GUIA DOCENT DELS MÒDULS · GUIA DOCENT DELS MÒDULS DADES GENERALS DEL MÒDUL Nom del mòdul...

Recerca en economia aplicada

GUIA DOCENT DELS MÒDULS

DADES GENERALS DEL MÒDUL

Economia Aplicada INom del mòdul40769Codi15Crèdits ECTS1r curs, 1r semestreCurs i període en el qual

s'imparteixTardaTorn16:30-19:30HorariSeminari A de la Facultat de Ciències Econòmiques i Empresarials de la UABLloc on s'imparteixCastellàLlengua en què

s'imparteix

Coordinador/a del màsterXavier Ramos [email protected] electrònic

Responsable del mòdulFrancesc Trillas JanéNom del [email protected] electrònicEconomia i Història EconòmicaDepartamentUniversitat Autònoma de BarcelonaUniversitat/Institució

Equip docentNom del professor Departament Universitat/Institució

David Pujolar Morales Economia de l'Empresa Universitat Autònoma de BarcelonaFrancesc Trillas Jané Economia i Història Econòmica Universitat Autònoma de Barcelona

DADES ESPECÍFIQUES DEL MÒDUL

-Definir els aspectes claus que tenen a veure amb la interacció entre agentseconòmics.-Comprendre les claus de la intervenció de l'estat en els mercats.-Traduïr a l'anàlisi de dades el plantejament d'hipòtesis elaborades a partir de lateoria microeconòmica. - Emprar conceptes avançats de l'Econometria.- Haver desenvolupat les seves capacitats analítiques en l'àmbit de lamodelització i avaluació de models estadístics i economètrics.- Familiaritzar-se amb els principis bàsics de programació en softwarequantitatiu.

Objectius formatius delmòdul

Demostrar els coneixements i habilitats per a realitzar un doctorat iincorporar-se al mercat de treball en qualsevol posició executiva.Dominar del software economètric necessari per a la recerca.Dominar les tècniques quantitatives necessàries per a resoldre els problemasamb els quals s'ha d'enfrontar un economista.Identificar els continguts i les metodologies orientats a la investigacióeconòmica aplicada per poder ser competitius en el mercat de treballinternacional.

Competènciesespecífiques del mòdul

Competènciestransversals del mòdul

UAB 1/10


El mòdul s'estructura en base a dues matèries: Econometria Aplicada I i Temes de Microeconomia Aplicada. Els continguts són els següents:ECONOMETRIA APLICADA I1 . Fonaments1.1 Elements de teoria de la probabilitat. L'operador esperança condicional i la seva extensió multivariante1.2 El model de regressió lineal estès 1.3 Propietats de l'estimador M.C.O. en mostres finites1.4 Contrast d'hipòtesis lineals sota suposat de normalitat1.5 El principi de màxima versemblança i l'estimador màxim versemblant1.6 Principis bàsics de selecció de models1.7 Previsió i simulació en el model lineal2 . Principis de teoria asintòtica2.1 Convergència de successions de vectors aleatoris: convergència en mitjana d'ordre r, gairebé segura, en probabilitat i en distribució2.2 Teoremes límit per a seqüències idèntica i independentment distribuïdes2.3 Introducció als processos estocàstics. Martingales2.4 Teoremes límit per a seqüències de martingales en diferències estacionàries i ergòdicas2.5 Consistència i normalitat asintòticas. Ificiencia asintòtica2.6 Propietats asintòticas de l'estimador M.C.O. i de l'estimador M.L . L'estimador pseudomàxim versemblant2.7 Contrastos d'hipòtesis amb validesa asintòtica: tests de Wald, dels multiplicadors de Lagrange i de la raó de versemblances. Funció inversa de potència3. Extensions 3.1 Errors d'especificació. Contrastos d'especificació defectuosa3.2 Estimació pel mètode generalitzat de moments: el cas uniecuacional3.3 Estimació pel mètode generalitzat de moments: el cas multiecuacional3.4 Principis bàsics de la modelització dinàmica3.5 Processos no estacionaris. Cointegración3.6 Contrastos d'arrels unitàries3.7 Models no lineals. Models amb dades de secció creuada i de panell

Estructura i contingutsdel mòdul

UAB 2/10


TEMES DE MICROECONOMIA APLICADA1 . Demanda. Teoria del consumidor. De les preferències a la funció de demanda. Elasticitat de la demanda. Teorema de l'envolvent i aplicacions. Mesures del benestar del consumidor. Preferències cuasi-lineals. Estudis empírics. Lectura: Hausman, J.A. (1997), Valuing the Effects of Regulation on New Services in Telecommunications, Brooking Papers: Microeconomics, 1-38.2. Costos i eficiència productiva. Tecnologia i funció de costos. Corbes de costos. Rendiments d'escala. Monopoli natural. Maximització de beneficis i funció d'oferta. Conceptes relacionats amb l'eficiència productiva. DEA i anàlisi de frontera estocàstica. Lectura: Nerlove, Marc (1963), Returns to Scale in Electricity Supply, in C. Christ (ed.), Measurement in Economics: Studies in Mathematical Economics in Memory of Yehuda Grunfeld, Stanford: Stanford University Press.3. Poder de mercat en equilibri parcial. Competència perfecta, monopoli, discriminació de preus, oligopoli. Models sense interacció estratègica i amb interacció estratègica. Teoria de jocs: equilibri de Nash. Jocs repetits i col•lusió. Poder de mercat i defensa de la competència. Delimitació de mercats. Models estructurals per a estimar el poder de mercat en els oligopolis. Lectura: Parker, P. m.; Roller, L.H. (1997), Collusive Conduct in Duopolies: Multimarket Contact and Cross-Ownership in the Mobile Telephone Industry, RAND Journal of Economics, 28 (2): 304-22.4. Extensions sobre poder de mercat. Equilibri perfecte en subjocs. Model de Stackelberg i altres models en diverses etapes. Estratègies mixtes. Equilibri bayesiano. Diferenciació horitzontal i diferenciació vertical. Models de producte diferenciat: competència monopolística i models de localització. Model de Bertrand amb diferenciació del producte. Proliferació de marques i paquets de productes. Publicitat.Lectura: Hausman, J.A.; Leonard, G.K. (2002), The Competitive Effects of a New Product Introduction: A Casi Study, Journal of Industrial Economics, 50(3), September, 237-63.5. Propietat, mercats i polítiques públiques. Teoremes sobre competència perfecta. El Teorema de Coase i comerç de permisos. Privatitzacions. Relació de la microeconomia aplicada amb la macroeconomia: política industrial, innovació, infraestructures


UAB 3/10


i creixement econòmic. Tensions entre objectius de polítiques públiques.Lectura: Nickell, S. (1996), Competition and Corporate Performance, Journal of Political Economy, 104(4): 724-746.6. Finances. La determinació del cost de capital. Eficiència dels mercats financers. L'estimació del cost de capital. Finances corporatives i govern de l'empresa. Finances i desenvolupament. Estudis d'esdeveniment.Lectura: Mitchell, M.L.; Lehn, K. (1990), Do Bad Bidder Become Good Targets? Journal of Political Economy, 98(2): 372-398.7. Relacions verticals. Costos de transacció i contractes incomplets. Doble marginalització i restriccions verticals. Externalitats, manteniment del preu de revenda, exclusivitat. Fusions verticals. Abús de posició dominant i exclusió vertical.

Lectura: Joskow, P.L . (1987), Contract Duration and Relationship Specific Investments: Empirical Evidence from Coal Markets, American Economic Review, 77(1): 68-185.8. Regulació de monopolis naturals. La controvèrsia del cost marginal. Preus de Ramsey-Boiteux. Hores punta i hores vall. Efecte Averch-Johnson. La nova teoria de la regulació en el context de Teoria de Contractes. Informació i incentius: models de Baron i Myerson i Laffont i Tirole. Inconsistència temporal en presència d'actius específics.Lectura: Resende, M. (2000), Regulatory Regimes and Efficiency in US Local Telephony, Oxford Economic Papers, 52: 447-470.9. Interacció entre regulació i competència. Competència en i pel mercat. Competència referencial. Efecte reducció de rendes i efecte mostreig. Subastes i regulació. Processos de liberalització. Exemples en telecomunicacions i electricitat. Lectura: Wolfram, C. (1999), Measuring Duopoly Power in the British Electricity Spot Market, American Economic Review, 89(4): 806-826.10. Institucions i economia política en microeconomia. Fallides del mercat i fallides del govern. Elecció social i acció col•lectiva. Teorema del Votant Mitjà. Captura i compromís regulatori. Independència, discrecionalitat i control de les agències reguladores i de defensa de la competència. Estudis empírics i endogeneitat de les polítiques.Lectura: Gutiérrez, L. (2003), The Effect of Endogenous Regulation on Telecommunications Expansion and Efficiency in Latin America, Journal of Regulatory Economics, 23(3): 257-268.


ECONOMETRIA APLICADA IMetodologia docent

UAB 4/10


El desenvolupament dels conceptes i instruments introduïts en les classes es complementa amb exercicis i pràctiques d'ordinador, disponibles en http://dpujolar.eresmas.net. TEMES DE MICROECONOMIA APLICADA1. Classes magistrals: les sessions de classe s'utilitzen per a transmetre de forma ordenada i eficient els coneixements bàsics, amb la intenció que siguin dinàmiques i participatives. L'última part de cada sessió es dedica a discutir en grup una lectura relacionada amb el contingut de la classe. Es demana als estudiants que assisteixin a les sessions, des del primer dia, amb la lectura del dia prèviament treballada. 2. Dos blocs d'activitats a realitzar pels estudiants en grups de màxim 3 persones. Cadascun d'aquests blocs inclou:-Exercicis pràctics amb dades: consisteixen a realitzar un treball economètric de contrast d'hipòtesis relacionades amb la microeconomia. -Exercicis teòrics: consisteixen a desenvolupar aspectes teòrics concrets o exemples teòrics que no hagin cabut en la classe magistral per raons de temps.-Comentari de lectures: realitzar lectures addicionals d'articles acadèmics relacionats amb l'assignatura, discutir-los en grup i analitzar-los críticament.3. Contacte amb el professor. El professor està disponible per a sessions de discussió individuals o en grup i per a un contacte permanent per correu electrònic. 4. Els materials (incloses les presentacions de classe i apunts), activitats i lectures estaran disponibles per Internet

Metodologia docent

ECONOMETRIA APLICADA IL'avaluació s'efectuarà mitjançant un examen al finalitzar el curs.TEMES DE MICROECONOMIA APLICADA-2 llistes d'activitats (exercicis teòrics, treball amb dades, comentari de lectures) a realitzar individualment o en grups de màxim 3 persones (30% de la qualificació).-Examen final individual (70% de la qualificació), basat en el material de classe, les llistes d'activitats i les lectures obligatòries (els quals no podran utilitzar-se en l'examen).-En cas de dubte en la qualificació final, es tindrà en compte

Avaluació

UAB 5/10


l'interès en l'assignatura i la participació en classe. En aquest sentit, és molt important llegir i treballar les lectures obligatòries amb anterioritat a les sessions de classe, en les quals el professor partirà de la base que tots els alumnes ja han llegit l'article corresponent a cada sessió. L'última part de cada sessió es dedicarà a discutir de forma col•lectiva aquestes lectures obligatòries.La nota final del mòdul s'obté a partir de la mitjana ponderada de les notes de les dues matèries, sempre que la nota mínima per matèria sigui igual o superior a 5.

Avaluació

Cronograma oprogramació detallada

ECONOMETRIA APLICADA II Bàsica- Bierens, H. J. (2004): Introduction to the Mathematical and Statistical Foundations of Econometrics, Cambridge University Press. (Introducció rigorosa als fonaments estadístics i matemàtics de l'Econometria. Inclou teoria de la mesura així com teoria asintòtica).- Hayashi. F. (2000): Econometrics, Princeton University Press. (Presenta de forma rigorosa el nucli de l'Econometria. Incorpora, entre moltes altres matèries, desenvolupaments sobre els estimadors GMM. Planteja molts exercicis que faciliten l'aprenentatge de diversos programes economètrics, RATS i GAUSS entre uns altres. Pressuposa coneixements previs en Econometria).II Complementària- Amemiya, T. (1985): Advanced Econometrics, Blackwell Publishers. (Referència clàssica en la literatura economètrica. Inclou desenvolupaments per a models amb variables depenents qualitatives així com amb censura o truncament. No incorpora desenvolupaments recents sobre cointegració o estimació GMM. Pressuposa coneixements previs en Econometria).- Davidson, J. (2000): Econometric Theory, Blackwell Publishers. (Referència avançada. Dividit en tres blocs: el primer referit als resultats clàssics en Econometria; el segon enfocat als models dinàmics i el tercer a tècniques avançades d'estimació, GMM inclòs. Pressuposa coneixements previs en Econometria).- Davidson, R. i MacKinnon, J. (1993): Estimation and Inference in Econometrics, Oxford University Press. (Text molt complet; orientació molt marcada cap als models de caràcter no lineal.

Bibliografia

UAB 6/10


Inclou una secció sobre simulació. Pressuposa coneixements previs en Econometria).- Davidson, R. i MacKinnon, J. (2004): Econometric Theory and Methods, Oxford University Press. (Text molt complet; orientació molt marcada cap a fonaments estadístics de l'Econometria. Inclou capítols sobre simulació. Pressuposa coneixements previs en Econometria. Es complementa amb la referència anterior dels mateixos autors).- Greene, W. H. (2002): Econometric Analysis 5ª ed., Prentice Hall. (Existe traducció al castellà de la 3ª edició en la mateixa editorial. Si bé resulta molt assequible, el seu nivell de rigor és bastant inferior al d'altres títols com els de Hayashi o Davidson i el tractament d'alguns temes és en alguns casos confús i excessivament simplificat. Útil com catàleg d'aplicacions d'Econometria).- Hamilton. J. (1994): Estafi Seriïs Analysis, Princeton University Press. (Text clàssic per a l'estudi de models amb sèries temporals, tant a nivell univariable com de models VAR. Pressuposa coneixements previs en Econometria).- Ruud, P. (2000): An Introduction to Classical Econometric Theory, Oxford University Press. (Manual orientat específicament a l'estimació per màxima verosimilitud, tant de models de regressió com de variable censurada o truncada. Pressuposa coneixements previs en Econometria).- Verbeek, M. (2004): A Guide to Modern Econometrics 2ª ed., John Wiley. (Títol de caràcter eminentment pràctic. Aborda un ampli catàleg de temes economètrics en el context de diferents models econòmics. Pressuposa coneixements previs en Econometria). - White, H. (2001): Asymptotic Theory for Econometricians 2ª ed., Academic Press. (Monografia sobre teoria asintòtica des d'una perspectiva economètrica. Molt complet en termes matemàtics. Requereix coneixements avançats de teoría de la probabilitat).- Wooldridge, J. (2002): Econometric Analysis of Cross Section and Panell Data, MIT Press. (Enfocament orientat a l'estudi de models amb dades de secció creuada o de tipus panell. Molt complet. Pressuposa coneixements previs en Econometria).- Wooldridge, J. (2005): Introductory Econometrics, 3ª ed., Thomson South-Western College Publishing. (Text de caràcter elemental indicat per a aquells casos en que es precis material

Bibliografia

UAB 7/10


de suport i reforç. Hi ha traducció al castellà de la primera edició en Internacional Thomson editors).III Fonaments estadístics i de teoria de la probabilitat- Ash, B. R . i Doléans-Dade, C . (1999): Probability & Measure Theory 2ª ed., Academic Press. (Referència avançada en teoría de la probabilitat. Indicada si es desitja aprofundir en qüestions de teoria asintòtica o en processos estocàstics. Pressuposa coneixements previs en probabilitat i estadística, així com d'àlgebra i anàlisi matemàtica).- Bickel, P.J. i Doksum, K. A . (2007): Mathematical Statistics 2ªed. (updated printing), Prentice Hall. (Text avançat d'estadística matemàtica. Efectua un tractament rigorós tant de mètodes paramètrics com no paramètrics així com d'anàlisi bayesiano; inclou també una secció sobre aproximacions asintòticas. Pressuposa coneixements previs en probabilitat i estadística, així com d'àlgebra i anàlisi matemàtica).- Quadres, C. (2000): Problemes de Probabilitats i Estadística vols. I i II, Edicions Universitàries de Barcelona. (Text molt didàctic, amb un gran nombre d'exemples treballats agrupats per grans àrees temàtiques. En cada secció s'inclou una síntesi dels principals conceptes i resultats teòrics necessaris per a la comprensió dels problemes).- Dudewicz, I. i Mishra, S. (1988): Modern Mathematical Statistics, John Wiley. (Text intermedi d'estadística matemàtica. Inclou rutines en SAS i BMDP (si bé no estan actualitzades parella les últimes versions d'aquests paquets informàtics) i en FORTRAN. El tractament que fa de teoria de la probabilitat posseeïx un abast limitat).- Rohatgi, V. i Saleh, A.K. (2001): An Introduction to Probability and Statistics 2ª ed., John Wiley. (Malgrat el que pogués desprendre's del seu títol, es tracta d'un text rigorós i molt completo en teoría de la probabilitat i estadística matemàtica. Pressuposa coneixements previs tant de probabilitats com d'estadística, així com d'anàlisi matemàtica).- Spanos, A. (1999): Probability Theory and Statistical Inference. Econometric Modelling with Observational Data, Cambridge University Press. (Manual enfocat al desenvolupament de resultats bàsics necessaris en probabilitat i estadística per a una bona comprensió dels principis metodològics en l'anàlisi empírica, des d'una perspectiva economètrica. Pressuposa haver seguit, almenys, un curs introductori en Estadística).

Bibliografia

UAB 8/10


- Stirzaker, D. (2005): Stochastic Processes and Models, Oxford University Press. (Introducció als processos estocàstics amb nombrosos exercicis resolts. Nivell intermedi).IV Fonaments d'anàlisi matemàtica- Apostol, T. (1966 i 1969): Calculus, vols. I i II; 2ª ed. John Wiley. (Curs clàssic sobre càlcul, amb diversos capítols sobre àlgebra lineal. Inclou problemes resolts. Hi ha traducció al castellà en Reverté).- Apustol, T. (1974): Mathematical Analysis 2ª ed. John Wiley. (Curs d'anàlisi matemàtic. Suposa una continuació de l'obra anterior. Molt rigorós. Inclou seccions sobre la integral de Lebesgue i teoria de la mesura; conceptes fonamentals per a efectuar un estudi avançat en teoria asintòtica. Traduït al castellà en Reverté).- Besada, M.; García, F.; Mirás, M. i Vázquez, C. (2001): Càlcul de diverses variables, Prentice Hall. (Text eminentment pràctic amb qüestions i exercicis resolts. Nivell de pre-requisits matemàtics intermedi. Apropiat en aquells casos en els quals es requereixi reforçar conceptes de càlcul).- Dhrymes, P. (2000): Mathematics for Econometrics 3ªed. Springer Verlag. (Text recopilatori dels principals resultats de caràcter matemàtic empleats en Econometria. Estructurat en forma de guia de referència). - Magnus, J. i Neudecker, H. (1999): Matrix Differential Calculus with Applications in Statistics and Econometrics 2ª ed. John Wiley. (Text sobre teoria de matrius i càlcul diferencial matricial en el qual es recopilen els principals resultats d'anàlisi matricial empleats habitualment en Econometria).V Epistemologia i filosofia de la ciència- Bunge, M. (1998): Philosophy of Science vols. I i II Transaction Publishers. (Text molt lúcid sobre els fonaments epistemològics de la investigació científica. Reedició de Scientific Research, 2ª ed. Springer Verlag, 1967 . Hi ha traducció al castellà en Segle XXI de Mèxic sota el títol La Investigació Científica, 2ª ed. corregida).- Chalmers, A. (1999): What is This Thing Called Science? 3ª ed. University of Queensland Press. (Introducció a les diferents teories en filosofia de la ciència; existeix traducció al castellà en Segle XXI).

Bibliografia

UAB 9/10


- Chalmers, A. (1990): Science and its Fabrication. Open University Press (Complement de la referència anterior. Traducción al castellà en Segle XXI).- Mosterín, J. (2001): Ciència viva. Espasa Calp. (Reflexions sobre metodologia i coneixement científic en diferents àrees de la ciència). TEMES DE MICROECONOMIA APLICADA-Varian, Hal (1992), Microeconomic Analysis, Norton and Company.-Bibliografia específica per capítols (s'inclourà en les notes de classe que apareixeran en la pàgina web del professor amb posterioritat a les sessions de classe). http://pareto.uab.es/ftrillas.

Bibliografia

Si existeixen estan inclosos a l'apartat de bibliografia.Enllaços web

UAB 10/10




Métodes QuantitatiusNom del mòdul40770Codi15Crèdits ECTS1r curs, 1r semestreCurs i període en el qual


s'imparteix


Responsable del mòdulXavier Jarque RiberaNom del [email protected] electrònicMatemàtica Aplicada i AnàlisiDepartamentUniversitat de BarcelonaUniversitat/Institució


Xavier Jarque Ribera Matemàtica Aplicada i Anàlisi Universitat de BarcelonaGlòria García García Economia i Empresa Universitat Pompeu Fabra


-Comprendre el significat de la independència estocàstica de variablesaleatòries i saber treballar en el cas de dependència a través delcondicionament de variables aleatòries.-Utilitzar els principals procediments d'estimació i regles de decisió. Determinar,així mateix, la bondat d'un estimador puntual.-Saber operar amb matrius i les aplicacions que se'n deriven, com la discussió iresolució de sistemes lineals, o el càlcul de valors i vectors propis.-Dominar el càlcul per a funcions de varies variables amb especial atenciól'estudio de òptims locals i globals, amb i sense restriccions.-Conèixer els mètodes més senzills de resolució d'algunes equacionsdiferencials i comprendre la noció d'òrbita.





UAB 1/4


El mòdul s'estructura en base a dues matèries: Mètodes Quantitatius I i Mètodes Quantitatius II. Els continguts són els següents:MÈTODES QUANTITATIUS I1.. Algebra matricial (1.5 sessions)1.1. Introducció i operacions bàsiques.1.2. Valors i vectors propis. Diagonalització.1.3. Matrius definides i semidefinides. Menors d'una matriu.2.. Fonaments d'anàlisi matemàtica (1.25 sessió)2.1. Conceptes bàsics de topologia euclidiana. Conjunts compactes i convexos.2.2. Funcions de Rn. Diferenciació.2.3. Teorema de la funció implícita.3. Optimització (2.25 sessions)3.1. Optimització sense restriccions.3.2. Optimització amb restriccions. Igualtat i desigualtat.3.3. Programació lineal.4. Equacions diferencials (Opcional) (1 sessió)4.1. Noció d'equació diferencial.4.2. Equacions diferencials lineals de primer ordre4.3. Sistemes d'equacions diferencials lineals.4.4. Equacions diferencials no lineals. Equilibris hiperbòlics.MÈTODES QUANTITATIUS II1. Conceptes de teoria de la probabilitat1.1 Espais de probabilitat.1.2 Vectors aleatoris. Funció de distribució i funció de densitat conjunta.1.3 Densitats marginals i condicionals. Independència de variables aleatòries. Esperança condicionada.1.4 Operador esperança generalitzat. Esperança i covariança d'un vector aleatori.1.5 La distribució normal multivariant.2. Fonaments d'inferència estadística2.1 Introducció. Algunes consideracions sobre inferència


UAB 2/4


estadística. Tipus de mostreig.2.2 Estimació puntual. Procediments d'estimació. Propietats dels estimadors. Cota de Crámer-Rao.2.3 Regions de confiança.2.4 Contrast d'hipòtesi: l'enfocament clàssic.


MÈTODES QUANTITATIUS ILa metodologia docent del curs constarà de classes teòriques i pràctiques. Enles primeres s'introduiran els conceptes i resultats matemàtics generals de lesdiverses disciplines de la matemàtica que són objectiu d'aquest curs. En lessegones es discutiran i resoldran alguns dels exercicis que es lliuraran alsalumnes durant el curs. S'aprofitarà en aquestes llistes d'exercicis per aentendre les aplicacions de la teoria matemàtica en problemes deconceptualització econòmica.

MÈTODES QUANTITATIUS IILa metodologia instruccional del curs es basa en l'aprenentatge per recepció. La instrucció directa tindrà com vehicle principal la classe magistral, discursordenat dels continguts, en el qual s'espera que els alumnes adoptin un rolactiu. Així, en aquestes també es plantejaran als estudiants diferents qüestions,exercicis i problemes a resoldre, és a dir una ocasió de pràctica i aplicació decontinguts particulars del curs.

Metodologia docent

MÈTODES QUANTITATIUS IDurant el curs es realitzaran dos lliuraments de problemes que tindran una ponderació total del 40% de la nota final del curs. L'enunciat del primer lliurament es lliurarà el tercer dia del curs i s'haurà de lliurar, com a màxim, tres dies laborables després. El segon lliurament es lliurarà el sisè (i últim) dia del curs i s'haurà de lliurar, com a màxim, tres dies laborables després. AL finalitzar el curs es realitzarà una prova escrita amb una ponderació del 60% de la nota final.La realització de les dues assignacions de problemes és condició necessària per a poder superar la matèria. MÈTODES QUANTITATIUS IIDurant el curs es realitzaran dos lliuraments de problemes que tindran una ponderació total del 40% de la nota final del curs. L'enunciat del primer lliurament es publicarà en el Campus Virtual de l'assignatura el tercer dia del curs i s'haurà de lliurar, com a màxim, tres dies laborables després. El segon lliurament es publicarà en el Campus Virtual de l'assignatura el sisè dia del curs i s'haurà de lliurar, com a màxim, tres dies laborables després. AL finalitzar el curs es realitzarà una prova escrita amb una ponderació del 60% de la nota final.

Avaluació

UAB 3/4


La realització de les dues assignacions de problemes és condició necessària per a poder superar la matèria. Si no es realitzessin, la nota de curs serà la mínima entre 4,0 i l'obtinguda en l'examen final.La nota final del mòdul s'obté a partir de la mitjana ponderada de les notes de les dues matèries, sempre que la nota mínima per matèria sigui igual o superior a 3,5.

Avaluació


MÈTODES QUANTITATIUS IW. Greene, Econometric analysis, Prentice Hall (Quarta edició), 2000S. Glaister, Mathematical methods for economist, Gray–Mills, 1972.G. Jarne, E. Minguillon, I. Perez–Grasa, Matemáticas para la economía, McGraw–Hill, 2001.K. Sydsaeter y P.J. Hammond, Matemáticas para el análisis económico, Prentice Hall, 1996.K. R. Barbolla, E. Cerdá, P. Sanz, Optimización, Prentice Hall, 2001.S. Blanco, P. Garcia, E. del Pozo, Matemáticas Empresariales, Editorial AC, 2002.A. Mas-Collel, M.D. Whinston i J.R. Green, Microeconomics Theory, Oxford University Press, 2000.MÈTODES QUANTITATIUS II- Ash, B.R. i Doléans-Dade, C. (1999): Probability & Measure Theory, 2a edició. Academic Press.- Greene, W. (2003): Econometric Analysis. Prentice Hall.- Newbold, P. (2003): Statistics for business and economics, 5a edición. Prentice Hall.- Rohatgi, V. i Saleh, A.K. (2001): An introduction to Probability and Statistics, 2a edició. John Wiley.- Wackerly, D.; Mendenhall, W. i Scheaffer, R. (2002): Mathematical Statistics with Applications, 6a edició. Duxbury.

Bibliografia


UAB 4/4




Economia Aplicada IINom del mòdul40771Codi15Crèdits ECTS1r curs, 2n semestreCurs i període en el qual


s'imparteix


Responsable del mòdulJosep Lluís Raymond BaraNom del [email protected] electrònicEconomia i Història EconòmicaDepartamentUniversitat Autònoma de BarcelonaUniversitat/Institució


Josep Lluís Raymond Bara Economia i Història Econòmica Universitat Autònoma de BarcelonaHèctor Sala Lorda Economia Aplicada Universitat Autònoma de BarcelonaAngel de la Fuente Moreno Institut d'Anàlisi Econòmica CSIC


- Transmetre un conjunt de coneixements útils per al contrast de teories.- Ser capaç de dur a terme l'anàlisi quantitativa de certs aspectes rellevants dela realitat econòmica.- Especificar de forma apropiada un model economètric per a dades discretes.- Estimar diferents versions del model amb el software economètric Stata.- Avaluar i discutir els resultats de l'estimació del model.- Adquirir una visió global dels principals models macroeconòmics i les sevesimplicacions.- Intepretar la realitat econòmica des de la perspectiva dels principalsparadigmes de la teoria macroeconòmica.





UAB 1/7


El mòdul s'estructura en base a dues matèries: Econometria Aplicada II i Temes de Macroeconomia Aplicada. Els continguts són els següents:ECONOMETRIA APLICADA IIPART I: Variables contínuesRevisió del model de regressió. Principals resultats1. Revisió del model de regressió estàndard. Principals estadístics2. Errors d'especificació i selecció de models. Omissió de variables, inclusió de variables supèrflues i criteris de selecció de models3. Exemples d'aplicació amb sèries simulades4. Estimació de models de regressió amb dades cross-section. Els rendiments de l'educació a Espanya com il•lustració•Equació minceriana de salaris i estimació robusta de la matriu de variànces i covariànces•Constància estructural. Equació de salaris per a homes i dones. Anàlisi de la discriminació salarial•Variables fictícies. Rendiments de l'educació per nivells•El problema de la endogeneitat (biaix d'habilitat) i resultats de l'aplicació de variables instrumentals•Test de exogeneitat de Hausman•Els estimadors per VI i l'efecte tractamentSistemes d'equacions1. Revisió de l'estimador MCG2. Estimació de sistemes d'equacions. L'estimador SURE3. Restriccions en els coeficients i Model d'Efectes Fixos4. El model d'efectes estocàstics5. Aplicacions: Bloc I. Estimació de la funció d'exportacions•Estimacions individuals per països•Estimació SURE•Estimació del model d'Efectes Fixos•Estimació per SURE del model d'Efectes Fixos Bloc II. Efectes del creixement econòmic sobre l'estalvi•Estimació del model d'Efectes Fixos•Estimació del model d'Efectes Estocàstics•Estimació per Mínims Quadrats Ponderats del model d'Efectes FixosModels dinàmics


UAB 2/7


1. Concepte de model dinàmic i tipus de desfasaments2. Anàlisis del multiplicador3. Retards polinomials d'Almon i aplicacions4. Models amb la variable endògena desfasada i aplicacions: La funció de consum•Koyck i Adaptació de les expectatives•Ajustament parcial•Mecanisme de correcció d'error•Models autorregresius de retards distribuïts (ADL)5. Models ADL i mecanisme de correcció d'errorArrels unitàries i cointegració1. Tipus de processos. Plantejament i sèries simulades2. Tests de estacionarietat3. Cointegració. Concepte i contrastos4. Principals implicacions de la cointegració i de l'absència de cointegració5. Aplicacions al tipus de canvi pesseta-euro•Test de estacionarietat quan la hipòtesi nul•la és arrel unitària•Test de estacionarietat quan la hipòtesi nul•la és estacionarietat•Tipus de canvi i preus relatius. Concepte de cointegració i contrastos basats en els residus•Test de cointegració multivariant. L'enfocament de JohansenPART II: Models d'elecció discreta1 . Característiques generals dels models d'elecció discreta2 . El model logit multinomial (MNL)3 . El model logit niat (Nested Logit, NL)4 . El model mixed logitTEMES DE MACROECONOMIA APLICADAPRIMERA PART: ANÀLISI MACROECONÒMICATema 1:IntroduccióLa ‘compartimentalización' de l'economia: Macroeconomia, Economia Laboral, Real Business Cycle i Economia del Creixement.- Les grans escoles de pensament econòmic.Bibliografia:Gordon, Robert J (1990): “What Is New-Keynesian Economics?,'' Journal of Economic Literature, vol. 28(3), pages 1115-71, September.Phelps, I.S. (1990): Seven Schools of Macroeconomic Thought, Oxford University Press.


UAB 3/7


Tema 2:El model clàssicVisió general del comportament dels agents.- L'equilibri en el model clàssic.- Estàtica comparativa: anàlisi de multiplicadors.- Valoració del model clàssic.Bibliografia:Novales, A. i Sebastián, C. (1999): Análisis Macroeconómico I, Ed. Marcial Pons, Ediciones Jurídicas y Sociales, Cap. 2.1.Tema 3:Models amb rigideses nominals en salarisEl model keynesià: salaris nominals fixos.- L'equilibri en el model keynesià.- Estàtica comparativa: anàlisi de multiplicadors.- Valoració del model keynesià.- Extensió: un model amb el salari real donat.Bibliografia:Novales, A. i Sebastián, C. (1999): Análisis Macroeconómico I, Ed. Marcial Pons, Ediciones Jurídicas y Sociales, Caps. 2.2. i 2.3.Romer, D. (2006): Macroeconomia Avançada, Editorial McGraw-Hill, 3ª edició, Cap. 5.1.Tema 4:Models amb rigideses nominals en preusEl supòsit de preus fixos: implicacions per al mercat de treball.- Competència perfecta i competència imperfecta en el mercat de treball: implicacions de política econòmica.Bibliografia:Bernanke, B.S. and M. Gertler (1995): “Inside the Black Box: The Credit Channel of Monetary Policy Transmission”, Journal of Economic Perspectives, vol. 9(4), pàg. 27-48.Blanchard, O.J. (1999): “Why Does Money Affect Output? A Survey”, in B.M. Friedman and F.H. Hahn (eds.) Handbook of Monetary Economics, Vol. II, pàg. 779-835 Amsterdam: Elsevier Science Publishers B.V.Novales, A. i Sebastián, C. (1999): Análisis Macroeconómico I, Ed. Marcial Pons, Ediciones Jurídicas y Sociales, Cap. 2.4. Romer, D. (2006): Macroeconomia Avançada, Editorial McGraw-Hill, 3ª edició, Cap. 5.3.Tema 5:Informació imperfecta i el rol de les expectativesCriteris de formació d'expectatives.- El model de Caguen (1956).- El model de Lucas (1973).- Vinculació amb la corba de Phillips. La crítica de Lucas.Bibliografia:Economist, The (2006): “The Missing Link”, The Economist, 23 de març de 2006.Economist, The (2006): “Running on M3”, The Economist, 23 de març de 2006.Mankiw, N.G. (2001): Macroeconomia, Antoni Bosch Editor, 4ª edició, Cap. 13.


UAB 4/7


Novales, A. i Sebastián, C. (1999): Análisis Macroeconómico I, Ed. Marcial Pons, Ediciones Jurídicas y Sociales, Cap. 3.3 fins a 3.6.Phelps, I.S. (2006): “Global change needs flexibility, not a fixed rule”, Financial Estafis, 25th May 2006.Romer, D. (2006): Macroeconomia Avançada, Editorial McGraw-Hill, 3ª edició, Cap. 6, Part A.Svensson, L.I.O. (2003): “What is wrong with Taylor rules? Using judgement in monetary policy through targeting rules”, Journal of Economic Literature, nº 41, pàg. 426-2477.SEGONA PART:INTRODUCCIÓ A ECONOMIA DEL CREIXEMENTTema 6:IntroduccióIntroducció als sistemes dinàmics: nocions bàsiques d'equacions diferencials i en diferències.- Un model mínim de convergència.Tema 7:Alguns models teòrics de creixement i convergènciaEl model neoclàssic.- Alguns models de creixement endògen: un model de learning by doing; externalitats i rendiments creixents.- I+D i progrés tècnic.Tema 8:Evidència empírica sobre creixement i convergènciaTema 9:Capital humà i creixementBibliografia:de la Fuente, A. (1995). ''Notas sobre la economía del crecimiento, I: algunos modelos básicos.'' UAB-IAE PT 45.95, Barcelona.de la Fuente, A. (2002). ''Regional convergence in Spain, 1965-95.'' CEPR Discussion Paper no. 3137/ in Gertrude Tumpel-Gugerell and Peter Mooslechner, editors, Convergence and Divergence in Europe- Growth and Regional Development in an Enlarged European Union. Edward Elgar. de la Fuente, A. (2002). ''Convergence across countries and regions: theory and empirics.'' Mimeo, IAE.de la Fuente, A. (2004). ''La rentabilidad privada y social de la educación. Un panorama y resultados para la UE.'' Document d'Economia no. 21, Fundació Caixa Galícia, Santiago de Compostel•la.


ECONOMETRIA APLICADA IIPart I: Les classes es realitzen amb l'utilització de pissarra i ordinador amb projector. Després d'exposar la teoria, s'efectuen les aplicacions empíriques pertinents.Part II: Es dedicaran dues sessions de classe a l'exposició

Metodologia docent

UAB 5/7


dels models. La tercera sessió té un caràcter pràctic, al dedicar-se a l'estimació dels models amb Stata.TEMES DE MACROECONOMIA APLICADAEls coneixements fonamentals del curs de Temes de Macroeconomia Aplicada es transmeten mitjançant classes magistrals. AL tractar-se d'un curs amb un contingut molt dens, una part important del mateix queda recollit en dossiers corresponents a cada tema, que es lliuren a mesura que s'avança en el programa. Paral•lelament, les lectures són un instrument fonamental del curs, ja que han de complementar el nucli dur del temari en dues direccions. La primera, la lectura d'articles originals no sotmesos a la simplificació a la qual obliguen les classes i els apunts del curs. La segona, la lectura d'articles de divulgació, provinents del The Economist, del Financial Estafis o altres periòdics especialitzats, sobre temes íntimament relacionats amb el curs, com pot ser la conducció de la política monetària i les decisions sobre alteracions dels tipus d'interès de referència en el context en el qual es produeïxen. La densitat del curs fa que es realitzin dos controls intermedis de format curt (30 minuts) i amb un valor del 10% de la nota final cadascun, que no alliberen matèria però que obliguen a mantenir al dia l'assignatura. Aquests controls solen verificar que els exercicis suggerits en classe s'han resolt i assimilat.

Metodologia docent

ECONOMETRIA APLICADA IITreball de curs i examen.

TEMES DE MACROECONOMIA APLICADAL'avaluació de la primera part pondera un 70% en la nota final. Aquestaavaluació sorgeix d'un examen final (80%) i de dos exàmens parcials que esrealitzaran durant el curs (cadascun d'ells amb una ponderació del 10%).L'avaluació de la segona part pondera el 30% restant.

La nota final del mòdul s'obté a partir de la mitjana ponderada de les notes deles dues matèries, sempre que la nota mínima per matèria sigui igual o superiora 3,5.

Avaluació


ECONOMETRIA APLICADA IIPrograma economètric: Econometric Views, versió 6. Textos bàsics sobre mètodes economètrics:Greene, W.H. (2003), “Econometric analysis”, Prentice-HallWooldridge, J (2002), Econometric analysis of cross-section and panell data”, MIT PressVerbeeck, M. (2004), “A guide to modern econometrics”, John Wiley and Sons

Bibliografia

UAB 6/7


Train, K . Discrete choice methods with simulation, Cambridge University Press, 2002 (en classe es distribuirà bibliografia sobre diferents aplicacions empíriques).TEMES DE MACROECONOMIA APLICADABibliografia específica per temes inclosa a l'apartat d'estructura i continguts.

Bibliografia


UAB 7/7




Economia PúblicaNom del mòdul40773Codi15Crèdits ECTS1r curs, 2n semestreCurs i període en el qual

s'imparteixMatí i tardaTorn10:30-13:30 i 16:30-19:30HorariSeminari A de la Facultat de Ciències Econòmiques i Empresarials de la UAB.Lloc on s'imparteixCastellàLlengua en què

s'imparteix


Responsable del mòdulXavier Ramos MorillaNom del [email protected] electrònicEconomia AplicadaDepartamentUniversitat Autònoma de BarcelonaUniversitat/Institució


Xavier Ramos Morilla Economia Aplicada Universitat Autònoma de BarcelonaMiguel Ángel López García Economia Aplicada Universitat Autònoma de Barcelona


- Avaluar els principals trets distributius d'un país o regió, emprant lametodologia més adient en cada cas.- Estimar els efectes distributius de les polítiques públiques, i sobretot lesimpositives.- Reconèixer, analitzar i discutir de forma estructurada sobre els principalselements determinants de la desigualtat econòmica. - Reconèixer, analitzar i discutir de forma estructurada sobre els principalselements determinants de la incidència impositiva.- Avaluar la rellevància de les diferents aproximacions a l'anàlisi impositiva.- Tenir la possibilitat de realitzar les lectures necessàries per acostar-se a lafontera del coneixement en aquests temes.


Demostrar els coneixements i habilitats per a realitzar un doctorat iincorporar-se al mercat de treball en qualsevol posició executiva.Identificar els continguts i les metodologies orientats a la investigacióeconòmica aplicada per poder ser competitius en el mercat de treballinternacional.


Defensar en públic les idees pròpies.Demostar una actitud crítica tant vers el treball dels demés com del treballpropi.Estructurar i transmetre informació complexa de forma ordenada


UAB 1/10


mitjançant la comunicació oral, especialment en les exposicions públiques a més d'un interlocutor.


El mòdul s'estructura en base a dues matèries: Economia pública, i Economia de la pobresa i de la desigualdad. Els continguts són els següents:ECONOMIA PÚBLICA1. QÜESTIONS PRELIMINARSConsideracions generals sobre la noció d'incidència. Incidència de pressupost equilibrat i incidència diferencial. Incidència dels impostos, incidència de la despesa pública i incidència dels beneficis de la despesa pública. Equilibri parcial i equilibri general. Incidència en un model unisectorial d'equilibri general. Atkinson, A.B. i J.E. Stiglitz, Lectures on Public Economics, McGraw-Hill, 1980, cap. 6 (v.c. Institut d'Estudis Fiscals).Boadway, R.W. i D.E. Wildasin, Public Sector Economics, Little, Brown and Company, 1984, cap. 12 (v.c. Institut d'Estudis Fiscals).Fullerton, D. i G.E. Metcalf, “Tax Incidence”, cap. 26 del Handbook of Public Economics, Vol. 4 , A.J. Auerbach i M. Feldstein (eds.), North Holland, 2002.Kotlikoff, L.J. i L.H. Summers, “Tax Incidence”, cap. 16 del Handbook of Public Economics, Vol. 2 , A.J. Auerbach i M. Feldstein (eds.), North Holland, 1987.2. EL MODEL BISECTORIAL D'INCIDÈNCIA EN EQUILIBRI GENERALEl model d'equilibri general d'incidència de Harberger. Estructura i possibilitats del model. Incidència d'un impost parcial sobre un factor, d'un impost general sobre un factor, d'un impost selectiu sobre les vendes i d'un impost general sobre la(s) renda(vendes). Aplicacions i limitacions de l'anàlisi.Atkinson, A.B. i J.E. Stiglitz, Lectures on Public Economics, McGraw-Hill, 1980, caps. 6-8 (v.c. Institut d'Estudis Fiscals).Boadway, R.W. i D.E. Wildasin, Public Sector Economics, Little, Brown and Company, 1984, cap. 12 (v.c. Institut d'Estudis Fiscals).


UAB 2/10


Brown, C.V. i P. m. Jackson, Public Sector Economics, Basil Blackwell, 1987, cap. 12.Fullerton, D. i G.E. Metcalf, “Tax Incidence”, cap. 26 del Handbook of Public Economics, Vol. 4 , A.J. Auerbach i M. Feldstein (eds.), North Holland, 2002.Harberger, A. de C., “The Incidence of the Corporation Income Tax”, Journal of Political Economy, Vol. 70, 1962.Kotlikoff, L.J. i L.H. Summers, “Tax Incidence”, cap. 16 del Handbook of Public Economics, Vol. 2 , A.J. Auerbach i M. Feldstein (eds.), North Holland, 1987.McLure, C.E. i W.J. Thirsk, “A Simplified Exposition of the Harberger Model, I: Tax Incidence”, National Tax Journal, Vol. 28, 1975.McLure, C.E., “General Equilibrium Incidence Analysis: the Harberger Model After Tingues Years”, Journal of Public Economics, Vol. 4, 1975.Mieszkowski, P. m., “On the Theory of Tax Incidence”, Journal of Political Economy, Vol. 75, 1967.Myles, G.D., Public Economics, Cambridge University Press, 1995, cap. 8.3. ALTRES MODELS I EXTENSIONS DE L'ANÀLISIIncidència pressupostària i diferencial en un model keynesià a curt termini. Els models d'equilibri general aplicat (MEGA) com instrument d'avaluació de la política econòmica. Els estudis d'incidència basats en hipòtesi de translació i estimacions empíriques. Els estudis de Pechman-Okner i de Browning-Johnson.Asimakopulos, A. i J.B. Burbidge, “The Short-Period Incidence of Taxation”, Economic Journal, Vol. 84, 1974.Kehoe, T., Manresa, A., Noyola, P.J., Polo, C. i F. Sancho, “A General Equilibrium Analysis of the 1986 Tax Reform in Spain”, European Economic Review, Vol. 32, 1988.Kotlikoff, L.J. i L.H. Summers, “Tax Incidence”, cap. 16 del Handbook of Public Economics, Vol. 2 , A.J. Auerbach i M. Feldstein (eds.), North Holland, 1987.Manresa, A., Calonge, S. y E. Berenguer, “Progresividad y


UAB 3/10


redistribución de los impuestos en España, 1990-1991”, Papeles de Economía Española, Vol. 69, 1996.Pechman, J.A., Who Paid the Taxes, 1966-1985, Brookings Institution, 1985.Polo, C. y F. Sancho, “Efectos de una reducción de las cuotas a la seguridad social”, Investigaciones Económicas, Vol. 14, 1990.Shoven, J.B. i J. Whalley, “Applied General-Equilibrium Models of Taxation and International Trade: An Introduction and Survey”, Journal of Economic Literature, Vol. 22, 1984.4. ANALISIS D'INCIDÈNCIA IMPOSITIVA DINÀMICAConsideracions entorn de la incidència en un context dinàmic. El model de generacions successives amb estalvi de cicle vital de Diamond. El model d'altruisme intergeneracional de Fang. Estats estacionaris i propietats en termes de benestar. Efectes preu i efectes rendeix de diverses formes d'imposició. Les transferències voluntàries intergeneracionals i el “teorema ricardià de l'equivalència”. Incidència, capitalització i preus dels actius. El paper dels models computacionals en l'anàlisi dinàmica de la política fiscal. El model de Auerbach i Kotlikoff. La comptabilitat generacional i la sostenibilitat de la política fiscal.Auerbach, A.J. i L.J. Kotlikoff, Dynamic Fiscal Policy, Cambridge University Press, 1987.Auerbach, A.J., Gokhale, J. i L.J. Kotlikoff, “Generational Accounting: A Meaningful Way to Evaluate Fiscal Policy”, Journal of Economic Perspectives, Vol. 8, 1994. Auerbach, A.J., Kotlikoff, L.J., Hagemann, R.P. i G. Nicoletti, “The Economic Dynamics of an Ageing Population: The Casi of Four OECD Countries”, OECD Economic Studies, Vol. 12, 1989, pàg. 97-130.Fang, R.J., “Llauri Government Bonds Net Wealth?”, Journal of Political Economy, Vol. 82, 1974.Calvo, G.A., Kotlikoff, L.J i Rodríguez, C.A. , “The Incidence of a Tax on Pure Rent: A New (?) Reason for an Old Answer”, Journal of Political Economy, Vol.87, 1979.Diamond, P.A., “National Debt in a Neoclassical Growth Model” American Economic Review, Vol. 55, 1965 (v.c. en Cuadernos


UAB 4/10


Económicos d'HISSI, Nº 35, 1987/1).Diamond, P.A., “Incidence of an Interest Income Tax” Journal of Economic Theory, Vol. 2, 1970.Feldstein, M.S., “The Surprising Incidence of a Tax on Pure Rent: A New Answer to an Old Question”, Journal of Political Economy, Vol.85, 1977.Feldstein, M.S i J.B. Liebman, “Social Security”, cap. 32 del Handbook of Public Economics, Vol. 4 , A.J. Auerbach i M. Feldstein (eds.), North Holland, 2002.Fullerton, D. i G.I. Metcalf, “Tax Incidence”, cap. 26 del Handbook of Public Economics, Vol. 4 , A.J. Auerbach i M. Feldstein (eds.), North Holland, 2002.Kotlikoff, L.J., “Generational Policy”, cap. 27 del Handbook of Public Economics, Vol. 4 , A.J. Auerbach i M. Feldstein (eds.), North Holland, 2002.Kotlikoff, L.J. i L.H. Summers, “Tax Incidence”, cap. 16 del Handbook of Public Economics, Vol. 2 , A.J. Auerbach i M. Feldstein (eds.), North Holland, 1987.López García, M.A., “Population Growth and Pay-As-You-Go Social Security in an Overlapping Generations Model”, Public Finance, Vol. 46, 1991.López García, M.A., “(When) Is Consumption Taxation Equivalent to Wage Taxation”, Public Finance Review, Vol. 25, 1997.López García, M.A., “On Taxation in a Model of Intergenerational Altruism”, Investigaciones Económicas, Vol. 18, 1994.López García, M.A., “Housing, Prices and Tax Policy in Spain”, Spanish Economic Review, Vol. 6, 2004.Myles, G.D., Public Economics, Cambridge University Press, 1995, caps. 13-15.Poterba, J.M., “Tax Subsidies to Owner-occupied Housing: An Asset-Market Approach”, Quarterly Journal of Economics, Vol 99, 1984.Samuelson, P.A., “Optimum Social Security in a Life-Cycle Growth Model”, International Economic Review, Vol. 16, 1975 %[v.c. en Hacienda Pública Española, Nº 100, 1986].


UAB 5/10


ECONOMIA DE LA POBRESA I DE LA DESIGUALTATEl curs s'estructura en 10 temes que cobreixen les 10 sessions del curs. Després d'una introducció en la qual oferix una panoràmica general sobre el problema de la desigualtat econòmica, la seva evolució recent i les dificultats associades al seu mesurament, les sessions 1ª i 2ª es dediquen a aprofundir en el problema del mesurament de la desigualtat. Com punt de partida, es planteja la qüestió de desigualtat de què?, per a introduir a continuació alguns instruments bàsics (gràfics i índexs sintètics) per al mesurament de la desigualtat. Es discuteixen algunes de les seves propietats en relació a l'anomenat ''enfocament axiomático''. En la 2ª sessió s'analitzen les diferents teories de justícia i la seva relació amb el ''enfocament de la dominancia”. La 3ª sessió aprofundeix en l'anàlisi d'evidència empírica recent entorn del tema. La 4ª sessió es dedica al mesurament de la pobresa, emfatitzant els dos problemes bàsics associats al seu mesurament: el de ''identificació'' i el de ''agregació''. La 5ª sessió ofereix la possibilitat de familiaritzar-se amb un dels paquets estadístics més utilitzats per a estudiar temes de caràcter distributius, i té un caràcter pràctic i aplicat. La 6ª sessió introdueïx aspectes dinàmics a l'anàlisi distributiva mitjançant l'estudi de la mobilitat de rendes. Les sessions 7ª i 8ª se centren en l'estudi dels efectes i característiques d'algunes polítiques fiscals (impositives i de despesa). S'analitza l'equitat vertical i horitzontal d'aquestes polítiques, i la progressivitat de les mateixes. La 9ª sessió representa una introducció als mètodes (i a l'evidència empírica) per a estimar els determinants de la desigualtat en la distribució de renda. En l'última sessió s'analitza l'impacte redistributiu del pressupost públic a partir dels diferents instruments redistributius utilitzant EspaSim, un model de microsimulació per a Espanya.Sessió 1ª: Introducció. Mesurament de la desigualtat: instruments bàsics. Introducció. La complexitat del fenomen de la desigualtat. Desigualtat de què. Desigualtat i justícia econòmica. Evolució recent de la desigualtat i de la pobresa a escala mundial i en el context dels països occidentals. Pobresa i exclusió social. El mesurament de la desigualtat: Instruments bàsics. Alguns instruments bàsics per al mesurament de la desigualtat. Representacions gràfiques (Pen's Parade, funcions de distribució i densitat i corba de Lorenz) i mesures sintètiques (rang, desviació relativa mitjana, coeficient de variació, variància logarítmica i logaritme de la variància,


UAB 6/10


índexs de Gini i Theil). Propietats d'aquests índexs i l'enfocament axiomàtic. Principi de la transferència de Pigou-Dalton. Renda i població: Principi d'independència respecte a l'escala i principi de la població. Índexs absoluts de desigualtat. Descomponibilitat de la desigualtat i índexs d'entropia generalitzada. Mesures de polarització.Sessió 2ª: Teories de justícia i l'enfocament de la dominància.Els índexs normatius de Dalton i Atkinson. Teories de Justícia i redistribució: Diferents visions de l'estat. Nozick i els drets naturals. El criteri de la unanimitat i la intervenció Pareto eficient. L'economia del benestar: preferències ètiques i funcions de benestar social. L'Utilitarisme. El principi de justícia de Rawls. L'igualitarisme. Desigualtat i benestar: L'enfocament de la dominancia. Diferències en les preferències socials i l'ordenació d'estats. Funcions de benestar social i la seva relació amb les teories de justícia. Dominancia de Lorenz i dominancia generalitzada de Lorenz.Sessió 3ª: El mesurament de la pobresa econòmica.Problemes associats al mesurament de la pobresa: identificació i agregació. Diferents enfocaments per a l'establiment d'un llindar de pobresa: pobresa absoluta i pobresa relativa. Índexs de pobresa: la família d'índex de FTG. Corbes TIP i dominancia de pobresa. Pobresa subjectiva. Privació relativa i exclusió social. Sessió 4ª: Desigualtat i pobresa: Evidència empíricaEl problema de la pobresa a escala mundial i en el context dels països més desenvolupats. Característiques de la nova pobresa. L'estratègia europea de lluita contra la pobresa i l'exclusió social: el mètode de coordinació oberta. Evidència empírica. L'efecte d'eleccions metodològiques sobre les estimacions: l'índex de benestar econòmic, l'escala d'equivalència i la unitat de ponderació. Sessió 5ª: Introducció a Stata: un paquet estadístic per a l'anàlisi distributiva.Sessió pràctica amb el programa estadístic Stata. Introducció a Stata i possibilitats d'anàlisi distributiva amb Stata. Estimació d'índexs de desigualtat i pobresa. Descomposició de la desigualtat i la pobresa. Anàlisi de dominancia estocàstica.Sessió 6ª: Mobilitat de rendes


UAB 7/10


Relació entre anàlisis estàtiques (desigualtat) i dinàmica de rendes (mobilitat). Problemes de definició: les múltiples facetes de la mobilitat. Instruments de mesurament de la mobilitat de rendes. Evidència empírica sobre mobilitat de rendes per a Espanya i Europa. Models estocàstics de dinàmica de rendes. Estimació de desigualtats permanents i transitòries.Sessió 7ª: Equitat vertical i progressivitatAnàlisi de l'equitat vertical i de la progressivitat d'un sistema impositiu o una política de transferències monetàries. Conceptes i instruments per a mesurar la progressivitat. Distància de la proporcionalitat. Efectes redistributius. Anàlisis de les reformes fiscals des de la perspectiva de la progressivitat.Sessió 8ª: Equitat horitzontal i diferències en el tracte impositiuEstàndards de vida, desigualtat i reranking. Formes de contemplar les diferents necessitats de les unitats de renda. Escales d'equivalència i dominancia seqüencial. Equitat horitzontal i justificació de tracte impositiu diferencial. Sessió 9ª: Causes de la desigualtatInstruments per a estudiar els determinants de la desigualtat. Descomposició per grups poblacionals. Descomposició per fonts de renda. Anàlisi multivariant.Sessió 10ª: L'impacte de polítiques redistributivesAvaluació de l'impacte redistributiu de les polítiques públiques i progressivitat. La imposició sobre la renda i la seguretat social. El parany de la pobresa i els programes de rendes mínimes. Estudis empírics sobre l'impacte redistributiu global de l'actuació pública. Els models de microsimulació espanyol i Europeu EspaSim i Euromod.


ECONOMIA PÚBLICAClasses magistrals per a transmetre de forma ordenada i eficient els coneixements bàsics. S'incentiva a l'alumne que jugui un paper actiu, repartint la informació rellevant per a la sessió, per exemple lectures, abans d'aquesta i demanant als estudiants que assisteixin a les sessions magistrals amb les lectures treballades.Exercicis pràctics per a reforçar els continguts més metodològics. Es realitzen sessions pràctiques que inclouen des

Metodologia docent

UAB 8/10


de llistes de problemes a petits exercicis que l'estudiant ha de resoldre utilitzant dades reals o ficticies.ECONOMIA DE LA POBRESA I DE LA DESIGUALTATLa metodologia d'ensenyament i aprenentatge combina les classes magistrals, que s'utilitzen per a transmetre de forma ordenada i eficient els coneixements bàsics, amb altres dues activitats que requereixen una major participació dels estudiants. D'una banda es realitzen exercicis pràctics, per als quals els estudiants reben sessions per a saber utilitzar el programari estadístic més comunament utilitzat per a l'anàlisi distributiva. En segon lloc, els alumnes han de realitzar presentacions d'articles publicats en revistes de prestigi i relacionats amb la temàtica del curs.

Metodologia docent

ECONOMIA PÚBLICAL'avaluació es realitza a partir dels exercicis pràctics realitzats en classe i de laresolució, per escrit, d'una sèrie de qüestions.

ECONOMIA DE LA POBRESA I DE LA DESIGUALTATD'acord amb la metodologia d'ensenyament i aprenentatge exposadaanteriorment, l'avaluació de l'assignatura considera el treball desenvolupat alllarg del curs i es basarà en tres elements: (i) un examen final, que representael 60% de la nota final; (ii) la resolució dels exercicis pràctics, que representenel 25% de la nota final; i (iii) la presentació en classe, que representa el 15% dela nota final.

La nota final del mòdul s'obté a partir de la mitjana ponderada de les notes deles dues matèries, sempre que la nota mínima per matèria sigui igual o superiora 4.

Avaluació


ECONOMIA PÚBLICABibliografia específica per temes inclosa a l'apartat d'estructura i continguts.ECONOMIA DE LA POBRESA I DE LA DESIGUALDADAtkinson, A.B. (1998), Poverty in Europe, Yrjö Jahnsson Lecutres, Blackwell Publishers.Atkinson, A.B. i F. Bourguignon (2000), Handbook of Income Distribution, North Holland.Cowell F.A. (2000), Measurement of inequality. in Handbook of

Bibliografia

UAB 9/10


Income Distribution, editat per A.B. Atkinson i F. Bourguignon, North Holland. (darp36.pdf)Lambert, P.J. (1993), The Distribution and Redistribution of Income Manchester University Press, 2nd editionSen, A.K. (1973), On Economic Inequality, Clarendon Press, Oxford. Traduït al Castellà en 1979 per editorial Crítica.

Bibliografia


UAB 10/10




Economia LaboralNom del mòdul40775Codi15Crèdits ECTS2n curs, 1r semestreCurs i període en el qual

s'imparteixMatí i tardaTorn10:30-13:30 i 16:30-19:30HorariSeminari A de la Facultat de Ciències Econòmiques i Empresarials de la UAB.Lloc on s'imparteixCastellàLlengua en què

s'imparteix


Responsable del mòdulAlbert Recio AndreuNom del [email protected] electrònicEconomia AplicadaDepartamentUniversitat Autònoma de BarcelonaUniversitat/Institució


Albert Recio Andreu Economia Aplicada Universitat Autònoma de BarcelonaHèctor Sala Lorda Economia Aplicada Universitat Autònoma de Barcelona


- identificar i dominar els aspectes claus dels models teòrics de l'economia deltreball, amb l'objectiu de poder elaborar hipòtesis i enfocaments de recerca.- desenvolupar la capacitat d'anàlisi d'un aspecte específic de l'economialaboral i de recerca en una realitat específica. - Adquirir una visió global de les principals teories d'anàlisi del mercat de treballdes d'un punt de vista macroeconòmic.- Conèixer els objectius de les diferents polítiques del mercat de treball, elscriteris teòrics subjacents i la situació dels mercats de treball de la OCDE.




Defensar en públic les idees pròpies.Demostar una actitud crítica tant vers el treball dels demés com del treballpropi.Estructurar i transmetre informació complexa de forma ordenada mitjançant lacomunicació oral, especialment en les exposicions públiques a més d'uninterlocutor.


El mòdul s'estructura en base a dues matèries: Economia del Estructura i contingutsdel mòdul

UAB 1/12


treball, i Macroeconomia del mercat de treball. Els continguts són els següents:ECONOMIA DEL TREBALL1 El mercat laboral: conceptualització i enfocaments teòrics Treball i força de treball. - La naturalesa del contracte laboral. - L'enfocament neoclàssic del mercat laboral. - L'enfocament institucionalista i la seva relació amb enfocaments econòmics alternatius2 Oferta de força de treball i reproducció social La formació de la força de treball. - Treball reproductiu, gènere i mercat laboral. - Oferta de qualificacions i institucions educatives. - Migracions internacionals 3 Demanda de força de treball Productivitat, costos i demanda laboral. - L'enfocament postkeynesià. i les crítiques a la teoria de la producció. - Salaris d'eficiència i teories dels alts salaris4. Atur i crisi del treball El problema de l'atur i els salaris. - Canvi tècnic i globalització econòmica. - Políticas neoliberals i reorganització productiva. - Euroesclerosi vs Flexiamèrica 5Polítiques d'ocupacióEl concepte de plena ocupació en una perspectiva històrica. - Keynesians i neoliberals. - El debat sobre la flexibilitat laboral. - El debat sobre el temps de treball. - Els dilemes de l'economia ecològica6 Segmentació laboral i societat Estructura dels mercats laborals. - La transformació dels mercats interns. - Dinàmica de la segmentació. - Segmentació i discriminació.7 Sindicats i polítiques laborals Elpa pel econòmic dels sindicats. - Relacions laborals i resultats econòmics. - La influència de la regulació pública. - Globalització econòmica i relacions laborals


UAB 2/12


8 Salaris Visions teòriques. - Diferències salarials. - Salaris i resultats macroeconòmics9 Models nacionals d'ocupació Els models nacionals d'ocupació: característiques bàsiques. - Models nacionals i globalització. El model espanyolMACROECONOMIA DEL MERCAT DE TREBALLTema 1: IntroduccióLa compartimentació de l'anàlisi econòmica.- La visió estàtica de l'anàlisi del mercat de treball.- La visió dinàmica de l'anàlisi del mercat de treball.- Primera interpretació dels fets: ajustament ràpid als xocs en EEUU i persistència en la UE.Bibliografia bàsicaBlanchard, O.J. (2006): “European Unemployment: the Evolution of Facts and Idees”, Economic Policy, vol. 21 (45), pàg. 6-59. Karanassou, M., H. Sala and D.J. Snower (2007): “The macroeconomics of the labor market: Three fonamental views”, Portuguese Economic Journal, vol. 6 , forthcoming.Bibliografia addicionalStockhammer, I. (2004): The Rise of Unemployment in Europe: A Keynesian Approach, Edward Elgar, Cheltenham, UK. Tema 2: La ‘vella' corba de PhillipsLa corba de Phillips original.- La corba de Phillips augmentada amb expectatives (EAPC).- Fonaments teòrics de la EAPC.- Distintes solucions del model: expectatives racionals i adaptatives.- El triangle model of inflation.- La Time-Varying (TV) NAIRU.Bibliografia bàsicaKaranassou, M., H. Sala and D.J. Snower (2006a): “Phillips Corbis and Unemployment Dynamics: A Critiqui and a Holistic Perspective”, HISSA Discussion Paper No. 2265, Institute for the Study of Labor, Bonn.Bibliografia addicionalBall, L. i Moffitt, R. (2002): “Productivity growth and the Phillips corbi”, en Krueger, A. i Solow, R. (eds). The roaring nineties: ca full employment be sustained? Nova York, Russell Sage Foundation (NBER Working Paper 8421).Lipsey, R. (1960): “The Relationship Between Unemployment and


UAB 3/12


the Rate of Change of Money Wage Rates in the United Kingdom, 1862-1957: A Further Analysis”, Economica, 27.Phillips, A.W. (1958): “The Relation between Unemployment and the Rate of Change of Money Wage Rates in the United Kingdom, 1861-1957”, Economica, 25.Samuelson, P.A. i R. Solow (1960): “Analytical Aspects of Anti-inflationary Policy”, American Economic Review, 49.Gordon, R. (1997): ''The Time-Varying NAIRU and Its Implications for Economic Policy,'' Journal of Economic Perspectives, 11, 1, 11-32.Staiger, D., J.H. Estoc and M.W. Watson (2001): “Prices, Wages and the US NAIRU in the Nineties”, en The Roaring Nineties: Ca Full Employment Be Sustained?, Krueger, A.B. i R. Solow (eds.), Nova York: The Russel Sage Foundation and the Century Foundation Press.Tema 3: La ‘nova' corba de PhillipsLa corba de Phillips Neokeynesiana.- Fonaments teòrics de la corba de Phillips Neokeynesiana.- La corba de Phillips Híbrida.- La corba de Phillips amb creixement friccional: (i) canal dels saldos monetaris reals; (ii) canal dels salaris reals; (ii) ambdós canals.Bibliografia bàsicaKaranassou, M., H. Sala i D.J. Snower (2003): “The European Phillips corbi: Does the NAIRU exist?”, Applied Economics Quarterly, vol. 2 , 49.Mankiw, N.G. (2001): “The Inexorable and Mysterious Tradeoff between Inflation and Unemployment”, The Economic Journal, vol. 111, 471.Bibliografia addicionalBall, L., N. Mankiw i D. Romer (1988): “The New Keynesian Economics and the Output-Inflation Trade-of”, Brookings Papers on Economic Activity, 1.Bardsen, G., O. Eitrheim, I.S. Jansen i R. Nymoen (2005): The Econometrics of Macroeconomic Modelling, Oxford University Press.Galí, J. i M. Gertler (1999): “Inflation dynamics: A structural econometric analysis”, Journal of Monetary Economics, 44.Galí, J., M. Gertler i J.L. López-Sortit (2001): “European inflation dynamics”, European Economic Review, 45.Goodfriend, M. and R.G. King (1997) “The New Neoclassical Synthesis and the Role of Monetary Policy”, NBER Macroeconomics Annual, Vol. 112, pàg. 231-295.Journal of Monetary Economics (2005): vol. 56 (6), Monograph on The Econometrics of the New Keynesian price equation.Oxford Bulletin of Economics and Statistics (2004): vol. 66 (s1), Monograph on The Econometrics of the New Keynesian Policy


UAB 4/12


ModelTema 4: El model de la NAIRULes corbes de fixació de preus i de salaris.- Solució del model en equilibri.- Mesures de política econòmica: atur estructural i flexibilitat del mercat de treball.- Solució del model en desequilibri.- Relació de la NAIRU amb la corba de Phillips i amb la inflació.- NAIRU de curt termini i NAIRU de llarg termini; relació amb el fenomen d'histèresi.Bibliografia bàsicaLayard, P.R.J., S.J. Nickell and R. Jackman (1991): Unemployment: Macroeconomic Performance and the Labor Market, Oxford: Oxford University Press. Caps. 1 i 9.Bibliografia addicionalBall, L. i N.G. Mankiw (2002): “The NAIRU in Theory and Practice”, NBER Working Paper, nº 8940Bean, Ch. and R. Layard (1989): “Why Does Unemployment Persist?”, Scandinavian Journal of Economics, vol. 91 (2).Blanchard, O.J. i L. Katz (1997): “What we Know and We Do not Know about the Natural Rate of Unemployment”, Journal of Economic Perspectives, 11.Blanchard, O.J. i J. Wolfers (2000): “The Role of Xocs and Institutions in the Rise of European Unemployment: the Aggregate Evidence”, The Economic Journal, vol. 110, 462.Nickell, S.J., L. Nunziata i W. Ochel (2005): “Unemployment in the OECD since the 1960s. What do we know?”, The Economic Journal, vol. 115, pàg. 1-27.Tema 5: Models neokeynesians de rigidesa salarialRigideses reals i atur involuntari.- Salaris mínims.- Salaris d'eficiència.- La teoria dels insiders-outsiders.- Models de sindicats.Bibliografia bàsicaLindbeck, A. i D.J. Snower (1988): The Insider-Outsider Theory of Employment and Unemployment. Cambridge, Massachussets: MIT Press. Cap. 2.Bibliografia addicionalAkerlof, G. (1982): “Labour Contracts as Partial Gift Exchange”, Quarterly Journal of Economics, 97.Calvo, G. (1979): “Quasi-Walrasian Theories of Unemployment”, American Economic Review Papers and Proceedings, 69 (2).Dolado, J.J., A. Manning, S. Machin i C. Teulings (1996): “The Economic Impact of Minimum Wages in Europe”, Economic Policy, 23.Maximiano, S., R. Sloof i J. Sonnemans (2007): “Gift exchange in a multi-worker firm”, The Economic Journal, 117.


UAB 5/12


Leibenstein, H. (1957): Economic Backwardness and Economic Growth. Nova York: Wiley.Lindbeck, A. i D.J. Snower (2001): “Insiders Versus Outsiders”, Journal of Economic Perspectives, vol. 15, 1, winter.Shapiro, C. i J.E. Stiglitz (1984): “Equilibrium Unemployment as a Worker Disciplini Device”, American Economic Review, 74 (3).Weiss, A. (1980): “Job Queues and Layoffs in Labor Markets with Flexible Wages”, Journal of Political Economy, 88. Tema 6: Oferta de treballLa concepció clàssica: oferta de treball individual i oferta de treball agregada.- Implicacions de la concepció clàssica.- Un model macroeconòmic d'oferta de treball: costos d'ajustament, efecte renda i efecte substitució, l'efecte descoratjament, els factors demogràfics.Bibliografia bàsicaHenry, B., M. Karanassou i D.J. Snower (2000): “Adjustment Dynamics and the Natural Rate: an Account of UK unemployment”, Oxford Economic Papers¸ 52.Bibliografia addicionalBlundell, R. i T. Macurdy (1999): “Labor Supply: A Review of Alternative Approaches” en Ashenfelter, O. i D. Card (eds.) Handbook of Labor Economics, vol. III, Editorial North-Holland.Filer, R.K., D.S. Hamermesh i A.I. Rees (1996): The Economics of Work and Pay, 6th Edition, HarperCollins College Publishers, Nova York. Cap. 1.Killingsworth, M.R. i J. Heckman (1986): “Female Labor Supply: A Survey” en Handbook of Labor Economics, Vol. I, Ashenfelter, O. i R. Layard (eds.), Editorial North-Holland.Lazear, I.P. (1986): “Retirement from the Labor Force” en Handbook of Labor Economics, Vol. I, Ashenfelter, O. i R. Layard (eds.), Editorial North-Holland.McConnell, C.R., S.L. Brue i D.A. Macpherson (2007): Economia Laboral, McGraw-Hill, Madrid. Cap. 2.Pencavel, J. (1986): “Labor Supply of Men: A Survey” en Handbook of Labor Economics, Vol. I, Ashenfelter, O. i R. Layard (eds.), Editorial North-Holland.Tema 7: Demanda de treballLa demanda d'ocupació com una demanda derivada.- Competència perfecta i curt termini.- Competència imperfecta en el mercat de producte: el curt termini.- Competència perfecta i llarg termini.- Un model macroeconòmic de demanda de treball: la importància dels costos d'ajustament i de l'estoc de capital.Bibliografia bàsica


UAB 6/12


Henry, B., M. Karanassou i D.J. Snower (2000): “Adjustment Dynamics and the Natural Rate: an Account of UK unemployment”, Oxford Economic Papers¸ 52.Bibliografia addicionalFiler, R.K., D.S. Hamermesh i A.I. Rees (1996): The Economics of Work and Pay, 6th Edition, HarperCollins College Publishers, Nova York. Caps. 4 i 5.Hamermesh, D.S. (1993): Labor Demand, Princeton Univeristy Press, Princeton, New Jersei.Hamermesh, D.S. (1986): “The Demand for Labor in the Long Run” en Handbook of Labor Economics, Vol. I, Ashenfelter, O. i R. Layard (eds.), Editorial North-Holland.Lindbeck, A. i D.J. Snower (1994): “How llauri Product Demand Changes Transmitted to the Labor Market”, The Economic Journal, 104, 423.McConnell, C.R., S.L. Brue i D.A. Macpherson (2007): Economia Laboral, McGraw-Hill, Madrid. Cap. 5.Nickell, S.J. (1986): “Dynamic Models of Labour Demand” en Handbook of Labor Economics, Vol. I, Ashenfelter, O. i R. Layard (eds.), Editorial North-Holland.Tema 8: Estructuralisme i Chain Reaction TheoryEl ‘Estructuralismo' de Edmund Phelps.- Determinants de la taxa d'atur: el rol dels xocs i de les institucions del mercat de treball.- La Chain Reaction Theory.- Determinants de la taxa d'atur: el rol dels factors de creixement.Bibliografia bàsicaKaranassou, M., H. Sala and D.J. Snower (2006a): “Phillips Corbis and Unemployment Dynamics: A Critiqui and a Holistic Perspective”, HISSA Discussion Paper No. 2265, Institute for the Study of Labor, Bonn.Phelps, I. S. i G. Zoega (2001): “Structural booms: productivity, expectations and asset valuations”, Economic Policy, vol. 32, 16.Bibliografia addicionalBean, C. (1994a): “European Unemployment: A Retrospective”, European Economic Review, 38.Bean, C. (1994b): “European Unemployment: A Survey”, Journal of Economic Literature, 32.Fitoussi, J.P., D. Jestaz, I.S. Phelps i G. Zoega (2000): “Roots of the Recent Recoveries: Labor Reforms or Private Sector Forces”, Brookings Papers on Economic Activity, 2.Phelps, E.S. (1994): Structural Slumps: The Modern Equilibrium Theory of Unemployment, Interest, and Assets, Harvard University Press, Cambridge, Dt..Phelps, E.S. i G. Zoega (1998): “Natural-Rate Theory and OECD


UAB 7/12


Unemployment”, The Economic Journal, vol. 108, 448.Tema 9: La corba de salarisFixació dels salaris nominals: el model de Taylor (1979).- La corba de salaris: concepte, i vinculació amb altres conceptes.- Problemes empírics en l'estimació de la corba de salaris.- Relació de la corba de salaris amb la corba de Phillips.Bibliografia bàsicaBlanchard, O.J. i L. Katz (1999): “Wage Dynamics: Reconciling Theory and Evidence”, American Economic Review Papers and Proceedings, vol. 89 , 2. (NBER Working Paper 6924.)Blanchflower, D. i A. Oswald (1994): The Wage Corbi. Cambridge: Cambridge University Press. Cap. 1 (Introduction).Montuenga, V.M. i J.M. Ramos-Parreño (2005): “Reconciling the wage corbi and the Phillips corbi”, Journal of Economic Surveys, vol. 19 (5), pàg. 735-765Taylor, J.B. (1979): “Staggered Wage Setting in a Macro Model”, The American Economic Review Papers and Proceedings, vol. 69 , 2.Whelan, K. (2000): “Real wage dynamics and the Phillips corbi”, Federal Reservi Board Finance and Economic Discussion Seriïs Paper 2000-2.


ECONOMIA DEL TREBALLEl curs es basa en sessions magistrals en les quals es planteja una panoràmica general de cada tema amb l'objectiu d'orientar les lectures i línies de treball. Es planteja així mateix el debat dels textos bàsics de cada tema per part dels alumnes. I es completa amb la realització d'un treball per part de l'alumne, amb dedicació personalitzada per part del professor.MACROECONOMIA DEL MERCAT DE TREBALLEl curs combina, essencial però no exclusivament, classes magistrals amb la realització de treballs. Les classes magistrals representen el material central de l'assignatura, especialment en termes teòrics (per exemple, les diferents concepcions del mercat de treball i els models teòrics en els quals es plasmen aquestes concepcions). Els treballs de curs pretenen constituir una primera entrada en un treball acadèmic, ja que els estudiants estan obligats a estructurar-lo en forma d'article. Addicionalment, de cadascun dels temes proposats, es proporcionen lectures obligatòries que complementen el material de les classes magistrals (també es donen suggeriments de lectures complementàries). Aquestes lectures se seleccionen sota dos criteris: actualitat (per a reflectir els avanços en l'àrea estudiada) i rellevància (per exemple articles seminals en un determinat camp). Al tractar-se de grups amb un nombre reduït

Metodologia docent

UAB 8/12


d'estudiants, part d'algunes classes es desenvolupa enfront de l'ordinador. La finalitat d'aquestes sessions eminentment aplicades és introduir a l'estudiant en l'anàlisi empírica dels elements estudiats en classe. Per exemple, els estudiants aprenen com estimar la Taxa Natural d'Atur amb diferents metodologies. Finalment, es proposa als estudiants que en les sessions finals del curs presentin breument (20 minuts) els treballs realitzats (la qual cosa és un estímul per a la seva prompta finalització). Aquests seminaris constituïxen l'etapa final en el procés d'aprenentatge: els estudiants han de demostrar que han entrat en el camp de la macroeconomia del mercat de treball i que han estat capaços de replicar o generar resultats empírics.

Metodologia docent

ECONOMIA DEL TREBALLAl llarg del curs l'alumne o alumna haurà de realitzar un treball relacionat amb lamatèria i prèviament discutit amb el professor. L'objectiu d'aquest treball és elde fomentar l'aprenentatge del treball d'elaboració analítica en temesrelacionats amb l'assignatura. El contingut d'aquest treball es planteja de formapersonalitzada amb cada alumne. Es considera així mateix la participació enclasse.

MACROECONOMIA DEL MERCAT DE TREBALLLa realització d'un treball de tipus survey pondera un 30% en la nota final. El70% restant sorgirà de la realització de l'examen, en el qual haurien decontestar-se totes les preguntes.La realització d'un treball amb aplicació empírica pondera un 40% en la notafinal. El 60% restant sorgirà de la realització de l'examen, en el qual tambés'haurien de contestar totes les preguntes.És a dir, en qualsevol cas haurien de contestar-se totes les preguntes del'examen i, en funció del tipus de treball, haurà una determinada ponderació enel càlcul de la nota final.

La nota final del mòdul s'obté a partir de la mitjana ponderada de les notes deles dues matèries.

Avaluació


ECONOMIA DEL TREBALLTEXTOS BÀSICSAshenfelter, O y C.Layard Manual de Economía del trabajo, Ministerio de trabajo y Seguridad Social, Madrid 1994McConnell, C.,SL Brue, DA. Macpherson Economia Laboral

Bibliografia

UAB 9/12


McGraw Hill, Madrid 2003Marsden, D Mercado de trabajo. Limites sociales de las nuevas teorías. Ministerio de Trabajo y Seguridad Social, Madrid 1994Grimshaw, D i Rubery, J The organisation of employment: An International perspective Palgrave Macmillan 2003.LECTURES BÀSIQUES PER TEMESTema 1.SOLOW, R.B.(1990) El mercado de trabajo como una institución social Alianza Ed, Madrid 1992 cap 1 y 2WILKINSON F (1985) Productive Systems Cambridge Journal of Economics (el professor disposa de traducció)Tema 2.HUMPHRIES,J., RUBERY, J.(1984) La autonomía relativa de la reproducción social: su relación con el sistema de producción.En C.Borderias et al.(ed.) ''Las mujeres y el trabajo'' FUHEM/Icaria, Barcelona 1994ASHTON D. GREEN F Education, training and the Global Economy I.Elgar 1996, CheltenhamTema 3.Lavoie, M Real wages, employment structure and the aggregate demand corbi in a Kaleckian short-run model Journal of Post Keynesian Economics winter 1996-7 275-288.MICHL, T.R . Is there evidence for a marginalist demand for labour? Cambridge Journal of Economics, 1987, 11, p.361-373.ROBINSON, J (1967) Productividad marginal en J.ROBINSON ''Relevancia de la teoría económica'' Ed. Martinez Roca, Barcelona 1976SHAIKH.A. (1973) Leyes algebraicas y leyes de producción.Cuadernos de Economía, 1979Tema 4 Heylen,F.,GOUBERT,L., OMEY, E. El desempleo en Europa:¿Un problema de demanda relativa o de demanda global de fuerza de

Bibliografia

UAB 10/12


trabajo? Revista Ineternacional de Trabajo 1/1996 :17-39Oxford Review of Economic Policy vol 11 nº 1 UnemploymentBHADURI, A Labor Market Flexibility and Economic Expansion (fotocòpia)Tema 5.GARDINER, J “Rethinking self-suficiency: employment, families and welfare” Cambridge Journal of Economics, 2000, 24 671-689.STANDING, G Global flexibility McMillan, 1999.BOSCH G. y LEHNDORF, S La reducción de la jornada de trabajo y el empleo Papeles de Economía Española 72, 1997 362-365Tema 6GORDON D.M., EDWARDS R.,REICH M. Trabajo segmentado, trabajadores divididos Ministerio Trabajo y Seguridad SocialGRINSHAW,D. i J.RUBERY Integrating the internal and external labour markets Cambridge Journal of Economics 1998, 22, 199-220.Tema 7.BRITISH JOURNAL OF INDUSTRIAL RELATIONS december 1995 Special Issue FREEMAN, R.B. Efectos económicos de los sindicatos en R.B Freeman “Mercados de Trabajo en acción” Ministerio de Trabajo y Seguridad Sociall, Madrid 1995Tema 8.MARSDEN,D . Incomes Policy for Europe? or Will Pay Bargaining Destroy the Single Market? British Journal of Industrial Relations, december 1992 p.587-603.MEIXIDE A. El mercado de trabajo y la estructura salarial Ministerio de Trabajo y Seguridad Social, Madrid 1988Tema 9MIGUELEZ, F, PRIETO C (de) Las relaciones de empleo en España Siglo XXI, Madrid 1999

Bibliografia

UAB 11/12


PAPELES DE ECONOMÍA ESPAÑOLA nº 72, 1997 El mercado de trabajo en EspañaTOHARIA, L (1998) El mercado de trabajo en España McGraw Hill, MadridMaterial sobre models nacionals obtenible en la web del projecte Dyinamohttp://iat-info.iatge.de/projekt/2005/dynamo/papers.htmlhttp://iat-info.iatge.de/projekt/2005/ dynamo/publications.htmlAl llarg del curs es proporcionarà bibliografia addicional sobre cada tema, a través del campus virtual.MACROECONOMIA DEL MERCAT DE TREBALLBibliografia específica per temes inclosa a l'apartat d'estructura i continguts.

Bibliografia


UAB 12/12




Economia Regional i UrbanaNom del mòdul40776Codi15Crèdits ECTS2n curs, 1r semestreCurs i període en el qual

s'imparteixMatí i tardaTorn10:30-13:30 i 16:30-19:30HorariSeminari A de la Facultat de Ciències Econòmiques i Empresarials de la UAB.Lloc on s'imparteixCastellà i anglèsLlengua en què

s'imparteix


Responsable del mòdulJosé Luis Roig SabatéNom del [email protected] electrònicEconomia AplicadaDepartamentUniversitat Autònoma de BarcelonaUniversitat/Institució


José Luis Roig Sabaté Economia Aplicada Universitat Autònoma de BarcelonaIván Muñiz Olivera Economia Aplicada Universitat Autònoma de BarcelonaAnna Matas Prat Economia Aplicada Universitat Autònoma de BarcelonaProfessor visitant A determinar A determinar


- Caracteritzar i analitzar de forma precisa els elements definidors d'unaeconomia regional i el seu encaix en l'economia nacional.- Analitzar des de l'òptica de la teoria econòmica els problemes del sectortransport més rellevants per a la realitat d'un país.-Analitzar els determinants dels canvis a l'estructura urbana de les ciutats ipresentar les tècniques que permeten mesurar-los.-Analitzar les conseqüències soci-econòmiques i ambientals associades alsmodels de ciutat emergents.




Defensar en públic les idees pròpies.Demostar una actitud crítica tant vers el treball dels demés com del treballpropi.Estructurar i transmetre informació complexa de forma ordenada mitjançant la comunicació oral, especialment en les exposicions


UAB 1/11


públiques a més d'un interlocutor.Competènciestransversals del mòdul

El mòdul s'estructura en base a quatre matèries: Economia i política urbana, Economia i política regional, Economia del transport, i Temes d'economia regional i urbana. Els continguts són els següents:ECONOMIA I POLÍTICA URBANA1. Forma i estructura urbana I. Les forces del mercat: un enfocament teòric-El Model de renda oferta-Intensitat d'usos del sòl i segregació per usos-Prediccions del model de renda oferta-El gradient de densitat-Models policèntrics de Nova Economia Urbana-Funcions de densitatFUJITA, M., THISSE, J-F. I I. ZENOU (1997) “On the Endogenous Formation of Secondary Employment Centris in a City” Journal of Urban Economics, nº 41, pàg. 337-357.McDONALD, J.F. (1997) Fundamentals of Urban Economics Nova York, Prentice Hall IncMILLS, I.S. (1972) Studies in the Structure of the Urban Economy. London, John Hopkins Press.WHITE, M.J. (1999) “Urban Areas with Decentralised Employment: Theory and Empirical Work” en CHESHIRE, P. I I.S. MILLS (Eds) Handbook of Regional and Urban Economics, Vol 3, Applied Urban Economics, North-Holland, pàg. 1375-1412.MUÑIZ, I., A. GALINDO i M.A. GARCIA (2003) “Cubic Spline Population Density Functions and Satellite City Delimitation: the Casi of Barcelona” Urban Studies Vol 40, nº 7, June 2003.STEEN, R.C. (1986) “Nonubiquitous Transportation and Urban Population Density Gradients” Journal of Urban Economics, nº 20.ZHENG, X.P. (1991) “Netropolitan Spatial Structure and its determinants: a casi study of Tòquio” Urban Studies Vol 28, pàg. 87-104.APUNTS DE CURS 2.Forma i estructura urbana II. El pes de la història i de l'urbanisme-La ciutat compacta i l'urbanisme modern. Aspectes econòmics-Eixamples europeus i malles americanes-El funcionalisme-Ciutat jardí i Regional Planning-Ciutat bella


UAB 2/11


-Els inicis de la ciutat dispersa i l'urbanisme posmodern-Broadacrecity: Frank Lloyd Wright-El neorracionalisme europeu-Les corrents nord-americanes-Urbanisme supermodern a Europa-Reem Koolhaas-MVRDVCHAMPION, A.G. (2001) A Changing demographic Regime and Evolving Polycentric Urban regions: Consequences of the Size, Composition and Distribution of Cities Population. Urban Studies, nº 38, pàg. 657-677ELLIN, N. (1999) Postmodern Urbanism. Princeton Architectual PressHALL, P. (1992) Ciudades del mañana. Historia del urbanismo del siglo XX, Ediciones el Serbal, BarcelonaHOHENBERG, P.M. y L.H. LEES (1985) The Making of Urban Europe 1000-1994. Cambridge, MA: Harvard University Press.IBERLINGS, H. (1988) Supermodernismo. Arquitectura en la era de la globalización Ed Gustavo Gili, Barcelona.KOOLHAAS, R. (2001) Mutaciones. Ed ACTAR, Barcelona.3.Economies d'aglomeració -Les fonts de les economies d'aglomeració: learning, sharing, matching -Economies d'aglomeració de localització i d'urbanització-Economies d'aglomeració estàtiques i dinàmiques-Economies d'aglomeració de xarxa-Accés a les economies d'aglomeració (impacte espacial de les economies d'aglomeració) McDONALD, J.F. (1997) Fundamentals of Urban Economics Nova York, Prentice Hall IncROSENTHAL, S. S. i W.C. STRANGE (2004) Evidence of the Nature and Sources of Agglomeration Economies. En HENDERSON, V. I J.F. THISE (2004) Handbook of Urban and Regional Economics Vol IV. NorthHollandROSENTHAL, S. S. i W.C. STRANGE (2003) “Geography, Industrial Organization, and Agglomeration” The Review of Economics and Statistics, May 2003, 85(2): 377-393.4. Policentrisme-Naturalesa dels subcentres: visions alternatives (descentralitzats vs integrats; alternatius al CBD vs subcentres especialitzats sectorialment; districtes industrials vs tecnopols)-Metodologies per a la identificació de subcentres


UAB 3/11


5.Dispersió urbana (Sprawl)-Dimensions de la dispersió-Mesures de dispersió-Les causes de la dispersió: el cas europeu-Efectes de la dispersió-Riscos econòmics lligats a la dispersió-Dispersió o policentrisme?: el cas de l'ocupacióBRUCKNER, J.K (2000) “Urban Sprawl: Lessons from Urban Economics” Manusc, Dep. of Economics at Champaign, ChicagoBRUCKNER, J.K. (1999) “Planning habiti to travel less” Town Planning Review, nº 70, pàg. 313-338.DEMATTEIS, G. (1998) “Suburbanización y periurbanización. Ciudades anglosajonas y ciudades latinas” en MONCLUS, F.J. (Ed) La ciudad dispersa, CCCB, Col.lecció humanitats.EUROPEAN COMISSION (2002) Towards an urban Atlas. Assessment of Spatial data on 25 European Cities and Urban Areas. European Environment Agency. GALSTER, G., HANSON, R., RATCLIFFE, M.R. WOLMAN, H., COLEMAN, S i J. FREIHAGE (2001) Wrestling Sprawl to the Ground: Defining and Measuring an Elusive Concept” Housing Policy Debat, Vol 12, Issue 4, Fannie Mae Foundation.pàg. 681-717INGRAM, G.K. (1998) “Patterns of Metropolitan Development: What have we Learned?” Urban Studies, Vol 35, nº 7.6. Sostenibilitat urbana-Forma urbana i consums energètics urbans-La petjada ecològica dels països i l'efecte de la forma urbana-Projeccions de futur: megaciutats, creixement demogràfic i patrons de futurBANISTER, D. (1998) Sustainable Development and Transport. Report for the Bundesforschungsanstalt für Landeskunde un Raumordnung, The Urban 21 Project.BREHEBY, M. i I. GORDON (1997) Urban Densities, Travel Behaviour and the Limits to Planning. En Proceedings of BEPAC/EPSRC Conference on Sustainable Biuldings, Abingdon, February 1997. pàg. 37-42.ECOTEC (1993) Reducing Transport Emissions through land usi planning, HMSO: London. GIULIANO, G i K.A. SMALL (1993) Is the journey to work explained by urban structure? Urban Studies nº 30, pàg. 1485-1500.GORDON, P. i H.W. RICHARDSON (1997) Are Compact Cities a Desirable Planning Goal? APA Journal, Hivern 1977, pàg. 95-106.


UAB 4/11


MUÑIZ, I. i A. GALINDO (2003) “Urban Form and the Ecological Footprint of Commuting. The casi of Barcelona” Ecological Economics nº 55, pàg. 499-514.NEWMAN, P.W.G. i J. KENWORTHY (1989) Gasoline consumption and cities: a comparison US cities with a global survey. Journal of the American Planning Association, nº 55, pàg. 24-37ROGERS, R. Y P. GUMUCHDJIAN (2000) Ciudades para un pequeño planeta. Ed Gustavo Gili, Barcelona. REES, W. I M. WACKERNAGEL (1996a) Our ecological Footprint, The New Catalyst Bioregional Seriïs, Canada. -----------------------------------(1996b) “Urban Ecological Footprints: Why Cities cannot be Sustainable – and why They Llauri a Key to Urban Sustainability” Environment Impact Assessment Review, nº 16, 1996. ECONOMIA I POLÍTICA REGIONAL1.. Introducció-Economia i espai. El teorema de la impossibilitat espacial de Starret2.. Localització industrial-Teoria espacial de preus: monopoli espacial-Elecció de localització: Weber, Moses-Elecció de localització i competència: Hotelling-Localització i costos logístics: McCann3.. La distribució espacial de l'activitat-El mesurament de concentració, aglomeració i especialització en el territori-Economies d'aglomeració: sharing, matching i learning-Mesurament d'economies d'aglomeració: productivitat i salaris-Grandària de mercat, costos de transport i aglomeració: la nova geografia econòmica-Aproximacions empíriques a la N.G.I.4 . Territori i externalitats tecnològiques-Externalitats de capital humà: teoria i evidència-Vessaments de coneixement: aproximacions al seu mesurament i evidència5 . Clusters -Tipologia de clusters


UAB 5/11


-Districte industrial marshalliano: caracterització i delimitació-Districte: capital social, capital humà i tecnologia6 . Mercat de treball local-El concepte de mercat de treball local-Migració i mercat de treball-Diferencials de salaris i atur: models d'equilibri i desequilibri7 . Creixement regional, assignació de factors i balança de pagaments-El model neoclàssic de creixement regional. Convergència-Evidencia sobre convergència-Rendiments creixents i desenvolupament acumulatiu: Kaldor i la llei de Verdoorn-Creixement endògen: noves aportacionsECONOMIA DEL TRANSPORT1 . Introducció-Característiques econòmiques del sector transport-Els serveis de transports-Les infraestructures2 . La demanda de transport-La funció de demanda de transport-Les diferents aproximacions a l'estimació segons l'objecte d'estudi•Els models agregats• Els models desagregats-Estudi d'una aplicació: elasticitat de la demanda en les autopistes de peatge a Espanya.3. Caracterització dels costos de transport-Costos del productor, costos d'usuari i costos externs.-Anàlisi econòmica de la congestió.-L'assignació comptable dels costos-Estudi d'una aplicació: els costos de les carreteres en el Regne Unit. 4 . El mesurament dels costos: aproximació economètrica


UAB 6/11


-Estimació de funcions de cost-Economies d'escala, economies de densitat i economies de xarxa-Anàlisi de l'eficiència i productivitat de les empreses de transport-Estudi d'una aplicació: Característiques tècniques i eficiència en les empreses d'autobús urbà a Espanya.5. Efectes externs en el transport-Definició i caracterització dels efectes externs-Criteris i mètodes de valoració-Valoració i resultats empírics en tres àrees: temps, accidents i medi ambient.6. Les inversions en infraestructura de transport-Principals característiques-Avaluació econòmica de la inversió en infraestructures: el ACB.-Infraestructura de transport i desenvolupament regional 7 . Fixació de preus i regles d'inversió en una economia de primera preferència-Fixació òptima de preus per a la infraestructura de transport i els serveis de transport-Modificació de la regla preu igual a cost marginal d'acord amb:•Indivisibilitats•Demandes punta-Implicacions de la regla preu igual a cost marginal per al finançament del transport8 . Fixació de preus i regles d'inversió en una economia de segona preferència-Preu igual a cost marginal i rendiments creixents-Fixació de preus sota restriccions pressupostàries-Interdependència amb sectors amb preus diferents a l'òptim-Preus d'accés en les empreses de xarxa-Estudi d'una aplicació: desintegració vertical del ferrocarril i fixació del preu d'accés a la xarxa. 9 . Regulació, desregulación i privatització-Justificació de la regulació en els diferents sectors-Formes tradicionals d'intervenció pública i efectes laterals negatius-El canvi de política: desregulació i privatització


UAB 7/11


-La nova regulació basada en la teoria dels incentius-Regulació de preus -Estudi d'una aplicació: a) liberalització del transport aeri en els EUA i b) Disseny de contractes de concessió en els autobusos urbans, el cas de LondresD'altra banda, en cada lliçó s'aporta evidència sobre un cas d'estudi. TEMES D'ECONOMIA REGIONAL I URBANAAquesta matèria vol oferir els coneixements de reconeguts experts en camps específics de la economia regional i urbana.El Departament d'Economia Aplicada pretén desenvolupar una línia d'estudis enfocats a l'especialització en economia regional y urbana. Això s'ha concretat en la programació d'un curs de postgrau, integrat en la materia esmentada, per a la impartició del qual es convida cada any a un especialista de reconegut prestigi a nivell internacional. D'aquesta forma el nostre programa té accés a uns crèdits impartits per les principals autoritats mundials en la matèria.


ECONOMIA I POLÍTICA URBANALa docència s'impartirà en forma de classes magistrals on es resumiran i explicaran de forma sintètica els avanços teòrics i aplicats en el camp de l'economia urbana, prèvia lectura per part dels alumnes de dues lectures seleccionades per a cada tema. ECONOMIA I POLÍTICA REGIONALLa docència de l'assignatura es basa en classes magistrals juntament amb la discussió de lectures sobre les quals els estudiants han de treballar i elaborar assajos a partir de qüestions plantejades en classe.ECONOMIA DEL TRANSPORTLa metodologia d'ensenyament s'estructura en classes magistrals i sessions de discussió dels assajos realitzats pels alumnes. Les classes magistrals comprenen, en primer lloc, la transmissió dels coneixements bàsics de l'economia del transport i, en segon lloc, un cas d'estudi per a cada epígraf del programa. Els estudiants tenen a la seva suposició en el campus virtual els articles acadèmics per a realitzar un seguiment profitós de la classe i participar en ella de forma activa. De forma paral•lela els estudiants han de realitzar tres assajos a triar entre un conjunt de possibilitats que cobreixen els diferents temes del

Metodologia docent

UAB 8/11


programa. Es procura sempre que l'elecció dels estudiants sigui suficientment diversa per a observar tots els camps. Aquests assajos s'exposen i es discuteixen en les sessions de classe. Els alumnes disposen en el campus virtual de tot la documentació necessària per al seguiment de les sessions.TEMES D'ECONOMIA REGIONAL I URBANALes classes magistrals per donar els coneixements necessaris es veuen complementades amb exercicis pràctics i lectures obligatòries.

Metodologia docent

ECONOMIA I PPOLÍTICA URBANAUn treball individual de 8-10 pàgines on exposar de forma resumida un nombresuficient de lectures sobre un tema específic en format d'assaig. Tema i guióhan de ser pactats amb el professor.

ECONOMIA I POLÍTICA REGIONALLa nota final del curs s'obtindrà de la següent manera:-50% un examen escrit al final del curs-50% tres assajos escrits

ECONOMIA DEL TRANSPORTL'avaluació del curs es farà a partir de tres assajos i un examen.

TEMES D'ECONOMIA REGIONAL I URBANAL'avaluació del curs es fa mitjançant un examen escrit.

La nota final del mòdul s'obté a partir de la mitjana ponderada de les notes deles diferents matèries, sempre que la nota mínima per matèria sigui igual osuperior a 4.

Avaluació


ECONOMIA I POLÍTICA URBANABibliografia específica per temes inclosa a l'apartat d'estructura i continguts.ECONOMIA I POLÍTICA REGIONALCom introducció a la matèria:Armstrong, H. i J. Taylor (2000) Regional economics and policy. Blackwell. Oxford.Clark, G.L., M. Feldmann i M. Gertler (eds.) (2000) The Oxford Handbook of Economic Geography. Oxford University PressCapello, R. (2004) Economia regionale. Il Mulino.Com referències generals:J.V. Henderson i J.F. Thisse (eds.)(2004) Handbook of Urban and Regional economics, Vol. 4, Noth-Holland.Fujita, M. i J.F. Thisse (2002) Economics of agglomeration. Cities, industrial location and regional growth. C.O.P.

Bibliografia

UAB 9/11


Durant el curs se subministraran llistes de referències bibliogràfiques addicionals per a cada tema.ECONOMIA DEL TRANSPORTButton, K.J. (1993). Transport Economics, 2ª edició. Edward ElgarMcCarthy, PS (2001), Transportation Economics: theory and practice: A casi study approach, Blackwell Publishers.Gómez-Ibañez, J., W.B. Tye i C.Winston, (1999), Essays in Transportation Economics and Policy. A Handbook in Honor of J.R. Meyer, The Brookings Institution. http://www.brook.edu/press/books/essays.htmHensher, D.A. i A. m. Brewer (2001), Transport: An economic and management perspective, Oxord University Press.Mohring H. (ed) (1994), The Economics of Transport, The International Library of Critical Writings in Economics 34, vol I i II, Edward Elgar.Polak i Heertje (2000), Analytical Transport Economics, Edward Elgar Publishing Limited.Quinet, I. i R. Vickerman (2004), Principles of Transport Economics, Edgard Elgar. Rus, G. de, J. Campos i G. Nombela (2003), Economía del Transporte, Ed. A. Bosch, Barcelona.Small, K. (1992). Urban Transportation Economics. Harwood academic publishers.White, P. (1995). Public Transport. Its planning, management and operation, 3ª edició. UCL Press.Winston, C. (1985) ''Conceptual developments in the economics of transportation: An interpretative Survey'', Journal of Economic Literature, vol. XXIII, march, págs: 57-94.Per a cada lliçó del programa es lliurarà bibliografia específica a partir de les revistes acadèmiques especialitzades en economia del transport.

Bibliografia

UAB 10/11


TEMES D'ECONOMIA REGIONAL I URBANAEn funció del professor convidat i de la seva especialització.

Bibliografia


UAB 11/11




Temes d'Economia AplicadaNom del mòdul40777Codi15Crèdits ECTS2n curs, 1r semestreCurs i període en el qual

s'imparteixMatíTorn10:30-13:30HorariSeminari A de la Facultat de Ciències Econòmiques i EmpresarialsLloc on s'imparteixAnglèsLlengua en què

s'imparteix




Profesor Visitant A determinar A determinarProfessor Visitant A determinar A determinar


En finalitzar el mòdul l'estudiant serà capaç de:

- Adquirir una visió global d'altres models i eines de treball relacionades ambl'economia aplicada.- Manejar adequadament els resultats d'investigacions recents que es posarana la seva disposició.- Establir contactes profitosos per al desenvolupament de la seva recerca.- Explotar adequadament noves fonts d'informació.- Escollir la seva especialització dins de l'àmbit de l'economia aplicada.




Demostar una actitud crítica tant vers el treball dels demés com del treballpropi.


EL mòdul s'estructura en base a dues matèries: Temes d'economia aplicada I, i Temes d'economia aplicada II. Els continguts són els següents:


UAB 1/2


Aquest mòdul vol oferir temes rellevants i d'actualitat en l'àrea de la economia aplicada amb la col·laboració de professors estrangers especialitzats en la matèria.Ha estat programat en dos grups, amb l'objectiu de potenciar la participació de professors visitants en el nostre Programa. Cada grup serà impartit per un especialista de reconegut prestigi en economia aplicada. Podrem comptar amb els coneixements i l'experiència de prestigiosos acadèmics, que posaran al nostre abast les seves aportacions en àrees de coneixement rellevants, ajudant a definir l'especialització dels estudiants del programa.


Les classes magistrals per donar els coneixements necessaris es veuencomplementades amb exercicis pràctics i lectures obligatòries.

Metodologia docent

L'avaluació de les diferents matèries es fa mitjançant un examen escrit. En totcas, la nota final del mòdul s'obté a partir de la mitjana ponderada de les notesde les dues matèries.

Avaluació


En funció dels professors convidats i de la seva especialització.BibliografiaSi existeixen estan inclosos a l'apartat de bibliografia.Enllaços web

UAB 2/2




Instruments per a la Recerca en Economia AplicadaNom del mòdul40778Codi10Crèdits ECTS2n curs, 2n semestreCurs i període en el qual

s'imparteixMatí i tardaTorn10:30-13:30 i 16:30-19:30HorariSeminari A de la Facultat de Ciències Econòmiques i Empresarials de la UAB.Sala d'ordinadors del Departament d'Economia Aplicada.

Lloc on s'imparteix

Castellà i anglèsLlengua en quès'imparteix




Professors diversos Economia Aplicada Universitat Autònoma de Barcelona


En finalitzar el mòdul, l'estudiant serà capaç de:

- Plantejar la seva recerca.- Definir qüestions econòmiques rellevants.- Identificar el valor afegit d'un projecte de recerca.- Defendre en públic el seu treball.- Estructurar una avaluació crítica d'altres treballs.- Fer recerca en economia aplicada, en totes les vessants no vinculadesestrictament a continguts acadèmics.


Demostrar els coneixements i habilitats per a realitzar un doctorat iincorporar-se al mercat de treball en qualsevol posició executiva.Dominar del software economètric necessari per a la recerca.Dominar les tècniques de recerca per a poder elaborar artícles científics iinformes d'investigació.Generar avaluacions científiques del treball aliè.


Defensar en públic les idees pròpies.Recollir informació i utilitzar eines multimedia.


El mòdul s'organitza en base a una sèrie d'activitats específiques amb l'objectiu comú de donar instruments per fer


UAB 1/2


recerca en economia aplicada:- Classes de discussions d'articles o de temes específics de l'economia.- Tallers sobre com presentar un treball original.- Presentacions en seminaris i workshops.- Sessions de suport a la recerca aplicada (cursos de software economètric, etc.).


La metodologia d'aprenentatge es basa principalment en exercicis pràcticsderivats dels tallers, seminaris, cursos de software economètric, etc. programats, complementats amb lectures obligatòries i tutories específiques.

Metodologia docent

La nota final del mòdul s'obté a partir de la mitjana ponderada de les notes deles diferents activitats, les quals a la vegada s'obtenen a partir de l'avaluació del'assistència i dels treballs i pràctiques corresponents.

Avaluació


Es donarà bibliografia específica per a cada activitat.BibliografiaSi existeixen estan inclosos a l'apartat de bibliografia.Enllaços web

UAB 2/2




Economia dels Recursos Naturals i del Medi Ambient INom del mòdul41397Codi15Crèdits ECTS2n curs, semestre sense especificarCurs i període en el qual

s'imparteixMatí i tardaTorn10:30-13:30 i 16:30-19:30 HorariSeminari A de la Facultat de Ciències Econòmiques i Empresarials de la UAB.Lloc on s'imparteixCastellàLlengua en què

s'imparteix


Responsable del mòdulLourdes Viladomiu CanelaNom del [email protected] electrònicEconomia AplicadaDepartamentUniversitat Autònoma de BarcelonaUniversitat/Institució


Lourdes Viladomiu Canela Economia Aplicada Universitat Autònoma de BarcelonaJordi Rosell Foxà Economia Aplicada Universitat Autònoma de BarcelonaJoan Pasqual Rocabert Economia Aplicada Universitat Autònoma de Barcelona


Solucionats els problemes bàsics, com el disseny de la funció objectiu, ladefinició de l'àmbit d'estudi i la noció de valor, estudiar la casuística del'avaluació de projectes. Avaluar els canvis en la societat rural i en l'agricultura ala llum de la qüestió del medi ambient. Avaluar les polítiques públiques perpoder incidir en el medi rural.






El mòdul s'estructura en base a dues matèries: Avaluació de projectes, i Agricultura i medi ambient. Els continguts són els següents:


UAB 1/7


Matèria 1: Avaluació de projectes(Informació extreta del programa de la matèria, la qual s’imparteix en castellà)Objetivos: Adquirir las habilidades y los conocimientos necesarios para identificar, valorar y agregar correctamente los costes y beneficios relevantes de un proyecto y aplicar los criterios de selección más apropiados. Contenidos:1. Conceptos introductorios1.1. Fases de la evaluación de proyectos1.2. Externalidades1.3. Bienes colectivos y otras peculiaridades1.4. La ilusión fiscal2. La definición de los objetivos2.1. La función objetivo2.2. Criterios de decisión social3. Costes y beneficios3.1. Definición de coste y de beneficio3.2. El excedente total como medida de costes y beneficios3.3. Elementos de coste y de beneficio4. Determinación del ámbito relevante para el proyecto4.1. El ámbito espacial4.2. El ámbito temporal5. La valoración5.1. Una medida de valor5.2. Elementos de valor5.3. Los precios explícitos5.4. Los precios implícitos5.5. Los precios sombra.6. La periodificación de costes y beneficios6.1. Flujos monetarios corrientes versus constantes6.2. Estimación de precios en un mercado con exceso de oferta y tendencia al equilibrio6.3. La agregación de costes y beneficios7. El cálculo de la rentabilidad. Los métodos clásicos7.1. El VAN (Valor Actual Neto)7.2. La TIR (Tasa Interna de Rendimiento)7.3. Criterios complementarios de selección


UAB 2/7


8. Nuevas aportaciones al cálculo de la rentabilidad8.1. Definición de proyecto de inversión8.2. El VFN(PA) (Valor Final Neto del Proyecto Agregado)8.3. Los costes y beneficios de las generaciones futuras8.4. Relación entre rentabilidad privada y rentabilidad pública8.5. La ordenación óptima de una serie de proyectos8.6. Comparación de proyectos de distinta duración 9. Algunas reglas de carácter práctico9.1. El principio de simetría y el peculiar modo de producción de Penélope9.2. Los proyectos grandes y la paradoja de Scitovsky9.3. El análisis de sensibilidad9.4. El lecho de Procusto.9.5. El principio de parsimonia9.6. Riesgo, incertidumbre y el gato de Schrödinger9.7. Cómo mejorar un proyectoMatèria 2: Agricultura i medi ambient(Informació extreta del programa de la matèria, la qual s’imparteix en castellà)Objetivos:El curso se orienta a proporcionar una visión de las políticas agrarias europea y estadounidense enfatizando tres elementos: las relaciones entre agricultura y medio ambiente, la problemática agraria en las negociaciones comerciales internacionales y el desarrollo rural. . La metodología de trabajo combina conocimientos teóricos con prácticas orientadas a trabajar los elementos fundamentales para analizar y evaluar políticas y programas. Se realizara una visita a una zona rural de Catalunya para analizar sobre el terreno problemáticas y políticas específicas.

Los estudiantes matriculados con dominio del inglés son candidatos a realizar un curso de verano sobre políticas de desarrollo rural.Contenidos:1. Presentación del curso 2. Instrumentos de política agraria en el mundo desarrollado 2.1. Objetivos de la intervención agraria: 2.2. Los instrumentos


UAB 3/7


2.3. Principales repercusiones3. La evolución de las políticas agrarias europea y estadounidense3.1. La primera PAC y sus efectos deseados e indeseados.3.2. Las reformas de la PAC de 1.992 y 1999 (Agenda 2.000)3.3. La reforma de la PAC de 20033.4. La política agraria de los EEUU: la Farm Bill de 20024. Mercados mundiales agrarios y la OMC4.1. Rasgos básicos y problemáticas del comercio mundial agrario4.2. La OMC y el comercio agrario 5. El impacto de la agricultura sobre el medio ambiente 6. Las actuaciones agroambientales 6.1. Los grandes objetivos6.2. Los instrumentos disponibles6.3. Las mediadas agroambientales7. Enfoques del desarrollo rural 8.- Políticas y programas de desarrollo rural en la Unión Europea 8.1. De la vertiente estructural de la PAC al desarrollo rural8.2. La iniciativa LEADER9. Nuevas orientaciones para la agricultura. Las respuestas del sector. Los conflictos. Los debates.10. La evaluación de políticas y programas.11. Visita de estudio


Es combinaran les classes magistrals amb tallers, seminaris i exercicis pràctics.Metodologia docentS’avaluarà la participació en classe, els exercicis pràctics i es farà un treball i un examen. S’ha d’obtenir una qualificació mínima de 5 a cada matèria per superar el mòdul.

Avaluació


Matèria 1: Avaluació de projectesBibliografía:Aguilera, F. y Alcántara, V. ed. (1994) De la economía ambiental a la economía ecológica. Icaria: FUDHEM, D. L., Barcelona.

Bibliografia

UAB 4/7


Almansa, C. and Calatrava, J. (2007) ''Reconciling sustainability and discounting in Cost-Benefit Análisis: A nethodological proposal''. Ecological Economics, 60, 4:712-725,Bellavance, F., Dionea and Lebeau, M (2006) “The Value of a Statistical Life: A Meta-Analysis with a Mixed Effects Regression Model”. Cahier de recherche/Working Paper 06-46, Centre interuniversitaire sur le risque, les politiques économiques et l’emploi.Brealey, R and Myers, S (1981) Principles of Corporate Finance. McGraw-Hill Intnal. Boock Company. Auckland, ...,Tokyo.Brent, R. J. (1997). Applied Cost-Benefit Analysis. Edward Elgar Publishing Limited. Cheltelmhan.Cantor, D. G. and Lippman, S. A. (1995) ''Optimal Investment Selection with a Multitude of Projects''. Econometrica, 63, 5: 1231-1240.Casahuga, A. (1985). Fundamentos nornativos de la acción y organización social. Ariel. Barcelona.Comisión de las Comunidades Europeas (1994). Guía para el análisis de coste-beneficio de grandes proyectos. Comisión de las Comunidades Europeas. Dirección General de políticas regionales. Bruselas.Dasgupta, A.K. y Pearce, D. W. (1972, rep. 1973) Cost-Benefit Analysis: Theory and Practice. The McMillan Press Ltd. londres.De Pablo, A., Ferruz L. y Santamaría R. (1990) Análisis práctico de decisiones de inversión y financiación en la empresa. Ed. Ariel S.A. Barcelona De Rus, G. (2004) Análisis Coste-Beneficio. Evaluación de políticas y proyectos de inversión. Editorial Ariel, S.A. Barcelona.Dunford, R. W., Ginn, T. C. and Desvouges, W. H. (2004) ''The use of habitat equivalency análisis in natural resource damage assessments'' Ecological Economics,48: 49-70.European Bank for Reconstruction and Development (2006), Sustainability Report 2005 - Working towards a sustainable future. EBRD, London.Fontaine, E. R. (1994). Evaluación social de proyectos. Ediciones Universidad Católica de Chile. Santiago.Gittinger, J. P. (1987) Análisis económico de proyectos agrícolas. Instituto De desarrollo económico del banco mundial. Ed. tecnos. Madrid.Harberger, A. C. (1972, v.c. 1973). Evaluación de proyectos. Instituto de Estudios Fiscales. Madrid.Harris, M. (1974, v.c. 1994). Vacas, cerdos, guerras y brujas. Alianza Editorial. Madrid.Kula, E. (1988). The economics of forestry. Croom Helm. London.Layard, R.(1974) Cost-benefit Analysis. Penguin Bocks Ltd. Harmondswhorth. U.K.Layard, R. & Glaister, S. (1994). Cost-benefit Analysis. Cambridge University Press. Cambridge.

Bibliografia

UAB 5/7


Londero, E., ed. (1992). Precios de cuenta. Principios, metodología y estudios de caso. Banco Interamericano de Desarrollo, Washington, D. C.Londero, E. (1998). Beneficios y beneficiarios. Banco Interamericano de Desarrollo, Washington, D. C.Mishan, E. J. (1988). ''A critique of the discounted-present-value method''. Cost-Benefit Analysis.p 249-264. Deorge Allen and Unwin. Boston, Mass.Monnier, E. and Toulemonde, J. (1993). Methods to give meaning to the evaluation obligation: the conclusions of the MEANS (Methods for Evaluating Structural Policies) programme. CEOPS, E.N.T. Vaulx-en-Velin.Munda, G. (1996) “Cost-benefit analysis in integrated environmental assessment: some methodological issues”. Ecological Economics 19, 2:157-168. Munda, G. (2004) ''Social multi-criteria evaluation: Methodological foundations and operational consequences'' European Journal of Operational Research,158, 3: 662-677.Padilla, E. (2002) ''Intergenerational equity and sustainability'' Ecological Economics, 41:69-83.Pasqual, J. (2003). La evaluación de políticas y proyectos. Icaria Editorial & Universidad Autónoma de Barcelona. BarcelonaPasqual, J. and Padilla, E. (2005) ''Environmental management problems, future generations and social decisions'' en Burk, A. R. (ed.) New Trends in Ecology Research. Nova Science Publishers, Inc. Nueva York.Pasqual, J. and Riera, P. (2005) “Underground Land Values” Land Use Policy, vol 22 nº 4, pp 322-330.Pasqual, J., Tarrío, J.A. and Pérez, M.J. (2005) ''Anomalies in net present value calculations. A solution'' Hacienda Pública Española / Revista de Economía Pública,vol 173 nº 2, pp 47-60.Pearce, D.W.(1971, v.c. 1977) Análisis coste-beneficio.Ed. Vicens-Vives. Barcelona.Pearce & Nash (1981). The social appraisal of projects. A text in cost-benefit analysis. Mac Millan Press Ltd. Londres.Powers, T. A. (1981). El cálculo de los precios de cuenta en la evaluación de proyectos. Banco Interamericano de Desarrollo. Washington, D. C. Remer, D. S. and Nieto, A. P. (1995). ''A compendium and comparison of 25 project evaluation techniques''. International Journal of Production Economics, Vol. 42, p. 79-96 y 101-129.Riera, P. (1993). Rentabilidad social de las infraestructuras: Las rondas de Barcelona. Ed. Civitas. Madrid.Romero, C. (1993). Teoría de la decisión multicriterio: Conceptos, técnicas y aplicaciones. Alianza Editorial. Madrid.Souto, G (2002) “El descuento social”. Hacienda Pública Española / revista de Economía Pública, 165: 99-126.Sumaila, U. R. and Walters, C. (2005) ''Intergeneracional discounting: a new intuitive approach'' Ecological Economics,

Bibliografia

UAB 6/7


52:135-142.Suárez, A. S. (1986). Decisiones óptimas de inversión y financiación en la empresa. Ed. Pirámide. Madrid.Tarrío, J.A. (1992). ''Evaluación de proyectos con métodos matemático-financieros''. Working Paper 94.03, Dpto. de Economía Aplicada UAB. Treasury (2003) The Green Book, Appraisal and Evaluation in Central Government. H.M. Treasury, London.Tresh, R. W. (1981). Public Finance: A Normative Theory. Bussines Publications. Plano, Texas.Weitzman, M. L. (2001) Gamma discounting. American Economic Review, 91, 1: 260-271.Yunus, Muhammad (1997; v.c. 1998). Hacia un mundo sin pobreza. Editorial Andrés Bello. Barcelona, Buenos Aires, México D. F., Santiago de Chile.Zafonte, M. and Hampton, S. (2007) ''Exploring welfare implications of resource equivalency analysis in natural resource damage assessments'', Ecological Economics,61:134-145.Matèria 2: Agricultura i medi ambient(Informació extreta del programa de la matèria, la qual s’imparteix en castellà)Bibliografía:Antes del inicio de cada uno de los temas se suministraran las referencias bibliográficas.

Bibliografia


UAB 7/7




Economia dels Recursos Naturals i del Medi Ambient IINom del mòdul41398Codi15Crèdits ECTS2n curs, semestre sense especificarCurs i període en el qual

s'imparteixMatí i tardaTorn10:30-13:30 i 16:30-19:30 HorariSeminari A de la Facultat de Ciències Econòmiques i Empresarials de la UAB.Lloc on s'imparteixCastellàLlengua en què

s'imparteix


Responsable del mòdulEmilio Padilla RosaNom del [email protected] electrònicEconomia AplicadaDepartamentUniversitat Autònoma de BarcelonaUniversitat/Institució


Emilio Padilla Rosa Economia Aplicada Universitat Autònoma de BarcelonaVicent Alcántara Escolano Economia Aplicada Universitat Autònoma de Barcelona


Conèixer l'anàlisi econòmica dels principals problemes ambientals. Dominar elsdiferents instruments de política ambiental. Comprendre la relació entre elssistemes econòmic, social i ecològic. Saber utilitzar els instruments d'anàlisi del'economia ecològica, de l'anàlisi energètica o del flux de materials. Dominar lestècniques d'anàlisi macroeconòmica dels problemes ambientals, tant des d'unpunt de vista local com global.






El mòdul s'estructura en base a dues matèries: Economia ecològica i política ambiental, i Anàlisi macroeconòmica i problemes ambientals. Els continguts són els següents:


UAB 1/10


Matèria 1: Economia ecològica i política ambiental(Informació extreta del programa de la matèria, la qual s’imparteix en castellà)Objetivos:Revisar el análisis económico de los principales problemas ambientales así como de los diferentes instrumentos de política ambiental. Comprender la relación entre los sistemas económico, social y ecológico. Familiarizarse con los instrumentos de análisis de la economía ecológica, como el análisis energético o del flujo de materiales. Analizar los principales debates actuales en el ámbito de la investigación en la economía del medio ambiente. Iniciar al alumno a la investigación en temas de medio ambiente.El programa resulta además de gran utilidad para el desarrollo de otras materias del máster, especialmente para “Análisis Macroeconómico y Problemas Ambientales”. En este sentido, abre la vía para una especialización en Economía Aplicada y Medio Ambiente, complementándose con otras materias como “Evaluación de proyectos” y “Agricultura y Medio Ambiente”. Contenidos:1.Introducción. El análisis económico del medio ambiente y la economía ecológica. Las relaciones entre la economía y la naturaleza. La economía y los problemas ambientales2.Funcionamiento de mercados y degradación ambiental. Justificaciones para la intervención pública mediante políticas ambientales. Análisis microeconómico de la contaminación3.Distintas concepciones de desarrollo sostenible y sus aplicaciones4.La evaluación económica de las políticas ambientales y los problemas de valoración5.Las generaciones futuras en el análisis económico del medio ambiente. Ética y economía ecológica6.La economía de los recursos naturales: economía de los recursos renovables7.La economía de los recursos naturales: economía de los recursos agotables8.Los instrumentos de política ambiental: la fiscalidad ambiental9.Los instrumentos de política ambiental: mercados de emisiones, depósitos y otros10.La relación entre el crecimiento económico y la calidad ambiental11.Aproximación económica a problemas ambientales globales: La


UAB 2/10


economía del cambio climático12.Aspectos distributivos de los problemas ecológicos y las políticas ambientalesMatèria 2: Anàlisi macroeconòmica i problemes ambientals(Informació extreta del programa de la matèria, la qual s’imparteix en castellà)Objetivos:Profundizar en el desarrollo analítico (teórico y aplicado) de las relaciones del sistema económico y su medio ambiente ecológico. Alcanzar unos conocimientos sólidos de las técnicas analíticas para el estudio de las relaciones entre las variables macroeconómicas estándar y las variables ecológicas relevantes relacionadas con aquellas. Iniciar al alumno en la investigación sobre estas cuestiones.El programa resulta además de gran utilidad para el desarrollo de otras materias del máster, especialmente para “Economía Ecológica y Política Ambiental”. En este sentido, abre la vía para una especialización en Economía Aplicada y Medio Ambiente, complementándose con otras materias como “Evaluación de proyectos” y “Agricultura y Medio Ambiente”. Contenidos:1. Economía y ecología1.1. Producción y creación de utilidad1.2. Economía y termodinámica1.3. La cuestión del desarrollo sostenible1.3.1. Cuestiones locales y globales1.3.2. El desarrollo sostenible como objetivo político2. Contabilidad Nacional y medio ambiente2.1. Marco analítico2.2. Recursos y contabilidad nacional2.3. Para ir más lejos: la SAM (matriz de contabilidad social) ampliada: el sistema NAMEA de cuentas ambientales2.4 Estructuras contables en el sistema NAMEA2.4.1 Cuenta de emisiones atmosféricas2.4.2 Las cuentas del agua2.4.3 Cuentas de energía y materiales2.5 Medidas empíricas del desarrollo sostenible3. Técnicas input- output en el análisis económico ambiental3.1. El modelo básico3.2. Modelos ampliados input- output relevantes


UAB 3/10


3.3. Impactos ambientales de la actividad productiva: una perspectiva input-output3.4. Análisis dinámico de impactos ambientales4. Otras técnicas de análisis y aplicaciones4.1 Los modelos tipo IPAT4.1.1 La identidad de Kaya4.1.2 Técnicas de descomposición factorial de impactos ambientales: análisis temporal y de corte transversal4.2 Convergencia regional de impactos4.2.1 Aspectos básicos4.2.2 Indicadores tipo Theil4.2.3 Diagrama de fases: aspectos descriptivos y estadísticos


Es combinaran les classes magistrals amb la discussió de lectures obligatòries iamb sessions pràctiques.

Metodologia docent

S’avaluaran les lectures, les pràctiques i un treball de recerca que s’haurà de fer al finalitzar les classes. S’ha d’obtenir una qualificació mínima de 5 a cada matèria per superar el mòdul.

Avaluació


Matèria 1: Economia ecològica i política ambientalBibliografía:Libros básicos de consulta:Carpintero, O. (1999) Entre la Economía y la Naturaleza. Los Libros de la Catarata, Madrid.Common, M. y Stagl, S. 2005. Ecological Economics. Cambridge University Press, Cambridge.Jacobs, M. 1996. La Economía Verde. Icaria, Barcelona.Martínez Alier, J. y Roca Jusmet, J. 2000. Economía Ecológica y Política Ambiental. FCE, México.Pearce, D.W. y Turner R.K. (1990) Economics of Natural Resources and the Environment, Harvester Wheatsheaf, Londres. (versión en castellano: Economía de los Recursos Naturales y del Medio Ambiente. Colegio de Economistas/Ediciones Celeste, Madrid, 1995)Libros con selecciones de lecturas:Aguilera, F. y Alcántara, V. 1994. De la Economía Ambiental a la Economía Ecológica. Icaria/Fuhem, Barcelona.Stavins, R. N. (ed), Economics of the Environment, Selected Readings, W. W. Northon and Company, New York y London, cuarta edición, 2000.Otras referencias:Aguilera F. (1991), ''¿La Tragedia de la propiedad común o la

Bibliografia

UAB 4/10


tragedia de la malinterpretación en economía?'', Agricultura y Sociedad, n. 61, pp. 157-181.Alcántara, V. y Padilla, E. (2003) “Key sectors in final energy consumption: an input-output application to the Spanish case”, Energy Policy, Vol. 31, pp. 1673-1678. Arrow, K.J., Cline, W.R., Mäler, K.J., Munashinghe, M. y Stiglitz, J.E. (1995), “Intertemporal Equity and Discounting” en Munashinghe, M. (ed), Global Climate Change: Economic and Policy Issues, World Bank Environment Paper, n. 12, Washington.Ayres, R.U.. y Kneese, A. V. (1969), ''Producción, consumo y externalidades'', en Gallego Gredilla J.A., Economía del Medio Ambiente, pp. 7-71. Instituto de Estudios Fiscales. Madrid, 1974.Azar, C. (1998), “Are Optimal CO2 Emissions Really Optimal?”, Environmental and Resource Economics, vol. 11, n.3-4: 301-315.Azar, C. (2000), “Economics and distribution in the greenhouse”, Climatic Change, vol. 47: 233-238.Azqueta, D. (2002), Introducción a la Economía Ambiental, McGrawHill.Baumol W. y Oates W. (1975). La Teoría de la Política Económica del Medio Ambiente. Bosch. Barcelona, 1982, cap. 3, pp. 15-37.Bergh, J.C.J.M van den (ed.) 1999. Handbook of Environmental and Resource Economics. Edward Elgar, Cheltenham.Boulding, K.E. (1966), ''La economía de la futura nave espacial Tierra'' en Daly, H.E. (comp.), Economía, Ecología, Ética, Fondo de Cultura Económica, México,1989.Carlson, R. T. et al. “Contingent Valuation and Lost Passive Use: Damages from the Exxon Valdez Oil Spill” en Stavins (2005)Coase R. (1960), ''El problema del coste social'' en Aguilera y Alcántara (1994). Daly, H. E. (1987), “The Economic Growth Debate: What Some Economist Have Learned But Many Have Not”, Journal of Environmental Economics and Management, vol. 14, n.4, 1987: 323-336.Daly, H.E., “Georgescu-Roegen versus Solow/Stiglitz” (1997) y respuestas de Solow, R.M. y Stiglitz, J.E., Ecological Economics, Vol. 22, n. 3, pp. 261-270.Daly, H. E. (1999), “Steady-state economics: avoiding uneconomic growth” en J.C.J.M. van den Bergh (ed), Handbook of Environmental and Resource Economics, Edward Elgar, Chelktenham, UK.Diamond, P. A. y J.A. Hausman (1994), “Contingent Valuation: Is Some Number Better than No Number?” en Stavins (2000).Duro, J.A. y Padilla, E. “International inequalities in per capita CO2 emissions: a decomposition methodology by Kaya factors”, Energy Economics, en prensa (disk. en la web de Energy Economics).Fernández-Bolaños Valentín, A. (2002) Economía y Política Medioambiental. Pirámide, Madrid.

Bibliografia

UAB 5/10


Field, B.C. y Field, M.K. (2003) Economía Ambiental, McGraw Hill, Madrid, (tercera ed.)Georgescu-Roegen, N. (1977), “¿Qué puede enseñar a los economistas la termodinámica y la biología?”, en Aguilera y Alcántara (1994). Gordon, H.S. (1954), “Economic Theory of a Common-Property Resource: the Fishery”, Journal of Political Economy, vol. 62, pp. 124-142.Hamilton, K. y Clemens, M. (1999), “Genuine savings rates in developing countries”, World Bank Economic Review, vol. 13: 333-356.Hardin, G. (1968), ''The tragedy of the Commons” en Stavins (2000).Hotelling, H., (1931), “The Economics of Exhaustible Resources”, Journal of Political Economy, vol. 22, n.9 (sólo secciones I, II y III, p. 137-146)Kahneman, D. y J.L. Knetsch (1992), Valuing public goods: the purchase of moral satisfaction, Journal of Environmental Economics and Management, Vol. 22, n.1, pp. 57-70.Kapp, K. W. (1976), ''El carácter de sistema abierto de la economía y sus implicaciones'' en Aguilera y Alcántara (1994).Kelman, S., “Cost Benefit Análisis: An Ethical Critique” (y respuestas de diferentes autores) en Stavins (2005)Krutilla, J.V. (1967), “Conservation reconsidered”, American Economic Review, vol. LVII: 778-786.Kula, E. (1992), Economics of Natural Resources and the Environment, Chapman and may, Londres, cap. 2.Mathews, E. et. al, (2000). The Weight of Nations, World Resources Institute.Mishan E.J. (1971), ''La literatura de posguerra sobre las externalidades: una interpretación'', extractos incluidos en Aguilera y Alcántara (1994).Naredo, J.M. (1999), “Sobre la “sostenibilidad” de los sistemas”, capítulo 5 de Naredo, J.M. y Valero, A. (dir), Desarrollo Económico y Deterioro Ecológico, Fundación Argentaria/Visor dist., Madrid.Nordhaus, W.D. (1993), “Reflections on the Economics of Climate Change” en Stavins (2000). Padilla, E. (2002) “Intergenerational equity and sustainability”, Ecological Economics, Vol. 41 n.1, pp. 69-83. Padilla, E. (2002) Equidad Intergeneracional y Sostenibilidad. Las Generaciones Futuras en la Evaluación de Políticas y Proyectos. Colección Investigaciones, n.1/02. Instituto de Estudios Fiscales, Madrid. ISBN 84-8008-098-1, 168 páginas.Padilla, E. (2004) “Climate Change, Economic Analysis and Sustainable Development”, Environmental Values, Vol. 13, n. 4, pp. 523-544.Padilla, E. y Roca, J. (2004) “The proposals for a European tax on CO2 and their implications for intercountry distribution”,

Bibliografia

UAB 6/10


Environmental and Resource Economics, Vol. 27, n 3, pp. 273-295.Padilla, E. y Serrano, A. (2006) ''Inequality in CO2 emissions across countries and its relationship with income inequality: a distributive approach'', Energy Policy, en prensa (disponible en la web de Energy Policy).Palmer, K., Oates, W.E. y Portney, P.R. (1995), “Tightening Environmental Standars: The Benefit-Cost or the No-Cost Paradigm?” en Stavins (2000).Pigou A. C. (1920). Economía del Bienestar, páginas incluidas en Aguilera y Alcántara (1994). Porter, M. y van der Linde, C. (1995), “Toward a New Conception of the Environment-Competitiveness Relationship” en Stavins (2000). Roca, J. y Padilla, E, (2003) “Emisiones atmosféricas y crecimiento económico en España: la curva de Kuznets ambiental y el Protocolo de Kyoto”, Economía Industrial, n. 351, (número monográfico: Ecología Industrial y Desarrollo Sostenible: Perspectivas nacional, regional y urbana), pp. 73-86.Roca, J., Padilla, E., Farré, M., Galletto, V. (2001) “Economic Growth and Atmospheric Pollution in Spain: Discussing the Environmental Kuznets Curve Hypothesis”, Ecological Economics, Vol. 39, n. 1, pp. 85-99.Schmalense, R., Joskow, P.L., Ellerman, A.D., Montero, J.P. y Bailey, E.M. (1998), “An Interim Evaluation of Sulfur Dioxide Emissions Trading?”, Journal of Economic Perspectives, 12 (3): 53-68; también en Stavins (2000).Solow, R.M. (1991), “Sustainability: An Economist’s Perspective” en Stavins (2000). Stern, D.I., Common, M.S. and Barbier, E.B., (1996), “Economic growth and environmental degradation: the environmental Kuznets curve and sustainable development”, World Development, vol. 24, 1151-1160.Sterner, T. (1994), “Discounting in a World of Limited Growth”, Environmental and Resource Economics, vol. 4: 527-534.Victor, P. A. (1991), “Indicators of sustainable development: some lessons from capital theory”, Ecological Economics, vol. 4, 1991: 191-213.En la página Web de la materia: http://ecap.uab.es/epadilla/eepa se pondrá material a disposición de los alumnos (artículos trabajados, guiones de las prácticas, sugerencias de trabajos de investigación, calendarios de entrega e informaciones y enlaces de interés para la materia).En la biblioteca y/o vía Internet, tenemos acceso a revistas de gran interés para la materia y la investigación en economía del medio ambiente como:Ecological Economics, Environmental Values, Environmental and

Bibliografia

UAB 7/10


Resource Economics, Energy Policy, Energy Economics, Journal of Environmental Economics and Management, Ecología Política, Land Economics, Environment and Planning (A) y (C), Environment & Development Economics, Journal of Environment and Development.Las revistas digitales se pueden consultar desde un ordenador de la UAB, vía el enlace “revistas digitales” de la web www.bib.uab.esAlternativamente se puede consultar directamente en la página web de la revista, que se puede encontrar tras una sencilla búsqueda en cualquier buscador de Internet. El acceso está restringido a los ordenadores del campus universitario, dado que la mayoría de estas revistas son de pago.Matèria 2: Anàlisi macroeconòmica i problemes ambientalsBibliografía:Libros básicos de consultaAtkinson G. et al. (1997): Measuring Sustainable Development. Macroeconomics and he Environment, Ed. Edward Elgar, Cheltenham, UK Carpintero, O. (1999) Entre la Economía y la Naturaleza. Los Libros de la Catarata, Madrid.Common, M. y Stagl, S. 2005. Ecological Economics. Cambridge University Press, Cambridge.Jacobs, M. 1996. La Economía Verde. Icaria, Barcelona.Pearce, D.W. y Turner R.K. (1990) Economics of Natural Resources and the Environment, Harvester Wheatsheaf, Londres. (versión en castellano: Economía de los Recursos Naturales y del Medio Ambiente. Colegio de Economistas/Ediciones Celeste, Madrid, 1995European commission (2002): SERIEE ( European System for the collection of economic informationon the environment —1994 Version), Eurostat: Methods and nomenclatures,Office for Official Publications of the European Communities, Luxembourg 2002Eurostat (2002): Material use in the European Union 1980- 2000: Indicators and analysis, Working papers and studies, European Commission, LuxembourgEurostat (2001) Nameas for Air Emissions – Results of Pilot Studies. Eurostat, European Commission. European Communities, Luxemburg.Eurostat (1996) : Système européen des comptes. SEC95. Ed. Office des publications officielles des Communautés européenes, Luxembourg.Eurostat (1998): Indicadores de desarrollo sostenible. Estudio piloto según la metodología de la Comisión de Desarrollo Sostenible de las Naciones Unidas., Ed. Office des publications

Bibliografia

UAB 8/10


officielles des Communautés européenes, Luxembourg.Libros con selecciones de lecturasAguilera, F. y Alcántara, V. 1994. De la Economía Ambiental a la Economía Ecológica. Icaria/Fuhem, Barcelona.Bergh, Jeroen C.J.M., van den (1999): Handbook of environmental and resource economics, Edgar Elgar, Cheltenham. Otras referenciasVicent Alcántara y Jordi Roca (1995):“Energy and CO2 Emissions in Spain. (Methodology of Analysis and some results for 1980-1990)” Energy Economics 17 (3)Vicent Alcántara y Jordi Roca (2004): “Consumo energético y actividad económica: sobre el uso de los balances energéticos desde una perspectiva input-output” en Campos, P. y Casado, J.M.: Cuentas Ambientales y Actividad EconómicaEd. Consejo General de Colegios de Economistas de EspañaMadridVicent Alcántara & Juan Antonio Duro (2004):“Inequality of energy intensities across OCDE countries: a note Energy Policy 32Vicent Alcántara y Rosa Duarte (2004):“Comparison of energy intensities in European Union Countries. Results of a Structural Decomposition Analysis.” Energy Policy 32Vicent Alcántara y Emilio Padilla (2003): “''Key'' sectors in final energy consumption: an input-output application tothe Spanish case”. Energy Policy 31Daly, H. (1968): “On Economics as a life science”, Journal of Political Economy, maig.Duchin, F. & Steenge, A.E. (1999): “Input-output analysis , technology and the environment”, en Bergh, Jeroen C.J.M., van den (1999).Haan, M.de y Keuning, S.J. (1996) “Taking the environment into account. The NAMEA approach”, Review of Income and Wealth 42 (2), pp. 131-148.Martínez Alier, Joan: Economía y Ecología, Ed. Fondo de cultura económica Jordi Roca & Vicent Alcántara (2002):“Economic Growth, Energy Use, and CO2 Emissions” en Blackwood, J.R. (Editor): Energy Research at the Cutting EdgeVaze, P. (1999) “A NAMEA for the UK”, Structural Change and Economic Dynamics 10, pp. 99-121.A lo largo del curso el profesor señalará aquellas lecturas que considere de lectura obligatoria o complementaria de la básica.

Bibliografia

UAB 9/10


En el campus virtual se pondrá material a disposición de los alumnos (artículos trabajados, guiones de las prácticas, sugerencias de trabajos de investigación, calendarios de entrega e informaciones y enlaces de interés para la asignatura). En la biblioteca y/o vía Internet, tenemos acceso a revistas de gran interés para la materia y la investigación en economía del medio ambiente como:Ecological Economics, Environmental Values, Environmental and Resource Economics, Energy Policy, Energy Economics, Journal of Environmental Economics and Management, Ecología Política, Land Economics, Environment and Planning (A) y (C), Environment & Development Economics, Journal of Environment and Development.Las revistas digitales se pueden consultar desde un ordenador de la UAB, vía el enlace “revistas digitales” de la web www.bib.uab.es.Alternativamente se puede consultar directamente en la página web de la revista, que se puede encontrar tras una sencilla búsqueda en cualquier buscador de Internet. El acceso está restringido a los ordenadores del campus universitario, dado que la mayoría de estas revistas son de pago.

Bibliografia


UAB 10/10




Iniciació a la Recerca i Treball fi de MàsterNom del mòdul41747Codi20Crèdits ECTS2n curs, 2n semestreCurs i període en el qual

s'imparteixMatí i tardaTorn10:30-13:30 i 16:30-19:30HorariDivers.Lloc on s'imparteixCastellà i anglèsLlengua en què

s'imparteix




Professors diversos Economia Aplicada Universitat Autònoma de Barcelona


En finalitzar el mòdul, l'estudiant serà capaç de:

- Fer recerca de qualitat en economia aplicada.


Coordinar totes les competències treballades per arribar a la maduresaacadèmica necessària per a desenvolupar recerca en economia aplicada. Identificar els continguts i les metodologies orientats a la investigacióeconòmica aplicada per poder ser competitius en el mercat de treballinternacional.



El mòdul consisteix en la realització d'un treball de recerca original dirigit per unprofessor doctor del Departament d'Economia Aplicada.


Es tracta d'un mòdul totalment pràctic, basat en l'aplicació a la recerca de lescompetències i coneixements assolits en la resta de mòduls del màster.

Metodologia docent

L’avaluació del mòdul es realitza mitjançant la correcció del treball de recerca per part de dos correctors anònims i una posterior lectura pública davant un tribunal composat per tres membres. La nota mitja resultant de les dues avaluacions anònimes representa dues terceres parts de la nota final del treball, mentre que l’avaluació de la lectura pública del treball dona lloc a l’altre terç de la nota.

Avaluació

UAB 1/2



Cada treball de recerca tindrà la seva bibliografia específica.BibliografiaSi existeixen estan inclosos a l'apartat de bibliografia.Enllaços web

UAB 2/2

GUIA DOCENT DELS MÒDULS · GUIA DOCENT DELS MÒDULS DADES GENERALS DEL MÒDUL Nom del mòdul...

Documents

Transcript of GUIA DOCENT DELS MÒDULS · GUIA DOCENT DELS MÒDULS DADES GENERALS DEL MÒDUL Nom del mòdul...