GUIA DOCENT CURS 2011guia docent curs 2011-2012 grau en arquitectura - etsab primer curs bases per a...
Transcript of GUIA DOCENT CURS 2011guia docent curs 2011-2012 grau en arquitectura - etsab primer curs bases per a...
GUIA DOCENT CURS 2011-2012 GRAU EN ARQUITECTURA - ETSAB PRIMER CURS BASES PER A LA TÈCNICA BASES PER A LA TEORIA BASES PER AL PROJECTE I BASES PER AL PROJECTE II DIBUIX I DIBUIX II FÍSICA I FÍSICA II MATEMÀTIQUES I MATEMÀTIQUES II SEGON CURS CONDICIONAMENT I SERVEIS I CONSTRUCCIÓ I ESTRUCTURES I HISTÒRIA I PROJECTES I PROJECTES II REPRESENTACIÓ ARQUITECTÒNICA I REPRESENTACIÓ ARQUITECTÒNICA II URBANÍSTICA I URBANÍSTICA II
Última modificació: 12/07/2011
210061 - BTC - Bases per a la Tècnica
Universitat Politècnica de Catalunya1 / 4
Competències de la titulació a les que contribueix l'assignatura
· Analitzar l'edifici i reconèixer les seves parts: lèxic, representació i característiquesfonamentals.· Conèixer els principis i els requeriments físics i ambientals bàsics de l'edifici.· Conèixer els paràmetres bàsics que caracteritzen el condicionament ambiental dels edificis.· Conèixer els fonaments mecànic-estructurals relatius a l'estabilitat dels edificis· Introduir a la ciència dels materials i la quantificació i parametrització dels requeriments bàsics
Altres: ALBERTO CASALS BALAGUE - SANTIAGO FUENTES ROCA - MARIONA GENIS VIÑALS - DANIEL LOPEZ VALDES - IRENE ISABEL OLIVER MONTELL - IGNACIO RICARDO SANFELIU ARBOIX - JAVIER SANZ PRAT - MARC SEGUI PIE
Responsable: JOSE LUIS GONZALEZ MORENO-NAVARRO
Unitat que imparteix:
Curs:
Crèdits ECTS:
704 - CA I - Departament de Construccions Arquitectòniques I
2011
GRAU EN ARQUITECTURA (Pla 2010). (Unitat docent Obligatòria)
6 Idiomes docència: Català, Castellà
Unitat responsable: 210 - ETSAB - Escola Tècnica Superior d'Arquitectura de Barcelona
Titulació:
Professorat
Específiques:1. Aptitud per a aplicar els coneixements gràfics a la representació d'espais i objectes (T)
2. Coneixement adequat i aplicat a l'arquitectura i a l'urbanisme dels principis de termodinàmica, acústica i òptica
3. Coneixement adequat i aplicat a l'arquitectura i a l'urbanisme dels principis de mecànica de fluids, hidràulica, electricitat i electromagnetisme
Objectius d'aprenentatge de l'assignatura
Activitats presencials Grup Hores setmanaT Lliçó magistral / mètode expositiu Gran (Màx. 90) 3P Estudi de casos Mitjà (Màx. 50) 1P Treball en Grup Mitjà (Màx. 50) 1
Activitats No Presencials Hores semestre- Treball autònom 84
Metodologies docents
Última modificació: 12/07/2011
210061 - BTC - Bases per a la Tècnica
Universitat Politècnica de Catalunya2 / 4
Continguts
DE COM ELS PRINCIPIS PARTICIPEN EN LES DECISIONS DELS PROJECTES DELS ELEMENTS
Dedicació total: 150h Hores activitats dirigides:
Hores aprenentatge autònom:
Hores grup gran:
Hores grup mitjà:
Hores grup petit:
12h
84h
42h
12h
0h
8.00%
56.00%
28.00%
8.00%
0.00%
Hores totals de dedicació de l'estudiantat
· Introducció als Principis - Relacions entre el principi d'adequació de l'espai, i l'ús, l'estructura i els delimitadors de l'espai - Id. d'adequació de l'ambient i l'ús i els tancaments - Id. d'integritat global i l'estructura i els tancaments
· Estudi monogràfic de la envolupant - Id. d'eficiència productiva i de tot plegat
· Anàlisi sistemàtica dels materials més habituals - Relacions entre principi de conveniència estètica i les raons de l'eficiència productiva i les de les raons pràctiques
Descripció:
Última modificació: 12/07/2011
210061 - BTC - Bases per a la Tècnica
Universitat Politècnica de Catalunya3 / 4
Sistema Avaluació Continuada Avaluació Final Convocatòria ExtraordinàriaProves de resposta curta 34% 34% 34%Proves de resposta llarga 34% 34% 34%Presentacions orals 12% 0 0Treballs i exercicis individuals 20% 32% 32%
Sistema de qualificació
DE COM ELS ELEMENTS DEL REPERTORI DEL NOSTRE CONTEXT MÉS PROPER PODEN COMPLIR EL QUE DETERMINEN ELS PRINCIPIS
EXEMPLES DE RELACIONS ENTRE PRINCIPIS I ELEMENTS
· Terminologia Bàsica de tots els temes· Introducció als elements - Repertori usual d'elements de l'exterior de l'edifici, - Id. de l'estructura portant, - Id. de les compartimentacions i dels revestiments interiors - Id. de les façanes i de les cobertes
· Introducció a les instal·lacions - Instal·lacions de transport I comunicacions de senyals - Instal·lacions que optimitzen l'ambient Serveis d'evacuació. Aigües pluvials Condicionament. Fred i calor. Llum Contaminació. Ventilació. Aportació d'aire nou. Serveis d'evacuació. - Instal·lacions que preserven la integritat Contra incendis Parallamps Intrusos - Instal·lacions que subministren fluids bàsics Aigua. Gas. Electricitat - La unitat instal·lacions-edifici Integració funcional Ubicació de les instal·lacions Instal·lacions i conveniència estètica
· Síntesi de tot el dit als temaris anteriors· Realització de l'Anàlisi del Centre Docent· Conclusions finals de l'assignatura
Descripció:
Descripció:
Última modificació: 12/07/2011
210061 - BTC - Bases per a la Tècnica
Universitat Politècnica de Catalunya4 / 4
Bibliografia
Bàsica:
Complementària:
Diccionari visual de la construcció. 6a ed. Barcelona: Generalitat de Catalunya. Departament de Política Territorial i Obres Públiques, 2004. ISBN 8439365098.
Fullana, Miquel. Diccionari de l'art i dels oficis de la construcció. 8a ed. Palma de Mallorca: Moll, 2005. ISBN 8427307438.
González, José Luís; Casals, Albert; Falcones, Alejandro. Les Claus per a construir l'arquitectura. 2a ed. rev. conforme al CTE. Barcelona: Generalitat de Catalunya. Departament de Política Territorial i Obres Públiques: Gustavo Gili, 2009. ISBN 9788425223150.
Paniagua, José Ramón. Vocabulario básico de arquitectura. Madrid: Cátedra, 1978.
Allen, Edward. Cómo funciona un edificio: principios elementales. 8a ed. Barcelona: Gustavo Gili, 2002. ISBN 8425210895.
Allen, Edward. Architectural detailing: function, constructibility, aesthetics. 2nd ed.. Hoboken, N.J.: John Wiley & Sons, 2007. ISBN9780471488170.
Aprendiendo a construir la arquitectura. Valencia: Editorial de la UPV, 2008. ISBN 9788483632444.
Construir la arquitectura: del material en bruto al edificio. Barcelona: Gustavo Gili, 2010. ISBN 9788425223518.
Fumadó, Josep Lluís; Paricio, Ignacio. El tendido de las instalaciones. Barcelona: Bisagra, 1999. ISBN 8492312580.
Última modificació: 19/07/2011
210051 - BTR - Bases per a la Teoria
Universitat Politècnica de Catalunya1 / 6
Competències de la titulació a les que contribueix l'assignatura
Altres: CARLOS BITRIÁN VAREA - RICARDO DEVESA DEVESA - CELIA MARÍN VEGA - PAU PEDRAGOSA BOFARULL - MAURICIO PLA SERRA
Responsable: ANTONI RAMON GRAELLS
Unitat que imparteix:
Curs:
Crèdits ECTS:
703 - CA - Departament de Composició Arquitectònica
2011
GRAU EN ARQUITECTURA (Pla 2010). (Unitat docent Obligatòria)
6 Idiomes docència: Català, Castellà
Unitat responsable: 210 - ETSAB - Escola Tècnica Superior d'Arquitectura de Barcelona
Titulació:
Professorat
Específiques:
Genèriques:
1. Aptitud per a aplicar els coneixements gràfics a la representació d'espais i objectes (T)
2. Aptitud per a concebre i representar els atributs visuals dels objectes i dominar la proporció i les tècniques de dibuix, incloses les informàtiques (T)
3. Coneixement adequat i aplicat a l'arquitectura i a l'urbanisme de l'anàlisi i teoria de la forma i les lleis de percepció visual
1. Sensibilitat i compromís social: Conèixer i entendre la complexitat dels fenòmens econòmics i socials típics de la societat del benestar; capacitat per a relacionar el benestar amb la globalització i la sostenibilitat; habilitat per a utilitzar de manera equilibrada i compatible la tècnica, la tecnologia, l'economia i la sostenibilitat
2. Aprenentatge autònom: Detectar carències en el propi coneixement i superar-les per mitjà de la reflexió crítica i l'elecció de la millor actuació per a ampliar aquest coneixement
3. Comunicació oral i escrita: Comunicar-se de forma oral i escrita amb altres persones sobre els resultats de l'aprenentatge, de l'elaboració del pensament i de la presa de decisions; participar en debats sobre temes de la pròpiaespecialitat
4. Treball en equip: Ser capaç de treballar com a membre d'un equip, ja sigui com un membre més o realitzant tasques de direcció amb la finalitat de contribuir a desenvolupar projectes amb pragmatisme i sentit de la responsabilitat, assumint compromisos que tinguin en compte els recursos disponibles
5. Ús solvent dels recursos de la informatització: Gestionar l'adquisició, l'estructuració, l'anàlisi i la visualització de dades e informació de l'àmbit d'especialitat, i de manera crítica els resultats d'aquesta gestió
Última modificació: 19/07/2011
210051 - BTR - Bases per a la Teoria
Universitat Politècnica de Catalunya2 / 6
Des del seu origen la producció d'arquitectura ha estat inseparable de la seva reflexió i teorització. L'assignatura té l'objectiu d'iniciar l'estudiantat en aquest aspecte teòric de l'arquitectura, introduir-lo en la comprensió de que no hi ha hagut mai construcció pura, de que construir és inseparable d'interpretar i reflexionar: reflexionar sobre els diferentsmodes d'habitar o les diverses formes de vida, sobre les diferents definicions de l'home i del món en les diferents èpoqueshistòriques, sobre els conceptes d'espai, sobre l'ús de la tècnica en relació a la naturalesa i, finalment, sobre el sentit de l'art. Tots aquests aspectes teòrics es poden veure o "llegir" en l'arquitectura de tots els temps.
L'assignatura tracta d'educar la mirada, de proporcionar a l'estudiantat les eines conceptuals i els coneixements històrics bàsics amb els quals aprendre a mirar l'arquitectura per tal de comprendre-la en tota la seva riquesa de significats culturals. Es tracta, en definitiva, d'estudiar l'arquitectura no només com un edifici que satisfà les necessitats bàsiques d'un programa, sinó com un objecte cultural que ha de ser entès en tota la seva complexitat. Només si s'aprèn a mirar arquitectura es pot aprendre a projectar.
L'assignatura té un segon objectiu més aplicat o disciplinar, una teoria del projecte, que consisteix en l'anàlisi d'obres concretes d'arquitectura tant a través de l'experiència directa dels edificis de Barcelona com de les seves representacions gràfiques i escrites. Donat el caràcter teòric de l'assignatura es posa especial èmfasi en la lectura de textos.
Continguts
Objectius d'aprenentatge de l'assignatura
Dedicació total: 150h Hores activitats dirigides:
Hores aprenentatge autònom:
Hores grup gran:
Hores grup mitjà:
Hores grup petit:
12h
84h
27h
15h
12h
8.00%
56.00%
18.00%
10.00%
8.00%
Hores totals de dedicació de l'estudiantat
Activitats presencials Grup Hores/setmana T Lliçó magistral/mètode expositiu gran 2T Classe participativa/mètode actiu i cooperatiu mitjà 1P Classe pràctica/mètode actiu i cooperatiu petit 2
ACTIVITATS NO PRESENCIALS Hores/semestre-Treball autònom 84
Metodologies docents
Última modificació: 19/07/2011
210051 - BTR - Bases per a la Teoria
Universitat Politècnica de Catalunya3 / 6
UNA APROXIMACIÓ DISCIPLINAR
UNA APROXIMACIÓ DES DE LES CIÈNCIES HUMANES
Es desenvolupen aquí els aspectes més vinculats a l'àmbit disciplinar, i s'ofereixen alguns elements per a una teoria del fet arquitectònic. Arquitectura i espaiConcepcions de l'espai al llarg de la història i la seva forma arquitectònica: el volum aïllat de l'Antiguitat, l'espacialitat interior romana, l'espai en moviment medieval, l'espai en perspectiva del Renaixement, l'espai-tempsi la fluïdesa espacial moderna. El joc entre figura i fons: el pati i el pavelló. Diferències entre lloc i espai.Arquitectura i funcióConcepcions de la funció: l'òrgan i el component. De la utilitas al funcionalisme: el model orgànic i el model mecànic. Le Corbusier i les avantguardes de la Nova Objectivitat. L'axioma del funcionalisme, "la forma segueix a la funció", i les seves crítiques i desenvolupaments posteriors.Arquitectura i ciutatEls components històrics de la ciutat: mercat, poder, defensa, administració. Les ciències de la ciutat: historia, geografia, morfologia, antropologia urbanes. La inauguratio de la ciutat: mundus, templum, limes. La ciutat antiga: el centre i el límit. L'espai públic de la ciutat barroca. La ciutat industrial del segle XIX. La metròpoli i el debat sobre la ciutat antiga a l'urbanisme del segle XX.Arquitectura i naturalesaLes diverses maneres de donar forma a la naturalesa: classicisme i pintoresquisme. La seva exemplificació en diferents arquitectures: el temple grec en el paisatge; l'escenografia paisatgística de l'acròpolis en la Grècia Clàssica i en l'Hel·lenisme; els jardins barrocs francesos i anglesos; la naturalesa artificial contemporània.
Es tracten les qüestions més purament teòriques, emmarcades en el camp de les ciències humanes i orientades ala comprensió del significat de l'arquitectura com a fenomen cultural complex. Arquitectura i històriaComprensió de l'arquitectura en la seva historicitat. Interpretació del món expressada en l'arquitectura de cada època històrica. Lectura de la forma del món antic, medieval i modern. Explicació de la "forma" o les "formes" delmón modern tal com les podem llegir en l'arquitectura del segle XX. Crítica de la modernitat com a perspectiva defutur.Arquitectura i culturaL'arquitectura com a element de construcció cultural, de definició del món cultural humà en contraposició al món natural. Plantejament de l'origen de l'arquitectura com a primer estat cultural separat de l'estat de naturalesa: la cabana primitiva, l'arquitectura com a fet ideal, els orígens del llenguatge clàssic. L'arquitectura moderna neix junt amb els mass media. Reproductibilitat, informació i globalització. Internet, el fi de l'arquitectura?Arquitectura i tècnicaComprensió del significat tradicional de la tècnica artesanal (téchne) i del concepte modern de tecnologia. El debat de principis del segle XX entre l'artesania i el nou paradigma de la màquina. El progrés com a objecte de crítica.Arquitectura i artL'arquitectura en el marc de la tradició de les arts. Les dimensions estètiques de l'arquitectura: bellesa, símbol, ornament. La influència de l'art en l'arquitectura del segle XX. Diferenciació entre estètica i poètica.
Descripció:
Descripció:
Última modificació: 19/07/2011
210051 - BTR - Bases per a la Teoria
Universitat Politècnica de Catalunya4 / 6
Sistema Avaluació Avaluació Convocatòria continuada final extraordinàriaProves de resposta llarga 50 % 100% 100 %Treballs i exercicis individuals 30 % 0 % 0 %Treballs i exercicis en grup 20 % 0 % 0 %
Sistema de qualificació
Última modificació: 19/07/2011
210051 - BTR - Bases per a la Teoria
Universitat Politècnica de Catalunya5 / 6
Bibliografia
Bàsica:
Complementària:
Frankl, Paul. Principios fundamentales de la historia de la arquitectura: el desarrollo de la arquitectura europea: 1420-1900. Barcelona: Gustavo Gili, 1981. ISBN 84-252-1054-2.
Coulquhoun, Alan. La arquitectura moderna: una historia desapasionada. Barcelona: Gustavo Gili, 2005. ISBN 84-252-1988-4.
Kostof, Spiro. El arquitecto: historia de una profesión. Madrid: Cátedra, 1984. ISBN 8437604761.
Rasmussen, Steen Eiler. La experiencia de la arquitectura: sobre la percepción de nuestro. Madrid: Reverté, 2004. ISBN 8429121056.
Zevi, Bruno. Saber ver la arquitectura: ensayo sobre la interpretación espacial de la arquitectura. Barcelona: Apóstrofe, 1998. ISBN 8445500805.
Fletcher, Sir Banister. A History of Architecture. Oxford: Architectural Press, 1996. ISBN 0750622679.
Hearn, Fil. Ideas que han configurado edificios. Barcelona: Gustavo Gili, 2006. ISBN 84-252-2035-7.
Kruft, Hanno-Walker. Historia de la teoria de la arquitectura. Madrid: Alianza, 1990. ISBN 8420679968.
Introducció a l'arquitectura: conceptes fonamentals [en línia]. Catalunya: Edicions UPC, 2000 [Consulta: 19/07/2011]. Disponiblea: <http://bibliotecnica.upc.es/EdUPC/locate4.asp?codi=AR062XXX>. ISBN 8483014416.
Vitruvi, Marc. Los diez libros de arquitectura. Madrid: Alianza Editorial, 2009. ISBN 978-84-206-7133-8.
Ábalos, Iñaki. La buena vida: visita guiada a las casa de la modernidad. Barcelona: Gustavo Gili, 2000. ISBN 8425218299.
Bachelard, Gaston. La poética del espacio. 2a ed. México D.F.: Fondo de Cultura Económica, 1998. ISBN 843750368X.
Evans, Robin. Traducciones. Valencia: Pre-Textos, 2005. ISBN 8481917176.
Frampton, Kenneth. Historia crítica de la arquitectura moderna. 4a ed. rev. y ampl. Barcelona: Gustavo Gili, 2009. ISBN 9788425222740.
Giedion, Sigfried. Espacio, tiempo y arquitectura: origen y desarrollo de una nueva tradición. Barcelona: Reverté, 2010. ISBN 9788429121179.
Giedion, Siegfried. La arquitectura, fenómeno de transición: las tres edades del espacio en arquitectura. Barcelona: Gustavo Gili, 1975. ISBN 84-252-0845-9.
Harries, Karsten. The ethical function of architecture. Cambridge, MA: MIT Press, 1997. ISBN 0262082527.
Mumford, Lewis. Técnica y civilización. Madrid: Alianza Editorial, 2006. ISBN 8420679178.
Zevi, Bruno. Leer, escribir, hablar arquitectura. Barcelona: Apóstrofe, 1999. ISBN 8445501879.
Arnheim, Rudolf. La forma visual de la arquitectura. Barcelona: Gustavo Gili, 2001. ISBN 8425218276.
Bollnow, Otto Friedrich. Hombre y espacio. Barcelona: Labor, 1969.
Casey, Edward S. The fate of place: a philosophical history. Berkeley: University of California Press, 1997. ISBN 0520202961.
Hays, K.Michael. Architecture theory since 1968. Cambridge: The MIT Press, 1998. ISBN 0262082616.
Leach, Neil. Rethinking architecture: a reader in cultural theory. London: Routledge, 1997. ISBN 0415128269.
Loos, Adolf. Ornamento y delito y otros escritos. Barcelona: Gustavo Gili, 1972.
Moneo, Rafael. Inquietud teórica y estrategia proyectual en la obra de ocho arquitectos contemporáneos. Barcelona: Actar, 2004. ISBN 8495951681.
Montaner, Josep Mª. Arquitectura y crítica. 2ª ed. rev y ampl. Barcelona: Gustavo Gili, 2007. ISBN 9788425217685.
Venturi, Robert. Complejidad y contradicción en la arquitectura. 2ª ed. Barcelona: Gustavo Gili, 1978. ISBN 8425216028.
Última modificació: 19/07/2011
210051 - BTR - Bases per a la Teoria
Universitat Politècnica de Catalunya6 / 6
Wolfflin, Heinrich. Conceptos fundamentales de la Historia del Arte. 6ª ed. Madrid: Espasa-Calpe, 1976.
Última modificació: 26/10/2011
210041 - BP I - Bases per al Projecte I
Universitat Politècnica de Catalunya1 / 5
Competències de la titulació a les que contribueix l'assignatura
Altres: M - JOSE LLOBET GELMA- EDUARDO MIRALLES MILLON - SERGI SERRA CASALS - JOSE MARIA LAFONT POMES - MARTI SANZ AUSAS - JUDITH LECLERC - ESTEL ORTEGA VAZQUEZ - MARGARITA COSTA TROST - MARTA DOMÈNECH RODRÍGUEZ - RICARDO DANIEL FLORES - NICANOR JOSE GARCIA GOMEZ - BENEDETTA RODEGHIERO
T - CARMEN DOMINGO DOMINGO - LUIS VIVES SANFELIU - - MARA GABRIELA PARTIDA MUÑOZ - JOSEP MARIA FORT MIR - JOSE MARIA MIAS GIFRE - XAVIER LLOBET RIBEIRO - IGNACIO LOPEZ ALONSO
Responsable: M - ELENA CANOVAS MENDEZ - MARIA PILAR COS RIERA - RITA SANTOS-FERNANDES PINTO DE FREITAS
T - EDUARDO BRU BISTUER
Unitat que imparteix:
Curs:
Crèdits ECTS:
735 - PA - Departament de Projectes Arquitectònics
2011
GRAU EN ARQUITECTURA (Pla 2010). (Unitat docent Obligatòria)
6 Idiomes docència: Català, Castellà
Unitat responsable: 210 - ETSAB - Escola Tècnica Superior d'Arquitectura de Barcelona
Titulació:
Professorat
Específiques:
Genèriques:
1. Aptitud per a aplicar els coneixements gràfics a la representació d'espais i objectes (T)
2. Aptitud per a concebre i representar els atributs visuals dels objectes i dominar la proporció i les tècniques de dibuix, incloses les informàtiques (T)3. Coneixement adequat i aplicat a l'arquitectura i a l'urbanisme dels sistemes de representació espacial
4. Coneixement adequat i aplicat a l'arquitectura i a l'urbanisme de l'anàlisi i teoria de la forma i les lleis de percepció visual5. Coneixement adequat i aplicat a l'arquitectura i a l'urbanisme de les tècniques d'aixecament gràfic en totes les seves fases des del dibuix d'apunts a la restitució científica
1. Emprenedoria e innovació: Conèixer i entendre l'organització d'una empresa i les ciències que regeixen la seva activitat; capacitat per a comprendre les regles laborals i les relacions entre la planificació, les estratègies industrials i comercials, la qualitat i el benefici2. Sensibilitat i compromís social: Conèixer i entendre la complexitat dels fenòmens econòmics i socials típics de la societat del benestar; capacitat per a relacionar el benestar amb la globalització i la sostenibilitat; habilitat per a utilitzar de manera equilibrada i compatible la tècnica, la tecnologia, l'economia i la sostenibilitat3. Aprenentatge autònom: Detectar carències en el propi coneixement i superar-les per mitjà de la reflexió crítica i l'elecció de la millor actuació per a ampliar aquest coneixement4. Comunicació oral i escrita: Comunicar-se de forma oral i escrita amb altres persones sobre els resultats de l'aprenentatge, de l'elaboració del pensament i de la presa de decisions; participar en debats sobre temes de la pròpiaespecialitat5. Treball en equip: Ser capaç de treballar com a membre d'un equip, ja sigui com un membre més o realitzant tasques de direcció amb la finalitat de contribuir a desenvolupar projectes amb pragmatisme i sentit de la
Última modificació: 26/10/2011
210041 - BP I - Bases per al Projecte I
Universitat Politècnica de Catalunya2 / 5
· Potenciar i desenvolupar la capacitat d'observació crítica i d'anàlisi· Potenciar i desenvolupar la comprensió espacia· Iniciar l'ús dels instruments de projectació arquitectònica· Fomentar l'aprenentatge interactiu, autònom i diversificat, fent referència a la comprensió raonada de la complexitat arquitectònica
INFORMACIÓ COMPLEMENTÀRIA SOBRE OBJECTIUS I AVALUACIÓ.
·Objectius en relació a la metodologia docent: - Consolidar el paper de l'estudiantat com a principal actor responsable del procés d'ensenyament, fent que reflexió i pràctica es desenvolupin de forma integrada. - Introduir la valoració de la pràctica personal com a eina docent, establint pautes i organització de treball - Fomentar la reflexió crítica vers la pròpia feina i la dels altres companys - Potenciar la capacitat de comunicació i expressió (gràfica, oral i escrita) de l'estudiantat.
·Objectius en relació als nous instruments de suport a la docència: - Potenciar els recursos i noves tecnologies com a eina d'aprenentatge i instrument de comunicació - Potenciar i desenvolupar el rendiment dels mitjans que la UPC posa a l'abast tant de l'estudiantat com del professorat ( Intranet docent, Factoria de recursos...) - Ús de la plataforma virtual Atenea com a àmbit docent d'interrelació - Seguiment "on-line" per part de professorat i estudiantat de tot el material produït durant el curs
·Sobre el programa docent: - La seqüència observar-analitzar, pensar-reflexionar, actuar-proposar estableix el mecanisme des del que l'estudiantat s'enfrontarà al fet de projectar. - Els temes proposats es desenvolupen al llarg de 6 exercicis, i es complementen amb classes magistrals conjuntes (6 sessions coincidents amb l'inici de l'exercici) i amb classes teòriques en grups reduïts (sessions de recolzament de l'exercici desenvolupades en l'àmbit de cada grup).
·Sobre l'avaluació: - El procés d'avaluació és d'avaluació continuada, i aquesta s'obté desprès del lliurament de l'últim exercici i el del conjunt complet de tots els exercicis realitzats durant el curs. - L'avaluació continuada inclou en el seu procés: · Sessions de debat en els tallers amb exposicions breus dels processos de treball i dels material produït
responsabilitat, assumint compromisos que tinguin en compte els recursos disponibles6. Ús solvent dels recursos de la informatització: Gestionar l'adquisició, l'estructuració, l'anàlisi i la visualització de dades e informació de l'àmbit d'especialitat, i de manera crítica els resultats d'aquesta gestió
Objectius d'aprenentatge de l'assignatura
Activitats presencials Grup Hores setmanaT Lliçó magistral / mètode expositiu Gran (Màx. 90) 1P Aprenentatge basat en projectes Petit (Màx. 30) 3P Seminaris/tallers Petit (Màx. 30) 1
Activitats No Presencials Hores semestre- Treball autònom 84
Metodologies docents
Última modificació: 26/10/2011
210041 - BP I - Bases per al Projecte I
Universitat Politècnica de Catalunya3 / 5
· Qualificacions orientatives per a cada un dels exercicis realitzats
Continguts
CONCEPTES ARQUITECTÒNICS GENÈRICS
TEMES ESPECÍFICS
EINES COMUNES
EINES ESPECÍFIQUES
Dedicació total: 150h Hores activitats dirigides:
Hores aprenentatge autònom:
Hores grup gran:
Hores grup mitjà:
Hores grup petit:
12h
84h
12h
0h
42h
8.00%
56.00%
8.00%
0.00%
28.00%
Hores totals de dedicació de l'estudiantat
· Mesura: mesura, proporció i escala· Dimensionalitat: l'experiència de l'espai· Ordre: relació entre organització funcional, definició física i estructura
Els projectes que es proposen han de permetre desenvolupar les aptituds de l'estudiantat per tal que aquests conceptes es materialitzin en construccions a un nivell de complexitat i de síntesi elemental.El desenvolupament dels projectes s'acompanyarà de les necessàries sessions teòriques, en les quals s'exposaranexemples i experiències reals amb la finalitat d'extreure del seu estudi i anàlisi criteris i conclusions d'ordre general al servei d'una funcionalitat i cultura específiques.
· Elements, ergonomia, moviment, llum, geometria, habitabilitatMitjançant la pràctica del projecte s'han d'anar incorporant aquests temes específics a considerar en els processos d'avaluació
· Sistema dièdric, maqueta, perspectiva i croquis
· Dibuix a mà alçada, axonometria, representació del moviment, plànol topogràfic,construcció de l'objecte, fotomuntatge, collage, video, maqueta...
Descripció:
Descripció:
Descripció:
Descripció:
Última modificació: 26/10/2011
210041 - BP I - Bases per al Projecte I
Universitat Politècnica de Catalunya4 / 5
Sistema Avaluació Continuada Avaluació Final Convocatòria ExtraordinàriaPresentacions orals 20% 20% 20%Avaluació de projectes 80% 80% 80%
Sistema de qualificació
Normes de realització de les activitats
COORDINACIÓ AMB DIBUIX I El curs s'expressarà i desenvoluparà mitjançant la utilització de les eines i els instruments de representació arquitectònica.Per això, i d'acord amb l'assignatura Dibuix I, el curs estableix com a continguts a desenvolupar:· La introducció a la utilització dels diferents instruments de representació tridimensional de l'espai enfocada a la expressió i comunicació del propi projecte· La relació entre representació i concepció a través de la comprovació permanent de la capacitat de comunicació dels documents i del material generat
Última modificació: 26/10/2011
210041 - BP I - Bases per al Projecte I
Universitat Politècnica de Catalunya5 / 5
Bibliografia
Bàsica:
Complementària:
Fletcher, Banister. A history of architecture. Oxford: Architectural Press, 1996. ISBN 0750622679.
Kostof, Spiro. El arquitecto: historia de una profesión. Madrid: Cátedra, 1984. ISBN 8437604761.
Rasmussen, Steen Eiler. La experiencia de la arquitectura: sobre la percepción de nuestro. Madrid: Reverté, 2004. ISBN 8429121056.
Vitruvi, Marc Pol·lió. Los diez Libros de arquitectura. Madrid: Alianza Editorial, 1995. ISBN 8420671339.
Zevi, Bruno. Leer, escribir, hablar arquitectura. Barcelona: Apóstrofe, 1999. ISBN 8445501879.
"Carl". Askildsen, Kjell. Últimas notas de Thomas F. para la humanidad. Madrid: Lengua de Trapo, 2003. p.15-19.
Berger, John. El tamaño de una bolsa. Madrid: Taurus, 2004. p.153.
Cortázar, Julio. "Instrucciones para subir una escalera". Cortázar, Julio. Historias de cronopios y de famas. Madrid: Alfaguara, 2003. p. 21-22.
Calvino, Italo. "Exactitud". Calvino, Italo. Seis propuestas para el próximo milenio. Madrid: Siruela, 2001. p.67-71.
Chillida, Eduardo. "Discurso, Ingreso en la Academia de Bellas Artes". Discurso, Ingreso en la Academia de Bellas Artes.
Foucault, Michel. "Las meninas". Foucault, Michel. Las palabras y las cosas. Madrid: Siglo, 2009. p. 13-25.
Giacometti, Alberto. "Entrevista con Pierre Dumayet". Giacometti, Alberto. Escritos. Madrid: Síntesis, 2001. p. 327-334.
Le Corbusier. Le Corbusier. Mensaje a los estudiantes de arquitectura. Buenos Aires: Infinito, 2001. p. 63-69.
Kahn, Louis I. "El orden es". Kahn, Louis I. Perspecta [en línia]. 1955. num. 3Disponible a: <http://www.jstor.org/journals/00790958.html>.
Koolhaas, Rem. "El cuento de la piscina (1977)". Koolhaas, Rem. Delirio en Nueva York. Barcelona: Gustavo Gili, 2004. p. 307-310.
Munari, Bruno. ¿Cómo nacen los objetos?: apuntes para una metodología proyectual. Barcelona: Gustavo Gili, 1983. ISBN 8425211549.
Smithson, Alison. "Team 10 primer". Smithson, Alison. Team 10 primer. London: Studio Vista Limited, 1968. p. 20-22.
"Nuevos materiales, nuevas arquitecturas [II]". Sota, Alejandro de la. Alejandro de la Sota: escritos, conversaciones, conferencias.Barcelona: Gustavo Gili, 2002. p. 94.
Venturi, Robert. "Un suave manifiesto en favor de una arquitectura equívoca". Venturi, Robert. Complejidad y contradicción en la arquitectura. Barcelona: Gustavo Gili, 1980. p. 25-26.
Zumthor, Peter. "La tensión entre interior y exterior". Zumthor, Peter. Peter Zumthor: atmósferas: entornos arquitectónicos, las cosas a mi. Barcelona: Gustavo Gili, 2006. p. 44-47.
Última modificació: 26/10/2011
210042 - BP II - Bases per al Projecte II
Universitat Politècnica de Catalunya1 / 5
Competències de la titulació a les que contribueix l'assignatura
Altres: M - JOSE LLOBET GELMA- EDUARDO MIRALLES MILLON - SERGI SERRA CASALS - JOSE MARIA LAFONT POMES - MARTI SANZ AUSAS - JUDITH LECLERC - ESTEL ORTEGA VAZQUEZ - MARGARITA COSTA TROST - MARTA DOMÈNECH RODRÍGUEZ - RICARDO DANIEL FLORES - NICANOR JOSE GARCIA GOMEZ - BENEDETTA RODEGHIERO
T - CARMEN DOMINGO DOMINGO - LUIS VIVES SANFELIU - - MARA GABRIELA PARTIDA MUÑOZ - JOSEP MARIA FORT MIR - JOSE MARIA MIAS GIFRE - XAVIER LLOBET RIBEIRO - IGNACIO LOPEZ ALONSO
Responsable: M - ELENA CANOVAS MENDEZ - MARIA PILAR COS RIERA - RITA SANTOS-FERNANDES PINTO DE FREITAS
T - EDUARDO BRU BISTUER
Unitat que imparteix:
Curs:
Crèdits ECTS:
735 - PA - Departament de Projectes Arquitectònics
2011
GRAU EN ARQUITECTURA (Pla 2010). (Unitat docent Obligatòria)
6 Idiomes docència: Català, Castellà
Unitat responsable: 210 - ETSAB - Escola Tècnica Superior d'Arquitectura de Barcelona
Titulació:
Professorat
Específiques:
Genèriques:
1. Aptitud per a aplicar els coneixements gràfics a la representació d'espais i objectes (T)
2. Aptitud per a concebre i representar els atributs visuals dels objectes i dominar la proporció i les tècniques de dibuix, incloses les informàtiques (T)3. Coneixement adequat i aplicat a l'arquitectura i a l'urbanisme dels sistemes de representació espacial
4. Coneixement adequat i aplicat a l'arquitectura i a l'urbanisme de l'anàlisi i teoria de la forma i les lleis de percepció visual5. Coneixement adequat i aplicat a l'arquitectura i a l'urbanisme de les tècniques d'aixecament gràfic en totes les seves fases des del dibuix d'apunts a la restitució científica
1. Emprenedoria e innovació: Conèixer i entendre l'organització d'una empresa i les ciències que regeixen la seva activitat; capacitat per a comprendre les regles laborals i les relacions entre la planificació, les estratègies industrials i comercials, la qualitat i el benefici2. Sensibilitat i compromís social: Conèixer i entendre la complexitat dels fenòmens econòmics i socials típics de la societat del benestar; capacitat per a relacionar el benestar amb la globalització i la sostenibilitat; habilitat per a utilitzar de manera equilibrada i compatible la tècnica, la tecnologia, l'economia i la sostenibilitat3. Aprenentatge autònom: Detectar carències en el propi coneixement i superar-les per mitjà de la reflexió crítica i l'elecció de la millor actuació per a ampliar aquest coneixement4. Comunicació oral i escrita: Comunicar-se de forma oral i escrita amb altres persones sobre els resultats de
Requisits
Es podrà matricular quan s'hagi matriculat prèviament Bases per al Projecte I en una matrícula d'un curs anterior o bé es matriculin totes dues simultàniament en la matrícula d'un mateix curs acadèmic.
Última modificació: 26/10/2011
210042 - BP II - Bases per al Projecte II
Universitat Politècnica de Catalunya2 / 5
· Potenciar i desenvolupar la capacitat d'observació crítica i d'anàlisi· Potenciar i desenvolupar la comprensió espacial· Iniciar l'ús dels instruments de projectació arquitectònica· Fomentar l'aprenentatge interactiu, autònom i diversificat, fent referència a la comprensió raonada de la complexitat arquitectònica
INFORMACIÓ COMPLEMENTÀRIA SOBRE OBJECTIUS I AVALUACIÓ.
Objectius en relació a la metodologia docent: - Consolidar el paper de l'estudiantat com a principal actor responsable del procés d'ensenyament, fent que reflexió i pràctica es desenvolupin de forma integrada. - Introduir la valoració de la pràctica personal com a eina docent, establint pautes i organització de treball - Fomentar la reflexió crítica vers la pròpia feina i la dels altres companys - Potenciar la capacitat de comunicació i expressió (gràfica, oral i escrita) de l'estudiantat.
Objectius en relació als nous instruments de suport a la docència: - Potenciar els recursos i noves tecnologies com a eina d'aprenentatge i instrument de comunicació - Potenciar i desenvolupar el rendiment dels mitjans que la UPC posa a l'abast tant de l'estudiantat com del professorat ( Intranet docent, Factoria de recursos...) - Ús de la plataforma virtual Atenea com a àmbit docent d'interrelació - Seguiment "on-line" per part de professorat i estudiantat de tot el material produït durant el curs
Sobre el programa docent: - La seqüència observar-analitzar, pensar-reflexionar, actuar-proposar estableix el mecanisme des del que l'estudiantats'enfrontarà al fet de projectar. - Els temes proposats es desenvolupen al llarg de 6 exercicis, i es complementen amb classes magistrals conjuntes (6 sessions coincidents amb l'inici de l'exercici) i amb classes teòriques en grups reduïts (sessions de recolzament de l'exercici desenvolupades en l'àmbit de cada grup).
Sobre l'avaluació: - El procés d'avaluació és d'avaluació continuada, i aquesta s'obté desprès del lliurament de l'últim exercici i el del
l'aprenentatge, de l'elaboració del pensament i de la presa de decisions; participar en debats sobre temes de la pròpiaespecialitat5. Treball en equip: Ser capaç de treballar com a membre d'un equip, ja sigui com un membre més o realitzant tasques de direcció amb la finalitat de contribuir a desenvolupar projectes amb pragmatisme i sentit de la responsabilitat, assumint compromisos que tinguin en compte els recursos disponibles6. Ús solvent dels recursos de la informatització: Gestionar l'adquisició, l'estructuració, l'anàlisi i la visualització de dades e informació de l'àmbit d'especialitat, i de manera crítica els resultats d'aquesta gestió
Objectius d'aprenentatge de l'assignatura
Activitats presencials Grup Hores setmanaT Lliçó magistral / mètode expositiu Gran (Màx. 90) 1P Aprenentatge basat en projectes/tallers Petit (Màx. 30) 3P Seminaris Petit (Màx. 30) 1
Activitats No Presencials Hores semestre- Treball autònom 84
Metodologies docents
Última modificació: 26/10/2011
210042 - BP II - Bases per al Projecte II
Universitat Politècnica de Catalunya3 / 5
conjunt complet de tots els exercicis realitzats durant el curs. - L'avaluació continuada inclou en el seu procés: · Sessions de debat en els tallers amb exposicions breus dels processos de treball i del material produït · Qualificacions orientatives per a cada un dels exercicis realitzats
Continguts
CONCEPTES ARQUITECTÒNICS GENÈRICS
TEMES ESPECÍFICS
EINES COMUNES
Dedicació total: 150h Hores activitats dirigides:
Hores aprenentatge autònom:
Hores grup gran:
Hores grup mitjà:
Hores grup petit:
12h
84h
12h
0h
42h
8.00%
56.00%
8.00%
0.00%
28.00%
Hores totals de dedicació de l'estudiantat
· Programa: com a elements integrants del projecte· Matèria: relació entre matèria i forma. Característiques físiques, comportament estàtic i qualitats formals· Context: el lloc i la seva interacció amb el projecteAquests conceptes s'han de desenvolupar en projectes que tinguin en consideració tant les condiciones materials i ecològiques del lloc físic com les seves característiques culturals i socialsEl desenvolupament dels projectes s'acompanyarà de les necessàries sessions teòriques, en les quals s'exposaranexemples i experiències reals amb la finalitat d'extreure del seu estudi i anàlisi criteris i conclusions d'ordre general al servei d'una funcionalitat i cultura específiques
· Textures, recorreguts visuals, límits, topografia, habitabilitatEls exercicis i el desenvolupament dels projectes es realitzaran acompanyats de classes teòriques expositives sobre experiències reals i exemples relacionats amb aquests objectius.
· Sistema dièdric, maqueta, perspectiva i croquis
Descripció:
Descripció:
Descripció:
Última modificació: 26/10/2011
210042 - BP II - Bases per al Projecte II
Universitat Politècnica de Catalunya4 / 5
Sistema Avaluació Continuada Avaluació Final Convocatòria ExtraordinàriaPresentacions orals 20% 20% 20%Avaluació de projectes 80% 80% 80%
Sistema de qualificació
EINES ESPECÍFIQUES
· Dibuix a mà alçada, axonometria, representació del moviment, plànol topogràfic, construcció de l'objecte, fotomuntatge, collage, vídeo, maqueta...
Descripció:
Última modificació: 26/10/2011
210042 - BP II - Bases per al Projecte II
Universitat Politècnica de Catalunya5 / 5
Bibliografia
Bàsica:
Complementària:
Fletcher, Banister. A history of architecture. Oxford: Architectural Press, 1996. ISBN 0750622679.
Kostof, Spiro. El arquitecto: historia de una profesión. Madrid: Cátedra, 1984. ISBN 8437604761.
Rasmussen, Steen Eiler. La experiencia de la arquitectura: sobre la percepción de nuestro. Madrid: Reverté, 2004. ISBN 8429121056.
Vitruvi, Marc Pol·lió. Los diez libros de arquitectura. Madrid: Alianza Editorial, 2009. ISBN 978-84-206-7133-8.
Zevi, Bruno. Leer, escribir, hablar arquitectura. Barcelona: Apóstrofe, 1999. ISBN 8445501879.
"Carl". Askildsen, Kjell. Últimas notas de Thomas F. para la humanidad. Madrid: Lengua de Trapo, 2003. p.17-19.
Berger, John. El tamaño de una bolsa. Madrid: Taurus, 2004. p. 153.
Cortázar, Julio. "Instrucciones para subir una escalera". Cortázar, Julio. Historias de cronoscopios y de famas. Madrid: Alfaguara, 2003. p.21-22.
"Exactitud". Calvino, Italo. Seis propuestas para el próximo milenio. Madrid: Siruela, 2001. p. 67-71.
Discurso, Ingreso en la Academia de Bellas Artes.
Foucault, Michel. "Las meninas". Foucault, Michel. Las palabras y las cosas. Madrid: Siglo XX, 2009. p. 13-25.
Giacometti, Alberto. "Entrevista con Pierre Dumayet". Giacometti, Alberto. Escritos. Madrid: Síntesis, 2001. p. 327-334.
Le Corbusier. Mensaje a los estudiantes de arquitectura. Buenos Aires: Infinito, 2001. p. 63-69.
Kahn, Louis I. "El orden es". Kahn, Louis I. Perspecta [en línia]. 1955. núm. 3Disponible a: <http://www.jstor.org/journals/00790958.html>.
"El cuento de la piscina (1977)". Koolhaas, Rem. Delirio en Nueva York. Barcelona: Gustavo Gili, 2004. p. 307-310.
Munari, Bruno. ¿Cómo nacen los objetos?: apuntes para una metodología proyectual. Barcelona: Gustavo Gili, 1983. ISBN 8425211549.
Smithson, Alison. "Team 10 primer". Smithson, Alison. Team 10 primer. London: Studio Vista Limited, 1968. p. 20-22.
Sota, Alejandro de la. "Nuevos materiales, nuevas arquitecturas [II]". Sota, Alejandro de la. Escritos, conversaciones, conferencias. Barcelona: Gustavo Gili, 2002. p. 94.
"Un suave manifiesto en favor de un arquitectura equívoca". Venturi, Robert. Complejidad y contradicción en la arquitectura. Barcelona: Gustavo Gili, 1978. p. 25-26.
Zumthor, Peter. "La tensión entre interior y exterior". Zumthor, Peter. Peter Zumthor: atmósferas: entornos arquitectónicos, las cosas a mi. Barcelona: Gustavo Gili, 2006. p. 44-47.
Última modificació: 26/10/2011
210011 - DB I - Dibuix I
Universitat Politècnica de Catalunya1 / 4
Competències de la titulació a les que contribueix l'assignatura
Altres: MARIA TERESA AGUADO ROCA - RENATA DE MENDONÇA ESPINHEIRA GOMES - JOAQUIN LLOVERAS MONTSERRAT - MIGUEL A. MENESES GONZALEZ - JUDIT TABERNA TORRES - ISABEL ZARAGOZA DE PEDRO - IRMA ARRIBAS PEREZ - GUSTAVO ADOLFO E. CONTEPOMI - CARMEN ESCODA PASTOR - HECTOR MENDOZA RAMIREZ - ERIK SOLES BRULL
Responsable: JUAN MERCADE BRULLES
Unitat que imparteix:
Curs:
Crèdits ECTS:
718 - EGA I - Departament d'Expressió Gràfica Arquitectònica I
2011
GRAU EN ARQUITECTURA (Pla 2010). (Unitat docent Obligatòria)
6 Idiomes docència: Català, Castellà
Unitat responsable: 210 - ETSAB - Escola Tècnica Superior d'Arquitectura de Barcelona
Titulació:
Professorat
Específiques:
Genèriques:
1. Aptitud per a aplicar els coneixements gràfics a la representació d'espais i objectes (T)
2. Aptitud per a concebre i representar els atributs visuals dels objectes i dominar la proporció i les tècniques de dibuix, incloses les informàtiques (T)3. Coneixement adequat i aplicat a l'arquitectura i a l'urbanisme dels sistemes de representació espacial
4. Coneixement adequat i aplicat a l'arquitectura i a l'urbanisme de l'anàlisi i teoria de la forma i les lleis de percepció visual5. Coneixement adequat i aplicat a l'arquitectura i a l'urbanisme de la geometria mètrica i projectual
6. Coneixement adequat i aplicat a l'arquitectura i a l'urbanisme de les tècniques d'aixecament gràfic en totes les seves fases des del dibuix d'apunts a la restitució científica7. Coneixement adequat i aplicat a l'arquitectura i a l'urbanisme de les bases de tipografia, hipsometria i cartografia i les tècniques de modificació del terreny
1. Sensibilitat i compromís social: Conèixer i entendre la complexitat dels fenòmens econòmics i socials típics de la societat del benestar; capacitat per a relacionar el benestar amb la globalització i la sostenibilitat; habilitat per a utilitzar de manera equilibrada i compatible la tècnica, la tecnologia, l'economia i la sostenibilitat2. Aprenentatge autònom: Detectar carències en el propi coneixement i superar-les per mitjà de la reflexió crítica i l'elecció de la millor actuació per a ampliar aquest coneixement3. Comunicació oral i escrita: Comunicar-se de forma oral i escrita amb altres persones sobre els resultats de l'aprenentatge, de l'elaboració del pensament i de la presa de decisions; participar en debats sobre temes de la pròpiaespecialitat4. Treball en equip: Ser capaç de treballar com a membre d'un equip, ja sigui com un membre més o realitzant tasques de direcció amb la finalitat de contribuir a desenvolupar projectes amb pragmatisme i sentit de la responsabilitat, assumint compromisos que tinguin en compte els recursos disponibles5. Ús solvent dels recursos de la informatització: Gestionar l'adquisició, l'estructuració, l'anàlisi i la visualització de dades e informació de l'àmbit d'especialitat, i de manera crítica els resultats d'aquesta gestió6. Tercera llengua: Conèixer una tercera llengua, preferentment l'anglès, amb un nivell adequat oral i escrit i en consonància amb les necessitats que tindran els titulats en cada ensenyament
Última modificació: 26/10/2011
210011 - DB I - Dibuix I
Universitat Politècnica de Catalunya2 / 4
· Assolir la destresa suficient per visualitzar i entendre la arquitectura i el seu entorn.· Conèixer l'ús del dibuix manual com a eina d'anàlisi de l'arquitectura.· Aconseguir l'habilitat suficient per poder expressar i representar les formes de l'arquitectura a partir del esbós i el croquis.· Conèixer les eines i les tècniques gràfiques per poder realitzar presa de dades dels espais arquitectònics i urbans.· Utilitzar i dominar els instruments gràfics per la representació i del projecte arquitectònic.¿ Conèixer l'ús dels símbols i dels signes gràfics emprats a l'arquitectura.¿ Capacitar a l'estudiantat per tal de que puguin explicar els espais i les formes del'arquitectura mitjançant els diversos sistemes i tècniques de representació.
Continguts
L'ESPAI AL MÓN DE LA PLÀSTICA, LA CULTURA I L'ARQUITECTURA
L'ESBOÇ DE SÍNTESI NATURAL
Objectius d'aprenentatge de l'assignatura
Dedicació total: 150h Hores activitats dirigides:
Hores aprenentatge autònom:
Hores grup gran:
Hores grup mitjà:
Hores grup petit:
12h
84h
12h
0h
42h
8.00%
56.00%
8.00%
0.00%
28.00%
Hores totals de dedicació de l'estudiantat
Activitats presencials Grup Hores setmanaT Lliçó magistral / mètode expositiu Gran (Màx. 90) 1P Classes pràctiques Petit (Màx. 30) 3P Treball en Grup / Tallers Petit (Màx. 30) 1
Activitats No Presencials Hores semestre- Treball autònom 84
Metodologies docents
· El dibuix de l'espai amb sistemes de representació per projecció. Criteris d' aplicació · La perspectiva cònica. Conceptes bàsics. La secció fugada · Els sistemes de representació en planta i alçat. Seccions · Introducció a la incidència de la llum en les façanes i els espais interiors
· Traçats d'esbossos en perspectiva · Espais interiors i exteriors · Elements constructius · Criteris per la representació de la textura i l'ambientació
Descripció:
Descripció:
Última modificació: 26/10/2011
210011 - DB I - Dibuix I
Universitat Politècnica de Catalunya3 / 4
Sistema Avaluació Continuada Avaluació Final Convocatòria ExtraordinàriaProves de resposta curta 10% 0 0Proves de resposta llarga 60% 100% 100%Treballs i exercicis individuals 15% 0 0Treballs i exercicis en grup 15% 0 0
Sistema de qualificació
CROQUIS PER LA PRESA DE DADES. ESTRATÈGIES I CRITERIS BÀSICS
LA ERGONOMIA I LA SEVA RELACIÓ AMB L'ARQUITECTURA
SEQÜÈNCIES VISUALS D'ESPAIS ARQUITECTÒNICS
LA REPRESENTACIÓ DELS DETALLS DE L'ARQUITECTURA
ALTRES TÈCNIQUES DE REPRESENTACIÓ
· Croquis d'elements de mobiliari de qualitat · Croquis d'espais arquitectònics amb simplicitat de formes · Croquis d'espais arquitectònics amb formes compostes · Croquis d'agregacions d'espais i façanes
· Escales gràfiques i humanes a la representació arquitectònica · Representació sintètica de la figura humana i la seva incorporació als dibuixos d'arquitectura. Cànons i mòduls de proporció
· Esbossos simplificats en el control de recorreguts visuals d'interiors d'edificacions · Esbossos simplificats en el control de recorreguts visuals d'exteriors urbans
· L'aproximació als elements que composen l'espai arquitectònic. El canvi d'escala · El detall constructiu · Anàlisi gràfic de l'arquitectura construïda
· El collage, la maqueta i el fotomuntatge
Descripció:
Descripció:
Descripció:
Descripció:
Descripció:
Última modificació: 26/10/2011
210011 - DB I - Dibuix I
Universitat Politècnica de Catalunya4 / 4
Normes de realització de les activitats
El curs s'expressarà i desenvoluparà mitjançant la utilització de les eines i els instruments de representació arquitectònica.Per això, i d'acord amb l'assignatura Bases per al Projecte I, el curs estableix com a continguts a desenvolupar: · La introducció a la utilització dels diferents instruments de representació tridimensional de l'espai enfocada a la expressió i comunicació del propi projecte · La relació entre representació i concepció a través de la comprovació permanent de la capacitat de comunicació dels documents i del material generat
Bibliografia
Bàsica:
Ching, Frank. Manual del dibujo arquitectónico. 3a ed. rev. México D.F: Gustavo Gili, 1992. ISBN 968-887-364-0.
Ching, Frank. Dibujo y proyecto. Barcelona: Gustavo Gili, 1999. ISBN 84-252-2081-5.
Lloveras i Montserrat, Joaquim et al.. El dibuix d'intervenció 2003-2007 [en línia]. Barcelona: Departament d'Expressió Gràfica Arquitectònica, UPC, 2007 [Consulta: 07/07/2011]. Disponible a: <http://e-md.upc.edu/diposit/material/30372/34112.pdf>.
Lloveras Montserrat, Kim. Leyes del posicionamiento 2005 [en línia]. 2005 [Consulta: 07/07/2009]. Disponible a: <http://bibliotecnica.upc.edu/llibres/pdf/39895/39895_1.pdf>.
Lloveras i Montserrat, Joaquim et al.. Dibuix I, ETSAB, UPC: programa, exercicis, resum i final cuadrimestre tardor 2003-2004 [en línia]. Barcelona: ETSAB, 2005 [Consulta: 07/07/2011]. Disponible a: <http://e-md.upc.edu/diposit/material/26390/26390.pdf>.
Lloveras i Montserrat, Joaquim. La teoria TK de proporcions visuals 2002 [en línia]. Barcelona: s.n., 2002 [Consulta: 07/07/2011]. Disponible a: <http://bibliotecnica.upc.es/llibres/pdf/33858/33858_1.pdf>.
Última modificació: 26/10/2011
210012 - DB II - Dibuix II
Universitat Politècnica de Catalunya1 / 4
Competències de la titulació a les que contribueix l'assignatura
Altres: MIHAI ALEXANDRU BRENCEA CARAGHIOSU - ELOI COLOMA PICÓ - CARLOS FERRAN GOZALVEZ -LUIS GIMENEZ MATEU - JAUME GIMENO SERRANO - PABLO MAJO CODINA - ANDRES DE MESA GISBERT - MARIO VICTOR MORENO FERNANDEZ - RAFAEL MUR SOTERAS - JOAQUIM NARCIS MOYA SALA - ISIDRO NAVARRO DELGADO - GUSTAVO JOSE NOCITO MARASCO - JOAQUIN MANUEL REGOT MARIMON - JOSE ORIOL RIBO VENTURA - HECTOR ZAPATA CEBRIAN
Responsable: GALDRIC SANTANA ROMA
Unitat que imparteix:
Curs:
Crèdits ECTS:
718 - EGA I - Departament d'Expressió Gràfica Arquitectònica I
2011
GRAU EN ARQUITECTURA (Pla 2010). (Unitat docent Obligatòria)
6 Idiomes docència: Català, Castellà
Unitat responsable: 210 - ETSAB - Escola Tècnica Superior d'Arquitectura de Barcelona
Titulació:
Professorat
Específiques:
Genèriques:
1. Aptitud per a aplicar els coneixements gràfics a la representació d'espais i objectes (T)
2. Aptitud per a concebre i representar els atributs visuals dels objectes i dominar la proporció i les tècniques de dibuix, incloses les informàtiques (T)3. Coneixement adequat i aplicat a l'arquitectura i a l'urbanisme dels sistemes de representació espacial
4. Coneixement adequat i aplicat a l'arquitectura i a l'urbanisme de la geometria mètrica i projectual
5. Coneixement adequat i aplicat a l'arquitectura i a l'urbanisme de les tècniques d'aixecament gràfic en totes les seves fases des del dibuix d'apunts a la restitució científica6. Coneixement adequat i aplicat a l'arquitectura i a l'urbanisme de les bases de tipografia, hipsometria i cartografia i les tècniques de modificació del terreny
1. Sensibilitat i compromís social: Conèixer i entendre la complexitat dels fenòmens econòmics i socials típics de la societat del benestar; capacitat per a relacionar el benestar amb la globalització i la sostenibilitat; habilitat per a utilitzar de manera equilibrada i compatible la tècnica, la tecnologia, l'economia i la sostenibilitat2. Aprenentatge autònom: Detectar carències en el propi coneixement i superar-les per mitjà de la reflexió crítica i l'elecció de la millor actuació per a ampliar aquest coneixement3. Comunicació oral i escrita: Comunicar-se de forma oral i escrita amb altres persones sobre els resultats de l'aprenentatge, de l'elaboració del pensament i de la presa de decisions; participar en debats sobre temes de la pròpiaespecialitat4. Treball en equip: Ser capaç de treballar com a membre d'un equip, ja sigui com un membre més o realitzant tasques de direcció amb la finalitat de contribuir a desenvolupar projectes amb pragmatisme i sentit de la responsabilitat, assumint compromisos que tinguin en compte els recursos disponibles5. Ús solvent dels recursos de la informatització: Gestionar l'adquisició, l'estructuració, l'anàlisi i la visualització de dades e informació de l'àmbit d'especialitat, i de manera crítica els resultats d'aquesta gestió
Requisits
Es podrà matricular quan s'hagi matriculat prèviament Dibuix I en una matrícula d'un curs anterior o bé es matriculin totes dues simultàniament en la matrícula d'un mateix curs acadèmic.
Última modificació: 26/10/2011
210012 - DB II - Dibuix II
Universitat Politècnica de Catalunya2 / 4
· Conèixer els sistemes de representació tradicionals i informàtics usuals en l'arquitectura.· Reconèixer i interpretar els objectes a partir d'imatges representades en axonometria, cònica, planta, alçats i/o seccions.· Controlar els objectes en l'espai i el seu entorn aplicant conceptes de mesura, posició i anàlisi formal.· Utilitzar la geometria com model d'anàlisi i generació dels objectes.· Gestionar les dades proposades, estructurar-les, elaborar-les i valorar el resultat.· Plantejar i estructurar sistemes i mètodes de resolució de les estratègies de treball en la determinació gràfica dels objectes.· Controlar gràficament la influència de l'entorn natural o artificial en els espais arquitectònics: Imatge (percepció), energia (asolellament), i emplaçament (terreny).
Continguts
6. Tercera llengua: Conèixer una tercera llengua, preferentment l'anglès, amb un nivell adequat oral i escrit i en consonància amb les necessitats que tindran els titulats en cada ensenyament
Objectius d'aprenentatge de l'assignatura
Dedicació total: 150h Hores activitats dirigides:
Hores aprenentatge autònom:
Hores grup gran:
Hores grup mitjà:
Hores grup petit:
12h
84h
12h
0h
42h
8.00%
56.00%
8.00%
0.00%
28.00%
Hores totals de dedicació de l'estudiantat
Activitats presencials Grup Hores setmanaT Lliçó magistral / mètode expositiu Gran (Màx. 90) 1P Classes pràctiques Petit (Màx. 30) 3P Treball en Grup / Tallers Petit (Màx. 30) 1
Activitats No Presencials Hores semestre- Treball autònom 84
Metodologies docents
Última modificació: 26/10/2011
210012 - DB II - Dibuix II
Universitat Politècnica de Catalunya3 / 4
Sistema Avaluació Continuada Avaluació Final Convocatòria ExtraordinàriaProves de resposta curta 15% 0 0Proves de resposta llarga 70% 100% 100%Treballs i exercicis individuals 10% 0 0Treballs i exercicis en grup 5% 0 0
Sistema de qualificació
LA GEOMETRIA DE LA REPRESENTACIÓ
ANÀLISI GEOMÈTRIC I PERCEPTIU DELS ELEMENTS QUE COMPOSEN ELS OBJECTES
· Representació bidimensional - Conceptes i propietats de la representació en axonometría, planta i alçat. - La imatge perspectiva: estructura i percepció - Lectura i comprensió de la representació d'objectes. Aprehensió del espai· Representació tridimensional - Control mètric i posicional dels objectes en l'espai - Entrada de dades en sistemes gràfics tridimensional - Geometria bàsica en l'espai per a la generació d'objectes: Pendents i angles Perpendicularitat, normals i tangències Corbes, superfícies i volums: conceptes, generació i control - Operacions de transformació geomètrica. Modificació d'entitats mitjançantl'edició dels seus paràmetres. Conceptes de parametrització formal
· Generació de models virtuals en 3D aplicant les interaccions entre cossos geomètrics· Transformació i modificació de formes per a la generació de nous elements de disseny i arquitectura. Estratègies de formalització· Recursos geomètrics aplicats a temes específics per a la resolució de cobertes, el traçat d'escales, generació de malles espacials, i creació de superfícies emprades en arquitectura · Recursos gràfics per al control del asolellament en l'arquitectura i el urbanisme·Aplicació de la geometria de les superfícies lliures per a la generació de models del terreny i a la seva modificació per a l'adaptació d'elements arquitectònics
Descripció:
Descripció:
Última modificació: 26/10/2011
210012 - DB II - Dibuix II
Universitat Politècnica de Catalunya4 / 4
Bibliografia
Bàsica:
Complementària:
Delgado, Magali; Redondo, Ernest. Dibujo a mano alzada para arquitectos. Barcelona: Parramón, 2004. ISBN 9788434225497.
Sánchez, Juan Antonio. Geometría descriptiva: sistemas de proyección cilíndrica [en línia]. Barcelona: Edicions UPC, 1997Disponible a: <<http://bibliotecnica.upc.es/edupc/locate4.asp?codi=EG007XXXNN>>. ISBN 8483012219.
Villanueva, Lluís. Introducció al traçat d'ombres. Barcelona: Departament EGA I, UPC, 2001. ISBN 8495249111.
Villanueva, Lluís. Perspectiva lineal: su construcción y su relación con la fotografía. Barcelona: Edicions UPC, 2001. ISBN 8483015013.
Villanueva, Lluís; Mestres, Jordi; Llabot, Mercè. Dibuix tècnic 2. Barcelona: Barcanova, 2003. ISBN 8448913515.
Ching, Francis D. K.; Juroszek, Steven P. Dibujo y proyecto. México D.F.: Gustavo Gili, 1999. ISBN 9688873659.
Foley, James D. Computer graphics: principles and practice. 2nd ed. Reading MA: Addison-Wesley, 1996. ISBN 0201848406.
Izquierdo, Fernando. Geometría descriptiva superior y aplicada. 6a. ed. rev. Madrid, 2002. ISBN 849221094X.
Migliari, Riccardo. Fondamenti della rappresentazione geometrica e informatica de l'architettura. Roma: Kappa, 2000. ISBN 8878903566.
Monedero, Javier. Aplicaciones informáticas en arquitectura. Barcelona: Edicions UPC, 1999. ISBN 8483013282.
Sainz, Jorge; Valderrama, Fernando. Infografía y arquitectura: dibujo y proyecto asistidos. Madrid: Nerea, 1992. ISBN 8486763681.
Sanders, Ken. El Arquitecto digital: guía para utilizar (con sentido común) la tecnología informática en el ejercicio de la arquitectura. Madrid: Eunsa, 1998. ISBN 8431316160.
Schaarwächter, Georg. Perspectiva para arquitectos. Barcelona: Gustavo Gili, 1969.
Schmidt Rudolph. Geometría descriptiva con figuras estereoscópicas. Barcelona: Reverté, 1983.
Thomae, Reiner. Perspectiva y axonometría. Barcelona: Gustavo Gili, 1981.
Cabezas, Lino; Ortega, Luis F. Anàlisi gràfica i representació geomètrica. Barcelona: Edicions Universitat de Barcelona, 1999. ISBN 8483381192.
Engel, Heinrich. Sistemas de estructuras. Madrid: Blume, 1970.
Gheorghiu, Adrian; Dragomir, Virgil. Geometry of structural forms. Barcelona: Applied Science Publ., 1978.
Hohenberg, Fritz. Geometría constructiva aplicada a la técnica. Barcelona: Labor, 1970.
Pottmann, Helmut; Asperl, Andreas; Hofer, Michael. Architectural geometry. Exton PA: Bentley Institute Press, 2007. ISBN 9781934493045.
Última modificació: 11/07/2011
210031 - FS I - Física I
Universitat Politècnica de Catalunya1 / 4
Competències de la titulació a les que contribueix l'assignatura
Altres: FIDEL FRANCO GONZALEZ - MARIA DOLORS MARTINEZ SANTAFE - ORIOL BATISTE BOLEDA - JAIME ROSET CALZADA - RAMON TORRES HERRERA
Responsable: FRANCISCO FAYOS VALLES
Unitat que imparteix:
Curs:
Crèdits ECTS:
720 - FA - Departament de Física Aplicada
2011
GRAU EN ARQUITECTURA (Pla 2010). (Unitat docent Obligatòria)
6 Idiomes docència: Català, Castellà
Unitat responsable: 210 - ETSAB - Escola Tècnica Superior d'Arquitectura de Barcelona
Titulació:
Professorat
Específiques:
Genèriques:
1. Coneixement adequat i aplicat a l'arquitectura i a l'urbanisme dels principis de la mecànica general, la estàtica, la geometria de mases i els camps vectorials i sensorials
1. Sensibilitat i compromís social: Conèixer i entendre la complexitat dels fenòmens econòmics i socials típics de la societat del benestar; capacitat per a relacionar el benestar amb la globalització i la sostenibilitat; habilitat per a utilitzar de manera equilibrada i compatible la tècnica, la tecnologia, l'economia i la sostenibilitat
2. Aprenentatge autònom: Detectar carències en el propi coneixement i superar-les per mitjà de la reflexió crítica i l'elecció de la millor actuació per a ampliar aquest coneixement
3. Comunicació oral i escrita: Comunicar-se de forma oral i escrita amb altres persones sobre els resultats de l'aprenentatge, de l'elaboració del pensament i de la presa de decisions; participar en debats sobre temes de la pròpiaespecialitat
4. Treball en equip: Ser capaç de treballar com a membre d'un equip, ja sigui com un membre més o realitzant tasques de direcció amb la finalitat de contribuir a desenvolupar projectes amb pragmatisme i sentit de la responsabilitat, assumint compromisos que tinguin en compte els recursos disponibles
5. Ús solvent dels recursos de la informatització: Gestionar l'adquisició, l'estructuració, l'anàlisi i la visualització de dades e informació de l'àmbit d'especialitat, i de manera crítica els resultats d'aquesta gestió
Última modificació: 11/07/2011
210031 - FS I - Física I
Universitat Politècnica de Catalunya2 / 4
· Conèixer adequadament i assolir un nivell suficient d'aplicació a l'arquitectura dels principis de l'estàtica i de la geometria de masses.· Adquirir un coneixement adequat i aplicat a l'arquitectura de les propietats mecàniquesdels sòlids.· Adquirir l'habilitat per aplicar de forma equilibrada i compatible la tècnica, la tecnologia i la sostenibilitat.· Detectar carències en el propi coneixement i buscar eines per superar-les mitjançant la reflexió crítica.· Assolir un nivell adequat de comunicació oral i escrita. Ser capaç de comunicar-se correctament i amb fluïdesa quan es tracti dels temes propis de la matèria.· Millorar les capacitats de treball en equip i ser capaç d'assumir diferents rols dins del grup.· Adquirir la destresa suficient en la gestió de les fonts d'informació internes i externes. Valorar críticament la informació recopilada.
Continguts
Objectius d'aprenentatge de l'assignatura
Dedicació total: 150h Hores activitats dirigides:
Hores aprenentatge autònom:
Hores grup gran:
Hores grup mitjà:
Hores grup petit:
12h
84h
27h
27h
0h
8.00%
56.00%
18.00%
18.00%
0.00%
Hores totals de dedicació de l'estudiantat
Activitats presencials Grup Hores setmana
T Lliçó magistral / mètode expositiu Gran (Màx. 90) 2P Resolució d'exercicis i problemes / Pràctiques Mitjà (Màx. 50) 2P Treball en Grup Petit (Màx. 30) 1
Activitats No Presencials Hores semestre- Treball autònom 84
Metodologies docents
Última modificació: 11/07/2011
210031 - FS I - Física I
Universitat Politècnica de Catalunya3 / 4
-PRINCIPIS DE LA MECÀNICA. ESTÀTICA DEL SÒLIDS RÍGIDS
-EQUILIBRI DE SISTEMES SÒLIDS RÍGIDS. APLICACIONS
-PROPIETATS MECÀNIQUES DELS MATERIALS. ELASTICITAT
· Les estructures i els materials a l'arquitectura - Equilibri i petites deformacions - Models mecànics de la matèria sòlida: partícula puntual, sòlid rígid, sòlid elàstic - Equacions constitutives.· Estàtica de la partícula puntual - Lleis de Newton - Condicions d'equilibri estàtic· Estàtica del sòlid rígid - Moment d'una força - Equivalència de sistemes de forces - Centres de gravetat - Equilibri del sòlid rígid - Classificació dels suports - Forces de lligam
· Estructures planes isostàtiques - Gelosies - Anàlisi de pòrtics i marcs: suports exteriors, lligams interns - Diagrama del sòlid lliure· Bigues rectes - Bigues sotmeses a forces transversals (concentrades i distribuïdes) i moments puntuals - Diagrames de forces tallants i moments flectors· Diagrames de pòrtics plans isostàtics - Diagrames de forces axials, forces tallants i moments flectors
· Propietats mecàniques dels materials Diagrama tensió-deformació. Elasticitat i plasticitat. Materials dúctils i materials fràgils. Trencament. Porositat. Tenacitat. Resiliència. Duresa.· Comportament elàstic dels materials - Model de sòlid elàstic. Tensions i deformacions - Càrrega axial uniforme: llei de Hooke, mòdul d'elasticitat, relació de Poisson - Càrrega multiaxial: llei de Hooke generalitzada, mòdul d'elasticitat de volum - Cisallament pur: mòdul de cisallament. Dilatació tèrmica· Aplicacions del comportament elàstic - Flexió pura: distribució de tensions, moments d'inèrcia - Flexió d'una barra recta: desplaçaments i girs dels extrems, deformada a estima - Torsió - Introducció als problemes hiperestàtics
Descripció:
Descripció:
Descripció:
Última modificació: 11/07/2011
210031 - FS I - Física I
Universitat Politècnica de Catalunya4 / 4
Sistema Avaluació Avaluació Final Convocatòria Continuada ExtraordinàriaProves de resposta curta 20% 30% 30%Proves de resposta llarga 60% 70% 70%Proves tipus test 10% 0 0Treballs i exercicis en grup 10% 0 0
Sistema de qualificació
Bibliografia
Bàsica:
Complementària:
http://www.mviv.es/es/pdf/cte/DB%20SE%20abril%202009.pdfEnllaç web
Codi tècnic de l'edificació. Documents bàsics SE (Seguridad estructural, abril 2009)
Altres recursos:
Beer, Ferdinand Pierre; Johnston, E.Russell; Eisenberg, Elliot R.. Mecánica Vectorial para Ingenieros: Estática. 9a ed. Madrid: McGraw-Hill, 2010. ISBN 978-607-15-0277-3.
Beer, Ferdinand Pierre; Johnston, E. Russell; DeWolf John T.. Mechanics of materials. New York: McGraw-Hill Higher Education, 2006. ISBN 007-124999-0.
Obiol, Agustí; Morales, Juan Manuel; López, Francesc. Apuntes para un curso básico de estructuras. Barcelona: ETSAB, 2010.
Collieu, Antony M.; Powney, Derek J.. Propiedades mecánicas y térmicas de los materiales. Barcelona: Reverté, 1977. ISBN 9788429141429.
Navés, Francesc; Llorens, Miquel. Càlcul d'estructures [en línia]. 3a ed. Barcelona: Edicions UPC, 1997 [Consulta: 06/07/2011].Disponible a: <http://bibliotecnica.upc.edu/EdUPC/locate4.asp?codi=AR011XXX>. ISBN 8489636664.
Sastre, Ramon. Propietats dels materials i elements de construcció [en línia]. Barcelona: Edicions UPC, 2000 [Consulta: 06/07/2011]. Disponible a: <http://bibliotecnica.upc.edu/EdUPC/locate4.asp?codi=AR065XXX>. ISBN 848301422X.
Última modificació: 11/07/2011
210032 - FS II - Física II
Universitat Politècnica de Catalunya1 / 5
Competències de la titulació a les que contribueix l'assignatura
Altres: ORIOL BATISTE BOLEDA - JOSEP M. CLOSA DOMINGUEZ - FRANCISCO FAYOS VALLES - FIDEL FRANCO GONZALEZ - JAIME ROSET CALZADA - RAMON TORRES HERRERA
Responsable: MARIA DOLORS MARTINEZ SANTAFE
Unitat que imparteix:
Curs:
Crèdits ECTS:
720 - FA - Departament de Física Aplicada
2011
GRAU EN ARQUITECTURA (Pla 2010). (Unitat docent Obligatòria)
6 Idiomes docència: Català, Castellà
Unitat responsable: 210 - ETSAB - Escola Tècnica Superior d'Arquitectura de Barcelona
Titulació:
Professorat
Específiques:
Genèriques:
1. Coneixement adequat i aplicat a l'arquitectura i a l'urbanisme dels principis de termodinàmica, acústica i òptica
2. Coneixement adequat i aplicat a l'arquitectura i a l'urbanisme dels principis de mecànica de fluids, hidràulica, electricitat i electromagnetisme
1. Sensibilitat i compromís social: Conèixer i entendre la complexitat dels fenòmens econòmics i socials típics de la societat del benestar; capacitat per a relacionar el benestar amb la globalització i la sostenibilitat; habilitat per a utilitzar de manera equilibrada i compatible la tècnica, la tecnologia, l'economia i la sostenibilitat
2. Aprenentatge autònom: Detectar carències en el propi coneixement i superar-les per mitjà de la reflexió crítica i l'elecció de la millor actuació per a ampliar aquest coneixement
3. Comunicació oral i escrita: Comunicar-se de forma oral i escrita amb altres persones sobre els resultats de l'aprenentatge, de l'elaboració del pensament i de la presa de decisions; participar en debats sobre temes de la pròpiaespecialitat
4. Treball en equip: Ser capaç de treballar com a membre d'un equip, ja sigui com un membre més o realitzant tasques de direcció amb la finalitat de contribuir a desenvolupar projectes amb pragmatisme i sentit de la responsabilitat, assumint compromisos que tinguin en compte els recursos disponibles
5. Ús solvent dels recursos de la informatització: Gestionar l'adquisició, l'estructuració, l'anàlisi i la visualització de dades e informació de l'àmbit d'especialitat, i de manera crítica els resultats d'aquesta gestió
6. Tercera llengua: Conèixer una tercera llengua, preferentment l'anglès, amb un nivell adequat oral i escrit i en consonància amb les necessitats que tindran els titulats en cada ensenyament
Requisits
Es podrà matricular quan s'hagi matriculat prèviament Física I en una matrícula d'un curs anterior o bé es matriculin totesdues simultàniament en la matrícula d'un mateix curs acadèmic.
Última modificació: 11/07/2011
210032 - FS II - Física II
Universitat Politècnica de Catalunya2 / 5
· Adquirir un coneixement adequat i aplicat dels principis físics del condicionament higrotèrmic, acústic i lumínic dels espais arquitectònics.· Adquirir un coneixement adequat i aplicat dels principis físics necessaris per dotar dels serveis essencials (aigua, llum i gas) a una estructura arquitectònica.· Assolir el coneixement dels principis físics necessaris per fer un ús sostenible dels recursos energètics en el condicionament ambiental dels espais arquitectònics.· Adquirir l'habilitat per aplicar de forma equilibrada i compatible la tècnica, la tecnologia i la sostenibilitat.· Detectar carències en el propi coneixement i buscar eines per superar-les mitjançant la reflexió crítica.· Assolir un nivell adequat de comunicació oral i escrita. Ser capaç de comunicar-se correctament i amb fluïdesa quan es tracti dels temes propis de la matèria.· Millorar les capacitats de treball en equip i ser capaç d'assumir diferents rols dins del grup.· Adquirir la destresa suficient en la gestió de les fonts d'informació internes i externes. Valorar críticament la informació recopilada.
Continguts
Objectius d'aprenentatge de l'assignatura
Dedicació total: 150h Hores activitats dirigides:
Hores aprenentatge autònom:
Hores grup gran:
Hores grup mitjà:
Hores grup petit:
12h
84h
27h
27h
0h
8.00%
56.00%
18.00%
18.00%
0.00%
Hores totals de dedicació de l'estudiantat
Activitats presencials Grup Hores setmanaT Lliçó magistral / mètode expositiu Gran (Màx. 90) 2P Resolució d'exercicis i problemes / Pràctiques Mitjà (Màx. 50) 2P Treball en Grup Petit (Màx. 30) 1
Activitats No Presencials Hores semestre- Treball autònom 84
Metodologies docents
Última modificació: 11/07/2011
210032 - FS II - Física II
Universitat Politècnica de Catalunya3 / 5
BASES FÍSIQUES DE LES INSTAL·LACIONS DE SERVEIS
EL CONDICIONAMENT TÈRMIC. TRANSFERÈNCIA DE CALOR Y AÏLLAMENT TÈRMIC
· Fluids. Hidrostàtica i hidràulica - Concepte de fluid: líquids i gasos - Equació fonamental de la hidrostàtica - Tensió superficial - Capil·laritat - Viscositat - Equació de Bernouilli generalitzada - Pèrdues de càrrega en conductes· Generació, transport i consum del corrent elèctric - Corrent altern: potència útil i factor de potència - Fonts d'energia elèctrica - Energia renovables - Transport: transformadors - Consum: relació potència generada / potència consumida
· Temperatura i calor. Confort higrotèrmic - Temperatura - Dilatació tèrmica - Calor específica i capacitat tèrmica - Calor sensible i calor latent - Principis de la termodinàmica - Cicles termodinàmics - Propietats de l'aire humit - Àbac psicromètric· Propagació de la calor. Aïllament tèrmic - Modes de propagació de calor: conducció, convecció, radiació - Transmitància d'un tancament - Aïllament tèrmic - Inèrcia tèrmica - Risc de condensacions: diagrama de Glaser
Descripció:
Descripció:
Última modificació: 11/07/2011
210032 - FS II - Física II
Universitat Politècnica de Catalunya4 / 5
Sistema Avaluació Continuada Avaluació Final Convocatòria ExtraordinàriaProves de resposta curta 20% 30% 30%Proves de resposta llarga 60% 70% 70%Proves tipus test 10% 0 0Treballs i exercicis en grup 10% 0 0
Sistema de qualificació
EL SO. ACÚSTICA DE SALES
LA LLUM I LA IL·LUMINACIÓ D'ESPAIS
· Ones mecàniques. Ones sonores. Energia en els processos ondulatoris - Vibracions lliures i forçades - Ones mecàniques - Ones harmòniques: període, freqüència, amplitud, longitud d'ona. Interferència - Ones estacionàries - Energia i intensitat· Percepció del so. Acústica de sales. Aïllament acústic - Atributs del so - Sensació sonora - Nivell acústic - Transmissió, reflexió i absorció de la intensitat sonora - Acústica de sales: reverberació - Aïllament acústic (so aeri) - Aïllament a les vibracions
· Ones electromagnètiques: radiació ultraviolada, llum visible i infraroja - Radiació - Magnituds radiomètriques - Espectre electromagnètic - Transmissió, reflexió, absorció i emissió de radiació - Superfícies selectives - Efecte hivernacle· Percepció visual. Il·luminació d'espais - Flux lluminós - Rendiment lluminós - Intensitat lluminosa - Il·luminància - Luminància - Transmissió de la llum
Descripció:
Descripció:
Última modificació: 11/07/2011
210032 - FS II - Física II
Universitat Politècnica de Catalunya5 / 5
Bibliografia
Bàsica:
Complementària:
http://www.fomento.gob.es/NR/rdonlyres/04811CC4-8F53-4D3F-892C-F3D77E5189E0/95703/3.pdf
Enllaç web
Codi tècnic de l'edificació. Documents bàsics HE (Estalvi d'energia, abril 2009), HR(Protecció contra el soroll, setembre 2009)
Altres recursos:
Collieu, Antony M; Powney, Derek J. Propiedades mecánicas y térmicas de materiales. Barcelona: Reverté, 1977. ISBN 8429141421.
Egan, M. David. Architectural acoustics. New York: McGraw-Hill, 1988. ISBN 0070191115.
Egan, M. David. Architectural lighting. 2nd ed. New York: McGraw-Hill, 2002. ISBN 0070205876.
Incropera, Frank Paul; DeWitt, David P. Fundamentos de transferencia de calor. 4ª ed. México D.F: Prentice Hall, 1999. ISBN 9701701704.
Tipler, Paul A.; Mosca, Gene. Física para la ciencia y la tecnología. 6ª ed. Barcelona: Reverté, 2010. ISBN 978-8429144284.
Faraoni, Valerio. Exercises in environmental physics. New York: Springer, 2006. ISBN 978-0387339122.
Gonzalo, Guillermo Enrique. Manual de arquitectura bioclimática. Tucumán: Nobuko, 2004. ISBN 9871135076.
Mulder, Karel. Desarrollo sostenible para ingenieros [en línia]. Barcelona: Edicions UPC, 2007 [Consulta: 07/07/2010]. Disponible a: <http://bibliotecnica.upc.es/edupc/locate4.asp?codi=CT017XXX>. ISBN 978-8483018927.
Pritchard, David C. Lighting. 6th ed. Harlow, PA: Pearson Longman, 1999. ISBN 0582357993.
Sastre, Ramon. Propietats dels materials i elements de construcció [en línia]. Barcelona: Edicions UPC, 2000 [Consulta: 06/07/2011]. Disponible a: <http://bibliotecnica.upc.edu/EdUPC/locate4.asp?codi=AR065XXX>. ISBN 848301422X.
Última modificació: 26/10/2011
210021 - MT I - Matemàtiques I
Universitat Politècnica de Catalunya1 / 5
Competències de la titulació a les que contribueix l'assignatura
Altres: MARIA PIEDAD GUIJARRO CARRANZA - JORGE CASABO GISPERT - AMADEO MONREAL PUJADAS - JAIME LUIS GARCIA ROIG - MARIA SANTOS TOMAS BELENGUER - DIONIS BOIXADER IBAÑEZ - M. ASSUMPTA CONGOST IGLESIAS - JORGE RECASENS FERRES - GABRIEL MATTIOLI ARAMBURU
Responsable: PERE CRUELLS PAGES
Unitat que imparteix:
Curs:
Crèdits ECTS:
716 - EA - Departament d'Estructures a l'Arquitectura
2011
GRAU EN ARQUITECTURA (Pla 2010). (Unitat docent Obligatòria)
6 Idiomes docència: Català, Castellà
Unitat responsable: 210 - ETSAB - Escola Tècnica Superior d'Arquitectura de Barcelona
Titulació:
Professorat
Específiques:
Genèriques:
1. Aptitud per a aplicar els coneixements gràfics a la representació d'espais i objectes (T)
2. Aptitud per a concebre i representar els atributs visuals dels objectes i dominar la proporció i les tècniques de dibuix, incloses les informàtiques (T)3. Coneixement adequat i aplicat a l'arquitectura i a l'urbanisme dels sistemes de representació espacial
4. Coneixement adequat i aplicat a l'arquitectura i a l'urbanisme de l'anàlisi i teoria de la forma i les lleis de percepció visual5. Coneixement adequat i aplicat a l'arquitectura i a l'urbanisme de la geometria mètrica i projectual
6. Coneixement adequat i aplicat a l'arquitectura i a l'urbanisme de les tècniques d'aixecament gràfic en totes les seves fases des del dibuix d'apunts a la restitució científica7. Coneixement adequat i aplicat a l'arquitectura i a l'urbanisme dels principis de la mecànica general, la estàtica, la geometria de mases i els camps vectorials i sensorials8. Coneixement aplicat al càlcul numèric, la geometria analítica i diferencial i els mètodes algebraics
1. Emprenedoria e innovació: Conèixer i entendre l'organització d'una empresa i les ciències que regeixen la seva activitat; capacitat per a comprendre les regles laborals i les relacions entre la planificació, les estratègies industrials i comercials, la qualitat i el benefici2. Sensibilitat i compromís social: Conèixer i entendre la complexitat dels fenòmens econòmics i socials típics de la societat del benestar; capacitat per a relacionar el benestar amb la globalització i la sostenibilitat; habilitat per a utilitzar de manera equilibrada i compatible la tècnica, la tecnologia, l'economia i la sostenibilitat3. Aprenentatge autònom: Detectar carències en el propi coneixement i superar-les per mitjà de la reflexió crítica i l'elecció de la millor actuació per a ampliar aquest coneixement4. Comunicació oral i escrita: Comunicar-se de forma oral i escrita amb altres persones sobre els resultats de l'aprenentatge, de l'elaboració del pensament i de la presa de decisions; participar en debats sobre temes de la pròpiaespecialitat5. Treball en equip: Ser capaç de treballar com a membre d'un equip, ja sigui com un membre més o realitzant tasques de direcció amb la finalitat de contribuir a desenvolupar projectes amb pragmatisme i sentit de la responsabilitat, assumint compromisos que tinguin en compte els recursos disponibles6. Ús solvent dels recursos de la informatització: Gestionar l'adquisició, l'estructuració, l'anàlisi i la visualització de
Última modificació: 26/10/2011
210021 - MT I - Matemàtiques I
Universitat Politècnica de Catalunya2 / 5
L'assignatura Matemàtiques I es dedica a una introducció a la Geometria que és essencial en els estudis d'Arquitectura, a desenvolupar conceptes geomètrics i algebraics incidents en el disseny arquitectònic i en el coneixement del pla i de l'espai.
L'assignatura vol ésser a l'ensems formativa i informativa, transmetent no sols les tècniques de resolució sinó llurs conceptes teòrics essencials, sense oblidar els continguts culturals matemàtics que tot futur arquitecte ha de conèixer en profunditat.
Mitjançant l'assignatura es treballaran les competències establertes a la memòria del grau.
Continguts
GEOMETRIA MÈTRICA
dades e informació de l'àmbit d'especialitat, i de manera crítica els resultats d'aquesta gestió
7. Tercera llengua: Conèixer una tercera llengua, preferentment l'anglès, amb un nivell adequat oral i escrit i en consonància amb les necessitats que tindran els titulats en cada ensenyament
Objectius d'aprenentatge de l'assignatura
Dedicació total: 150h Hores activitats dirigides:
Hores aprenentatge autònom:
Hores grup gran:
Hores grup mitjà:
Hores grup petit:
12h
84h
27h
27h
0h
8.00%
56.00%
18.00%
18.00%
0.00%
Hores totals de dedicació de l'estudiantat
Activitats presencials Grup Hores setmanaT Lliçó magistral / mètode expositiu Gran (Màx. 90) 2P Resolució d'exercicis i problemes Mitjà (Màx. 50) 2P Seminaris/tallers Petit (Màx. 30) 1
Activitats No Presencials Hores semestre- Treball autònom 84
Metodologies docents
· Sobre el regle, el compàs i l'Arquitectura· El regle geomètric· Algunes construccions elementals· Eines i mètodes per a construccions amb regle i compàs· Nombres construïbles amb regle i compàs· Quatre problemes clàssics de regle i compàs· Problemes mètrics
Descripció:
Última modificació: 26/10/2011
210021 - MT I - Matemàtiques I
Universitat Politècnica de Catalunya3 / 5
TEORIA DE LA PROPORCIÓ
GEOMETRIA VECTORIAL
TRANSFORMACIONS GEOMÈTRIQUES
· Teoria de la proporció en Arquitectura· Propietats elementals de la proporció· Proporcions estàtiques i dinàmiques· El nombre d'or: la divina proporció· De les mesures i la proporció· Concepcions culturals de la proporció en Arquitectura· El Modulor de Le Corbusier· La coordinació modular
· Espais vectorials, subespais, bases· Aplicacions lineals· Matrius· Àlgebra matricial· Representació matricial i gràfica d'aplicacions lineals· Valors i vectors propis d'un endomorfisme· Diagonalització d'endomorfismes· Varietats lineals· Producte escalar, norma, distància i angle
· Afinitats· Transformacions ortogonals· Isometries o moviments rígids· Homotècies· Semblances· Projeccions· Aplicacions a còniques i quàdriques
Descripció:
Descripció:
Descripció:
Última modificació: 26/10/2011
210021 - MT I - Matemàtiques I
Universitat Politècnica de Catalunya4 / 5
Sistema Avaluació Continuada Avaluació Final Convocatòria ExtraordinàriaProves de resposta llarga 80% 100% 100%Proves tipus test 10% 0 0Treballs i exercicis individuals 10% 0 0
Sistema de qualificació
TEORIA DE LA SIMETRIA
CÒNIQUES I QUADRIQUES
· Simetria i Arquitectura· Grup de simetria d'una figura plana· Grups puntuals de simetria o de Leonardo· Grups de simetria de sanefes· Grups de simetria de mosaics· Simetria espacial· Poliedres· La Alhambra de Granada
· Descripció de les còniques· Descripció de les quàdriques· Propietats mètriques· Còniques i quàdriques a l'arquitectura· Geometria de Gaudí
Descripció:
Descripció:
Última modificació: 26/10/2011
210021 - MT I - Matemàtiques I
Universitat Politècnica de Catalunya5 / 5
Bibliografia
Bàsica:
Complementària:
http://www.upc.edu/ea
Es programarà alguna visita de clar interès geomètrico-arquitectònic.S'utilitza la Intranet Docent per intercanviar informació entre el professorat i l'estudiantat.
Enllaç web
Pàgina Web de la Secció de Matemàtiques i Informàtica
Altres recursos:
Alsina, Claudi; Jacas, Joan; Tomás, M. Santos. Geometria a l'Arquitectura. Barcelona: Edicions UPC, 2007. ISBN 9788483019238.
Alsina, Claudi; Nelsen, Roger B. Charming proofs: a journey into elegant mathematics. Washington D.C: Mathematical Association of America, 2010. ISBN 9780883853481.
Guijarro Carranza, Piedad; Cruells Pagès, Pere. Matemàtiques per a l'arquitectura: problemes resolts. 3a ed. Barcelona: Edicions UPC, 2007. ISBN 9788483019153.
Pedoe, Dan. La geometría en el arte. Barcelona: Gustavo Gili, 1979.
Puig, Pedro. Curso de geometría métrica. Madrid: Euler, 1986. ISBN 8485731050.
Coxeter, Harold. S.M. Fundamentos de Geometría. México D.F.: Limusa, 1971. ISBN 9681806417.
Eves, Howard Whitley. Estudio de las geometrías. México: Hispano Americana, 1969.
Ghyka, Matila C. Estética de las proporciones en la naturaleza y en las artes. 3a ed. Barcelona: Poseidón, 1983. ISBN 8485083067.
Ghyka, Matila C. El número de oro: ritos y ritmos pitagóricos en el desarrollo de la. Barcelona: Poseidón, 1992. ISBN 8485083113.
Le Corbusier. El Modulor. Arganda del Rey: Apóstrofe, 2005. ISBN 8445502573.
March, Lionel; Steadman, Philip. The geometry of environment. London: Methuen & Co., 1974.
Quaroni, Ludovico. Proyectar un edificio: ocho lecciones de Arquitectura. Madrid: Xarait, 1980. ISBN 8485434099.
Última modificació: 26/10/2011
210022 - MT II - Matemàtiques II
Universitat Politècnica de Catalunya1 / 4
Competències de la titulació a les que contribueix l'assignatura
Altres: MARIA PIEDAD GUIJARRO CARRANZA - PERE CRUELLS PAGES - JORGE CASABO GISPERT - JAIMELUIS GARCIA ROIG - MARIA SANTOS TOMAS BELENGUER - DIONIS BOIXADER IBAÑEZ - M. ASSUMPTA CONGOST IGLESIAS - JORGE RECASENS FERRES
Responsable: AMADEO MONREAL PUJADAS
Unitat que imparteix:
Curs:
Crèdits ECTS:
716 - EA - Departament d'Estructures a l'Arquitectura
2011
GRAU EN ARQUITECTURA (Pla 2010). (Unitat docent Obligatòria)
6 Idiomes docència: Català, Castellà
Unitat responsable: 210 - ETSAB - Escola Tècnica Superior d'Arquitectura de Barcelona
Titulació:
Professorat
Específiques:
Genèriques:
1. Aptitud per a aplicar els coneixements gràfics a la representació d'espais i objectes (T)
2. Aptitud per a concebre i representar els atributs visuals dels objectes i dominar la proporció i les tècniques de dibuix, incloses les informàtiques (T)3. Coneixement adequat i aplicat a l'arquitectura i a l'urbanisme dels sistemes de representació espacial
4. Coneixement adequat i aplicat a l'arquitectura i a l'urbanisme de l'anàlisi i teoria de la forma i les lleis de percepció visual5. Coneixement adequat i aplicat a l'arquitectura i a l'urbanisme de la geometria mètrica i projectual
6. Coneixement adequat i aplicat a l'arquitectura i a l'urbanisme de les tècniques d'aixecament gràfic en totes les seves fases des del dibuix d'apunts a la restitució científica7. Coneixement adequat i aplicat a l'arquitectura i a l'urbanisme dels principis de la mecànica general, la estàtica, la geometria de mases i els camps vectorials i sensorials8. Coneixement aplicat al càlcul numèric, la geometria analítica i diferencial i els mètodes algebraics
1. Emprenedoria e innovació: Conèixer i entendre l'organització d'una empresa i les ciències que regeixen la seva activitat; capacitat per a comprendre les regles laborals i les relacions entre la planificació, les estratègies industrials i comercials, la qualitat i el benefici2. Sensibilitat i compromís social: Conèixer i entendre la complexitat dels fenòmens econòmics i socials típics de la societat del benestar; capacitat per a relacionar el benestar amb la globalització i la sostenibilitat; habilitat per a utilitzar de manera equilibrada i compatible la tècnica, la tecnologia, l'economia i la sostenibilitat3. Aprenentatge autònom: Detectar carències en el propi coneixement i superar-les per mitjà de la reflexió crítica i l'elecció de la millor actuació per a ampliar aquest coneixement4. Comunicació oral i escrita: Comunicar-se de forma oral i escrita amb altres persones sobre els resultats de l'aprenentatge, de l'elaboració del pensament i de la presa de decisions; participar en debats sobre temes de la pròpiaespecialitat
Requisits
Es podrà matricular quan s'hagi matriculat prèviament Matemàtiques I en una matrícula d'un curs anterior o bé es matriculin totes dues simultàniament en la matrícula d'un mateix curs acadèmic.
Última modificació: 26/10/2011
210022 - MT II - Matemàtiques II
Universitat Politècnica de Catalunya2 / 4
Aquesta assignatura pretén desenvolupar la capacitat per a identificar, plantejar, resoldre, interpretar i verificar problemes que involucren càlculs, prenent com a fil conductor exemples propis de l'ofici arquitectònic amb un caire eminentment geomètric. Es desenvolupen tècniques de càlcul en les seves vessants heurística, analítica i numèrica.
Atès que aquesta darrera vessant requereix una gran potència de càlcul, s'aprofita per establir una connexió entre el càlcul i la informàtica; s'introdueix l'ús de certes aplicacions informàtiques i, un cop exposada la part teòrica dels mètodesnumèrics i dels de modelització de corbes i superfícies, es tradueixen a algorismes que s'implementen en aquestes aplicacions.
Continguts
5. Treball en equip: Ser capaç de treballar com a membre d'un equip, ja sigui com un membre més o realitzant tasques de direcció amb la finalitat de contribuir a desenvolupar projectes amb pragmatisme i sentit de la responsabilitat, assumint compromisos que tinguin en compte els recursos disponibles6. Ús solvent dels recursos de la informatització: Gestionar l'adquisició, l'estructuració, l'anàlisi i la visualització de dades e informació de l'àmbit d'especialitat, i de manera crítica els resultats d'aquesta gestió7. Tercera llengua: Conèixer una tercera llengua, preferentment l'anglès, amb un nivell adequat oral i escrit i en consonància amb les necessitats que tindran els titulats en cada ensenyament
Objectius d'aprenentatge de l'assignatura
Dedicació total: 150h Hores activitats dirigides:
Hores aprenentatge autònom:
Hores grup gran:
Hores grup mitjà:
Hores grup petit:
12h
84h
27h
27h
0h
8.00%
56.00%
18.00%
18.00%
0.00%
Hores totals de dedicació de l'estudiantat
Activitats presencials Grup Hores setmanaT Lliçó magistral / mètode expositiu Gran (Màx. 90) 2P Resolució d'exercicis i problemes Mitjà (Màx. 50) 2P Seminaris/tallers Petit (Màx. 30) 1
Activitats No Presencials Hores semestre- Treball autònom 84
Metodologies docents
Última modificació: 26/10/2011
210022 - MT II - Matemàtiques II
Universitat Politècnica de Catalunya3 / 4
L' ART DE CALCULAR
L'ART DE CALCULAR AMB TRIGONOMETRIA
L'ART DE CALCULAR FUNCIONALMENT
L'ART DE CALCULAR NUMÈRICAMENT
L'ART DE GENERAR CORBES I SUPERFÍCIES A L'ARQUITECTURA
· El vell ofici de calcular i els càlculs dels i les arquitectes· Aprendre a calcular· L'arc capaç i el problema de Regiomontanus· El punt de Fermat i els serveis comarcals· Calcular empíricament
· Corbes isòptiques· Problemes d'aparcaments i escales· Geomatemàtica i càlculs topogràfics· Pick a l'Eixample
· Anàlisi de la forma. Relació entre funcions i objectes geomètrics· Funcions de dues i tres variables - Corbes i superfícies de nivell - Continuïtat i diferenciabilitat. Gradient, recta i pla tangent· Aproximació local de corbes i superfícies. Fórmula de Taylor· Càlcul d'extrems. Relatius, condicionats i absoluts· Mesuraments. Integració. Càlcul de longituds, àrees i volums
· Unes primeres estratègies· Aproximacions i errors· Zeros de funcions· Integració numèrica· Els fulls de càlcul
· Corbes i superfícies· Representació de corbes planes· Representació de corbes espacials· Representació de superfícies
Descripció:
Descripció:
Descripció:
Descripció:
Descripció:
Última modificació: 26/10/2011
210022 - MT II - Matemàtiques II
Universitat Politècnica de Catalunya4 / 4
Sistema Avaluació Continuada Avaluació Final Convocatòria ExtraordinàriaProves de resposta llarga 80% 100% 100%Proves tipus test 10% 0 0Treballs i exercicis individuals 10% 0 0
Sistema de qualificació
Bibliografia
Bàsica:
Complementària:
http://www.upc.edu/ea-smi/index.html
S'utilitza la Intranet Docent per intercanviar informació entre el professorat i l'estudiantat.
Enllaç web
Pàgina Web de la Secció de Matemàtiques i Informàtica
Altres recursos:
Alsina Claudi et al. Càlcul per a l'Arquitectura. Barcelona: Edicions UPC, 2008. ISBN 9788483019450.
Problemas y ejercicios de análisis matemático. Madrid: Paraninfo, 1991. ISBN 8428300496.
Computer graphics: principles and practice. 2nd ed. Reading, MA: Addison-Wesley, 1996. ISBN 0201848406.
Informàtica per a arquitectes [en línia]. Barcelona: Edicions UPC, 2002Disponible a: <http://bibliotecnica.upc.es/edupc/locate4.asp?codi=AR084XXX>. ISBN 8483015935.
Larson, Roland E.; Hostetler, Robert P. ; Edwards, Bruce H.. Cálculo. 8ª ed. Madrid: Pirámide, 2006. ISBN 9701052749 (V.1); 9701052757 (V. 2).
Curran, Susan. Enciclopedia Alianza de la Informática. Madrid: Alianza, 1987. ISBN 8420683034.
Hearn, Donald. Computer graphics. 2nd ed. Englewood Cliffs: Prentice-Hall, 1994. ISBN 0131615300.
Thomas, George Brinton. Cálculo con geometría analítica. 6ª ed. Mexico D.F: Addison-Wesley Iberoamericana, 1987. ISBN 9688580783.
Última modificació: 12/03/2012
210091 - CIS I - Condicionament i Serveis I
Universitat Politècnica de Catalunya1 / 4
Competències de la titulació a les que contribueix l'assignatura
Altres: JUAN ANTONIO MARÍN HERRERAXAVIER SOLSONA I PAIRÓJAVIER JERICÓ REVERTERRAFAEL GARCÍA HERNÁNDEZPERE SANTAMARIA GARCÍAANNA PAGÈS RAMONALEXIS AGUILAR SÁNCHEZCARLOS ALONSO MONTOLÍO
Responsable: HELENA COCH ROURA
Unitat que imparteix:
Curs:
Crèdits ECTS:
704 - CA I - Departament de Construccions Arquitectòniques I
2011
GRAU EN ARQUITECTURA (Pla 2010). (Unitat docent Obligatòria)
6 Idiomes docència: Català
Unitat responsable: 210 - ETSAB - Escola Tècnica Superior d'Arquitectura de Barcelona
Titulació:
Professorat
Específiques:1. Coneixement adequat i aplicat a l'arquitectura i a l'urbanisme dels principis de termodinàmica, acústica i òptica
2. Coneixement adequat i aplicat a l'arquitectura i a l'urbanisme dels principis de mecànica de fluids, hidràulica, electricitat i electromagnetisme3. Aptitud per a concebre, calcular, dissenyar, integrar en edificis i conjunts urbans i executar instal·lacions de subministrament, tractament i evacuació d'aigües de calefacció i de climatització (T)4. Aptitud per a aplicar les normes tècniques i constructives
5. Capacitat per a projectar instal·lacions edificatòries i urbanes de transformació i subministraments elèctrics, de confirmació audiovisual, de condicionament acústic i d'il·luminació artificial6. Capacitat per a conservar instal·lacions
7. Coneixement adequat dels sistemes constructius industrialitzats
8. Aptitud per a resoldre el condicionament ambiental passiu, incloent l'aïllament tèrmic i acústic, el control climàtic, elrendiment energètic i la il·luminació natural (T)9. Coneixement adequat de l'ecologia, la sostenibilitat i els principis de conservació de recursos energètics i mediambientals
Requisits
Cal tenir una qualificació mínima de 4 a Física II i Bases per a la tècnica.
Última modificació: 12/03/2012
210091 - CIS I - Condicionament i Serveis I
Universitat Politècnica de Catalunya2 / 4
· Condicionament ambiental, incloent l'aïllament tèrmic i acústic, el control climàtic, el rendiment energètic i la il·luminació.
· Sostenibilitat i principis de conservació de recursos energètics i mediambientals.
Continguts
INTRODUCCIÓ- CONDICIONAMENTS I SERVEIS
L'AMBIENT ENERGÈTIC A L'ARQUITECTURA
Objectius d'aprenentatge de l'assignatura
Dedicació total: 150h Grup gran/Teoria:
Grup mitjà/Pràctiques:
Grup petit/Laboratori:
Activitats dirigides:
Aprenentatge autònom:
32h
22h
0h
12h
84h
21.33%
14.67%
0.00%
8.00%
56.00%
Hores totals de dedicació de l'estudiantat
ACTIVITATS PRESENCIALS Grup Hores/setmanaT Lliçó magistral/ mètode expositiu Gran (Màx 90) 3P Classes pràctiques participatives Mitjà (Màx 50) 2
ACTIVITATS NO PRESENCIALS Hores/semestre-Treball autònom 84
Metodologies docents
· Introducció al condicionament ambiental natural i artificial i a les instal·lacions de serveis a l'arquitectura
· Introducció al coneixement de l'ambient· Definició física de l'ambient (I, II i III) (en coordinació amb Física II)· Definició fisiològica de l'ambient· Definició psicològica de l'ambient· El llenguatge ambiental (en coordinació amb Bases per a la tècnica)
Descripció:
Descripció:
Última modificació: 12/03/2012
210091 - CIS I - Condicionament i Serveis I
Universitat Politècnica de Catalunya3 / 4
SISTEMA Avaluació Continuada Avaluació Final -Proves de resposta llarga 40% 50%-Avaluació projectes 60% 50%
Sistema de qualificació
EL CONTROL AMBIENTAL EN EL TEMPS I L'ESPAI
ELS MITJANS NATURALS DE CONTROL AMBIENTAL
·El clima i altres preexistències ambientals ·El clima i l'arquitectura popular·La història del control ambiental i les instal·lacions a l'arquitectura
·L'acció micro-climàtica·Característiques generals del projecte·Els sistemes de climatització (I i II)·Els sistemes d'il·luminació (I i II)·Els sistemes acústics (I, II i III)·Avaluació de la il·luminació (I, II i III)·Avaluació acústica de locals·Avaluació climàtica d'edificis (I, II, III i IV)·Avaluació global ambiental d'edificis
Descripció:
Descripció:
Última modificació: 12/03/2012
210091 - CIS I - Condicionament i Serveis I
Universitat Politècnica de Catalunya4 / 4
Bibliografia
Bàsica:
Complementària:
Serra, Rafael. Les energies a l'arquitectura: principis del control ambiental arquitectònic. 4a ed. Barcelona: Edicions UPC, 2001. ISBN 84-8301-418-1.
Coch, Helena; Serra, Rafael. El disseny energètic a l'arquitectura. 3a ed. Barcelona: UPC, 1999. ISBN 84-8301-359-2.
Serra, Rafael; Coch, Helena. Arquitectura y energía natural [en línia]. Barcelona: Edicions UPC, 2001 [Consulta: 07/07/2011]. Disponible a: <http://bibliotecnica.upc.es/EdUPC/locate4.asp?codi=AR036XXX>. ISBN 84-8301-497-1.
Serra, Rafael. Arquitectura i màquina: principis d'instal·lacions als edificis [en línia]. 2a ed. Barcelona: Edicions UPC, 2001Disponible a: <http://bibliotecnica.upc.es/EdUPC/locate4.asp?codi=AR004XXX>. ISBN 84-8301-498-X.
Banham, Reyner. La arquitectura del entorno bien climatizado. Buenos Aires: Infinito, 1975.
Givoni, Baruch. Man, climate and architecture. Amsterdam: Elsevier, 1969.
Olgyay, Victor. Arquitectura y clima: manual de diseño bioclimático para arquitectos y urbanistas. 2a ed. Barcelona: Gustavo Gili, 2002. ISBN 8425214882.
Sage, Konrad. Instalaciones técnicas en edificios. 3a ed. Barcelona: Gustavo Gili, 1980-. ISBN 84-252-0790-8.
Carrión, Antoni. Diseño acústico de espacios arquitectónicos [en línia]. Barcelona: Edicions UPC, 1998Disponible a: <http://bibliotecnica.upc.es/EdUPC/locate4.asp?codi=AR029XXX>. ISBN 84-8301-252-9.
Mazria, Edward. El libro de la energía solar pasiva. 2a ed. México D.F.: Gustavo Gili, 1985. ISBN 968-6085-76-9.
Serra, Rafael. Arquitectura y climas. Barcelona-México: Gustavo Gili, 1999. ISBN 84-252-1767-9.
Serra, Rafael. Clima, lugar y arquitectura. Madrid: CIEMAT, 1989. ISBN 84-7834-016-5.
Wright, David. Arquitectura solar natural: un texto pasivo. México: Gustavo Gili, 1983. ISBN 968-6085-60-2.
Última modificació: 12/03/2012
210071 - CONST I - Construcció I
Universitat Politècnica de Catalunya1 / 3
Competències de la titulació a les que contribueix l'assignatura
Altres: RAMON GUMA ESTEVE - CRISTINA PARDAL MARCH - ANNA ALEXANDRA RAMOS SANZ - ORIOL PONS VALLADARES - RAFAEL IRIGOYEN LOPEZ - IGNACIO DE L. PARICIO ANSUATEGUI - JOSEP IGNASI DE LLORENS DURAN - RAFAEL LOPEZ OLIVARES
Responsable: JOSE M. GONZALEZ BARROSO
Unitat que imparteix:
Curs:
Crèdits ECTS:
704 - CA I - Departament de Construccions Arquitectòniques I
2011
GRAU EN ARQUITECTURA (Pla 2010). (Unitat docent Obligatòria)
6 Idiomes docència: Català
Unitat responsable: 210 - ETSAB - Escola Tècnica Superior d'Arquitectura de Barcelona
Titulació:
Professorat
Específiques:1. Aptitud per a concebre, calcular, dissenyar, integrar en edificis i conjunts urbans i executar estructures d'edificació (T)2. Aptitud per a concebre, calcular, dissenyar, integrar en edificis i conjunts urbans i executar fusteria, escales i demésobra acabada (T)3. Aptitud per a concebre, calcular, dissenyar, integrar en edificis i conjunts urbans i executar sistemes de tancament, coberta i demés obra grossa (T)4. Aptitud per a aplicar les normes tècniques i constructives
5. Coneixement adequat de les característiques físiques i químiques, dels procediments de producció, la patologia i l'ús dels materials de construcció6. Coneixement adequat dels sistemes constructius industrialitzats
7. Aptitud per a resoldre el condicionament ambiental passiu, incloent l'aïllament tèrmic i acústic, el control climàtic, elrendiment energètic i la il·luminació natural (T)8. Coneixement adequat de l'ecologia, la sostenibilitat i els principis de conservació de recursos energètics i mediambientals
Objectius d'aprenentatge de l'assignatura
ACTIVITATS PRESENCIALS Grup Hores/setmanaT Lliçó magistral/mètode expositiu Gran (Màx 90) 2 P Classes pràctiques Mitjà (Màx 50) 1,5P Resolució d'exercicis Mitjà (Màx 50) 0,5P Aprenentatge basat en projectes Petit (Màx 30) 1
ACTIVITATS NO PRESENCIALS Horas/Semestre- Treball autònom 84
Metodologies docents
Requisits
Cal tenir una qualificació mínima de 4 a Bases per a la tècnica.
Última modificació: 12/03/2012
210071 - CONST I - Construcció I
Universitat Politècnica de Catalunya2 / 3
· Conèixer i entendre l'estructura tipològica dels principals elements de construcció: fonamentació, estructura, façanes i cobertes.· Conèixer les característiques materials i tècniques bàsiques dels principals tipus d' elements de construcció.· Avaluar de manera crítica les característiques anteriors per a orientar i justificar la presa de decisions projectuals.· Ser capaç de desenvolupar les solucions dels punts singulars dels tipus constructius característics de la construcció habitual d'edificis de vivendes
Continguts
ELS ELEMENTS ESTRUCTURALS
Dedicació total: 150h Grup gran/Teoria:
Grup mitjà/Pràctiques:
Grup petit/Laboratori:
Activitats dirigides:
Aprenentatge autònom:
22h
32h
0h
12h
84h
14.67%
21.33%
0.00%
8.00%
56.00%
Hores totals de dedicació de l'estudiantat
· Fonamentacions, sòls i edificis · Estructures de murs. El tipus, el material i l'estabilitat. El bloc i la seva posada en obra · Estructures porticades. El tipus, el material i l'estabilitat. Anàlisi d'un edifici existent. El formigó i la seva posada en obra. · El forjat. Tipus, criteris, predimensionats i sistemes de representació. Pràctica de disseny i detalls constructius
Descripció:
Última modificació: 12/03/2012
210071 - CONST I - Construcció I
Universitat Politècnica de Catalunya3 / 3
SISTEMA AVALUACIÓ Avaluació Continuada Avaluació Final-Proves resposta llarga 64% 64%-Treballs i exercicis individuals 18% 18%-Treballs i exercicis en grup 18% 18%
Sistema de qualificació
Bibliografia
Bàsica:
L'ENVOLVENT EXTERIOR
Araujo, Ramón. La arquitectura como técnica. Madrid: A.T.C. Ediciones, 2007. ISBN 9788492051700.
Beinhauer, Peter. Atlas de detalles constructivos: con más de 400 ejemplos. Barcelona: Gustavo Gili, 2006. ISBN 9788425220579.
Ching, Frank; Adams, Cassandra. Guía de construcción ilustrada. 3ª ed. México: Limusa, 2004. ISBN 9681862929.
Deplazes, Andrea. Constructing architecture: materials, processes, structures : a handbook. 2nd ext. Birkhäuser: Basel, 2008. ISBN 3764371897.
Paricio, Ignacio. La construcció de l'arquitectura. Vol. 1: Les tècniques. 3ª ed. rev. Barcelona: Institut de Tecnologia de la Construcció de Catalunya, 1995-1996. ISBN 8478532927.
Paricio, Ignacio. La construcció de l'arquitectura. Vol. 2: Els elements. 3ª. Barcelona: Institut de Tecnologia de la Construcció de Catalunya, 1995-1996. ISBN 8478532943.
LA FAÇANA La façana convencional d'obra de fàbrica. Anàlisi crític de les seves limitacions La façana homogènia contemporània. Materials La façana ventilada. Tipus, disseny, materials i organització de les obertures. Pràctica de disseny i detalls constructius La finestra a la façana ventilada. La protecció solar a la finestra. Tipus i materials. Pràctica de disseny i detalls constructius. La façana lleugera. El tipus, el material. La protecció tèrmica i estanca. Anàlisi d'un edifici existent. La façana de grans panells. Lleugers i pesats. Materials i característiques generals.
LA COBERTA La coberta. Tipus, disseny, materials i recursos d'estanqueïtat La coberta inclinada. Materials i disseny general. Geometria de la conducció d'aigües. La coberta plana. Tipus de secció: ventilada, invertida i "convencional". Pràctica de disseny geomètric i detalls constructius d'una coberta invertida. La coberta de xapa metàl·lica. Tipus, materials i solucions generals d'estanqueïtat.
Descripció:
Última modificació: 12/03/2012
210081 - EST I - Estructures I
Universitat Politècnica de Catalunya1 / 4
Competències de la titulació a les que contribueix l'assignatura
Altres: AMALIO JAIME RIVAS ZARAGUETA - JUAN MANUEL MORALES DE CANO - FRANCISCO NAVES VIÑAS - ANGEL SEBASTIAN OBIOL SANCHEZ - FRANCISCO LOPEZ ALMANSA - AGUSTIN OBIOL SANCHEZ - ALICIA HUGUET GONZÁLEZ
Responsable: AGUSTIN OBIOL SANCHEZ
Unitat que imparteix:
Curs:
Crèdits ECTS:
716 - EA - Departament d'Estructures a l'Arquitectura
2011
GRAU EN ARQUITECTURA (Pla 2010). (Unitat docent Obligatòria)
7 Idiomes docència: Català
Unitat responsable: 210 - ETSAB - Escola Tècnica Superior d'Arquitectura de Barcelona
Titulació:
Professorat
Específiques:
Genèriques:
1. Coneixement adequat i aplicat a l'arquitectura i a l'urbanisme dels principis de la mecànica general, la estàtica, la geometria de mases i els camps vectorials i sensorials2. Coneixement aplicat al càlcul numèric, la geometria analítica i diferencial i els mètodes algebraics
3. Aptitud per a concebre, calcular, dissenyar, integrar en edificis i conjunts urbans i executar estructures d'edificació (T)4. Aptitud per a aplicar les normes tècniques i constructives
1. Sensibilitat i compromís social: Conèixer i entendre la complexitat dels fenòmens econòmics i socials típics de la societat del benestar; capacitat per a relacionar el benestar amb la globalització i la sostenibilitat; habilitat per a utilitzar de manera equilibrada i compatible la tècnica, la tecnologia, l'economia i la sostenibilitat2. Aprenentatge autònom: Detectar carències en el propi coneixement i superar-les per mitjà de la reflexió crítica i l'elecció de la millor actuació per a ampliar aquest coneixement3. Comunicació oral i escrita: Comunicar-se de forma oral i escrita amb altres persones sobre els resultats de l'aprenentatge, de l'elaboració del pensament i de la presa de decisions; participar en debats sobre temes de la pròpiaespecialitat4. Treball en equip: Ser capaç de treballar com a membre d'un equip, ja sigui com un membre més o realitzant tasques de direcció amb la finalitat de contribuir a desenvolupar projectes amb pragmatisme i sentit de la responsabilitat, assumint compromisos que tinguin en compte els recursos disponibles
Requisits
Cal tenir una qualificació mínima de 4 a Matemàtiques I, Matemàtiques II y Física I.
Última modificació: 12/03/2012
210081 - EST I - Estructures I
Universitat Politècnica de Catalunya2 / 4
· L'assignatura Estructures I constitueix la introducció al camp del disseny i anàlisi estructural; d'una banda, desenvolupant els principis bàsics de l'anàlisi estàtica ja plantejats a l'assignatura de Física del primer curs i, d'una altra, formulant les primeres aproximacions al coneixement de les tipologies estructurals i al predimensionat d'entramats elementals.
·Des del punt de vista metodològic, es tracta d'aconseguir que l'estudiant percebi que el necessari rigor científic en la introducció de les eines bàsiques de la Teoria d' Estructures no tan sols no es contraposa, sinó que de fet es complementa amb l'aproximació més sintètica al projecte estructural, com a part essencial de l'arquitectònic més general.
·Mitjançant l'assignatura es treballaran les competències establertes a la memòria del grau.
Continguts
Objectius d'aprenentatge de l'assignatura
Dedicació total: 175h Grup gran/Teoria:
Grup mitjà/Pràctiques:
Grup petit/Laboratori:
Activitats dirigides:
Aprenentatge autònom:
30h
35h
0h
12h
98h
17.14%
20.00%
0.00%
6.86%
56.00%
Hores totals de dedicació de l'estudiantat
ACTIVITATS PRESENCIALS Grup Hores/setmanaT-Lliçó magistral/mètode expositiu Gran (Máx 90) 2,5P-Classes pràctiques Gran (Máx 90) 3
ACTIVITATS NO PRESENCIALS Hores/semestre-Treball autònom 84
Metodologies docents
Última modificació: 12/03/2012
210081 - EST I - Estructures I
Universitat Politècnica de Catalunya3 / 4
SISTEMA AVALUACIÓ Avaluació Continuada Avaluació Final- Prova de respostes llargues 90% 100%-Treballs i exercicis en grup 10%
Sistema de qualificació
L'ESTRUCTURA COM A CONJUNT. ANÀLISI D'ESFORÇOS I DEFORMACIONS
LES COMPONENTS ESTRUCTURALS. RELACIONS ENTRE ESFORÇOS I TENSIONS
Tema 1. Tipologies estructurals.La tipologia com a resposta al tipus d'esforç: l'axial i el flexor. Els comportaments bidimensionals i tridimensionals. Les components de les estructures elementals: pilars, murs, bigues, forjats, lloses, encavallades, etc. Llurs variants tipològiques: jàsseres planes i de cantell; biguetes autoportants i semirresistents; lloses massisses, alleugerides internament, forjats reticulars, alveolars, prelloses, altres variants de plaques prefabricades, etc. La cimentació; diverses tipologies de cimentacions superficials, semiprofundes i profundes.
Tema 2. Pòrtics isostàtics.Tipus de suports. Diagrama del sòlid lliure. Càlcul de reaccions. Diagrames de flexors, axials i tallants. Equació del'elàstica: mètodes de doble integració i dels Teoremes de Mohr. Aplicació a la resolució de problemes elementals.
Tema 3. Pòrtics hiperestàtics.Raó de ser de les estructures hiperestàtiques. Mètodes de rigidesa i de flexibilitat. Predimensionat de pòrtics elementals. Introducció al càlcul d'estructures per ordinador: el programa Wineva. Aplicació a la interpretació del comportament estructural.
Tema 1. Conceptes bàsics.Tensions i deformacions. Concepte i tipus de tensió. Diagrames tensió-deformació. Mòdul d'elasticitat. Materials i elements constructius habituals per a cada tipus d'esforç i tensió: compressió-tracció, flexió, tallant i torsió.
Tema 2. Esforç axial i moment torsiu.Concepte i tipus d'esforços axials. Determinació de tensions i deformacions. Efecte Poisson. Esforços axials en entramats hiperestàtics; esforços tèrmics i de muntatge. Concepte i casos reals de l'esforç de torsió. Tipus de torsió. Distribució de tensions i deformacions. Esforços torsius en entramats hiperestàtics.
Tema 3. Moment flexor i esforç tallant.Esforç tallant pur; determinació de tensions tangencials. Flexió pura i simple; concepte de línia neutra; determinació de tensions i deformacions normals, i de tensions tangencials rasants. La resposta de diverses tipologies de secció enfront l'esforç de flexió. Flexió, compressió i tracció compostes; posició de la fibra neutra; nucli central: propietats i aplicacions. Flexió composta esbiaixada.
Descripció:
Descripció:
Última modificació: 12/03/2012
210081 - EST I - Estructures I
Universitat Politècnica de Catalunya4 / 4
Bibliografia
Bàsica:
Timoshenko, Stephen. Resistencia de Materiales. 15ª ed. Madrid: Espasa-Calpe, 1984. ISBN 8423963152.
Nash, William A. Resistencia de materiales. México D.F: McGraw-Hill, 1991. ISBN 9684229224.
Última modificació: 12/03/2012
210401 - H I - Història I
Universitat Politècnica de Catalunya1 / 3
Competències de la titulació a les que contribueix l'assignatura
Altres: JUAN JOSE LAHUERTA ALSINA - ENRIQUE GRANELL TRIAS - CAROLINA BEATRIZ GARCIA ESTEVEZ
Responsable: JOSE MARIA ROVIRA GIMENO
Unitat que imparteix:
Curs:
Crèdits ECTS:
703 - CA - Departament de Composició Arquitectònica
2011
GRAU EN ARQUITECTURA (Pla 2010). (Unitat docent Obligatòria)
6 Idiomes docència: Català
Unitat responsable: 210 - ETSAB - Escola Tècnica Superior d'Arquitectura de Barcelona
Titulació:
Professorat
Específiques:
Genèriques:
1. Coneixement adequat i aplicat a l'arquitectura i a l'urbanisme de l'anàlisi i teoria de la forma i les lleis de percepció visual2. Aptitud per a catalogar el patrimoni edificat i urbà i planificar la seva protecció
3. Coneixement adequat de les teories generals de la forma, la composició i els tipus arquitectònics
4. Coneixement adequat de la història general de l'arquitectura
5. Coneixement adequat de les tradicions arquitectòniques, urbanístiques i paisatgístiques de la cultura occidental, aixícom dels seus fonaments tècnics, climàtics, econòmics, socials i ideològics6. Coneixement adequat de l'estètica i la teoria i història de les belles arts i les arts aplicades
7. Coneixement adequat de la relació entre els patrons culturals i les responsabilitats socials de l'arquitecte
8. Coneixement adequat de la sociologia, teoria, economia i història urbanes
1. Aprenentatge autònom: Detectar carències en el propi coneixement i superar-les per mitjà de la reflexió crítica i l'elecció de la millor actuació per a ampliar aquest coneixement2. Comunicació oral i escrita: Comunicar-se de forma oral i escrita amb altres persones sobre els resultats de l'aprenentatge, de l'elaboració del pensament i de la presa de decisions; participar en debats sobre temes de la pròpiaespecialitat3. Treball en equip: Ser capaç de treballar com a membre d'un equip, ja sigui com un membre més o realitzant tasques de direcció amb la finalitat de contribuir a desenvolupar projectes amb pragmatisme i sentit de la responsabilitat, assumint compromisos que tinguin en compte els recursos disponibles4. Ús solvent dels recursos de la informatització: Gestionar l'adquisició, l'estructuració, l'anàlisi i la visualització de dades e informació de l'àmbit d'especialitat, i de manera crítica els resultats d'aquesta gestió
Requisits
Cal tenir una qualificació mínima de 4 a Bases per a la teoria.
Última modificació: 12/03/2012
210401 - H I - Història I
Universitat Politècnica de Catalunya2 / 3
Iniciar als estudiants en l'estudi i anàlisi de l'arquitectura desde la història. Donada la extensió temporal del programa, elsdiferents periodes hi seran representats per les seves obres fonamentals. Aquestes constituiexen la veritable línea de trasmissió de la història de l'arquitectura ja que no hem d'oblidar mai que l'arquitectura s'ha fet i es farà sempre en bona mida amb arquitectura i que les arquitectures de la història han sigut el punt de partida de les arquitectures de tots els temps. Fins i tot no podriem compendre a mestres moderns com Le Corbusier, Mies van der Rohe o Alvar Aalto sense relacionar la seva obra amb lectures personals de les arquitectures històriques. Vers une architecture, el més conegut llibre de Le Corbusier, i de l'arquitectura del segle XX, publicat per primera vegada el 1923, és en bona mida un llibre d'Història de l'Arquitectura.
Continguts
1. El món antic. Arquitectura egípcia. Arquitectures grega i romana. Arquitectura tardo-antiga i paleocristiana. Arquitectura bizantina.
2. L'alta Edat Mitjana. Arquitectura carolíngia. Arquitectura romànica. Arquitectura i ciutat islàmica.
3. La baixa Edat Mitjana. La ciutat medieval. Arquitectura gòtica.
4. El segle XV. Perspectiva i antiguitat a la Florència de Brunelleschi i Alberti. La ciutat ideal i els centres menors.
Objectius d'aprenentatge de l'assignatura
Dedicació total: 150h Grup gran/Teoria:
Grup mitjà/Pràctiques:
Grup petit/Laboratori:
Activitats dirigides:
Aprenentatge autònom:
42h
12h
0h
12h
84h
28.00%
8.00%
0.00%
8.00%
56.00%
Hores totals de dedicació de l'estudiantat
ACTIVITATS PRESENCIALS Grup Hores/setmanaT-Lliçó magistral/ mètode expositiu Gran (Màx 90) 4P-Estudi de casos Petit (Màx 30) 1
NO PRESENCIALS Hores/semestre-Treball autònom 84
Metodologies docents
Última modificació: 12/03/2012
210401 - H I - Història I
Universitat Politècnica de Catalunya3 / 3
SISTEMA AVALUACIÓ Avaluació Continuada Avaluació Final-Proves de resposta llarga 70% 100%-Treballs i exercicis individuals 30%
Sistema de qualificació
Bibliografia
Bàsica:
5. El segle XVI. La nova antiguitat a Roma: Bramante i Rafael. Manierismes, de Miquel Angel a Giulio Romano. Andrea Palladio.
6. Barroc. Roma barroca: Bernini i Borromini. El Barroc internacional.
7. Neoclassicisme i Il·lustració. El neopalladianisme anglés i Piranesi. Etienne Louis Boullée i Clade Nicolàs Ledoux. John Soane. Durand i Schinkel.
8. Acadèmia, medievalisme i nous materials, el primer segle XIX.
Choisy, Auguste. Historia de la arquitectura. 8a ed. Buenos Aires: Victor Leru, 1978-. ISBN 8482050338.
Norberg-Schulz. Arquitectura occidental: la arquitectura como historia de formas significativas. 3a ed. Barcelona: Gustavo Gili, 1999. ISBN 8425218055.
Patetta, Luciano. Historia de la arquitectura: antología crítica. Madrid: Celeste Ediciones, 1997. ISBN 84-8211-084-5.
Pevsner, Nikolaus. Esquema de la arquitectura europea. 5ª ed. Buenos Aires: Infinito, 1988.
Trachtenberg, Marvin. Arquitectura: de la prehistoria a la postmodernidad la tradición occidental. Madrid: Akal, 1990. ISBN 84-7600-628-4.
Última modificació: 12/03/2012
210201 - PRJ I - Projectes I
Universitat Politècnica de Catalunya1 / 3
Competències de la titulació a les que contribueix l'assignatura
Altres: M - - JAIME JOSE FERRER FORES - KARIN ELKE HOFERT FEIX - RAFAEL DIEZ BARREÑADA - ARIADNA PERICH CAPDEFERRO - ROGER SUCH SANMARTÍN - JAVIER SAN JOSE MARQUES - RAMON CASANELLES MASSAGUER - YOLANDA ORTEGA SANZ
T - - HUMBERTO COSTAS TORDERA - MANUEL GOMEZ TRIVIÑO - MERCEDES SANS ALFONSO - FELIX LLOBET DALMASES - JOAQUIM GIRBAU ROURA - XAVIER ROS MAJO - EZEQUIEL USON GUARDIOLA - JOAN CASALS PAÑELLA
Responsable: M- ANTONIO ARMESTO AIRAT- JORGE ROMEU COSTA
Unitat que imparteix:
Curs:
Crèdits ECTS:
735 - PA - Departament de Projectes Arquitectònics
2011
GRAU EN ARQUITECTURA (Pla 2010). (Unitat docent Obligatòria)
7,5 Idiomes docència: Català
Unitat responsable: 210 - ETSAB - Escola Tècnica Superior d'Arquitectura de Barcelona
Titulació:
Professorat
Específiques:
Genèriques:
1. Aptitud per a aplicar els coneixements gràfics a la representació d'espais i objectes (T)
2. Aptitud per a concebre i representar els atributs visuals dels objectes i dominar la proporció i les tècniques de dibuix, incloses les informàtiques (T)3. Coneixement adequat i aplicat a l'arquitectura i a l'urbanisme dels sistemes de representació espacial
4. Coneixement adequat i aplicat a l'arquitectura i a l'urbanisme de l'anàlisi i teoria de la forma i les lleis de percepció visual5. Coneixement adequat i aplicat a l'arquitectura i a l'urbanisme de les tècniques d'aixecament gràfic en totes les seves fases des del dibuix d'apunts a la restitució científica6. Aptitud per a la concepció, la pràctica i el desenvolupament de projectes bàsics i d'execució, croquis i avantprojectes (T)7. Aptitud per a la concepció, la pràctica i el desenvolupament de direcció d'obres (T)
8. Aptitud per a exercir la crítica arquitectònica
9. Coneixement adequat dels mètodes d'estudi dels processos de simbolització, les funcions pràctiques i l'ergonomia
10. Coneixement adequat de l'ecologia, la sostenibilitat i els principis de conservació de recursos energètics i mediambientals
1. Emprenedoria e innovació: Conèixer i entendre l'organització d'una empresa i les ciències que regeixen la seva activitat; capacitat per a comprendre les regles laborals i les relacions entre la planificació, les estratègies industrials i comercials, la qualitat i el benefici
Requisits
Cal tenir una qualificació mínima de 4 a Dibuix I, Dibuix II, Bases per al projecte I i Bases per al projecte II.
Última modificació: 12/03/2012
210201 - PRJ I - Projectes I
Universitat Politècnica de Catalunya2 / 3
· Conèixer i comprendre la utilitat genuïna de l'arquitectura i les relacions que llurs formes pròpies estableixen amb els modes de viure, els emplaçaments i les tècniques. Albirar aquests coneixements amb perspectiva històrica per a poder aplicar-los críticament en el projecte d'arquitectura.
· Educar la capacitat analítica i la imaginació concreta, emprant coneixements i habilitats gràfiques de representació, per a desenvolupar aquella capacitat d'abstracció que permet basar la pràctica del projecte en la concepció i formalització de la realitat.
· Projectar arquitectura valent-se conscientment de matrius espacials i sistemes tècnics bàsics, de naturalesa estrictamentformal, que al entrar en relació amb la vida i el lloc adquireixen sentit i valors antropològics.
· Practicar la comunicació oral i escrita sobre temàtica arquitectònica tant en les presentacions i avaluacions públiques dels resultats de l'aprenentatge com en les sessions de debat col·lectiu sobre els pressupostos teòrics emprats i els valorsen que es recolzen.
· Iniciar l'adquisició de l'aptitud per a concebre i desenvolupar projectes d'arquitectura en tots els seus formats normalitzats de concreció: avantprojecte, projecte bàsic i projecte d'execució.
2. Sensibilitat i compromís social: Conèixer i entendre la complexitat dels fenòmens econòmics i socials típics de la societat del benestar; capacitat per a relacionar el benestar amb la globalització i la sostenibilitat; habilitat per a utilitzar de manera equilibrada i compatible la tècnica, la tecnologia, l'economia i la sostenibilitat3. Aprenentatge autònom: Detectar carències en el propi coneixement i superar-les per mitjà de la reflexió crítica i l'elecció de la millor actuació per a ampliar aquest coneixement4. Comunicació oral i escrita: Comunicar-se de forma oral i escrita amb altres persones sobre els resultats de l'aprenentatge, de l'elaboració del pensament i de la presa de decisions; participar en debats sobre temes de la pròpiaespecialitat5. Treball en equip: Ser capaç de treballar com a membre d'un equip, ja sigui com un membre més o realitzant tasques de direcció amb la finalitat de contribuir a desenvolupar projectes amb pragmatisme i sentit de la responsabilitat, assumint compromisos que tinguin en compte els recursos disponibles6. Ús solvent dels recursos de la informatització: Gestionar l'adquisició, l'estructuració, l'anàlisi i la visualització de dades e informació de l'àmbit d'especialitat, i de manera crítica els resultats d'aquesta gestió
Objectius d'aprenentatge de l'assignatura
ACTIVITATS PRESENCIALS Grup Hores/setmanaT-Lliçó magistral/mètode expositiu Gran (Màx 90) 0,6T-Classe expositiva participativa Gran (Màx 90) 0,4P-Aprenentatge basat en projectes Petit (Màx 30) 4,25P-Estudi de casos Petit (Màx 30) 0,25P-Seminaris/tallers Petit (Màx 30) 0,25P-Treball en grup Petit (Màx 30) 0,25
ACTIVITATS NO PRESENCIALS Hores/semestre-Treball autònom 105
Metodologies docents
Última modificació: 12/03/2012
210201 - PRJ I - Projectes I
Universitat Politècnica de Catalunya3 / 3
SISTEMES D'AVALUACIÓ Avaluació Continuada Avaluació Final -Proves resposta curta 5%-Presentacions orals 10%-Treballs i exercicis individuals 10%-Treballs i exercicis en grup 5%-Avaluació projectes 70% 100%
Sistema de qualificació
Continguts
Bibliografia
PROJECTES I
Dedicació total: 187h 30m Grup gran/Teoria:
Grup mitjà/Pràctiques:
Grup petit/Laboratori:
Activitats dirigides:
Aprenentatge autònom:
12h
0h
58h 30m
12h
105h
6.40%
0.00%
31.20%
6.40%
56.00%
Hores totals de dedicació de l'estudiantat
- Al concebre el projecte com una tasca enfocada a ordenar i formalitzar espacialment la vida en un lloc mitjançant recursos tècnics, l'activitat dels estudiants s'endega a partir d'uns sistemes constructius objectius, d'uns elements espacials i d'uns usos concrets. - El propòsit es aconseguir una forma arquitectònica coherent, capaç de resoldre els conflictes entre els sistemes tècnics emprats, dotada de sentit propi i que participi en la construcció d'un lloc.- D'aquesta manera els estudiants s'apropen a la comprensió de les relacions entre construir i habitar a partir de les formes pròpies de l'arquitectura.- Els exercicis, de cadència aproximadament mensual, obliguen a conjugar diversos sistemes estructurals/constructius amb distints tipus d'emplaçament.
Descripció:
Última modificació: 12/03/2012
210202 - PRJ II - Projectes II
Universitat Politècnica de Catalunya1 / 3
Competències de la titulació a les que contribueix l'assignatura
Altres: M - - JAIME JOSE FERRER FORES - KARIN ELKE HOFERT FEIX - RAFAEL DIEZ BARREÑADA - ARIADNA PERICH CAPDEFERRO - ROGER SUCH SANMARTÍN - JAVIER SAN JOSE MARQUES - RAMON CASANELLES MASSAGUER - YOLANDA ORTEGA SANZ
T - - HUMBERTO COSTAS TORDERA - MANUEL GOMEZ TRIVIÑO - MERCEDES SANS ALFONSO - FELIX LLOBET DALMASES - JOAQUIM GIRBAU ROURA - XAVIER ROS MAJO - EZEQUIEL USON GUARDIOLA - JOAN CASALS PAÑELLA
Responsable: M- ANTONIO ARMESTO AIRAT- JORGE ROMEU COSTA
Unitat que imparteix:
Curs:
Crèdits ECTS:
735 - PA - Departament de Projectes Arquitectònics
2011
GRAU EN ARQUITECTURA (Pla 2010). (Unitat docent Obligatòria)
7,5 Idiomes docència: Català
Unitat responsable: 210 - ETSAB - Escola Tècnica Superior d'Arquitectura de Barcelona
Titulació:
Professorat
Específiques:
Genèriques:
1. Aptitud per a aplicar els coneixements gràfics a la representació d'espais i objectes (T)
2. Aptitud per a concebre i representar els atributs visuals dels objectes i dominar la proporció i les tècniques de dibuix, incloses les informàtiques (T)3. Coneixement adequat i aplicat a l'arquitectura i a l'urbanisme dels sistemes de representació espacial
4. Coneixement adequat i aplicat a l'arquitectura i a l'urbanisme de l'anàlisi i teoria de la forma i les lleis de percepció visual5. Coneixement adequat i aplicat a l'arquitectura i a l'urbanisme de les tècniques d'aixecament gràfic en totes les seves fases des del dibuix d'apunts a la restitució científica6. Aptitud per a la concepció, la pràctica i el desenvolupament de projectes bàsics i d'execució, croquis i avantprojectes (T)7. Aptitud per a la concepció, la pràctica i el desenvolupament de direcció d'obres (T)
8. Aptitud per a exercir la crítica arquitectònica
9. Coneixement adequat dels mètodes d'estudi dels processos de simbolització, les funcions pràctiques i l'ergonomia
10. Coneixement adequat de l'ecologia, la sostenibilitat i els principis de conservació de recursos energètics i mediambientals
Requisits
Cal tenir una qualificació mínima de 4 a Dibuix I, Dibuix II, Bases per al projecte I i Bases per al projecte II.
Es podrà matricular quan s'hagi matriculat prèviament Projectes I en una matrícula d'un curs anterior o bé es matriculin totes dues simultàniament en la matrícula d'un mateix curs acadèmic.
Última modificació: 12/03/2012
210202 - PRJ II - Projectes II
Universitat Politècnica de Catalunya2 / 3
· Conèixer i comprendre la utilitat genuïna de l'arquitectura i les relacions que llurs formes pròpies estableixen amb els modes de viure, els emplaçaments i les tècniques. Albirar aquests coneixements amb perspectiva històrica per a poder aplicar-los críticament en el projecte d'arquitectura.
· Educar la capacitat analítica i la imaginació concreta, emprant coneixements i habilitats gràfiques de representació, per a desenvolupar aquella capacitat d'abstracció que permet basar la pràctica del projecte en la concepció i formalització de la realitat.
· Projectar arquitectura valent-se conscientment de matrius espacials i sistemes tècnics bàsics, de naturalesa estrictamentformal, que al entrar en relació amb la vida i el lloc adquireixen sentit i valors antropològics.
· Practicar la comunicació oral i escrita sobre temàtica arquitectònica tant en les presentacions i avaluacions públiques dels resultats de l'aprenentatge com en les sessions de debat col·lectiu sobre els pressupostos teòrics emprats i els valorsen que es recolzen.
· Iniciar l'adquisició de l'aptitud per a concebre i desenvolupar projectes d'arquitectura en tots els seus formats normalitzats de concreció: avantprojecte, projecte bàsic i projecte d'execució.
1. Emprenedoria e innovació: Conèixer i entendre l'organització d'una empresa i les ciències que regeixen la seva activitat; capacitat per a comprendre les regles laborals i les relacions entre la planificació, les estratègies industrials i comercials, la qualitat i el benefici2. Sensibilitat i compromís social: Conèixer i entendre la complexitat dels fenòmens econòmics i socials típics de la societat del benestar; capacitat per a relacionar el benestar amb la globalització i la sostenibilitat; habilitat per a utilitzar de manera equilibrada i compatible la tècnica, la tecnologia, l'economia i la sostenibilitat3. Aprenentatge autònom: Detectar carències en el propi coneixement i superar-les per mitjà de la reflexió crítica i l'elecció de la millor actuació per a ampliar aquest coneixement4. Comunicació oral i escrita: Comunicar-se de forma oral i escrita amb altres persones sobre els resultats de l'aprenentatge, de l'elaboració del pensament i de la presa de decisions; participar en debats sobre temes de la pròpiaespecialitat5. Treball en equip: Ser capaç de treballar com a membre d'un equip, ja sigui com un membre més o realitzant tasques de direcció amb la finalitat de contribuir a desenvolupar projectes amb pragmatisme i sentit de la responsabilitat, assumint compromisos que tinguin en compte els recursos disponibles6. Ús solvent dels recursos de la informatització: Gestionar l'adquisició, l'estructuració, l'anàlisi i la visualització de dades e informació de l'àmbit d'especialitat, i de manera crítica els resultats d'aquesta gestió7. Tercera llengua: Conèixer una tercera llengua, preferentment l'anglès, amb un nivell adequat oral i escrit i en consonància amb les necessitats que tindran els titulats en cada ensenyament
Objectius d'aprenentatge de l'assignatura
ACTIVITATS PRESENCIALS Grup Hores/setmanaT-Lliçó magistral/mètode expositiu Gran (Màx 90) 0,6T-Classe expositiva participativa Gran (Màx 90) 0,4P-Aprenentatge basat en projectes Petit (Màx 30) 4,25P-Estudi de casos Petit (Màx 30) 0,25P-Seminaris/tallers Petit (Màx 30) 0,25P-Treball en grup Petit (Màx 30) 0,25
ACTIVITATS NO PRESENCIALS Hores/semestre-Treball autònom 105
Metodologies docents
Última modificació: 12/03/2012
210202 - PRJ II - Projectes II
Universitat Politècnica de Catalunya3 / 3
SISTEMES D'AVALUACIÓ Avaluació Continuada Avaluació Final -Proves resposta curta 5%-Presentacions orals 10%-Treballs i exercicis individuals 10%-Treballs i exercicis en grup 5%-Avaluació projectes 70% 100%
Sistema de qualificació
Continguts
Bibliografia
PROJECTES II
Dedicació total: 187h 30m Grup gran/Teoria:
Grup mitjà/Pràctiques:
Grup petit/Laboratori:
Activitats dirigides:
Aprenentatge autònom:
12h
0h
58h 30m
12h
105h
6.40%
0.00%
31.20%
6.40%
56.00%
Hores totals de dedicació de l'estudiantat
- Al concebre el projecte com una tasca enfocada a ordenar i formalitzar espacialment la vida en un lloc mitjançant recursos tècnics, l'activitat dels estudiants s'endega a partir d'uns sistemes constructius objectius, d'uns elements espacials i d'uns usos concrets. - El propòsit es aconseguir una forma arquitectònica coherent, capaç de resoldre els conflictes entre els sistemes tècnics emprats, dotada de sentit propi i que participi en la construcció d'un lloc.- D'aquesta manera els estudiants s'apropen a la comprensió de les relacions entre construir i habitar a partir de les formes pròpies de l'arquitectura.- Els exercicis, de cadència aproximadament mensual, obliguen a conjugar diversos sistemes estructurals/constructius amb distints tipus d'emplaçament.- Es prioritza la concepció i realització de projectes que impliquin l'anàlisi i la síntesi de les relacions entre construir i habitar en àmbits públics i privats, amb èmfasi en la recerca del tipus edificatori i la forma arquitectònica més adient en cada circumstància.- Es desenvolupa així l'aptitud per a sel·leccionar el tipus edificatori més apropiat en cada cas.
Descripció:
Última modificació: 10/04/2012
210601 - RA I - Representació Arquitectònica I
Universitat Politècnica de Catalunya1 / 4
Competències de la titulació a les que contribueix l'assignatura
Altres: RAFAEL ALCAYDE EGEA - CARMEN ESCODA PASTOR - JUAN GARCIA AGUAS - MODESTO MASIDES SERRACANT - ANDREA VERONICA ORTEGA FRUTOS - ANTONIO PEREZ RODRIGUEZ - MONTSERRAT RIBAS BARBA
Responsable: JOSE GARCIA NAVAS
Unitat que imparteix:
Curs:
Crèdits ECTS:
718 - EGA I - Departament d'Expressió Gràfica Arquitectònica I
2011
GRAU EN ARQUITECTURA (Pla 2010). (Unitat docent Obligatòria)
5 Idiomes docència: Català
Unitat responsable: 210 - ETSAB - Escola Tècnica Superior d'Arquitectura de Barcelona
Titulació:
Professorat
Específiques:1. Aptitud per a aplicar els coneixements gràfics a la representació d'espais i objectes (T)
2. Aptitud per a concebre i representar els atributs visuals dels objectes i dominar la proporció i les tècniques de dibuix, incloses les informàtiques (T)3. Coneixement adequat i aplicat a l'arquitectura i a l'urbanisme dels sistemes de representació espacial
4. Coneixement adequat i aplicat a l'arquitectura i a l'urbanisme de l'anàlisi i teoria de la forma i les lleis de percepció visual5. Coneixement adequat i aplicat a l'arquitectura i a l'urbanisme de la geometria mètrica i projectual
6. Coneixement adequat i aplicat a l'arquitectura i a l'urbanisme de les tècniques d'aixecament gràfic en totes les seves fases des del dibuix d'apunts a la restitució científica7. Coneixement adequat i aplicat a l'arquitectura i a l'urbanisme de les bases de tipografia, hipsometria i cartografia i les tècniques de modificació del terreny8. Aptitud per a aplicar les normes tècniques i constructives
9. Aptitud per a la concepció, la pràctica i el desenvolupament de projectes bàsics i d'execució, croquis i avantprojectes (T)10. Aptitud per a la concepció, la pràctica i el desenvolupament de projectes urbans (T)
11. Aptitud per a exercir la crítica arquitectònica
12. Capacitat per a dissenyar i executar projectes urbans i projectes d'urbanització, jardineria i paisatge
13. Capacitat per a elaborar estudis mediambientals, paisatgístics, i de correcció d'impactes ambientals (T)
14. Coneixement adequat de les teories generals de la forma, la composició i els tipus arquitectònics
15. Coneixement adequat de la història general de l'arquitectura
Requisits
Cal tenir una qualificació mínima de 4 a Dibuix I i Dibuix II.
Última modificació: 10/04/2012
210601 - RA I - Representació Arquitectònica I
Universitat Politècnica de Catalunya2 / 4
S'aprèn:a)Les tècniques artístiques tradicionals: llapis, carbó, aquarel·la, gouache.b)L'experiència integral d'analitzar arquitectura mitjançant aquestes eines.c)Les estratègies organitzatives i compositives de les avantguardes.d)Descriure l'entorn físic urbà o paisatgístic en general.L'objectiu de l'assignatura és dotar l'estudiantat de la formació i recursos gràfics suficients que els permetin establir un discurs gràfic coherent amb el desenvolupament del procés de projectar, amb la intenció d'aconseguir que la relació entre el discurs arquitectònic i la representació gràfica sigui fluida. Es tracta de proporcionar una formació adient per a la representació d'espais arquitectònics i en la formació d'una mentalitat moderna compositiva/construtiva tot incidint en el tractament de la llum, la correcta proporció dels elements, la captació de l'espai, la representació de materials i textures, emprant tots els coneixements que s'han rebut en les assignatures prèvies a aquest curs i ampliada a una formació artística que examina els processos organitzatius, compositius, estructurals que foren aportats per les experiències plàstiques de l'inici del segle xx.
Genèriques:
16. Coneixement adequat dels mètodes d'estudi dels processos de simbolització, les funcions pràctiques i l'ergonomia
17. Coneixement adequat de les tradicions arquitectòniques, urbanístiques i paisatgístiques de la cultura occidental, així com dels seus fonaments tècnics, climàtics, econòmics, socials i ideològics18. Coneixement adequat de l'estètica i la teoria i història de les belles arts i les arts aplicades
19. Coneixement adequat de la relació entre els patrons culturals i les responsabilitats socials de l'arquitecte
20. Coneixement adequat de les bases de l'arquitectura vernacla
1. Sensibilitat i compromís social: Conèixer i entendre la complexitat dels fenòmens econòmics i socials típics de la societat del benestar; capacitat per a relacionar el benestar amb la globalització i la sostenibilitat; habilitat per a utilitzar de manera equilibrada i compatible la tècnica, la tecnologia, l'economia i la sostenibilitat2. Aprenentatge autònom: Detectar carències en el propi coneixement i superar-les per mitjà de la reflexió crítica i l'elecció de la millor actuació per a ampliar aquest coneixement3. Comunicació oral i escrita: Comunicar-se de forma oral i escrita amb altres persones sobre els resultats de l'aprenentatge, de l'elaboració del pensament i de la presa de decisions; participar en debats sobre temes de la pròpiaespecialitat4. Treball en equip: Ser capaç de treballar com a membre d'un equip, ja sigui com un membre més o realitzant tasques de direcció amb la finalitat de contribuir a desenvolupar projectes amb pragmatisme i sentit de la responsabilitat, assumint compromisos que tinguin en compte els recursos disponibles5. Ús solvent dels recursos de la informatització: Gestionar l'adquisició, l'estructuració, l'anàlisi i la visualització de dades e informació de l'àmbit d'especialitat, i de manera crítica els resultats d'aquesta gestió6. Tercera llengua: Conèixer una tercera llengua, preferentment l'anglès, amb un nivell adequat oral i escrit i en consonància amb les necessitats que tindran els titulats en cada ensenyament
Objectius d'aprenentatge de l'assignatura
ACTIVITATS PRESENCIALS Grup Hores/setmanaT-Lliçó magistral/mètode expositiu Gran (Màx 90) 1P-Seminaris/tallers Mitjà (Màx 60) 3
ACTIVITATS NO PRESENCIALS Hores/semestre-Treball autònom 70
Metodologies docents
Última modificació: 10/04/2012
210601 - RA I - Representació Arquitectònica I
Universitat Politècnica de Catalunya3 / 4
SISTEMA AVALUACIÓ AVALUACIÓ CONTINUADA AVALUACIÓ FINAL-Treballs i exercicis en grup 100% 100%
Sistema de qualificació
Continguts
EXERCICI 1: COMPOSICIÓ I COLOR
EXERCICI 2: ANÀLISI D'UNA OBRA EXEMPLAR DE L'ARQUITECTURA MODERNA
EXERCICI 3: ANÀLISI DEL PAISATGE VERNACLE
Dedicació total: 125h Grup gran/Teoria:
Grup mitjà/Pràctiques:
Grup petit/Laboratori:
Activitats dirigides:
Aprenentatge autònom:
11h
0h
32h
12h
70h
8.80%
0.00%
25.60%
9.60%
56.00%
Hores totals de dedicació de l'estudiantat
Introducció al tractament del color i de la composició. L'exercici s'estableix en el context de les avantguardes artístiques del segle XX. La base la constitueix l'examen pràctic de les formes compositives /organitzatives del Moviment Modern.
L'objectiu d'aquest exercici és per una part aconseguir una determinada capacitat gràfica, comprensible, àgil i gràficament correcta que permeti la interpretació, estructura, construcció, composició i altres categories a interpretar del model exposatc. L'anàlisi de l'obra tindrà com a recurs inicial l'exàmen d'aquesta a través de dibuixos de tempteig per aproximar-se a temes de proporcions, mesures, escales, construcció, etc. que finalment seran deduïts amb exactitud.
Representació del paisatge a través del reconeixement/anàlisi de les seves condicions estructurals, de textura, materials. L'estudi gràfic s'extendrà a escales diferents: la representació atenta/minuciosa d'espècies vegetals serà compatible amb interpretacions abstractes i generals que afecten a tot tipus de materials integrants del paisatge.L'experiència es desplaçarà des de dibuixos aproximatius de tempteig fins a la realització d'exercicis moltatents a la naturalesa peculiar dels materials.Tot això considerat a través de l'estudi de la tradició del dibuix/pintura del paisatge.
Descripció:
Descripció:
Descripció:
Última modificació: 10/04/2012
210601 - RA I - Representació Arquitectònica I
Universitat Politècnica de Catalunya4 / 4
Bibliografia
Bàsica:
L'obra gràfica i escrita dels principals artífexs de l'Arquitectura Moderna: Le Courbusier, Mies Van der Rohe, Alvar Aalto, Wright, Sert,..L'obra i els textos bàsics i autoreferencials dels artistes plàstics dels segle XX: Malevich, Klee, Moholi-Nagy, Kandinsky,...
Altres recursos:
Kandinsky: oeuvres de Vassily Kandinsky: 1866-1944. Kandinsky: oeuvres de Vassily Kandinsky: 1866-1944. Paris: Centre Georges Pompidou, 1984. ISBN 2-85850-262-5.
Le Corbusier: oeuvre complète. 16ème ed. Zurich: Éditions d'Architecture, 2006-. ISBN 9783764355036.
Wilton, Andrew; Lyles, Anne. The Greater age of British watercolours 1750-1880. Munch: Prestel: London: Royal Academy of Arts, 1993. ISBN 3-7913-1254-5.
Última modificació: 12/03/2012
210602 - RA II - Representació Arquitectònica II
Universitat Politècnica de Catalunya1 / 3
Competències de la titulació a les que contribueix l'assignatura
Altres: MARGARITA DELGADO YANES - MARGARITA GALCERAN VILA - M. ISABEL RUIZ CASTRILLO - JORDI SUBIROS BRUNET
Responsable: MANUEL JOSE LUQUE GONZALEZ
Unitat que imparteix:
Curs:
Crèdits ECTS:
718 - EGA I - Departament d'Expressió Gràfica Arquitectònica I
2011
GRAU EN ARQUITECTURA (Pla 2010). (Unitat docent Obligatòria)
5 Idiomes docència: Català
Unitat responsable: 210 - ETSAB - Escola Tècnica Superior d'Arquitectura de Barcelona
Titulació:
Professorat
Específiques:
Genèriques:
1. Aptitud per a aplicar els coneixements gràfics a la representació d'espais i objectes (T)
2. Aptitud per a concebre i representar els atributs visuals dels objectes i dominar la proporció i les tècniques de dibuix, incloses les informàtiques (T)3. Coneixement adequat i aplicat a l'arquitectura i a l'urbanisme dels sistemes de representació espacial
4. Coneixement adequat i aplicat a l'arquitectura i a l'urbanisme de l'anàlisi i teoria de la forma i les lleis de percepció visual5. Coneixement adequat i aplicat a l'arquitectura i a l'urbanisme de la geometria mètrica i projectual
6. Aptitud per a la concepció, la pràctica i el desenvolupament de projectes bàsics i d'execució, croquis i avantprojectes (T)
1. Emprenedoria e innovació: Conèixer i entendre l'organització d'una empresa i les ciències que regeixen la seva activitat; capacitat per a comprendre les regles laborals i les relacions entre la planificació, les estratègies industrials i comercials, la qualitat i el benefici2. Aprenentatge autònom: Detectar carències en el propi coneixement i superar-les per mitjà de la reflexió crítica i l'elecció de la millor actuació per a ampliar aquest coneixement3. Treball en equip: Ser capaç de treballar com a membre d'un equip, ja sigui com un membre més o realitzant tasques de direcció amb la finalitat de contribuir a desenvolupar projectes amb pragmatisme i sentit de la responsabilitat, assumint compromisos que tinguin en compte els recursos disponibles4. Ús solvent dels recursos de la informatització: Gestionar l'adquisició, l'estructuració, l'anàlisi i la visualització de dades e informació de l'àmbit d'especialitat, i de manera crítica els resultats d'aquesta gestió
Requisits
Cal tenir una qualificació mínima de 4 a Dibuix I i Dibuix II.
Última modificació: 12/03/2012
210602 - RA II - Representació Arquitectònica II
Universitat Politècnica de Catalunya2 / 3
· Interpretar el procés de representació arquitectònica mitjantçant l'anàlisi d'una arquitectura construïda, però no visitable, per tal d'assolir la seva comprensió i, des d'aquesta comprensió, representar-la. El vehicle per això és el medi gràfic, utilitzant simultàniament procediments manuals i informàtics.
· L'assignatura proposa, per una banda, aplicar els procediments manuals, que l'estudiantat ja coneix, en el procés de comprensió, i per l'altra aprofundir en l'adequació de l'ús d'un sistema de CAD en el procés de representació arquitectònica
SISTEMA AVALUACIÓ AVALUACIÓ CONTINUADA AVALUACIÓ FINAL-Proves de resposta llarga 80% 100% -Treballs i exercicis en grup 20%
Sistema de qualificació
Continguts
REPRESENTACIÓ ARQUITECTÒNICA II
Objectius d'aprenentatge de l'assignatura
Dedicació total: 125h Grup gran/Teoria:
Grup mitjà/Pràctiques:
Grup petit/Laboratori:
Activitats dirigides:
Aprenentatge autònom:
11h
0h
32h
12h
70h
8.80%
0.00%
25.60%
9.60%
56.00%
Hores totals de dedicació de l'estudiantat
ACTIVITATS PRESENCIALS Grup Hores/setmanaT-Lliçó magistral/mètode expositiu Gran (Màx 90) 1P-Classes pràctiques Petit (Màx 60) 3
ACTIVITATS NO PRESENCIALS Hores/semestre-Treball autònom 70
Metodologies docents
- La representació del projecte.- Dibuix assistit per ordinador (CAD 2D i 3D).- Projeccions cilíndriques: 2D - Plantes, seccions, alçats.- Projeccions cilíndriques: 3D - Axonometries.- Projeccions còniques: Exploració visual interior i exterior.- Aplicació de la tecnologia digital a la representació arquitectònica.- Presentació d'espais i formes arquitectòniques.- Utilització dels recursos expressius del sistema per a la representació intencionada del treball.
Descripció:
Última modificació: 12/03/2012
210602 - RA II - Representació Arquitectònica II
Universitat Politècnica de Catalunya3 / 3
Bibliografia
Última modificació: 12/03/2012
210301 - URB I - Urbanística I
Universitat Politècnica de Catalunya1 / 4
Competències de la titulació a les que contribueix l'assignatura
Altres: M- MARTA BAYONA MAS - ALEX GIMENEZ IMIRIZALDU - MARIA RUBERT DE VENTOS - JOSEP MARIA SOLÉ GRAS
T- JORDI FRANQUESA SANCHEZ - MAR SANTAMARIA VARAS
Responsable: M-JOSEP PARCERISA BUNDO
T-JULIAN GALINDO GONZALEZ
Unitat que imparteix:
Curs:
Crèdits ECTS:
740 - UOT - Departament d'Urbanisme i Ordenació del Territori
2011
GRAU EN ARQUITECTURA (Pla 2010). (Unitat docent Obligatòria)
5 Idiomes docència: Català
Unitat responsable: 210 - ETSAB - Escola Tècnica Superior d'Arquitectura de Barcelona
Titulació:
Professorat
Específiques:1. Aptitud per a aplicar els coneixements gràfics a la representació d'espais i objectes (T)
2. Aptitud per a concebre i representar els atributs visuals dels objectes i dominar la proporció i les tècniques de dibuix, incloses les informàtiques (T)3. Coneixement adequat i aplicat a l'arquitectura i a l'urbanisme dels sistemes de representació espacial
4. Coneixement adequat i aplicat a l'arquitectura i a l'urbanisme de l'anàlisi i teoria de la forma i les lleis de percepció visual5. Coneixement adequat i aplicat a l'arquitectura i a l'urbanisme de la geometria mètrica i projectual
6. Coneixement adequat i aplicat a l'arquitectura i a l'urbanisme de les bases de tipografia, hipsometria i cartografia i les tècniques de modificació del terreny7. Aptitud per a la concepció, la pràctica i el desenvolupament de projectes urbans (T)
8. Aptitud per a elaborar programes funcionals d'edificis i espais urbans
9. Capacitat per a redactar projectes d'obra civil (T)
10. Capacitat per a dissenyar i executar projectes urbans i projectes d'urbanització, jardineria i paisatge
11. Capacitat per a aplicar normes i ordenances urbanístiques
12. Capacitat per a elaborar estudis mediambientals, paisatgístics, i de correcció d'impactes ambientals (T)
13. Coneixement adequat de les teories generals de la forma, la composició i els tipus arquitectònics
14. Coneixement adequat de la història general de l'arquitectura
Requisits
Cal tenir una qualificació mínima de 4 a Bases per al projecte I, Bases per al projecte II, Dibuix I i Dibuix II.
Última modificació: 12/03/2012
210301 - URB I - Urbanística I
Universitat Politècnica de Catalunya2 / 4
· Explicacions inherents al temari teòric. Valoracions inicials en funció de les situacions que es presenten en els exercicis.· Enfrontar l'alumne a la responsabilitat individual (a la reflexió crítica mitjançant la dialèctica) amb els exercicis· Interrelació entre lliçons, exercicis de seminari i desplegament aplicat de la iniciativa individual i cooperativa· Enfocament obert de la resolució gràfica dels exercicis a l'efecte d'aconseguir l'aplicació crítica i explorativa dels seus coneixements· Anàlisi crític iteratiu al llarg dels tallers sobre els resultats de cada estudiant enfrontat a la concepció i la representació· Introduir a l'alumne a diverses tècniques: croquis, esquema, representació literal i crítica en planta, secció i alçat, fotografia, pel·lícula, etc.· Introduir a l'alumne a diverses tècniques i fer-ne el seguiment tutoritzat al seu treball · Utilitzar dites aplicacions a propòsit dels seus exercicis aplicats· Introducció a la complexitat ortogràfica i la seva implicació a la geometria de la ciutat
Genèriques:
15. Coneixement adequat dels mètodes d'estudi de les necessitats socials, la qualitat de la vida, la habitabilitat i els programes bàsics de vivenda16. Coneixement adequat de l'ecologia, la sostenibilitat i els principis de conservació de recursos energètics i mediambientals17. Coneixement adequat de les tradicions arquitectòniques, urbanístiques i paisatgístiques de la cultura occidental, així com dels seus fonaments tècnics, climàtics, econòmics, socials i ideològics18. Coneixement adequat de la sociologia, teoria, economia i història urbanes
19. Coneixement adequat dels fonaments metodològics del plantejament urbà i l'ordenació territorial i metropolitana
20. Coneixement adequat dels mecanismes de redacció i gestió dels plans urbanístics a qualsevol escala
21. Coneixement de la reglamentació civil, administrativa, urbanística, de l'edificació i de la indústria relativa al desenvolupament professional
1. Sensibilitat i compromís social: Conèixer i entendre la complexitat dels fenòmens econòmics i socials típics de la societat del benestar; capacitat per a relacionar el benestar amb la globalització i la sostenibilitat; habilitat per a utilitzar de manera equilibrada i compatible la tècnica, la tecnologia, l'economia i la sostenibilitat2. Aprenentatge autònom: Detectar carències en el propi coneixement i superar-les per mitjà de la reflexió crítica i l'elecció de la millor actuació per a ampliar aquest coneixement3. Ús solvent dels recursos de la informatització: Gestionar l'adquisició, l'estructuració, l'anàlisi i la visualització de dades e informació de l'àmbit d'especialitat, i de manera crítica els resultats d'aquesta gestió
Objectius d'aprenentatge de l'assignatura
ACTIVITATS PRESENCIALS Grup Hores/setmanaT-Lliçó magistral/mètode expositiu Gran (Màx 90) 0,8T-Classe expositiva participativa Gran (Màx 90) 0,2P-Aprenentatge cooperatiu Petit (Màx 30) 0,4P-Aprenentage basat en projectes Petit (Màx 30) 1,8P-Estudi de casos Petit (Màx 30) 0,4P-Treball en grup Petit (Màx 30) 0,4 ACTIVITATS NO PRESENCIALS Hores/semestre-Treball autònom 70
Metodologies docents
Última modificació: 12/03/2012
210301 - URB I - Urbanística I
Universitat Politècnica de Catalunya3 / 4
· Inici del raonament narratiu en la definició dels projectes de caire urbanístic· Bases i abast del projecte com a obra civil· Impacte de la normativa i ordenances a la construcció de l'espai urbà quotidià· Introducció als tipus arquitectònics en la seva dimensió morfològica· Introducció del temps en l'enteniment dels escenaris urbans
SISTEMES D'AVALUACIÓ Avaluació Continuada Avaluació FinalProves de resposta llarga 10% 10-40%Presentacions orals 10% Treballs i exercicis individuals 30% 45-60%Treballs i exercicis en grup 30% 0-45%Avaluació de projectes 20-25%
Sistema de qualificació
Continguts
URBANÍSTICA I
Dedicació total: 125h Grup gran/Teoria:
Grup mitjà/Pràctiques:
Grup petit/Laboratori:
Activitats dirigides:
Aprenentatge autònom:
11h
0h
32h
12h
70h
8.80%
0.00%
25.60%
9.60%
56.00%
Hores totals de dedicació de l'estudiantat
La primera assignatura d'urbanística inicia al raonament sobre la ciutat presentant qüestions i llocs pròxims. Barcelona és el camp de treball, objecte i referència dels exercicis els quals proposen diferents aproximacions a laforma urbana, reflexes de dinàmiques i conflictes d'abast social i cultural molt amplis. El curs ajuda a entendre que la ciutat sobre la qual es fan propostes no és mai un full en blanc.
Programa1. Els carrers. Tipus i funcions bàsiques: circulació i accés. El carrer com estratègia de connexió. Malles: distincions entre teixits, regles i excepcions. 2. Els espais públics. Places, parcs i jardins. El centre dels barris. La renovació de l'espai públic.3. La divisió del sòl. Mançanes i parcel·les.4. Les cases urbanes. Tipus i evolució.5. Edificis i equipaments urbans.6. La figura de la ciutat. Geografia i història.
Descripció:
Última modificació: 12/03/2012
210301 - URB I - Urbanística I
Universitat Politècnica de Catalunya4 / 4
Bibliografia
Bàsica:
Sola-Morales, Manuel de. Deu lliçons sobre Barcelona: els episodis urbanístics que han fet la ciutat moderna. Barcelona: Col·legi d'Arquitectes de Catalunya, 2008. ISBN 978-84-96842-23-6.
Parcerisa Bundó, Josep; Rubert de Ventós, Maria. La ciudad no es una hoja en blanco: hechos del urbanismo. Santiago de Chile: Ediciones ARQ, 2000. ISBN 956-14-0614-4.
Morris, A.E.J. Historia de la forma urbana: desde sus orígenes hasta la Revolución Industrial. Barcelona: Gustavo Gili, 1984. ISBN 84-252-1181-6.
Parcerisa, Josep; Rubert de Ventós, Maria. Materials d'urbanisme [en línia]. Barcelona: Departament d'Urbanisme. ETSAB. Universitat Politècnica de Catalunya, 1999 [Consulta: 06/07/2011]. Disponible a: <http://bibliotecnica.upc.es/EdUPC/locate4.asp?codi=AR031XXX>. ISBN 84-7653-718-2.
Última modificació: 12/03/2012
210302 - URB II - Urbanística II
Universitat Politècnica de Catalunya1 / 5
Competències de la titulació a les que contribueix l'assignatura
Altres: M- MARTA BAYONA MAS - JORDI SARDA FERRAN - MARIO EUSEBIO JIMENEZ CARMONA - ALEJANDRO GIMENEZ IMIRIZALDU - JOSEP MARIA SOLÉ GRAS
T- MANUEL FRANCO MESAS - JORDI FRANQUESA SANCHEZ - JOAN MORENO SANZ
Responsable: M-MARIA RUBERT DE VENTOS
T-MIGUEL COROMINAS AYALA
Unitat que imparteix:
Curs:
Crèdits ECTS:
740 - UOT - Departament d'Urbanisme i Ordenació del Territori
2011
GRAU EN ARQUITECTURA (Pla 2010). (Unitat docent Obligatòria)
5 Idiomes docència: Català
Unitat responsable: 210 - ETSAB - Escola Tècnica Superior d'Arquitectura de Barcelona
Titulació:
Professorat
Específiques:1. Aptitud per a aplicar els coneixements gràfics a la representació d'espais i objectes (T)
2. Aptitud per a concebre i representar els atributs visuals dels objectes i dominar la proporció i les tècniques de dibuix, incloses les informàtiques (T)3. Coneixement adequat i aplicat a l'arquitectura i a l'urbanisme dels sistemes de representació espacial
4. Coneixement adequat i aplicat a l'arquitectura i a l'urbanisme de l'anàlisi i teoria de la forma i les lleis de percepció visual5. Coneixement adequat i aplicat a l'arquitectura i a l'urbanisme de la geometria mètrica i projectual
6. Coneixement adequat i aplicat a l'arquitectura i a l'urbanisme de les bases de tipografia, hipsometria i cartografia i les tècniques de modificació del terreny7. Aptitud per a la concepció, la pràctica i el desenvolupament de projectes urbans (T)
8. Aptitud per a elaborar programes funcionals d'edificis i espais urbans
9. Capacitat per a redactar projectes d'obra civil (T)
10. Capacitat per a dissenyar i executar projectes urbans i projectes d'urbanització, jardineria i paisatge
11. Capacitat per a aplicar normes i ordenances urbanístiques
Requisits
Cal tenir una qualificació mínima de 4 a Bases per al projecte I, Bases per al projecte II, Dibuix I i Dibuix II.
Es podrà matricular quan s'hagi matriculat prèviament Urbanística I en una matrícula d'un curs anterior o bé es matriculintotes dues simultàniament en la matrícula d'un mateix curs acadèmic.
Última modificació: 12/03/2012
210302 - URB II - Urbanística II
Universitat Politècnica de Catalunya2 / 5
· Entendre les formes urbanes dins el context social,demogràfic, econòmic, l'ocupació del territori i les implicacions sobre la mobilitat i el transport· Reconèixer la ciutat, l'estructura, les parts i els teixits urbans· Utilització de diverses fonts d'informació: fotoplans, GoogleEarth, plànols, dades socioeconòmiques, guies ...· El dibuix de la ciutat com representació i síntesi de la forma urbana· El dibuix dels carrers, les cases i els espais urbans· Exercicis basats en l'exploració d'un ampli ventall de tècniques de representació (croquis, esquemes, plantes i seccions
Genèriques:
12. Capacitat per a elaborar estudis mediambientals, paisatgístics, i de correcció d'impactes ambientals (T)
13. Coneixement adequat de les teories generals de la forma, la composició i els tipus arquitectònics
14. Coneixement adequat de la història general de l'arquitectura
15. Coneixement adequat dels mètodes d'estudi de les necessitats socials, la qualitat de la vida, la habitabilitat i els programes bàsics de vivenda16. Coneixement adequat de l'ecologia, la sostenibilitat i els principis de conservació de recursos energètics i mediambientals17. Coneixement adequat de les tradicions arquitectòniques, urbanístiques i paisatgístiques de la cultura occidental, així com dels seus fonaments tècnics, climàtics, econòmics, socials i ideològics18. Coneixement adequat de la sociologia, teoria, economia i història urbanes
19. Coneixement adequat dels fonaments metodològics del plantejament urbà i l'ordenació territorial i metropolitana
20. Coneixement adequat dels mecanismes de redacció i gestió dels plans urbanístics a qualsevol escala
21. Coneixement de la reglamentació civil, administrativa, urbanística, de l'edificació i de la indústria relativa al desenvolupament professional
1. Sensibilitat i compromís social: Conèixer i entendre la complexitat dels fenòmens econòmics i socials típics de la societat del benestar; capacitat per a relacionar el benestar amb la globalització i la sostenibilitat; habilitat per a utilitzar de manera equilibrada i compatible la tècnica, la tecnologia, l'economia i la sostenibilitat2. Aprenentatge autònom: Detectar carències en el propi coneixement i superar-les per mitjà de la reflexió crítica i l'elecció de la millor actuació per a ampliar aquest coneixement3. Ús solvent dels recursos de la informatització: Gestionar l'adquisició, l'estructuració, l'anàlisi i la visualització de dades e informació de l'àmbit d'especialitat, i de manera crítica els resultats d'aquesta gestió
Objectius d'aprenentatge de l'assignatura
ACTIVITATS PRESENCIALS Grup Hores/setmanaT-Lliçó magistral/mètode expositiu Gran (Màx 90) 0,8T-Classe expositiva participativa Gran (Màx 90) 0,2P-Aprenentatge cooperatiu Petit (Màx 30) 0,4P-Aprenentage basat en projectes Petit (Màx 30) 1,8P-Estudi de casos Petit (Màx 30) 0,4P-Treball en grup Petit (Màx 30) 0,4
ACTIVITATS NO PRESENCIALS Hores/semestre-Treball autònom 70
Metodologies docents
Última modificació: 12/03/2012
210302 - URB II - Urbanística II
Universitat Politècnica de Catalunya3 / 5
acotades, fotomuntatges, fotografia, video, etc.)· Presentació de plantes, alçats, seccions, perspectives en diferents suports i tècniques cartogràfiques· Reconeixement del relleu, la topografia i la hidrologia del lloc de la ciutat· Anàlisi de projectes de nova implantació i/o d'intervenció a la ciutat construïda· Anàlisi i projecte de traçat o de forma, si s'escau, d'elements molt elementals com carrers, places o espais públics· Anàlisi i representació dels processos d'urbanització-parcel·lació-edificació· Introducció a les bases conceptuals lligades als diferents tipus de ciutat· Explicacions inherents al temari teòric i discussió de les diferents formes de creixement
Continguts
Dedicació total: 125h Grup gran/Teoria:
Grup mitjà/Pràctiques:
Grup petit/Laboratori:
Activitats dirigides:
Aprenentatge autònom:
11h
0h
32h
12h
70h
8.80%
0.00%
25.60%
9.60%
56.00%
Hores totals de dedicació de l'estudiantat
Última modificació: 12/03/2012
210302 - URB II - Urbanística II
Universitat Politècnica de Catalunya4 / 5
SISTEMES D'AVALUACIÓ Avaluació Continuada Avaluació Final-Proves de resposta curta 0-10% 0-10%-Proves de resposta llarga 0-20% 0-40%-Presentacions orals 0-10% -Treballs i exercicis individuals 30-45% 30-60%-Treballs i exercicis en grup 30-45% 0-30%-Avaluació de projectes 0-10%
Sistema de qualificació
URBANÍSTICA II
L'objectiu del curs és el coneixement de la ciutat que es recolza en, l'estudi del seu emplaçament, l'anàlisi de l'estructura i de les seves parts, i l'estudi de l'evolució en el temps de la seva construcció.Les formes de creixement urbà introdueixen a l'anàlisi de la ciutat a partir de reconèixer les relacions entre la morfologia de l'ocupació del sòl, la infraestructura de la urbanització i la tipologia dels edificis.
Programa1. Introducció. La ciutat. 2. El creixement urbà. Parcel·lació/Edificació/Urbanització3. La ciutat antiga4. El creixement suburbà5. La ciutat jardí6. Els eixamples 7. L'habitatge massiu8. La urbanització marginal9. Propostes per la nova ciutat del s. XX10. La urbanització o ciutat discontínua
Exercicis1. El dibuix de la ciutat 2. El reconeixement de les formes de creixement 3. La intervenció a la ciutat construïda
Activitats vinculades:Quadern personalRealització d'un quadern personal del curs (mida A5) que reculli un resum/ comentari de les lliçons i de les lectures.
Descripció:
Última modificació: 12/03/2012
210302 - URB II - Urbanística II
Universitat Politècnica de Catalunya5 / 5
Bibliografia
Bàsica:
Complementària:
Morris, A.E.J. Historia de la forma urbana: desde sus orígenes a la Revolución Industrial.. Barcelona: Gustavo Gili, 1984. ISBN 8425211816.
Gravagnuolo, Benedetto. Historia del urbanismo en Europa 1750-1960. Madrid: Akal, 1998. ISBN 9788446006275.
Solà-Morales, Manuel de. Las formas del crecimiento urbano. Barcelona: Edicions UPC, 1996. ISBN 8483011972.
Busquets, Joan. Barcelona: evolución urbanística de una capital compacta. 2ª ed. Madrid: Mapfre, 1994. ISBN 8471005360.
"Territorio y ciudad en la Cataluña de los sesenta". 1958-75: desde Barcelona arquitecturas y ciudad. Barcelona: Col·legi d'Arquitectes de Catalunya, Àrea de Cultura, Formació i Publicacions, 2002. p. 54- 85.
Solà-Morales, Manuel de. Diez lecciones sobre Barcelona: los episodios urbanísticos que han hecho la ciudad moderna. Barcelona: Col·legi d'Arquitectes de Catalunya, 2008. ISBN 9788496842243.
Aymonino, Carlo. Orígenes y desarrollo de la ciudad moderna. Barcelona: Gustavo Gili, 1972. ISBN 8425204895.
Benevolo, Leonardo. Storia della città. 2ª ed. Bari: Laterza, 2006.
Calabi, Donatella. Storia della città: l'età moderna. Venezia: Marsilio, 2001. ISBN 8831778382.
Calabi, Donatella. Storia della città: l'età contemporanea. Venezia: Marsilio, 2005. ISBN 8831786660.
Historia del urbanismo en España III. Vol. 3: Siglos XIX y XX. Madrid: Cátedra, 1999. ISBN 8437617081.
Atlas urbanística de Lisboa. Lisboa: Argumentum, 2006. ISBN 9789728479466.
Mumford , Lewis. Técnica y civilización. Madrid: Alianza, 1998. ISBN 8420679178.
Corboz, A.. "El territorio como palimpsesto". Martin, A.. Lo urbano, en 20 autores contemporáneos. Barcelona: Ediciones UPC, 2004. p. 13-24.