organi[z]aci. Lapronncia [dz] s prpia dels registres ms formals.

c) s acceptable la pronncia [e@a] del sufix -esa en mots com vellesa opobresa, actualment predominant en els parlars valencians. En els regis-tres formals, amb tot, conv evitar la caiguda de la s, que en cap cas noha de tenir repercussi grfica.

El sufix llat -itiaes convert en -eaen mots populars, per en -esaen mots amb tractamentculte. La major part dels parlars valencians han mantingut les formes amb -ea, b que enalternana amb -esaen els parlars septentrionals. En la resta del domini lin

Guia d'Usos Linguistics. Aspectes Gramaticals

Documents

Transcript of Guia d'Usos Linguistics. Aspectes Gramaticals