GUIA DOCENT CURS 2012 · guia docent curs 2012-2013 grau en arquitectura – etsab primer curs...

GUIA DOCENT CURS 2012-2013 Grau en Arquitectura – ETSAB Primer curs BASES PER A LA TÈCNICA BASES PER A LA TEORIA BASES PER AL PROJECTE I BASES PER AL PROJECTE II DIBUIX I DIBUIX II FÍSICA I FÍSICA II MATEMÀTIQUES I MATEMÀTIQUES II

Segon curs CONDICIONAMENT I SERVEIS I CONSTRUCCIÓ I ESTRUCTURES I HISTÒRIA I PROJECTES I PROJECTES II REPRESENTACIÓ ARQUITECTÒNICA I REPRESENTACIÓ ARQUITECTÒNICA II URBANÍSTICA I URBANÍSTICA II

GUIA DOCENT CURS 2012-2013 Grau en Arquitectura - ETSAB Tercer curs CONDICIONAMENT I SERVEIS II CONSTRUCCIÓ II ESTRUCTURES II HISTÒRIA II PROJECTES III PROJECTES IV REPRESENTACIÓ ARQUITECTÒNICA III URBANÍSTICA III URBANÍSTICA IV

Optatives BARCELONA I: CAMINAR BARCELONA CIUTATS EN LA HISTÒRIA CONSTRUCCIÓ INDUSTRIALITZADA I INNOVACIÓ CONTROL GRÀFIC DE L’ENTORN NATURAL I URBÀ EN 3D FORMIGÓ ARMAT APLICAT HABITATGE I COOPERACIÓ HISTÒRIA DE L’ART OCCIDENTAL L’ARQUITECTURA MEDIAMBIENTAL: L’ESTALVI ENERGÈTIC L’HABITATGE COL·LECTIU: ANTECEDENTS REALITZACIONS ACTUALS I ALTERNATIVES MOBILIARI I ARQUITECTURA: DE LA INDÚSTRIA AL DISSENYA MIDA REHABITAR: LA CASA I EL CARRER

Última modificació: 15-05-2013

210061 - BTC - Bases per a la Tècnica

Universitat Politècnica de Catalunya1 / 4

Competències de la titulació a les que contribueix l'assignatura

· Analitzar l'edifici i reconèixer les seves parts: lèxic, representació i característiquesfonamentals.· Conèixer els principis i els requeriments físics i ambientals bàsics de l'edifici.· Conèixer els paràmetres bàsics que caracteritzen el condicionament ambiental dels edificis.· Conèixer els fonaments mecànic-estructurals relatius a l'estabilitat dels edificis· Introduir a la ciència dels materials i la quantificació i parametrització dels requeriments bàsics

Altres: MARIONA GENIS VIÑALS - DANIEL LOPEZ VALDES - IRENE ISABEL OLIVER MONTELL - IGNACIO RICARDO SANFELIU ARBOIX

Responsable: JOSE LUIS GONZALEZ MORENO-NAVARRO

Unitat que imparteix:

Curs:

Crèdits ECTS:

704 - CA I - Departament de Construccions Arquitectòniques I

2012

GRAU EN ARQUITECTURA (Pla 2010). (Unitat docent Obligatòria)

6 Idiomes docència: Català, Castellà

Unitat responsable: 210 - ETSAB - Escola Tècnica Superior d'Arquitectura de Barcelona

Titulació:

Professorat

Específiques:1. Aptitud per a aplicar els coneixements gràfics a la representació d'espais i objectes (T)

2. Coneixement adequat i aplicat a l'arquitectura i a l'urbanisme dels principis de termodinàmica, acústica i òptica

3. Coneixement adequat i aplicat a l'arquitectura i a l'urbanisme dels principis de mecànica de fluids, hidràulica, electricitat i electromagnetisme

Objectius d'aprenentatge de l'assignatura

Activitats presencials Grup Hores setmanaT Lliçó magistral / mètode expositiu Gran (Màx. 90) 3P Estudi de casos Mitjà (Màx. 50) 1P Treball en Grup Mitjà (Màx. 50) 1

Activitats No Presencials Hores semestre- Treball autònom 84

Metodologies docents




Dedicació total: 150h Grup gran/Teoria:

Grup mitjà/Pràctiques:

Grup petit/Laboratori:

Activitats dirigides:

Aprenentatge autònom:

42h

12h

0h

12h

84h

28.00%

8.00%

0.00%

8.00%

56.00%

Hores totals de dedicació de l'estudiantat




Continguts

DE COM ELS PRINCIPIS PARTICIPEN EN LES DECISIONS DELS PROJECTES DELS ELEMENTS

DE COM ELS ELEMENTS DEL REPERTORI DEL NOSTRE CONTEXT MÉS PROPER PODEN COMPLIR EL QUE DETERMINEN ELS PRINCIPIS

Competències de la titulació a les que contribueix el contingut:


· Introducció als Principis - Relacions entre el principi d'adequació de l'espai, i l'ús, l'estructura i els delimitadors de l'espai - Id. d'adequació de l'ambient i l'ús i els tancaments - Id. d'integritat global i l'estructura i els tancaments

· Estudi monogràfic de la envolupant - Id. d'eficiència productiva i de tot plegat

· Anàlisi sistemàtica dels materials més habituals - Relacions entre principi de conveniència estètica i les raons de l'eficiència productiva i les de les raons pràctiques

· Terminologia Bàsica de tots els temes· Introducció als elements - Repertori usual d'elements de l'exterior de l'edifici, - Id. de l'estructura portant, - Id. de les compartimentacions i dels revestiments interiors - Id. de les façanes i de les cobertes

· Introducció a les instal·lacions - Instal·lacions de transport I comunicacions de senyals - Instal·lacions que optimitzen l'ambient Serveis d'evacuació. Aigües pluvials Condicionament. Fred i calor. Llum Contaminació. Ventilació. Aportació d'aire nou. Serveis d'evacuació. - Instal·lacions que preserven la integritat Contra incendis Parallamps Intrusos - Instal·lacions que subministren fluids bàsics Aigua. Gas. Electricitat - La unitat instal·lacions-edifici Integració funcional Ubicació de les instal·lacions Instal·lacions i conveniència estètica

Descripció:

Descripció:




Sistema Avaluació Continuada Avaluació Final Convocatòria ExtraordinàriaProves de resposta curta 34% 34% 34%Proves de resposta llarga 34% 34% 34%Presentacions orals 12% 0 0Treballs i exercicis individuals 20% 32% 32%

Sistema de qualificació

Bibliografia

EXEMPLES DE RELACIONS ENTRE PRINCIPIS I ELEMENTS


Bàsica:

Complementària:

Diccionari visual de la construcció. 6a ed. Barcelona: Generalitat de Catalunya. Departament de Política Territorial i Obres Públiques, 2004. ISBN 8439365098.

Fullana, Miquel. Diccionari de l'art i dels oficis de la construcció. 8a ed. Palma de Mallorca: Moll, 2005. ISBN 8427307438.

González, José Luís; Casals, Albert; Falcones, Alejandro. Les Claus per a construir l'arquitectura. 2a ed. rev. conforme al CTE. Barcelona: Generalitat de Catalunya. Departament de Política Territorial i Obres Públiques: Gustavo Gili, 2009. ISBN 9788425223150.

Paniagua, José Ramón. Vocabulario básico de arquitectura. Madrid: Cátedra, 1978.

Allen, Edward. Cómo funciona un edificio: principios elementales. 8a ed. Barcelona: Gustavo Gili, 2002. ISBN 8425210895.

Allen, Edward. Architectural detailing: function, constructibility, aesthetics. 2nd ed.. Hoboken, N.J.: John Wiley & Sons, 2007. ISBN 9780471488170.

Aprendiendo a construir la arquitectura. Valencia: Editorial de la UPV, 2008. ISBN 9788483632444.

Construir la arquitectura: del material en bruto al edificio. Barcelona: Gustavo Gili, 2010. ISBN 9788425223518.

Fumadó, Josep Lluís; Paricio, Ignacio. El tendido de las instalaciones. Barcelona: Bisagra, 1999. ISBN 8492312580.

· Síntesi de tot el dit als temaris anteriors· Realització de l'Anàlisi del Centre Docent· Conclusions finals de l'assignatura

Descripció:

Última modificación: 05-10-2012

210051 - BTR - Bases para la Teoría


Competencias de la titulación a las que contribuye la asignatura

Otros: CARLOS BITRIÁN VAREA - RICARDO DEVESA DEVESA - CELIA MARÍN VEGA - PAU PEDRAGOSA BOFARULL - MAURICIO PLA SERRA

Responsable: ANTONI RAMON GRAELLS

Unidad que imparte:

Curso:

Créditos ECTS:

703 - CA - Departamento de Composición Arquitectónica

2012

GRADO EN ARQUITECTURA (Plan 2010). (Unidad docente Obligatoria)

6 Idiomas docencia: Catalán, Castellano

Unidad responsable: 210 - ETSAB - Escuela Técnica Superior de Arquitectura de Barcelona

Titulación:

Profesorado

Específicas:

Genéricas:

1. Aptitud para aplicar los conocimientos gráficos a la representación de espacios y objetos (T)

2. Aptitud para concebir y representar los atributos visuales de los objetos y dominar la proporción y las técnicas de dibujo, incluidas las informáticas (T)3. Conocimiento adecuado y aplicado a la arquitectura y al urbanismo del análisis y teoría de la forma y las leyes de percepción visual

1. Sensibilidad y compromiso social: Conocer y comprender la complejidad de los fenómenos económicos y sociales típicos de la sociedad del bienestar; capacidad para relacionar el bienestar con la globalización y la sostenibilidad; habilidad para usar de forma equilibrada y compatible la técnica, la tecnología, la economía y la sostenibilidad2. Aprendizaje autónomo: Detectar carencias en el propio conocimiento y superarlas por medio de la reflexión crítica yla elección de la mejor actuación para ampliar este conocimiento3. Comunicación oral y escrita: Comunicarse de forma oral y escrita con otras personas sobre los resultados del aprendizaje, de la elaboración del pensamiento y de la toma de decisiones; participar en debates sobre temas de la propia especialidad4. Trabajo en equipo: Ser capaz de trabajar como miembro de un equipo, ya sea como un miembro más o realizando tareas de dirección con la finalidad de contribuir a desarrollar proyectos con pragmatismo y sentido de la responsabilidad, asumiendo compromisos que tengan en cuenta los recursos disponibles5. Uso solvente de los recursos de la información: Gestionar la adquisición, la estructuración, el análisis y la visualización de datos e información del ámbito de especialidad, y valorar de forma crítica los resultados de esta gestión

Objetivos de aprendizaje de la asignatura

Actividades presenciales Grupo Horas/semana T Lección magistral/método expositivo grande 2T Clase participativa/método activo y cooperativo mediano 1P Clase práctica/método activo y cooperativo pequeño 2

Actividades No Presenciales Horas semestre- Trabajo autónomo 84

Metodologías docentes




Desde su origen, la producción de la arquitectura ha sido inseparable de su reflexión y teorización. La asignatura tiene el objetivo de iniciar a las y los estudiantes estudiantes en esta faceta teórica del hecho arquitectónico, entendiendo que no ha habido nunca construcción pura, y que proyectar es inseparable de interpretar y reflexionar. Reflexionar sobre los diferentes modos de habitar o las diversas formas de vida, sobre las diferentes definiciones del ser humano y del mundo en las diversas épocas históricas, sobre los conceptos de espacio, sobre el uso de la técnica en relación a la naturaleza y, finalmente, sobre el sentido del arte. Todos estos aspectos teóricos se pueden ver o "leer" en la arquitectura de todos los tiempos.La asignatura trata de educar la mirada, de proporcionar las herramientas conceptuales y los conocimientos históricos básicos con los que aprender a observar la arquitectura, para comprenderla en toda su riqueza de significados culturales. En definitiva, estudiar la arquitectura no tan solo como un edificio que satisface las necesidades básicas de un programa, sino como un objeto cultural que ha de ser entendido en su complejidad. Solamente si aprendemos a mirar arquitectura podremos aprender a proyectar.La asignatura tiene un segundo objectivo más aplicado o disciplinar, acercarse al estudio de una teoria del proyecto a partir de la experiencia directa y el análisis de algunos espacios y edificios de Barcelona, así como de sus representaciones gráficas y escritas. Dado el carácter teórico de la asignatura se pone un éfasis especial en la lectura de textos.

Dedicación total: 150h Grupo grande/Teoría:

Grupo mediano/Prácticas:

Grupo pequeño/Laboratorio:

Actividades dirigidas:

Aprendizaje autónomo:

27h

15h

12h

12h

84h

18.00%

10.00%

8.00%

8.00%

56.00%

Horas totales de dedicación del estudiantado




Contenidos

UNA APROXIMACIÓN DISCIPLINAR

Se desarrollan aquí los aspectos más vinculados al ámbito disciplinar, y se ofrecen algunos elementos para una teoría del hecho arquitectónico.

Arquitectura y espacio

Concepciones del espacio a lo largo de la historia y su forma arquitectónica: el volumen aislado de la antigüedad,la especialidad interior romana, el espacio en movimiento medieval, el espacio en perspectiva del Renacimiento, el espacio-tiempo y la fluidez espacial moderna. El juego entre figura y fondo: el patio y el pabellón. Diferencias entre lugar y espacio.

Arquitectura y función

Concepciones de la función: el órgano y el componente. De la utilitas al funcionalismo: el modelo orgánico y el modelo mecánico. Le Corbusier y las vanguardias de la Nueva Objetividad. El axioma del funcionalismo, la forma sigue a la función, y sus críticas y desarrollos posteriores.

Arquitectura y ciudad

Los componentes históricos de la ciudad: mercado, poder, defensa, administración. Las ciencias de la ciudad: historia, geografía, morfología, antropología urbanas. La inauguratio de la ciudad: mundos, templum, limes. La ciudad antigua: el centro y el límite. El espacio público de la ciudad barroca. La ciudad industrial del siglo XIX. La metrópolis y el debate sobre la ciudad antigua en el urbanismo del siglo XX.

Arquitectura y naturaleza

Las distintas maneras de dar forma a la naturaleza: clasicismo y pintoresquismo. Su ejemplificación en distintas arquitecturas: el templo griego en el paisaje; la escenografía paisajística de la acrópolis en la Grecia Clásica y en el Helenismo; los jardines barrocos franceses e ingleses; la naturaleza artificial contemporánea.

Descripción:




Sistema Evaluación Evaluación Convocatoria continuada final extraordinaria

Pruebas de respuesta larga 50 % 100% 100 %Trabajos y ejercicios invididuales 30 % 0 % 0 %Trabajos y ejercicios en grupo 20 % 0 % 0 %

Sistema de calificación

UNA APROXIMACIÓN DESDE LAS CIENCIAS HUMANAS

Se tratan las cuestiones más puramente teóricas, enmarcadas en el campo de las ciencias humanas y orientadas a la comprensión del significado de la arquitectura como fenómeno cultural complejo.

Arquitectura e historia

Comprensión de la arquitectura en su historicidad. Interpretación del mundo expresada en la arquitectura en cada época histórica. Lectura de la forma del mundo antiguo, medieval y moderno. Explicación de la "forma" o las "formas" del mundo moderno tal como se pueden leer en la arquitectura del siglo XX. Crítica a la modernidad como perspectiva de futuro.

Arquitectura y cultura

La arquitectura como elemento de construcción cultural, de definición del mundo cultural humano en contraposición al mundo natural. Planteo del origen de la arquitectura como primer estado cultural separado del estado de naturaleza: la cabaña primitiva, la arquitectura como hecho ideal, los orígenes del lenguaje clásico. La arquitectura moderna nace junto con los mass media. Reproductibilidad, información, y globalización. Internet, ¿el fin de la arquitectura?

Arquitectura y técnica

Comprensión del significado tradicional de la técnica artesanal (téchne) y del concepto moderno de tecnología. Eldebate de principios de siglo XX entre la artesanía y el nuevo paradigma de la máquina. El progreso como objeto de crítica.

Arquitectura y arte

La arquitectura en el marco de la tradición de las artes. Las dimensiones estéticas de la arquitectura: belleza, símbolo, ornamento. La influencia del arte en la arquitectura del siglo XX. Diferenciación entre estética y poética.

Descripción:




Bibliografía

Básica:

Complementaria:

Frankl, Paul. Principios fundamentales de la historia de la arquitectura: el desarrollo de la arquitectura europea: 1420-1900. Barcelona: Gustavo Gili, 1981. ISBN 84-252-1054-2.

Coulquhoun, Alan. La arquitectura moderna: una historia desapasionada. Barcelona: Gustavo Gili, 2005. ISBN 84-252-1988-4.

Kostof, Spiro. El arquitecto: historia de una profesión. Madrid: Cátedra, 1984. ISBN 8437604761.

Rasmussen, Steen Eiler. La experiencia de la arquitectura: sobre la percepción de nuestro. Madrid: Reverté, 2004. ISBN 8429121056.

Zevi, Bruno. Saber ver la arquitectura: ensayo sobre la interpretación espacial de la arquitectura. Barcelona: Apóstrofe, 1998. ISBN 8445500805.

Fletcher, Sir Banister. A History of Architecture. Oxford: Architectural Press, 1996. ISBN 0750622679.

Hearn, Fil. Ideas que han configurado edificios. Barcelona: Gustavo Gili, 2006. ISBN 84-252-2035-7.

Kruft, Hanno-Walker. Historia de la teoria de la arquitectura. Madrid: Alianza, 1990. ISBN 8420679968.

Introducció a l'arquitectura: conceptes fonamentals [en línea]. Catalunya: Edicions UPC, 2000 [Consulta: 19/07/2011]. Disponible a: <http://bibliotecnica.upc.es/EdUPC/locate4.asp?codi=AR062XXX>. ISBN 8483014416.

Vitruvi, Marc. Los diez libros de arquitectura. Madrid: Alianza Editorial, 2009. ISBN 978-84-206-7133-8.

Ábalos, Iñaki. La buena vida: visita guiada a las casa de la modernidad. Barcelona: Gustavo Gili, 2000. ISBN 8425218299.

Bachelard, Gaston. La poética del espacio. 2a ed. México D.F.: Fondo de Cultura Económica, 1998. ISBN 843750368X.

Evans, Robin. Traducciones. Valencia: Pre-Textos, 2005. ISBN 8481917176.

Frampton, Kenneth. Historia crítica de la arquitectura moderna. 4a ed. rev. y ampl. Barcelona: Gustavo Gili, 2009. ISBN 9788425222740.

Giedion, Sigfried. Espacio, tiempo y arquitectura: origen y desarrollo de una nueva tradición. Barcelona: Reverté, 2010. ISBN 9788429121179.

Giedion, Siegfried. La arquitectura, fenómeno de transición: las tres edades del espacio en arquitectura. Barcelona: Gustavo Gili, 1975. ISBN 84-252-0845-9.

Harries, Karsten. The ethical function of architecture. Cambridge, MA: MIT Press, 1997. ISBN 0262082527.

Mumford, Lewis. Técnica y civilización. Madrid: Alianza Editorial, 2006. ISBN 8420679178.

Zevi, Bruno. Leer, escribir, hablar arquitectura. Barcelona: Apóstrofe, 1999. ISBN 8445501879.

Arnheim, Rudolf. La forma visual de la arquitectura. Barcelona: Gustavo Gili, 2001. ISBN 8425218276.

Bollnow, Otto Friedrich. Hombre y espacio. Barcelona: Labor, 1969.

Casey, Edward S. The fate of place: a philosophical history. Berkeley: University of California Press, 1997. ISBN 0520202961.

Hays, K.Michael. Architecture theory since 1968. Cambridge: The MIT Press, 1998. ISBN 0262082616.

Leach, Neil. Rethinking architecture: a reader in cultural theory. London: Routledge, 1997. ISBN 0415128269.

Loos, Adolf. Ornamento y delito y otros escritos. Barcelona: Gustavo Gili, 1972.

Moneo, Rafael. Inquietud teórica y estrategia proyectual en la obra de ocho arquitectos contemporáneos. Barcelona: Actar, 2004. ISBN 8495951681.

Montaner, Josep Mª. Arquitectura y crítica. 2ª ed. rev y ampl. Barcelona: Gustavo Gili, 2007. ISBN 9788425217685.

Venturi, Robert. Complejidad y contradicción en la arquitectura. 2ª ed. Barcelona: Gustavo Gili, 1978. ISBN 8425216028.




Wolfflin, Heinrich. Conceptos fundamentales de la Historia del Arte. 6ª ed. Madrid: Espasa-Calpe, 1976.


210041 - BP I - Bases per al Projecte I



Altres: M - MARCIANO CODINACHS RIERA - MARGARITA COSTA TROST - MARTA DOMÈNECH RODRÍGUEZ - RICARDO DANIEL FLORES - NICANOR JOSE GARCIA GOMEZ - JUDITH LECLERC - JOSE LLOBET GELMA - ENRIQUE MIR TEIXIDOR - EDUARDO MIRALLES MILLON - ESTEL ORTEGA VAZQUEZ - BENEDETTA RODEGHIERO - MARTI SANZ AUSAS - SERGI SERRA CASALS

T - CARMEN DOMINGO DOMINGO - JOSEP MARIA FORT MIR - CRISTINA JOVER FONTANALS - IGNACIO LOPEZ ALONSO - XAVIER LLOBET RIBEIRO - MARA GABRIELA PARTIDA MUÑOZ

Responsable: M - MARIA PILAR COS RIERA - JOSE MARIA LAFONT POMES

T - EDUARDO BRU BISTUER


Curs:

Crèdits ECTS:

735 - PA - Departament de Projectes Arquitectònics

2012




Titulació:

Professorat

Específiques:

Genèriques:

1. Aptitud per a aplicar els coneixements gràfics a la representació d'espais i objectes (T)

2. Aptitud per a concebre i representar els atributs visuals dels objectes i dominar la proporció i les tècniques de dibuix, incloses les informàtiques (T)3. Coneixement adequat i aplicat a l'arquitectura i a l'urbanisme dels sistemes de representació espacial

4. Coneixement adequat i aplicat a l'arquitectura i a l'urbanisme de l'anàlisi i teoria de la forma i les lleis de percepció visual5. Coneixement adequat i aplicat a l'arquitectura i a l'urbanisme de les tècniques d'aixecament gràfic en totes les seves fases des del dibuix d'apunts a la restitució científica

1. Emprenedoria e innovació: Conèixer i entendre l'organització d'una empresa i les ciències que regeixen la seva activitat; capacitat per a comprendre les regles laborals i les relacions entre la planificació, les estratègies industrials i comercials, la qualitat i el benefici2. Sensibilitat i compromís social: Conèixer i entendre la complexitat dels fenòmens econòmics i socials típics de la societat del benestar; capacitat per a relacionar el benestar amb la globalització i la sostenibilitat; habilitat per a utilitzar de manera equilibrada i compatible la tècnica, la tecnologia, l'economia i la sostenibilitat3. Aprenentatge autònom: Detectar carències en el propi coneixement i superar-les per mitjà de la reflexió crítica i l'elecció de la millor actuació per a ampliar aquest coneixement4. Comunicació oral i escrita: Comunicar-se de forma oral i escrita amb altres persones sobre els resultats de l'aprenentatge, de l'elaboració del pensament i de la presa de decisions; participar en debats sobre temes de la pròpiaespecialitat5. Treball en equip: Ser capaç de treballar com a membre d'un equip, ja sigui com un membre més o realitzant tasques de direcció amb la finalitat de contribuir a desenvolupar projectes amb pragmatisme i sentit de la responsabilitat, assumint compromisos que tinguin en compte els recursos disponibles6. Ús solvent dels recursos de la informatització: Gestionar l'adquisició, l'estructuració, l'anàlisi i la visualització de




· Potenciar i desenvolupar la capacitat d'observació crítica i d'anàlisi· Potenciar i desenvolupar la comprensió espacia· Iniciar l'ús dels instruments de projectació arquitectònica· Fomentar l'aprenentatge interactiu, autònom i diversificat, fent referència a la comprensió raonada de la complexitat arquitectònica

INFORMACIÓ COMPLEMENTÀRIA SOBRE OBJECTIUS I AVALUACIÓ.

·Objectius en relació a la metodologia docent: - Consolidar el paper de l'estudiantat com a principal actor responsable del procés d'ensenyament, fent que reflexió i pràctica es desenvolupin de forma integrada. - Introduir la valoració de la pràctica personal com a eina docent, establint pautes i organització de treball - Fomentar la reflexió crítica vers la pròpia feina i la dels altres companys - Potenciar la capacitat de comunicació i expressió (gràfica, oral i escrita) de l'estudiantat.

·Objectius en relació als nous instruments de suport a la docència: - Potenciar els recursos i noves tecnologies com a eina d'aprenentatge i instrument de comunicació - Potenciar i desenvolupar el rendiment dels mitjans que la UPC posa a l'abast tant de l'estudiantat com del professorat ( Intranet docent, Factoria de recursos...) - Ús de la plataforma virtual Atenea com a àmbit docent d'interrelació - Seguiment "on-line" per part de professorat i estudiantat de tot el material produït durant el curs

·Sobre el programa docent: - La seqüència observar-analitzar, pensar-reflexionar, actuar-proposar estableix el mecanisme des del que l'estudiantat s'enfrontarà al fet de projectar. - Els temes proposats es desenvolupen al llarg de 6 exercicis, i es complementen amb classes magistrals conjuntes (6 sessions coincidents amb l'inici de l'exercici) i amb classes teòriques en grups reduïts (sessions de recolzament de l'exercici desenvolupades en l'àmbit de cada grup).

·Sobre l'avaluació: - El procés d'avaluació és d'avaluació continuada, i aquesta s'obté desprès del lliurament de l'últim exercici i el del conjunt complet de tots els exercicis realitzats durant el curs. - L'avaluació continuada inclou en el seu procés: · Sessions de debat en els tallers amb exposicions breus dels processos de treball i dels material produït · Qualificacions orientatives per a cada un dels exercicis realitzats

dades e informació de l'àmbit d'especialitat, i de manera crítica els resultats d'aquesta gestió


Activitats presencials Grup Hores setmanaT Lliçó magistral / mètode expositiu Gran (Màx. 90) 1P Aprenentatge basat en projectes Petit (Màx. 30) 3P Seminaris/tallers Petit (Màx. 30) 1






Continguts

CONCEPTES ARQUITECTÒNICS GENÈRICS

TEMES ESPECÍFICS

EINES COMUNES

EINES ESPECÍFIQUES






12h

0h

42h

12h

84h

8.00%

0.00%

28.00%

8.00%

56.00%


· Mesura: mesura, proporció i escala· Dimensionalitat: l'experiència de l'espai· Ordre: relació entre organització funcional, definició física i estructura

Els projectes que es proposen han de permetre desenvolupar les aptituds de l'estudiantat per tal que aquests conceptes es materialitzin en construccions a un nivell de complexitat i de síntesi elemental.El desenvolupament dels projectes s'acompanyarà de les necessàries sessions teòriques, en les quals s'exposaranexemples i experiències reals amb la finalitat d'extreure del seu estudi i anàlisi criteris i conclusions d'ordre general al servei d'una funcionalitat i cultura específiques.

· Elements, ergonomia, moviment, llum, geometria, habitabilitatMitjançant la pràctica del projecte s'han d'anar incorporant aquests temes específics a considerar en els processos d'avaluació

· Sistema dièdric, maqueta, perspectiva i croquis

· Dibuix a mà alçada, axonometria, representació del moviment, plànol topogràfic,construcció de l'objecte, fotomuntatge, collage, video, maqueta...

Descripció:

Descripció:

Descripció:

Descripció:




Sistema Avaluació Continuada Avaluació Final Convocatòria ExtraordinàriaPresentacions orals 20% 20% 20%Avaluació de projectes 80% 80% 80%


Normes de realització de les activitats

COORDINACIÓ AMB DIBUIX I El curs s'expressarà i desenvoluparà mitjançant la utilització de les eines i els instruments de representació arquitectònica.Per això, i d'acord amb l'assignatura Dibuix I, el curs estableix com a continguts a desenvolupar:· La introducció a la utilització dels diferents instruments de representació tridimensional de l'espai enfocada a la expressió i comunicació del propi projecte· La relació entre representació i concepció a través de la comprovació permanent de la capacitat de comunicació dels documents i del material generat




Bibliografia

Bàsica:

Complementària:

Fletcher, Banister. A history of architecture. Oxford: Architectural Press, 1996. ISBN 0750622679.



Vitruvi, Marc Pol·lió. Los diez Libros de arquitectura. Madrid: Alianza Editorial, 1995. ISBN 8420671339.


"Carl". Askildsen, Kjell. Últimas notas de Thomas F. para la humanidad. Madrid: Lengua de Trapo, 2003. p.15-19.

Berger, John. El tamaño de una bolsa. Madrid: Taurus, 2004. p.153.

Cortázar, Julio. "Instrucciones para subir una escalera". Cortázar, Julio. Historias de cronopios y de famas. Madrid: Alfaguara, 2003. p. 21-22.

Calvino, Italo. "Exactitud". Calvino, Italo. Seis propuestas para el próximo milenio. Madrid: Siruela, 2001. p.67-71.

Chillida, Eduardo. "Discurso, Ingreso en la Academia de Bellas Artes". Discurso, Ingreso en la Academia de Bellas Artes.

Foucault, Michel. "Las meninas". Foucault, Michel. Las palabras y las cosas. Madrid: Siglo, 2009. p. 13-25.

Giacometti, Alberto. "Entrevista con Pierre Dumayet". Giacometti, Alberto. Escritos. Madrid: Síntesis, 2001. p. 327-334.

Le Corbusier. Le Corbusier. Mensaje a los estudiantes de arquitectura. Buenos Aires: Infinito, 2001. p. 63-69.

Kahn, Louis I. "El orden es". Kahn, Louis I. Perspecta [en línia]. 1955. num. 3Disponible a: <http://www.jstor.org/journals/00790958.html>.

Koolhaas, Rem. "El cuento de la piscina (1977)". Koolhaas, Rem. Delirio en Nueva York. Barcelona: Gustavo Gili, 2004. p. 307-310.

Munari, Bruno. ¿Cómo nacen los objetos?: apuntes para una metodología proyectual. Barcelona: Gustavo Gili, 1983. ISBN 8425211549.

Smithson, Alison. "Team 10 primer". Smithson, Alison. Team 10 primer. London: Studio Vista Limited, 1968. p. 20-22.

"Nuevos materiales, nuevas arquitecturas [II]". Sota, Alejandro de la. Alejandro de la Sota: escritos, conversaciones, conferencias.Barcelona: Gustavo Gili, 2002. p. 94.

Venturi, Robert. "Un suave manifiesto en favor de una arquitectura equívoca". Venturi, Robert. Complejidad y contradicción en la arquitectura. Barcelona: Gustavo Gili, 1980. p. 25-26.

Zumthor, Peter. "La tensión entre interior y exterior". Zumthor, Peter. Peter Zumthor: atmósferas: entornos arquitectónicos, las cosas a mi. Barcelona: Gustavo Gili, 2006. p. 44-47.


210042 - BP II - Bases per al Projecte II



Altres: M - MARCIANO CODINACHS RIERA - MARGARITA COSTA TROST - MARTA DOMÈNECH RODRÍGUEZ - RICARDO DANIEL FLORES - NICANOR JOSE GARCIA GOMEZ - JUDITH LECLERC - JOSE LLOBET GELMA - ENRIQUE MIR TEIXIDOR - EDUARDO MIRALLES MILLON - ESTEL ORTEGA VAZQUEZ - BENEDETTA RODEGHIERO - MARTI SANZ AUSAS - SERGI SERRA CASALS

T - CARMEN DOMINGO DOMINGO - JOSEP MARIA FORT MIR - CRISTINA JOVER FONTANALS - IGNACIO LOPEZ ALONSO - XAVIER LLOBET RIBEIRO - MARA GABRIELA PARTIDA MUÑOZ

Responsable: M - MARIA PILAR COS RIERA - JOSE MARIA LAFONT POMES

T - EDUARDO BRU BISTUER


Curs:

Crèdits ECTS:


2012




Titulació:

Professorat

Específiques:

Genèriques:



4. Coneixement adequat i aplicat a l'arquitectura i a l'urbanisme de l'anàlisi i teoria de la forma i les lleis de percepció visual5. Coneixement adequat i aplicat a l'arquitectura i a l'urbanisme de les tècniques d'aixecament gràfic en totes les seves fases des del dibuix d'apunts a la restitució científica

1. Emprenedoria e innovació: Conèixer i entendre l'organització d'una empresa i les ciències que regeixen la seva activitat; capacitat per a comprendre les regles laborals i les relacions entre la planificació, les estratègies industrials i comercials, la qualitat i el benefici2. Sensibilitat i compromís social: Conèixer i entendre la complexitat dels fenòmens econòmics i socials típics de la societat del benestar; capacitat per a relacionar el benestar amb la globalització i la sostenibilitat; habilitat per a utilitzar de manera equilibrada i compatible la tècnica, la tecnologia, l'economia i la sostenibilitat3. Aprenentatge autònom: Detectar carències en el propi coneixement i superar-les per mitjà de la reflexió crítica i l'elecció de la millor actuació per a ampliar aquest coneixement4. Comunicació oral i escrita: Comunicar-se de forma oral i escrita amb altres persones sobre els resultats de l'aprenentatge, de l'elaboració del pensament i de la presa de decisions; participar en debats sobre temes de la pròpiaespecialitat

Requisits

Es podrà matricular quan s'hagi matriculat prèviament Bases per al Projecte I en una matrícula d'un curs anterior o bé es matriculin totes dues simultàniament en la matrícula d'un mateix curs acadèmic.




· Potenciar i desenvolupar la capacitat d'observació crítica i d'anàlisi· Potenciar i desenvolupar la comprensió espacial· Iniciar l'ús dels instruments de projectació arquitectònica· Fomentar l'aprenentatge interactiu, autònom i diversificat, fent referència a la comprensió raonada de la complexitat arquitectònica

INFORMACIÓ COMPLEMENTÀRIA SOBRE OBJECTIUS I AVALUACIÓ.

Objectius en relació a la metodologia docent: - Consolidar el paper de l'estudiantat com a principal actor responsable del procés d'ensenyament, fent que reflexió i pràctica es desenvolupin de forma integrada. - Introduir la valoració de la pràctica personal com a eina docent, establint pautes i organització de treball - Fomentar la reflexió crítica vers la pròpia feina i la dels altres companys - Potenciar la capacitat de comunicació i expressió (gràfica, oral i escrita) de l'estudiantat.

Objectius en relació als nous instruments de suport a la docència: - Potenciar els recursos i noves tecnologies com a eina d'aprenentatge i instrument de comunicació - Potenciar i desenvolupar el rendiment dels mitjans que la UPC posa a l'abast tant de l'estudiantat com del professorat ( Intranet docent, Factoria de recursos...) - Ús de la plataforma virtual Atenea com a àmbit docent d'interrelació - Seguiment "on-line" per part de professorat i estudiantat de tot el material produït durant el curs

Sobre el programa docent: - La seqüència observar-analitzar, pensar-reflexionar, actuar-proposar estableix el mecanisme des del que l'estudiantats'enfrontarà al fet de projectar. - Els temes proposats es desenvolupen al llarg de 6 exercicis, i es complementen amb classes magistrals conjuntes (6 sessions coincidents amb l'inici de l'exercici) i amb classes teòriques en grups reduïts (sessions de recolzament de l'exercici desenvolupades en l'àmbit de cada grup).

Sobre l'avaluació: - El procés d'avaluació és d'avaluació continuada, i aquesta s'obté desprès del lliurament de l'últim exercici i el del conjunt complet de tots els exercicis realitzats durant el curs. - L'avaluació continuada inclou en el seu procés:

5. Treball en equip: Ser capaç de treballar com a membre d'un equip, ja sigui com un membre més o realitzant tasques de direcció amb la finalitat de contribuir a desenvolupar projectes amb pragmatisme i sentit de la responsabilitat, assumint compromisos que tinguin en compte els recursos disponibles6. Ús solvent dels recursos de la informatització: Gestionar l'adquisició, l'estructuració, l'anàlisi i la visualització de dades e informació de l'àmbit d'especialitat, i de manera crítica els resultats d'aquesta gestió


Activitats presencials Grup Hores setmanaT Lliçó magistral / mètode expositiu Gran (Màx. 90) 1P Aprenentatge basat en projectes/tallers Petit (Màx. 30) 3P Seminaris Petit (Màx. 30) 1






· Sessions de debat en els tallers amb exposicions breus dels processos de treball i del material produït · Qualificacions orientatives per a cada un dels exercicis realitzats






12h

0h

42h

12h

84h

8.00%

0.00%

28.00%

8.00%

56.00%





Sistema Avaluació Continuada Avaluació Final Convocatòria ExtraordinàriaPresentacions orals 20% 20% 20%Avaluació de projectes 80% 80% 80%


Continguts

CONCEPTES ARQUITECTÒNICS GENÈRICS

TEMES ESPECÍFICS

EINES COMUNES

EINES ESPECÍFIQUES

· Programa: com a elements integrants del projecte· Matèria: relació entre matèria i forma. Característiques físiques, comportament estàtic i qualitats formals· Context: el lloc i la seva interacció amb el projecteAquests conceptes s'han de desenvolupar en projectes que tinguin en consideració tant les condiciones materials i ecològiques del lloc físic com les seves característiques culturals i socialsEl desenvolupament dels projectes s'acompanyarà de les necessàries sessions teòriques, en les quals s'exposaranexemples i experiències reals amb la finalitat d'extreure del seu estudi i anàlisi criteris i conclusions d'ordre general al servei d'una funcionalitat i cultura específiques

· Textures, recorreguts visuals, límits, topografia, habitabilitatEls exercicis i el desenvolupament dels projectes es realitzaran acompanyats de classes teòriques expositives sobre experiències reals i exemples relacionats amb aquests objectius.

· Sistema dièdric, maqueta, perspectiva i croquis

· Dibuix a mà alçada, axonometria, representació del moviment, plànol topogràfic, construcció de l'objecte, fotomuntatge, collage, vídeo, maqueta...

Descripció:

Descripció:

Descripció:

Descripció:




Bibliografia

Bàsica:

Complementària:

Fletcher, Banister. A history of architecture. Oxford: Architectural Press, 1996. ISBN 0750622679.



Vitruvi, Marc Pol·lió. Los diez libros de arquitectura. Madrid: Alianza Editorial, 2009. ISBN 978-84-206-7133-8.


"Carl". Askildsen, Kjell. Últimas notas de Thomas F. para la humanidad. Madrid: Lengua de Trapo, 2003. p.17-19.

Berger, John. El tamaño de una bolsa. Madrid: Taurus, 2004. p. 153.

Cortázar, Julio. "Instrucciones para subir una escalera". Cortázar, Julio. Historias de cronoscopios y de famas. Madrid: Alfaguara, 2003. p.21-22.

"Exactitud". Calvino, Italo. Seis propuestas para el próximo milenio. Madrid: Siruela, 2001. p. 67-71.

Discurso, Ingreso en la Academia de Bellas Artes.

Foucault, Michel. "Las meninas". Foucault, Michel. Las palabras y las cosas. Madrid: Siglo XX, 2009. p. 13-25.

Giacometti, Alberto. "Entrevista con Pierre Dumayet". Giacometti, Alberto. Escritos. Madrid: Síntesis, 2001. p. 327-334.

Le Corbusier. Mensaje a los estudiantes de arquitectura. Buenos Aires: Infinito, 2001. p. 63-69.

Kahn, Louis I. "El orden es". Kahn, Louis I. Perspecta [en línia]. 1955. núm. 3Disponible a: <http://www.jstor.org/journals/00790958.html>.

"El cuento de la piscina (1977)". Koolhaas, Rem. Delirio en Nueva York. Barcelona: Gustavo Gili, 2004. p. 307-310.

Munari, Bruno. ¿Cómo nacen los objetos?: apuntes para una metodología proyectual. Barcelona: Gustavo Gili, 1983. ISBN 8425211549.

Smithson, Alison. "Team 10 primer". Smithson, Alison. Team 10 primer. London: Studio Vista Limited, 1968. p. 20-22.

Sota, Alejandro de la. "Nuevos materiales, nuevas arquitecturas [II]". Sota, Alejandro de la. Escritos, conversaciones, conferencias. Barcelona: Gustavo Gili, 2002. p. 94.

"Un suave manifiesto en favor de un arquitectura equívoca". Venturi, Robert. Complejidad y contradicción en la arquitectura. Barcelona: Gustavo Gili, 1978. p. 25-26.

Zumthor, Peter. "La tensión entre interior y exterior". Zumthor, Peter. Peter Zumthor: atmósferas: entornos arquitectónicos, las cosas a mi. Barcelona: Gustavo Gili, 2006. p. 44-47.


210011 - DB I - Dibuix I



Altres: ERIK SOLES BRULL - JOAQUIN LLOVERAS MONTSERRAT - JUDIT TABERNA TORRES - RENATA DEMENDONÇA ESPINHEIRA GOMES - ISABEL ZARAGOZA DE PEDRO - CARMEN ESCODA PASTOR

Responsable: JUAN MERCADE BRULLES


Curs:

Crèdits ECTS:

718 - EGA I - Departament d'Expressió Gràfica Arquitectònica I

2012




Titulació:

Professorat

Específiques:

Genèriques:



4. Coneixement adequat i aplicat a l'arquitectura i a l'urbanisme de l'anàlisi i teoria de la forma i les lleis de percepció visual5. Coneixement adequat i aplicat a l'arquitectura i a l'urbanisme de la geometria mètrica i projectual

6. Coneixement adequat i aplicat a l'arquitectura i a l'urbanisme de les tècniques d'aixecament gràfic en totes les seves fases des del dibuix d'apunts a la restitució científica7. Coneixement adequat i aplicat a l'arquitectura i a l'urbanisme de les bases de tipografia, hipsometria i cartografia i les tècniques de modificació del terreny

1. Sensibilitat i compromís social: Conèixer i entendre la complexitat dels fenòmens econòmics i socials típics de la societat del benestar; capacitat per a relacionar el benestar amb la globalització i la sostenibilitat; habilitat per a utilitzar de manera equilibrada i compatible la tècnica, la tecnologia, l'economia i la sostenibilitat2. Aprenentatge autònom: Detectar carències en el propi coneixement i superar-les per mitjà de la reflexió crítica i l'elecció de la millor actuació per a ampliar aquest coneixement3. Comunicació oral i escrita: Comunicar-se de forma oral i escrita amb altres persones sobre els resultats de l'aprenentatge, de l'elaboració del pensament i de la presa de decisions; participar en debats sobre temes de la pròpiaespecialitat4. Treball en equip: Ser capaç de treballar com a membre d'un equip, ja sigui com un membre més o realitzant tasques de direcció amb la finalitat de contribuir a desenvolupar projectes amb pragmatisme i sentit de la responsabilitat, assumint compromisos que tinguin en compte els recursos disponibles5. Ús solvent dels recursos de la informatització: Gestionar l'adquisició, l'estructuració, l'anàlisi i la visualització de dades e informació de l'àmbit d'especialitat, i de manera crítica els resultats d'aquesta gestió6. Tercera llengua: Conèixer una tercera llengua, preferentment l'anglès, amb un nivell adequat oral i escrit i en consonància amb les necessitats que tindran els titulats en cada ensenyament




· Assolir la destresa suficient per visualitzar i entendre la arquitectura i el seu entorn.· Conèixer l'ús del dibuix manual com a eina d'anàlisi de l'arquitectura.· Aconseguir l'habilitat suficient per poder expressar i representar les formes de l'arquitectura a partir del esbós i el croquis.· Conèixer les eines i les tècniques gràfiques per poder realitzar presa de dades dels espais arquitectònics i urbans.· Utilitzar i dominar els instruments gràfics per la representació i del projecte arquitectònic.¿ Conèixer l'ús dels símbols i dels signes gràfics emprats a l'arquitectura.¿ Capacitar a l'estudiantat per tal de que puguin explicar els espais i les formes del'arquitectura mitjançant els diversos sistemes i tècniques de representació.







12h

0h

42h

12h

84h

8.00%

0.00%

28.00%

8.00%

56.00%


Activitats presencials Grup Hores setmanaT Lliçó magistral / mètode expositiu Gran (Màx. 90) 1P Classes pràctiques Petit (Màx. 30) 3P Treball en Grup / Tallers Petit (Màx. 30) 1






Continguts

L'ESPAI AL MÓN DE LA PLÀSTICA, LA CULTURA I L'ARQUITECTURA

L'ESBOÇ DE SÍNTESI NATURAL

CROQUIS PER LA PRESA DE DADES. ESTRATÈGIES I CRITERIS BÀSICS

LA ERGONOMIA I LA SEVA RELACIÓ AMB L'ARQUITECTURA

SEQÜÈNCIES VISUALS D'ESPAIS ARQUITECTÒNICS

· El dibuix de l'espai amb sistemes de representació per projecció. Criteris d' aplicació · La perspectiva cònica. Conceptes bàsics. La secció fugada · Els sistemes de representació en planta i alçat. Seccions · Introducció a la incidència de la llum en les façanes i els espais interiors

· Traçats d'esbossos en perspectiva · Espais interiors i exteriors · Elements constructius · Criteris per la representació de la textura i l'ambientació

· Croquis d'elements de mobiliari de qualitat · Croquis d'espais arquitectònics amb simplicitat de formes · Croquis d'espais arquitectònics amb formes compostes · Croquis d'agregacions d'espais i façanes

· Escales gràfiques i humanes a la representació arquitectònica · Representació sintètica de la figura humana i la seva incorporació als dibuixos d'arquitectura. Cànons i mòduls de proporció

· Esbossos simplificats en el control de recorreguts visuals d'interiors d'edificacions · Esbossos simplificats en el control de recorreguts visuals d'exteriors urbans

Descripció:

Descripció:

Descripció:

Descripció:

Descripció:




Sistema Avaluació Continuada Avaluació Final Convocatòria ExtraordinàriaProves de resposta curta 10% 0 0Proves de resposta llarga 60% 100% 100%Treballs i exercicis individuals 15% 0 0Treballs i exercicis en grup 15% 0 0



El curs s'expressarà i desenvoluparà mitjançant la utilització de les eines i els instruments de representació arquitectònica.Per això, i d'acord amb l'assignatura Bases per al Projecte I, el curs estableix com a continguts a desenvolupar: · La introducció a la utilització dels diferents instruments de representació tridimensional de l'espai enfocada a la expressió i comunicació del propi projecte · La relació entre representació i concepció a través de la comprovació permanent de la capacitat de comunicació dels documents i del material generat

LA REPRESENTACIÓ DELS DETALLS DE L'ARQUITECTURA

ALTRES TÈCNIQUES DE REPRESENTACIÓ

· L'aproximació als elements que composen l'espai arquitectònic. El canvi d'escala · El detall constructiu · Anàlisi gràfic de l'arquitectura construïda

· El collage, la maqueta i el fotomuntatge

Descripció:

Descripció:




Bibliografia

Bàsica:

Ching, Frank. Manual del dibujo arquitectónico. 3a ed. rev. México D.F: Gustavo Gili, 1992. ISBN 968-887-364-0.

Ching, Frank. Dibujo y proyecto. Barcelona: Gustavo Gili, 1999. ISBN 84-252-2081-5.

Lloveras i Montserrat, Joaquim et al.. El dibuix d'intervenció 2003-2007 [en línia]. Barcelona: Departament d'Expressió Gràfica Arquitectònica, UPC, 2007 [Consulta: 07/07/2011]. Disponible a: <http://e-md.upc.edu/diposit/material/30372/34112.pdf>.

Lloveras Montserrat, Kim. Leyes del posicionamiento 2005 [en línia]. 2005 [Consulta: 07/07/2009]. Disponible a: <http://bibliotecnica.upc.edu/llibres/pdf/39895/39895_1.pdf>.

Lloveras i Montserrat, Joaquim et al.. Dibuix I, ETSAB, UPC: programa, exercicis, resum i final cuadrimestre tardor 2003-2004 [en línia]. Barcelona: ETSAB, 2005 [Consulta: 07/07/2011]. Disponible a: <http://e-md.upc.edu/diposit/material/26390/26390.pdf>.

Lloveras i Montserrat, Joaquim. La teoria TK de proporcions visuals 2002 [en línia]. Barcelona: s.n., 2002 [Consulta: 07/07/2011]. Disponible a: <http://bibliotecnica.upc.es/llibres/pdf/33858/33858_1.pdf>.


210012 - DB II - Dibuix II



Altres: MIHAI ALEXANDRU BRENCEA CARAGHIOSU - ELOI COLOMA PICÓ - CARLOS FERRAN GOZALVEZ -LUIS GIMENEZ MATEU - JAUME GIMENO SERRANO - ANDRES DE MESA GISBERT - MARIO VICTOR MORENO FERNANDEZ - RAFAEL MUR SOTERAS - JOAQUIM NARCIS MOYA SALA - ISIDRONAVARRO DELGADO - GUSTAVO JOSE NOCITO MARASCO - JOAQUIN MANUEL REGOT MARIMON - JOSE ORIOL RIBO VENTURA

Responsable: GALDRIC SANTANA ROMA


Curs:

Crèdits ECTS:


2012




Titulació:

Professorat

Específiques:

Genèriques:



4. Coneixement adequat i aplicat a l'arquitectura i a l'urbanisme de la geometria mètrica i projectual

5. Coneixement adequat i aplicat a l'arquitectura i a l'urbanisme de les tècniques d'aixecament gràfic en totes les seves fases des del dibuix d'apunts a la restitució científica6. Coneixement adequat i aplicat a l'arquitectura i a l'urbanisme de les bases de tipografia, hipsometria i cartografia i les tècniques de modificació del terreny

1. Sensibilitat i compromís social: Conèixer i entendre la complexitat dels fenòmens econòmics i socials típics de la societat del benestar; capacitat per a relacionar el benestar amb la globalització i la sostenibilitat; habilitat per a utilitzar de manera equilibrada i compatible la tècnica, la tecnologia, l'economia i la sostenibilitat2. Aprenentatge autònom: Detectar carències en el propi coneixement i superar-les per mitjà de la reflexió crítica i l'elecció de la millor actuació per a ampliar aquest coneixement3. Comunicació oral i escrita: Comunicar-se de forma oral i escrita amb altres persones sobre els resultats de l'aprenentatge, de l'elaboració del pensament i de la presa de decisions; participar en debats sobre temes de la pròpiaespecialitat4. Treball en equip: Ser capaç de treballar com a membre d'un equip, ja sigui com un membre més o realitzant tasques de direcció amb la finalitat de contribuir a desenvolupar projectes amb pragmatisme i sentit de la responsabilitat, assumint compromisos que tinguin en compte els recursos disponibles5. Ús solvent dels recursos de la informatització: Gestionar l'adquisició, l'estructuració, l'anàlisi i la visualització de dades e informació de l'àmbit d'especialitat, i de manera crítica els resultats d'aquesta gestió

Requisits

Es podrà matricular quan s'hagi matriculat prèviament Dibuix I en una matrícula d'un curs anterior o bé es matriculin totes dues simultàniament en la matrícula d'un mateix curs acadèmic.




· Conèixer els sistemes de representació tradicionals i informàtics usuals en l'arquitectura, i la capacitat de síntesi espaial que comporta l'ús d'aquests sistemes.· Reconèixer i interpretar els objectes a partir d'imatges representades en axonometria, cònica, planta, alçats i/o seccions,i en els diferents formats tridimensionals informàtics.· Controlar els objectes en l'espai i el seu entorn aplicant conceptes de mesura, posició i anàlisi formal.· Utilitzar la geometria com model de síntesi, d'anàlisi i generació dels objectes.· Gestionar les dades proposades, estructurar-les, elaborar-les i valorar el resultat.· Plantejar i estructurar sistemes i mètodes de resolució de les estratègies de treball en la determinació gràfica dels objectes i el seu control mètric i geomètric.· Controlar gràficament la influència de l'entorn natural o artificial en els espais arquitectònics: Imatge (percepció), energia (asolellament), i emplaçament (terreny).

Continguts

6. Tercera llengua: Conèixer una tercera llengua, preferentment l'anglès, amb un nivell adequat oral i escrit i en consonància amb les necessitats que tindran els titulats en cada ensenyament







12h

0h

42h

12h

84h

8.00%

0.00%

28.00%

8.00%

56.00%


Activitats presencials Grup Hores setmanaT Lliçó magistral / mètode expositiu Gran (Màx. 90) 1P Classes pràctiques Petit (Màx. 30) 3P Treball en Grup / Tallers Petit (Màx. 30) 1






Sistema Avaluació Continuada Avaluació Final Convocatòria ExtraordinàriaProves de resposta curta 15% 0 0Proves de resposta llarga 70% 100% 100%Treballs i exercicis individuals 10% 0 0Treballs i exercicis en grup 5% 0 0


LA GEOMETRIA DE LA REPRESENTACIÓ

ANÀLISI GEOMÈTRIC I PERCEPTIU DELS ELEMENTS QUE COMPOSEN ELS OBJECTES

· Representació bidimensional - Conceptes i propietats de la representació en perspectiva cònica, axonometria, planta i alçat. - La imatge perspectiva: estructura, percepció i relacions amb la fotografia. - Lectura i comprensió de la representació d'objectes. Aprehensió i síntesi del espai.· Representació i concreció tridimensional: - Control mètric, posicional i relacional dels objectes en l'espai. - Entrada i extracció de dades en sistemes gràfics tridimensionals. - Geometria bàsica de l'espai per a la generació d'objectes: Distàncies, pendents i angles. Perpendicularitat, normals i tangències. Corbes, superfícies i volums: conceptes, generació i control. - Operacions de transformació geomètrica. Modificació bàsica d'entitats mitjançant l'edició dels seus paràmetres.

· Generació de models virtuals tridimensionals aplicant les interaccions entre cossos geomètrics.· Transformació i modificació de formes per a la generació de nous elements de disseny i arquitectura. Estratègies de formalització.· Recursos geomètrics aplicats a temes específics per a la resolució de cobertes, el traçat d'escales, generació de malles espacials, i creació de superfícies emprades en arquitectura. · Recursos gràfics per al control del asolellament en l'arquitectura i l'urbanisme.·Aplicació de les matrius lliures per a la generació de models del terreny i a la seva modificació per a l'adaptació d'elements arquitectònics.

Descripció:

Descripció:




Bibliografia

Bàsica:

Complementària:

Delgado, Magali; Redondo, Ernest. Dibujo a mano alzada para arquitectos. Barcelona: Parramón, 2004. ISBN 9788434225497.

Sánchez, Juan Antonio. Geometría descriptiva: sistemas de proyección cilíndrica [en línia]. Barcelona: Edicions UPC, 1997Disponible a: <<http://bibliotecnica.upc.es/edupc/locate4.asp?codi=EG007XXXNN>>. ISBN 8483012219.

Villanueva, Lluís. Introducció al traçat d'ombres. Barcelona: Departament EGA I, UPC, 2001. ISBN 8495249111.

Villanueva, Lluís. Perspectiva lineal: su construcción y su relación con la fotografía. Barcelona: Edicions UPC, 2001. ISBN 8483015013.

Villanueva, Lluís; Mestres, Jordi; Llabot, Mercè. Dibuix tècnic 2. Barcelona: Barcanova, 2003. ISBN 8448913515.

Ching, Francis D. K.; Juroszek, Steven P. Dibujo y proyecto. México D.F.: Gustavo Gili, 1999. ISBN 9688873659.

Foley, James D. Computer graphics: principles and practice. 2nd ed. Reading MA: Addison-Wesley, 1996. ISBN 0201848406.

Izquierdo, Fernando. Geometría descriptiva superior y aplicada. 6a. ed. rev. Madrid, 2002. ISBN 849221094X.

Migliari, Riccardo. Fondamenti della rappresentazione geometrica e informatica de l'architettura. Roma: Kappa, 2000. ISBN 8878903566.

Monedero, Javier. Aplicaciones informáticas en arquitectura. Barcelona: Edicions UPC, 1999. ISBN 8483013282.

Sainz, Jorge; Valderrama, Fernando. Infografía y arquitectura: dibujo y proyecto asistidos. Madrid: Nerea, 1992. ISBN 8486763681.

Sanders, Ken. El Arquitecto digital: guía para utilizar (con sentido común) la tecnología informática en el ejercicio de la arquitectura. Madrid: Eunsa, 1998. ISBN 8431316160.

Schaarwächter, Georg. Perspectiva para arquitectos. Barcelona: Gustavo Gili, 1969.

Schmidt Rudolph. Geometría descriptiva con figuras estereoscópicas. Barcelona: Reverté, 1983.

Thomae, Reiner. Perspectiva y axonometría. Barcelona: Gustavo Gili, 1981.

Cabezas, Lino; Ortega, Luis F. Anàlisi gràfica i representació geomètrica. Barcelona: Edicions Universitat de Barcelona, 1999. ISBN 8483381192.

Engel, Heinrich. Sistemas de estructuras. Madrid: Blume, 1970.

Gheorghiu, Adrian; Dragomir, Virgil. Geometry of structural forms. Barcelona: Applied Science Publ., 1978.

Hohenberg, Fritz. Geometría constructiva aplicada a la técnica. Barcelona: Labor, 1970.

Pottmann, Helmut; Asperl, Andreas; Hofer, Michael. Architectural geometry. Exton PA: Bentley Institute Press, 2007. ISBN 9781934493045.


210031 - FS I - Física I



· Conèixer adequadament i assolir un nivell suficient d'aplicació a l'arquitectura dels principis de l'estàtica i de la geometria de masses.· Adquirir un coneixement adequat i aplicat a l'arquitectura de les propietats mecàniques

Altres: ORIOL BATISTE BOLEDA - JOSEP M. CLOSA DOMINGUEZ - FIDEL FRANCO GONZALEZ - MARIA DOLORS MARTINEZ SANTAFE - JAIME ROSET CALZADA - RAMON TORRES HERRERA

Responsable: FRANCISCO FAYOS VALLES


Curs:

Crèdits ECTS:

720 - FA - Departament de Física Aplicada

2012




Titulació:

Professorat

Específiques:

Genèriques:

1. Coneixement adequat i aplicat a l'arquitectura i a l'urbanisme dels principis de la mecànica general, la estàtica, la geometria de mases i els camps vectorials i sensorials



Activitats presencials Grup Hores setmana

T Lliçó magistral / mètode expositiu Gran (Màx. 90) 2P Resolució d'exercicis i problemes / Pràctiques Mitjà (Màx. 50) 2P Treball en Grup Petit (Màx. 30) 1






dels sòlids.· Adquirir l'habilitat per aplicar de forma equilibrada i compatible la tècnica, la tecnologia i la sostenibilitat.· Detectar carències en el propi coneixement i buscar eines per superar-les mitjançant la reflexió crítica.· Assolir un nivell adequat de comunicació oral i escrita. Ser capaç de comunicar-se correctament i amb fluïdesa quan es tracti dels temes propis de la matèria.· Millorar les capacitats de treball en equip i ser capaç d'assumir diferents rols dins del grup.· Adquirir la destresa suficient en la gestió de les fonts d'informació internes i externes. Valorar críticament la informació recopilada.

Continguts

-PRINCIPIS DE LA MECÀNICA. ESTÀTICA DEL SÒLIDS RÍGIDS






27h

27h

0h

12h

84h

18.00%

18.00%

0.00%

8.00%

56.00%


· Les estructures i els materials a l'arquitectura - Equilibri i petites deformacions - Models mecànics de la matèria sòlida: partícula puntual, sòlid rígid, sòlid elàstic - Equacions constitutives.· Estàtica de la partícula puntual - Lleis de Newton - Condicions d'equilibri estàtic· Estàtica del sòlid rígid - Moment d'una força - Equivalència de sistemes de forces - Centres de gravetat - Equilibri del sòlid rígid - Classificació dels suports - Forces de lligam

Descripció:




Sistema Avaluació Avaluació Final Convocatòria Continuada ExtraordinàriaProves de resposta curta 20% 30% 30%Proves de resposta llarga 60% 70% 70%Proves tipus test 10% 0 0Treballs i exercicis en grup 10% 0 0


-EQUILIBRI DE SISTEMES SÒLIDS RÍGIDS. APLICACIONS

-PROPIETATS MECÀNIQUES DELS MATERIALS. ELASTICITAT

· Estructures planes isostàtiques - Gelosies - Anàlisi de pòrtics i marcs: suports exteriors, lligams interns - Diagrama del sòlid lliure· Bigues rectes - Bigues sotmeses a forces transversals (concentrades i distribuïdes) i moments puntuals - Diagrames de forces tallants i moments flectors· Diagrames de pòrtics plans isostàtics - Diagrames de forces axials, forces tallants i moments flectors

· Propietats mecàniques dels materials Diagrama tensió-deformació. Elasticitat i plasticitat. Materials dúctils i materials fràgils. Trencament. Porositat. Tenacitat. Resiliència. Duresa.· Comportament elàstic dels materials - Model de sòlid elàstic. Tensions i deformacions - Càrrega axial uniforme: llei de Hooke, mòdul d'elasticitat, relació de Poisson - Càrrega multiaxial: llei de Hooke generalitzada, mòdul d'elasticitat de volum - Cisallament pur: mòdul de cisallament. Dilatació tèrmica· Aplicacions del comportament elàstic - Flexió pura: distribució de tensions, moments d'inèrcia - Flexió d'una barra recta: desplaçaments i girs dels extrems, deformada a estima - Torsió - Introducció als problemes hiperestàtics

Descripció:

Descripció:




Bibliografia

http://www.mviv.es/es/pdf/cte/DB%20SE%20abril%202009.pdfEnllaç web

Codi tècnic de l'edificació. Documents bàsics SE (Seguridad estructural, abril 2009)

Altres recursos:

Bàsica:

Complementària:

Beer, Ferdinand Pierre; Johnston, E.Russell; Eisenberg, Elliot R.. Mecánica Vectorial para Ingenieros: Estática. 9a ed. Madrid: McGraw-Hill, 2010. ISBN 978-607-15-0277-3.

Beer, Ferdinand Pierre; Johnston, E. Russell; DeWolf John T.. Mechanics of materials. New York: McGraw-Hill Higher Education, 2006. ISBN 007-124999-0.

Obiol, Agustí; Morales, Juan Manuel; López, Francesc. Apuntes para un curso básico de estructuras. Barcelona: ETSAB, 2010.

Collieu, Antony M.; Powney, Derek J.. Propiedades mecánicas y térmicas de los materiales. Barcelona: Reverté, 1977. ISBN 9788429141429.

Navés, Francesc; Llorens, Miquel. Càlcul d'estructures [en línia]. 3a ed. Barcelona: Edicions UPC, 1997 [Consulta: 06/07/2011].Disponible a: <http://bibliotecnica.upc.edu/EdUPC/locate4.asp?codi=AR011XXX>. ISBN 8489636664.

Sastre, Ramon. Propietats dels materials i elements de construcció [en línia]. Barcelona: Edicions UPC, 2000 [Consulta: 06/07/2011]. Disponible a: <http://bibliotecnica.upc.edu/EdUPC/locate4.asp?codi=AR065XXX>. ISBN 848301422X.


210032 - FS II - Física II



Altres: ORIOL BATISTE BOLEDA - JOSEP M. CLOSA DOMINGUEZ - FRANCISCO FAYOS VALLES - FIDEL FRANCO GONZALEZ - JAIME ROSET CALZADA - RAMON TORRES HERRERA

Responsable: MARIA DOLORS MARTINEZ SANTAFE


Curs:

Crèdits ECTS:

720 - FA - Departament de Física Aplicada

2012




Titulació:

Professorat

Específiques:

Genèriques:

1. Coneixement adequat i aplicat a l'arquitectura i a l'urbanisme dels principis de termodinàmica, acústica i òptica

2. Coneixement adequat i aplicat a l'arquitectura i a l'urbanisme dels principis de mecànica de fluids, hidràulica, electricitat i electromagnetisme


Requisits

Es podrà matricular quan s'hagi matriculat prèviament Física I en una matrícula d'un curs anterior o bé es matriculin totesdues simultàniament en la matrícula d'un mateix curs acadèmic.




· Adquirir un coneixement adequat i aplicat dels principis físics del condicionament higrotèrmic, acústic i lumínic dels espais arquitectònics.· Adquirir un coneixement adequat i aplicat dels principis físics necessaris per dotar dels serveis essencials (aigua, llum i gas) a una estructura arquitectònica.· Assolir el coneixement dels principis físics necessaris per fer un ús sostenible dels recursos energètics en el condicionament ambiental dels espais arquitectònics.· Adquirir l'habilitat per aplicar de forma equilibrada i compatible la tècnica, la tecnologia i la sostenibilitat.· Detectar carències en el propi coneixement i buscar eines per superar-les mitjançant la reflexió crítica.· Assolir un nivell adequat de comunicació oral i escrita. Ser capaç de comunicar-se correctament i amb fluïdesa quan es tracti dels temes propis de la matèria.· Millorar les capacitats de treball en equip i ser capaç d'assumir diferents rols dins del grup.· Adquirir la destresa suficient en la gestió de les fonts d'informació internes i externes. Valorar críticament la informació recopilada.

Continguts







27h

27h

0h

12h

84h

18.00%

18.00%

0.00%

8.00%

56.00%


Activitats presencials Grup Hores setmanaT Lliçó magistral / mètode expositiu Gran (Màx. 90) 2P Resolució d'exercicis i problemes / Pràctiques Mitjà (Màx. 50) 2P Treball en Grup Petit (Màx. 30) 1






BASES FÍSIQUES DE LES INSTAL·LACIONS DE SERVEIS

EL CONDICIONAMENT TÈRMIC. TRANSFERÈNCIA DE CALOR Y AÏLLAMENT TÈRMIC

· Fluids. Hidrostàtica i hidràulica - Concepte de fluid: líquids i gasos - Equació fonamental de la hidrostàtica - Tensió superficial - Capil·laritat - Viscositat - Equació de Bernouilli generalitzada - Pèrdues de càrrega en conductes· Generació, transport i consum del corrent elèctric - Corrent altern: potència útil i factor de potència - Fonts d'energia elèctrica - Energia renovables - Transport: transformadors - Consum: relació potència generada / potència consumida

· Temperatura i calor. Confort higrotèrmic - Temperatura - Dilatació tèrmica - Calor específica i capacitat tèrmica - Calor sensible i calor latent - Principis de la termodinàmica - Cicles termodinàmics - Propietats de l'aire humit - Àbac psicromètric· Propagació de la calor. Aïllament tèrmic - Modes de propagació de calor: conducció, convecció, radiació - Transmitància d'un tancament - Aïllament tèrmic - Inèrcia tèrmica - Risc de condensacions: diagrama de Glaser

Descripció:

Descripció:




Sistema Avaluació Continuada Avaluació Final Convocatòria ExtraordinàriaProves de resposta curta 20% 30% 30%Proves de resposta llarga 60% 70% 70%Proves tipus test 10% 0 0Treballs i exercicis en grup 10% 0 0


EL SO. ACÚSTICA DE SALES

LA LLUM I LA IL·LUMINACIÓ D'ESPAIS

· Ones mecàniques. Ones sonores. Energia en els processos ondulatoris - Vibracions lliures i forçades - Ones mecàniques - Ones harmòniques: període, freqüència, amplitud, longitud d'ona. Interferència - Ones estacionàries - Energia i intensitat· Percepció del so. Acústica de sales. Aïllament acústic - Atributs del so - Sensació sonora - Nivell acústic - Transmissió, reflexió i absorció de la intensitat sonora - Acústica de sales: reverberació - Aïllament acústic (so aeri) - Aïllament a les vibracions

· Ones electromagnètiques: radiació ultraviolada, llum visible i infraroja - Radiació - Magnituds radiomètriques - Espectre electromagnètic - Transmissió, reflexió, absorció i emissió de radiació - Superfícies selectives - Efecte hivernacle· Percepció visual. Il·luminació d'espais - Flux lluminós - Rendiment lluminós - Intensitat lluminosa - Il·luminància - Luminància - Transmissió de la llum

Descripció:

Descripció:




Bibliografia

http://www.fomento.gob.es/NR/rdonlyres/04811CC4-8F53-4D3F-892C-F3D77E5189E0/95703/3.pdf

Enllaç web

Codi tècnic de l'edificació. Documents bàsics HE (Estalvi d'energia, abril 2009), HR(Protecció contra el soroll, setembre 2009)

Altres recursos:

Bàsica:

Complementària:

Collieu, Antony M; Powney, Derek J. Propiedades mecánicas y térmicas de materiales. Barcelona: Reverté, 1977. ISBN 8429141421.

Egan, M. David. Architectural acoustics. New York: McGraw-Hill, 1988. ISBN 0070191115.

Egan, M. David. Architectural lighting. 2nd ed. New York: McGraw-Hill, 2002. ISBN 0070205876.

Incropera, Frank Paul; DeWitt, David P. Fundamentos de transferencia de calor. 4ª ed. México D.F: Prentice Hall, 1999. ISBN 9701701704.

Tipler, Paul A.; Mosca, Gene. Física para la ciencia y la tecnología. 6ª ed. Barcelona: Reverté, 2010. ISBN 978-8429144284.

Faraoni, Valerio. Exercises in environmental physics. New York: Springer, 2006. ISBN 978-0387339122.

Gonzalo, Guillermo Enrique. Manual de arquitectura bioclimática. Tucumán: Nobuko, 2004. ISBN 9871135076.

Mulder, Karel. Desarrollo sostenible para ingenieros [en línia]. Barcelona: Edicions UPC, 2007 [Consulta: 07/07/2010]. Disponible a: <http://bibliotecnica.upc.es/edupc/locate4.asp?codi=CT017XXX>. ISBN 978-8483018927.

Pritchard, David C. Lighting. 6th ed. Harlow, PA: Pearson Longman, 1999. ISBN 0582357993.

Sastre, Ramon. Propietats dels materials i elements de construcció [en línia]. Barcelona: Edicions UPC, 2000 [Consulta: 06/07/2011]. Disponible a: <http://bibliotecnica.upc.edu/EdUPC/locate4.asp?codi=AR065XXX>. ISBN 848301422X.


210021 - MT I - Matemàtiques I



Responsable: JORGE CASABO GISPERT - MARIA SANTOS TOMAS BELENGUER


Curs:

Crèdits ECTS:

716 - EA - Departament d'Estructures a l'Arquitectura

2012




Titulació:

Professorat

Específiques:

Genèriques:




6. Coneixement adequat i aplicat a l'arquitectura i a l'urbanisme de les tècniques d'aixecament gràfic en totes les seves fases des del dibuix d'apunts a la restitució científica7. Coneixement adequat i aplicat a l'arquitectura i a l'urbanisme dels principis de la mecànica general, la estàtica, la geometria de mases i els camps vectorials i sensorials8. Coneixement aplicat al càlcul numèric, la geometria analítica i diferencial i els mètodes algebraics

1. Emprenedoria e innovació: Conèixer i entendre l'organització d'una empresa i les ciències que regeixen la seva activitat; capacitat per a comprendre les regles laborals i les relacions entre la planificació, les estratègies industrials i comercials, la qualitat i el benefici2. Sensibilitat i compromís social: Conèixer i entendre la complexitat dels fenòmens econòmics i socials típics de la societat del benestar; capacitat per a relacionar el benestar amb la globalització i la sostenibilitat; habilitat per a utilitzar de manera equilibrada i compatible la tècnica, la tecnologia, l'economia i la sostenibilitat3. Aprenentatge autònom: Detectar carències en el propi coneixement i superar-les per mitjà de la reflexió crítica i l'elecció de la millor actuació per a ampliar aquest coneixement4. Comunicació oral i escrita: Comunicar-se de forma oral i escrita amb altres persones sobre els resultats de l'aprenentatge, de l'elaboració del pensament i de la presa de decisions; participar en debats sobre temes de la pròpiaespecialitat5. Treball en equip: Ser capaç de treballar com a membre d'un equip, ja sigui com un membre més o realitzant tasques de direcció amb la finalitat de contribuir a desenvolupar projectes amb pragmatisme i sentit de la responsabilitat, assumint compromisos que tinguin en compte els recursos disponibles6. Ús solvent dels recursos de la informatització: Gestionar l'adquisició, l'estructuració, l'anàlisi i la visualització de dades e informació de l'àmbit d'especialitat, i de manera crítica els resultats d'aquesta gestió7. Tercera llengua: Conèixer una tercera llengua, preferentment l'anglès, amb un nivell adequat oral i escrit i en consonància amb les necessitats que tindran els titulats en cada ensenyament




L'assignatura Matemàtiques I es dedica a una introducció a la Geometria que és essencial en els estudis d'Arquitectura, a desenvolupar conceptes geomètrics i algebraics incidents en el disseny arquitectònic i en el coneixement del pla i de l'espai.

L'assignatura vol ésser a l'ensems formativa i informativa, transmetent no sols les tècniques de resolució sinó llurs conceptes teòrics essencials, sense oblidar els continguts culturals matemàtics que tot futur arquitecte ha de conèixer en profunditat.

Mitjançant l'assignatura es treballaran les competències establertes a la memòria del grau.

Continguts

GEOMETRIA MÈTRICA







27h

27h

0h

12h

84h

18.00%

18.00%

0.00%

8.00%

56.00%


Activitats presencials Grup Hores setmanaT Lliçó magistral / mètode expositiu Gran (Màx. 90) 2P Resolució d'exercicis i problemes Mitjà (Màx. 50) 2P Seminaris/tallers Petit (Màx. 30) 1



· Sobre el regle, el compàs i l'Arquitectura· El regle geomètric· Algunes construccions elementals· Eines i mètodes per a construccions amb regle i compàs· Nombres construïbles amb regle i compàs· Quatre problemes clàssics de regle i compàs· Problemes mètrics

Descripció:




TEORIA DE LA PROPORCIÓ

GEOMETRIA VECTORIAL

TRANSFORMACIONS GEOMÈTRIQUES

· Teoria de la proporció en Arquitectura· Propietats elementals de la proporció· Proporcions estàtiques i dinàmiques· El nombre d'or: la divina proporció· De les mesures i la proporció· Concepcions culturals de la proporció en Arquitectura· El Modulor de Le Corbusier· La coordinació modular

· Espais vectorials, subespais, bases· Aplicacions lineals· Matrius· Àlgebra matricial· Representació matricial i gràfica d'aplicacions lineals· Valors i vectors propis d'un endomorfisme· Diagonalització d'endomorfismes· Varietats lineals· Producte escalar, norma, distància i angle

· Afinitats· Transformacions ortogonals· Isometries o moviments rígids· Homotècies· Semblances· Projeccions· Aplicacions a còniques i quàdriques

Descripció:

Descripció:

Descripció:




Sistema Avaluació Continuada Avaluació Final Convocatòria ExtraordinàriaProves de resposta llarga 80% 100% 100%Proves tipus test 10% 0 0Treballs i exercicis individuals 10% 0 0


TEORIA DE LA SIMETRIA

CÒNIQUES I QUADRIQUES

· Simetria i Arquitectura· Grup de simetria d'una figura plana· Grups puntuals de simetria o de Leonardo· Grups de simetria de sanefes· Grups de simetria de mosaics· Simetria espacial· Poliedres· La Alhambra de Granada

· Descripció de les còniques· Descripció de les quàdriques· Propietats mètriques· Còniques i quàdriques a l'arquitectura· Geometria de Gaudí

Descripció:

Descripció:




Bibliografia

http://www.upc.edu/ea

Es programarà alguna visita de clar interès geomètrico-arquitectònic.S'utilitza la Intranet Docent per intercanviar informació entre el professorat i l'estudiantat.

Enllaç web

Pàgina Web de la Secció de Matemàtiques i Informàtica

Altres recursos:

Bàsica:

Complementària:

Alsina, Claudi; Jacas, Joan; Tomás, M. Santos. Geometria a l'Arquitectura. Barcelona: Edicions UPC, 2007. ISBN 9788483019238.

Alsina, Claudi; Nelsen, Roger B. Charming proofs: a journey into elegant mathematics. Washington D.C: Mathematical Association of America, 2010. ISBN 9780883853481.

Guijarro Carranza, Piedad; Cruells Pagès, Pere. Matemàtiques per a l'arquitectura: problemes resolts. 3a ed. Barcelona: Edicions UPC, 2007. ISBN 9788483019153.

Pedoe, Dan. La geometría en el arte. Barcelona: Gustavo Gili, 1979.

Puig, Pedro. Curso de geometría métrica. Madrid: Euler, 1986. ISBN 8485731050.

Coxeter, Harold. S.M. Fundamentos de Geometría. México D.F.: Limusa, 1971. ISBN 9681806417.

Eves, Howard Whitley. Estudio de las geometrías. México: Hispano Americana, 1969.

Ghyka, Matila C. Estética de las proporciones en la naturaleza y en las artes. 3a ed. Barcelona: Poseidón, 1983. ISBN 8485083067.

Ghyka, Matila C. El número de oro: ritos y ritmos pitagóricos en el desarrollo de la. Barcelona: Poseidón, 1992. ISBN 8485083113.

Le Corbusier. El Modulor. Arganda del Rey: Apóstrofe, 2005. ISBN 8445502573.

March, Lionel; Steadman, Philip. The geometry of environment. London: Methuen & Co., 1974.

Quaroni, Ludovico. Proyectar un edificio: ocho lecciones de Arquitectura. Madrid: Xarait, 1980. ISBN 8485434099.


210022 - MT II - Matemàtiques II



Altres: JORGE CASABO GISPERT - PERE CRUELLS PAGES - JAIME LUIS GARCIA ROIG - MARIA PIEDAD GUIJARRO CARRANZA - MARIA SANTOS TOMAS BELENGUER

Responsable: AMADEO MONREAL PUJADAS


Curs:

Crèdits ECTS:


2012




Titulació:

Professorat

Específiques:

Genèriques:




6. Coneixement adequat i aplicat a l'arquitectura i a l'urbanisme de les tècniques d'aixecament gràfic en totes les seves fases des del dibuix d'apunts a la restitució científica7. Coneixement adequat i aplicat a l'arquitectura i a l'urbanisme dels principis de la mecànica general, la estàtica, la geometria de mases i els camps vectorials i sensorials8. Coneixement aplicat al càlcul numèric, la geometria analítica i diferencial i els mètodes algebraics

1. Emprenedoria e innovació: Conèixer i entendre l'organització d'una empresa i les ciències que regeixen la seva activitat; capacitat per a comprendre les regles laborals i les relacions entre la planificació, les estratègies industrials i comercials, la qualitat i el benefici2. Sensibilitat i compromís social: Conèixer i entendre la complexitat dels fenòmens econòmics i socials típics de la societat del benestar; capacitat per a relacionar el benestar amb la globalització i la sostenibilitat; habilitat per a utilitzar de manera equilibrada i compatible la tècnica, la tecnologia, l'economia i la sostenibilitat3. Aprenentatge autònom: Detectar carències en el propi coneixement i superar-les per mitjà de la reflexió crítica i l'elecció de la millor actuació per a ampliar aquest coneixement4. Comunicació oral i escrita: Comunicar-se de forma oral i escrita amb altres persones sobre els resultats de l'aprenentatge, de l'elaboració del pensament i de la presa de decisions; participar en debats sobre temes de la pròpiaespecialitat

Requisits

Es podrà matricular quan s'hagi matriculat prèviament Matemàtiques I en una matrícula d'un curs anterior o bé es matriculin totes dues simultàniament en la matrícula d'un mateix curs acadèmic.




Aquesta assignatura pretén desenvolupar la capacitat per a identificar, plantejar, resoldre, interpretar i verificar problemes que involucren càlculs, prenent com a fil conductor exemples propis de l'ofici arquitectònic amb un caire eminentment geomètric. Es desenvolupen tècniques de càlcul en les seves vessants heurística, analítica i numèrica.

Atès que aquesta darrera vessant requereix una gran potència de càlcul, s'aprofita per establir una connexió entre el càlcul i la informàtica; s'introdueix l'ús de certes aplicacions informàtiques i, un cop exposada la part teòrica dels mètodesnumèrics i dels de modelització de corbes i superfícies, es tradueixen a algorismes que s'implementen en aquestes aplicacions.

5. Treball en equip: Ser capaç de treballar com a membre d'un equip, ja sigui com un membre més o realitzant tasques de direcció amb la finalitat de contribuir a desenvolupar projectes amb pragmatisme i sentit de la responsabilitat, assumint compromisos que tinguin en compte els recursos disponibles6. Ús solvent dels recursos de la informatització: Gestionar l'adquisició, l'estructuració, l'anàlisi i la visualització de dades e informació de l'àmbit d'especialitat, i de manera crítica els resultats d'aquesta gestió7. Tercera llengua: Conèixer una tercera llengua, preferentment l'anglès, amb un nivell adequat oral i escrit i en consonància amb les necessitats que tindran els titulats en cada ensenyament







27h

27h

0h

12h

84h

18.00%

18.00%

0.00%

8.00%

56.00%


Activitats presencials Grup Hores setmanaT Lliçó magistral / mètode expositiu Gran (Màx. 90) 2P Resolució d'exercicis i problemes Mitjà (Màx. 50) 2P Seminaris/tallers Petit (Màx. 30) 1






Continguts

L' ART DE CALCULAR

L'ART DE CALCULAR AMB TRIGONOMETRIA

L'ART DE CALCULAR FUNCIONALMENT

L'ART DE CALCULAR NUMÈRICAMENT

L'ART DE GENERAR CORBES I SUPERFÍCIES A L'ARQUITECTURA

· El vell ofici de calcular i els càlculs dels i les arquitectes· Aprendre a calcular· L'arc capaç i el problema de Regiomontanus· El punt de Fermat i els serveis comarcals· Calcular empíricament

· Corbes isòptiques· Problemes d'aparcaments i escales· Geomatemàtica i càlculs topogràfics· Pick a l'Eixample

· Anàlisi de la forma. Relació entre funcions i objectes geomètrics· Funcions de dues i tres variables - Corbes i superfícies de nivell - Continuïtat i diferenciabilitat. Gradient, recta i pla tangent· Aproximació local de corbes i superfícies. Fórmula de Taylor· Càlcul d'extrems. Relatius, condicionats i absoluts· Mesuraments. Integració. Càlcul de longituds, àrees i volums

· Unes primeres estratègies· Aproximacions i errors· Zeros de funcions· Integració numèrica· Els fulls de càlcul

· Corbes i superfícies· Representació de corbes planes· Representació de corbes espacials· Representació de superfícies

Descripció:

Descripció:

Descripció:

Descripció:

Descripció:




Sistema Avaluació Continuada Avaluació Final Convocatòria ExtraordinàriaProves de resposta llarga 80% 100% 100%Proves tipus test 10% 0 0Treballs i exercicis individuals 10% 0 0


Bibliografia

http://www.upc.edu/ea-smi/index.html

S'utilitza la Intranet Docent per intercanviar informació entre el professorat i l'estudiantat.

Enllaç web

Pàgina Web de la Secció de Matemàtiques i Informàtica

Altres recursos:

Bàsica:

Complementària:

Alsina Claudi et al. Càlcul per a l'Arquitectura. Barcelona: Edicions UPC, 2008. ISBN 9788483019450.

Problemas y ejercicios de análisis matemático. Madrid: Paraninfo, 1991. ISBN 8428300496.

Computer graphics: principles and practice. 2nd ed. Reading, MA: Addison-Wesley, 1996. ISBN 0201848406.

Informàtica per a arquitectes [en línia]. Barcelona: Edicions UPC, 2002Disponible a: <http://bibliotecnica.upc.es/edupc/locate4.asp?codi=AR084XXX>. ISBN 8483015935.

Larson, Roland E.; Hostetler, Robert P. ; Edwards, Bruce H.. Cálculo. 8ª ed. Madrid: Pirámide, 2006. ISBN 9701052749 (V.1); 9701052757 (V. 2).

Curran, Susan. Enciclopedia Alianza de la Informática. Madrid: Alianza, 1987. ISBN 8420683034.

Hearn, Donald. Computer graphics. 2nd ed. Englewood Cliffs: Prentice-Hall, 1994. ISBN 0131615300.

Thomas, George Brinton. Cálculo con geometría analítica. 6ª ed. Mexico D.F: Addison-Wesley Iberoamericana, 1987. ISBN 9688580783.


210091 - CIS I - Condicionament i Serveis I



Altres: ALEXIS AGUILAR SÀNCHEZ - CARLOS ALONSO MONTOLÍO - RAFAEL GARCIA HERNANDEZ - JAVIER CARLOS JERICO REVERTER - JUAN ANTONIO MARIN HERRERA - ANNA PAGES RAMON - FCO. JAVIER SOLSONA PAIRO

Responsable: HELENA COCH ROURA


Curs:

Crèdits ECTS:


2012


6 Idiomes docència: Català


Titulació:

Professorat

Específiques:1. Coneixement adequat i aplicat a l'arquitectura i a l'urbanisme dels principis de termodinàmica, acústica i òptica

2. Coneixement adequat i aplicat a l'arquitectura i a l'urbanisme dels principis de mecànica de fluids, hidràulica, electricitat i electromagnetisme3. Aptitud per a concebre, calcular, dissenyar, integrar en edificis i conjunts urbans i executar instal·lacions de subministrament, tractament i evacuació d'aigües de calefacció i de climatització (T)4. Aptitud per a aplicar les normes tècniques i constructives

5. Capacitat per a projectar instal·lacions edificatòries i urbanes de transformació i subministraments elèctrics, de confirmació audiovisual, de condicionament acústic i d'il·luminació artificial6. Capacitat per a conservar instal·lacions

7. Coneixement adequat dels sistemes constructius industrialitzats

8. Aptitud per a resoldre el condicionament ambiental passiu, incloent l'aïllament tèrmic i acústic, el control climàtic, elrendiment energètic i la il·luminació natural (T)9. Coneixement adequat de l'ecologia, la sostenibilitat i els principis de conservació de recursos energètics i mediambientals


ACTIVITATS PRESENCIALS Grup Hores/setmanaT Lliçó magistral/ mètode expositiu Gran (Màx 90) 3P Classes pràctiques participatives Mitjà (Màx 50) 2

ACTIVITATS NO PRESENCIALS Hores/semestre-Treball autònom 84


Requisits

Cal tenir una qualificació mínima de 4 a Física II i Bases per a la tècnica.




· Condicionament ambiental, incloent l'aïllament tèrmic i acústic, el control climàtic, el rendiment energètic i la il·luminació.

· Sostenibilitat i principis de conservació de recursos energètics i mediambientals.

Continguts

INTRODUCCIÓ- CONDICIONAMENTS I SERVEIS

L'AMBIENT ENERGÈTIC A L'ARQUITECTURA

EL CONTROL AMBIENTAL EN EL TEMPS I L'ESPAI






32h

22h

0h

12h

84h

21.33%

14.67%

0.00%

8.00%

56.00%


· Introducció al condicionament ambiental natural i artificial i a les instal·lacions de serveis a l'arquitectura

· Introducció al coneixement de l'ambient· Definició física de l'ambient (I, II i III) (en coordinació amb Física II)· Definició fisiològica de l'ambient· Definició psicològica de l'ambient· El llenguatge ambiental (en coordinació amb Bases per a la tècnica)

·El clima i altres preexistències ambientals ·El clima i l'arquitectura popular·La història del control ambiental i les instal·lacions a l'arquitectura

Descripció:

Descripció:

Descripció:




SISTEMA Avaluació Continuada Avaluació Final -Proves de resposta llarga 40% 50%-Avaluació projectes 60% 50%


Bibliografia

ELS MITJANS NATURALS DE CONTROL AMBIENTAL

·L'acció micro-climàtica·Característiques generals del projecte·Els sistemes de climatització (I i II)·Els sistemes d'il·luminació (I i II)·Els sistemes acústics (I, II i III)·Avaluació de la il·luminació (I, II i III)·Avaluació acústica de locals·Avaluació climàtica d'edificis (I, II, III i IV)·Avaluació global ambiental d'edificis

Descripció:

Bàsica:

Complementària:

Serra, Rafael. Les energies a l'arquitectura: principis del control ambiental arquitectònic. 4a ed. Barcelona: Edicions UPC, 2001. ISBN 84-8301-418-1.

Coch, Helena; Serra, Rafael. El disseny energètic a l'arquitectura. 3a ed. Barcelona: UPC, 1999. ISBN 84-8301-359-2.

Serra, Rafael; Coch, Helena. Arquitectura y energía natural [en línia]. Barcelona: Edicions UPC, 2001 [Consulta: 07/07/2011]. Disponible a: <http://bibliotecnica.upc.es/EdUPC/locate4.asp?codi=AR036XXX>. ISBN 84-8301-497-1.

Serra, Rafael. Arquitectura i màquina: principis d'instal·lacions als edificis [en línia]. 2a ed. Barcelona: Edicions UPC, 2001Disponible a: <http://bibliotecnica.upc.es/EdUPC/locate4.asp?codi=AR004XXX>. ISBN 84-8301-498-X.

Banham, Reyner. La arquitectura del entorno bien climatizado. Buenos Aires: Infinito, 1975.

Givoni, Baruch. Man, climate and architecture. Amsterdam: Elsevier, 1969.

Olgyay, Victor. Arquitectura y clima: manual de diseño bioclimático para arquitectos y urbanistas. 2a ed. Barcelona: Gustavo Gili, 2002. ISBN 8425214882.

Sage, Konrad. Instalaciones técnicas en edificios. 3a ed. Barcelona: Gustavo Gili, 1980-. ISBN 84-252-0790-8.

Carrión, Antoni. Diseño acústico de espacios arquitectónicos [en línia]. Barcelona: Edicions UPC, 1998Disponible a: <http://bibliotecnica.upc.es/EdUPC/locate4.asp?codi=AR029XXX>. ISBN 84-8301-252-9.

Mazria, Edward. El libro de la energía solar pasiva. 2a ed. México D.F.: Gustavo Gili, 1985. ISBN 968-6085-76-9.

Serra, Rafael. Arquitectura y climas. Barcelona-México: Gustavo Gili, 1999. ISBN 84-252-1767-9.

Serra, Rafael. Clima, lugar y arquitectura. Madrid: CIEMAT, 1989. ISBN 84-7834-016-5.

Wright, David. Arquitectura solar natural: un texto pasivo. México: Gustavo Gili, 1983. ISBN 968-6085-60-2.


210071 - CONST I - Construcció I



Altres: M- RAFAEL IRIGOYEN LOPEZ - CRISTINA PARDAL MARCH

T- RAFAEL LOPEZ OLIVARES - ORIOL PONS VALLADARES - ANNA ALEXANDRA RAMOS SANZ

Responsable: M - IGNACIO DE L. PARICIO ANSUATEGUI

T - JOSE M. GONZALEZ BARROSO


Curs:

Crèdits ECTS:


2012




Titulació:

Professorat

Específiques:1. Aptitud per a concebre, calcular, dissenyar, integrar en edificis i conjunts urbans i executar estructures d'edificació (T)2. Aptitud per a concebre, calcular, dissenyar, integrar en edificis i conjunts urbans i executar fusteria, escales i demésobra acabada (T)3. Aptitud per a concebre, calcular, dissenyar, integrar en edificis i conjunts urbans i executar sistemes de tancament, coberta i demés obra grossa (T)4. Aptitud per a aplicar les normes tècniques i constructives

5. Coneixement adequat de les característiques físiques i químiques, dels procediments de producció, la patologia i l'ús dels materials de construcció6. Coneixement adequat dels sistemes constructius industrialitzats


ACTIVITATS PRESENCIALS Grup Hores/setmanaT Lliçó magistral/mètode expositiu Gran (Màx 90) 2 P Classes pràctiques Mitjà (Màx 50) 1,5P Resolució d'exercicis Mitjà (Màx 50) 0,5P Aprenentatge basat en projectes Petit (Màx 30) 1

ACTIVITATS NO PRESENCIALS Horas/Semestre- Treball autònom 84


Requisits

Cal tenir una qualificació mínima de 4 a Bases per a la tècnica.




· Conèixer i entendre l'estructura tipològica dels principals elements de construcció: fonamentació, estructura, façanes i cobertes.· Conèixer les característiques materials i tècniques bàsiques dels principals tipus d' elements de construcció.· Avaluar de manera crítica les característiques anteriors per a orientar i justificar la presa de decisions projectuals.· Ser capaç de desenvolupar les solucions dels punts singulars dels tipus constructius característics de la construcció habitual d'edificis de vivendes







22h

32h

0h

12h

84h

14.67%

21.33%

0.00%

8.00%

56.00%





SISTEMA AVALUACIÓ Avaluació Continuada Avaluació Final-Proves resposta llarga 64% 64%-Treballs i exercicis individuals 18% 18%-Treballs i exercicis en grup 18% 18%


Continguts

ELS ELEMENTS ESTRUCTURALS

L'ENVOLVENT EXTERIOR

· Fonamentacions, sòls i edificis · Estructures de murs. El tipus, el material i l'estabilitat. El bloc i la seva posada en obra · Estructures porticades. El tipus, el material i l'estabilitat. Anàlisi d'un edifici existent. El formigó i la seva posada en obra. · El forjat. Tipus, criteris, predimensionats i sistemes de representació. Pràctica de disseny i detalls constructius

LA FAÇANA La façana convencional d'obra de fàbrica. Anàlisi crític de les seves limitacions La façana homogènia contemporània. Materials La façana ventilada. Tipus, disseny, materials i organització de les obertures. Pràctica de disseny i detalls constructius La finestra a la façana ventilada. La protecció solar a la finestra. Tipus i materials. Pràctica de disseny i detalls constructius. La façana lleugera. El tipus, el material. La protecció tèrmica i estanca. Anàlisi d'un edifici existent. La façana de grans panells. Lleugers i pesats. Materials i característiques generals.

LA COBERTA La coberta. Tipus, disseny, materials i recursos d'estanqueïtat La coberta inclinada. Materials i disseny general. Geometria de la conducció d'aigües. La coberta plana. Tipus de secció: ventilada, invertida i "convencional". Pràctica de disseny geomètric i detalls constructius d'una coberta invertida. La coberta de xapa metàl·lica. Tipus, materials i solucions generals d'estanqueïtat.

Descripció:

Descripció:




Bibliografia

Bàsica:

Araujo, Ramón. La arquitectura como técnica. Madrid: A.T.C. Ediciones, 2007. ISBN 9788492051700.

Beinhauer, Peter. Atlas de detalles constructivos: con más de 400 ejemplos. Barcelona: Gustavo Gili, 2006. ISBN 9788425220579.

Ching, Frank; Adams, Cassandra. Guía de construcción ilustrada. 3ª ed. México: Limusa, 2004. ISBN 9681862929.

Deplazes, Andrea. Constructing architecture: materials, processes, structures : a handbook. 2nd ext. Birkhäuser: Basel, 2008. ISBN 3764371897.

Paricio, Ignacio. La construcció de l'arquitectura. Vol. 1: Les tècniques. 3ª ed. rev. Barcelona: Institut de Tecnologia de la Construcció de Catalunya, 1995-1996. ISBN 8478532927.

Paricio, Ignacio. La construcció de l'arquitectura. Vol. 2: Els elements. 3ª. Barcelona: Institut de Tecnologia de la Construcció de Catalunya, 1995-1996. ISBN 8478532943.


210081 - EST I - Estructures I



Altres: ALICIA HUGUET GONZÁLEZ - FRANCISCO LOPEZ ALMANSA - FRANCISCO NAVES VIÑAS - ANGEL SEBASTIAN OBIOL SANCHEZ - AMALIO JAIME RIVAS ZARAGUETA

Responsable: AGUSTIN OBIOL SANCHEZ


Curs:

Crèdits ECTS:


2012




Titulació:

Professorat

Específiques:

Genèriques:

1. Coneixement adequat i aplicat a l'arquitectura i a l'urbanisme dels principis de la mecànica general, la estàtica, la geometria de mases i els camps vectorials i sensorials2. Coneixement aplicat al càlcul numèric, la geometria analítica i diferencial i els mètodes algebraics

3. Aptitud per a concebre, calcular, dissenyar, integrar en edificis i conjunts urbans i executar estructures d'edificació (T)4. Aptitud per a aplicar les normes tècniques i constructives

1. Sensibilitat i compromís social: Conèixer i entendre la complexitat dels fenòmens econòmics i socials típics de la societat del benestar; capacitat per a relacionar el benestar amb la globalització i la sostenibilitat; habilitat per a utilitzar de manera equilibrada i compatible la tècnica, la tecnologia, l'economia i la sostenibilitat2. Aprenentatge autònom: Detectar carències en el propi coneixement i superar-les per mitjà de la reflexió crítica i l'elecció de la millor actuació per a ampliar aquest coneixement3. Comunicació oral i escrita: Comunicar-se de forma oral i escrita amb altres persones sobre els resultats de l'aprenentatge, de l'elaboració del pensament i de la presa de decisions; participar en debats sobre temes de la pròpiaespecialitat4. Treball en equip: Ser capaç de treballar com a membre d'un equip, ja sigui com un membre més o realitzant tasques de direcció amb la finalitat de contribuir a desenvolupar projectes amb pragmatisme i sentit de la responsabilitat, assumint compromisos que tinguin en compte els recursos disponibles

Requisits

Cal tenir una qualificació mínima de 4 a Matemàtiques I, Matemàtiques II y Física I.




· L'assignatura Estructures I constitueix la introducció al camp del disseny i anàlisi estructural; d'una banda, desenvolupant els principis bàsics de l'anàlisi estàtica ja plantejats a l'assignatura de Física del primer curs i, d'una altra, formulant les primeres aproximacions al coneixement de les tipologies estructurals i al predimensionat d'entramats elementals.

·Des del punt de vista metodològic, es tracta d'aconseguir que l'estudiant percebi que el necessari rigor científic en la introducció de les eines bàsiques de la Teoria d' Estructures no tan sols no es contraposa, sinó que de fet es complementa amb l'aproximació més sintètica al projecte estructural, com a part essencial de l'arquitectònic més general.

·Mitjançant l'assignatura es treballaran les competències establertes a la memòria del grau.







30h

35h

0h

12h

98h

17.14%

20.00%

0.00%

6.86%

56.00%


ACTIVITATS PRESENCIALS Grup Hores/setmanaT-Lliçó magistral/mètode expositiu Gran (Máx 90) 2,5P-Classes pràctiques Gran (Máx 90) 3






SISTEMA AVALUACIÓ Avaluació Continuada Avaluació Final- Prova de respostes llargues 90% 100%-Treballs i exercicis en grup 10%


Continguts

L'ESTRUCTURA COM A CONJUNT. ANÀLISI D'ESFORÇOS I DEFORMACIONS

LES COMPONENTS ESTRUCTURALS. RELACIONS ENTRE ESFORÇOS I TENSIONS

Tema 1. Tipologies estructurals.La tipologia com a resposta al tipus d'esforç: l'axial i el flexor. Els comportaments bidimensionals i tridimensionals. Les components de les estructures elementals: pilars, murs, bigues, forjats, lloses, encavallades, etc. Llurs variants tipològiques: jàsseres planes i de cantell; biguetes autoportants i semirresistents; lloses massisses, alleugerides internament, forjats reticulars, alveolars, prelloses, altres variants de plaques prefabricades, etc. La cimentació; diverses tipologies de cimentacions superficials, semiprofundes i profundes.

Tema 2. Pòrtics isostàtics.Tipus de suports. Diagrama del sòlid lliure. Càlcul de reaccions. Diagrames de flexors, axials i tallants. Equació del'elàstica: mètodes de doble integració i dels Teoremes de Mohr. Aplicació a la resolució de problemes elementals.

Tema 3. Pòrtics hiperestàtics.Raó de ser de les estructures hiperestàtiques. Mètodes de rigidesa i de flexibilitat. Predimensionat de pòrtics elementals. Introducció al càlcul d'estructures per ordinador: el programa Wineva. Aplicació a la interpretació del comportament estructural.

Tema 1. Conceptes bàsics.Tensions i deformacions. Concepte i tipus de tensió. Diagrames tensió-deformació. Mòdul d'elasticitat. Materials i elements constructius habituals per a cada tipus d'esforç i tensió: compressió-tracció, flexió, tallant i torsió.

Tema 2. Esforç axial i moment torsiu.Concepte i tipus d'esforços axials. Determinació de tensions i deformacions. Efecte Poisson. Esforços axials en entramats hiperestàtics; esforços tèrmics i de muntatge. Concepte i casos reals de l'esforç de torsió. Tipus de torsió. Distribució de tensions i deformacions. Esforços torsius en entramats hiperestàtics.

Tema 3. Moment flexor i esforç tallant.Esforç tallant pur; determinació de tensions tangencials. Flexió pura i simple; concepte de línia neutra; determinació de tensions i deformacions normals, i de tensions tangencials rasants. La resposta de diverses tipologies de secció enfront l'esforç de flexió. Flexió, compressió i tracció compostes; posició de la fibra neutra; nucli central: propietats i aplicacions. Flexió composta esbiaixada.

Descripció:

Descripció:




Bibliografia

Bàsica:

Timoshenko, Stephen. Resistencia de Materiales. 15ª ed. Madrid: Espasa-Calpe, 1984. ISBN 8423963152.

Nash, William A. Resistencia de materiales. México D.F: McGraw-Hill, 1991. ISBN 9684229224.


210401 - H I - Història I



Altres: JUAN JOSE LAHUERTA ALSINA - ENRIQUE GRANELL TRIAS - CAROLINA BEATRIZ GARCIA ESTEVEZ

Responsable: JOSE MARIA ROVIRA GIMENO


Curs:

Crèdits ECTS:

703 - CA - Departament de Composició Arquitectònica

2012




Titulació:

Professorat

Específiques:

Genèriques:

1. Coneixement adequat i aplicat a l'arquitectura i a l'urbanisme de l'anàlisi i teoria de la forma i les lleis de percepció visual2. Aptitud per a catalogar el patrimoni edificat i urbà i planificar la seva protecció

3. Coneixement adequat de les teories generals de la forma, la composició i els tipus arquitectònics

4. Coneixement adequat de la història general de l'arquitectura

5. Coneixement adequat de les tradicions arquitectòniques, urbanístiques i paisatgístiques de la cultura occidental, aixícom dels seus fonaments tècnics, climàtics, econòmics, socials i ideològics6. Coneixement adequat de l'estètica i la teoria i història de les belles arts i les arts aplicades

7. Coneixement adequat de la relació entre els patrons culturals i les responsabilitats socials de l'arquitecte

8. Coneixement adequat de la sociologia, teoria, economia i història urbanes

1. Aprenentatge autònom: Detectar carències en el propi coneixement i superar-les per mitjà de la reflexió crítica i l'elecció de la millor actuació per a ampliar aquest coneixement2. Comunicació oral i escrita: Comunicar-se de forma oral i escrita amb altres persones sobre els resultats de l'aprenentatge, de l'elaboració del pensament i de la presa de decisions; participar en debats sobre temes de la pròpiaespecialitat3. Treball en equip: Ser capaç de treballar com a membre d'un equip, ja sigui com un membre més o realitzant tasques de direcció amb la finalitat de contribuir a desenvolupar projectes amb pragmatisme i sentit de la responsabilitat, assumint compromisos que tinguin en compte els recursos disponibles4. Ús solvent dels recursos de la informatització: Gestionar l'adquisició, l'estructuració, l'anàlisi i la visualització de dades e informació de l'àmbit d'especialitat, i de manera crítica els resultats d'aquesta gestió

Requisits

Cal tenir una qualificació mínima de 4 a Bases per a la teoria.




Iniciar als estudiants en l'estudi i anàlisi de l'arquitectura desde la història. Donada la extensió temporal del programa, elsdiferents periodes hi seran representats per les seves obres fonamentals. Aquestes constituiexen la veritable línea de trasmissió de la història de l'arquitectura ja que no hem d'oblidar mai que l'arquitectura s'ha fet i es farà sempre en bona mida amb arquitectura i que les arquitectures de la història han sigut el punt de partida de les arquitectures de tots els temps. Fins i tot no podriem compendre a mestres moderns com Le Corbusier, Mies van der Rohe o Alvar Aalto sense relacionar la seva obra amb lectures personals de les arquitectures històriques. Vers une architecture, el més conegut llibre de Le Corbusier, i de l'arquitectura del segle XX, publicat per primera vegada el 1923, és en bona mida un llibre d'Història de l'Arquitectura.

Continguts

1. El món antic. Arquitectura egípcia. Arquitectures grega i romana. Arquitectura tardo-antiga i paleocristiana. Arquitectura bizantina.

2. L'alta Edat Mitjana. Arquitectura carolíngia. Arquitectura romànica. Arquitectura i ciutat islàmica.

3. La baixa Edat Mitjana. La ciutat medieval. Arquitectura gòtica.

4. El segle XV. Perspectiva i antiguitat a la Florència de Brunelleschi i Alberti. La ciutat ideal i els centres menors.







42h

12h

0h

12h

84h

28.00%

8.00%

0.00%

8.00%

56.00%


ACTIVITATS PRESENCIALS Grup Hores/setmanaT-Lliçó magistral/ mètode expositiu Gran (Màx 90) 4P-Estudi de casos Petit (Màx 30) 1

NO PRESENCIALS Hores/semestre-Treball autònom 84





SISTEMA AVALUACIÓ Avaluació Continuada Avaluació Final-Proves de resposta llarga 65% 100%-Treballs i exercicis individuals 35%


Bibliografia

5. El segle XVI. La nova antiguitat a Roma: Bramante i Rafael. Manierismes, de Miquel Angel a Giulio Romano. Andrea Palladio.

6. Barroc. Roma barroca: Bernini i Borromini. El Barroc internacional.

7. Neoclassicisme i Il·lustració. El neopalladianisme anglés i Piranesi. Etienne Louis Boullée i Clade Nicolàs Ledoux. John Soane. Durand i Schinkel.

8. Acadèmia, medievalisme i nous materials, el primer segle XIX.

Bàsica:

Choisy, Auguste. Historia de la arquitectura. 8a ed. Buenos Aires: Victor Leru, 1978-. ISBN 8482050338.

Norberg-Schulz. Arquitectura occidental: la arquitectura como historia de formas significativas. 3a ed. Barcelona: Gustavo Gili, 1999. ISBN 8425218055.

Patetta, Luciano. Historia de la arquitectura: antología crítica. Madrid: Celeste Ediciones, 1997. ISBN 84-8211-084-5.

Pevsner, Nikolaus. Esquema de la arquitectura europea. 5ª ed. Buenos Aires: Infinito, 1988.

Trachtenberg, Marvin. Arquitectura: de la prehistoria a la postmodernidad la tradición occidental. Madrid: Akal, 1990. ISBN 84-7600-628-4.


210201 - PRJ I - Projectes I



Altres: M - RAFAEL DIEZ BARREÑADA - JAIME JOSE FERRER FORES - KARIN ELKE HOFERT FEIX - ROGER SUCH SANMARTÍN - YOLANDA ORTEGA SANZ - ARIADNA PERICH CAPDEFERRO

T - RAMON CASANELLES MASSAGUER - HUMBERTO COSTAS TORDERA - JOAQUIM GIRBAU ROURA - MANUEL GOMEZ TRIVIÑO - FELIX LLOBET DALMASES - JORGE ROMEU COSTA - XAVIERROS MAJO - JAVIER SAN JOSE MARQUES

Responsable: M- ANTONIO ARMESTO AIRA

T- JORGE ROMEU COSTA


Curs:

Crèdits ECTS:


2012


7,5 Idiomes docència: Català


Titulació:

Professorat

Específiques:

Genèriques:



4. Coneixement adequat i aplicat a l'arquitectura i a l'urbanisme de l'anàlisi i teoria de la forma i les lleis de percepció visual5. Coneixement adequat i aplicat a l'arquitectura i a l'urbanisme de les tècniques d'aixecament gràfic en totes les seves fases des del dibuix d'apunts a la restitució científica6. Aptitud per a la concepció, la pràctica i el desenvolupament de projectes bàsics i d'execució, croquis i avantprojectes (T)7. Aptitud per a la concepció, la pràctica i el desenvolupament de direcció d'obres (T)

8. Aptitud per a exercir la crítica arquitectònica

9. Coneixement adequat dels mètodes d'estudi dels processos de simbolització, les funcions pràctiques i l'ergonomia

10. Coneixement adequat de l'ecologia, la sostenibilitat i els principis de conservació de recursos energètics i mediambientals

1. Emprenedoria e innovació: Conèixer i entendre l'organització d'una empresa i les ciències que regeixen la seva activitat; capacitat per a comprendre les regles laborals i les relacions entre la planificació, les estratègies industrials i comercials, la qualitat i el benefici

Requisits

Cal tenir una qualificació mínima de 4 a Dibuix I, Dibuix II, Bases per al projecte I i Bases per al projecte II.




· Conèixer i comprendre la utilitat genuïna de l'arquitectura i les relacions que llurs formes pròpies estableixen amb els modes de viure, els emplaçaments i les tècniques. Albirar aquests coneixements amb perspectiva històrica per a poder aplicar-los críticament en el projecte d'arquitectura.

· Educar la capacitat analítica i la imaginació concreta, emprant coneixements i habilitats gràfiques de representació, per a desenvolupar aquella capacitat d'abstracció que permet basar la pràctica del projecte en la concepció i formalització de la realitat.

· Projectar arquitectura valent-se conscientment de matrius espacials i sistemes tècnics bàsics, de naturalesa estrictamentformal, que al entrar en relació amb la vida i el lloc adquireixen sentit i valors antropològics.

· Practicar la comunicació oral i escrita sobre temàtica arquitectònica tant en les presentacions i avaluacions públiques dels resultats de l'aprenentatge com en les sessions de debat col·lectiu sobre els pressupostos teòrics emprats i els valorsen que es recolzen.

· Iniciar l'adquisició de l'aptitud per a concebre i desenvolupar projectes d'arquitectura en tots els seus formats normalitzats de concreció: avantprojecte, projecte bàsic i projecte d'execució.



ACTIVITATS PRESENCIALS Grup Hores/setmanaT-Lliçó magistral/mètode expositiu Gran (Màx 90) 0,6T-Classe expositiva participativa Gran (Màx 90) 0,4P-Aprenentatge basat en projectes Petit (Màx 30) 4,25P-Estudi de casos Petit (Màx 30) 0,25P-Seminaris/tallers Petit (Màx 30) 0,25P-Treball en grup Petit (Màx 30) 0,25






SISTEMES D'AVALUACIÓ Avaluació Continuada Avaluació Final -Proves resposta curta 5%-Presentacions orals 10%-Treballs i exercicis individuals 10%-Treballs i exercicis en grup 5%-Avaluació projectes 70% 100%


Continguts

Bibliografia

PROJECTES I

Dedicació total: 187h 30m Grup gran/Teoria:





12h

0h

58h 30m

12h

105h

6.40%

0.00%

31.20%

6.40%

56.00%


- Al concebre el projecte com una tasca enfocada a ordenar i formalitzar espacialment la vida en un lloc mitjançant recursos tècnics, l'activitat dels estudiants s'endega a partir d'uns sistemes constructius objectius, d'uns elements espacials i d'uns usos concrets. - El propòsit es aconseguir una forma arquitectònica coherent, capaç de resoldre els conflictes entre els sistemes tècnics emprats, dotada de sentit propi i que participi en la construcció d'un lloc.- D'aquesta manera els estudiants s'apropen a la comprensió de les relacions entre construir i habitar a partir de les formes pròpies de l'arquitectura.- Els exercicis, de cadència aproximadament mensual, obliguen a conjugar diversos sistemes estructurals/constructius amb distints tipus d'emplaçament.

Descripció:


210202 - PRJ II - Projectes II



Altres: M - RAFAEL DIEZ BARREÑADA - JAIME JOSE FERRER FORES - KARIN ELKE HOFERT FEIX - ROGER SUCH SANMARTÍN - YOLANDA ORTEGA SANZ - ARIADNA PERICH CAPDEFERRO

T - RAMON CASANELLES MASSAGUER - HUMBERTO COSTAS TORDERA - JOAQUIM GIRBAU ROURA - MANUEL GOMEZ TRIVIÑO - FELIX LLOBET DALMASES - JORGE ROMEU COSTA - XAVIERROS MAJO - JAVIER SAN JOSE MARQUES

Responsable: M- ANTONIO ARMESTO AIRA

T- JORGE ROMEU COSTA


Curs:

Crèdits ECTS:


2012




Titulació:

Professorat

Específiques:

Genèriques:



4. Coneixement adequat i aplicat a l'arquitectura i a l'urbanisme de l'anàlisi i teoria de la forma i les lleis de percepció visual5. Coneixement adequat i aplicat a l'arquitectura i a l'urbanisme de les tècniques d'aixecament gràfic en totes les seves fases des del dibuix d'apunts a la restitució científica6. Aptitud per a la concepció, la pràctica i el desenvolupament de projectes bàsics i d'execució, croquis i avantprojectes (T)7. Aptitud per a la concepció, la pràctica i el desenvolupament de direcció d'obres (T)




Requisits

Cal tenir una qualificació mínima de 4 a Dibuix I, Dibuix II, Bases per al projecte I i Bases per al projecte II.

Es podrà matricular quan s'hagi matriculat prèviament Projectes I en una matrícula d'un curs anterior o bé es matriculin totes dues simultàniament en la matrícula d'un mateix curs acadèmic.




· Conèixer i comprendre la utilitat genuïna de l'arquitectura i les relacions que llurs formes pròpies estableixen amb els modes de viure, els emplaçaments i les tècniques. Albirar aquests coneixements amb perspectiva històrica per a poder aplicar-los críticament en el projecte d'arquitectura.

· Educar la capacitat analítica i la imaginació concreta, emprant coneixements i habilitats gràfiques de representació, per a desenvolupar aquella capacitat d'abstracció que permet basar la pràctica del projecte en la concepció i formalització de la realitat.

· Projectar arquitectura valent-se conscientment de matrius espacials i sistemes tècnics bàsics, de naturalesa estrictamentformal, que al entrar en relació amb la vida i el lloc adquireixen sentit i valors antropològics.

· Practicar la comunicació oral i escrita sobre temàtica arquitectònica tant en les presentacions i avaluacions públiques dels resultats de l'aprenentatge com en les sessions de debat col·lectiu sobre els pressupostos teòrics emprats i els valorsen que es recolzen.

· Iniciar l'adquisició de l'aptitud per a concebre i desenvolupar projectes d'arquitectura en tots els seus formats normalitzats de concreció: avantprojecte, projecte bàsic i projecte d'execució.

1. Emprenedoria e innovació: Conèixer i entendre l'organització d'una empresa i les ciències que regeixen la seva activitat; capacitat per a comprendre les regles laborals i les relacions entre la planificació, les estratègies industrials i comercials, la qualitat i el benefici2. Sensibilitat i compromís social: Conèixer i entendre la complexitat dels fenòmens econòmics i socials típics de la societat del benestar; capacitat per a relacionar el benestar amb la globalització i la sostenibilitat; habilitat per a utilitzar de manera equilibrada i compatible la tècnica, la tecnologia, l'economia i la sostenibilitat3. Aprenentatge autònom: Detectar carències en el propi coneixement i superar-les per mitjà de la reflexió crítica i l'elecció de la millor actuació per a ampliar aquest coneixement4. Comunicació oral i escrita: Comunicar-se de forma oral i escrita amb altres persones sobre els resultats de l'aprenentatge, de l'elaboració del pensament i de la presa de decisions; participar en debats sobre temes de la pròpiaespecialitat5. Treball en equip: Ser capaç de treballar com a membre d'un equip, ja sigui com un membre més o realitzant tasques de direcció amb la finalitat de contribuir a desenvolupar projectes amb pragmatisme i sentit de la responsabilitat, assumint compromisos que tinguin en compte els recursos disponibles6. Ús solvent dels recursos de la informatització: Gestionar l'adquisició, l'estructuració, l'anàlisi i la visualització de dades e informació de l'àmbit d'especialitat, i de manera crítica els resultats d'aquesta gestió7. Tercera llengua: Conèixer una tercera llengua, preferentment l'anglès, amb un nivell adequat oral i escrit i en consonància amb les necessitats que tindran els titulats en cada ensenyament


ACTIVITATS PRESENCIALS Grup Hores/setmanaT-Lliçó magistral/mètode expositiu Gran (Màx 90) 0,6T-Classe expositiva participativa Gran (Màx 90) 0,4P-Aprenentatge basat en projectes Petit (Màx 30) 4,25P-Estudi de casos Petit (Màx 30) 0,25P-Seminaris/tallers Petit (Màx 30) 0,25P-Treball en grup Petit (Màx 30) 0,25






SISTEMES D'AVALUACIÓ Avaluació Continuada Avaluació Final -Proves resposta curta 5%-Presentacions orals 10%-Treballs i exercicis individuals 10%-Treballs i exercicis en grup 5%-Avaluació projectes 70% 100%


Continguts

Bibliografia

PROJECTES II






12h

0h

58h 30m

12h

105h

6.40%

0.00%

31.20%

6.40%

56.00%


- Al concebre el projecte com una tasca enfocada a ordenar i formalitzar espacialment la vida en un lloc mitjançant recursos tècnics, l'activitat dels estudiants s'endega a partir d'uns sistemes constructius objectius, d'uns elements espacials i d'uns usos concrets. - El propòsit es aconseguir una forma arquitectònica coherent, capaç de resoldre els conflictes entre els sistemes tècnics emprats, dotada de sentit propi i que participi en la construcció d'un lloc.- D'aquesta manera els estudiants s'apropen a la comprensió de les relacions entre construir i habitar a partir de les formes pròpies de l'arquitectura.- Els exercicis, de cadència aproximadament mensual, obliguen a conjugar diversos sistemes estructurals/constructius amb distints tipus d'emplaçament.- Es prioritza la concepció i realització de projectes que impliquin l'anàlisi i la síntesi de les relacions entre construir i habitar en àmbits públics i privats, amb èmfasi en la recerca del tipus edificatori i la forma arquitectònica més adient en cada circumstància.- Es desenvolupa així l'aptitud per a sel·leccionar el tipus edificatori més apropiat en cada cas.

Descripció:


210601 - RA I - Representació Arquitectònica I



Altres: MONTSERRAT RIBAS BARBA - ANTONIO PEREZ RODRIGUEZ - MODESTO MASIDES SERRACANT - RAFAEL ALCAYDE EGEA - JUAN GARCIA AGUAS - ANDREA VERONICA ORTEGA FRUTOS

Responsable: JOSE GARCIA NAVAS


Curs:

Crèdits ECTS:


2012




Titulació:

Professorat




6. Coneixement adequat i aplicat a l'arquitectura i a l'urbanisme de les tècniques d'aixecament gràfic en totes les seves fases des del dibuix d'apunts a la restitució científica7. Coneixement adequat i aplicat a l'arquitectura i a l'urbanisme de les bases de tipografia, hipsometria i cartografia i les tècniques de modificació del terreny8. Aptitud per a aplicar les normes tècniques i constructives

9. Aptitud per a la concepció, la pràctica i el desenvolupament de projectes bàsics i d'execució, croquis i avantprojectes (T)10. Aptitud per a la concepció, la pràctica i el desenvolupament de projectes urbans (T)


12. Capacitat per a dissenyar i executar projectes urbans i projectes d'urbanització, jardineria i paisatge

13. Capacitat per a elaborar estudis mediambientals, paisatgístics, i de correcció d'impactes ambientals (T)




Requisits

Cal tenir una qualificació mínima de 4 a Dibuix I i Dibuix II.




S'aprèn:a)Les tècniques artístiques tradicionals: llapis, carbó, aquarel·la, gouache.b)L'experiència integral d'analitzar arquitectura mitjançant aquestes eines.c)Les estratègies organitzatives i compositives de les avantguardes.d)Descriure l'entorn físic urbà o paisatgístic en general.L'objectiu de l'assignatura és dotar l'estudiantat de la formació i recursos gràfics suficients que els permetin establir un discurs gràfic coherent amb el desenvolupament del procés de projectar, amb la intenció d'aconseguir que la relació entre el discurs arquitectònic i la representació gràfica sigui fluida. Es tracta de proporcionar una formació adient per a la representació d'espais arquitectònics i en la formació d'una mentalitat moderna compositiva/construtiva tot incidint en el tractament de la llum, la correcta proporció dels elements, la captació de l'espai, la representació de materials i textures, emprant tots els coneixements que s'han rebut en les assignatures prèvies a aquest curs i ampliada a una formació artística que examina els processos organitzatius, compositius, estructurals que foren aportats per les experiències plàstiques de l'inici del segle xx.

Genèriques:

17. Coneixement adequat de les tradicions arquitectòniques, urbanístiques i paisatgístiques de la cultura occidental, així com dels seus fonaments tècnics, climàtics, econòmics, socials i ideològics18. Coneixement adequat de l'estètica i la teoria i història de les belles arts i les arts aplicades


20. Coneixement adequat de les bases de l'arquitectura vernacla



ACTIVITATS PRESENCIALS Grup Hores/setmanaT-Lliçó magistral/mètode expositiu Gran (Màx 90) 1P-Seminaris/tallers Mitjà (Màx 60) 3






SISTEMA AVALUACIÓ AVALUACIÓ CONTINUADA AVALUACIÓ FINAL-Treballs i exercicis en grup 100% 100%


Continguts

EXERCICI 1: COMPOSICIÓ I COLOR

EXERCICI 2: ANÀLISI D'UNA OBRA EXEMPLAR DE L'ARQUITECTURA MODERNA

EXERCICI 3: ANÀLISI DEL PAISATGE VERNACLE






11h

0h

32h

12h

70h

8.80%

0.00%

25.60%

9.60%

56.00%


Introducció al tractament del color i de la composició. L'exercici s'estableix en el context de les avantguardes artístiques del segle XX. La base la constitueix l'examen pràctic de les formes compositives /organitzatives del Moviment Modern.

L'objectiu d'aquest exercici és aconseguir la capacitat gràfica que permeti la interpretació, estructura, construcció,composició i altres categories a interpretar del model exposatc. L'anàlisi de l'obra tindrà com a recurs inicial l'exàmen d'aquesta a través de dibuixos de tempteig per aproximar-se a temes de proporcions, mesures, escales,construcció, etc. que finalment seran deduïts amb exactitud.

Representació del paisatge a través del reconeixement/anàlisi de les seves condicions estructurals, de textura, materials. L'estudi gràfic s'extendrà a escales diferents: la representació atenta/minuciosa d'espècies vegetals serà compatible amb interpretacions abstractes i generals que afecten a tot tipus de materials integrants del paisatge.L'experiència es desplaçarà des de dibuixos aproximatius de tempteig fins a la realització d'exercicis moltatents a la naturalesa peculiar dels materials.Tot això considerat a través de l'estudi de la tradició del dibuix/pintura del paisatge.

Descripció:

Descripció:

Descripció:




Bibliografia

L'obra gràfica i escrita dels principals artífexs de l'Arquitectura Moderna: Le Courbusier, Mies Van der Rohe, Alvar Aalto, Wright, Sert,..L'obra i els textos bàsics i autoreferencials dels artistes plàstics dels segle XX: Malevich, Klee, Moholi-Nagy, Kandinsky,...

Altres recursos:

Bàsica:

Kandinsky: oeuvres de Vassily Kandinsky: 1866-1944. Kandinsky: oeuvres de Vassily Kandinsky: 1866-1944. Paris: Centre Georges Pompidou, 1984. ISBN 2-85850-262-5.

Le Corbusier: oeuvre complète. 16ème ed. Zurich: Éditions d'Architecture, 2006-. ISBN 9783764355036.

Wilton, Andrew; Lyles, Anne. The Greater age of British watercolours 1750-1880. Munch: Prestel: London: Royal Academy of Arts, 1993. ISBN 3-7913-1254-5.


210602 - RA II - Representació Arquitectònica II



Altres: MARGARITA DELGADO YANES - MARGARITA GALCERAN VILA - M. ISABEL RUIZ CASTRILLO - JORDI SUBIROS BRUNET

Responsable: MANUEL JOSE LUQUE GONZALEZ


Curs:

Crèdits ECTS:


2012


5 Idiomes docència: Castellà


Titulació:

Professorat

Específiques:

Genèriques:




6. Aptitud per a la concepció, la pràctica i el desenvolupament de projectes bàsics i d'execució, croquis i avantprojectes (T)

1. Emprenedoria e innovació: Conèixer i entendre l'organització d'una empresa i les ciències que regeixen la seva activitat; capacitat per a comprendre les regles laborals i les relacions entre la planificació, les estratègies industrials i comercials, la qualitat i el benefici2. Aprenentatge autònom: Detectar carències en el propi coneixement i superar-les per mitjà de la reflexió crítica i l'elecció de la millor actuació per a ampliar aquest coneixement3. Treball en equip: Ser capaç de treballar com a membre d'un equip, ja sigui com un membre més o realitzant tasques de direcció amb la finalitat de contribuir a desenvolupar projectes amb pragmatisme i sentit de la responsabilitat, assumint compromisos que tinguin en compte els recursos disponibles4. Ús solvent dels recursos de la informatització: Gestionar l'adquisició, l'estructuració, l'anàlisi i la visualització de dades e informació de l'àmbit d'especialitat, i de manera crítica els resultats d'aquesta gestió

Requisits

Cal tenir una qualificació mínima de 4 a Dibuix I i Dibuix II.




· Interpretar el procés de representació arquitectònica mitjantçant l'anàlisi d'una arquitectura construïda, però no visitable, per tal d'assolir la seva comprensió i, des d'aquesta comprensió, representar-la. El vehicle per això és el medi gràfic, utilitzant simultàniament procediments manuals i informàtics.

· L'assignatura proposa, per una banda, aplicar els procediments manuals, que l'estudiantat ja coneix, en el procés de comprensió, i per l'altra aprofundir en l'adequació de l'ús d'un sistema de CAD en el procés de representació arquitectònica

Continguts

REPRESENTACIÓ ARQUITECTÒNICA II







11h

0h

32h

12h

70h

8.80%

0.00%

25.60%

9.60%

56.00%


ACTIVITATS PRESENCIALS Grup Hores/setmanaT-Lliçó magistral/mètode expositiu Gran (Màx 90) 1P-Classes pràctiques Petit (Màx 60) 3



- La representació del projecte.- Dibuix assistit per ordinador (CAD 2D i 3D).- Projeccions cilíndriques: 2D - Plantes, seccions, alçats.- Projeccions cilíndriques: 3D - Axonometries.- Projeccions còniques: Exploració visual interior i exterior.- Aplicació de la tecnologia digital a la representació arquitectònica.- Presentació d'espais i formes arquitectòniques.- Utilització dels recursos expressius del sistema per a la representació intencionada del treball.

Descripció:




SISTEMA AVALUACIÓ AVALUACIÓ CONTINUADA AVALUACIÓ FINAL-Proves de resposta llarga 80% 100% -Treballs i exercicis en grup 20%


Bibliografia

Bàsica:

Complementària:

Gombrich, Ernst H. Arte e ilusión: estudio sobre la psicología de la representación pictórica. 2ª ed. Madrid: Debate, 2002. ISBN 8483069598.

Kolarevic, Branko. Architectural modeling and rendering with AutoCAD R13 and R14. New York: John Wiley & Sons, Inc, 1998. ISBN 0471194182.

Steegmann, Enrique; Acebillo, José. Las medidas en arquitectura. 2ª ed. rev. y act. Barcelona: Gustavo Gili, 2008. ISBN 9788425222375.

Zevi, Bruno. Saber ver la arquitectura: ensayo sobre la interpretación espacial de la arquitectura. Barcelona: Apóstrofe, 1998. ISBN 8445500805.

Galcerán Vila, Margarita; Luque González, Manuel; Ruiz Castrillo, Mª Isabel. Representación arquitectónica : elaboración de planos: AutoCAD 2012. Madrid: Delta Publicaciones, cop. 2013. ISBN 978-84-15581-27-7.

Kirkpatrick, Beberly L. AutoCAD 2000 para la arquitectura. Madrid: Anaya Multimedia, cop. 2000. ISBN 8441510962.


210301 - URB I - Urbanística I



Altres: M- MARIA RUBERT DE VENTOS - ALEJANDRO GIMENEZ IMIRIZALDU - JOSEP MARIA SOLÉ GRAS - CARLES CROSAS ARMENGOL- MARTA BAYONA MAS

T- JORDI FRANQUESA SANCHEZ - MAR SANTAMARIA VARAS - MIGUEL VIDAL PLA

Responsable: M- JOSEP PARCERISA BUNDO

T- JULIAN GALINDO GONZALEZ


Curs:

Crèdits ECTS:

740 - UOT - Departament d'Urbanisme i Ordenació del Territori

2012




Titulació:

Professorat




6. Coneixement adequat i aplicat a l'arquitectura i a l'urbanisme de les bases de tipografia, hipsometria i cartografia i les tècniques de modificació del terreny7. Aptitud per a la concepció, la pràctica i el desenvolupament de projectes urbans (T)

8. Aptitud per a elaborar programes funcionals d'edificis i espais urbans

9. Capacitat per a redactar projectes d'obra civil (T)


11. Capacitat per a aplicar normes i ordenances urbanístiques




Requisits

Cal tenir una qualificació mínima de 4 a Bases per al projecte I, Bases per al projecte II, Dibuix I i Dibuix II.




· Explicacions inherents al temari teòric. Valoracions inicials en funció de les situacions que es presenten en els exercicis.· Enfrontar l'alumne a la responsabilitat individual (a la reflexió crítica mitjançant la dialèctica) amb els exercicis· Interrelació entre lliçons, exercicis de seminari i desplegament aplicat de la iniciativa individual i cooperativa· Enfocament obert de la resolució gràfica dels exercicis a l'efecte d'aconseguir l'aplicació crítica i explorativa dels seus coneixements· Anàlisi crític iteratiu al llarg dels tallers sobre els resultats de cada estudiant enfrontat a la concepció i la representació· Introduir a l'alumne a diverses tècniques: croquis, esquema, representació literal i crítica en planta, secció i alçat, fotografia, pel·lícula, etc.· Introduir a l'alumne a diverses tècniques i fer-ne el seguiment tutoritzat al seu treball · Utilitzar dites aplicacions a propòsit dels seus exercicis aplicats· Introducció a la complexitat ortogràfica i la seva implicació a la geometria de la ciutat

Genèriques:

15. Coneixement adequat dels mètodes d'estudi de les necessitats socials, la qualitat de la vida, la habitabilitat i els programes bàsics de vivenda16. Coneixement adequat de l'ecologia, la sostenibilitat i els principis de conservació de recursos energètics i mediambientals17. Coneixement adequat de les tradicions arquitectòniques, urbanístiques i paisatgístiques de la cultura occidental, així com dels seus fonaments tècnics, climàtics, econòmics, socials i ideològics18. Coneixement adequat de la sociologia, teoria, economia i història urbanes

19. Coneixement adequat dels fonaments metodològics del plantejament urbà i l'ordenació territorial i metropolitana

20. Coneixement adequat dels mecanismes de redacció i gestió dels plans urbanístics a qualsevol escala

21. Coneixement de la reglamentació civil, administrativa, urbanística, de l'edificació i de la indústria relativa al desenvolupament professional

1. Sensibilitat i compromís social: Conèixer i entendre la complexitat dels fenòmens econòmics i socials típics de la societat del benestar; capacitat per a relacionar el benestar amb la globalització i la sostenibilitat; habilitat per a utilitzar de manera equilibrada i compatible la tècnica, la tecnologia, l'economia i la sostenibilitat2. Aprenentatge autònom: Detectar carències en el propi coneixement i superar-les per mitjà de la reflexió crítica i l'elecció de la millor actuació per a ampliar aquest coneixement3. Ús solvent dels recursos de la informatització: Gestionar l'adquisició, l'estructuració, l'anàlisi i la visualització de dades e informació de l'àmbit d'especialitat, i de manera crítica els resultats d'aquesta gestió


ACTIVITATS PRESENCIALS Grup Hores/setmanaT-Lliçó magistral/mètode expositiu Gran (Màx 90) 0,8T-Classe expositiva participativa Gran (Màx 90) 0,2P-Aprenentatge cooperatiu Petit (Màx 30) 0,4P-Aprenentage basat en projectes Petit (Màx 30) 1,8P-Estudi de casos Petit (Màx 30) 0,4P-Treball en grup Petit (Màx 30) 0,4 ACTIVITATS NO PRESENCIALS Hores/semestre-Treball autònom 70





· Inici del raonament narratiu en la definició dels projectes de caire urbanístic· Bases i abast del projecte com a obra civil· Impacte de la normativa i ordenances a la construcció de l'espai urbà quotidià· Introducció als tipus arquitectònics en la seva dimensió morfològica· Introducció del temps en l'enteniment dels escenaris urbans

SISTEMES D'AVALUACIÓ Avaluació Continuada Avaluació FinalProves de resposta llarga 10% 10-40%Presentacions orals 10% Treballs i exercicis individuals 30% 45-60%Treballs i exercicis en grup 30% 0-45%Avaluació de projectes 20-25%


Continguts

URBANÍSTICA I






11h

0h

32h

12h

70h

8.80%

0.00%

25.60%

9.60%

56.00%


La primera assignatura d'urbanística inicia al raonament sobre la ciutat presentant qüestions i llocs pròxims. Barcelona és el camp de treball, objecte i referència dels exercicis els quals proposen diferents aproximacions a laforma urbana, reflexes de dinàmiques i conflictes d'abast social i cultural molt amplis. El curs ajuda a entendre que la ciutat sobre la qual es fan propostes no és mai un full en blanc.

Programa1. Els carrers. Tipus i funcions bàsiques: circulació i accés. El carrer com estratègia de connexió. Malles: distincions entre teixits, regles i excepcions. 2. Els espais públics. Places, parcs i jardins. El centre dels barris. La renovació de l'espai públic.3. La divisió del sòl. Mançanes i parcel·les.4. Les cases urbanes. Tipus i evolució.5. Edificis i equipaments urbans.6. La figura de la ciutat. Geografia i història.

Descripció:




Bibliografia

Bàsica:

Sola-Morales, Manuel de. Deu lliçons sobre Barcelona: els episodis urbanístics que han fet la ciutat moderna. Barcelona: Col·legi d'Arquitectes de Catalunya, 2008. ISBN 978-84-96842-23-6.

Parcerisa Bundó, Josep; Rubert de Ventós, Maria. La ciudad no es una hoja en blanco: hechos del urbanismo. Santiago de Chile: Ediciones ARQ, 2000. ISBN 956-14-0614-4.

Morris, A.E.J. Historia de la forma urbana: desde sus orígenes hasta la Revolución Industrial. Barcelona: Gustavo Gili, 1984. ISBN 84-252-1181-6.

Parcerisa, Josep; Rubert de Ventós, Maria. Materials d'urbanisme [en línia]. Barcelona: Departament d'Urbanisme. ETSAB. Universitat Politècnica de Catalunya, 1999 [Consulta: 06/07/2011]. Disponible a: <http://bibliotecnica.upc.es/EdUPC/locate4.asp?codi=AR031XXX>. ISBN 84-7653-718-2.


210302 - URB II - Urbanística II



Altres: M - MARTA BAYONA MAS - JORGE BELLMUNT CHIVA - ALEJANDRO GIMENEZ IMIRIZALDU - JORDI SARDA FERRAN - JOSEP MARIA SOLÉ GRAS

T - PABLO ELINBAUM - MANUEL FRANCO MESAS - ZAIDA MUXI MARTINEZ - MIGUEL VIDAL PLA

Responsable: M- MARIA RUBERT DE VENTOS

T- MIGUEL COROMINAS AYALA


Curs:

Crèdits ECTS:


2012




Titulació:

Professorat










Requisits

Cal tenir una qualificació mínima de 4 a Bases per al projecte I, Bases per al projecte II, Dibuix I i Dibuix II.

Es podrà matricular quan s'hagi matriculat prèviament Urbanística I en una matrícula d'un curs anterior o bé es matriculintotes dues simultàniament en la matrícula d'un mateix curs acadèmic.




· Entendre les formes urbanes dins el context social,demogràfic, econòmic, l'ocupació del territori i les implicacions sobre la mobilitat i el transport· Reconèixer la ciutat, l'estructura, les parts i els teixits urbans· Utilització de diverses fonts d'informació: fotoplans, GoogleEarth, plànols, dades socioeconòmiques, guies ...· El dibuix de la ciutat com representació i síntesi de la forma urbana· El dibuix dels carrers, les cases i els espais urbans· Exercicis basats en l'exploració d'un ampli ventall de tècniques de representació (croquis, esquemes, plantes i seccions acotades, fotomuntatges, fotografia, video, etc.)· Presentació de plantes, alçats, seccions, perspectives en diferents suports i tècniques cartogràfiques

Genèriques:









ACTIVITATS PRESENCIALS Grup Hores/setmanaT-Lliçó magistral/mètode expositiu Gran (Màx 90) 0,8T-Classe expositiva participativa Gran (Màx 90) 0,2P-Aprenentatge cooperatiu Petit (Màx 30) 0,4P-Aprenentage basat en projectes Petit (Màx 30) 1,8P-Estudi de casos Petit (Màx 30) 0,4P-Treball en grup Petit (Màx 30) 0,4






· Reconeixement del relleu, la topografia i la hidrologia del lloc de la ciutat· Anàlisi de projectes de nova implantació i/o d'intervenció a la ciutat construïda· Anàlisi i projecte de traçat o de forma, si s'escau, d'elements molt elementals com carrers, places o espais públics· Anàlisi i representació dels processos d'urbanització-parcel·lació-edificació· Introducció a les bases conceptuals lligades als diferents tipus de ciutat· Explicacions inherents al temari teòric i discussió de les diferents formes de creixement

Continguts

URBANÍSTICA II






11h

0h

32h

12h

70h

8.80%

0.00%

25.60%

9.60%

56.00%


L'objectiu del curs és el coneixement de la ciutat que es recolza en, l'estudi del seu emplaçament, l'anàlisi de l'estructura i de les seves parts, i l'estudi de l'evolució en el temps de la seva construcció.Les formes de creixement urbà introdueixen a l'anàlisi de la ciutat a partir de reconèixer les relacions entre la morfologia de l'ocupació del sòl, la infraestructura de la urbanització i la tipologia dels edificis.

Programa1. Introducció. La ciutat. 2. El creixement urbà. Parcel·lació/Edificació/Urbanització3. La ciutat antiga4. El creixement suburbà5. La ciutat jardí6. Els eixamples 7. L'habitatge massiu8. La urbanització marginal9. Propostes per la nova ciutat del s. XX10. La urbanització o ciutat discontínua

Exercicis1. El dibuix de la ciutat 2. El reconeixement de les formes de creixement 3. La intervenció a la ciutat construïda

Activitats vinculades:Quadern personalRealització d'un quadern personal del curs (mida A5) que reculli un resum/ comentari de les lliçons i de les lectures.

Descripció:




SISTEMES D'AVALUACIÓ Avaluació Continuada Avaluació Final-Proves de resposta curta 0-10% 0-10%-Proves de resposta llarga 0-20% 0-40%-Presentacions orals 0-10% -Treballs i exercicis individuals 30-45% 30-60%-Treballs i exercicis en grup 30-45% 0-30%-Avaluació de projectes 0-10%


Bibliografia

Bàsica:

Complementària:

Morris, A.E.J. Historia de la forma urbana: desde sus orígenes a la Revolución Industrial.. Barcelona: Gustavo Gili, 1984. ISBN 8425211816.

Gravagnuolo, Benedetto. Historia del urbanismo en Europa 1750-1960. Madrid: Akal, 1998. ISBN 9788446006275.

Solà-Morales, Manuel de. Las formas del crecimiento urbano. Barcelona: Edicions UPC, 1996. ISBN 8483011972.

Busquets, Joan. Barcelona: evolución urbanística de una capital compacta. 2ª ed. Madrid: Mapfre, 1994. ISBN 8471005360.

"Territorio y ciudad en la Cataluña de los sesenta". 1958-75: desde Barcelona arquitecturas y ciudad. Barcelona: Col·legi d'Arquitectes de Catalunya, Àrea de Cultura, Formació i Publicacions, 2002. p. 54- 85.

Solà-Morales, Manuel de. Diez lecciones sobre Barcelona: los episodios urbanísticos que han hecho la ciudad moderna. Barcelona: Col·legi d'Arquitectes de Catalunya, 2008. ISBN 9788496842243.

Aymonino, Carlo. Orígenes y desarrollo de la ciudad moderna. Barcelona: Gustavo Gili, 1972. ISBN 8425204895.

Benevolo, Leonardo. Storia della città. 2ª ed. Bari: Laterza, 2006.

Calabi, Donatella. Storia della città: l'età moderna. Venezia: Marsilio, 2001. ISBN 8831778382.

Calabi, Donatella. Storia della città: l'età contemporanea. Venezia: Marsilio, 2005. ISBN 8831786660.

Historia del urbanismo en España III. Vol. 3: Siglos XIX y XX. Madrid: Cátedra, 1999. ISBN 8437617081.

Atlas urbanística de Lisboa. Lisboa: Argumentum, 2006. ISBN 9789728479466.

Mumford , Lewis. Técnica y civilización. Madrid: Alianza, 1998. ISBN 8420679178.

Corboz, A.. "El territorio como palimpsesto". Martin, A.. Lo urbano, en 20 autores contemporáneos. Barcelona: Ediciones UPC, 2004. p. 13-24.


210092 - CIS II - Condicionament i Serveis II



La finalitat d'aquest curs quadrimestral és impartir els coneixements bàsics sobre les instal·lacions de Climatització i les de

Altres: GERMAN ALVIRA SUBIAS - EVA CRESPO SANCHEZ - FELIX PARDO MARIN - JOSE M. PLA ALASTUEY - SANTIAGO VELASCO CERDAN

Responsable: JUAN LUIS FUMADO ALSINA


Curs:

Crèdits ECTS:


2012




Titulació:

Professorat

Específiques:1. Coneixement adequat i aplicat a l'arquitectura i a l'urbanisme dels principis de termodinàmica, acústica i òptica

2. Coneixement adequat i aplicat a l'arquitectura i a l'urbanisme dels principis de mecànica de fluids, hidràulica, electricitat i electromagnetisme3. Aptitud per a concebre, calcular, dissenyar, integrar en edificis i conjunts urbans i executar instal·lacions de subministrament, tractament i evacuació d'aigües de calefacció i de climatització (T)4. Aptitud per a aplicar les normes tècniques i constructives

5. Capacitat per a projectar instal·lacions edificatòries i urbanes de transformació i subministraments elèctrics, de confirmació audiovisual, de condicionament acústic i d'il·luminació artificial6. Capacitat per a conservar instal·lacions



Activitats presencials Grup Hores setmanaT Lliçó magistral / mètode expositiu Gran (Màx. 90) 3P Classes pràctiques Mitjà (Màx. 50) 1L Aprenentatge basat en projectes Petit (Màx. 30) 1

Activitats No Presencials Hores semestre-Treball autònom 84


Requisits

Cal tenir una qualificació mínima de 4 a Condicionament i Serveis I.




Serveis, per a què l'alumne les inclogui correctament en el projecte arquitectònic de manera que, a pesar de l'escàs temps disponible, sàpiga seleccionar el sistema adequat per a cada cas i assumeixi les necessàries previsions de reserva d'espais, condicions de traçat, servitud de pas, aparença, exigències d'explotació, etc., al temps que se li proporcionen elsmitjans per a resoldre plenament el disseny, càlcul i desenvolupament dels esquemes de cadascuna d'aquestes instal·lacions.






32h

11h

11h

12h

84h

21.33%

7.33%

7.33%

8.00%

56.00%





Continguts




-TEORIA

a) Introducció general a les instal·lacions

b) Condicionament climàtic

-VentilacióÀmbit d'aplicació segons HS-3Amb aspiració mecànica i admissió per obertures en depressió. Explicació crítica + alternatives.

-Calefacció vivendesÀmbit d'aplicació segons RITE (=HE-2)Possibles sistemes: Introducció als conceptes tot aire+mixtes (aigua-aire i refrigerant-aire) (exigeix saber com funciona la bomba de calor, les bombes circulatòries, les calderes, etc. que han d'haver estudiat prèviament)Concreció als sistemes tot aigua (+ventilació segons HS-3): Monotubular, Bitubular, Terra RadiantExplicació crítica. Avantatges e inconvenients. Desenvolupament complert per a la seva instal·lació a nivell de projecte executiu d'un sistema Monotubular.-RefrigeracióÀmbit d'aplicació segons RITE (=HE-2)Concreció a sistemes només refrigerant (+ventilació segons HS-3)Breu descripció dels sistemes partits, multisplit i VRVExplicació crítica. Avantatges e inconvenients

Desenvolupament complert per a la seva instal·lació a nivell de projecte bàsic + elecció de model i marca per a instal·lació en vivendes d'unitats exteriors en coberta amb dos unitats interiors (1 a l'estar + 1 al dormitori principal)

c) Instal·lacions de Serveis

-Subministrament d'aiguaÀmbit d'aplicació segons HS-4Freda/Calenta + Solar convencionalParàmetres de l'aiguaDisseny de la instal·lació i els seus componentsL'aigua calenta sanitàriaCriteris de disseny, implantació, manteniment i dimensionat

-Evacuació = SanejamentÀmbit d'aplicació segons HS-5Evacuació d'aigües pluvials i fecals (possibles reutilitzacions)Elements de les instal·lacions de sanejamentCriteris de disseny, implantació, manteniment i dimensionat

-Subministrament de Combustibles: GasEls combustibles. Conceptes generalsInstal·lació d'aparells de gasXarxes interiors de subministrament de gasCriteris de disseny, implantació, manteniment i dimensionat d'instal·lacions de GN i GLP

Descripció:




Sistemes d'avaluació Avaluació Continuada Avaluació Final

Proves de resposta llarga 50% 50%Treballs i exercicis en grup 50% Avaluació de projectes 50%


-PRÀCTICA

-COORDINACIÓ AMB L'ASSIGNATURA DE PROJECTES

-Subministrament d'electricitat + parallamps + presa de terraL'electricitat. Conceptes generalsElements de les instal·lacions de subministrament elèctric i presa de terraElements de les instal·lacions de parallampsCriteris de disseny, implantació, manteniment i dimensionat de xarxes i components elèctrics, parallamps i presa de terra

Tipologies de nuclis i patis per al traçat de les instal·lacionsPrevenció d'incendis segons SI-4Recollida de residus segons HS-2Telecomunicacions i porter electrònicAparcament: Ventilació. Protecció d'incendis. Detecció CO i incendisInstal·lacions de transport interior: ascensors

Imprescindible desenvolupar el projecte d'instal·lacions sobre un edifici plurifamiliar que permeti ubicar els sistemes, situar els recintes per a comptadors i equips, distribuir els traçats de conduccions i disposar els elements terminals de manera integrada.

Descripció:

Descripció:




Bibliografia

-Apunts de l'assignatura disponibles a la intranet-NTE Normes Tecnològiques de l'Edificació

Altres recursos:

Bàsica:

Complementària:

Briz, Juan; Fumadó, Joan Lluís. Les instal·lacions en el projecte executiu: instal·lacions d'electricitat. Barcelona: Col·legi d'Arquitectes de Catalunya, Demarcació de Barcelona amb la col·laboració de la Generalitat de Catalunya, 2004. ISBN 84-96185-08-7.

Docampo, Pablo; García, Walther. Guía práctica de energía solar. A Coruña: Colexio de Arquitectos de Galicia. Comisión de Asesoramiento Tecnolóxico, 2006. ISBN 8485665732.

Fumadó, Joan Lluís. Las instalaciones de servicios en los edificios. A Coruña: Colegio de Arquitectos de Galicia. Comisión de Asesoramiento Tecnológico, 2004. ISBN 84-85665-62-7.

Fumadó Joan Lluís; Paricio, Ignacio. El Tendido de las instalaciones. Barcelona: Bisagra, 1999. ISBN 8492312580.

Soriano, Albert. Evacuación de aguas residuales en edificios. Barcelona: Marcombo, 2007. ISBN 9788426714541.

Wellpott, Edwin. Las Instalaciones en los Edificios. Barcelona: Gustavo Gili, 2009. ISBN 9788425221156.

Codi d'Accessibilitat de Catalunya. 2ª ed. Barcelona: Associació-Col·legi d'Enginyers Industrials de Catalunya, 1999. ISBN 8488167598.

Código técnico de la edificación: Ley 38/1999, de 5 de noviembre, de ordenación de la edificación: Real decreto 314/2006, de 17 de marzo, por el que aprueba el Código técnico de la edificación: Real Decreto 1371/2007, de 19 de octubre, por el que se aprueba el documento básico DB-HR Protección frente al ruido y se modifica el CTE. 3ª ed. Madrid: Tecnos, 2009. ISBN 9788430948963.

Decret 55/2009, de 7 d'abril, sobre les condicions dels habitatges i la cèdula d'habitabilitat [en línia]. Barcelona: Generalitat de Catalunya. Departament de Medi Ambient i Habitatge, 2009 [Consulta: 01/07/2011]. Disponible a: <http://www.gencat.cat/diari/5357/09092022.htm>.

Manual de instalaciones receptoras. Barcelona: Gas Natural, 1996.

Real decreto 401/2003, de 4 de abril por el que se aprueba el reglamento regulador de las infraestructuras comunes de telecomunicaciones para el acceso a los servicios de telecomunicaciones en el interior de los edificios y de la actividad de instalación de equipos y sistemas de telecomunicaciones [CD-ROM]. Barcelona: Revista Electra, 2003.

Reglamento de instalaciones térmicas en los edificios, RITE : Real Decreto 1027/2007 de 20 de julio: incluye instrucciones técnicas complementarias. 6a ed. rev. y act. Madrid: Paraninfo, 2010. ISBN 9788428332323.

Reglamento electrotécnico para baja tensión e instrucciones técnicas complementarias (2002). 2ª ed. Madrid: International Thomson;Paraninfo, 2004. ISBN 84-283-2887-0.

Reglamento técnico de distribución y utilitzación de combustibles gaseosos: R.D. 919/2006 de 28 de julio ITC 01 a 11. Barcelona: CanoPina; CEYSA, 2006. ISBN 8486108810.


210072 - CONST II - Construcció II



Altres: JESUS ANGEL ARRIBAS AMO - RAFAEL LOPEZ OLIVARES - ORIOL PONS VALLADARES - BEATRIZ RUIZ OLAZABAL

Responsable: JOSEP IGNASI DE LLORENS DURAN


Curs:

Crèdits ECTS:


2012




Titulació:

Professorat

Específiques:1. Aptitud per a concebre, calcular, dissenyar, integrar en edificis i conjunts urbans i executar estructures d'edificació (T)2. Aptitud per a concebre, calcular, dissenyar, integrar en edificis i conjunts urbans i executar fusteria, escales i demésobra acabada (T)3. Aptitud per a concebre, calcular, dissenyar, integrar en edificis i conjunts urbans i executar sistemes de tancament, coberta i demés obra grossa (T)4. Aptitud per a concebre, calcular, dissenyar, integrar en edificis i conjunts urbans i executar solucions de fonamentació (T)5. Aptitud per a aplicar les normes tècniques i constructives

6. Coneixement adequat de la mecànica de sòlids, de mitjans continus i del sòl, així com de les qualitats plàstiques, elàstiques i de resistència dels materials d'obra pesada7. Coneixement adequat de les característiques físiques i químiques, dels procediments de producció, la patologia i l'ús dels materials de construcció8. Coneixement adequat dels sistemes constructius industrialitzats



Activitats presencials Grup Hores setmanaT Lliçó magistral / mètode expositiu Gran (Màx. 90) 3P Classes pràctiques Mitjà (Màx. 50) 1L Aprenentatge basat en projectes Petit (Màx. 30) 1



Requisits

Cal tenir una qualificació mínima de 4 a Construcció I.




Després d'haver cursat aquesta assignatura, l'estudiant serà capaç de tenir en compte la construcció del gros de l'obra, (és a dir, l'estructura, els fonaments i els sistemes de contenció), en el projecte d'arquitectura. La construcció no és un afegit quan ja està tot decidit, perquè la consideració dels aspectes constructius durant el projecte el fan realitzable i sostenible i el gros de l'obra determina la construcció de l'edifici i la forma arquitectònica.






32h

11h

11h

12h

84h

21.33%

7.33%

7.33%

8.00%

56.00%






Proves de resposta llarga 70,00% 70,00%Treballs i exercicis individuals 15,00% 15,00%Treballs i exercicis en grup 15,00% 15,00%


Continguts

INTRODUCCIÓ

PRIMERA PART

SEGONA PART

1. El gros de l'obra en el plantejament del projecte d'arquitectura.

2. El sòl com a material de fonamentació. Tipus, característiques, classificació.3. Obtenció de valors del sòl.4. L'estudi geotècnic5. L'empenta del sòl. Principis. Tipus. Variables influents. Valors orientatius.6. Murs de contenció que s'autosuporten: per gravetat i resistents a la flexió.7. Murs pantalla o suportats. Tipus, excavació, apuntalament, recolzament de forjats.8. Criteris de projecte de fonaments9. Mecànica del sòl: càrrega d'enfonsament i assentament de fonaments superficials.10. Fonaments superficials. Sabates aïllades, associades, corregudes, bigues i lloses.11. Pous. Característiques. Comprovacions. Detalls.12. Pilons i micropilons. Tipus. Procés de projecte. Comprovacions. Detalls.

13. Forjats. Antecedents. Requeriments. Tipologia. Especificació. Plànol. Detalls.14. Murs de fàbrica de maó.15. Murs de fàbrica de bloc.16. Murs de formigó armat abocat en obra.17. Murs de formigó armat prefabricats.18. Estructures de barres de formigó armat.19. Estructures de barres d'acer.

Descripció:

Descripció:

Descripció:




Bibliografia

Altres recursos:

Bàsica:

Complementària:

"DB-HS: Salubridad". Código Técnico de la Edificación [en línia]. Madrid: Ministerio de la Vivienda, 2008. [Consulta: 06/07/2012]. Disponible a: <http://www.codigotecnico.org/web/recursos/documentos/dbhs/>.

"DB-SE: Seguridad estructural". Código Técnico de la Edificación [en línia]. Madrid: Ministerio de la Vivienda, 2008. [Consulta:06/07/2012]. Disponible a: <http://www.codigotecnico.org/web/recursos/documentos/dbse/>.

Acondicionamiento del terreno. Cimentaciones: diseño, cálculo, construcción, valoración, control, mantenimiento. Madrid: Ministerio de Fomento, 2000. ISBN 8474338107.

Estructuras: diseño, cálculo, construcción, valoración, control, mantenimiento. Madrid: Ministerio de Obras Públicas, Transportes y Medio Ambiente, 1996. ISBN 8474335965.

Mañà i Reixach, Fructuós. El gros de l'obra: uns apunts de construcció [en línia]. Barcelona: Edicions UPC, 2000 [Consulta: 06/07/2012]. Disponible a: <http://cataleg.upc.edu/record=b1228441~S1*cat>. ISBN 84-8301-370-3.

Addis, Bill. Building: 3000 years of design, engineering and construction. London: Phaidon, 2007. ISBN 9780714841465.

Orton, Andrew. The way we build now: form, scale and technique. London [etc.]: E & FN Spon, 1991. ISBN 0419157808.

Pfammatter, Ulrich. Building the future: building technology and cultural history from the Industrial Revolution until today. Munich [etc.]: Prestel, 2008. ISBN 9783791339269.

Calavera Ruiz, José. Muros de contención y muros de sótano. 3ª ed. Madrid: Instituto Técnico de Materiales y Construcciones, 2001. ISBN 84-88764-10-3.

Rodríguez Liñán, Carmen. Pantallas para excavaciones profundas. Sevilla: Escuela Técnica Superior de Arquitectura de Sevilla, 1995. ISBN 84-88988-03-6.

Rodríguez Ortiz, José Mª; Serra Gesta, Jesús; Oteo Mazo, Carlos. Curso aplicado de cimentaciones. 7ª ed. corr. Madrid: Colegio Oficial de Arquitectos de Madrid, 1996. ISBN 84-85572-37-8.

González Caballero, Matilde. El terreno [en línia]. Barcelona: Edicions UPC, 2001 [Consulta: 06/07/2012]. Disponible a: <http://cataleg.upc.edu/record=b1228445~S1*cat>. ISBN 84-8301-530-7.

Mañà i Reixach, Fructuós. Cimentaciones superficiales. 2ª ed. Barcelona: Blume, 1978.

Regalado Tesoro, Florentino. Los forjados de los edificios: pasado, presente y futuro. Alicante: CYPE, 1999. ISBN 8493069620.

Pfeifer, Günter[et al.]. Masonry construction manual. Basel [etc.]; München: Birkhäuser; Detail, 2001. ISBN 3764365439.

Llorens Duran, Josep Ignasi; Soldevila Barbosa, Alfons. Construcció amb bloc de formigó [en línia]. Barcelona: Edicions UPC, 2003 [Consulta: 06/07/2012]. Disponible a: <http://cataleg.upc.edu/record=b1228388~S1*cat>. ISBN 84-8301-426-2.

Cassinello Pérez, Fernando. Construcción: hormigonería. 2ª ed. Madrid; Alarcón: Instituto Juan de Herrera; Rueda, 1996. ISBN 84-920297-4-9.

Recomendaciones para el proyecto, ejecución y montaje de elementos prefabricados. Madrid: Colegio de Ingenieros de Caminos, Canales y Puertos, 2004. ISBN 84-380-0273-0.

"Instrucción de Hormigón Estructural: EHE-08". Real Decreto 1247/2008 de 18 de julio, por el que se aprueba la instrucción de hormigón estructural (EHE-08) [en línia]. Madrid: Publicaciones del Ministerio de Fomento, 2009. [Consulta: 06/07/2012]. Disponible a: <http://www.boe.es/buscar/doc.php?id=BOE-A-2008-14167>.

Kind-Barkauskas, Friedbert (et al.). Concrete construction manual. Basel [etc.]; München: Birkhäuser; Detail, 2001. ISBN 3764367245.

Schulitz,Helmut C.; Sobek, Werner; Habermann, Karl J.. Steel construction manual. Basel [etc.]; München: Birkhäuser; Detail, 2000. ISBN 37643619816.




Apunts de l'assignatura disponibles a la intranet


210082 - EST II - Estructures II



Responsable: JORDI MARISTANY CARRERAS


Curs:

Crèdits ECTS:


2012




Titulació:

Professorat

Específiques:

Genèriques:

5. Coneixement adequat i aplicat a l'arquitectura i a l'urbanisme dels principis de la mecànica general, la estàtica, la geometria de mases i els camps vectorials i sensorials6. Coneixement aplicat al càlcul numèric, la geometria analítica i diferencial i els mètodes algebraics

7. Aptitud per a concebre, calcular, dissenyar, integrar en edificis i conjunts urbans i executar estructures d'edificació (T)8. Aptitud per a concebre, calcular, dissenyar, integrar en edificis i conjunts urbans i executar instal·lacions de subministrament, tractament i evacuació d'aigües de calefacció i de climatització (T)9. Aptitud per a aplicar les normes tècniques i constructives

10. Aptitud per a conservar les estructures d'edificació, la fonamentació i l'obra civil

11. Coneixement adequat de la mecànica de sòlids, de mitjans continus i del sòl, així com de les qualitats plàstiques, elàstiques i de resistència dels materials d'obra pesada12. Coneixement adequat dels sistemes constructius convencionals i la seva patologia



1. Sensibilitat i compromís social: Conèixer i entendre la complexitat dels fenòmens econòmics i socials típics de la societat del benestar; capacitat per a relacionar el benestar amb la globalització i la sostenibilitat; habilitat per a utilitzar de manera equilibrada i compatible la tècnica, la tecnologia, l'economia i la sostenibilitat2. Aprenentatge autònom: Detectar carències en el propi coneixement i superar-les per mitjà de la reflexió crítica i l'elecció de la millor actuació per a ampliar aquest coneixement3. Comunicació oral i escrita: Comunicar-se de forma oral i escrita amb altres persones sobre els resultats de l'aprenentatge, de l'elaboració del pensament i de la presa de decisions; participar en debats sobre temes de la pròpiaespecialitat4. Treball en equip: Ser capaç de treballar com a membre d'un equip, ja sigui com un membre més o realitzant tasques de direcció amb la finalitat de contribuir a desenvolupar projectes amb pragmatisme i sentit de la responsabilitat, assumint compromisos que tinguin en compte els recursos disponibles

Requisits

Cal tenir una qualificació mínima de 4 a Estructures I.




L'assignatura ESTRUCTURES ARQUITECTÒNIQUES II és la part troncal de l'àrea de la teoria de les estructures corresponent al tercer curs dels Estudis de Grau d'Arquitectura Superior.L'objectiu és que l'alumne entengui i aprengui els conceptes bàsics generals pel disseny global d'estructures d'edificació, el plantejament i idoneïtat de la tipologia estructural i material utilitzat i que resti en condicions d'afrontar satisfactòriament el projecte arquitectònic de la tipologia estructural de barres i sostres unidireccionals de formigó armat, des de l'encaix dels seus elements i el seu predimensionament, fins a la determinació, a un nivell bàsic, dels esforços que els sol·liciten i els seus armats. Tanmateix, el curs pretén assentar els conceptes fonamentals per aprofundir i ampliar posteriorment en matèries més específiques o complexes a través d'assignatures optatives i programes oficials de postgrau que s'imparteix des del mateix departament. L'exposició teòrica dels temes que configuren el curs es complementa amb el plantejament i resolució d'exercicis propis del disseny d'estructures d'edificació.

Continguts







22h

32h

0h

12h

84h

14.67%

21.33%

0.00%

8.00%

56.00%


Activitats presencials Grup Hores setmanaT Lliçó magistral / mètode expositiu Gran (Màx. 90) 2L Aprenentatge basat en projectes Petit (Màx. 30) 3







Proves de resposta curta 3% Proves de resposta llarga 100%Treballs i exercicis en grup 12%Avaluació de projectes 85%


-Temari de l'assignatura

El curs es desenvolupa segons un fil conductor, el projecte de l'estructura de barres de formigó armat, d'un edifici d'habitatges que l'alumne realitza des de l'encaix de la mateixa fins al càlcul i armat dels seus elements més significatius.S'inicia amb l'exposició de les tipologies estructurals més comunes i els materials adequats, fent referència als més utilitzats, l'acer, la ceràmica, la fusta, el terreny i, en major profunditat, com a tema de curs, el formigó.Seguidament es defineixen i classifiquen les accions sobre l'estructura, es planteja l'estat de càrregues, el predimensionament d'esforços i seccions, l'anàlisi d'estructures hiperestàtiques i el càlcul d'esforços mitjançant ordinador.Després es presenten amb detall els criteris pel dimensionament de forjats unidireccionals, jàsseres i pilars constituïts per a aquest material.L'exposició comença amb l'estudi dels sostres unidireccionals semi prefabricats, com a primer pas per a avaluar les càrregues sobre pòrtics, per determinar després a les bigues i jàsseres i finalitzar amb l'estudi del guerxamentteòric de columnes esveltes, incidint en el control de l'esveltesa dels elements estructurals sotmesos a compressió, que donarà entrada al dimensionament de pilars d'edificació.

Descripció:




Bibliografia

Bàsica:

Complementària:

Buxadé, Carles; Margarit, Joan. Aproximación a la mecánica del suelo y al cálculo de cimentaciones. Barcelona: ETSAB, 1977.

Buxadé, Carles; Margarit, Joan. Disseny i càlcul de seccions de formigó armat i sostres sense bigues. Barcelona: ETSAB, 1982.

Calavera Ruiz, José. Cálculo de estructuras de cimentación. 4 ed. Madrid: INTEMAC, 2000. ISBN 84-88764-09-X.

Calavera, José. Muros de contención y muros de sótano. 3ª ed. Madrid: Instituto Técnico de Materiales y Construcciones, 2001. ISBN 84-88764-10-3.

Calavera, José. Proyecto y cálculo de estructuras de hormigón: en masa, armado, pretensado. Madrid: Instituto Técnico de Materiales y Construcciones, 1999. ISBN 84-88764-05-7.

Gómez, Pepa; Gómez, Josep Vicent. Estructures de formigó armat: predimensionament i càlcul de seccions. Barcelona: Edicions UPC, 2002. ISBN 84-8301-586-2.

González, Matilde. El terreno [en línia]. Barcelona: Edicions UPC, 2001 [Consulta: 06/07/2012]. Disponible a: <http://cataleg.upc.edu/record=b1228445~S1*cat>. ISBN 84-8301-530-7.

Guerrin, André. Traité de béton armé (11 vol.). 2ème éd. rev. et corr.. París: Dunod, 1976.

Jiménez, Pedro et al.. Hormigón armado. 15ª ed. Barcelona: Gustavo Gili, 2009. ISBN 9788425223075.

Jiménez, José Antonio; Justo, José L. de; Serrano, Alcibíades A.. Geotecnia y cimientos. 2ª ed. Madrid: Rueda, 1975-1981. ISBN84-7207-008-5.

Mañà, Fructuós. Cimentaciones superficiales. 2ª ed. Barcelona: Blume, 1978.

Mañà, Fructuós. El gros de l'obra: uns apunts de construcció [en línia]. Barcelona: Edicions UPC, 2000 [Consulta: 06/07/2012]. Disponible a: <http://cataleg.upc.edu/record=b1228441~S1*cat>. ISBN 84-8301-370-3.

Margarit, Joan; Buxadé, Carles. Cálculo matricial de estructuras de barras. Barcelona: Blume: Colegio Oficial de Arquitectos de Cataluña y Baleares, 1970.

Nilson, Arthur H.; Winter, George. Diseño de estructuras de concreto. 11ª ed. Santa Fe de Bogotá, [etc.: McGraw-Hill, 1994. ISBN 958-600-157-9.

Terzaghi, Karl; Peck, Ralph B.. Mecánica de suelos en la ingeniería práctica. 3ª ed. Barcelona: El Ateneo, 1963.

Torroja, Eduardo. Razón y ser de los tipos estructurales. 3ª ed. rev. Madrid: Consejo Superior de Investigaciones Científicas. Instituto de Ciencias de la Construcción 'Eduardo Torroja', 2007. ISBN 9788400086121.

Argüelles, Ramón. Cálculo de estructuras. Madrid: Escuela Técnica Superior de Ingenieros de Montes, 1981-1986. ISBN 84-600-2410-5.

Buxadé, Carles; Margarit, Joan. Cálculo de estructuras con pórticos y pantallas. Barcelona: Blume, 1977.

Buxadé Ribot, Carles; Margarit Consarnau, Joan. Cálculo simplificado de pórticos de acero. 2ª ed. Barcelona: ETSAB,

Buxadé, Carles, Margarit, Joan. Cálculo simplificado de pórticos de hormigón armado. 2ª ed. Barcelona: ETSAB, 198-.

Delibes, Adolfo. Tecnología y propiedades mecánicas del hormigón. 2ª ed. Madrid: INTEMAC, 1993. ISBN 84-88764-01-4.

Maristany, Jordi. Pandeo de estructuras de hormigón armado: aplicación del método de la columna-modelo preconizado por el C.E.B.. Barcelona: Edicions UPC, 1996. ISBN 84-89636-11-7.

Schneebeli, Georges. Mecánica del suelo. 2ª ed. Barcelona: Editores Técnicos Asociados, 1981. ISBN 84-7146-145-5.

Timoshenko, Stephen; Woinowsky-Krieger, S.. Teoría de placas y láminas. Bilbao: Urmo, 1975.


210402 - H II - Història II



Altres: CAROLINA BEATRIZ GARCIA ESTEVEZ - JULIO FIDEL GARNICA GONZALEZ-BARCENA

Responsable: FERNANDO V. ALVAREZ PROZOROVICH - ANTONIO PIZZA DE NANNO


Curs:

Crèdits ECTS:


2012




Titulació:

Professorat

Específiques:

Genèriques:

5. Coneixement adequat i aplicat a l'arquitectura i a l'urbanisme de l'anàlisi i teoria de la forma i les lleis de percepció visual6. Aptitud per a catalogar el patrimoni edificat i urbà i planificar la seva protecció






1. Aprenentatge autònom: Detectar carències en el propi coneixement i superar-les per mitjà de la reflexió crítica i l'elecció de la millor actuació per a ampliar aquest coneixement2. Comunicació oral i escrita: Comunicar-se de forma oral i escrita amb altres persones sobre els resultats de l'aprenentatge, de l'elaboració del pensament i de la presa de decisions; participar en debats sobre temes de la pròpiaespecialitat3. Treball en equip: Ser capaç de treballar com a membre d'un equip, ja sigui com un membre més o realitzant tasques de direcció amb la finalitat de contribuir a desenvolupar projectes amb pragmatisme i sentit de la responsabilitat, assumint compromisos que tinguin en compte els recursos disponibles4. Ús solvent dels recursos de la informatització: Gestionar l'adquisició, l'estructuració, l'anàlisi i la visualització de dades e informació de l'àmbit d'especialitat, i de manera crítica els resultats d'aquesta gestió

Requisits

Cal tenir una qualificació mínima de 4 a Història I.




-Estudiar les obres d'arquitectura produïda des de 1851-any de la construcció del Crystal Palace a Londres- fins a 1989 -data de la caiguda del mur de Berlin, com a part del desenvolupament de la disciplina de l'arquitectura i l'urbanisme en el marc d' una societat de masses, sorgida de les revolucions que van sacsejar el període.

-Desenvolupar les eines de comprensió i explicació de les obres, els seus procediments tècnics i les seves eleccions formals com a pas per a la comprensió de les relacions més complexes entre teoria, disseny, tecnologia i societat.

-Contribuir a desenvolupar noves eines de treball interpretatiu per comprendre els canvis provocats per la crisi de la idea decimonònica de progrés lineal i la instauració, a partir dels anys 30, d'un estat de reforma continua del sistema econòmic-social que afecta la producció de l'arquitectura i la ciutat.







35h

30h

0h

12h

98h

20.00%

17.14%

0.00%

6.86%

56.00%


Activitats presencials Grup Hores setmanaT Lliçó magistral / mètode expositiu Gran (Màx. 90) 3L Estudi de casos Petit (Màx. 30) 2,5






Continguts

TEMARI DE L'ASSIGNATURA

- Els canvis tècnics i la renovació del llenguatge arquitectònic.

- Londres, el Crystal Palace i la reforma de les arts industrials: J Ruskin, W. Morris y el Arts & Crafts/ E. Howard, R. Unwin, P. Geddes

- París, capital del segle XIX: G.E. Haussmann, E. Henard, Viollet-le-Duc, l'art nouveau /L'Impressionisme i la nova mirada.

- La crisi de les formes a la Viena Imperial: La Wiener Sezesion: G. Klimt, J.Olbrich, O. Wagner, J. Hoffmann /C. Sitte/ A.Loos.

- L' arquitectura de la ciutat per venir als Estats Units: F. Furness, D. Burnham i la city beautiful, H. Richardson, L. Sullivan

- Berlin: indústria i metropolis: El Deutsche Werkbund: Muthesius y Peter Behrens / A. Kubin, L. Kirchner, L. Meidner/ H. Poelzig, B. Taut.

- Frank Lloyd Wright: L' arquitectura com a profecia: des de les prairie houses a Broadacre.

- Moviments artístics i ciutat moderna. Cubisme: De P. Picasso a F.Léger/ Futurisme: F.T.Marinetti. U. Boccioni. M- Duchamp/ Surrealisme: A. Breton, L. Aragon, S. Dalí

- Abstracció i arquitectura a Holanda i Russia. De Stijl: de Mondrian a G. Rietveld; Suprematisme: K. Malevich i El Lissitzky.

- De l'expressionisme a la Neue Sachlichkeit: La Bauhaus: de W. Gropius a H. Meyer. El constructivisme rus: V.Tatlin, K. Melnikov, M.J.Ginzburg, els Vesnin

- Le Corbusier: de la utopia de l'ordre racional als objets à réaction poétique

- Mies Van der Rohe a Alemanya: la espiritualització de la tècnica. De la Casa Riehl a la Casa Resor (1907-1937)

- Rudolph Schindler i Richard Neutra: Modernitat vienesa, cultura física i els nous territoris.

- Giuseppe Terragni vs. Hans Scharoun: El Modern entre la representació impossible i el final de la Glaskultur.

- GATCPAC, Tecton, Austral. L'associacionisme modern i les dialèctiques entre racionalisme i l'organicisme

- Mies van der Rohe a Amèrica. Els nous prototips miesians a la ciutat sense atributs.

- Alvar Aalto. La utopia afable i la renovació del llenguatge.

- Frank Lloyd Wright: Tornar a la Amèrica de les meravelles. De Broadacre a l'espai únic del Guggenheim.

- Le Corbusier i l'espace indicible: Nous exercicis formals i arquitectura de les ombres: Ronchamp y Chandigarh

- Neoempirisme, neorrealisme i nova monumentalitat després de la Segona Guerra: Escandinàvia, Italia, Brasil.

Descripció:





Proves de resposta llarga 60% 100%Treballs i exercicis individuals 40%


Bibliografia

Altres recursos:

- Art en la segona postguerra: Informalisme matèric i Action Painting.

- Louis Kahn: des de la dialèctica entre forma i design fins a la sublimació de la llum

- La crisi del CIAM: el Team X i la deriva situacionista.

- Aldo Rossi i Robert Venturi: ciutat, memòria, història

Bàsica:

Pizza, Antonio. Arte y arquitectura moderna. 1851-1933: del Crystal Palace de Joseph Paxton a la clausura de la Bauhaus [en línia]. Barcelona: Edicions UPC, 1999 [Consulta: 06/07/2012]. Disponible a: <http://cataleg.upc.edu/record=b1228101~S1*cat>. ISBN 9788483012895.

Argan, Giulio Carlo. El Arte moderno: del iluminismo a los movimientos contemporáneos. Madrid: Akal, 1991. ISBN 8446000342.

Curtis, William J. R. La Arquitectura moderna desde 1900. 3ª ed. London; New York: Phaidon Press, 2006. ISBN 9780714898506.

Frampton, Kenneth. Historia crítica de la arquitectura moderna. 4ª ed. rev. y ampl.. Barcelona: Gustavo Gili, 2009. ISBN 9788425222740.

Colquhoun, Alain. La Arquitectura moderna: una historia desapasionada. Barcelona: Gustavo Gili, 2005. ISBN 8425219884.

Architecture culture: 1943-1968: a documentary anthology. New York, [NY]: Columbia Books of Architecture : Rizzoli, 1993. ISBN 0847815226.

Història en obres [en línia]. Barcelona: Grup d¿Història en Obres, 2009 [Consulta: 04/07/2012]. Disponible a: <http://www.historiaenobres.net>.


210203 - PRJ III - Projectes III



Altres: M - JOAN CASALS PAÑELLA - EDUARDO GASCON CLIMENT - JULIO JOSE MEJON ARTIGAS - EVA PRATS GÜERRE - RAMON SANABRIA BOIX - ANA SOLER SALLENT - JORGE MATEO VIDAL TOMÁS

T - JORGE BADIA RODRIGUEZ - IBON BILBAO ESPAÑA - JOSE BOHIGAS ARNAU - JOSEP FERRANDO BRAMONA - BARBARA NOGUEROL DIEZ - JUAN PASCUAL ARGENTE - MARTA PERIS EUGENIO - ANTONI UBACH NUET

Responsable: M - CARLOS FERRATER LAMBARRI - ALBERTO PEÑIN LLOBELL

T - PERE-JOAN RAVETLLAT MIRA


Curs:

Crèdits ECTS:


2012


7,5 Idiomes docència: Català, Castellà


Titulació:

Professorat



10. Coneixement adequat i aplicat a l'arquitectura i a l'urbanisme de l'anàlisi i teoria de la forma i les lleis de percepcióvisual11. Coneixement adequat i aplicat a l'arquitectura i a l'urbanisme de les tècniques d'aixecament gràfic en totes les seves fases des del dibuix d'apunts a la restitució científica12. Aptitud per a concebre, calcular, dissenyar, integrar en edificis i conjunts urbans i executar estructures d'edificació(T)13. Aptitud per a concebre, calcular, dissenyar, integrar en edificis i conjunts urbans i executar sistemes de divisió interior14. Aptitud per a concebre, calcular, dissenyar, integrar en edificis i conjunts urbans i executar fusteria, escales i demés obra acabada (T)15. Aptitud per a concebre, calcular, dissenyar, integrar en edificis i conjunts urbans i executar sistemes de tancament, coberta i demés obra grossa (T)16. Aptitud per a concebre, calcular, dissenyar, integrar en edificis i conjunts urbans i executar solucions de fonamentació (T)17. Aptitud per a concebre, calcular, dissenyar, integrar en edificis i conjunts urbans i executar instal·lacions de subministrament, tractament i evacuació d'aigües de calefacció i de climatització (T)18. Aptitud per a aplicar les normes tècniques i constructives

Requisits

Cal tenir una qualificació mínima de 4 a Projectes I i Projectes II.




Genèriques:


20. Aptitud per a conservar l'obra acabada

21. Aptitud per a valorar les obres

22. Capacitat per a conservar l'obra grossa

23. Capacitat per a projectar instal·lacions edificatòries i urbanes de transformació i subministraments elèctrics, de confirmació audiovisual, de condicionament acústic i d'il·luminació artificial24. Aptitud per a la concepció, la pràctica i el desenvolupament de projectes bàsics i d'execució, croquis i avantprojectes (T)30. Capacitat per a conservar instal·lacions


32. Coneixement de deontologia, l'organització col·legial, l'estructura professional i la responsabilitat civil

33. Coneixement dels procediments administratius i de gestió i tramitació professional

1. Emprenedoria e innovació: Conèixer i entendre l'organització d'una empresa i les ciències que regeixen la seva activitat; capacitat per a comprendre les regles laborals i les relacions entre la planificació, les estratègies industrials i comercials, la qualitat i el benefici2. Sensibilitat i compromís social: Conèixer i entendre la complexitat dels fenòmens econòmics i socials típics de la societat del benestar; capacitat per a relacionar el benestar amb la globalització i la sostenibilitat; habilitat per a utilitzar de manera equilibrada i compatible la tècnica, la tecnologia, l'economia i la sostenibilitat3. Aprenentatge autònom: Detectar carències en el propi coneixement i superar-les per mitjà de la reflexió crítica i l'elecció de la millor actuació per a ampliar aquest coneixement4. Comunicació oral i escrita: Comunicar-se de forma oral i escrita amb altres persones sobre els resultats de l'aprenentatge, de l'elaboració del pensament i de la presa de decisions; participar en debats sobre temes de la pròpiaespecialitat5. Treball en equip: Ser capaç de treballar com a membre d'un equip, ja sigui com un membre més o realitzant tasques de direcció amb la finalitat de contribuir a desenvolupar projectes amb pragmatisme i sentit de la responsabilitat, assumint compromisos que tinguin en compte els recursos disponibles6. Ús solvent dels recursos de la informatització: Gestionar l'adquisició, l'estructuració, l'anàlisi i la visualització de dades e informació de l'àmbit d'especialitat, i de manera crítica els resultats d'aquesta gestió




Consolidar els coneixements projectuals dels cursos anteriors iniciant la comprensió del projecte en tota la seva complexitat. Sintetitzar en el projecte les especificitats de les altres assignatures, treball de síntesi que es produeix per primera vegada en aquest curs als estudis d'arquitectura.

Aquest curs està dedicat a les relacions entre el projecte de l'Habitatge i la Ciutat. La relació del projecte amb el seu entorn o la complementarietat d'edifici i espai públic són des d'aquest punt de vista qüestions bàsiques. Aquesta aproximació al projecte vol facilitar el treball a diferents escales i donar sentit a un procés continu de reflexió. La dualitat públic - privat és en el cas de l'habitatge un aspecte fonamental, i els espais de transició que se'n deriven d'aquesta qüestió especialment importants, la planta baixa on es produeix l'inevitable contacte entre la verticalitat de l'edifici i la horitzontalitat del seu entorn.

És objectiu d'aquest curs conèixer i analitzar els diferents sistemes d'agrupació residencial. Això implica tant la comprensió dels mecanismes agregatius, com les conseqüències que se'n deriven de la seva aplicació en quant a densitat, organització i forma urbana.

Entendre el tema del habitatge com l'eix de la vida social de les ciutats i de les persones, assimilant els requisits bàsics d'habitabilitat i els programes bàsics d'habitatge. És necessari dispensar una atenció específica a les qüestions programàtiques i dimensionals que el projecte està obligat a resoldre d'una manera raonable i solvent. Aquesta volguda proximitat a les circumstàncies no s'ha d'entendre com una renuncia, tot al contrari és en el món de les vicissituds reals on el projecte pot desenvolupar-se completament.

Entendre el projecte des de les eines disciplinars de la professió i en particular des de l'atenció al lloc en el seu sentit més ampli, l'organització social d'un programa, considerant les noves formes d'habitar, i la proposta del contenidor espacial a través de l' implementació de la geometria, els sistemes constructius, el material i la llum. En aquest sentit s'entén l'experiència com un ingredient important per a la formació intel·lectual dels futurs arquitectes.

Practicar la comunicació del projecte arquitectònic en totes les seves vessants; oral, escrita, gràfica i en models de representació. El seu àmbit seran les presentacions i avaluacions publiques així com les sessions de debat col·lectiu.


Activitats presencials Grup Hores setmanaT Lliçó magistral / mètode expositiu Gran (Màx. 90) 0,6T Classe expositiva participativa Gran (Màx. 90) 0,4L Aprenentatge basat en projectes Petit (Màx. 30) 4,25L Estudi de casos Petit (Màx. 30) 0,25L Seminaris/tallers Petit (Màx. 30) 0,25L Treball en grup Petit (Màx. 30) 0,25






Sistemes d' Avaluació Avaluació Continuada Avaluació Final

Presentacions orals 5% Treballs i exercicis individuals 5%Treballs i exercicis en grup 10%Avaluació de projectes 80% 100%


Continguts

-Temari de l'assignatura






12h

0h

58h 30m

12h

105h

6.40%

0.00%

31.20%

6.40%

56.00%


Es proposa desenvolupar projectes d'habitatge col·lectiu en lliuraments successius amb especial atenció a l'anàlisidel lloc i la seva relació amb la ciutat. A més d'aquesta relació amb el seu entorn urbà, es farà especial èmfasi en la definició organitzativa i tipològica del conjunt, així com en la concreció d'un programa d'habitatge que abasti lareflexió sobre les activitats al seu interior i la valoració dels seus espais comunitaris o de transició. Davant de l'evolució constant de la societat, de les seves formes de vida, dels avenços tècnics i d' una creixent sensibilitat vers l' estalvi d' energia, sembla oportú plantejar-se quin és el caràcter que prenen aquests conceptes en el plantejament projectual i específicament quan es refereixen a l'habitatge.

Descripció:




Bibliografia

Bàsica:

Abalos, Iñaki. La buena vida: visita guiada a las casa de la modernidad. Barcelona: Gustavo Gili, 2000. ISBN 8425218299.

Smithson, Alison;. Smithson, Peter. Cambiando el arte de habitar: piezas de Mies, sueños de los Eames, Los Smithsons. Barcelona: Gustavo Gili, 2001. ISBN 8425218365.

Monteys, Xavier; Fuertes, Pere. Casa collage: un ensayo sobre la arquitectura de la casa. Barcelona: Gustavo Gili, 2001. ISBN 9788425218699.

Druot, Frédéric; Lacaton, Anne; Vassal, Jean-Philippe. Plus: la vivienda colectiva: territorio de excepción. Barcelona: Gustavo Gili,2007. ISBN 9788425221637.

Alison and Peter Smithson: de la casa del futuro a la casa de hoy. Barcelona: COAC: Polígrafa, 2007. ISBN 9788496842151.

Typology+: innovative residential architecture. Birkhäuser: Basel, 2009. ISBN NÚM. ESTÁNDAR 9783034600873.

Rybczynski, Witold. La Casa, historia de una idea. Madrid: Nerea, 1989. ISBN 8486763134.

Las formas de la residencia en la ciudad moderna. Barcelona: Edicions UPC, 2000. ISBN 8483013835.

Díaz Gómez, César; Ravetllat i Mira, Pere Joan. Habitatge i tipus a l'arquitectura catalana: singularitat i juxtaposició del tipus en edificis en altura. Barcelona: Col·legi d'Arquitectes de Catalunya, 1989. ISBN 846007109X.

Mozas, Javier; Fernandez Per, Aurora. Densidad: nueva vivienda colectiva = Density new collective housing. Vitoria-Gasteiz: a+t ediciones, 2004. ISBN 846092159X.

Neufert, Ernst. Arte de proyectar en arquitectura: fundamentos, normas, , prescripciones sobre recintos, edificios ... : manual para arquitectos, ingenieros, arquitectos técnicos, profesionales y estudiantes.... 15ª ed., ren. y ampl. Barcelona: Gustavo Gili, 2006. ISBN9788425220517.

Fumadó, Joan Luis; Paricio, Ignacio. El tendido de las instalaciones. Barcelona: Bisagra, 1999. ISBN 8492312580.

Schmitt, Heinrich; Heene, Andreas. Tratado de construcción. 8ª ed. rev. y ampl.. Barcelona: Gustavo Gili, 2001. ISBN 9788425222580.

Deplazes, Andrea. Constructing architecture: materials, processes, structures: a handbook. 2nd extended en. Basel: Birkhäuser, 2008. ISBN 9783764386313.

Vivienda, envolvente, hueco: un catálogo de soluciones constructivas para la vivienda. Barcelona: Actar, 2010. ISBN 9788492861170.

Palimpsesto. Barcelona: Cátedra Blanca, 2011-.

Col·lecció Habitatge i ciutat. Barcelona: Departament de Projectes d'Arquitectònics, Universitat Politècnica de Catalunya, ETSAB, 2010-.


210204 - PRJ IV - Projectes IV



Altres: M - JOAN CASALS PAÑELLA - EDUARDO GASCON CLIMENT - JULIO JOSE MEJON ARTIGAS - EVA PRATS GÜERRE - RAMON SANABRIA BOIX - ANA SOLER SALLENT - JORGE MATEO VIDAL TOMÁS

T - JORGE BADIA RODRIGUEZ - IBON BILBAO ESPAÑA - JOSE BOHIGAS ARNAU - JOSEP FERRANDO BRAMONA - BARBARA NOGUEROL DIEZ - JUAN PASCUAL ARGENTE - MARTA PERIS EUGENIO - ANTONI UBACH NUET

Responsable: M - CARLOS FERRATER LAMBARRI - ALBERTO PEÑIN LLOBELL

T - PERE-JOAN RAVETLLAT MIRA


Curs:

Crèdits ECTS:


2012


7,5 Idiomes docència: Català, Castellà


Titulació:

Professorat



10. Coneixement adequat i aplicat a l'arquitectura i a l'urbanisme de l'anàlisi i teoria de la forma i les lleis de percepcióvisual11. Coneixement adequat i aplicat a l'arquitectura i a l'urbanisme de les tècniques d'aixecament gràfic en totes les seves fases des del dibuix d'apunts a la restitució científica12. Aptitud per a concebre, calcular, dissenyar, integrar en edificis i conjunts urbans i executar estructures d'edificació(T)13. Aptitud per a concebre, calcular, dissenyar, integrar en edificis i conjunts urbans i executar sistemes de divisió interior14. Aptitud per a concebre, calcular, dissenyar, integrar en edificis i conjunts urbans i executar fusteria, escales i demés obra acabada (T)15. Aptitud per a concebre, calcular, dissenyar, integrar en edificis i conjunts urbans i executar sistemes de tancament, coberta i demés obra grossa (T)16. Aptitud per a concebre, calcular, dissenyar, integrar en edificis i conjunts urbans i executar solucions de fonamentació (T)17. Aptitud per a concebre, calcular, dissenyar, integrar en edificis i conjunts urbans i executar instal·lacions de

Requisits

Cal tenir una qualificació mínima de 4 a Projectes I i Projectes II.

Es podrà matricular quan s'hagi matriculat prèviament Projectes III en una matrícula d'un curs anterior o bé es matriculin totes dues simultàniament en la matrícula d'un mateix curs acadèmic.




Consolidar els coneixements projectuals dels cursos anteriors iniciant la comprensió del projecte en tota la seva complexitat. Sintetitzar en el projecte les especificitats de les altres assignatures, treball de síntesi que es produeix per primera vegada en aquest curs als estudis d'arquitectura.

Genèriques:

subministrament, tractament i evacuació d'aigües de calefacció i de climatització (T)

18. Aptitud per a aplicar les normes tècniques i constructives


20. Capacitat per a conservar instal·lacions


22. Coneixement de deontologia, l'organització col·legial, l'estructura professional i la responsabilitat civil

23. Coneixement dels procediments administratius i de gestió i tramitació professional

1. Emprenedoria e innovació: Conèixer i entendre l'organització d'una empresa i les ciències que regeixen la seva activitat; capacitat per a comprendre les regles laborals i les relacions entre la planificació, les estratègies industrials i comercials, la qualitat i el benefici2. Sensibilitat i compromís social: Conèixer i entendre la complexitat dels fenòmens econòmics i socials típics de la societat del benestar; capacitat per a relacionar el benestar amb la globalització i la sostenibilitat; habilitat per a utilitzar de manera equilibrada i compatible la tècnica, la tecnologia, l'economia i la sostenibilitat3. Aprenentatge autònom: Detectar carències en el propi coneixement i superar-les per mitjà de la reflexió crítica i l'elecció de la millor actuació per a ampliar aquest coneixement4. Comunicació oral i escrita: Comunicar-se de forma oral i escrita amb altres persones sobre els resultats de l'aprenentatge, de l'elaboració del pensament i de la presa de decisions; participar en debats sobre temes de la pròpiaespecialitat5. Treball en equip: Ser capaç de treballar com a membre d'un equip, ja sigui com un membre més o realitzant tasques de direcció amb la finalitat de contribuir a desenvolupar projectes amb pragmatisme i sentit de la responsabilitat, assumint compromisos que tinguin en compte els recursos disponibles6. Ús solvent dels recursos de la informatització: Gestionar l'adquisició, l'estructuració, l'anàlisi i la visualització de dades e informació de l'àmbit d'especialitat, i de manera crítica els resultats d'aquesta gestió


Activitats presencials Grup Hores setmanaT Lliçó magistral / mètode expositiu Gran (Màx. 90) 0,6T Classe expositiva participativa Gran (Màx. 90) 0,4L Aprenentatge basat en projectes Petit (Màx. 30) 4,25L Estudi de casos Petit (Màx. 30) 0,25L Seminaris/tallers Petit (Màx. 30) 0,25L Treball en grup Petit (Màx. 30) 0,25






Aquest curs està dedicat a les relacions entre el projecte de l'Habitatge i la Ciutat. La relació del projecte amb el seu entorn o la complementarietat d'edifici i espai públic són des d'aquest punt de vista qüestions bàsiques. Aquesta aproximació al projecte vol facilitar el treball a diferents escales i donar sentit a un procés continu de reflexió. La dualitat públic - privat és en el cas de l'habitatge un aspecte fonamental, i els espais de transició que se'n deriven d'aquesta qüestió especialment importants.

És objectiu d'aquest curs conèixer i analitzar els diferents sistemes d'agrupació residencial. Això implica tant la comprensió dels mecanismes agregatius, com les conseqüències que se'n deriven de la seva aplicació en quant a densitat, organització i forma urbana o entorn natural.

Entendre el tema del habitatge com l'eix de la vida social de les ciutats i de les persones, assimilant els requisits bàsics d'habitabilitat i els programes bàsics d'habitatge. És necessari dispensar una atenció específica a les qüestions programàtiques i dimensionals que el projecte està obligat a resoldre d'una manera raonable i solvent. Aquesta volguda proximitat a les circumstàncies no s'ha d'entendre com una renuncia, tot al contrari és en el món de les vicissituds reals on el projecte pot desenvolupar-se completament.

Entendre el projecte des de les eines disciplinars de la professió i en particular des de l'atenció al lloc en el seu sentit més ampli, l'organització social d'un programa, considerant les noves formes d'habitar, i la proposta del contenidor espacial a través de l' implementació de la geometria, els sistemes constructius, el material i la llum. En aquest sentit s'entén l'experiència com un ingredient important per a la formació intel·lectual dels futurs arquitectes.

Practicar la comunicació del projecte arquitectònic en totes les seves vessants; oral, escrita, gràfica i en models de representació. El seu àmbit seran les presentacions i avaluacions publiques així com les sessions de debat col·lectiu.






12h

0h

58h 30m

12h

105h

6.40%

0.00%

31.20%

6.40%

56.00%





Sistemes d' Avaluació Avaluació Continuada Avaluació Final

Presentacions orals 5% Treballs i exercicis individuals 5%Treballs i exercicis en grup 10%Avaluació de projectes 80% 100%


Continguts

-TEMARI DE L'ASSIGNATURA

Es proposa desenvolupar un projecte residencial en lliuraments successius amb especial atenció a l'anàlisi del llocen emplaçaments d'entorn més singular, provocant que aquest pugui traduir-se en al·licients projectuals. En quant al programa, es proposa la reflexió sobre les activitats a l'interior de l'habitatge així com el sentit actual de certs espais comunitaris així a la relació entre àmbits públics i privats. Es pretén avançar en la definició i complexitat dels programes introduint el requeriment d'incloure un petit equipament en el cas d'habitatge col·lectiu o espais comunitaris en el cas d'habitatges individuals. En aquest mateix sentit, el desenvolupament dels factors tècnics i ambientals ha de ser progressivament més intens afavorint la integració pluridisciplinar a un projecte global i complex.

Descripció:




Bibliografia

Bàsica:

Ábalos, Iñaki. La buena vida: visita guiada a las casas de la modernidad. Barcelona: Gustavo Gili, 2000. ISBN 9788425218293.

Smithson, Alison; Smithson, Peter. Cambiando el arte de habitar. Barcelona: Gustavo Gili, 2001. ISBN 8425218365.

Monteys, Xavier; Fuertes, Pere. Casa collage: un ensayo sobre la arquitectura de la casa. Barcelona: Gustavo Gili, 2001. ISBN 9788425218699.

Druot, Frédéric; Lacaton, Anne; Vassal, Jean-Philippe. Plus: la vivienda colectiva : territorio de excepción. Barcelona: Gustavo Gili, 2007. ISBN 9788425221637.

Alison and Peter Smithson : de la casa del futuro a la casa de ho. Barcelona: COAC; Polígrafa, 2007. ISBN 9788496842151.

Typology +: innovative residential architecture. Basel: Birkhäuser, 2009. ISBN 9783034600873.

Rybczynski, Witold. La casa: historia de una idea. Madrid: Nerea, 1989. ISBN 8489569142.

Las formas de la residencia en la ciudad moderna. Barcelona: Edicions UPC, 2000. ISBN 8483013835.

Díaz Gómez, Cesar; Ravetllat i Mira, Pere Joan. Habitatge i tipus a l'arquitectura catalana: singularitat i juxtaposició del tipus en edificis en altura. Barcelona: Col·legi d'Arquitectes de Catalunya, 1989. ISBN 846007109X.

Mozas, Javier; Fernandez Per, Aurora. Densidad: nueva vivienda colectiva = Density new collective housing. Ed. condensada. Vitoria-Gasteiz: a+t ediciones, 2004. ISBN 8461112032.

Neufert, Ernst. Arte de proyectar en arquitectura: fundamentos, normas, prescripciones sobre recintos, edificios ... : manual para arquitectos, ingenieros, arquitectos técnicos, profesionales y estudiantes.... 15ª ed. renov. y ampl. Barcelona: Gustavo Gili, 2006. ISBN 9788425220517.

Fumadó, Joan Lluís; Paricio, Ignacio. El tendido de las instalaciones. Barcelona: Bisagra, 1999. ISBN 8492312580.

Schmitt, Heinrich; Heene, Andreas. Tratado de Construcción. 8ª rev. y ampl. Barcelona: Gustavo Gili, 2001. ISBN 9788425222580.

Constructing architecture: materials, processes, structures: a handbook. 2nd extended ed. Basel: Birkhäuser, 2008. ISBN 9783764386313.

Vivienda, envolvente, hueco: un catálogo de soluciones constructivas para la vivienda. Barcelona: Actar, 2010. ISBN 9788492861170.

Palimpsesto. Barcelona: Cátedra Blanca, 2011-.

Col·lecció Habitatge i Ciutat. Barcelona: Departament de Projectes d'Arquitectònics [sic], Universitat Politècnica de Catalunya, ETSAB, 2010.


210603 - RA IIII - Representació Arquitectònica III



Altres: PABLO MAJO CODINA - ERNESTO REDONDO DOMINGUEZ - JORGE VILA ROBERT

Responsable: JAVIER MONEDERO ISORNA


Curs:

Crèdits ECTS:


2012




Titulació:

Professorat

Específiques:

Genèriques:




8. Coneixement adequat i aplicat a l'arquitectura i a l'urbanisme de les tècniques d'aixecament gràfic en totes les seves fases des del dibuix d'apunts a la restitució científica

1. Aprenentatge autònom: Detectar carències en el propi coneixement i superar-les per mitjà de la reflexió crítica i l'elecció de la millor actuació per a ampliar aquest coneixement2. Ús solvent dels recursos de la informatització: Gestionar l'adquisició, l'estructuració, l'anàlisi i la visualització de dades e informació de l'àmbit d'especialitat, i de manera crítica els resultats d'aquesta gestió

Requisits

Cal tenir una qualificació mínima de 4 a Representació arquitectònica I i Representació arquitectònica II.




-Aptitud per valorar i representar adequadament els atributs visuals d'elements arquitectònics i urbans, i per a aplicar críticament conceptes propis de la teoria de la forma i de la percepció visual a la representació de l'espai urbà.

-Coneixement adequat dels sistemes i tècniques de simulació visual de materials e il·luminació, aplicats a l'arquitectura i l'urbanisme.

-Capacitat per a organitzar, gestionar i compartir dades mitjançant l'ús de recursos informàtics

-Capacitat per a aplicar els coneixements adquirits en cursos previs en tot el que fa referència al dibuix, modelatge geomètric i tècniques bàsiques d'organització de models digitals.

-Capacitat per a ampliar coneixements mitjançant l'aprenentatge autònom, la discussió i la recerca de recursos externs.

Continguts







11h

0h

32h

12h

70h

8.80%

0.00%

25.60%

9.60%

56.00%


Activitats presencials Grup Hores setmanaT Lliçó magistral / mètode expositiu Gran (Màx. 90) 0,75T Classe expositiva participativa Gran (Màx. 90) 0,25L Classes pràctiques Petit (Màx. 30) 2L Aprenentatge cooperatiu Petit (Màx. 30) 0,2L Aprenentatge basat en projectes Petit (Màx. 30) 0,3L Estudi de casos Petit (Màx. 30) 0,2L Treball en equip Petit (Màx. 30) 0,3







Treballs i exercicis individuals 70% 90%Treballs i exercicis en grup 20% Avaluació de projectes 10% 10%


Bibliografia

- Apuntes (Teoría de Imagen) utilizados en los ejercicios de curso.

- Guías de software (Gimp, Photoshop, Artlantis, 3dsMax) utilizadas en los ejercicios de curso.

Altres recursos:


1 Conceptes bàsics de teoria de la imatge digital. Tècniques de captació, manipulació i gestió d'imatges digitals.2 Revisió de tècniques bàsiques de modelatge geomètric i disseny paramètric.3 Tècniques bàsiques de simulació visual de materials4 Tècniques bàsiques de simulació visual d'il·luminació5 Creació, modificació i gestió de models urbans de complexitat mitja6 Generació d'imatges d'alta qualitat a partir de models urbans.7 Introducció a la creació d'animacions, presentacions multimèdia i escenaris interactius.

Descripció:

Bàsica:

Cullen, Gordon. Townscape. Londres: Architectural Press, 1961.

Kalay, Yehuda E. Architecture's new media : principles, theories, and methods of computer-aided design. Cambridge, MA: The MIT Press, 2004. ISBN 0262112841.

Monedero, José. Aplicaciones informáticas en arquitectura. Barcelona: Ediciones UPC, 2000. ISBN 8483013282.

Aplicaciones informáticas y simulación visual 2002-2007. Barcelona: ETSAB, 2007. ISBN 9788460806349.


210303 - URB III - Urbanística III



Altres: M- JORGE BELLMUNT CHIVA - EDUARDO CADAVAL NAREZO - EULALIA MARIA GOMEZ ESCODA -MARIA GOULA - MIGUEL J PEREA SOLANO

T- JOAN FLORIT FEMENIAS - MANUEL FRANCO MESAS - JORDI FRANQUESA SANCHEZ - ANTONIO MORO DOMINGO - FRANCISCO DANIEL NAVAS LORENZO

Responsable: M - FRANCISCO JAVIER EIZAGUIRRE GARAITAGOITIA

T - ANGEL FRANCISCO MARTIN RAMOS


Curs:

Crèdits ECTS:


2012




Titulació:

Professorat










Requisits

Cal tenir una qualificació mínima de 4 a Urbanística I i Urbanística II.




-Introduir l'alumne a les tècniques bàsiques del traçat de l'espai vial i de l'espai públic.-Donar a conèixer les interrelacions morfològiques, espaials i físiques de les diverses opcions de projecte.-Entendre els diferents elements que constitueixen el conjunt del projecte i el paper que juga cadascun d'ells.-Mostrar un conjunt de solucions parcials o complertes representatives i/o de gran valor projectual que puguin actuar coma referència o model.-Realitzar un projecte com a mecanisme de comprovació de la síntesi dels ensenyaments.-Dotar l'alumne de l'habilitat gràfica necessària.

Genèriques:









Activitats presencials Grup Hores setmanaT Lliçó magistral / mètode expositiu Gran (Màx. 90) 0,8T Classe expositiva participativa Gran (Màx. 90) 0,2L Aprenentatge cooperatiu Petit (Màx. 30) 0,4L Aprenentatge basat en projectes Petit (Màx. 30) 1,8L Estudi de casos Petit (Màx. 30) 0,4L Treball en equip Petit (Màx. 30) 0,4






-Que les tasques assignades a partir de les orientacions bàsiques donades pel professorat, es realitzin decidint el temps que es necessita emprar per cada tasca.-Que l'alumne aprengui a planificar i utilitzar la informació necessària per a un treball acadèmic a partir d'una reflexió crítica sobre els recursos d'informació utilitzats.-Dotar l'alumne del raonament crític, visió espaial i comprensió numèrica.-Sensibilitzar l'alumne en els temes de l'art i l'estètica urbans.-Sensibilitzar l'alumne vers als temes mediambientals.-Sensibilitzar l'alumne de la necessitat de dur a terme projectes coherents amb el desenvolupament humà i la sostenibilitat.


Proves de resposta curta 15% 35%Presentacions orals 10%Treballs i exercicis individuals 30% 50%Treballs i exercicis en grup 30% Avaluació de projectes 15% 15%


Continguts







11h

0h

32h

12h

70h

8.80%

0.00%

25.60%

9.60%

56.00%


1-El projecte de les vies urbanes. Els seus elements bàsics.2-El projecte dels espais públics. Els seus elements bàsics.3-Constitució, forma i naturalesa del carrer. Diferents tipus de carrers i d'espais públics. Els factors influents.4-Les vies urbanes com a estructura de ciutat.5-Els espais oberts a la ciutat. La seva capacitat d'organització estructural.

Descripció:




Bibliografia

Arxiu Europeu de l'Espai Públic UrbàEnllaç web

http://www.publicspace.org/ca/arxiu

Altres recursos:

Bàsica:

Complementària:

Anderson, Stanford (ed.). Calles: problemas de estructura y diseño. Barcelona: Gustavo Gili, 1981. ISBN 8425210313.

Boaga, Giorgio. Diseño de tráfico y forma urbana. Barcelona: Gustavo Gili, 1977. ISBN 8425206812.

Lynch, Kevin. Planificación del sitio. Barcelona: Gustavo Gili, 1980. ISBN 842520996X.

McCluskey, Jim. El diseño de vías urbanas. Barcelona: Gustavo Gili, 1985. ISBN 8425212006.

Buchanan, Colin. El tráfico en las ciudades. Madrid: Tecnos, 1973. ISBN 8430903860.

Cullen, Gordon. El Paisaje urbano: tratado de estética urbanística. Barcelona: Blume, 1974. ISBN 8433569406.

Lynch, Kevin. La imagen de la ciudad. Barcelona: Gustavo Gili, 1998. ISBN 9788425217487.

Manchón, Felipe L.; Santamera, Juan A. Recomendaciones para el proyecto y diseño del viario urbano. Madrid: Ministerio de Fomento. Dirección General de la Vivienda, la Arquitectura y el Urbanismo, 2000. ISBN 8449804663.

Martin, Leslie; March, Lionel; Echenique, Marcial... [et al. ]. La estructura del espacio urbano. Barcelona: Gustavo Gili, 1975. ISBN 8425208300.

McHarg, Ian L. Proyectar con la naturaleza. Barcelona: Gustavo Gili, 2000. ISBN 8425217830.

Panerai, Philippe R.; Mangin, David. Proyectar la ciudad. Madrid: Celeste, 2002. ISBN 8482113623.

Solà-Morales, Manuel (dir.). Ciutats, cantonades = Villes, carrefours. Barcelona: Lunwerg; Fòrum Barcelona 2004, 2004. ISBN 8497850777.

Paisaje: producto/producción. Barcelona: Fundación Caja de Arquitectos; Col·legi d'Arquitectes de Catalunya, 2006. ISBN 9788493669300.


210304 - URB IV - Urbanística IV



Altres: M-

T- JORDI FRANQUESA SANCHEZ - FRANCISCO DANIEL NAVAS LORENZO - FRANCISCO PEREMIQUEL LLUCH - MONTSERRAT TORRAS GENIS

Responsable: M- ENRIQUE SERRA RIERA

T- FRANCISCO PEREMIQUEL LLUCH


Curs:

Crèdits ECTS:


2012




Titulació:

Professorat










Requisits

Cal tenir una qualificació mínima de 4 a Urbanística I i Urbanística II.

Es podrà matricular quan s'hagi matriculat prèviament Urbanística III en una matrícula d'un curs anterior o bé es matriculin totes dues simultàniament en la matrícula d'un mateix curs acadèmic.




L'objectiu prioritari és iniciar als estudiants en la projectació del creixement urbà. L'anticipació racional de la forma de la ciutat codificada pel que fa al seu instrumental jurídic amb les lleis del sòl, persegueix en última instància la distribució òptima de persones, béns i serveis en un territori determinat. Aquest propòsit es concreta en projectes de ciutat segons models que sintetitzen idees diferents sobre l'edificació, l'estructura viària, els espais lliures públics i privats i les activitats que s'articulen en la ciutat preexistent i atenen als caràcters del lloc; projectes d'extensió urbana amb l'habitatge d'ús dominant en sectors de mida petita/mitjana susceptibles d'ésser planejats i executats en etapes i períodes de temps

Genèriques:







1. Sensibilitat i compromís social: Conèixer i entendre la complexitat dels fenòmens econòmics i socials típics de la societat del benestar; capacitat per a relacionar el benestar amb la globalització i la sostenibilitat; habilitat per a utilitzar de manera equilibrada i compatible la tècnica, la tecnologia, l'economia i la sostenibilitat2. Aprenentatge autònom: Detectar carències en el propi coneixement i superar-les per mitjà de la reflexió crítica i l'elecció de la millor actuació per a ampliar aquest coneixement3. Comunicació oral i escrita: Comunicar-se de forma oral i escrita amb altres persones sobre els resultats de l'aprenentatge, de l'elaboració del pensament i de la presa de decisions; participar en debats sobre temes de la pròpiaespecialitat


Activitats presencials Grup Hores setmanaT Lliçó magistral / mètode expositiu Gran (Màx. 90) 0,8T Classe expositiva participativa Gran (Màx. 90) 0,2L Aprenentatge cooperatiu Petit (Màx. 30) 0,4L Aprenentatge basat en projectes Petit (Màx. 30) 1,8L Estudi de casos Petit (Màx. 30) 0,4L Treball en equip Petit (Màx. 30) 0,4






raonables.-Es tracta de proporcionar els conceptes i les eines pertinents per afrontar la intervenció en el territori per tal de transformar-lo en ciutat residencial. L'anàlisi dels diferents models assajats i verificats al segle passat ens permet satisfer l'objectiu complementari d'ensenyar a veure i interpretar la relació entre plànol/projecte i ciutat real.-Que l'alumne comprengui l'entorn en el que s'ha de desenvolupar la proposta-Dotar de les tècniques bàsiques de traçat i composició urbana. També entendre la seva evolució en el temps.-Que l'alumne conegui el repertori extens d'experiències, referències culturals i casos d'estudi útils per la projectació dels barris residencials-Comprendre la naturalesa del projecte urbà residencial i els seus elements-L'aprenentatge d'una metodologia de projectació urbana-Coneixement dels instruments adequats per la projectació (dibuixos i maquetes, croquis, plànols, models) i representaciógràfica.-Realitzar una primera síntesi dels elements materials diversos que constitueixen la ciutat i aprendre des de la proposta laíntima i inevitable relació entre arquitectura i ciutat/territori-Introduir l'alumne en la utilització de fonts bibliogràfiques i bases de dades documentals específiques.






11h

0h

32h

12h

70h

8.80%

0.00%

25.60%

9.60%

56.00%





Continguts

-Introducció

1-Teixits urbans ordinaris i temptativa de projecte

2- Els exercicis de projecte, bé de creixements residencials extensius, bé de transformació urbana, desenvolupen aptituds pertanyents a la pràctica urbanística professional.

En el projecte urbà del fragment residencial es planteja la construcció d'un teixit urbà on l'habitatge té un paper preeminent. La configuració morfològica (estructura, composició i ordenació) d'un petit fragment residencial, per tant la seva definició mètrica i geomètrica, és l'aspecte central de discussió. Interessa tant la definició del conjuntcom la dels elements urbans individualitzats i les seves relacions, i particularment la generació d'identitats. La inserció del fragment en el seu context és un dels desafiaments bàsics de la reflexió. El projecte o proposta és l'eina bàsica tant per la discussió com per la formació i experimentació.

-Les trames regulars ortogonals: xarxa de carrers i illes de cases. -Heterogeneïtat urbana: els teixits urbans d'Amsterdam, New York, i Barcelona. -Prototipus d'arquitectura residencial i compromís urbanístic: blocs lineals, torres i edificis orgànics. -Habitatge urbà i espai públic. -La concepció urbana de les activitats amb l'habitatge: el comerç al detall i la forma de ciutat. -Les ordenances d'edificació com projecte de ciutat.

-Transformació de la topografia.-Traçats de carrers segons mobilitats.-Parcel·lació i unitats i densitats i ocupació.-Composició urbana dels tipus edificatoris residencials.-Disposició i forma de les activitats en els teixits residencials.-La forma i dimensionament del sistema d'espai lliure d'ús públic.-Encaix de la proposta en el sistema urbà i territorial de referència.-La forma i disposició dels equipaments públics.-Contingut de les ordenances edificatòries.-Evolució dels codis.

Descripció:

Descripció:

Descripció:





Proves de resposta curta 20%Presentacions orals 20%Treballs i exercicis individuals 20% 80%Treballs i exercicis en grup 60%


Bibliografia

Bàsica:

Solà-Morales, Manuel. De cosas urbanas. Barcelona: Gustavo Gili, 2008. ISBN 978-84-252-2260-3.

La estructura del espacio urbano. Barcelona: Gustavo Gili, 1975. ISBN 8425208300.

Benevolo, Leonardo; Melograni, Carlo; Giura Longo, Tomasso. La proyectación de la ciudad moderna. 3ª ed. Barcelona: Gustavo Gili, 2000. ISBN 8425218381.

Ciutat funcioonal i morfologia urbana. Barcelona: Edicions UPC, 1994. ISBN 8476533772.

Choay, Françoise. The rule and the model: on the theory of architecture and urbanism". Cambridge: MIT Press, 1997. ISBN 0262032260.

Lynch, Kevin. La buena forma de la ciudad. Barcelona: Gustavo Gili, 1985. ISBN 8425212081.

"The transformation of the urban habitat". Architecture & behaviour [en línia]. 1993, vol. 9, núm. 3, p. 337-344Disponible a: <http://lasur.epfl.ch/images/stories/editions_du_lasur_pdf/AC/AC%20Vol%209%20No.3/SECCHI_en.pdf>.

UR: urbanismo revista: publicación internacional periódica del Laboratorio de Urbanismo de Barcelona [en línia]. Barcelona: Laboratorio de Urbanismo de Barcelona, 1985-1992Disponible a: <http://cataleg.upc.edu/record=b1313202~S4*cat>.

Augé, Marc. Los "no lugares" espacios del anonimato: una antropologia de la sobremodernidad". Barcelona: Gedisa, 1993. ISBN 9788474324594.

Dupuy, Gabriel. L'urbanisme de les xarxes. Barcelona: Oikos-tau; Generalitat de Catalunya, Departament de Política Territorial i Obres Públiques, 1996. ISBN 8428108889.

Habraken, N.J.. The structure of the ordinary. Cambridge (MA): The MIT Press, 1998. ISBN 0262082608.


210711 - BI CB - Barcelona I: Caminar Barcelona



Responsable: ESTANISLAO ROCA BLANCH


Curs:

Crèdits ECTS:


2012

ARQUITECTURA (Pla 1994). (Unitat docent Optativa) GRAU EN ARQUITECTURA (Pla 2010). (Unitat docent Optativa)



Titulació:

Professorat

Específiques:

Genèriques:

6. Aptitud per a la concepció, la pràctica i el desenvolupament de projectes urbans (T)


8. Aptitud per a catalogar el patrimoni edificat i urbà i planificar la seva protecció

9. Coneixement adequat de les tradicions arquitectòniques, urbanístiques i paisatgístiques de la cultura occidental, aixícom dels seus fonaments tècnics, climàtics, econòmics, socials i ideològics10. Coneixement adequat de la sociologia, teoria, economia i història urbanes

1. Emprenedoria e innovació: Conèixer i entendre l'organització d'una empresa i les ciències que regeixen la seva activitat; capacitat per a comprendre les regles laborals i les relacions entre la planificació, les estratègies industrials i comercials, la qualitat i el benefici2. Sensibilitat i compromís social: Conèixer i entendre la complexitat dels fenòmens econòmics i socials típics de la societat del benestar; capacitat per a relacionar el benestar amb la globalització i la sostenibilitat; habilitat per a utilitzar de manera equilibrada i compatible la tècnica, la tecnologia, l'economia i la sostenibilitat3. Comunicació oral i escrita: Comunicar-se de forma oral i escrita amb altres persones sobre els resultats de l'aprenentatge, de l'elaboració del pensament i de la presa de decisions; participar en debats sobre temes de la pròpiaespecialitat4. Treball en equip: Ser capaç de treballar com a membre d'un equip, ja sigui com un membre més o realitzant tasques de direcció amb la finalitat de contribuir a desenvolupar projectes amb pragmatisme i sentit de la responsabilitat, assumint compromisos que tinguin en compte els recursos disponibles5. Ús solvent dels recursos de la informatització: Gestionar l'adquisició, l'estructuració, l'anàlisi i la visualització de dades e informació de l'àmbit d'especialitat, i de manera crítica els resultats d'aquesta gestió

Requisits

Cal tenir una qualificació mínima de 4 a Urbanística I i II.




L'adquisició per part de l'estudiantat de competències en el coneixement de la ciutat de Barcelona: -història, polítiques i desenvolupament urbà-moviments i tendències arquitectòniques-tipologies i sistemes constructius-teixit social i iniciatives ciutadanes-projectes urbans i arquitectònics rellevants Així com la descoberta de les seves pròpies ciutats/pobles a través de la comparativa amb Barcelona al blog del curs. El treball en grup servirà per posar en pràctica les competències d'anàlisi urbà adquirides durant el curs i utilitzar un sistema de representació poc convencional en l'arquitectura, el vídeo, per proposar el seu recorregut per la ciutat.

Continguts







55h

0h

0h

0h

70h

44.00%

0.00%

0.00%

0.00%

56.00%


Activitats presencials Hores/setmanaT- Classe expositiva participativa 4

Activitats no presencials Hores/semestre- Treball autònom 70





Sistema d'avaluació Avaluació Continuada Avaluació Final-Treballs i exercicis individuals 60% 60%-Treballs i exercicis en grup 40% 40%



L'avaluació tindrà en compte l'assistència a classe i la participació en el blog del curs (60%), així com el treball en grup (40%), on es proposarà un recorregut per la ciutat amb cartografia i vídeo.

Temari

El programa de l'assignatura s'estructura a través d'unes classes teòriques, impartides a l'escola d'Arquitectura i un programa de 10 recorreguts per la ciutat de Barcelona. Les sessions a l'Escola serveixen per a la presentació de l'assignatura, la introducció dels alumnes a la història de Barcelona i als projectes urbans que s'estan realitzant. Durant aquestes classes també es realitzen les correccionsintermitges i finals dels treballs en grup que han de realitzar als alumnes. Els recorreguts per la ciutat es realitzen acompanyats de diferents experts (arquitectes, urbanistes, paisatgistes, professors, arqueòlegs, historiadors, membres d'associacions o entitats, veïns del barri, etc) que presenten les diferents maneres que tenen de treballar a Barcelona. El programa de recorreguts es divideix en dues parts:-La primera són una sèrie de recorreguts que es realitzen cada curs, i que serveixen per establir la base del coneixement general de la ciutat de Barcelona, que són:_Ciutat Vella_Montjuïc_22@_Collserola_Gràcia_Front marítim

La segona sèrie de recorreguts, varia cada curs i està associada als diferents temes d'actualitat que s'estiguin desenvolupant a la ciutat. Tots els recorreguts començaran i acabaran fora del recinte de l'Escola. Aquests seran coordinats per Laia Alemany, Sílvia Compta i Leticia Soriano.

Descripció:




Bibliografia

Bàsica:

Complementària:

Busquets, Joan. Barcelona: la construcción urbanística de una ciudad compacta. Barcelona: Ediciones del Serbal, 2004. ISBN 8476284586.

Solà-Morales, Manuel de. Deu lliçons sobre Barcelona: els episodis urbanístics que han fet la ciutat moderna. Barcelona: Col·legi d'Arquitectes de Catalunya, 2008. ISBN 9788496842236.

Fabre, Jaume; Huertas, Josep Maria. Tots els barris de Barcelona (8 vols). Barcelona: Edicions 62, 1976-1977. ISBN 8429711805.

Cirici, Alexandre. Barcelona pam a pam. 9a ed. Barcelona: Editorial Teide, 1992. ISBN 8430781870.

Hernández-Cros, Josep Emili; Mora, Gabriel; Pouplana, Xavier. Arquitectura de Barcelona. Barcelona: Col.legi d'Arquitectes de Catalunya. Demarcació de Barcelona, 1990. ISBN 8440479088.

Bohigas, Oriol. "El polígon de Montbau". Cuadernos de arquitectura [en línia]. num. 61, p. 22-34 [Consulta: 04/07/2012]. Disponible a: <http://cataleg.upc.edu/record=b1002845~S4*cat>.

Marsé, Juan. Últimas tardes con Teresa. Barcelona: Seix Barral, 2005. ISBN 9788432212154.

Mendoza, Eduardo. La ciudad de los prodigios. Pozuelo de Alarcón: Espasa-Calpe, 2006. ISBN 8432298196.

Martorell; Bohigas; Mackay; Puigdomènech. La Villa Olímpica: Barcelona 92: arquitectura, parques, puertos deportivos. Barcelona:Editorial Gustavo Gili, 1991. ISBN 8425214855.

Serra, Enric. Geometria i projecte del sòl als orígens de la Barcelona Moderna. La vila de Gràcia. Barcelona: Edicions UPC, 1995. ISBN 8476535171.

Alberch i Figueras, Ramon. Els barris de Barcelona. Barcelona: Enciclopèdia Catalana, 1997-. ISBN 8441227721.

Solà-Morales, Manuel de. Las formas de crecimiento urbano. Barcelona: Edicions UPC, 1997. ISBN 8483011972.

Roca, Estanislau. Montjuïc, la muntanya de la ciutat. 2a ed. Barcelona: Institut d'Estudis Catalans, 2000. ISBN 8472834905.


210710 - CH - Ciutats en la Història



Responsable: ANGEL FRANCISCO MARTIN RAMOS


Curs:

Crèdits ECTS:


2012




Titulació:

Professorat

Específiques:

Genèriques:





Requisits

Cal tenir una qualificació mínima de 4 a Urbanística I i II.




El propòsit de l'assignatura és oferir una introducció a l'evolució de la construcció de ciutats al llarg de la història, de manera que serveixi de complement als cursos troncals d'Urbanística. El programa incideix en l'explicació de les variacions fonamentals que experimenten tant la naturalesa dels fets urbans com l'entitat de les idees sobre la ciutat amb vista a propiciar l'adquisició de les següents competències: - Apreciar el paper canviant de la ciutat com a recurs i producte social.- Distingir els temps de construcció de la ciutat en la història.- Aprehendre la importància que pren l'entitat de les idees en la transformació del medi per l'home.- Iniciar-se en la diferenciació dels valors de la innovació i de la repetició en l'actuació de l'arquitecte.

Continguts

-INTRODUCCIÓ

-PRIMERA PART







55h

0h

0h

0h

70h

44.00%

0.00%

0.00%

0.00%

56.00%


Activitats presencials Hores/setmanaT-Lliçó magistral/mètode expositiu 3P-Estudi de casos 1

Activitats no presencials Hores/semestre-Treball autònom 70


1. Les ciutats, un món canviant. Els valors d'antiguitat i de novetat en l'observació del passat.Descripció:




Sistemes d'avaluació Avaluació Continuada Avaluació Final-Proves de resposta curta 50% -Proves de resposta llarga 100%-Presentacions orals 10% -Treballs i exercicis individuals 40%



L'avaluació continuada es realitzarà tenint en compte l'assistència a classe, la realització d'un estudi monogràfic, la seva explicació oral en sessió conjunta, i varies proves teòriques al llarg del curs. L'examen final estarà dirigit als estudiants que no hagin superat l'avaluació continuada.

-SEGONA PART

14. Nord-amèrica colonial i colonitzadora.15. Les utopies dels reformistes socials a la ciutat.16. La renovació de París sota Napoleó III i Haussmann. Efectes derivats.17. El Ring de Viena i les seves emulacions.18. L'Eixample de Barcelona i los ensanches.19. La Ciudad Lineal de Madrid.20. El moviment Garden-cities.21. El moviment City Beautiful.22. La Cité industrielle de T. Garnier.23. Ciutats del Moviment Modern.

Descripció:




Bibliografia

Bàsica:

Complementària:

Mumford, Lewis. La ciudad en la historia: sus orígenes, transformaciones y perspectivas. 2ª ed. Buenos Aires: Infinito, 1979.

Morris, A.E.J. Historia de la forma urbana: desde sus orígenes hasta la Revolución Industrial. Barcelona: Gustavo Gili, 1984. ISBN 9788425211812.

Gravagnuolo, Benedetto. Historia del urbanismo en Europa: 1750-1960. Madrid: Akal, 1998. ISBN 9788446006275.

Hegemann, Werner; Peets, Elbert. El Vitrubio americano: manual de arte civil para el arquitecto. Madrid: Fundación Caja de Arquitectos, 1992. ISBN 8425225110.

Rasmussen, Steen Eiler. Towns and buildings: described in drawings and words. Cambridge (Mass.): The M.I.T. Press, 1969. ISBN 0262680114.

Morini, Mario. Atlante di storia dell'urbanistica: dalla Preistoria all'inizio del secolo XX. Milano: Hoepli, 1963. ISBN 8820300532.

Benevolo, Leonardo. Orígenes del urbanismo moderno. Madrid: Celeste, 1992. ISBN 8487553206.

Bacon, Edmund N. Design of cities. Rev. ed. Harmondsworth: Penguin Books, 1976. ISBN 0140042369.

García Bellido, A. et al. Resumen histórico del urbanismo en España. 3ª ed. aum. Madrid: Instituto de Estudios de Administración Local, 1987. ISBN 8470884492.

Burke, Gerald. Towns in the making. London: Edward Arnold, 1971.

Lavedan, Pierre; Hugueney, Jeanne. L'urbanisme au Moyen Age. Paris: Arts et Metiers Graphique, 1974.

Historia del urbanismo. 2ª ed. Madrid: Instituto de Estudios de Administración Local, 1980-. ISBN 8470882619.

Benevolo, Leonardo. Storia della città. Roma; Bari: Laterza, 1993-. ISBN 9788842042143.


210705 - CII - Construcció Industrialitzada i Innovació



Responsable: JOSE M. GONZALEZ BARROSO - JOSEP IGNASI DE LLORENS DURAN


Curs:

Crèdits ECTS:


2012




Titulació:

Professorat

Específiques:

Genèriques:





Activitats presencials Hores/setmanaT- Lliçó magistral/mètode expositiu 1L- Estudi de casos 1P- Seminaris/ tallers 1 P- Treball en Grup 1

Activitats No Presencials Hores/semestre-Treball autònom 70


Requisits

Cal tenir una qualificació mínima de 4 a Construcció I.




Coneixer l'impacte del progrés tècnic en l'arquitectura, aproximant la innovació tècnica a la formació de l'arquitecte, per entendre les característiques del procés innovador i de les línies d'evolució. Què és la innovació en general i aplicada a l'àmbit de la tècnica constructiva?Quines són les raons de la innovació en la construcció i com es manifesten?Com es produeix la innovació, a través de la presentació dels àmbits i casos rellevants?






55h

0h

0h

0h

70h

44.00%

0.00%

0.00%

0.00%

56.00%





Continguts

1. L'innovació. Definició. Necessitat. Context.

2. L'innovació a la construcció

3. Materials i productes

4. Estructures i tancaments

5. Instal·lacions i acabats

1.1. Innovació en la indústria. Necessitat. Característiques. Tendències d'evolució1.2. Innovació en la construcció. Les característiques singulars del sector

2.1 La industrialització dels processos d'execució2.2 Les demandes medi ambientals2.3 La tecnologia immaterial

3.1 Materials: formigons, aïllaments, fusta, nanomaterials, reciclats3.2 Sistemes i tècniques d'industrialització i prefabricació.3.2.1 Antecedents. Situació actual i evolució3.2.2.Conceptes de sistema. Definicions, principis, característiques. 3.2.3 Classificació tipològica. Nivells de prefabricació. Avantatges i inconvenients. 3.2.4 Els subsistemes: dels fonaments a les instal·lacions. Domòtica.3.2.5 Sistemes lineals, superficials, volumètrics i mixtes. Estudi de casos.3.2.6. Coordinació dimensional. Toleràncies. Junts3.2.7. Fabricació, transport, muntatge, manteniment, deconstrucció

4.1. El tancament del cicle dels materials4.2. La eficiència energètica dels edificis. Energies renovables.

5.1 Models d'organització en la relació entre tècnica i economia. Condicionaments immaterials.5.2 La gestió de la qualitat dels productes i dels processos.

Descripció:

Descripció:

Descripció:

Descripció:

Descripció:




Sistemes d'avaluació Avaluació Continuada Avaluació Final- Proves de resposta curta 20% 20%- Presentacions orals 30% 30%- Treballs i exercicis en grup 50% 50%



Prova escrita individual amb preguntes curtes sobre el contingut de l'assignatura, treball monogràfic en grup i presentacióoral.La qualificació obtinguda es multiplicarà per les assistències/número de classes.

6. Sistemes, edificis, tipus

7. Factors ocults intangibles

8. Factors generals

9. Prospectiva. La rehabilitació. On es construeixen els projectes innovadors? Països emergents i tercer món.

6.1 L'adequació funcional i tècnica a les demandes de l'usuari6.2 Noves aplicacions d' Open Building

Descripció:




Bibliografia

Bàsica:

Complementària:

Smith, Ryan E. Prefab architecture: a guide to modular design and construction. Hoboken, N.J.: Wiley, 2010. ISBN 978-0-470-27561-0.

Sebestyén, Gyul. New architecture and technology. Oxford [etc.]: Architectural Press, 2003. ISBN 07506516-44.

Escorsa, Pere; Valls, Jaume. Tecnología e innovación en la empresa [en línia]. 2ª ed. ampl. Barcelona: Edicions UPC, 2003 [Consulta: 05/07/2012]. Disponible a: <http://cataleg.upc.edu/record=b1247181~S1*cat>. ISBN 8483017067.

Vezzoli, Carlo; Manzini, Ezio. Design per la sostenibilità ambientale. Bologna: Zanichelli editori, 2007. ISBN 9788808167446.

Staib, Gerald. Components and systems: modular construction, design, structure, new technologies. Basel ; Boston: Birkhäuser, 2008.ISBN 9783764386566.

New perspective in industrialisation in construction: a state-of-the-art report [en línia]. Zurich: ETH Zurich, 2009 [Consulta: 05/07/2012]. Disponible a: <http://cibworld.xs4all.nl/dl/publications/tg57_pub329.pdf>. ISBN 978-3-906800-17-2.


210708 - CGENU - Control Gràfic de l'Entorn Natural i Urbà en 3D



Responsable: GUSTAVO JOSE NOCITO MARASCO


Curs:

Crèdits ECTS:


2012




Titulació:

Professorat

Específiques:

Genèriques:


8. Coneixement adequat i aplicat a l'arquitectura i a l'urbanisme de les bases de tipografia, hipsometria i cartografia i les tècniques de modificació del terreny9. Aptitud per a resoldre el condicionament ambiental passiu, incloent l'aïllament tèrmic i acústic, el control climàtic, elrendiment energètic i la il·luminació natural (T)10. Capacitat per a elaborar estudis mediambientals, paisatgístics, i de correcció d'impactes ambientals (T)


Requisits

Cal tenir una qualificació mínima de 4 a Representació Arquitectònica II.




- Representar i analitzar les formes del terreny i de l'entorn urbà modelant maquetes virtuals tridimensionals de l'àmbit d'actuació i del seu voltant. - Interpretar les formes d'un terreny mitjançant la lectura gràfica pròpia de la cartografia i la topografia. - Utilitzar bases de dades alfanumèriques, vectorials, d'imatges raster i d'imatges fotogràfiques digitals com a mitjans perextreure dades mètriques dels espais urbans. - Controlar els recursos gràfics per al tractament del asolellament en l'arquitectura i la georeferenciació dels espais urbans. - Utilitzar els recursos de la geometria de la forma com a sistema d'anàlisi i generació de models urbans i naturals. - Generar les modificacions del terreny natural per determinar la seva accessibilitat i concretar les intervencions necessàries per a la implantació de l'edificació. - Analitzar el impacte mediambiental dels models de treball a partir del control gràfic de la imatge (percepció), l'energia (asolellament) i l'emplaçament (terreny).

Continguts







55h

0h

0h

0h

70h

44.00%

0.00%

0.00%

0.00%

56.00%


Activitats presencials Hores/setmanaT- Lliçó magistral/mètode expositiu 0,6P- Classes pràctiques 2,4L- Seminaris/talller 1






Sistema d'avaluació Avaluació Continuada Avaluació Final- Proves de resposta llarga 40% 100%- Presentacions orals 10% - Treballs i exercicis individuals 40% - Treballs i exercicis en grup 10%



L'avaluació de l'assignatura es basa en la valoració de tres aspectes:1) Lliurament d'exercicis proposats a les classes de taller2) Treballs autònoms proposats3) Dues proves parcials

TEMARI

L'assignatura estudia la manera d'analitzar i controlar els aspectes mediambientals i les definicions formals que intervenen en la implantació sobre el terreny dels vials de comunicació i les volumetries de les edificacions.Es tracta d'aplicar les tècniques infogràfiques adequades que permetin dissenyar, prevenir i resoldre el impacte que pugui produir un projecte d'intervenció, adequació, o rehabilitació tant en el medi natural com l'entorn urbà. Els continguts principals són els següents: ·Cartografia i topografia. Lectura bàsica en la representació del terreny. Corbes de nivell, directores i de línies de pendent. Seccions i panoràmiques.·Adquisició de dades per la generació de models d'emplaçament de projectes urbanístics i arquitectònics. Tecnologies de captura massiva de punts mitjançant escàner làser i fotografia digital.·Anàlisi i control de les dades alfanumèriques, vectorials i d'imatges gràfiques per a la generació de terrenys en maquetes 3D. Núvols de punts. Fotogrametria. Ortofotografia.·Representacions digitals del terreny i de l'entorn urbà: - Modelatge de maquetes virtuals dels models d'emplaçament del terreny natural i dels entorns urbans. El control i generació de superfícies de geometria lliure. Aplicacions de la imatge digital per la generació de models virtuals. - Anàlisi i control de la superfície d'un entorn natural o urbà en 3D mitjançant seccions i anàlisi del relleu i els pendents. - Modificacions del terreny natural: Intervencions mitjançant explanacions i talussos. Plataformes i vials horitzontals i amb pendent. Topografies rectificades. - Intervencions arquitectòniques i de paisatge sobre terrenys naturals i entorns urbans amb avaluació de l'impacte ambiental mitjançant el control dels processos de transformació del paisatge.

·Control de les posicions i del recorregut del sol per a l'estudi del assolellament en terrenys naturals i entorns urbans: Diagrames digitals de control solar per a l'estudi de les ombres i l'anàlisi d'obstruccions.·Elements constructius de control del assolellament en la edificació.

Descripció:




Bibliografia

http://www.map.archi.fr/3d-monuments/http://usa.autodesk.com/ecotect-analysis/http://www.rhinoterrain.com/page392-0-products.htmlhttp://www.softwaregis.cl/arcgis.html

Altres recursos:

Bàsica:

Complementària:

Bezoari, Giorgio; Monti, Carlo; Selvini, Attilio. "Topografia e cartografia". Bezoari, Giorgio; Monti, Carlo; Selvini, Attilio. Fondamenti di rilevamento generale. Milano: Hoepli, 1990. vol.1.

Buill, Felip; Núñez, M. Amparo; Rodríguez, Juan José. Fotogrametría analítica. Barcelona: Edicions UPC, 2003. ISBN 8483016710.

Buill, Felip; Núñez, M. Amparo; Rodríguez, Juan José. Fotogrametría analítica [en línia]. Barcelona: Edicions UPC, 2003 [Consulta: 05/07/2012]. Disponible a: <http://cataleg.upc.edu/record=b1242442~S1*cat>. ISBN 9788498801361.

Yáñez, Guillermo. Arquitectura solar e iluminación natural: conceptos, métodos y ejemplos. Madrid: Munilla-Lería, 2008. ISBN 9788489150812.

Geometric modelling: methods and applications. Berlin; New York: Springel-Verlag, 1991. ISBN 9783540536444.

Laurie, Michael. Introducción a la arquitectura del paisaje. Barcelona: Gustavo Gili, 1983. ISBN 84-252-1132-8.

Lynch, Kevin. Planificación del sitio. Barcelona: Gustavo Gili, 1980. ISBN 84-252-0996-X.

Gentil, José María. Método y aplicación de representación acotada y del terreno. Madrid: Bellisco, 1998. ISBN 8493000205.

Computer Graphics: principles and practice. 2nd ed. Reading [etc.]: Addison-Wesley, 1996. ISBN 0201848406.

Foster, Rober; Ghassemi, Maji; Cota, Alma. Solar energy: renewable energy and the environment. Boca Raton: CRC Press, 2010. ISBN 9781420075663.


210707 - FAA - Formigó Armat Aplicat



Altres: JOSEFA M. GOMEZ BERNABE - LAURA VALVERDE ARAGON

Responsable: JORDI MARISTANY CARRERAS


Curs:

Crèdits ECTS:


2012




Titulació:

Professorat

Específiques:

Genèriques:

6. Coneixement adequat i aplicat a l'arquitectura i a l'urbanisme dels principis de la mecànica general, la estàtica, la geometria de mases i els camps vectorials i sensorials7. Aptitud per a concebre, calcular, dissenyar, integrar en edificis i conjunts urbans i executar estructures d'edificació (T)8. Aptitud per a concebre, calcular, dissenyar, integrar en edificis i conjunts urbans i executar solucions de fonamentació (T)9. Aptitud per a la concepció, la pràctica i el desenvolupament de projectes bàsics i d'execució, croquis i avantprojectes (T)


Requisits

Cal tenir una qualificació mínima de 4 a Estructures I.




Es tracta de consolidar i ampliar els coneixements adquirits del formigó armat, mitjançant l'aplicació pràctica sobre l'estructura bidireccional (forjat reticular o llossa massissa).En acabar l'assignatura l'estudiant ha de ser capaç de : -Conèixer el comportament de les estructures espacials, bidireccional-Abordar el càlcul d'estructures amb ordinador i comparar els resultats amb càlculs manuals-Tractar el càlcul de fonamentacions superficials i murs de contenció

Continguts

TEMARI







55h

0h

0h

0h

70h

44.00%

0.00%

0.00%

0.00%

56.00%


Activitats presencials Hores/setmanaT- Lliçó magistral/métode expositiu 2P- Aprenentatge basat en projectes 2



1. Forjats sense bigues. L'estructura elemental: dues bigues que es creuen en l'espai.2. Lloses recolzades en el seu contorn. Comportament i esforços. Lloses recolzades en les seves cantonades. Comportament. Lloses suportades per pilars.3. Alleugerat de lloses. La secció en T. Zonificació de la llosa segons els seus esforços. Definició de les zones massisses i alleugerades. El mètode dels pòrtics virtuals.4. Definició de las barres del P.V. i dels seus valors estàtics. Distinció entre els valors estàtics per a càrregues verticals i horitzontals. Particularitats sobre els estats de càrregues.5. Aplicació del Wineva als pòrtics virtuals.6. Programa de càlcul CYPECAD CYPE (CYPE)7. Banda central i de suports. Definició. Distribució dels moments entre bandes.8. Armat de reticulars. Seccions rectangulars i en T (zona de positiu i negatiu). Armat de lloses.9. Comprovació a tallant. Armat.10. Comprovació a punxonament. Armat. 11. Comparació de resultats amb el programa CYPE 12. Deformacions diferides.13. Fonamentacions superficials. Sabates i Bigues centradores. Càlcul amb CYPE14. Murs de contenció, murs de soterrani. Càlcul amb CYPE

Descripció:




Sistema d'avaluació Avaluació Continuada Avaluació Final-Avaluació de projectes 100%



Primer lliurament: Càlcul realitzat mitjançant el programa WinEva i el mètode dels pòrtics virtuals. Valor 40% Segon lliurament: Plànols del càlcul realitzat amb CYPE, comparativa. Valor 60%

Bibliografia

Bàsica:

Complementària:

Espanya. Comisión Permanente del Hormigón. Instrucción de hormigón estructural: EHE: con comentarios de los miembros de la Comisión Permanente del Hormigón. 5ª ed. Madrid: Ministerio de Fomento, 2008. ISBN 8449803969.

Jiménez Montoya, Pedro (et al.). Hormigón armado. 15ª ed. Barcelona: Gustavo Gili, 2009. ISBN 9788425223075.

Gómez, Pepa; Goméz, Josep Vicent. Estructures de formigó armat: predimensionament i càlcul de seccions [en línia]. Barcelona: Edicions UPC, 2002 [Consulta: 06/07/2012]. Disponible a: <http://cataleg.upc.edu/record=b1227508~S1*cat>. ISBN 8483015862.

Buxadé, Carlos; Margarit, Joan. Seccions i sostres sense bigues de formigó armat: disseny i càlcul [en línia]. Barcelona: Edicions UPC, 1998 [Consulta: 06/07/2012]. Disponible a: <http://cataleg.upc.edu/record=b1228853~S1*cat>. ISBN 8483012553.

Calavera, José. Proyecto y cálculo de estructuras de hormigón (2 vols). 2ª ed. Madrid: INTEMAC, 2008. ISBN 8488764057.

Ajdukiewicz, Andrze; Starosolski, Wlodzimier. Reinforced-concrete slab-column structures. Amsterdam ; New York: Elsevier, 1990. ISBN 0444988564.

Guerrin, André. Traité de béton armé (11 vols). 2ème éd. rev. et corr. Paris: Dunod, 1976. ISBN 2040042806.

Regalado Tesoro, Florentino. Los Forjados reticulares: manual práctico. [Barcelona]: Cype Ingenieros, 1991. ISBN 8440491743.


210701 - HC - Habitatge i Cooperació



Responsable: SANDRA CINTA BESTRATEN CASTELLS


Curs:

Crèdits ECTS:

210 - ETSAB - Escola Tècnica Superior d'Arquitectura de Barcelona

2012




Titulació:

Professorat

Específiques:

Genèriques:


7. Aptitud per a suprimir barreres arquitectòniques (T)

8. Coneixement adequat dels mètodes d'estudi de les necessitats socials, la qualitat de la vida, la habitabilitat i els programes bàsics de vivenda9. Coneixement adequat de l'ecologia, la sostenibilitat i els principis de conservació de recursos energètics i mediambientals10. Coneixement adequat de les bases de l'arquitectura vernacla


Requisits

Cal tenir una qualificació mínima de 4 a Projectes I i II.




Empreneduria i innovació; Sensibilitat i compromís social: - Organització d'un projecte de cooperació, un projecte arquitectònic i una direcció d'obra en contextos de cooperació internacional al desenvolupament. -Coneixement de solucions tecnològiques de baix cost combinades amb solucions industrialitzades innovadores. Comunicació oral i escrita; Treball en equip; Ús solvent dels recursos de la informació:-Desenvolupament d'un treball en grup que s'haurà d'anar exposant al llarg del curs de forma oral, acompanyat de treballescrit i gràfic.

Continguts







55h

0h

0h

0h

70h

44.00%

0.00%

0.00%

0.00%

56.00%


Activitats presencials Hores/setmanaT- Classe expositiva participativa 2L- Estudi de casos 1P- Treball en grup 1






Sistema d'avaluació Avaluació Continua Avaluació Final-Proves de resposta llarga 40% -Presentacions orals 30% -Treballs i exercicis en grup 30%



1.Treball en grup: Ciutats de països en vies de desenvolupament. Anàlisi urbà i proposta de planejament. Propostes de vivenda i equipaments de baix cost. Correccions intermitges i presentació final oral i gràfica/escrita.2. Exàmen final de comprovació de compentències adquirides.

-Temari

1. Conceptes bàsics de COOPERACIÓ AL DESENVOLUPAMENT I ARQUITECTURA D'EMERGÈNCIA. 2. CRITERIS PROJECTUALS en la definició de PLANS URBANS en CIUTATS MITJANES de països en vies de desenvolupament.Bases teòriques (Kevin Lynch, Villa Salvador i Previ en Perú) Estudi de casos (Cooperativismo-Uruguay, San Ignacio de Velasco- Bolívia, Oussuye - Senegal, Isla de Ibo - Moçambic). 3. EL PROJECTE ARQUITECTÒNIC EN CONTEXTES DE COOPERACIÓ AL DESENVOLUPAMENT.Elecció de l'entorn i l'emplaçamentDisseny bioclimàtic. Accessibilitat universal.Tipologies habituals d'habitatge i equipaments. Tecnologies de construcció low tech: terra crua, bambú, quincha. Exemples internacionals. Industrialització aplicada a la cooperació.L'acer i el formigó en contextes de cooperació al desenvolupamentExecució d'un projecte d'arquitectura en cooperació al desenvolupament: definició del projecte, organització, management de l'execució, contrapart, participació ciutadana.

Descripció:




Bibliografia

Bàsica:

Complementària:

Salas Serrano, Julián. Contra el hambre de vivienda: soluciones tecnológicas latinoamericanas. 2ª ed. Bogotá: Escala, 1998. ISBN 9589082696.

Fathy, Hassan. Architecture for the poor: an experiment in rural Egypt. Chicago: The University of Chicago Press, 1996. ISBN 0226239160.

"Monográfico La tierra, material de construcción". Informes de la construcción, vol 63 [en línia]. 523 / 2011 [Consulta: 06/07/2012]. Disponible a: <http://informesdelaconstruccion.revistas.csic.es/index.php/informesdelaconstruccion/issue/view/134>.

El Desarrollo humano sostenible en las aulas politécnicas: material para la innovación docente [en línia]. S.l.: UPC, 2008 [Consulta: 06/07/2012]. Disponible a: <http://hdl.handle.net/2117/1979>.

Salas Serrano, Julián. La industrialización posible de la vivienda latinoamericana. TOMO V, CYTED-D. Bogotá: Escala, 2000. ISBN9589082963.

Nahoum, Benjamín; Andalucía. Consejería de Obras Públicas y Transportes. Las cooperativas de vivienda por ayuda mutua uruguayas: una historia con quince mil protagonistas [en línia]. Madrid: Agencia Española de Cooperación Internacional, 1999 [Consulta: 06/07/2012]. Disponible a: <http://infodigital.opandalucia.es/bvial/handle/10326/1076>. ISBN 8480951923.

Querejazu, Pedro. Las misiones Jesuíticas de Chiquitos. La Paz: Fundación BHN Línea Editorial; La Papelera, 1995.

"Construir desde la cooperación al desarrollo en entornos patrimonio de la humanidad". IV Congreso Internacional de Patrimonio Cultural y Cooperación al Desarrollo [en línia]. p. 245-251Disponible a: <http://hdl.handle.net/2117/12461>.

"Construcción con tierra en el siglo XXI". Informes de la construcción 523 [en línia]. p. 5-20 [Consulta: 06/07/2012]. Disponible a: <http://informesdelaconstruccion.revistas.csic.es/index.php/informesdelaconstruccion/article/viewFile/1248/1333>.


210704 - HAO - Història de l'Art Occidental



Responsable: JOSE MARIA ROVIRA GIMENO - JUAN JOSE LAHUERTA ALSINA


Curs:

Crèdits ECTS:


2012


2,5 Idiomes docència: Castellà


Titulació:

Professorat

Específiques:

Genèriques:

6. Aptitud per a concebre i representar els atributs visuals dels objectes i dominar la proporció i les tècniques de dibuix, incloses les informàtiques (T)7. Aptitud per a exercir la crítica arquitectònica



10. Coneixement adequat de les tradicions arquitectòniques, urbanístiques i paisatgístiques de la cultura occidental, així com dels seus fonaments tècnics, climàtics, econòmics, socials i ideològics11. Coneixement adequat de l'estètica i la teoria i història de les belles arts i les arts aplicades


Requisits

Cal tenir una qualificació mínima de 4 a Història I.




Aprendre a analitzar obres d'art des del seu estil, context i cultura.Relacionar-les amb l'arquitecturaValorar-les cultural i políticament Després del curs els estudiants estarien en condicions de: saber mirar una obra d'art, emmarcar-la cronològica i històricament, moure's en el camí de la interpretació des de les claus conceptuals que el curs els hi farà veure, saber que la crítica de l'art no és només una qüestió de gust o d'informació sinó que tota crítica es històrica i tota valoració de l'art passa per la capacitat de comparació que el sistema-art ha construït

Sistema d'avaluació Avaluació Continuada Avaluació Final-Proves de resposta llarga 100% 100%


Continguts

Des de Giotto fins Turner







27h 30m

0h

0h

0h

35h

44.00%

0.00%

0.00%

0.00%

56.00%


Activitats presencials Hores/setmanaT- Lliçó magistral/mètode expositiu 2



La invenció de la perspectiva representa la voluntat que l'home estigui al centre del món i la possibilitat que no l'abandoni mai tot posseint la natura. Els mites clàssics són recuperats i l'art esdevé qüestió d'estat. L'artista assoleix la condició de poder paral·lel. El món barroc porta aquestes necessitats fins a les darreres conseqüències, fruit de les reformes i contrareformes religioses. La fi d'aquesta mentalitat arriba amb la revolucióindustrial i la caiguda dels sistemes de govern autòcrates. El romanticisme i el neoclassicisme ofereixen la primera escissió important de la disciplina de l'art. El control de la natura s'ha perdut i la màquina vol ser el nou protagonista de la vida.

Descripció:




Bibliografia

Bàsica:

Complementària:

Argan, Giulio Carlo. Renacimiento y barroco. 2ª ed. Madrid: Akal, 1996-1999. ISBN 8476002483.

Foster, Hal et al. Arte desde 1900. Tres Cantos: Akal, 2006. ISBN 9788446024002.

Gombrich, Ernest. La Historia del Arte. Madrid: Debate; Círculo de Lectores, 1997. ISBN 8483060442.

Ashton, Dora. Una fábula del arte contemporáneo. México D.F.: Fondo de Cultura Económico, 2001. ISBN 968-16-6446-9.

Barilli, Renato. El arte contemporáneo. Santa Fe de Bogotá: Norma, 1998. ISBN 9789580431008.

Granés, Carlos. El puño invisible: arte, revolución y un siglo de cambios culturales. Madrid: Taurus, 2011. ISBN 9788430609055.


210706 - AMEE - L'Arquitectura Mediambiental: l'Estalvi Energètic



Responsable: JOCELYNE MIREILLE DE BOTTON HALFON


Curs:

Crèdits ECTS:


2012




Titulació:

Professorat

Específiques:

Genèriques:

6. Coneixement adequat i aplicat a l'arquitectura i a l'urbanisme de l'anàlisi i teoria de la forma i les lleis de percepció visual7. Aptitud per a valorar les obres

8. Coneixement adequat dels sistemes constructius convencionals i la seva patologia

9. Aptitud per a la concepció, la pràctica i el desenvolupament de projectes bàsics i d'execució, croquis i avantprojectes (T)10. Aptitud per a exercir la crítica arquitectònica


Requisits

Cal tenir una qualificació mínima de 4 a Projectes I, II y Urbanística I, II.




Afavorir l' aplicació de criteris i solucions mediambientals en la elaboració del disseny arquitectònic:a- Valorant: 1- L'entorn, el lloc i les seves condicions físiques i sociològiques, 2- el camp tecnològic per a complir innovanta partir de les condicions dels decrets de eco eficiència i codi tècnic.b- Implicar: les nocions d'impacte ambiental, sistemes "sostenibles", eficiència energètica, materials tecnològics, instal·lacions intel·ligents per a 1-resoldre una gestió eficaç dels recursos utilitzats i 2- per a fer front a uns encàrrecs administratius públics o privats que dóna respostes a la societat civil.c- Donar als estudiants una visió real i pràctica dels aspectes mediambientals presents o no, en les ordenances i reglaments urbanístics i arquitectònics actuals.

Continguts







55h

0h

0h

0h

70h

44.00%

0.00%

0.00%

0.00%

56.00%


Activitats presencials Hores/setmanaT- Lliçó magistral/mètode expositiu 0,5T-Classe expositiva participativa 0,4P- Classes pràctiques 0,5P- Aprenentatge cooperatiu 0,5P- Aprenentatge basat en projectes 1L- Estudi de casos 0,5P- Seminaris/tallers 0,3P- Treball en grup 0,3






Sistema d'avaluació Avaluació Continuada Avaluació Final- Presentacions orals 25% 25%- Treballs i exercicis individuals 25% 25%- Treballs i exercicis en grup 25% 25%- Avaluació de projectes 25% 25%



Es proposen treballs pràctics de curs sobre temes d'urbanisme i arquitectura sostenible per a desenvolupar-los durant el quadrimestre i en dues fases que corresponen a les entregues al llarg del curs. Es tractarà d'estudis referents a obres, realitzades o no per els estudiants, a les quals hi ha que incorporar innovació tecnològica en el cas de rehabilitació urbanao arquitectònica i avaluar la seva incidència positiva o negativa dins del context actual de societat en la que vivim.

Bibliografia

TEMARI

Al llarg del curs, analitzarem els tractaments dels diferents processos de construcció i els efectes dels diferents paràmetres mediambientals sobre el benestar i la qualitat de vida dels edificis segons el seu emplaçament i construcció.

S'estudiaran edificis i arquitectes en referència a la problemàtica ambiental actual.

S'enfocarà la relació de la problemàtica ambiental amb la construcció des d'una visió integral i fent èmfasi a les integracions tecnològiques actuals, als sistemes anomenats eficients, a la dicotomia pasiva-activa.

Es farà un accent prometedor respecte les energies de baix consum, la revalorització dels productes de rebuig, el reciclatge de materials, i la reducció de necessitats d'energies convencionals.

Igualment s'analitzaran les relacions de les infraestructures vectorials de tota índole amb els nuclis urbanitzats i aseva relació amb les diverses produccions de matèria contaminant.

Segons la voluntat dels estudiants, es podrà optar per a realitzar visites pràctiques a fi de visualitzar relacions d'interès per al curs.

Descripció:

Bàsica:

Gauzin-Muller, Dominique. Architecture ecologique. Paris: Le Moniteur, 2001. ISBN 2281191370.

Gauzin-Muller, Dominique. 25 casa ecológicas. Barcelona: Gustavo Gili, 2006. ISBN 8425220912.

Un Vitruvio ecológico: principios y práctica del proyecto arquitectónico sostenible. Barcelona: Gustavo Gili, 2007. ISBN 9788425221552.


210703 - HC ARAA - L'Habitatge Col·lectiu: Antecedents, Realitzacions Actuals i Alternatives



Responsable: JORDI OLIVERAS SAMITIER


Curs:

Crèdits ECTS:


2012




Titulació:

Professorat

Específiques:

Genèriques:

6. Aptitud per a la concepció, la pràctica i el desenvolupament de projectes bàsics i d'execució, croquis i avantprojectes (T)7. Coneixement adequat de les teories generals de la forma, la composició i els tipus arquitectònics


9. Coneixement adequat dels mètodes d'estudi de les necessitats socials, la qualitat de la vida, la habitabilitat i els programes bàsics de vivenda


Requisits





El principal propòsit i concepte de l'assignatura és la presentació d' alternatives a les maneres actuals de la residència col·lectiva, mitjançant el coneixement i l'anàlisi de propostes projectuals amb futur, -algunes divulgades recentment-, per tal de reflexionar sobre el potencial esdevenidor que els hi espera.Es tracta de subministrar al futur arquitecte, un conjunt de coneixements i eines que li permetin contrarestar la pobresatipològica que domina el mercat immobiliari, mitjançant propostes innovadores, en les que apreciar més que receptes de fàcil aplicació, formulacions ben sustentades, capaces de generar noves idees pel futur de l'habitatge.

Continguts







27h 30m

0h

0h

0h

35h

44.00%

0.00%

0.00%

0.00%

56.00%


Activitats presencials Hores/setmanaT- Classe expositiva participativa 0,7L- Aprenentatge basat en projectes 0,7 P- Estudi de casos 0,7

Activitats no presencials Hores/semestre - Treball autònom 35





Temari

Part important de l'assignatura es dedica a estudiar quin es "l'estat de la qüestió" de l'arquitectura de l'habitatgeen el moment actual, mitjançant temes que estan presents en el debat arquitectònic com ara els nous programesi la distribució de l'habitatge, la flexibilitat, els sistemes d'accessos, la definició dels espais públics i privats en els edificis col·lectius, i el tema fonamental de la densitat. En aquest sentit, s'analitzarà un ventall ampli de projectesi realitzacions recents, exemples de cada tema.

1 DEFINICIONSQuè entenem per habitatge col·lectiu. Tradició de les formes de residència actual i els seus orígens. Reptes per l'arquitectura actual. Singularitat i repetició

2 CÈL·LULA, ESPAI INTERIOR. COMPOSICIÓ DE L'HABITATGE. Superposició de les capes de distribució, maquinària, i idees.. Hàbits i tradicions culturals. Vida actual i canvis en l'habitabilitat. Fenomenologia de l'habitació. Espai defensiu. Espai representatiu. Repensar les peces d'un habitatge. Crisi de l'especialització funcional.

3 DENSITAT I FORMA . PARÀMETRES DELS EDIFICIS D'HABITATGE COL·LECTIULa relació densitat, alçada i forma. Exercicis en densitat. Habitatge col·lectiu urbà en front de l' habitatge aïllat, suburbà o de ciutat dispersa. Intents d' unir l'alta densitat amb la baixa alçada.

4 REQUISITS D' ORIENTACIÓ, IL·LUMINACIÓ, VENTILACIÓ I ESPAI.Normes, estàndards, lògiques actuals i noves formes de vida. Forma i requisits.

5 SISTEMES D' ACCÈS I LA SEVA INFLUÈNCIA EN L'AGREGACIÓ I EN ELS ESPAIS COMUNITARIS. Formes d'accés i formes d'agregació . Accessos verticals i horitzontals. Història i fracàs de l'accés en corredor. Elpaper dels ascensors i el seu futur. Disseny de les espines centrals d'accés.

6 FLEXIBILITAT.Flexibilitat o especialització. Espai unificat o compartit. Planta lliure o separacions. Tipus de flexibilitat. Propostes alternatives, i la seva viabilitat. Habitatge neutre.

7 FAÇANES. ESPAIS ENTRE INTERIOR I EXTERIORPells, capes, obertures, balcons, terrasses. Proteccions solars i formes mediterrànies.

8 FORMA DELS EDIFICIS.Formes edificatòries de l'habitatge col·lectiu. Blocs en filera vs. mansanes. Mansanes obertes i tancades. Blocs aïllats. Blocs alts o baixos. Torres. Formes no típiques. 9 INTENTS D'UNIR LES AVANTATGES DE LES CASES UNIFAMILIARS I DELS EDIFICIS COL·LECTIUS.Blocs versus cases unifamiliars. L'experiència de la segona meitat del segle XX en el cas britànic i en el cas suec. Edificis aterrassats. Els inmobles-villa. Torres amb terrasses.

10 PROTOTIPS MODERNSHabitat i Moviment Modern. L'habitatge per les masses com a programa del Moviment. La recerca dels òptims estàndards per la cèl·lula, el bloc i el barri. Els prototipus de l'arquitectura moderna. Repàs a alguns exemples oblidats.

11 EDIFICIS DE RESIDÈNCIA COL·LECTIVA

Descripció:




Sistema d'avaluació Avaluació Continua Avaluació Final- Presentacions orals 50% 50%-Treballs i exercicis individuals 50% 50%



L' Estudi, i anàlisi de casos, es presentaran a classe i s' avaluarà.Un treball de recerca sobre una col·lecció de formes d' habitatges.Un treball propositiu d' elocubració sobre possibles formes.

Habitació individual i serveis comunitaris. Estudi dels espais comunitaris, de transició entre l'exterior i l'interior, d'accés, d'activitat comú, de serveis. Cases comunes i socialilitat. Habitatges per a joves. Residències per a la tercera edat. Edificis d'apartaments urbans i turístics.

12 REPTESEdificis preparats pels canvis. Més espai i menys distribució. L'idea dels loft. Viure i treballar. Crisi de la família nuclear i adaptació de l'habitatge. Estratègies per trencar la homogeneïtat de la oferta. Eines per produir habitatges no específics, edificis oberts, modificables. Tècniques de bandes, caixes apilables, caixes buides i naus d'habitatges.




Bibliografia

Bàsica:

Complementària:

Typology +: innovative residential architecture. Birkhäuser: Basel, 2009. ISBN 9783034600873.

Fernández Per, Aurora; Mozas, Javier; Arapa, Javier. Dbook: density, data, diagrams, dwellings: análisis visual de 64 proyectos de vivienda colectiva. Vitoria-Gasteiz: A+t ediciones, 2007. ISBN 9788461159000.

Mozas, Javier; Fernández Per, Aurora. Densidad: nueva vivienda colectiva = density: new collective housing. Vitoria-Gasteiz: a+t ediciones, 2004. ISBN 846092159X.

Segantini, Maria Alessandra. Contemporary housing. Milano: Skira, 2008. ISBN 9788861305359.

French, Hilary. Nueva vivienda urbana. Barcelona: Gustavo Gili, 2006. ISBN 9878425221064.

Vivienda total: alternativas a la dispersión urbana. Barcelona: Actar, 2010. ISBN 9788496954052.

Gausa, Manuel. Housing: nuevas alternativas, nuevos sistemas. Barcelona: ACTAR, 1998. ISBN 8489698562.

Atlas de plantas: viviendas = habitação. Barcelona: Gustavo Gili, 2006. ISBN 9788425220500.

Arnold , Françoise. Le logement collectif. París: Le Moniteur, 1996. ISBN 2281190919.

Building type basics for housing. 2nd ed. London: John Wiley & Son, 2010. ISBN 9780470404645.

Förster,Wolfgang. Housing in the 20th and 21st centuries = Wohnen im 20. und 21. Jahrhundert. München: Prestel, 2006. ISBN 9783791335292.

Lleó, Blanca. Sueño de habitar. Barcelona: Fundación Caja de Arquitectos, 1998. ISBN 8492259442.

Monteys, Xavier. Casa collage: un ensayo sobre la arquitectura. Barcelona: Gustavo Gili, 2001. ISBN 9788425218699.

Lapuerta, José Maria de. Manual de vivienda colectiva. Madrid: Departamento de Proyectos Arquitectónicos. ETSAM, 2007. ISBN 9788496954144.

Sherwood, Roger. Vivienda: prototipos del movimiento moderno. Barcelona: Gustavo Gili, 1983. ISBN 8425211352.

High-Density housing: concepts, planning, construction. München; Basel: Detail; Birkhäuser, 2004. ISBN 3764371137.

Zhou, Jingmin. Urban housing forms. Oxford: Architectural Press, 2005. ISBN 0750656301.


210702 - MA IDM - Mobiliari i Arquitectura: de la Indústria al Disseny a Mida



Responsable: JOSEP MARIA FORT MIR


Curs:

Crèdits ECTS:

210 - ETSAB - Escola Tècnica Superior d'Arquitectura de Barcelona

2012




Titulació:

Professorat

Específiques:

Genèriques:

6. Aptitud per a concebre i representar els atributs visuals dels objectes i dominar la proporció i les tècniques de dibuix, incloses les informàtiques (T)7. Coneixement adequat dels sistemes constructius industrialitzats





Requisits

Cal tenir una qualificació mínima de 4 a Història I i Projectes I i II.




L'objectiu consisteix en iniciar als estudiants en el disseny d'elements de mobiliari, principalment destinats a espais interiors, contemplant-lo amb tota amplitud: des de la producció industrial i seriada, fins al disseny realitzat per a situacions i necessitats concretes i locals. Arquitectònicament, el mobiliari apareixen en una intersecció d'escales d'intervenció. Per la dimensió humana, participa en aspectes espacials, socials, culturals i simbòlics, compartint aspectes amb l'edificació i l'escala urbana. Però, per la seva mobilitat i sistema de construcció, incorpora factors industrials, de producció, estandardització i distribució. La capacitat de produir gran nombre d'objectes iguals, i la possibilitat de situar-los en emplaçaments diversos, constitueixen factors diferencials. L'adquisició de competències consisteix en aquelles que permetin a l'estudiant entendre la relació entre els aspectes propis de la producció industrial i l'arquitectura. La principal competència a adquirir consisteix en la capacitat d'establir relacions transversals entre disciplines aparentment diverses, però que participen alhora en el procés de disseny d'un producte industrial.

Continguts







55h

0h

0h

0h

70h

44.00%

0.00%

0.00%

0.00%

56.00%


Activitats presencials Hores/setmanaT- Classe expositiva participativa 1P- Aprenentatge basat en projectes 3






Sistema d'avaluació Avaluació Continuada Avaluació Final- Presentacions orals 50% - Treballs i exercicis en grup 50% 50%- Avaluacio de projectes 50%



Els projectes es fan en equip i son presentats mitjançant ponències al conjunt de la classe, en presència de tot l'equip. Lanota definitiva és a partir del nivell tant de les presentacions de classe (avaluació continuada) com del lliurament final del treball (avaluació final). Les notes són individuals.

Temari

Teoria i pràctica es desenvolupen paral·lelament. Les sessions teòriques aporten referències de cultura general sobre el tema i orientacions d'aplicació als exercicis de projecte que es realitzen. Àmbits temàtics generals tractats en sessions teòriques:1. Arquitectura i Indústria. La construcció dels objectes. Hisao Hosoe, mobiliari i espai de treball.2. Disseny, cultura i societat. El Disseny Industrial a Catalunya. Miquel Milà i el FAD.3. Disseny industrial, imatge i empresa. Raymond Loewy i Milton Glaser4. Materials i tecnologia. Aeronàutica i Disseny. Carlo Mollino i Charles & Ray Eames5. Disseny, modernitat i pop-art; entre raó i passió. Achile Castiglione, Vico Magistreti i De Pas - D'Urbino - Lomazzi Els exercicis pràctics, en forma de Projectes, es centren en el disseny de Mobiliari Domèstic: Actualització d'elements habituals en l'àmbit domèstic, que poden ser tant d'interior com d'exterior. Adequació tant a les tecnologies actuals, incloses tant les TIC i els nous materials, com la realitat social i cultural, en permanent adaptació a cada moment. Propostes de mobiliari pensat per ser produït industrialment, realitzat segons les possibilitats productives i comercials habituals en les empreses del sector. Els projectes es desenvolupen des de dues vessants, amb proposta teòrica i amb resolució tècnica i formal. Els projectes es realitzen en equips, i son presentats mitjançant ponències al conjunt de la classe, on es debaten. L'assignatura s'organitza a manera de laboratori, assajant diferents possibilitats de desenvolupament. Idioma de treball: Les sessions teòriques son en català o castellà, depenent del perfil dels estudiants, amb possibilitat de fer-les parcialment en anglès. La presentació dels treballs de projecte, a més de en català i castellà, es podem complementar amb altres idiomes (anglès, francès i italià, principalment)

Descripció:




Bibliografia

Reculls de projectes de l'Assignatura Optativa 13705 Mobiliari i Arquitectura: de la Indústria al Disseny a MidaAltres recursos:

Bàsica:

Complementària:

Manzini, Ezio. Artefactos: hacia una nueva ecología del ambiente artificial. Madrid: Celeste; Experimenta ediciones de diseño, 1992. ISBN 84-87553-24-9.

Fort Mir, Josep M. Arquitectura de pèrgoles i umbracles: un instrument per a l'aprenentage de l'arquitectura. S.l.: Editorial Academica Española, 2012. ISBN 978-3-8484-5547-8.

Fort Mir, Josep M. ADI-FAD (1960-2006): diseño industrial. Barcelona: Associació de Disseny Industrial del Foment de les Arts Decoratives : Experimenta, 2007. ISBN 9788493064181.

Sembach, Klaus-Jürgen; Leuthaüser, Gabriele; Gösel, Peter. Diseño del mueble en el siglo XX. Colonia, Alemanya: Taschen, 1989. ISBN 3822800212.

"Secció Processos". Diseño interior. núm 1- 52 (1991-1996).

Rybczynski, Witold. La casa: historia de una idea. Madrid: Nerea, 1989. ISBN 9788489569140.

Tanizaki, Junichiro. El elogio de la sombra. Madrid: Siruela, 1994. ISBN 8478442588.

Catàleg de productes seleccionats per als premis delta ADI FAD. Barcelona: ADI-FAD, 1961-2011.


210709 - RCC - Rehabitar. La Casa i el Carrer



Responsable: XAVIER MONTEYS ROIG


Curs:

Crèdits ECTS:


2012

ARQUITECTURA (Pla 1994). (Unitat docent Optativa)GRAU EN ARQUITECTURA (Pla 2010). (Unitat docent Optativa)



Titulació:

Professorat

Específiques:

Genèriques:

6. Aptitud per a intervenir i conservar, restaurar i rehabilitar el patrimoni construït (T)



9. Coneixement adequat dels mètodes d'estudi de les necessitats socials, la qualitat de la vida, la habitabilitat i els programes bàsics de vivenda10. Coneixement adequat de la relació entre els patrons culturals i les responsabilitats socials de l'arquitecte


Requisits





L'objectiu bàsic d'aquesta assignatura és introduir als estudiants en el concepte de Rehabitar. Rehabitar s'entén com una manera crítica de pensar la arquitectura que afecta a la manera de projectar-la i de concebre-la. Rehabitar té a veure amb l'ús més que amb l'objecte.Un altre objectiu d'aquesta assignatura és ajudar a prendre consciència en front al parc construït i pensar com donar a aquest un nou ús o, senzillament, com perllongar la seva vida útil. Totes dues coses especialment adequades en un moment com l'actual i en un país com el nostre, amb un parc de vivendes sobredimensionat. Ajudar a dotar-se d'instruments per a intervenir sobre l'existent entenent-ho com a una reparació, tal i com tracta aquest concepte Richard Sennet a "El Artesano".A partir d'aquests objectes es podria dir que l'assignatura es planteja obrir alguns interrogants sobre el món de projectar ipensar la arquitectura i la ciutat a la situació actual. No només es estudiar la forma de donar nous usos al que ha estat abandonat, Rehabitar també pot ser pres literalment i plantejar-se com a una manera de repensar la vivenda i l'espai públic i per extensió una manera de projectar. Des d'aquest punt de vista les lliçons que s'impartiran i el treball que desenvoluparan els estudiants tractaran de donar forma a aquests interrogants, pensant en la casa i en l'espai públic d'una manera més pràctica i més flexible.







55h

0h

0h

0h

70h

44.00%

0.00%

0.00%

0.00%

56.00%


Activitats presencials Hores/setmanaT-Lliçó magistral/mètode expositiu 1,5T-Classe expositiva participativa 1L-Aprenentatge basat en projectes 1L-Estudi de casos 0,5






Sistemes d'avaluació Avaluació Continuada Avaluació Final-Presentacions orals 40%-Avaluació de projectes 60%


Continguts

-ASPECTES GENERALS

-TEMARI



El contingut d'aquesta assignatura es desenvoluparà en diferents sessions a l'aula i eventualment al carrer, en visites. Les diferents classes versaran sobre la forma en què s'habita l'espai, aquest raonament, basat essencialment en l'ús, es desenvoluparà tant per a l'àmbit domèstic com per al públic, buscant especialment observar el punts de contacte entre aquestes esferes aparentment inconnexes. En les sessions es prestarà especial atenció a explicar l'ús i els canvis d'ús o les reutilitzacions d'espai, com una manera de reparació centrada en l'acció i no en l'objecte.Amb excepció de la primera sessió ¿la introducció del curs- els continguts d'aquesta assignatura es desenvoluparan de la següent manera:Sempre hi haurà una petita introducció del tema de la classe, després d'aquesta es passarà llista dels assistents i es procedirà al desenvolupament de la classe. Finalitzada aquesta, s'obrirà una discussió sobre el tema exposat.

1. Introducció del curs. El concepte Rehabitar, explicació del sentit del treball del curs i de la metodologia.2. Tema. Ambigüitat i flexibilitat en els espais domèstics3. Tema. Què suposa una casa discontinua4. Tema. La domesticació de l'espai públic5. Visita6. 1a Posta en comú dels treballs i solució de problemes.7. Tema. Portes endins8. Tema. Millora d'accessos i canvis en la distribució9. Tema. Abandonament i oportunitat10. 2a Posta en comú dels treballs i solució de problemes11. Tema. Urbanisme informal i accions artístiques.12. Tema. Els mobles i els objectes. El trasllat13. 3a Posta en comú dels treballs14. Correcció i discussió pública dels treballs

Descripció:

Descripció:




Bibliografia

http://www.habitar.upc.edu/2008/03/22/proyecto-rehabitar/Altres recursos:

Bàsica:

Sennett, Richard; Galmarini, Marco Aurelio. El Artesano. Barcelona: Anagrama, 2009. ISBN 9788433962874.

Monteys, Xavier; Fuertes, Pere. Casa collage: un ensayo sobre la arquitectura de la casa. Barcelona: Gustavo Gili, 2001. ISBN9788425218699.

"Secció "Doméstica"". Quaderns d'arquitectura i urbanisme. 2006-20-- , n. 249 - 260.

Rehabitar (col·lecció) [en línia]. Madrid: Ministerio de Fomento, 2010- [Consulta: 11/07/2012]. Disponible a: <http://www.habitar.upc.edu/2008/03/22/proyecto-rehabitar/>.

Monteys, Xavier. El plaer de la ciutat. Girona: Universitat de Girona, 2012. ISBN 978-84-9984-140-3.

GUIA DOCENT CURS 2012 · guia docent curs 2012-2013 grau en arquitectura – etsab primer curs...

Documents

Transcript of GUIA DOCENT CURS 2012 · guia docent curs 2012-2013 grau en arquitectura – etsab primer curs...