Proposta d’acció formativa per aTècnics en Transport Sanitari

Empreses Adjudicatàries

Justificació

El model de les emergències a Catalunya té un pilar fonamental les Unitats de Suport Vital Bàsic, aquestes unitats estan integrades amb personal Tècnic en Transport Sanitari que desenvolupen la seva activitat depenent de la empresa a la que pertanyen, a l’hora que estan assignades i gestionades de forma directe pel Sistema d’Emergències Mèdiques (SEM). És a dir que laboralment depenen d’una empresa determinada (en funció del territori i de les empreses adjudicatàries), i organitzativament depenen del SEM (coordinats per el Centre Coordinador i treballant amb les unitats de Suport Vital Avançat). Aquesta realitat pot plantejar algunes diferències a l’hora de realitzar l’activitat assistencial en funció de l’origen de cada TTS, és per això que des del SEM es vol unificar el criteri d’actuació ja que tots han de treballar de la mateixa manera per oferir una assistència de qualitat.

Objectiu General

Oferir, als Tècnics en Transport Sanitari de les empreses adjudicatàries que desenvolupen la seva tasca professional a les Unitats de Suport Vital Bàsic del SEM, la formació sobre el funcionament del SEM, informació sobre l’actuació general dels Tècnics, habilitats relacionals i també formació sanitària sobre l’actuació a les intervencions assistencials de les unitats de SVB.

2

Programa

MÒDUL 1: Conceptes generals sobre el funcionament del SEM.

1.1. Introducció Sistemes d’Emergències.1.2. Explicació del funcionament del Sistema d’Emergències Mèdiques de Catalunya SEM (Antecedents, present i futur del nostre Servei). 1.4. Organigrama del SEM.1.5. Centrals de Coordinació (SEM Barcelona- SEM Catalunya), estructura i Funcionament.1.6. Codis activació.1.7. Procediments d’actuació. Model assistencial i funcionament operatiu.1.8. Vehicles, material i equipament.

MÒDUL 2: Conceptes d’actuació general.

2.1. Normes bàsiques.2.2. Uniformitat.2.3. Comunicacions.2.4. Fisiopatologia del transport sanitari. Conducció,autoprotecció i transport de vehicles d’emergència.2.5. Elaboració del Full d’actuació. 2.6. Transferència del pacient a l’hospital.

MÒDUL 3: Conceptes sobre habilitats relacionals.

3.1. Relació amb el pacient i l’entorn.3.2. Relació amb el personal sanitari (altres unitats, personal sanitari

d’ambulatoris, hospitals...). 3.3. Relació amb Cossos de Seguretat. 3.4. Relació amb Bombers.

MÒDUL 4: Conceptes bàsics sobre aspectes ètics i legals.

4.1 Conceptes legals i normativa legal. 4.2. Atenció als menors d’edat. 4.3. Atenció a les víctimes de maltractaments. 4.4. Alta voluntària, negació a ser assistit, fuga, etc... 4.5. Mort del pacient. 4.6. Confidencialitat i protecció de dades. 4.7. Conceptes bàsics sobre ètica a la intervenció sanitària.

3

MÒDUL 5: Procediments d’actuació sanitària per les USVB (origen patològic).

5.1. Introducció i conceptes bàsic sobre suport vital bàsic i DEA. 5.2. Actuació en el pacient amb dispnea. 5.3. Actuació en el pacient amb dolor toràcic. 5.4. Actuació en el pacient amb alteració de consciència. 5.5. Actuació amb el pacient amb dolor abdominal.

MÒDUL 6: Procediments d’actuació sanitària per les USVB (origen traumàtic). Actuació a les principals patologies d’origen traumàtic

6.1. Valoració del pacient traumàtic i abordatge.

6.2. Immobilització i mobilització del pacient amb traumatisme.

6.2.1. Material d’immobilització.

6.2.3. Tècniques de mobilització i immobilització:

a) Mobilització del malalt des del terra al dispositiu d’immobilització

/mobilització.

b) Mobilització del malalt des de dintre d’un vehicle accidentat fins al

dispositiu d’immobilització/mobilització. Mitjans de subjecció.

c) Mobilització i immobilització d’extremitats. d) Transport fins a l’ambulància.

4

MÒDUL 1:

CONCEPTES GENERALS SOBRE EL FUNCIONAMENT DEL SEM

INTRODUCCIÓ ALS SISTEMES D’EMERGÈNCIES MÈDIQUES (una mica d’història...)

Els sistemes de transport sanitari tenen els seu origen històricament, en situacions de guerra. Així, ja al segle I a. C. els romans utilitzaven un sistema de “transport sanitari” per evacuar els ferits del camp de batalla. Al segle XI, durant les creuades, els cavallers de Sant Joan auxiliaven als ferits també a propi camp de batalla. Les primeres ambulàncies i hospitals de campanya van ser creats per Dominique Jean Larrey (1.792), cirurgià en cap del exercit de Napoleó. Les ambulàncies amb cotxe de cavalls traslladaven els soldats ferits fins l’hospital de campanya. A la meitat del segle XIX neix La Creu Roja, que va ser punt de partida de la cooperació internacional i ajuda humanitària i també del transport sanitari. El primer transport sanitari aeri el podríem trobar a la guerra franco- prussiana, al 1.870, o molts ferits van ser evacuats en globus aerostàtics . És durant la Primera Guerra Mundial quan es creen les primeres ambulàncies aèries (amb avions). A Europa, durant els anys 50, i a causa d’una epidèmia de poliomielitis, es dona impuls als sistemes de transport sanitari civils. Avui en dia, casi tots els països desenvolupats tenen un sistema d’emergències que realitza i coordina el transport de pacients. A Espanya, els orígens de l’assistència extrahospitalària moderna comença als anys 80 i l’assistència i trasllat de pacients crítics és realitza per equips especialitzats.

Ambulàncies dissenyades per Dominique Jean Larrey a les guerres Napoleòniques

5

EXPLICACIÓ DEL FUNCIONAMENT DEL SISITEMA D’EMERGÈNCIES MÈDIQUES DE CATALUNYA SEM (Antecedents, present i futur del nostre Servei).

El sistema d’emergències extrahospitalàries sorgeix de la necessitat de atendre al ciutadà que precisa una atenció sanitària fora de l’àmbit hospitalari, i consta dels següents processos:

La recepció de la trucada es basa en dos aspectes fonamentals:a) Accessibilitat: S’utilitza un número de marcació reduïda per facilitar la

memorització (061). Accés permanent durant 24 hores al dia 365 dies a l’any.

b) Coneixement de la població: Divulgació del número d’emergències per que sigui del tot conegut per la població.

La coordinació es basa en adaptar els recursos existents a la demanda d’assistència en el menor temps possible, ja que les situacions d’emergència que hem d’atendre són: accidents de trànsit, persones amb pèrdua de coneixement, aturada cardio-respiratòria, infarts de miocardi, cremades, politraumatismes. accidents amb múltiples víctimes...etc.

L’actuació dels equips assistencials que estan sempre en alerta i preparats per intervenir-hi es desplacen fins el lloc on es troba la víctima en el menor temps possible. Aquests equips estan formats per personal sanitari experimentat i especialitzat en emergències, són equips integrals formats per metge, infermera i tècnic transport sanitari que treballen en comú cada un de ells amb unes tasques i competències professionals establertes. També compten amb un material i equipament preparat per atendre qualsevol patologia crítica (material d’intubació, monitors cardíacs, medicació d’emergències, material d’immobilització...).

A la arribada al lloc on es troba la víctima es comencen les maniobres de valoració i d’estabilització amb aplicació dels protocols. Posteriorment es procedeix al trasllat al centre hospitalari més adient en funció de la patologia i estat de la persona. Durant aquest trasllat continua les tasques d’estabilització i control del pacient.

RECEPCIÓ DE LA

TRUCADA I

CONSULTORIA

COORDINACIÓ DELS

RECURSOS

ACTUACIÓ DEL SERVEI

ASSISTENCIAL,

ESTABILITZACIÓ

TRASLLAT ASSISTIT DEL

PACIENT AL CENTRE

HOSPITALARI

6

L’actua’l Sistema d’Emergències Mèdiques de Catalunya és producte d’una evolució dels serveis sanitaris d’ambulàncies d’abans dels anys 80. Aquest gràfic explica resumeix la evolució:

1985 1986 1990 1991 1992 1993

1994 1995 1998 2000 2001 2005

PLA PILOT (9 MESOS)S.C.E.M.

CONSOLIDACIÓ (PLA PILOT)S.E.M.(CENTRE COORDINADOR SANITARI)

CREACIÓ DEL SERVEI CATALÀ DE LA SALUT

CREACIÓ DEL 061 DE BARCELONA(SAMU+SEU)(Acord Ajuntament de BCN/Generalitat

CREACIÓ DE LES UNITATS VAM DE S.E.M.

CONSTITUCIÓ DE SEM,SA

SCUBSA-061 ASUMEIX VISITA MÈDICA DOMICILI-ÀRIA

CONSTITUCIÓ SCUB,SA

INICI ACTIVITAT DEL 061 DE TARRAGONA

CONCURS DEL TRANSPORT SANITARI DE CATALUNYA.SEMSA ASSUMEIX LA COORDINACIÓ DEL TRANSPORT SANITARI.

SCUBSA/061 ASSUMEIX TRANSPORT SANITARI URGENT DE BARCELONA CIUTAT

CREACIÓ SANITAT RESPONCREACIÓ 061 DE CATALUNYA

FUSIÓ SEM,SA + SCUB,SA

7

Amb la fusió dels diferents serveis d’emergència en un de sol, s’aconsegueix la unificació de criteris i models d’actuació sobre l’assistència extrahospitalària, les línies de treball del SEM/061de Catalunya són les següents:

ORGANIGRAMA DEL SEM

Estructura organitzativa de l’àrea assistencial

Visita Mèdica Domiciliària

Transport Secundari de Pacients Crítics

Atenció i Coordinació de les Emergències Sanitàries de Catalunya

Consell Mèdic i Informació Sanitària

Coordinació Transport Sanitari Programat

Serveis Preventius

SEM

8

CODIS D’ACTIVACIÓ

Els codis d’activació són algoritmes d’actuació clínica assistencial que permeten una presa de decisions ràpida per activar els recursos que necessita cada pacient en funció de la seva patologia.L’objectiu principal dels codis és la reducció del temps d’intervenció, amb la millor assistència possible en l’atenció prehospitalaria, i el trasllat i la recepció adequats i àgils del pacient en el servi d’urgències de l’hospital receptor.

Els codis son, doncs, un instrument facilitador de l’atenció i la continuïtat assistencial, reforçat pels protocols de cada situació d’emergències que pauta i aconsella què cal fer en cada moment de l’atenció.

9

Model assistencial i funcionament operatiu.

1.8. Vehicles, material i equipament.

Helicòpter Medicalitzat: 4

Suport Vital Avançat: 62

Suport Vital Bàsic: 352

10

MÒDUL 2

PROCEDIMENTS I CONCEPTES D’ACTUACIÓ GENERAL

NORMES BÀSIQUES

Els components de la dotació de la unitat de SVB seran els responsables de l’atenció i trasllat de malalts, així com de la conducció, manteniment, neteja, seguretat, protecció, bona disposició i estat general del vehicle, i del control de les radiocomunicacions per garantir en tot moment el compliment de les especificacions de comunicacions a temps real així com la comunicació correcta de les claus operatives segons els procediments de SEM-061.

És responsabilitat dels Tècnics en transport sanitari (TTS) donar un tracte exquisit, correcte i educat a tots els intervinents en les actuacions, i sobretot als pacients. També s’encarregaran de la presa de dades dels pacients seguint els procediments de SEM-061.

Es considera responsabilitat de la dotació de la unitat donar informació als familiars i al pacient sobre la actuació i el trasllat, així com la transferència e informació sanitària del pacient al centre hospitalari receptor.

La coordinació de les unitats de SVB es portarà directament i de manera exclusiva des del Centre Coordinador SEM-061 (CeCor SEM-061) o per la persona o òrgan en qui aquesta delegui.

Correspon als CeCor SEM-061 decidir i/o modificar la ubicació, lloc d’espera i àrea d’actuació de les ambulàncies, en funció de les necessitats del servei.Els membres de les dotacions de les unitats seguiran sempre les indicacions procedents del CeCor SEM-061 i els procediments de SEM-061.

Les unitats, tant de servei ordinari com de reserva, podran ser activats pel CeCor SEM-061 per a la cobertura dels serveis d’emergència extraordinària.

Quan les unitats es trobin donant cobertura a un dispositiu d’emergència extraordinària, les dotacions i els seus equips es posaran a disposició del responsable que se’ls indiqui des del CeCor SEM-061.

Qualsevol desplaçament d’ambulància es realitzarà amb la dotació assistencial complerta, garantint una operativitat continuada, excepte quan el CeCor SEM-061 doni una altra instrucció.

11

Qualsevol suspensió imprevista d’activitat, ino-perativitat pel servei (temporal o permanent) d’alguna de les unitats, es notificarà de forma immediata al CeCor SEM-061.

L’ús de les comunicacions de les unitats amb el CeCor SEM-061 es realitzarà d’acord al procediment de radiocomunicacions de SEM-061 (veure més endavant).

Els professionals de les unitats desenvoluparan la seva tasca assistencial d’acord amb les directrius marcades als procediments de SEM-061.

La relació amb els pacients, els familiars i la resta de persones que intervinguin en el servei haurà d’estar presidida sempre pel màxim respecte i correcció.

Les actuacions de les unitats es registraran documentalment de la forma específica i sobre el suport que indiqui SEM-061. Serà responsabilitat del equips la correcta complementació, per escrit o informàticament, (inicialment en suport paper – Informe d’actuació per unitats de SVB) i la custòdia dels informes d’actuació. La transmissió de les dades de filiació i sanitàries respecte el pacient es farà seguint el procediment de radiocomunicacions.

El personal que integri la dotació de la unitat de SVB haurà d’efectuar les actuacions pertinents sobre els pacients traslladats en funció de la seva titulació, considerant-la inadequada qualsevol actuació per excés o per defecte.

En qualsevol cas s’hauran d’observar els protocols d’actuació aprovats pel SEM-061 que resultin d’aplicació, els quals seran d’obligat compliment. A falta de protocol específic d’aplicació observaran els criteris i pautes d’actuació dels cursos formatius degudament homologats que hagin efectuat.

No obstant això, el personal de les ambulàncies tindrà sempre la possibilitat de comunicar-se amb el CeCor SEM-061 perquè, des del mateix, els hi puguin transmetre instruccions assistencials. El CeCor SEM-061 es responsabilitzarà de les instruccions cursades en funció de la correcció de la informació subministrada pel personal de l’ambulància.

12

NORMES BÀSIQUES

La dotació de la unitat ha de vestir, de manera obligatòria, la roba de treball adequada (uniforme), les característiques del qual es troben determinades per SEM-061 i queden reflectides en aquest manual.

Es defineix com vestit o uniforme reglamentari aquell definit per SEM-061, amb les corresponents identificacions laborals i corporatives, el qual és el següent:

Folro polar (Blau marí amb espatlles color groc)

Pantalons (Blau marí)

Polo màniga curta (Blanc amb coll blau marí) per l’estiu

Polo màniga llarga (Blanc amb coll blau marí) per l’hivern

Jaqueta tres quarts, tipus parka (Groga)

Sabates o botes amb puntera metàl·lica i sola anti-lliscant

El personal mantindrà les adequades condicions d’higiene tant en l’aspecte personal com en el vestuari i elements que utilitzin. Així mateix s’evitarà la utilització d’elements de decoració personal que puguin originar risc personal o per als pacients o tercers durant les actuacions.

Les dotacions de les unitats de SVB disposarà de l’Equip de Protecció Individual que s’estableix segons el Pla de Prevenció de Riscos Laborals.

LES COMUNICACIONS

Conceptes: La xarxa radiotelefònica constitueix el nexe d’unió entre la Central de Coordinació (CeCor SEM-061) i les diferents unitats, tant de SVA com de SVB. Considerant que, com a servei d’emergències sanitàries, el factor temps és un element clau, és important una correcta utilització de la xarxa per tal d’optimitzar al màxim els comunicats, minimitzant errors i mantenint una constant disciplina.

13

Llenguatge radiotelefònic: Totes les comunicacions per ràdio s’han de regir com a punt de partida per una sèrie de normes generals, sense les quals és impossible el bon funcionament d’aquestes. Les comunicacions radiofòniques amb la Central de Coordinació es faran amb tracte de vostè, intentant que aquestes siguin clares i concises, de manera que la utilització del canal de ràdio sigui lo més breu possible. Per aquest motiu, durant la comunicació via Trunking, s’utilitzarà el codi INTERCO, el codi 3 i el codi per T.T.S. L’idioma utilitzat des del CeCor sempre serà el català. El llenguatge sempre serà: concret i ràpid, clar, amb bona vocalització i adequada i uniforme modulació de la veu. L’objectiu és aconseguir el màxim intercanvi d’informació possible en el mínim temps, amb la utilització de tots els codis disponibles, sense penalitzar en cap moment la claredat i bona transmissió dels comunicats. Queda expressament prohibit l’ús de llenguatge desconsiderat, discussions i realització de comentaris fora de lloc.

El CeCor SEM-061 serà el màxim responsable en el control de les comunicacions, denegant i donant pas a les diferents intervencions segons criteris marcats per la Taula de Comandament.Totes les comunicacions verbals que s’hagin de fer amb la Central de Coordinació, en relació a l’assistència de pacients, es faran via Trunking. L’activació del recursos des de la CeCor es farà via Trunking (mòdul de veu) i, a la vegada, les dades de localització de d’incident també es faran arribar per la mateixa via al mòdul de dades que porten les unitats, de manera que la recepció del servei es confirmarà des d’aquest mòdul (de dades) al transmetre el temps de mobilització. En aquelles situacions en que no estigui assegurada la cobertura per Trunking, l’activació de la unitat es farà de manera simultània per telefonia mòbil.

L’inicií de l’activitat de la unitat es donarà mitjançant el mòdul de dades, introduint els noms de les persones que formen part de l’equip assistencial. Això serà interpretat per la Central de Coordinació com l’inicií de la operativitat del recurs.

Terminal Ràdio TETRA DMO-gateway i

comunicació GPRS

Posicionament GPS + navegador

Lector de targeta assistencial

Terminal de dades robust amb mobilitat format tablet (estats, informació servei, informe assistencial)

Transmissió fitxers DEA/monitor i impressió

Comunicacions Mòbils amb tecnologia TETRA – Xarxa RESCAT /AGORA

14

Durant la guàrdia es passaran els diferents temps assistencials (status de la unitat), en temps real, mitjançant el mòdul de dades, de manera que en un servei normal aquests temps seran els següents:

Temps de mobilització: moment en que es comença el desplaçament cap al lloc del incident.

Hora d’assistència: moment en que s’arriba al lloc del incident.Temps de transport: moment en que s’ha fet l’assistència i la unitat surt cap

a l’hospital de referència. En el cas de que calgui el transport assistit del pacient.

Temps d’arribada a l’hospital. En el cas de que s’hagi fet el transport del pacient.

Temps de finalització: moment en que s’ha finalitzat el servei i el recurs es troba en situació de rebre una altra activació.

Tot i que podria succeir que, en el moment de enviar les dades (status de la unitat), ens trobéssim que d’indicador de cobertura de ràdio marquès sense cobertura o cobertura mínima, s’han d’enviar els status de la unitat. Aquests status són emmagatzemats al dispositiu de Trunking i s’emeten periòdicament de manera que en trobar un repetidor proper, aquest missatges de dades són enviats i rebuts a la Central de Coordinació.

En tot cas les unitats deuran comunicar a la Central de Coordinació els canvis de status que pateixin, es a dir, els temps als que es fa referència més amunt i aquelles situacions com avaries, inici del temps de descans, situació d’inoperativitat i la causa, etc.

Procediment dels comunicats

Escoltar abans d’efectuar el comunicat, per assegurar-nos deque ningú ocupa la freqüència, i no causarem capinterferència a missatges en curs.Tenir clar abans d’iniciar la comunicació el missatge que es vol transmetre, per evitar qualsevol tipus de dubte.Parlar sempre amb el micròfon a uns 5 centímetres de la boca. Polsar el PTT , esperar 2 segons i iniciar el comunicat.Pronunciar en primer lloc al indicatiu al qual es crida.En segon lloc pronunciar l’indicatiu propi i esperar contestació.L’indicatiu que és cridat contestarà “Endavant” seguit de l’indicatiu que crida.L’interlocutor que crida donarà el missatge i esperarà el rebut del indicatiu que ha estat cridat. Sempre s’ha d’esperar que es confirmi la recepció correcte del comunicat.En cas de ser un servei que és traspassat des del CeCor SEM-061 a una unitat assistencial, l’ordre serà el següent:

15

Exemple: Situació: Persona inconscient al carrer Viladomat, 60 (Via Pública)

Planell Guia: 45No se sap edat ni hi ha informació afegida

Comunicat: - Alfa 5, Central- Endavant Central- Alfa 5,Papa Golf quaranta-cinc Viladomat,

seixanta. Via Pública. Tres trenta-dos- Rebut Viladomat, seixanta per Alfa 5.

Sempre que existeixi codificació, la unitat transmetrà les patologies tan sols amb codi, sense redundar la informació.

En els serveis quina localització sigui domiciliària, des de la Central de coordinació, i pel mòdul de dades, es traspassaran les dades de filiació del pacient (adreça, nom i cognoms, edat i sexe), de manera que la unitat només donarà aquestes dades pel mòdul de veu (al finalitzar el servei) quan les dades de la/es persona/es assistida/es no coincideixin en la seva totalitat amb les dades rebudes des de la Central de coordinació.

El CeCor SEM-061 facilitarà en tot moment tota aquella informació que cregui que sigui d’interès per la realització del servei, NO interrogant el recurs assistencial a la Central per més informació. En cas de que en un primer intent la unitat assistencial no respongui, el radioperador realitzarà una selectiva en primer lloc a l’equip portàtil , i si tampoc respongués, a la emissora de la unitat.

Una vegada assistit el pacient i abans del seu trasllat el responsable de la unitat informarà a la Central de Coordinació de la patologia que presenta aquest i sol·licitarà Hospital de destí.

A la finalització del servei, el TTS responsable de la unitat comunicarà, via Trunking, la filiació del pacient (Nom, Cognoms, Edat i Sexe), si cal com hem referit prèviament, i la Codificació diagnòstica que adjuntem resumida a l’apartat Codi per Tècnics en Transport Sanitari.

Quan la unitat hagi comunicat les dades de filiació del pacient i la codificació diagnòstica, la Central de coordinació facilitarà a la unitat el número d’ afectat que correspon a aquell pacient.

Codi 3.40: En general, el tràfic de comunicats de la xarxa es considera de prioritat normal. En cas de que, ja sigui el CeCor o qualsevol unitat assistencial, vulgui emetre un comunicat preferent, utilitzarà el codi 3.40. En aquest cas la resta d’unitats interrompran els seus comunicats, establint-se silenci a la xarxa, fins que no es finalitzi aquest.

16

Canvis de canal: Cap equip de la xarxa pot , sota cap circumstància, canviar de canal de treball sense autorització prèvia del CeCor SEM-061. El CeCor podrà desplaçar recursos d’un canal a un altre per necessitats operatives del servei.

Com exemples de canvi de canal justificat, podrien ser els següents casos:

Coordinació de dispositius especials.Simulacres.A demanda del servei tècnic per ajustaments.Per millorar els comunicats de recursos que actuïn a la mateixa emergència.

Indicatius: Els indicatius són un grup de codis que serveixen per identificar als recursos del servei. Habitualment l’indicatiu es composa de una lletra, que identifica la tipologia del recurs, i opcionalment, una o dos xifres.

S’han posat a disposició del personal de les unitats de Suport Vital Bàsic i Avançat (VAM, UCI mòbil i Helicòpters) dos telèfons directes amb la Taula de comandament de la Central de coordinació, de manera que obtindrem una comunicació més àgil i fluida. Aquests dos números són els següents:

Cap de Guàrdia: ..................................

Coordinador Tècnic:................................

17

CODI 3 (Codificació pròpia de SEM-061)

3 - 03 - 013 - 033 - 08

Aturada CardiorrespiratòriaAlerta telefònica a l’Hospital per A.C.R.Activació S.V.A.P.Aturada Cardiorrespiratòria. Possible exitus

3 – 1 Trucada telefònica3 – 2 Recurs no operatiu per descans3 – 3 Recurs operatiu3 – 4 Arribada al lloc de l’incident3 – 5 Informació de la situació o dades de l’afectat3 – 6 Finalització del servei. La unitat es troba operativa3 – 7 Golf3 – 7 November3 – 7 Mike

Es precisa ajut policial – Guàrdia Urbana LocalEs precisa ajut policial – Cos Nacional de PoliciaEs precisa ajut policial – Mossos d’Esquadra

3 – 70 Es precisa ajut policial URGENT. Situació de risc físic3 – 8 Exitus3 – 9 Recurs no operatiu per accident3 – 10 Retorn a la base3 – 11 Anul·lació del servei3 – 12 Es precisa ajut per assistir al malalt. Patologia psiquiàtrica3 – 13 Fer ús correcte de l’equip de ràdio3 – 14 Es precisa ajut d’una altra unitat (s’especificarà el tipus)3 – 15 Relleu de l’equip assistencial3 – 16 Recurs no operatiu per reposar combustible3 – 17 Recurs no operatiu per reposar material sanitari3 – 18 Es precisa ajut de Bombers3 – 19 Es precisa una Unitat de Transport Sanitari (USVB)3 – 20 Resteu atents en espera de noves dades o informació3 – 21 Donar coordenades de situació o localització de la unitat3 – 22 Alta mèdica o voluntària3 – 23 Accident de trànsit3 – 24 Indigent / Sociopatia3 – 25 Intoxicació enòlica3 – 26 Sobredosi per drogues3 – 27 Politraumàtic, si T.C.E. donar Glasgow3 – 28 Pacient amb patologia psiquiàtrica. Es troba agitat3 – 29 Trauma via pública / domicili3 – 30 I.A.M. / angor3 – 31 Intent d’autòlisi3 – 32 Pacient Inconscient3 – 33 Pacient amb dispnea aguda3 – 40 Silenci a la xarxa, comunicat d’emergència3 – 50 Indiqueu el temps estimat per arribar al lloc de l’incident3 – 60 La unitat sol·licita Temps de disposició lliure3 – 51 Trasllat assistit per metge. Sortim cap a l’hospital3 – 52 Trasllat no assistit. Sortim cap a l’hospital

18

CODI INTERCO (Codificació Internacional de Radi)

LLETRA PARAULA PRONUNCIACIÓ

A ALFA Alfa

B BRAVO Bravo

C CHARLIE Charli

D DELTA Delta

E ECHO Eko

F FOXTROT Foxtrot

G GOLF Golf

H HOTEL Jotel

I INDIA India

J JULIETT Yuliet

K KILO Kilo

L LIMA Lima

M MIKE Maik

N NOVEMBER Nouvember

Ñ ÑOÑO Ñoño

O OSCAR Óscar

P PAPA Papa

Q QUEBECQ Kebek

R ROMEO Romeo

S SIERRA Sierra

T TANGO Tango

U UNIFORM Iuniform

V VÍCTOR Víctor

W WHISKY Uiski

X X-RAY Eksrey

Y YANKEE Yanki

Z ZULÚ Zulú

19

CODI per Tècnics en Transport Sanitari (Codificació pròpia de SEM-061)

VALORACIÓ SINDRÒMICA

MALALTIES

M.00 NO VALORABLE M.15 PARO CARDIO-RESPIRATORIO

M.01 INCONSCIENCIA/COMA M.16 PARO RESPIRATORIO

M.02 PERDIDA TRANSIT. CONCIEN./ LIPOTIMIA M.17 CONVULSIONES

M.03 MAREOS/VÉRTIGOS M.18 SÍNDROME FEBRIL

M.04 HIPERTENSIÓN ARTERIAL M.19 CRISIS ANSIEDAD

M.05 HIPOTENSIÓN ARTERIAL M.20 AGITACIÓN PSICOMOTRIZ

M.06 DIFICULTAD RESPIRATORIA M.21 OTROS TRASTORNOS PSIQUIÁT.

M.07 CIANOSIS M.22 PATOLOGÍA ÓTICA/OFTÁLMICA

M.08 VÓMITOS/DIARREAS M.23 HIPOGLUCEMIA

M.24 HIPERGLUCEMIA

M.25 REACCIÓN ALÉRGICAM.09

HEMORRAGIA NO TRAUMÁTICAM.09.01 HEMORRAGIA DIGESTIVAM.09.02 EPISTAXISM.09.03 HEMOPTISIS M.26 ALTERAC. GENITOURINARIAS

M.10 DOLOR TORÁCICO M.27 SONDAS/ OTRAS ACCIONES TERAP.

M.11 DOLOR ABDOMINAL M.28 MALESTAR GENERAL

M.12 DOLOR GENERALIZAD0/INESPECÍF. M.29 ENFERMEDAD TERMINAL

M.13 DOLOR OTRAS LOCALIZACIONES M.50 POSIBLE ÉXITUS

M.14 POSIBLE A.V.C. M.99 ENFERMEDADES MAL DEFINIDAS

INTOXICACIONES

I.00 NO VALORABLE I.04 I. POR PRODUCTOS DOMÉSTICOSI.01 I. MEDICAMENTOSA I.05 I. POR INHALACIÓN HUMOSI.02 I. ALCOHÓLICA I.06 OTRAS INTOXICACIONESI.03 I. POR DROGAS (HEROÍNA,COCAÍNA..) I.99 I. MAL DEFINIDAS

OBSTETRICIA/GINECOLOGÍA

O.00 NO VALORABLE O.03 INICIO DE PARTO

O.01 DOLOR/CONTRACCIONES EN EMBARAZO O.04 RIESGO DE ABORTO

O.99 PATOLOG. OBST/GINEC. MAL DEF.O.02

HEMORRAGIAO.02.01 EMBARAZOO.02.02 NO EMBARAZO

TRAUMATOLOGÍA

T.00 NO VALORABLE T.09 CONTUSIÓN ABDOMINAL

T.01 T.C.E. CONSCIENTE T.10 CONTUSIÓN OTRAS LOCALIZ.

T.02 T.C.E. INCONSCIENTE T.11 POLICONTUSIONADO

T.03 T.C.E. PERDIDA DE CONC. RECUPERADA T.12 AMPUTACIÓN

T.04 POLIFRACTURADO T.13 QUEMADURAS

T.05 FRACTURA EXTREMIDAD SUPERIOR HERIDAS

T.06 FRACTURA EXTREMIDAD INFERIOR T.14.01 PENETRANTES

T.07 FRACTURA OTRA LOCALIZACIÓN

T.14

T.14.02 NO PENETRANTES

T.08 CONTUSIÓN TORÁCICA T.99 PATOLOG. TRAUM. MAL DEFINIDA

OTROS PROBLEMAS

Z.01 PROBLEMA SOCIAL Z.04 ENF. DE RIESGO: TBC,HIV,VHC...Z.02 INTENTO AUTÓLISIS Z.05 SERVICIO PREVENTIVOZ.03 POSIBLE AGRESIÓN Z.06 OTROS PROBLEMAS

20

VALORACIÓ DE LA GRAVETATG.00 CRÍTICO G.02 LEVEG.01 GRAVE G.03 NO VALORABLE

CONDUCCIÓ,AUTOPROTECCIÓ I TRANSPORT DE VEHICLES D’EMERGÈNCIA

Es consideren unitats d’emergència tots aquells vehicles equipats amb senyalització acústica i lluminosa d’urgència.

En tots els casos la conducció, circulació i estacionament dels mateixos s’acollirà al que preveu i estableix el vigent Reglament General de Circulació. Els conceptes generals que ho resumeixen són:

La prioritat de pas dels helicòpters d’emergènciesEs poden superar els límits de velocitatAls semàfors en vermell, s’han d’extremar precaucions, i no passar fins no estar assegurada la seguretat dels altres cotxes i dels vianants.No hi ha restriccions per infringir normes en cap tipus de via, inclòs direcció contrària, sempre que sigui proporcionada i no es comprometi la seguretat dels altres usuaris.S’han de fer servir les senyals lluminoses i acústiques simultàniament. Només es poden obviar les acústiques quan no hi hagi perill addicional si es fa.Òbviament la responsabilitat última és del conductor.El reglament és sempre de rang superior a qualsevol ordenança o norma municipal.

Els Tècnics en Transport Sanitari (T.T.S. / conductors) són, per disposició legal, els màxims responsables de la seguretat del vehicle i dels ocupants, per tant, la conducció i actuacions dels mateixos deuen concloure en garantir al màxim la seguretat en el seu conjunt, tant en la conducció com en les actuacions i comportaments a l’interior del vehicle i els derivats de les actuacions assistencials.

Els ocupants dels vehicles i les dotacions deuen atendre i respectar les decisions que els T.T.S. (conductors) adoptin amb la finalitat de garantir els extrems anteriors.

En tots els casos en que hi hagi presència d’agents de l’autoritat, amb competències en matèria de circulació, s’han de respectar les instruccions impartides pels mateixos.

L’ús dels senyals acústics i lluminosos d’urgència s’ajustarà a allò que disposa la legislació vigent i, exclusivament , en els supòsits recollits per la mateixa. Aquest ús es moderarà en la proximitat de centres assistencials i quan les circumstàncies dels serveis a realitzar així ho aconsellin.

Es considera situació d’especial risc des del moment de ser activats per una urgència o emergència fins la finalització de l’actuació i inclou els desplaçaments i el temps d’estacionament a l’escena d’incident.

21

Conducció en situacions d’emergència

Com a norma general es farà ús dels dispositius acústics i lluminosos d’urgència quan el tipus d’alerta i transport així ho requereixi. La utilització dels senyals lluminosos aïlladament dels acústics es restringeix al fet de que les circumstàncies de la via així ho permetin, hores nocturnes i circulació sense interrupcions sempre que no es generin riscos per a tercers o per la pròpia unitat.

En vies urbanes se circularà pels carrils més hàbils, evitant el canvi sistemàtic de carrils de circulació (ziga-zaga) i l’aproximació excessiva als vehicles precedents. No s’aconsella la circulació pel carril del “bus” donada la dificultat de sortida del mateix amb circulació densa tal i com succeeix amb els carrils laterals propers a les voreres, per tant, se circularà preferentment pels carrils centrals.

En vies urbanes de doble sentit de circulació s’utilitzaran els carrils més propers a la mitjana per a facilitar l’ús de la calçada contraria, exclusivament si és necessari, en aquest supòsit, es moderarà la velocitat al màxim per a facilitar el desplaçament dels vehicles que s’aproximen frontalment.

En vies interurbanes (autovies, rondes, autopistes, ...), de doble sentit sense mitjana, la manera de circular seria la mateixa que a les urbanes. En les d’un sol sentit es circularà entre el primer i el segon carrils, invitant als helicòpters del primer a que s’apartin a la dreta i als del segon carril a l’esquerra. S’ha d’evitar circular pel voral, per que poden haver-hi obstacles.

S’extremaran les precaucions a les cruïlles no senyalitzades amb preferència, regulades per semàfors i cruïlles irregulars, vies interurbanes amb corbes i limitacions de visibilitat, túnels, condicions meteorològiques adverses i concentracions humanes.

La detenció del vehicle és realitzarà amb una disminució progressiva de velocitat, mai sobtadament, fent ús dels intermitents d’emergència, per tal d’evitar l’impactaposterior per part d’altres vehicles, tanmateix permet calcular la distància fins l’escena i evitar riscos d’atropellament amb les persones que rodegin l’escena de l’incident.

En el curs de les intervencions a via pública es mantindran en funcionament els senyals lluminosos d’urgència i el motor del vehicle en marxa. En cas de que la durada del servei ho permeti i la seguretat de l’entorn s’hagi garantit suficientment, pot evitar l’ús d’aquests senyals.

Sempre que s’obstaculitzi totalment la circulació a qualsevol via i la tasca assistencial així ho permeti, el vehicle serà desplaçat per a facilitar la normalització de la circulació.

En el curs d’intervencions domiciliàries, s’evitarà al màxim bloquejar la circulació de la via, en cas de no ser possible es requerirà la presència de la policia local.

22

El personal assistencial i ocupants del vehicle s’abstindrà de pujar o baixar del mateix fins que el TTS (conductor) així ho indiqui. S’ha de procurar no quedar bloquejats per altres vehicles d’emergència, i preveure on es col·locaran els que vindran.

S’ha de garantir al màxim la mobilitat del vehicle en qualsevol tipus d’actuació.

Mesures d’autoprotecció en intervencions de risc

S’estacionarà el vehicle de forma que protegeixi el personal i les víctimes, a una distància suficient per a garantir les mides contra impacte, en un lloc anterior a l’escena de l’incident i en detenció evasiva, amb l’excepció d’indicació policial, ja que s’han d’acomplir les indicacions d’aquesta, per motius de seguretat.

A totes les intervencions a via pública amb ocupació de la calçada es mantindran en funcionament els senyals lluminosos d’urgència i el motor en marxa. Exclusivament en el cas de que la protecció de la zona es trobi totalment garantida s’eludiran aquests extrems.

El personal assistencial no baixarà del vehicle fins que el TTS. (conductor) així ho indiqui. S’ha de vigilar especialment el personal en període de pràctiques.

El TTS. (conductor) comprovarà si les mides de protecció són suficients i requerirà l’ajut que sigui necessari tant policial com d’altres efectius.

Si s’ha garantit suficientment la seguretat es procedirà a identificar riscos secundaris o diferits.

En accidents amb implicació de xarxa elèctrica i possibilitat de caiguda d’elements sustentats es requerirà la presencia de bombers. En cas de no tenir la garantia de que el fluid elèctric es troba totalment tallat no s’intervindrà fins l’arribada dels equips especialitzats.

Davant el risc de Substància tòxica o Incendis amb fum abundant, tant a via pública com a domicilis s’extremaran les mesures d’autoprotecció, seguint les indicacions dels cossos de seguretat i rescat que es trobin al lloc de l’incident.

S’extremaran les mides d’autoprotecció i senyalització als túnels, hores nocturnes, vies de circulació ràpida i en condicions climatològiques adverses.

En totes les intervencions de risc el personal utilitzarà els equips d’alta visibilitat, casc, ulleres de protecció, guants, etc.

Totes les intervencions requerides pels cossos policials (en absència de comandaments de SEMSA – 061) relatives a alteracions d’ordre públic, desactivació d’explosius, etc., venen condicionades a les instruccions procedents dels comandaments delsesmentats cossos i són d’obligat compliment.

Totes les intervencions que comportin el rescat de víctimes deuen ser informades d’immediat per l’activació dels equips de bombers i en cap cas s’accedirà a llocs amb riscos evidents per l’equip o que puguin augmentar el risc per les víctimes.

23

Transport de pacients

En tots els casos la mobilització del pacient es farà, sempre en cadira de transport, excepte en aquelles patologies en que s’indiqui específicament el seu trasllat en decúbit supí, en decúbit lateral, en sedestació o semiassegut a la llitera de transport.

En tots els casos es realitzarà una conducció preventiva la qual no eximeix qualsevol tipus de patologia i ha de garantir el manteniment de l’assistència en el trajecte. Aquest tipus de conducció s’utilitza per evitar o minimitzar els efectes negatius que descriu la fisiopatologia del transport.

Tant si el pacient es transportat en la llitera o assegut en una en un seient ha de portar degudament fixats els cinturons de seguretat ineludiblement. Si el pacient es transportat en llitera, es farà lligat amb tres cinturons o, com a mínim, pectoral i pelvis.

Sempre s’ha de constatar el correcte anclatge de l’equipament. Així mateix evitarem portar objectes (carpetes metàl·liques, llaunes, llibres, estisores, etc)

La velocitat de transport en via urbana no superarà els 40 km/h i serà menor quan les circumstàncies de trànsit així ho aconsellin per a garantir una correcte assistència “in itinere”. Excepcionalment la velocitat és superarà quan les circumstàncies de la via ho permetin i no suposi un risc pel pacient. A les vies interurbanes es respectarà el límit de velocitat indicat i, en tot cas, no es sobrepassaran els 90 km/h.

No es realitzarà una conducció en “ziga-zaga”, per tant, s’utilitzaran els carrils de circulació centrals en vies urbanes d’un sols sentit de circulació i el més proper a la mitjana en vies urbanes de doble sentit.

No s’efectuaran acceleracions i desacceleracions forçades i se circularà mantenint una distància prudencial que permeti no frenar bruscament davant qualsevol acció del vehicle que precedeix l’unitat.

La desacceleració (frenada) es realitzarà de forma pausada i sense utilitzar el fre motor (reducció brusca).

Les corbes, girs i maniobres es realitzaran el més lentament possible i amb la major amplitud de traçat.

L’ús dels senyals acústics i lluminosos d’urgència s’ajustarà a la patologia i estat del pacient. No es farà ús dels mateixos si no son necessaris per a garantir la preferència de pas.

La ruta s’escollirà en funció del dia, hora, estat del trànsit, estat de la via, etc., però en tot cas garantint el manteniment de l’assistència durant el transport.

24

FISIOPATOLOGIA DEL TRANSPORT SANITARI

El transport sanitari pot ser:

Terrestre: ambulàncies de suport vital bàsic, ambulàncies de suport vital avançat, ambulànciesno assistencials i vehicles de transport col·lectiu.Aeri: avions pressuritzats o no i helicòpters.Marítim: vaixells sanitaris i llanxes.

A més del impacte psicològic en els pacients conscients i de la possibilitat de mareig durant el transport sanitari hi ha elements externs que van a actuar sobre el pacient i el personal assistencial i també sobre el material. També influeix la alçada, la climatologia, els sorolls, les vibracions, els canvis en la atracció gravitatòria i la velocitat. Aquest factors tindrien poca o cap influència en una persona sana, però en les persones malaltes o lesionades es produeixen canvis fisiològics que poden agreujar el seu estat.

Transport terrestre

Un pacient que està sent traslladat en ambulància es veu afectat per:

• Forces• Vibracions• Temperatura

que repercutiran sobre el seu estat varies formes:

Forces

• + Ax cap a davant Gz +• Ax cpa a darrera Gz –• + Ay cap a la dreta Gy –• Ay cap a l’esquerra Gy +• + Az cap abaix Gz –• Az cap a dalt Gz +

Eixos d’acceleració del vehicle (A)i del pacient (G) durant el transport.

Un vehicle que es mou a una velocitat no constant, el pacient es veu sotmès a l’acció deles següents forces:• Força de gravetat.• Força d’ acceleració lineal i angular.• Força de desacceleració lineal i angular.• Forces d’ acceleració transversal.Com a resultat de l’actuació d’aquestes forces, sobre el pacient apareixen forces d’inèrcia que són proporcionals a la seva massa i de sentit contrari a les del desplaçament del mòbil, que se experimentaren como canvis a la velocitat i en la direcció i provocaran modificacions en la pressió hidrostàtica, amb estimulació de diferents receptors que a l’hora ocasionaran canvis fisiològics. Totes aquestes modificacions seran proporcionals a l’intensitat, duració i direcció del’acceleració/desacceleració.

25

L’acceleració - desacceleració produeix canvis circulatoris. Si un pacient es sotmès a una acceleració en sentit longitudinal de cap a peus, la sang tendirà a acumular-se a la part distal delcos, succeint el contrari en la desacceleració. Aquest canvis circulatoris intentaran ser compensats amb reflexos vasomotors. L’acceleració i sobre tot la desacceleració podran augmentar també la pressió intra-cranieal, així como variacions en la despesa cardíaca.A una ambulància,amb la llitera situada a l’eix de la marxa i el pacient estirat amb el cap en la part anterior, les acceleracions positives tant del arrencament (major intensitat), como en els canvis de marxes a marxes superiors (menor intensitat) poden provocar:

• Hipotensió.• Taquicàrdia reflexa.• Canvis del segment ST del electrocardiograma.• Allargament de la ona P del ECG.

Las desacceleracions brusques (frenades) poden produir:

• Elevació de la pressió arterial.• Elevació de la pressió venosa central.• Bradicàrdia reflexa (disminució de la freqüència cardíaca).• Aturada cardíaca si la disminució de la freqüència és important i en casos extrems.

A les corbes, l’acceleració transversa sol ser d’una intensitat similar a la dels canvis de marxa, però és aplicada durant més temps, essent de vegades un estímul molt repetitiu. La capacitat de compensació de tots aquests canvis serà inversament proporcional a l’ intensitat i duraciódel estímul (a major intensitat i duració, menor capacitat de compensació).Totes les alteracions anteriors van a estar influenciades per l’ estat previ del pacient. Si hi ha una disminució del volum sanguini circulant (hipovolèmia), un mateix estímul produirà una resposta 10 vegades superior. Per exemple, una arrancada brusca podria produir una pèrdua de coneixement per hipoperfusió cerebral.

Hem de tenir en compte que l’afectació serà diferent per cada estructura orgànica ja que els elements que la conformen són de distinta densitat, pes i forma. Les forces resultants són diferents per cada element, por lo que cada estructura segueix un curs distint en les acceleracions i desacceleracions brusques pel que es poden produir desinsercions i trencaments. Tenim que recordar també que els elements que van amb el pacient a l’ habitacle de la ambulància poden convertir-se en projectils accidentals, pel que és essencial abans de traslladar el pacient revisar la col·locació i subjecció dels diferents aparells tos de la ambulància.Considerem també l’ impacte psicològic que pot suposar per la majoria de pacients el ser traslladat en ambulància, així como la possibilitat de mareig amb els consegüents vòmits possible broncoaspiració.

26

TIPUS D’ACCELERACIÓTipus d’ acceleració Accelerament (en “g”) Duració (segons)Ascensor de servei ràpid 0,1-0,2 1-5 Ascensor al límit de confort 0,3Ambulància frenada confortable 0,25 5-8 Ambulància frenada desagradable 0,45 3-5 Ambulància frenada brusca a 40 Km/h 0,80 3Ambulància que xoca 20-100 0,1Helicòpters 0,3 3

Vibracions

Les vibracions són una forma de energia convertible en energia mecànica, pressió i calor. Les vibracions poden ser:• Mecàniques (o trepidacions): són conduïdes per contacte directe.• Acústiques (sirenes): són conduïdes per un medi elàstic.

Vibracions mecàniques

Els òrgans del esser humà són sensibles a les vibracions mecàniques que oscil·len entre els 3 i els 20Hz (a les ambulàncies es troben dins de la banda de 4 a 16 Hz), sent les més nocives les que es troben entre els 4 i els 12 Hz, ja que provoquen fenòmens de ressonància en òrgans interns,i poden produir trencaments de petits teixits especialment a nivell dels capil·lars sanguinis queen pacients politraumatizat poden augmentar el risc d’ hemorràgies.Són varis los símptomes que s’han descrit en relació amb les vibracions produïdes durant el transport sanitari. Els més freqüent són:

• Dolor toràcic que augmenta al inspirar.• Dolor abdominal.• Dolor mandibular.• Dolor lumbo-sacre.• Tenesme rectal i vesical.• Dificultat per parlar.• Cefalea.

27

Vibracions acústiques

El nivell de soroll promig al transport terrestre està situat entre els 69 i 75 decibels (dB), quesón nivells realment alts, inclús més elevats que els observats per exemple a les unitats decures intensives hospitalàries (tradicionalment considerades sorolloses), a on s’arriba a registrarnivells de 58 a 70 dB. Aquests nivells poden produir en el pacient:

• Sensacions de por i ansietat al transport.• Reaccions vegetatives (nàusees, vòmits, etc.).

NIVELL DE SOROLL, ACCELERACIÓN I VIBRACIÓ EN ELS VEHICLES DE TRANSPORTAmbulància Soroll (dB) Acceleració (g) Vibració (Hz)Aturada amb motor en marxa 70 0,0 4-6 En transport de 40-90 km/h 75-80 0,3-0,85 4-16Helicòpter 365 Dauphin C2 83-85

Temperatura

Tant la temperatura elevada como la baixa poden afectar negativament al pacient i a la medicació que està a l’ ambulància. Aquests efectes poden augmentar pacients amb problemes de la regulació de la temperatura corporal como poden ser:• Nounats.• Politraumatitzats.• Malalts cardiovasculars.• Lesionats medul·lars.• Grans cremats.• Ús de determinats fàrmacs.Ergonomia de l’habitacle

Influeix fonamentalment en la salut laboral així com en la seguretat del personal sanitari.

28

Transport aeri

En aquest tipus de transport les acceleracions/desacceleracions lineals són de menor intensitat que en el transport terrestre, pel que el seu efecte sobre el pacient també serà menor. Es produeix en canvi, una major intensitat en las acceleracions verticals i angulars encara que són menys freqüents.

Vibracions mecàniques

Els helicòpters produeixen vibracions mecàniques que oscil·len entre els 12 i 28 Hz d’acord amb elnúmero de pales que tinguin, que no es troben dins de les biològicament perilloses (entre 4 i12 Hz), és a dir, no produeixen ressonància en els òrgans interns.Vibracions acústiques

El nivell de sorollo que es produeix en un helicòpter està al voltant dels 90-110 dB. En adults, persobre de 70-75 dB apareixen alteracions de la son i en nounats amb 70 dB apareixen canvis a lafreqüència cardíaca i vasoconstricció perifèrica. A més d’això, l’exposició a sorolls desagradablespoden produir, sensació de disconfort, fatiga auditiva, interferència en la comunicació. Altres conseqüències del soroll poden ser la impossibilitat de auscultació con mètodes tradicionals, d’escolta alarmes sonores, de sentir possibles fuges aèries en pacients connectats a ventilació mecànica, etc.

Como fenòmens específics del transport aeri tenim:

• Turbulències.• Efecte de l’alçada.

Turbulències

Són degudes a ràpids canvis en la velocitat i direcció del vent; provoquen sestejades brusques quepoden convertir al pacient, al personal de transport i al material en projectils, de no anar adequadament fixats per cinturons de seguritat.

29

Efecte de l’alçada

L’efecte de l’alçada durant el transport sanitari aeri hauria de ser més teòric que real, ja que elshelicòpters solen volar a alçades inferiors a las que es relacionen amb la disminució significativa en la pressió parcial d’oxigen, i el transport en avió, que es realitzat a alçades considerables, sol produir-se en aparells dotats de sistema de pressurització.En qualsevol cas, es convenient conèixer la existència d’un efecte d’expansió de gasos relacionatamb l’alçada que pot provocar:

• Dilatació de cavitats:• Dilatacions gàstrica.• Agreujament de ilis.• Empitjorament de pneumotòrax.• Empitjorament de pneumomediastí.• Bombament timpànic.• Augment de pressió dels sistemes de pneumotaponament de sondatges.• Augment de pressió dels sistemes de pneumotaponament de tubs

endotraquials.• Disminució en el ritme espontani de perfusió de sèrums (és preferible les bosses

de plàstic per les solucions intravenoses pel risc d’ embòlia gasosa en los sèrums envasats en cristall, per augment de la pressió de l’aire que hi ha en aquests envasos amb l’ascens).

• Disminució de la consistència dels sistemes d’ immobilització de buit (per exemple, al matalàs de buit).

• Augment de la consistència en els sistemes d’inflat (la pressió dels pantalons anti-xoc i maneguets de esfigmomanòmetre insuflats augmenta amb l’ascens i disminueix amb el descens).

30

METODOLOGIA PER LA REALIZACIÓ DEL TRANSPORT SANITARI

Selecció del tipus de transport

La realització d’un trasllat no és inòqua, i en ocasions pot resultar perillosa pel pacient ol’ equip assistencial.Una vegada que s’ha decidit el trasllat d’un pacient, s’escollirà el tipus de transport més adequat,Tenint en compte els mitjans disponibles a la zona i l’estat del pacient. Aquesta decisió l’haurà de prendre el personal mèdic. Com a norma general per seleccionar el tipus idoni de transport pot proposar-se el que no faci disminuir en cap moment el nivell d’atenció i cures ja aconseguit.

L’ elecció d’un mitjà terrestre o aeri dependrà, entre d’altres, de:

• La distància• De l’estat i patologia del pacient: s’ha observat una disminució de la mortalitat del 27%en el trasllat en helicòpter per traumatismes, no està indicat el trasllat en helicòpter depacients psiquiàtrics que no estiguin ben controlats i en algun altre tipus de pacients.• De la climatologia: boira, vent, neu, etc.• De les característiques orogràfiques del territori: muntanyes,, etc.• Del estat de les carreteres: embussos , las carreteres en mal estat no són recomanables pel trasllat de lesionats medul·lars i/o politraumàtics.

TIPUS DE VEHICLE EN FUNCIÓ DE LA DISTÀNCIA A RECORRER Distància prevista Tipus òptim de transport sanitari< 150 Km Ambulància terrestre o helicòpter sanitari150 - 300 Km Helicòpter sanitari300 - 1000 Km Avió sanitari> 1000 Km Avió de línea regular adaptatSituacions especials Vaixell o ferrocarril

Elecció i preparació de l’ambulància

Algunes de les repercussions del transport sanitari sobre la fisiologia del pacient podrien minimitzar-se amb un millor disseny ,elecció i preparació de les ambulàncies.Els efectes de l’acceleració/desacceleració i de les vibracions mecàniques en el transport terrestre podrien disminuir de diverses maneres:• Millorant la suspensió del vehicle.• Utilització del matalàs de buit.Els efectes del soroll es podrien atenuar amb:• Aïllament acústic del vehicle.• Utilització de sistemes de protecció sobre tot en helicòpters. Fora ideal que aquests s sistemes serveixen a l’hora com intercomunicadors.• Instal·lar els altaveus de les sirenes sobre la part frontal de l’ambulància.• Tancar les finestretes.

31

Els problemes tèrmics podrien solucionar-se amb:• Sistemes de climatització i aïllament, que mantinguin la temperatura amb mínimes variacions a l’habitacle assistencial.• Ús de cobertors aïllants si no existeixen sistemes de climatització.

Disseny del mobiliari i equipament:• Poc contundents.• Degudament acotxats .• Amb bores romes.• Ancoratges i col·locació del material de forma adequada.• Llum indirecta suficient.• Aïllaments confortables i amb cinturons que permeten treballar al personal assegut.

Preparació del pacient

El pacient, i els seus familiars o acompanyants, hauran ser preparats s per la realització del trasllat. A la preparació del pacient s’ha de realitzar in situ totes aquelles maniobres destinades a millorar las condicions del trasllat, sempre que la seva realització no suposi un enrederament en la evacuació en aquells casos en les que perilla la vida del pacient. Recordar que qualsevol maniobra que es pugui preveure que pot ser necessària durant el trasllat, es realitzarà en les condicions més segures pel pacient abans de iniciar-ho.Si la derivació l’ hospital està indicada per un metge (en un domicili, a la via pública,en un centroassistencial, etc.), s’haurà d’incloure un informe escrit adreçat al metge del centro assistencial receptor a on constin les següents dades: nom, cognoms i edat del pacient, patologia, raons per les que es sol·licita el trasllat , indicació de trasllat en ambulància i nom, cognoms i signatura del metge sol·licitant.

Trasllat a l’ ambulància

Qualsevol mobilització del pacient haurà de ser realitzada sota estricta supervisió per personal expert, i després d’adoptar les mesures d’immobilització de columna i extremitats adequades a cada cas. L’ús de la llitera de pales ( de “cullera” ) hauria de limitar-se a la mobilització inicial del pacient fins la llitera, no sent recomanable la seva posterior permanència entre el pacient i la llitera durant el transport. La col·locació del pacient en una determinada posició sobre la llitera dependrà del seu estat, es pot optar per diferents possibilitats (seran vistes posteriorment). Ja en el vehicle, el pacient serà col·locat en sentit longitudinal a la marxa (amb el cap en el sentit d’aquesta en les ambulàncies terrestres o indistintament en els helicòpters). La col·locació transversal del pacient, empleada en alguns helicòpters sanitaris es ontrovertida, por lo que només recomana actualment per distàncies molt curtes en les que no es disposi d’altre possibilitat. S’ha de subjectar fermament al pacient per evitar desplaçaments i possibles caigudes. Alguns dels efectes del transport es poden disminuir si el pacient forma, en la mesura del possible, un bloc amb la llitera i aquesta un bloc amb el vehicle . La posició dels peus i altres punts de possible producció de decúbit hauran de ser protegides amb la col·locació de coixins que evitin el contacte directe amb superfícies rígides. La col·locació sistemàtica del pacient sobre un matalàs de buit situat, sobre la llitera, seria una mesura recomanable per aconseguir una correcta immobilització.

32

POSICIONS RECOMANABLES DE TRASLLAT SEGONS LA PATOLOGIA

Posició lateral de seguretat: Pacients amb baix nivell de consciència sense possibilitat d’aïllar la via aèria.

Posició lateral semi-incorporat: Pacients amb traumatisme en hemitòrax, sobre el costat afectat.

Decúbit supí alineat: Pacients amb traumatismeamb sospita de lesió de columna.

Sedestació amb les cames penjant: Pacients amb dispnea i insuficiència cardíaca/edema agut de pulmó.

33

Posició decúbit supí semi-incorporat: Pacients amb sense alteració de consciència ni alteracions circulatòries, ni ventilatòries (posició estàndard).

Posició decúbit incorporat (Fowler): Pacients sense alteració de consciencia però amb dispnea/dificultat respiratòria d’origen respiratori, dolor toràcic…

Posició cames elevades: Pacients amb hipotensió.La posició de Trendelemburg és amb les cames més altes respecte del cap del pacient però amb el cos alineat.

34

Realització del transport

El transport hauria de ser realitzat optimitzant el nivell de los cures ja iniciats, evitant les repercussions desfavorables del transport sobre la fisiologia del pacient i cura de la seva seguretat. Per això la pauta de conducció del vehicle hauria de ser suau i el més constant possible, essent molt important que la velocitat sigui moderada o lenta, amb estricte compliment de les normes de circulació, i evitant al màxim possible els canvis bruscos (acceleracions, frenades, variacions de direcció,etc.) i l’utilizació de les senyals acústiques (per els efectes nocius de les vibracions).En tot moment es té que mantenir una comunicació fluida entre la cabina assistencial, el conductori la Central de Coordinació del SEM. En ocasions, si la situació ho permet, haurien d’escollir-ne rutes alternatives amb menor intensitat de trànsit o millor qualitat del asfalta’t ,encara que pogués significar de vegades augmentar la distància de recorregut.Durant tot el trasllat un tècnic ha de romandre a la cabina assistencial al costat del pacient. El trasllaten les ambulàncies de familiars o acompanyants no assistencials es deuria considerar només de forma extraordinària en el cas de nens o ancians, i no fer-se a la resta dels casos,sobre tot en les ambulàncies de suport vital avançat. Hauria de desaconsellar-se expressament la possibilitat de que vehicles particulars segueixin a curta distància el recorregut de l’ambulància.En tot moment s’hauria de mantenir una comunicació fluida amb la Central de Coordinació del SEM,a la que s’informarà de tots els temps i de les incidències del trasllat, però es tindrà en compte la necessitat de preservar durant les transmissions la intimitat del malalt i la confidencialitat de la informació mèdica, procurant sempre de evitar la realització de comentaris que puguin afectar al pacient. El centre assistencial de destí és indicat des de la Central de Coordinació del SEM. Aquest centre no sempre ha de ser el més pròxim, si no el més adequat per el tractament del pacient. La Central de Coordinació del SEM coneix en tot moment la situació dels hospitals (saturació dels serveis d’urgència, aparells diagnòstics operatius, especialitats...) amb el que podrà derivar a cada pacient al hospital que el pugui atendre en cada moment.

Transferència del pacient a l’hospital

L’entrada al centre assistencial s’haurà de realitzar per l’àrea destinada a la recepció de urgències,entregant al pacient, acompanyat de l’informació verbal i documental disponible en cada cas,a l’equip mèdic que l’atendrà. De tractar-se d’un malalt d’alt risc de alto risc o en situació crítica, hauria ser traslladat fins la zona de recepció d’aquest tipus de pacients prevista en cada centre (prèvies alertes al centre receptor des de la Central del SEM). L’arribada i les dades de filiació del pacient haurien ser sempre comunicats al Servei d’admissió, par el seu registre al centre.

Avaluació del trasllat i informe final

Finalitzat el trasllat, l’equip de transport hauria de procedir a la recuperació de l’operativitat en elmenor temps possible, ordenant i col·locant el material empleat, condicionant l’interior del vehicle per un nou trasllat i contactat amb la Central de Coordinació del SEM per comentar les possibles incidències registrades.

35

CONDUCCIÓ AUTOPROTECCIÓ I TRANSPORT DE VEHICLES D’EMERGÈNCIA

Definició de vehicles prioritaris

Tindran el caràcter de vehicles prioritaris aquells que per la seva naturalesa o per l’ urgència dels serveis als que estan destinats necessiten preferència de pas per complir millor amb els seus objectius.

Els vehicles de:• Policia.• Extinció d’incendis.• Protecció Civil i salvament.• Assistència sanitària, pública o privada.

Només poden fer ús dels privilegis quan circulen en servei urgent i els conductors se’n adonin de la seva presència amb la utilització simultània de la senyal lluminosa i de la senyal acústica especial (sirena) (68.2 i 112, Reglamento General de Circulación, RGC).Com excepció, han d’utilitzar la senyal lluminosa aïlladament quan l’omissió de la senyal acústica no sigui cap perill pels demés usuaris.Els automòbils d’assistència sanitària, destinats a circular en servei urgent, comprenen a las ambulàncies i en el seu cas, a altres automòbils que tinguin per fi permanent i únic el transport,en casos de especial urgència, de personal mèdic i sanitari o d’ instruments i elements d’imprescindible i molt urgent utilització; circumstància que haurà acreditar-se a la Servei Català de Trànsit. Facultats dels conductors

36

• Hauran d’observar les normes de circulació, si bé, a condició d’ assegurar-se de que no posen en perill a cap usuari de la via, podran deixar de complir sota la sevaexclusiva responsabilitat les normes relatives a la circulació de vehicles en general, elements de seguritat,vianants i circulació d’animals, excepte les ordres i senyals dels agents, que són sempre d’obligat compliment (68.1, RGC).• Tindran prioritat de pas sobre los de més vehicles i altres usuaris de la via, quan estiguin en servei d’urgència. Podran circular per sobre dels límits de velocitat i estaran exempts de complir d’altres normes o senyals, tret dels senyals dels agents (67.1, RGC).• Hauran de fer ús ponderat del seu règim especial únicament quan circulin en servei urgent icuidaran de no vulnerar la prioritat de pas a les interseccions de vies o els senyales dels semàfors, sense abans adoptar extremades precaucions, fis assegurar-se de que no existeix cap risc d’atropellament de vianants i de que els conductors d’altres vehicles han aturat la seva marxa o es disposen a facilitar la seva (67.2, RGC).• Excepcionalment, quan circulin per autopista o autovia en servei urgent i no comprometin la seguretat de cap usuari podran dar mitja volta o marxa enredera circular en sentit contrari, sempre que ho facin pel voral, o penetrar a la mitjana o en els passos transversals de la mateixa (68.1, RGC).• Quan a una via se estiguin efectuat obres de reparació, sempre que sigui possible efectuar-ho sense perill ni dany per l’obra, es permetrà el pas pel tram en reparació als vehicles prioritaris que circulin en servei urgent i els conductors ho avisin amb l’ús de la corresponent senyalització (60.3, RGC).• Com a peculiaritat dels vehicles de transport sanitari, es prohibeix fumar en els destinats al transport de malalts.• Els ocupants o servidors dels vehicles dels serveis d’urgència podran circular a peu per les autopistes i autovies sempre que sigui estrictament indispensable para la prestació del corresponent servei adoptin les mesures oportunes per no comprometre la seguritat de cap usuari (125.3, RGC).

Comportament dels altres conductors

Tan aviat como se’n adonin dels senyals especials que anuncien la proximitat d’un vehicle prioritari,els demés conductors adoptaran les mesures adequades, segons las circumstàncies del moment idel lloc per facilitar-les el pas, apartant-se normalment a la seva dreta o aturant-se si fos necessari (69, RGC).

37

Comportament dels altres usuaris

Els vianants, al adonar-se dels senyals òptics i acústics dels vehicles prioritaris deixaran lliure lacalçada i romandran als refugis o zones de vianants (122.7, RGC).

Elecció de la ruta apropiada

Malgrat que la distància més curta entre dos punts és la línea recta, no sempre és aquest el camímés ràpid per arribar a un destí. La rapidesa està influenciada no només per les característiques de la pròpia calçada a més també per la fluïdesa del trànsit en cada moment.

Els factors que poden influir en el temps que es triga en arribar a un punt són els següents:

• Dia de la setmana

De dilluns a divendres les rutes amb més densitat de trànsit són les relacionades amb les zones industrials, els col·legi,s àrees de serveis, etc. Els dissabtes es modifica el flux del trànsit creat pels treballadors, però augmenta el que es relaciona amb compres en centres comercials i amb les sortides de cap de setmana a zones de la perifèria. El diumenge el trànsit és escàs a les primeres hores del dia però pot augmentar molt a última hora de la tarda amb “l’operació retorn” del cap de setmana”. Durant el cap de setmana poden existir punts de trànsit conflictius relacionats con concerts,discoteques, cines, camps de futbol, teatres, i altres espectacles i esdeveniments...

• Hora del dia

Pels matins amb l’entrada als centres de treball, els col·legis, els camions de repartiment de mercaderies,etc, hi ha una gran densitat de trànsit, que disminueix a les hores del migdia. A la tarda a l’hora de sortida dels col·legis i dels centres de treball són moments de molta congestió de trànsit i de molta dificultat per circular.

38

• Estació de l’any

Llargues cues de cap de setmana a l’època estival, sobre tot en zones de platja o muntanya que són molt concorregudes..• Estat de la calçada i tipus de carretera

Especial consideració a les carreteres amb ferm en mal estat, traçat sinuós i/o que siguin estretes. Un punt important són també les zones d’obres, sobre tot quan es realitzen sobre una carretera que s’ha de seguir utilitzant malgrat les obres.

• Condicions climatològiques

La pluja, boira, gelades, neu..., dificulten la conducció, fent el traçat més inestable i dificultant la visibilitat. A més, els accidents de trànsit augmenten amb les condicions climatològiques adverses.

Particularitats de cada zona

Poden ser condicions que són sempre presents o que apareixen puntualment en una determinadadata, però que nosaltres hem de tenir en compte a l’hora de desenvolupar la nostra activitat diària, per exemple les ambulàncies que donen servei a les zones rurals moltes vegades han d’assistir a persones que viuen en zones aïllades i que per accedir-hi s’ha d’anar per una pista forestal i això condiciona un tipus de conducció diferent a la zona urbana.

Principals causes d’accidents en ambulàncies

Les ambulàncies, al igual que qualsevol altre vehicle, no estan exemptes dels riscs d’accidents.La majoria de les causes, són comuns a altres vehicles:

• Alta velocitat.• Falta o poc coneixement del vehicle.• Condicions climatològiques adverses.• Condiciones negatives de la carretera.• Inferioritat de condicions del conductor: ingesta medicamentosa, no haver dormit suficientment,Ingesta alcohòlica,...• Desconeixement de la carretera.• No mantenir la distància de seguretat.Hi ha algunes causes que són específiques dels vehicles d’emergència:

• Influència psicològica de las sirenes: aquest soroll pot posar als conductors més tensos, poden disminuir o anular la capacitat de resposta i disminuir la prudència durant la conducció.• No realitzar una conducció defensiva: els conductors dels vehicles d’emergència sobreestimen els senyals lluminosos i acústics del seu vehicle, creient que tothom els veu i els sent i es retiraran o aturaran per facilitar- li el pas.

39

• No fer cas d’ algunes normes de circulació: els vehicles d’emergència realitzen maniobres contraries a les normes de circulació, amb la tolerància implícita dels agents de circulació. Això no elimina el perill que aquestes accions comporten. Circular por direccions prohibides, passar els semàfors en vermell e envair els carrils contraris són els accidents més habituals.

SENYALS ACÚSTICS I LLUMINOSOS

Habitualment es fa un ús inadequat dels senyals d’advertència, tant de les senyals acústiques,com de les lluminoses. La seva única funció és avisar als conductors d’altres vehicles que no interfereixen el pas de las ambulàncies, però això no implica que el camí resti totalment lliure de vehicles per el pas de l’ambulància.

Sirenes

Les ambulàncies tenen varis sons de sirena:• S 1.- So bitonal: par marxa emergència/urgència ordinària.(En el cas de la ciutat de Barcelona, la normativa municipal només permet a les ambulàncies utilitzar aquest so). • S 2.- Multitonal de modulat ràpid: per interseccions o llocs perillosos.• S 3.- So multitonal sirena ascendent/descendent per alternar en marxa emergència/urgència ordinària.• Sirena manual: Avis multitonal.

A l’hora d’utilitzar una sirena com senyal acústic s’ha de tenir en compte:

• El so de la sirena pot afectar al conductor de l’ambulància, augmentat perillosament la velocitat a la que condueix (s’ha comprovat que el augment de velocitat pot ser de fins 25 km/hora).• S’haurà de tenir en compte que no tots els conductors reaccionen de la mateixa manera davant unasirena d’una ambulància. Alguns reaccionen immediatament al seu so, però no sempre de la manera més adequada, i en canvio d’altres es mostren totalment indiferents al sentir-la.• El so de les sirenes pot estar amortit pels arbres, edificis, les radis dels cotxes,pluja intensa, obres a la calçada, etc.

Existeixen unes normes bàsiques a tenir en compte:

• La sirena alerta de la nostra presència, però no hem de dependre mai de la mateixa.• No tenim que fer servir la sirena si no és del tot imprescindible.• La farem servir preferentment a les cruïlles.• Als avançaments avisarem de la nostra presència amb un avis de so breu.• Tenim que evitar entrar amb les sirenes connectades als serveis d’urgències dels hospitals.• Per la nit evitarem el seu ús, a no ser que sigui absolutament imprescindible avisar de la nostra presència.

40

Llums

Quan es realitza un servei d’urgència, han de fer-se servir tots els senyals lluminosos de que disposem,inclús les llums de posició i carretera de carretera. Una vegada finalitzat el servei, de retorn a la base, no s’ha de fer ús de els senyals d’advertència.Quan es realitza un servei d’urgència, mai han d’apagar-se les llums d’emergència mentre l’ambulància està aturada al lloc de l’accident ja que està senyalitzant i protegint la zona d’actuació de l’equip que està assistint.

PLÀNOLS DE CARRETERA I VÍES DE COMUNICACIÓ

Generalment una ambulància realitza la seva activitat a una àrea geogràfica determinada. Ocasionalment aquest vehicle tindrà que anar a fora de la seva zona de influència, però això no serà el més habitual. Tot i així, cada vehicle portarà hauria de portar mapes de la seva zona de cobertura, mapes de carreteres de tota Catalunya i en les ambulàncies de poblacions urbanes, un plànol actualitzat.A més de portar-los a l’ambulància, s’han de saber interpretar.

Conceptes bàsics per interpretar un mapa o plànol.

• Escala

És la relació existent entre la mida gràfica del dibuix i la real del terreny. Poden ser de varies,les més freqüents són l’escala 1:25.000 y la 1:10.000. En la primera un cm al mapa (o la mesura que el mapa ens indiqui) es correspon amb 25.000 cm en la realitat i a la segona un cm del mapa es correspon amb 10.000 cm a la realitat. Existeixen mesuradors específics (escalímetres) que ens transformen la distància entre dos punts al mapa en la distància existent a la realitat.

41

• Orientació

És la forma de relacionar la posició del mapa respecte dels punts cardinals. Als mapes, normalment es senyala la direcció NORD amb una fletxa amb la lletra N o amb qualsevol altre tipus d’anotació. Si no apareix indicació de l’orientació, es sobreentén que està orientat al Nord en la posició normal de lectura del plànol

• Signes convencionals

Són signes o abreviatures que apareixen als mapes per evitar llegendes mol extenses. Aquesta interpretació és comuna a la majoria dels mapes, però en general cada mapa porta al marge una relació de tots els signes i símbols utilitzats amb el seu significat.

42

• Corbes de nivell

S’utilitzen per representar el relleu del terreny. Poden representar-se amb una clau de colors que constaal mapa en el que cada color o intensitat diferents d’un mateix color representen distintes alçades sobre el nivell del mar, o poden posar-se números amb aquestes alçades.

Plànols o mapes més habituals

Mapes de carreteresA cada vehicle s’hauria de portar un mapa de carreteres de tota Catalunya .És important portar un mapa actualitzat. Les carreteres al mapa venen senyalitzades amb lletres segons la província i números segons la carretera.

43

Mapes de localitats

Habitualment estan quadriculats amb un índex que facilita la recerca d’un punt concret. Cada quadrículas’identifica amb una lletra i un número.

Llistat de carrers (“Callejeros”)

Conjunt de tots els carrers d’una ciutat i la seva representació al mapa. Tenen un índex alfabèticAmb el nom de tots els carrers , i al costat el número i la lletra de la quadrícula del mapa en la que es troba el carrer.

44

CONDICIONS PSICOFÍSIQUES DE LA CONDUCCIÓ

Tota persona que condueixi un vehicle haurà d’estar en òptimes condiciones psicofísiques per la conducció.Aquestes condiciones s’extremaran en la conducció de vehicles d’emergència i urgència.Serà necessari tenir en compte algunes situacions que són incompatibles amb una adequada conducció,i que poden posar en perill la vida, no només de les persones que vagin a l’ambulància, si no la de passatgers d’altres vehicles, vianants, etc.• Número d’ hores excessiu al volant: és necessari respectar un horari de treball adequat, ja que de lo contrario el cansament farà disminuir els reflexos durant la conducció.• Haver dormit poc o malament;o pitjor no haver dormit.• Ingesta de certs medicaments que interaccionen amb el sistema nerviós, disminuint els reflexos i la atenció al volant. Està totalment prohibit conduir vehicles quan s’està prenent aquest medicaments. En caso de dubte s’ha de consultar sempre al professional que nos prescriu la medicació.• Ingesta de begudes alcohòliques: alguns conductors pensen que no passa res per conduir després de haver pres alguna beguda alcohòlica, sense adonar-se que els seus reflexos i capacitat d’acció i reacció estaran disminuïts. La dosi màxima d’alcohol permesa als conductors de vehicles destinats al transport de viatgers, servei públic, escolar, o de vehicles en servei d’urgència és en l’actualitat de 0,3 g/l en sang o de 0,15 mg/l en aire espira (BOE 16/07/94), malgrat es preu que en un futur pròxim aquesta quantitat sigui de zero.

1 got de vi (10cl) a 12° d’alcohol = 10 g d’alcohol pur. 1 got de cervesa (25 cl) a 5° de alcohol = 10 g d’alcohol pur. 1 got de Whisky o ginebra (3cl) a 40° de alcohol = 10 g d’alcohol pur. 1 got de Oporto (8cl) a 16° de alcohol = 10 g d’alcohol pur.

• Consum de drogues per qualsevol via (ingestió, inhalació, injecció). Estan totalment prohibides en la conducció de vehicles.• Patiment de malalties físiques o psíquiques: en general les malalties i estats convalescents disminueixen la nostra capacitat d’atenció, disminueixen els nostres reflexos i augmenten el temps de reacció.• Algunes situacions ens poden produir mareig que poden arribar inclús a la síncope quan ens trobem al volant: hipoglucèmia (por passar moltes hores sense ingesta d’aliments), hipotensió...

Quan estem al volant d’una ambulància i ens trobem malament, el primer que farem serà parar al voral (o lloc que no tingui perill) i a continuació comunicar aquesta situació a la Central de Coordinació del SEM que donarà les indicacions precises i enviarà ajut en caso necessari.

45

CUMPLIMENTACIÓ DEL FULL D’ACTUACIÓ

La confecció de l’Informe de Actuació es una tasca obligatòria per l’equip assistencial de las unitats de SVB.

S’omplirà un Informe d’Actuació per pacient i servei, en el cas de que existeixin varis pacients dins del mateix servei, s’omplirà un Informe per cadascun dels pacients.Es farà sempre amb lletra clara i llegibleNo es farà mai ús de correctors (Tippex), en cas d’esmenes, es posarà al costat de manera correcte.

Les dades que han de constar sempre a l’informe d’actuació son les següents:Dades de filiació del pacient (nom, cognoms, edat, sexe).Identificació de la unitat SVB, de la dotació actuant i el número de servei.Data, hora d’activació i lloc d’assistència (localitat i adreça, xarxa viària i punt quilomètric).Valoració de les constants vitals (hora, FC, FR, tensió arterial, SatO2, color pell).Valoració de la consciència (resposta a estímuls). Preguntes clau (si diabetis mellitus fer BMT, cardiopatia, al·lèrgies medicamentoses i si pren medicació quina es)Indicatiu del Cossos que col·laboren en el serveiNom del hospital al qual ha estat transferit el pacient i segell del mateix.Codi de malaltia i codi de gravetat.

Dades que tenen que ser complimentades segons la patologia del pacient:Criteris de activació de USVA (inconscient, ACR, risc vital imminent).En cas de ACR tots els apartats corresponents (activació de USVA, col·locacióD.E.A., Inici del SVB, Nº de descàrregues, moment de recuperació del pols i moment d’arribada de l’USVA).En cas de pacient traumàtic (immobilització, tipus i localització del traumatisme i/o lesió) Si el pacient es transferit a/de una USVA s’ha de fer constar l’indicatiu d’aquesta.

Altres situacions:Si els efectes personals son retirats pel personal de la unitat SVB (fer constar a qui han estat lliurats, fer la descripció breu dels objectes).Si el pacient no vol ser traslladat al hospital, que consti la seva signatura i nº DNI, així com les signatures i DNI dels testimonis.

Una vegada complimentat l’Informe de Actuació es separaran las tres copies, l’original pel SEM, una copia per l’empresa adjudicatària i la tercera pel hospital.

Un cop finalitzat el torn de treball las copies dels Informes d’Actuació es deixaran a la Central de Coordinació.

46

TRANSFERÈNCIA DEL PACIENT A L’HOSPITAL

La dotació de la unitat de SVB es responsable del pacient fins que aquest hagi estat ingressat al servei d’urgències de l’hospital de destí.Es facilitaran les dades de filiació del pacient per tal de fer l’ingrés a urgències.S’informarà al metge o infermer receptor del pacient dels següents punts:

Motiu del avis de assistència i estat en que es trobava el pacient a la arribada de la unitat assistencial Edat y sexeAntecedents patològics i medicació que pren Quins son los signes o símptomes que presenta el pacient ( dolor, febre, mareig, dificultat respiratòria, hemorràgies, etc.)Estat hemodinàmic (constants vitals, nivell de consciència, etc.)Actuació que se ha fet al pacient ( 02, cures, immobilitzacions, etc.)

Es deixarà també al metge o infermer receptor la copia de l’Informe d’Actuació.Tindrem cura de deixar tots les objectes personals del pacient al personal de l’hospital.El canvi de qualsevol material d’immobilització el farà el metge responsable del pacient a l’hospital.

47

MÒDUL 3 CONCEPTES SOBRE HABILITATS RELACIONALS

RELACIÓ AMB EL PACIENT I L’ENTORN

Serem empàtics amb el pacient, sense caure en un tracte de familiaritat, el tracte verbal amb el pacient i el seu entorn serà sempre de “vostè”, encara que l’anomenem pel seu nom. Evitarem paraules com “avi”, “avia” , etc.

Una actitud normal, comunicativa i sabent escoltar serà suficient per establir una bona relació amb el pacient i la seva família.

Es mantindrà un to de veu adequat, sense cridar el pacient ni la seva família.

Donada la naturalesa de l’escenari (via pública) de la nostre actuació assistencial, respectarem la intimitat del pacient quan l’atenem al carrer, evitant tallar robes, despullar-lo, etc. i sempre que es pugui, assistirem el pacient dintre de la cabina assistencial i quan s’hagi de traslladar el pacient fora de la seva ubicació inicial, es farà respectant la seva intimitat, es a dir, cobrint-lo amb el material necessari per preservar la seva intimitat i mantenir la seva temperatura.

Una vegada el pacient dins de la unitat, es traslladarà aquest sempre acompanyat per un dels TTS de la dotació, qui anirà amb ell dintre de la cabina assistencial.

Evitarem fer interrogatoris al pacient davant persones alienes.

Buscarem l’ajut de persones de l’entorn familiar quan interroguem a nens y persones grans

La valoració i el trasllat de nens petits es farà sempre amb el familiar mes proper (generalment la mare)

Es tindrà molta cura dels objectes personals del pacient, la seva manipulació per veure la documentació es farà davant d’aquest i en el cas de que hi hagi familiars davant, deixarem que sigui ell qui manipuli els objectes personals.

Els objectes retirats al pacient en el lloc d’assistència seran lliurats als familiars que s’identifiquin, o be als Cossos de seguretat presents. Prèviament farem una breu descripció dels objectes retirats, en l’Informe d’actuació, que deurà signar la persona receptora i responsable del dipòsit.

48

RELACIÓ AMB EL PERSONAL SANITARI

El tracte amb el personal sanitari ha d’ésser en tot moment correcte, dins els estàndards professionals i personals, amb la màxima educació i cortesia entre els dos equips.

La màxima autoritat assistencial recaurà en la persona de major responsabilitat sanitària de la USVA o, en absència d’aquesta, altre personal sanitari (metges o infermers d’Àrea Bàsica de Salut, Serveis d’Urgències Hospitalaris, ...).

Els integrants de la unitats USVB informaran de forma clara i concisa de la situació al responsable de l’assistència sanitària.

Els integrants de la unitats de SVB es posaran a disposició de la USVA i col·laboraran en aquelles tasques que les siguin encomanades.

En l’actuació conjunta amb altres equips d’emergència (policia, bombers,...) la USVB es posarà igualment a disposició de la USVA del SEM-061.

En l’actuació conjunta amb USVA del SEM-061 les comunicacions amb la CC es faran sempre a traves d’aquesta última que a més a més serà qui transmeti les ordres de la CC a la USVB.

RELACIÓ AMB ELS COSSOS DE SEGURETAT

El tracte entre els membres dels dos col·lectius ha de ser en tot moment correcte dins els estàndards professionals i personals, amb la màxima educació i cortesia.

En tota actuació dels membres d’ambdós col·lectius caldrà observar la confidencialitat i reserva d’aquelles informacions o dades personals que es puguin conèixer i que puguin afectar a les persones, als dispositius operatius o a les investigacions en curs o amb posterioritat als fets. El responsable de la USVB, en absència de comandament o USVA del SEM-061, es presentarà al màxim responsable del cos de seguretat.

En qualsevol actuació en que hi hagi risc per a les persones, la Policia de la Generalitat – Mossos d’Esquadra (PGME) serà responsable d’assegurar la zona per a facilitar l’actuació de les unitats sanitàries del SEM, en conformitat als seus procediments.

A les actuacions urgents amb persones amb malaltia mental el personal sanitari és responsable de determinar les accions a emprendre per a la correcta assistència al

49

malalt i els membres dels cossos de seguretat intervenen en les urgències psiquiàtriques per a prevenir incidents que impliquin risc pel personal sanitari i quan l’estat del malalt psiquiàtric esdevé un conflicte d’alteració de l’ordre públic, en que a més també pot concórrer una amenaça evident i concreta per a les persones o els béns.

A la intervenció immediata davant d’amenaces de col·locació d’artefacte explosiu i en atemptat consumat – artefacte explosiu o arma de foc- s’ha d’entendre que es una situació que de seguretat publica on la responsabilitat de la planificació i execució recau en darrer terme a la PGME.

RELACIÓ AMB ELS COSSOS DE BOMBERS

El tracte entre els membres dels dos col·lectius ha de ser en tot moment correcte dins els estàndards professionals i personals, amb la màxima educació i cortesia.

El responsable de la USVB, en absència de comandament o USVA del SEM-061, es presentarà al màxim responsable del cos de bombers.

El salvament i rescat de les víctimes és responsabilitat fonamentalment del cos de bombers.

La atenció sanitària és responsabilitat fonamentalment del SEM-061.

50

MÒDUL 4

CONCEPTES BÀSICS SOBRE ASPECTES ÈTICS I LEGALS

ASPECTES LEGALS

Lleis generals

Codi Penal (Partint des de l’últim text reformat): Ens aclareix totes aquelles accions u omissions que estan penades per la llei, així como els càstigs d’aquestes accions, bé sigui con a conseqüència penal (Si les accions tenen responsabilitat penal) així como els càstigs davant accions que suposen una conseqüència civil (Si las acciones tenen responsabilitat civil).

Llei General de Sanitat. Ens descriu la estructura bàsica del Sistema de Sanitat Espanyol i les relacions que tenen amb d’altres sistemes de l’Estat. La seva importància radica en que és la Llei central en la que se basen la majoria de les Lleis, Decrets, Resolucions,... en el moment actual.

Codi civil. Conté tots aquells drets i deures dels ciutadans a tenir en compte.

Codi deontològic. Ens descriu les accions i actituds que han de caracteritzar al professional amb el pacient i l’equip amb el que treballa, per qualsevol sector en el que desenvolupi la seva tasca.

Llei 41/2002 de 14 de Novembre, llei bàsica reguladora de la autonomia del pacient i dels drets i obligacions en documentació clínica.

Llei Org ànica1/1982, de 5 de Maig, de protecció civil de dret al Honor, a la intimitat personal i familiar i a la pròpia imatge.

Llei 55/2003, de 16 de d esembre, per la que s’aprova l’ Estatut marc del personal estatutari dels serveis de salut. (competències segons autonomies)

Llei 44/2003, 21 de novembre, sobre la ordenació de les professions sanitàries (LOPS).

Lleis de l’estat

Totes les lleis comentades són derivades de la Llei Orgànica, que mana directament de La Constitució Espanyola i es troben reflectides en el Codi Penal i Codi Deontològic de les distintes professions.

D’aquesta manera anem a parlar de conceptes i aspectes legals que parteixen d’aquestes dues eines a les quals trobem els actes i omissions castigats per la llei aixícomo les seves repercussions.

És necessari saber i tenir clar que existeixen distints tipus de responsabilitat davant la llei , depenent el que impliqui cada acte . Trobarem:

51

Responsabilitat civil. Descrita a través de codi civil, sobre drets i deures dels ciutadans.

Responsabilitat administrativa. Es deriva del caràcter que es pot tenir com a treballador d’un servei d’una administració pública.

Responsabilitat Penal. Descrita a través del codi penal.

Responsabilitat laboral. És la que afecta als treballadors dins de la seva empresa y es marca als convenis col·lectius i a L’estatut dels Treballadors.

Codi civil

Està en relació directa amb el dany generat i és susceptible de poder assegurar-se, a diferència de la responsabilitat penal.

Modalitat:

Responsabilitat contractual: relació preexistent entre el professional o el pacient a través d’un contracte. Es cobren uns honoraris oferint-se a canvi un servei, unes cures, que es prestaran amb diligència, perícia i mitjans adequats.

Responsabilitat extracontractual: es genera sense la existència prèvia de cap compromís i es produeix mediant la culpa o negligència sense intenció de causar dany.

Per que pugui apreciar-ne responsabilitat extracontractual, es precís que existeixi acció u omissió voluntària i negligent que suposi infracció del deure, que hagi una producció d’un dany material, corporal i/o moral i que hagi relació de causalitat entre la actuació negligent i el dany causat, que ha de ser demostrada amb certesa o forta presumpció.

Codi penal

Como en el cas de la disposició posterior, ens referirem només a aquells articles que tinguin major interès en las urgències i emergències extrahospitalàries i que tinguininterès per els dilemes o problemàtiques que afecten a la nostra feina.

En quant al títol preliminar del codi, és necessari tenir present segons l’Art. 4 descriu,aquest codi té una característica important; es troba en continua complementació i renovació, ja que si un jutge, valora una acció que no es trobadelimitada pel codi i creu que mereix un càstig, pot informar al Govern sobre ella iaquesta si ho creu oportú introduir-la a alguna reforma posterior (Jurisprudència). Amb el què és important que tots els professionals han d’estar informats sobre les distintes sentències que s’anuncien amb caràcter especial i totes aquelles reformes que se apliquen sobre el codi penal.

És important saber que el codi anuncia en el Art. 5 que no hi ha pena sin dolo o imprudència i la llei penal només és aplicable quan el subjecte realitza una acció penada o omet l’ acte que esta obligat a realitzar (Art7).

52

El codi diferència dos tipus d’actes:

• Delictes.• Faltes.• Omissió.

Segons aquest ordre també es penarà amb majors o menors penes.

Només considerarà els delictes o faltes les accions que produeixen dolor, pèrdua o siguin acciones imprudents.

No obstant s’equiparan les penes de delictes o faltes a la de omissió a l’acció quan:

1. Existeixi obligació legal o contractual d ’actuar.2. Quan l’omitent hagi a realitzat amb anterioritat altres omissions.

Es considera infracció penal:

Art. 14 Totes aquells danys produïts per un “error invencible” (per exemple; el trencament d’una costella durant el manteniment de les maniobres de RCP en un lloc que no reuneix las condicions adequades) no serà penat, mentre que en el caso contrari s’aplicarien penes de falta).

Art. 15 Només es castiga aqueles delictes realitzats completament, menys tots aquells intents que vagin contra les persones. És important tenir-ho en compte al’urgència extrahospitalària ja totes les accions o intents que van a dirigir-se sobre una o varies persones.

Art. 16 Es considera temptativa sempre que es realitzi l’acte o part d’aquest, peròqueda exempt de pena tot el que intenta o aconsegueix evitar la temptativa, així como si es desisteix a temps de la acció que se pretenia realitzar. Per un equipo multidisciplinari és molt important aquest fet, de manera que invita a l’individuorealitzar les seves tasques i prendre consciència i valorar las tasques dels seus companys, en el cas de que seguin errònies. A més també podrem extrapolar una qüestió important que és la necessitat del professional de conèixer el per què i el maneig de les distintes actuacions en l’àmbit prehospitalari.

En quant a les causes que eximeixen de la responsabilitat civil, aclareix algun concepte comentat amb anterioritat, como é el caso de una persona que intenta evitar un dany a altre persona: fundamentalment, queden exempts d’aquestaresponsabilitat les persones que no hagin actuat per:

1. Trobar- se en risc d’agressió il·legítima (protecció personal).2. Per evitar el mal a altre persona o a la pròpia persona perquè el mal que es pot

causar és major que el que es pugui evitar.3. En cas d’obrar complint un deure legítim segons la teva professió.

53

Són les úniques raons d’exculpació que existeixen davant un delicte d’omissió en el caso d’un professional de la salut degudament qualificat.

Art. 21 No exculpen de responsabilitat criminal, però atenuen la seva pena (penes menors) aquelles persones que no coneixen el procediment judicial o que una vegadacausat el dany intenten reparar -ho.

Art. 22 Tot el contrari del capítol 21. Afegint l’augment deliberat de patiment de la víctima o patiments innecessaris. Aquest fet com veurem sembla que no té a veure amb l’assistència sanitària, ja cap sanitari voldrà fer mal deliberadament a un pacient, però si incorri’m en ell quan apel·lem al tòpic de l’imperatiu tecnològic; per exemplequan busquem a tota costa malgrat tenir la certesa que ens indiquen el contrari, continuem mantenint les maniobres de RCP o realitzant altre tipus de tècniques.

Art. 27 i 28 Són responsables criminals de delictes i faltes els autors i còmplices; considerant com autors els que realitzen l’ acte, ajuden o indueixen a la seva realització.

Art. 33 Entre altres accepcions es descriu como pena greu la que compren:

• Presó superior a tres anys.• Inhabilitació professional absoluta.• La suspensió de lloc de treball i càrrec públic per un tempos superior a tres anys.

Penes menors:

• Presó de 6 mesos a 3 anys.• Inhabilitacions professional fins 3 anys.• La suspensió de lloc de treball i càrrec públic fins 3 anys.

Penes lleus:

• La multa de 5 dies a 2 mesos.• L’arresto de 1 a 6 caps de setmana.• Els treballs en benefici de la comunitat.

Art. 40, 42 i 45 Les penes d’inhabilitació absoluta són penes privatives de drets i espoden executar sempre i quan el delicte tingui relació amb la seva activitatprofes sional. Només té vigència durant el temps de la condemna a no ser que sigui de caràcter absolut.

En el capítol de penes accessòries, trobem el Art. 57 en el que parla sobre la possibilitat sempre que el Jutge ho estimi oportú, de que, junt altres delictes o faltes s’integri el delicte de falta contra la intimitat de la persona; atenent a la gravetat dels fets poden augmentar la pena fins 5 anys. Aquest no té cap valor por si mateix per nostre l’àmbit, però ens ha de fer pensar en la importància que té també davant l’ urgència extrahospitalària, valorar e intentar en tot moment proporcionar intimitat al pacient al que assistim.

54

Art. 109 Junt amb la pena judicial, existeix també la possibilitat(en quant als profes sionals de la salut pràcticament sempre va a existir aquesta possibilitat ja que treballem amb persones) de denunciar els fets a la Jurisdicció civil per exigir responsabilitat civil.

Art. 110 La pena en aquest cas pot ser; bé en forma d’indemnització per pèrdues materials, reparació del dany o restitució del que s’ha perdut.

Aquest article té la seva importància unit al Art. 116 en el que se’ns diu que tota persona criminalment responsable d’un delicte o falta és també responsable civilment de tots els danys derivats del mateix. Amb el què sempre que posin una pena judicial hi haurà també un deure civil.

En cas d’homicidi, Art. 142 En caso de homicidi professional s’uniran varies penes: penes civils amb indemnització, inhabilitació per al seu càrrec i presó de 1 a 4 anys.

Art. 143 També serà castigat amb una pena menor el que indueixi a l’homicidi o cooperi en ell.

Art. 152 y 156 Seran castigades també totes aquelles persones que causen lesionsgreus, amb penes menors descrites en articules anteriors a més de l’inhabilitació profes sional i el pagament de la responsabilitat civil; sempre i quan no existeixi un consentiment vàlid, lliure, conscient i expressament emès pel pacient, i que no hagiestat aconseguit de forma coactiva. Recordem de totes formes per articles anteriors què; en el cas de lesions produïdes per intervencions en l’atenció extrahospitalària, amb absència de familiars i persona incapaç de decidir per si mateixa, ens trobem coberts sempre que hagi estat un error inevitable i derivat de una priorització de la vida sobre la lesió.

La omissió de socors. Serà castigada amb l’inhabilitació, responsabilitat civil i presóde 6 mesos a 3 anys sempre que de la negativa de la actuació o del abandonament del lloc sanitari es derivi un risc greu per la salut d’una persona. Recordar en aquest cas també les exclusions de les penes criminals que hem comentat.

Art. 403 Tracta aquest article sobre el intrusisme laboral, al que solo se l’apliquen penes lleus. Defineix intrús professional a tota persona que realitza actes propis d’una profes sió sense tenir el títol o el grau pertinent.

Per últim parlar sobre l’article 390 que tracta sobre la falsificació documental, en el que és necessari ressaltar no només la alteració de algun document (En el que estrobin registres,dades, proves diagnòstiques (electrocardiogrames,analítiques...) si notambé la falta de la veritat a la narració dels fets. Es tipifica l’inhabilitació, el pagamentde la responsabilitat civil i penes de presó de 2 a 6 anys. Això ens descriu l‘importància del fet de registrar totes les accions, cures i successos que es donen a l’activitat profes sional.

55

Atenció a menors d’ edat (menys de 18 anys):

Si el menor es troba acompanyat de una persona major responsable o tutor:Aquesta te el dret de acompanyar-lo al hospitalEn el cas de que no vulgui ser traslladat i la persona responsable o tutor també estigues de acord, es farà càrrec d’ ell, prenen nota la dotació de la unitat de SVB de les seves dades de filiació i signant l’Informe de Actuació, així com de dues testimonis que també signaran l’Informe amb les seves dades de filiació. Comunicar aquesta situació al Cecor qui autoritzarà i donarà instruccions a la dotació.

Si el menor no està acompanyat de cap persona major responsable o tutor:Comunicar aquesta situació al Cecor i esperar les seves indicacions. Sol·licitar presencia de Cossos de seguretatSEMPRE es farà el trasllat a l’hospital del menor per la seva valoració mèdica.

Negació per part del pacient a ser assistit i/o al trasllat:

Davant un malalt que no vulgui ser assistit i/o traslladat per la unitat de SVB, comunicar immediatament al Cecor aquesta situació donant les dades necessàries perquè el Cecor pugui valorar la necessitat del trasllat hospitalari o del recolzament per una USVA.

En el cas d’ un pacient que no vulgui ser assistit per la unitat de SVB si hi ha presencia de Cossos de seguretat demanarà el seu indicatiu i el farà constar en l’Informe de Actuació. Deurà de comunicar immediatament al Cecor aquesta situació per esperar instruccions.

Si el pacient una vagada atès no vulgues ser traslladat al hospital deurà de ser comunicada aquesta situació immediatament al Cecor qui prendrà les decisions més adients i darà instruccions a l’ unitat de SVB per la finalització del servei.

Exitus vitae:

En el cas de trobar un exitus vitae amb lesions incompatibles amb la vida, es deurà posar en coneixement del Cecor, qui sol·licitarà la presencia dels Cossos de seguretat i donarà a la unitat de SVB les instruccions necessàries per la finalització del servei

Davant un accident de trànsit amb un exitus vitae que els Cossos de seguretat (Mossos d’Esquadra) demanin a la unitat de SVB que traslladi a l’hospital, aquesta unitat TRASLLADARA sense impediments, comunicant-lo immediatament al Cecor .

Els Mossos d’Esquadra son la màxima autoritat en els accidents de trànsit, tenen atribucions com a policia judicial.

56

Confidencialitat i protecció de dades:

Recollit en els articles 10 i 18 de la Constitució (dret a la intimitat) en la Llei 21/00 del Parlament de Catalunya (dret d’informació concernent la salut i autonomia del pacient) i en la carta de Drets i deures dels ciutadans en relació amb la salut i l’atenció sanitària. I en funció del que estableix el R. D. 15/1999, de 13 de desembre sobre la “Llei de Protecció de Dades de Caràcter Personal”.

La informació relativa a les dades dels actes sanitaris s’han de mantenir dins del secret professional estricte i del dret a la intimitat del pacient. Aquesta norma regeix fins i tot quan el personal finalitza la seva tasca professional.

El secret professional afecta a totes les professions sanitàries (metges, infermers, tècnics de transport sanitari, etc.).

La mort del pacient no eximeix del secret professional

Les dades relatives a la salut no es poden facilitar a altres persones sense l’autorització de l’interessat.

L’incompliment del deure del secret professional comporta una responsabilitat civil i penal.

En qualsevol intervenció assistencial, els pacients tenen dret a conèixer tota la informació obtinguda sobre la seva pròpia salut (pols, tensió arterial, temperatura, etc.)

L’ informació de l’Informe d’Actuació ha de ser verídica, es a dir, ha de reflectir tot allò que fem i valorem en el pacient. Tot allò que no consta en l’informe de actuació no està fet.Cal tenir en compte que el dret a la Confidencialitat no es absolut i cedeix davant el deure de denunciar delictes com el maltracto infantil i la violència de gènereLa dotació de la unitat de SVB te el deure de custodiar l’Informe de Actuació fins la finalització del torn de treball i dipositar-lo a la central de la empresa adjudicatària.

57

MÒDUL 5 PROCEDIEMENTS D’ACTUACIÓ SANITÀRIA PELS TTS DE USVB (CAUSES D’ORIGEN PATOLÒGIC)

INTRODUCCIÓ I CONCEPTES BÀSICS SOBRE SUPORT VITAL BÀSIC I DEA

Guies de 2005 de l’European Resuscitation Council per al Suport Vital Bàsic,la Desfibril·lació externa semiautomàtica.Autors: Mestre i Saura, V. Jaume; Nuvials i Casals, Xavier; Domínguez i Sampedro, Pedro; Escalada i Roig, Xavier; Balanzó i Fernández, Xavier; Cerdà i Vila, Manel.Consell Català de Ressuscitació.Paraules clau:Guies 2005 en RCPSuport vital bàsicSuport vital avançatDesfibril·ladors externs semiautomàtics

Introducció

Una de les finalitats del Consell Català de Ressuscitació (CCR) és la d’impulsar i difondre els coneixements i la pràctica del Suport Vital (SV) i la RCP, arreu de Catalunya, d’acord amb les recomanacions del European Ressuscitation Councill (ERC). Enguany s’ha actualitzat lesguies d’actuació en SV, i en aquests article n’exposem els canvis més significatius, peròabans val la pena contestar la pregunta que implícita o explícitament es fa molta gent: Perquè canviar les guies ? Les raons que la comunitat científica ha fet servir per son:a) La malaltia coronària es la principal causa de mort al mon. La mort sobtada és laresponsable de més del 60% de les morts per malaltia coronària en adults amb una incidència anual 49,5 – 66 casos per 100.000 habitants a Europa.b) No hi ha una millora significativa de la supervivència a una Aturada cardiorespiratòria.Per aconseguir-ho les noves evidencies mostren que hem d’emfatitzar tres aspectes: La detecció i alerta precoç, la desfibril·lació precoç i la realització de compressionstoràciques.

La publicació d’unes noves recomanacions terapèutiques no implica que la pràctica clínica actual sigui perillosa o inefectiva sinó que representen una visió amplament acceptada de com dur a terme la ressuscitació de forma segura i efectiva amb l’objectiu de millorar-ne laSupervivència

La cadena de la vida: punts a destacar.

Les accions que permeten que una víctima d’una mort sobtada pugui sobreviure s’anomenencadena de la vida i està formada per quatre anelles. En les noves guies, en la primera anellas’inclou la prevenció i detecció precoç de Síndrome Coronari Aguda i en la quarta , les curespost-ressuscitació (figura 1) El terme suport vital bàsic (SVB) fa referència les dos primeresanelles i els principals canvis s’exposen en la taula 1.

58

Figura 1.Imatge de la cadena de la vida.

Taula 1. Principals canvis en la cadena de la vida

- Una resposta ràpida i efectiva pot prevenir l’aturada cardíaca. Així doncs, en cas d’emergència activi immediatament el sistema d’emergències mèdiques (SEM) (a Catalunya el telèfons d’emergència són el 061 i el 112).- La pràctica immediata de maniobres de RCP pot doblar o triplicar la supervivència en l’aturada cardiorespiratòria (ACR) deguda a FV.- La RCP + desfibril·lació practicada dins dels 3-5 minuts posteriors al col·lapse pot aconseguir unes taxes de supervivència compreses entre el 49 i el 75%.- Cada minut de retard en la desfibril·lació redueix en un 10-15% la probabilitat de supervivència a l’alta del hospital.- La desfibril·lació interromp el procés descoordinat de despolarització i repolarització que es produeix a la FV. Si el cor encara és viable, els seus marcapassos normals recuperen la seva funció i produeixen un ritme efectiu i aconsegueixen restablir la circulació.- Durant els primers minuts després d’una desfibril·lació amb èxit el ritme pot ésser lent iinefectiu.

L’algoritme universal.S’ha intentat crear uns algoritmes senzills i a la vegada aplicables a les víctimes d’una aturada cardiorespiratòria en la majoria de les circumstàncies en adults i nens. Les consideracions específiques en pediatria i les referides a la obstrucció de la via aèria es tractaran en altre número. Els principals canvis en el suport vital bàsic de l’adult es resumeixen en la taula 2.Els socorristes, descartat el perill i valorada la víctima, activen el sistema d’emergència icomencen les maniobres de reanimació cardiopulmonar (RCP) si la víctima no esta conscient i no respira normalment (especialment, si observen una respiració agònica). Fora del’hospital, un socorrista sol utilitza una única relació de compressions/ventilacions de 30:2,tant pels adults com pels nens (excloent els lactants), i la mateixa relació s’utilitza pels adultsa l’àmbit hospitalari (Figura 2). Aquesta relació única s’ha dissenyat per simplificarl’ensenyament, per promoure la retenció de les habilitats, per augmentar el número decompressions administrades i per reduir les interrupcions de les compressions. Un cop es

59

disposa d’un desfibril·lador i es comprova l’existència d’un ritme desfibril·lable, s’administrauna única descàrrega sense tenir en compte quin es el ritme resultant, i es continuen les compressions i ventilacions durant dos minuts per intentar minimitzar el període d’absència de flux circulatori. Un cop aconseguit el control avançat de la via aèria es ventilarà a raó dedeu cicles per minut sense interrompre les compressions toràciques.

Figura 2. Algoritme del Suport vital bàsic

60

RCP bàsica dels adults i ús dels desfibril·ladors semiautomàtics externs (DEA).La RCP bàsica te com objectiu el manteniment de la respiració i la circulació sense altres estris que un element de barrera mentre s’aplica el DEA i arriba l’equip del sistema d’emergència.Cal recordar que el 40% de les víctimes d’una mort sobtada presenten una fibril·lacióventricular (FV) en la primera anàlisi del ritme cardíac. És probable que un número meselevat de víctimes, en el moment del col·lapse, tinguin una FV o una taquicàrdia ventricular ràpida (TV), però que el ritme s’hagi deteriorat a una asistòlia quan s’aconsegueix el primer registre d’electrocardiograma (ECG). Moltes víctimes poden sobreviure si els espectadors actuen immediatament mentre encara es manté la FV, però la ressucitació amb èxit es poc probable un cop el ritme s’ha deteriorat en una asistòlia. El tractament òptim de l’aturadacardíaca (AC) per FV és la RCP immediata, practicada pels espectadors (compressions toràciques i ventilacions de rescat combinades) associada a la desfibril·lació elèctrica.L’asfixia és el mecanisme predominant de l’AC a les víctimes d’un trauma, una sobredosi de drogues, un ofegament, i en la majoria de casos als nens. L’administració de ventilacions de rescat és crítica en la ressucitació d’aquestes víctimes.

Taula 2. Principals canvis en el suport vital bàsic de l’adult

- La decisió d’iniciar la RCP es pren quan la víctima no respon i no té una respiració normal.- S’ha d’ensenyar als socorristes que, per fer les compressions toràciques, han de col·locar les mans al centre del pit, en lloc de trigar més temps cercant el punt fent servir el mètode de resseguir la vora costal.- Un cop identificada l’aturada i avisat el sistema d’emergència, en tornar al costat de la víctima no s’han de practicar les dues ventilacions de rescat, sinó que s’inicien immediatament les compressions toràciques, a les que seguiran dues ventilacions.- Cada ventilació de rescat tindrà una durada d’un segon en lloc de dos.- Només es fa l’examen de la boca si la primera insuflació no és efectiva, comprovant també que l’extensió del coll és l’adequada.- La relació entre compressions i ventilacions és 30:2 per a tots els adults víctimes d’una aturada cardíaca. Aquesta mateixa relació s’ha d’utilitzar també per als nens quan són atesos per socorristes no professionals.- Es recomana que les persones sense formació, si no volen o no poden fer ventilacions boca-boca, practiquin RCP només a base de compressions toràciques, a un ritme de 100 per minut.

Una ventilació amb volum minut reduït pot mantenir una oxigenació i ventilació efectives durant la RCP. A la RCP dels adults, els volums aconsellats són de 500-600 ml (6-7 ml/kg).Les interrupcions de les compressions toràciques tenen un efecte deleteri sobre lasupervivència. Cal intentar aconseguir una profunditat adequada de la compressió, de 4-5 cm per a un adult. Cal permetre que el tòrax s’expandeixi totalment després de cada compressió.Cal dedicar aproximadament el mateix temps a la compressió que a la relaxació. Calminimitzar les interrupcions en les compressions toràciques. La freqüència de lescompressions fa referència a la velocitat amb que s’efectuen les compressions, no pas al número total de compressions administrades per minut.La pràctica de la posició lateral de seguretat no es modifica respecte a les guies de l’any 2000.

61

Us d’un desfibril·lador extern semiautomàtic.Els DEA estàndards són adequats per utilitzar-los en nens de més de vuit anys. Pels nens ambedats compreses entre 1 i 8 anys cal utilitzar uns elèctrodes pediàtrics o be un aparellespecífic per ús pediàtric. Però en cas de no disposar ni d’elèctrodes ni d’aparells específics, es recomana utilitzar el DEA que es tingui a l’abast. No es recomana utilitzar els DEA en nens de menys d’un any.Els DEA s’han d’utilitzar de manera integrada al suport vital bàsic sense (figura 3) i lesactuals guies recomanen canvis en la seqüència i intensitat de les descàrregues fent èmfasi en la continuïtat en les maniobres de RCP mentre el DEA no estigui preparat (taula3).Figura 3. Algoritme d’ús del DEA

Taula 3. Principals canvis en la desfibril·lació externa automàtica (DEA)- Els programes d’accés públic a la desfibril·lació es recomanen per als llocs on l’ús esperat d’un DEA per al tractament d’una aturada cardíaca presenciada sigui superior a un cas cada 2 anys.- S’administra una única descàrrega amb el desfibril·lador (al menys de 150 J [ona bifàsica] o 360 J [ona monofàsica]), seguida immediatament per dos minuts de RCP ininterrompuda, sense revisar si s’ha interromput la FV o comprovar si hi ha signes de vida o pols.- S’insisteix en que si ha més d’un socorrista, mentre es prepara el DEA es continuïn lesmaniobres de RCP.

ACTUACIÓ AMB EL PACIENT AMB DISPNEA

OXIGENOTERÀPIA

L’oxigenoteràpia és una tècnica que aporta al pacient aire amb una concentració determinada d’oxigen per augmentar el contingut d’aquest a la sang i als teixits.L’aire atmosfèric està composat per una sèrie de gasos, como són nitrogen, oxigeno i una mínima quantitat de diòxid (CO2) de carboni i altres gasos.Amb l’oxigenoteràpia augmentem la concentració d’oxigen de l’aire que és del 21%.L’indicació de l’oxigenoteràpia la prescriu el metge, així com la concentració, el mètode i els litres por minut.

Elements necessaris per l’administració d’oxigen

Són necessaris els següents elements: ampolles (bales) d’oxigen, manoreductor, fluxòmetre, humidificador (a la assistència prehospitalària no és imprescindible) i mascareta.

Bales (ampolles) d’oxigen

Són cilindres d’acer, de major o menor capacitat, a on l’oxigen està a una pressió superior al’atmosfèrica i a una temperatura de 21º C. Les petites (de capacitat 150 a 175 litres) es fan servir per als desplaçaments del pacient fora de l’ambulància.

62

Manoreductor

És l’ aparell que mesura la pressió d’oxigen a l’interior de la bala. Consta d’una esfera graduada.L’oxigen sortirà sempre i quan la pressió existent a l’interior sigui superior a l’atmosfèrica; quan les dues pressions s’igualin, l’oxigen deixarà de fluir.

Fluxòmetre, mesurador de flux o caudalímetre

Indica i controla la quantitat d’oxigen expulsat en litres per minuto. S’acciona amb una rodeta (aixeta)o clau de pas i la quantitat es marca, per una “esfera o boleta de mercuri” flotant que lleva el fluxòmetre o amb una esfera graduada.

Humidificador

Està unit al fluxòmetre. L’oxigen s’ha administrar humidificat, ja que sec irrita i deshidrata lamucosa respiratòria.Per humidificar-ho es fa passar l’oxigen per un petita ampolla que conté aigua estèril i així l’oxigen pren vapor d’aigua i s’humidifica abans d’arribar al pacient.

63

Formes d’administració extrahospitalària d’oxigen

Cànules o ulleres nasals

És una goma o tub de plàstic que s’estén per les galtes del malalt i té dos tubs d’un centímetre de longitud que s’adapten als orificis nasals. Es subjecten a una banda elàstica que s’ajusta al voltant del cap del malalt.

Mascareta facial d’oxigen

És una mascareta de plàstic o goma suau que es col·loca a la cara del pacient, cobrint-li la boca i el nas.S’ajusten i adapten amb una goma elàstica situada al voltant del cap. Porten perforacions als laterals per permetre la sortida de l’aire exhalat pel malalt e inhalar aire de l’exterior. Té un dispositiu que permet administrar l’oxigen a diferents concentracions i flux variable.Generalment:• 4 litres /min. = 24%• 6 litres /min. = 28-30%• 8 litres /min. = 40%

Mascareta de baixa concentració fins el 40% de concentració d’oxigen.

64

Mascareta d’alta concentració amb reservori 100% de concentració d’oxigen.

Precaucions a la oxigenoteràpia

• Procurar que no es produeixin espurnes o flama a prop del lloc on s’administra l’oxigen. Una espurna o altre font de calor pot ocasionar un incendi de manera ràpida. No fumar.• S’ha de controlar el flux i la concentració d’oxigen, respectant les indicacions mèdiques.• El humidificador ha de ser d’un sol ús.

Precaucions a les ulleres nasals i mascaretes d’oxigen

• Vigilar que no es produeixin pinçaments del tub que connecta el pacient amb la font d’oxigen.•Comprovar que les gomes no estan massa fortes i fan mal al pacient.

Las bales d’oxigen s’han de manipular amb cura. S’ha de comprovar el manoreductor per verificar que no hi han fuges d’oxigen.A las ambulàncies l’oxigen es presenta en bombones, ubicades en zones especialment dissenyades per el seu transport.L’oxigen és un gas incolor, inodor i altament inflamable, per això s’han de tenir en compte les següents precaucions:

• Han d’anar en posició vertical i ben lligades per no caure amb el moviment.• Les vàlvules han de protegir-se per evitar que es facin mal bé i tinguin fuges.• Mai fumar a les proximitats.• Col·locar extintors a prop de la zona.• Per manipular la bombona sempre col.locar-se a la part oposada a la sortida del gas.• No usar vaselina, greix o olis per les connexions i rosques RISC D’EXPLOSIÓ!!.

65

DIFICULTAT RESPIRATÒRIA

VALORACIÓ VITAL

Pacient Inconscient: Seguir el procediment d’SVB.Pacient Conscient: Valori els següents punts:

1. Comprovi permeabilitat de la via aèria 2. Valori si té compromís respiratori: fa frases senceres, estossega, freqüència

respiratòria alta o molt baixa, cianosi, sorolls anormals en la respiració, irregularitat respiratòria

3. Comprovi si existeix compromís hemodinàmic (diaforesi, pal·lidesa, freqüència cardíaca, polsos perifèrics i centrals.

4. Valori el nivell de consciència.a. A – Alerta: Estat de Vigiliab. V – Somnolència: respon ordres verbalsc. D – Estupor: respon a estímuls dolorososd. I – Coma: NO RESPON a CAP estímul (inconscient)

5. Confirmi si hi ha opressió toràcica6. Verifiqui si presenta o ha presentat mareig o perduda de coneixement 7. Confirmi si hi ha antecedents de anteriors malalties respiratòries o cardíaques.

CRITERIS D’ACTIVACIÓ d’Unitat de suport vital avançat (USVA)

� Inconsciència (mantinguda o transitòria)� Risc vital immediat:

• No permeabilitat de la via aèria• Compromís respiratori• Compromís hemodinàmic• Si es confirmen els punts 4,6• Antecedents de cardiopatia

ACTUACIÓ

� En espera d’una USVA o amb transport per part de l’USVB (Unitat de suport vital bàsic) s’han de realitzar les següents accions:• Garanteixi la permeabilitat de la via aèria i respiració efectiva.• Administri O2 ( 3L/min a una FiO2 = 24%) si hi ha compromís respiratori • Col·loqui al pacient en posició de sedestació o 60º - 90º amb respecte la llitera • Mobilitzi al pacient en cadira de transport sense permetre que realitzi cap esforç. • Re-avaluar contínuament els signes vitals ( A.B.C.D).

RESOLUCIÓ

• Transporti a velocitat constant• Fixi el pacient amb corretges per garantir l’immobilització• Mantingui l’assistència durant el trasllat avaluant les constants vitals.

Observacions

Paràmetres normals de les constants vitals:Pressió Arterial: Sistòlica 100 - 160 mm de Hg

Diastòlica 60 - 100 mm de HgFreqüència Cardíaca: 60 - 100 bpm (batecs per

minut)Freqüència Respiratòria: 10 - 24 rpm (respiracions

per minut)Temperatura axil·lar: 35,5 – 37,5ºCGlucèmia normal (pacient no diabètic): > 60 i <

120 mg/dL

66

DOLOR TORÀCIC

VALORACIÓ VITAL Pacient Inconscient: Seguir el procediment d’SVB.Pacient Conscient: Valori els següents punts:

1. Comprovi permeabilitat de la via aèria 2. Valori si té compromís respiratori: fa frases senceres, estossega,

freqüència respiratòria alta o molt baixa, cianosi, sorolls anormals en la respiració, irregularitat respiratòria

3. Comprovi si existeix compromís hemodinàmic (diaforesi, pal·lidesa, freqüència cardíaca, polsos perifèrics i centrals.

4. Valori el nivell de consciènciaa. A – Alerta: Estat de Vigiliab. V – Somnolència: respon ordres verbalsc. D – Estupor: respon a estímuls dolorososd. I – Coma: NO RESPON a CAP estímul (inconscient)

5. Valori si hi ha dolor opressiu, sensació de mort imminent , mareig o perduda de coneixement, epigastràlgia, irradiacions del dolor.

6. Comprovi si presenta nàusees o vòmits 7. Informis sobre antecedents d’anteriors malalties coronaries (infart de

miocardi, angina de pit), o de factors de risc de malaltia cardiovascular (diabetis, hipercolesterolèmia, tabaquisme).

CRITERIS D’ACTIVACIÓ d’Unitat de suport vital avançat (USVA)� Inconscient� Risc vital immediat:

• No permeabilitat de la via aèria• Compromís respiratori• Compromís hemodinàmic• Si es confirmen els punts 4,5,6

ACTUACIÓ� En espera d’una USVA o amb transport per part de l’USVB (Unitat de suport vital

bàsic) s’han de realitzar les següents accions:• Garanteixi la permeabilitat de la via aèria i respiració efectiva.• Administri O2 ( 3L/min a una FiO2 = 24% o superior) si hi ha compromís

respiratori fins aconseguir una SatO2 del 95%.• No permeti que el pacient realitzi cap esforç i mobilitzi el pacient amb

cadira de transport i/o sedestació (60 – 90º en llitera).• Incorpori la llitera a 45º aproximadament• Re-avaluar contínuament els signes vitals ( A.B.C.D).

RESOLUCIÓ• Transporti a velocitat constant• Fixi el pacient amb corretges per garantir l’immobilització• Mantingui l’assistència durant el trasllat avaluant les constants vitals.

Observacions

Paràmetres normals de les constants vitals:Pressió Arterial: Sistòlica 100 - 160 mm de Hg

Diastòlica 60 - 100 mm de HgFreqüència Cardíaca: 60 - 100 bpm (batecs per minut)Freqüència Respiratòria: 10 - 24 rpm (respiracions per minut)Temperatura axil·lar: 35,5 – 37,5ºCGlucèmia normal (pacient no diabètic): > 60 i < 120 mg/dL

67

ALTERACIONS DE LA CONSCIÈNCIA

VALORACIÓ VITALPacient Inconscient: Seguir el procediment d’SVB.Pacient Conscient: Valori els següents punts:

1. Comprovi permeabilitat de la via aèria 2. Valori si té compromís respiratori: fa frases senceres, estossega,

freqüència respiratòria alta o molt baixa, cianosi, sorolls anormals en la respiració, irregularitat respiratòria

3. Comprovi si existeix compromís hemodinàmic (diaforesi, pal·lidesa, freqüència cardíaca, polsos perifèrics i centrals

4. Valori nivell de consciència:a. A – Alerta: Estat de Vigiliab. V – Somnolència: respon ordres verbalsc. D – Estupor: respon a estímuls dolorososd. I – Coma: NO RESPON a CAP estímul (inconscient)

5. Valori pupil·les i de signes de focalitat neurològica (desviació de la comissura labial, impossibilitat o dificultat de moure les extremitats, dificultat a la parla)

6. Informi’s sobre la causa, la durada i la forma en que ha presentat l’alteració de consciència.

7. Informi’s sobre antecedents (diabetis, patologies neurològiques, metabòliques, cardiogèniques, etc.).

CRITERIS D’ACTIVACIÓ d’Unitat de suport vital avançat (USVA)� Inconscient� Risc vital immediat:

• No permeabilitat de la via aèria• Compromís respiratori• Compromís hemodinàmic• En el cas de focalitat neurològica, informar a la Central de Coordinació• Verificar edat, hora de inici dels símptomes

ACTUACIÓ� En espera d’USVA o amb transport per part de l’USVB.

• Garanteixi la permeabilitat de la via aèria i respiració efectiva.• Administri O2 ( 3L/min a una FiO2 = 24% o superior) si hi ha compromís

respiratori fins aconseguir una SatO2 del 95%.• Mantingui al pacient en P.L.S. (sempre que no es tracti d’un pacient

traumàtic).• Valori les pupil·les: Midriasi ( � � ) Isocòria ( � � ) Miosi ( • • ) Anisocòria (

� • ) • Prengui la temperatura axil·lar i en cas necessari eviti l’hipotèrmia.• Re-avaluar contínuament els signes vitals ( A.B.C.D).• Realitzi un test de glicèmia capil·lar al pacient.

RESOLUCIÓ• Transporti a velocitat constant• Fixi el pacient amb corretges per garantir l’immobilització• Mantingui l’assistència durant el trasllat avaluant les constants vitals.• Si no es tracta d’un pacient traumàtic traslladi en P.L.S.

68

CONVULSIONS

VALORACIÓ VITAL Pacient Inconscient: Seguir el procediment d’SVB.Pacient Conscient: Valori els següents punts:

1. Comprovi permeabilitat de la via aèria 2. Valori si té compromís respiratori: fa frases senceres, estossega,

freqüència respiratòria alta o molt baixa, cianosi, sorolls anormals en la respiració, irregularitat respiratòria

3. Comprovi si existeix compromís hemodinàmic (diaforesi, pal·lidesa, freqüència cardíaca, polsos perifèrics i centrals

4. Valori nivell de consciència:a. A – Alerta: Estat de Vigíliab. V – Somnolència: respon ordres verbalsc. D – Estupor: respon a estímuls dolorososd. I – Coma: NO RESPON a CAP estímul (inconscient)

5. Valoració pupil·les i de signes de focalitat neurològica (desviació de la comissura labial, impossibilitat o dificultat de moure les extremitats, dificultat a la parla).

6. Comprovi si hi ha relaxació de esfínters i/o mossegada de llengua7. Interrogui sobre la durada de l’episodi.8. Descarti traumatisme cranial (TCE).

CRITERIS D’ACTIVACIÓ d’Unitat de suport vital avançat (USVA)� Estat de coma� Risc vital immediat:

• No permeabilitat de la via aèria• Compromís respiratori• Compromís hemodinàmic• Persistència de les convulsions, o repetició de nou episodi convulsiu

ACTUACIÓ� En espera d’USVA o amb transport per part de l’USVB.

• Garanteixi la permeabilitat de la via aèria i respiració efectiva.• Administri O2 ( 3L/min a una FiO2 = 24% o superior) si hi ha compromís

respiratori fins aconseguir una SatO2 del 95%.• Valori les pupil·les: Midriasi ( � � ) Isocòria ( � � ) Miosi ( • • ) Anisocòria (

� • ) • Prengui la temperatura axil·lar i en cas necessari eviti l’hipotèrmia.• Si presència les convulsions: No intenti subjectar o immobilitzar al malalt,

protegir-lo, retiri els objectes perillosos que estiguin al seu voltant i situï’l en una zona segura .

• No forci la introducció de objectes a la boca del malalt que es trobi convulsionant.

• Afluixi la roba que el pugi oprimir • Re-avaluar contínuament els signes vitals ( A.B.C.D).

RESOLUCIÓ• Mobilitzi al pacient amb cadira i llitera, no permetre que deambuli • Fixi el pacient amb corretges per garantir l’immobilització• Transporti a velocitat constant• Mantingui l’assistència durant el trasllat• No exposi al pacient a fonts directes de llum o a excés de sorolls

El pacient pot haver patit LESIONS TRAUMÀTIQUES en el PERÍODE CONVULSIU.

69

INTOXICACIONS

DEFINICIOTòxic es considera a qualsevol substància que al entrar en contacte amb l´organisme produeix un efecte perjudicial en l´individu.L´efecte tòxic d´una substància esta condicionat per la concentració d´aquest producte en l´organisme, es a dir per la dosis.

VALORACIÓ VITAL Pacient Inconscient: Seguir el procediment d’SVB.Pacient Conscient: Valori els següents punts:

1. Comprovi permeabilitat de la via aèria 2. Valori si té compromís respiratori: fa frases senceres, estossega,

freqüència respiratòria alta o molt baixa, cianosi, sorolls anormals en la respiració, irregularitat respiratòria

3. Comprovi si existeix compromís hemodinàmic (diaforesi, pal·lidesa, freqüència cardíaca, polsos perifèrics i centrals)

4. Valori nivell de consciència:a. A – Alerta: Estat de Vigíliab. V – Somnolència: respon ordres verbalsc. D – Estupor: respon a estímuls dolorososd. I – Coma: NO RESPON a CAP estímul (inconscient)

5. Valoració pupil·les.6. Informi’s del tipus de tòxic, quantitat i hora d’ingesta (Comunicació

amb la CeCor per valorar necessitat de USVA).

CRITERIS D’ACTIVACIÓ d’Unitat de suport vital avançat (USVA)� Inconsciència � Risc vital immediat:

• No permeabilitat de la via aèria• Compromís respiratori• Compromís hemodinàmic

ACTUACIÓ� En espera d’USVA o amb transport per part de l’USVB.

• Garanteixi la permeabilitat de la via aèria i respiració efectiva.• Administri O2 ( 3L/min a una FiO2 = 24% o superior) si hi ha compromís

respiratori fins aconseguir una SatO2 del 95%.• Mantingui al pacient en P.L.S. (sempre que no es tracti d’un pacient

traumàtic).• Farem una valoració de Glucèmia capil·lar.• Prengui la temperatura axil·lar i en cas necessari eviti l’hipotèrmia.• Re-avaluar contínuament els signes vitals ( A.B.C.D).

RESOLUCIÓ• Transporti a velocitat constant• Fixi el pacient amb corretges per garantir l’immobilització• Mantingui l’assistència durant el trasllat avaluant les constants vitals.• Si no es tracta d’un pacient traumàtic traslladi en P.L.S. per evitar que el

malalt presenti broncoaspiració.

Observacions

Paràmetres normals de les constants vitals:Pressió Arterial: Sistòlica 100 - 160 mm de Hg

Diastòlica 60 - 100 mm de HgFreqüència Cardíaca: 60 - 100 bpm (batecs per minut)Freqüència Respiratòria: 10 - 24 rpm (respiracions per minut)Temperatura axil·lar: 35,5 – 37,5ºCGlucèmia normal (pacient no diabètic): > 60 i < 120 mg/dL

70

MÒDUL 6

PROCEDIEMENTS D’ACTUACIÓ SANITÀRIA PELS TTS DE USVB (CAUSES D’ORIGEN TRAUMÀTIC).

RESPIRA?CIRCULACIÓ ESPONTÀNIA?

CONTROL de laCOLUMNA CERVICAL

INCONSCIENT i/oRESPIRACIÓ INADEQUADA i/oHEMORRÀGIA EXANGUINANT

SI

NO

ALINEACIÓ del PACIENT(Cap – Tronc – Pelvis)

ACTIVACIÓUSVA

Valoració del PacientPOLITRAUMATITZAT

MANIOBRES de SVBIMMOBILITZACIÓ CERVICAL

CONSCIENTRESPIRACIÓ ADEQUADA NO HEMORRÀGIA GREU

ALINEACIÓ del PACIENT(Cap – Tronc – Pelvis)

OBERTURA VIA AÈRIACÀNULA OROFARÍNGIATolera: Ventilació BalóNo tolera: Mascareta Oxígen

OXÍGENIMMOBILITZACIÓ REGLADAEVITAR HIPOTERMIAObservació fins arribada USVA

CONTROL HEMORRÀGIES(Compressió)

Observació fins arribada USVA

Per tot pacient POLITRAUMÀTIC o POLIFRACTURATSEMPRE activar USVA

71

TRAUMATISME CRANEOENCEFÀLIC (T.C.E.)

DEFINICIO

TCE: aquella situació que per acció d´un mecanisme extern, produeix una alteració de les estructures cranials (externes o internes), provocant repercussions neurològiques com pèrdua de consciència de major o menor duració, amnèsia postraumática, dèficits neurològics (pèrdua sensibilitat,motora,etc).

CLINICA

Les manifestacions clíniques estan representades per:

• Alteració de la consciència. Alerta → Coma• Signes neurològics: pèrdua de consciència, amnèsia postraumàtica,

alteracions pupil·lars estat d´agitació• Alteracions de constants vitals: alteracions de T.A, ↓ freqüència cardíaca,

alteracions en la respiració (hiper e hipoventilació)

VALORACIÓ INICIAL

Pacient Inconscient: Seguir el procediment de Valoració del Pacient Politraumàtic.Pacient Conscient: Valori els següents punts:

1. Valori si té compromís respiratori: fa frases senceres, estossega, freqüència respiratòria alta o molt baixa, cianosi, sorolls anormals en la respiració, irregularitat respiratòria.

2. Comprovi si existeix compromís hemodinàmic (diaforesi, pal·lidesa, freqüència cardíaca, polsos perifèrics i centrals). Té pols o hemorràgia exanguinant?

3. Valori nivell de consciència:a. A – Alerta: Estat de Vigíliab. V – Somnolència: respon ordres verbalsc. D – Estupor: respon a estímuls dolorososd. I – Coma: NO RESPON a CAP estímul (inconscient)

4. Valoració pupil·les5. Localització del traumatisme: Ferides, deformitats i/o hemorràgies6. Comprovi si hi ha otorràgia, rinorràgia i/o epistaxi7. Verifiqui presència de dolor, ferides i/o deformitats8. Informis sobre el mecanisme lesional.

CRITERIS D’ACTIVACIÓ d’Unitat de suport vital avançat (USVA)� Mecanisme lesional d'alta energia� Inconsciència (mantinguda o transitòria) , agitació psicomotriu, paraules

incomprensibles, repetitiu, amnèsia, desorientació extensió o flexió anormal , vòmit sobtat i intens, relaxació d’esfínters

� Risc vital immediat:• No permeabilitat de la via aèria• Compromís respiratori• Compromís hemodinàmic

� Pèrdua de massa encefàlica, otorràgia, rinorràgia � Ferides en “scalp” i penetrants� Deformitats cranials� Malalt Politraumàtic

72

ACTUACIÓ� En espera d’USVA o amb transport per part de l’USVB:

• Si el pacient es portador de casc: faci una extracció reglada del mateix i immobilitzi amb collaret cervical.

• Mantindrem al malalt totalment immobilitzat en bloc • Garanteixi la permeabilitat de la via aèria• Administri O2 ( 3L/min a una FiO2 = 24% o superior) si hi ha compromís

respiratori fins aconseguir una SatO2 del 95% amb una FiO2 = 50%.• Controli hemorràgies (en cas d’otorràgia o rinorràgia: no fer taponament!),

netegi ferides amb sèrum fisiològic.• Valori les pupil·les: Midriasi ( � � ) Isocòria ( � � ) Miosi ( • • ) Anisocòria (

� • ) • Si el pacient vomita el voltarem lateralment en bloc, alineant i mantenint el

segment cervical controlat, posteriorment aspirarem les secrecions.• Farem una valoració de Glucèmia capil·lar.• En cas necessari eviti l’hipotèrmia.• Re-avaluar contínuament els signes vitals ( A.B.C.D).• Traslladi en decúbit supí amb una elevació del cap de 30º.

Realitzi totes LES VALORACIONS i actuacions AMB CONTROL DEL SEGMENT CERVICAL i MOBILITZI el pacient ALINEAT EN BLOC (cap-tronc-pelvis) de manera reglada.

Qualsevol PACIENT SUSCEPTIBLE D’HAVER PATIT UN T.C.E., malgrat l’absència dels signes o símptomes exposats, ha d’ésser VALORAT EN UN CENTRE SANITARI.

Qualsevol TRAUMATISME PER DAMUNT DE LA CLAVÍCULA ha d’ésser IMMOBILITZAT AMB COLLARET CERVICAL, aquest és un DISPOSITIU D’IMMOBILITZACIÓ PRIORITARI.

RESOLUCIÓ

• Mobilitzi el pacient amb tauló llarg o llitera cullera• Si tenim la possibilitat, transportarem el pacient amb el matalàs de buit, no

ho farem sobre la llitera cullera. • Fixi el pacient amb corretges per garantir l’immobilització• Transporti a velocitat constant• Mantingui l’assistència durant el trasllat

Accident d'alta energia:

Caiguda d’alçada > 4 metresCol·lisió a velocitat > 70 Km/hEjecció del vehicleDeformitat important de l’automòbilExtracció de durada > 20’Mort d’altre passatger del vehicleIntrusió en l’habitacleAtropellament amb impacte importantAccident de moto (velocit > 35 Km/h)Vehicle bolcat

Observacions

Paràmetres normals de les constants vitals:Pressió Arterial: Sistòlica 100 - 160 mm de Hg

Diastòlica 60 - 100 mm de HgFreqüència Cardíaca: 60 - 100 bpm (batecs per minut)Freqüència Respiratòria: 10 - 24 rpm (respiracions per minut)Temperatura axil·lar: 35,5 – 37,5ºCGlucèmia normal (pacient no diabètic): > 60 i < 120 mg/dL

73

TRAUMATISME DE COLUMNA VERTEBRAL

DEFINICIO

El concepte de traumatisme de columna vertebral inclueix a totes les lesions d´origen traumàtic que poden afectar, conjunta o aïlladament, les diferents estructures (óseas, lligamentoses, musculars, vasculars, meníngees, i medul·lars ) de la columna vertebral en qualsevol dels seus nivells.El dèficit neurològic depèn del tipus de lesió i del nivell medul·lar lesionat.

CLINICA

La zona de la columna vertebral mes afectada es la regió cervical baixa (C5-C7), desprès la regió toracolumbar (D10-L2). La clínica de lesió medul·lar aguda be donada per la presencia d´un nivell sensitiu i la pèrdua de força muscular.

La clínica del pacient :� Problemes amb el to muscular(flaccidesa o rigidesa) � Alteracions en el reflexes ( hipo o hiperreflexia)� Alteracions en la sudoració ( ausencia o ↑ de sudoracio) � Alteracions en la micció ( retenció o micció imperiosa)� Alteracions de la sensibilitat (priapisme )� Alteracions en el signes vitals: Vaso Dilatació, bradicardia, hTA, pell calenta

(alteració termoregulació)

VALORACIÓ INICIAL

Conscient o inconscient?Respira adequadament?Té pols o hemorràgia exanguinant?

1. Valori si té compromís respiratori: fa frases senceres, estossega, freqüència respiratòria alta o molt baixa, cianosi, sorolls anormals en la respiració, irregularitat respiratòria

2. Comprovi si existeix compromís hemodinàmic (diaforesi, pal·lidesa, freqüència cardíaca, polsos perifèrics i centrals

3. Valori nivell de consciència:a. A – Alerta: Estat de Vigíliab. V – Somnolència: respon ordres verbalsc. D – Estupor: respon a estímuls dolorososd. I – Coma: NO RESPON a CAP estímul (inconscient)

4. Valoració pupil·les5. Valori la mobilitat d’extremitats6. Valori si hi ha alteració de la sensibilitat a les extremitats7. Verifiqui presència de dolor, ferides, i/o deformitats8. Informis sobre el mecanisme lesional.

74

CRITERIS D’ACTIVACIÓ d’Unitat de suport vital avançat (USVA)

� Mecanisme lesional d'alta energia� Inconsciència (mantinguda o transitòria) � Risc vital immediat:

• No permeabilitat de la via aèria• Compromís respiratori• Compromís hemodinàmic

� Dolor a nivell de columna vertebral � Impotència funcional i/o alteracions de la sensibilitat � Priapisme� TCE associat

ACTUACIÓ� En espera d’USVA o amb transport per part de l’USVB

• Realitzi totes les valoracions i actuacions amb control del segment cervical i mobilitzi el pacient alineat en bloc de forma reglada!

• Si el pacient es portador de casc: extracció reglada del mateix i immobilitzi amb collaret cervical.

• Garanteixi la permeabilitat de la via aèria• Administri O2 ( 3L/min a una FiO2 = 24% o superior) si hi ha compromís

respiratori fins aconseguir una SatO2 del 95%.• Controli hemorràgies, netegi ferides amb sèrum fisiològic (sols si afecten cuir

pilós o facials)• Valori les pupil·les: Midriasi ( � � ) Isocòria ( � � ) Miosi ( • • ) Anisocòria (

� • ) • Farem una valoració de Glucèmia capil·lar.• Eviti l’hipotèrmia.• Re-avaluar contínuament els signes vitals ( A.B.C.D).

RESOLUCIÓ

• Mobilitzi el pacient amb tauló llarg o llitera cullera• Si tenim la possibilitat, transportarem el pacient amb el matalàs de buit. • Fixi el pacient amb corretges per garantir l’immobilització• Transporti a velocitat constant• Mantingui l’assistència durant el trasllat

Les MOBILITZACIONS del pacient es realitzaran EXCLUSIVAMENT en cas de PERILL PER L’EQUIP ASSISTENCIAL o EL PACIENT o en el cas de que la RESOLUCIÓ DE LA INTERVENCIÓ VAGI A CÀRREC DE L’EQUIP USVB

Accident d'alta energia:

Caiguda d’alçada > 4 metresCol·lisió a velocitat > 70 Km/hEjecció del vehicleDeformitat important de l’automòbilExtracció de durada > 20’Mort d’altre passatger del vehicleIntrusió en l’habitacleAtropellament amb impacte importantAccident de moto (velocit > 35 Km/h)Vehicle bolcat

Observacions

Paràmetres normals de les constants vitals:Pressió Arterial: Sistòlica 100 - 160 mm de Hg

Diastòlica 60 - 100 mm de HgFreqüència Cardíaca: 60 - 100 bpm (batecs per minut)Freqüència Respiratòria: 10 - 24 rpm (respiracions per minut)Temperatura axil·lar: 35,5 – 37,5ºCGlucèmia normal (pacient no diabètic): > 60 i < 120 mg/dL

75

TRAUMATISME TORÀCIC

DEFINICIO

El traumatime toràcic inclou tot traumatisme sobre pulmons i caixa toràcica, así com sobre cor, els grans vasos toràcics i la resta d´estructures contingudes dins del tòrax.

CLINICA

Alguns signes i símptomes dins del trauma toràcic:• Dolor, pal·lidesa, sudoració i crepitació a la palpació.• hTA, dificultat respiratòria, hipoventilació del costat afecte i signes de

shock (taquicardia e hTA) • Enfisema subcutani (aire entre la pell i el teixit greix), deformitat del tòrax.• Hemoptisi (sang que es produeix al tossir i que prové dels pulmons)

VALORACIÓ INICIAL Conscient o inconscient?Respira adequadament?Té pols o hemorràgia exanguinant?

1. Valori si té compromís respiratori: fa frases senceres, estossega, freqüència respiratòria alta o molt baixa, cianosi, sorolls anormals en la respiració, irregularitat respiratòria, excursió respiratòria.• Verifiqui el tipus de traumatisme; obert o tancat, deformitat,

crepitació, expansió anormal unilateral o bilateral• Descarti la presència de objectes clavats• Comprovi si hi ha ferides bufants

2. Comprovi si existeix compromís hemodinàmic (diaforesi, pal·lidesa, freqüència cardíaca, polsos perifèrics i centrals

3. Valori nivell de consciència:a. A – Alerta: Estat de Vigíliab. V – Somnolència: respon ordres verbalsc. D – Estupor: respon a estímuls dolorososd. I – Coma: NO RESPON a CAP estímul (inconscient)

4. Valoració pupil·les5. Verifiqui presència de dolor, ferides, i/o deformitats6. Informis sobre el mecanisme lesional.

CRITERIS D’ACTIVACIÓ d’Unitat de suport vital avançat (USVA)� Mecanisme lesional d'alta energia� Inconsciència (mantinguda o transitòria) � Risc vital immediat:

• No permeabilitat de la via aèria• Compromís respiratori• Compromís hemodinàmic

� Ferides penetrants i/o bufants� Objectes clavats� Deformitats i/o expansió anormal unilateral o bilateral� TCE associat a fractures

76

ACTUACIÓ

� En espera d’USVA o amb transport per part de l’USVB• Realitzi totes les valoracions i actuacions amb control del segment cervical i

mobilitzi el pacient alineat en bloc de forma reglada.• Si el pacient es portador de casc: extracció reglada del mateix i immobilitzi

amb collaret cervical. • Garanteixi la permeabilitat de la via aèria• Administri O2 ( 3L/min a una FiO2 = 24% o superior) si hi ha compromís

respiratori fins aconseguir una SatO2 del 95%.• Controli hemorràgies (en cas d’otorràgia o rinorràgia no taponar!), netegi

ferides amb sèrum fisiològic (sols si afecten cuir pilós o facials)• En cas de objecte clavat no l’extregui i immobilitzi el mateix • En cas de ferida bufant fixi només tres costats de l´ apòsit• Re-avaluar contínuament els signes vitals ( A.B.C.D).• Traslladi semiassegut a 30º si no sospita de lesió espinal.

RESOLUCIÓ

• Traslladi el pacient semiassegut sempre que no existeixi sospita de afectació espinal, recolzat sobre el costat afectat per permetre l’expansió del pulmó no afectat.

• Fixi el pacient amb corretges per garantir l’immobilització• Transporti a velocitat constant• Mantingui l’assistència durant el trasllat

MECANISMES LESIONALS: Accidents, Ferides per arma blanca o de foc, agressions, pràctiques esportives.

Accident d'alta energia:

Caiguda d’alçada > 4 metresCol·lisió a velocitat > 70 Km/hEjecció del vehicleDeformitat important de l’automòbilExtracció de durada > 20’Mort d’altre passatger del vehicleIntrusió en l’habitacleAtropellament amb impacte importantAccident de moto (velocit > 35 Km/h)Vehicle bolcat

Observacions

Paràmetres normals de les constants vitals:Pressió Arterial: Sistòlica 100 - 160 mm de Hg

Diastòlica 60 - 100 mm de HgFreqüència Cardíaca: 60 - 100 bpm (batecs per minut)Freqüència Respiratòria: 10 - 24 rpm (respiracions per minut)Temperatura axil·lar: 35,5 – 37,5ºCGlucèmia normal (pacient no diabètic): > 60 i < 120 mg/dL

77

TRAUMATISME ABDOMINAL

DEFINICIO

L´aspecte fundamental del trauma abdominal es que es menys evident que altres traumatismes.Els mecanismes lesionals son similars als Traumas Toràcics, i es diferencia entre el TA obert del TA tancat, segons es respecti o no la integritat de la cavitat abdominal.Els traumatismes oberts poden ser produïts per arma blanca, de foc, o per materials tip destornillador... poden ser penetrants si penetren en la cavitat abdominal, i perforants, si perforen una víscera buida.

CLINICA

Alguns signes i símptomes dins del trauma abdominal• Dolor abdominal, pal·lidesa, sudoració• HTA (hipertensió) o hTA (hipotensió), taquicardia o bradicardia, dificultat

respiratòria, alteracions en el replec capil·lar superior a 2 s, ausencia de polsos distals.

• Abdomen dur (abdomen en taula), • Sang per la zona abdominal (ferida) , sang oscura per la zona del recte

(melenas) o sang fresca (rectorragias)

VALORACIÓ INICIAL

Conscient o inconscient?Respira adequadament?Té pols o hemorràgia exanguinant?

1. Valori si té compromís respiratori: fa frases senceres, estossega, freqüència respiratòria alta o molt baixa, cianosi, sorolls anormals en la respiració, irregularitat respiratòria

2. Comprovi si existeix compromís hemodinàmic (diaforesi, pal·lidesa, freqüència cardíaca, polsos perifèrics i centrals

3. Valori nivell de consciència:a. A – Alerta: Estat de Vigíliab. V – Somnolència: respon ordres verbalsc. D – Estupor: respon a estímuls dolorososd. I – Coma: NO RESPON a CAP estímul (inconscient)

4. Localitzi el traumatisme.( Ferides, deformitats i/o hemorràgies)• Comprovi traumatisme obert o tancat, deformitat, expansió anormal

unilateral o bilateral• Comprovi si hi ha presencia d’objectes clavats• Comprovi si hi ha evisceració.

5. Valoració pupil·les6. Verifiqui presència de dolor, ferides, i/o deformitats7. Informis sobre el mecanisme lesional.

78

CRITERIS D’ACTIVACIÓ d’Unitat de suport vital avançat (USVA)

� Mecanisme lesional d'alta energia� Inconsciència (mantinguda o transitòria) � Risc vital immediat:

• No permeabilitat de la via aèria• Compromís respiratori• Compromís hemodinàmic

� Ferides penetrants � Objectes clavats� Deformitats anormal unilateral o bilateral� Evisceració� Pacient politraumàtic

ACTUACIÓ

� En espera d’USVA o amb transport per part de l’USVB• Realitzi totes les valoracions i actuacions amb control del segment cervical i

mobilitzi el pacient alineat en bloc de forma reglada!• Si el pacient es portador de casc: extracció reglada del mateix i immobilitzi

amb collaret cervical. • Garanteixi la permeabilitat de la via aèria• Administri O2 ( 3L/min a una FiO2 = 24% o superior) si hi ha compromís

respiratori fins aconseguir una SatO2 del 95%.• En cas d’objecte penetrant, no l’extregui i immobilitzi’l.• En cas de ferida faci una cura amb apòsits humits (sèrum fisiològic , no

utilitzar Povidona iodada)• En cas d’evisceració no torni a introduir les vísceres i cobreixi amb apòsits

humits• Re-avaluar contínuament els signes vitals ( A.B.C.D).

RESOLUCIÓ

• Traslladi el pacient amb les cames flexionades, sempre que no existeixi sospita de afecció espinal

• Transporti a velocitat constant• Fixi el pacient amb corretges per garantir l’immobilització• Mantingui l’assistència durant el trasllat

MECANISMES LESIONALS: Accidents, Ferides per arma blanca o de foc, agressions, pràctiques esportives.

79

TRAUMATISME D’EXTREMITATS

DEFINICIO

Si s´aplica mes pressió sobre un os de la que aquest pot soportar, aquest es trenca o es divideix. Una ruptura de qualsevol tamany es denomina fractura i si l´os fracturat trenca la pell, es diu fractura oberta.En el pacients politraumatic (PPT) son freqüents les lesions d´estremitats i/o pelvisPoden comprometre estabilitat hemodinàmica, rarament amenaça para la vida

CLINICA

Símptomes: dolor espontani, impotència funcional i/o pèrdua sensació o capacitat

motora Inspecció:

• Deformitats (asimetries, angulació, rotació,…)• Canvis coloració cutánea (hematoma, cianosis,…)• ferides (fx obertes) o a distancia de la fx

Palpació: • Signes inflamatoris (edema, calor,..), alt. sensibilitat • Dolor a la palpació, mobilitat anormal, crepitant• Valorar polsos distals i replec capil·lar

Funció: limitació o cese, funció motora distal

VALORACIÓ INICIAL

Conscient o inconscient?Respira adequadament?Té pols o hemorràgia exanguinant?

1. Valori si té compromís respiratori: fa frases senceres, estossega, freqüència respiratòria alta o molt baixa, cianosi, sorolls anormals en la respiració, irregularitat respiratòria

2. Comprovi si existeix compromís hemodinàmic (diaforesi, pal·lidesa, freqüència cardíaca, polsos perifèrics i centrals

3. Valori nivell de consciència:a. A – Alerta: Estat de Vigíliab. V – Somnolència: respon ordres verbalsc. D – Estupor: respon a estímuls dolorososd. I – Coma: NO RESPON a CAP estímul (inconscient)

4. Valoració pupil·les5. Localitzi el traumatisme.(Ferides, deformitats i/o hemorràgies)6. Verifiqui si hi ha impotència funcional de les extremitats7. Comprovi la presencia d’objectes clavats8. Comprovi si presenta crepitació, tumefacció, equimosi i dolor9. Comprovi polsos perifèrics , i mobilitat dels dits 10. Informis sobre el mecanisme lesional.

80

CRITERIS D’ACTIVACIÓ d’Unitat de suport vital avançat (USVA)� Mecanisme lesional d'alta energia� Inconsciència (mantinguda o transitòria) � Risc vital immediat:

• No permeabilitat de la via aèria• Compromís respiratori• Compromís hemodinàmic

� Hemorràgia exanguinant� Absència de polsos perifèrics � Objectes clavats� Insensibilitat ambdues extremitats inferiors� Sospita de fractures múltiples (polifracturat) � TCE associat

ACTUACIÓ� En espera d’USVA o amb transport per part de l’USVB

• Realitzi totes les valoracions i actuacions amb control del segment cervical i mobilitzi el pacient alineat en bloc de forma reglada!

• Si el pacient es portador de casc: extracció reglada del mateix i immobilitzi amb collaret cervical.

• Garanteixi la permeabilitat de la via aèria• Administri O2 ( 3L/min a una FiO2 = 24% o superior) si hi ha compromís

respiratori fins aconseguir una SatO2 del 95%.• Controli hemorràgies. En cas de ferida sagnant faci compressió amb gasses

seques, i cura amb apòsits humits (Sèrum fisiològic, no utilitzar povidona iodada).

• Valori les pupil·les: Midriasi ( � � ) Isocòria ( � � ) Miosi ( • • ) Anisocòria ( � • )

• Immobilitzi les extremitats afectades amb fèrules i comprovar polsos distals i mobilitat dels dits abans i desprès de l’immobilització.

• Eviti l’ hipotèrmia.• Re-avaluar contínuament els signes vitals ( A.B.C.D).

RESOLUCIÓ

• Mobilitzi el pacient amb tauló llarg o cullera. Mai traslladarem un pacient amb llitera cullera.

• Si tenim la possibilitat, transportarem el pacient amb el matalàs de buit. • Fixi el pacient amb corretges per garantir l’immobilització• Traslladi el pacient en decúbit supí • Transporti a velocitat constant• Mantingui l’assistència durant el trasllat

MECANISMES LESIONALS: Accidents, Ferides per arma blanca o de foc, agressions, pràctiques esportives.

Accident d'alta energia:

Caiguda d’alçada > 4 metresCol·lisió a velocitat > 70 Km/hEjecció del vehicleDeformitat important de l’automòbilExtracció de durada > 20’Mort d’altre passatger del vehicleIntrusió en l’habitacleAtropellament amb impacte importantAccident de moto (velocit > 35 Km/h)Vehicle bolcat

81

MOBILITZACIONS I IMMOBILITZACIONS EN EL PACIENT TRAUMÀTIC

Autors: Marta Olivé Cavero,José Ramón Moreno Zafra, Salvador Cerezo Maturana, Marta Huerta Royo, Jordi Freixes Pascual.

INTRODUCCIÓ

L’ utilització de tècniques de mobilització i immobilització del pacient traumàtic tenen com objectiu atenuar els efectes d’una possible lesió primària i evitar les possibles lesions secundaries. Per realitzar una correcte manipulació del traumàtic és important conèixer l’equipament tècnic actual i les tècniques de mobilització manuals. Ambdues coses es complementen i son imprescindibles per evitar lesions potencials.

PRINCIPIS BÀSICS

• Tècniques d’autoprotecció. S’ha de garantir la seguretat de l’equip assistencial i del malalt. No precipitar-se i provocar nous accidents. Aplicar tècniques de correcte control postural en tot el procediment, per evitar lesions dels assistencials.

• L’objectiu final es aconseguir el decubit supí amb el mínim de moviments possibles

• Tractar el malalt inconscient com a potencial lesionat medul·lar.• Moure el malalt el mínim possible per immobilitzar-lo.• Per la mobilització del malalt traumàtic són necessaris tres actuants.• Respectar l’eix cap-coll- tronc-pelvis-extremitats.• Coordinar els moviments i realitzar-los de forma precisa i suau.• El cap de l’equip o la persona amb major experiència en la manipulació dels

traumàtics coordina a la resta, des de la capçalera del malalt (1er assistencial)

• El 1er assistencial realitza des del primer moment la immobilització cervical bimanual mentre coordina les operacions.

• Per a la col·locació del collaret cervical són imprescindibles dos assistencials.

• El collaret cervical, només es pot col·locar amb el malalt en decúbit supí, o en sedestació i amb el segment cervical alineat.

• Per una correcte alineació és necessària una tracció en eix ( traccionar i alinear, no reduir).

• Quan s’està traccionant una part del cos per immobilitzar-la, no deixar la tracció fins que estigui col·locat el dispositiu d’immobilització corresponent.

• No oblidar l’analgèsia en el maneig del malalt traumàtic.

82

Indicacions per la immobilització de raquis

Traumatisme tancat

Alteració nivell de consciència (Glasgow < 15)

Si No

Immobilitzar • Dolor, molestia o inflamació?• Dèficit neurològic?• Deformitat anatòmica columna?

Si NoImmobilitzar

Sospita per mecanisme de lesió¹?Si• Sospita d’alchol o/i drogues• Lesió distractora²• Incapacitat per comunicar-se³

No

Immobilització no indicada

Si No

Immobilitzar

SI ES DUBTE IMMOBILITZAR !!

83

GUIES D’ACTUACIÓ

1. Mobilització del malalt des del terra al dispositiu de immobilització mobilització.

2. Mobilització del malalt des de dintre d’un vehicle accidentat fins al dispositiu d’immobilització mobilització. Mitjans de subjecció

3. Mobilització i immobilització d’extremitats.4. Transport fins a l’ambulància.

1. Mobilització del malalt des del terra al dispositiu de immobilització mobilització.

1.1. Alineació gir en bloc i col·locació en decúbit supí. Retirada de casc i col·locació del collaret cervical.

1.2. Tècniques i dispositius d’immobilització mobilització:1.2.1. Pont millorat.1.2.2. Adossat a taulell espinal , Immobilitzador de cap i “log-roll”1.2.3. Recollida amb llitera cullera i col.locació al matalàs de buit

1.1. Alineació, gir en bloc i col·locació en decúbit supí. Retirada de casc i col·locació del collaret cervical

Aquest supòsit s’ha realitzat pensant que es tracte d’un motorista en decúbit prono, portador de casc integral. Si en un cas real el traumàtic no es portador de casc o la seva posició inicial sobre el terra és una altre, la guia també és vàlida iniciant l’assistència en el punt corresponent.

Traumatisme penetrant

• Déficit neurològic/molestia• Alteració nivell de consciència NoSi

Immobilitzar Immobilització no indicadaTrasllat immediat

¹Sospita per mecanisme de lesió:caiguda>4m,ejecció del vehícle,colisió >70 Km/h, deformitat important vehícle, intrusió de l’habitacle,extricació > 20’, mort d’un altre passatger, vehícle bolcat, atropellament amb impacte important.²Lesió distractora: Qualsevol lesió que pugui alterar l’habilitat del malalt per notar-se altres lesions: fractures d’ossos llargs, cremades, sospita de lesió visceral,etc.³Incapacitat per comunicar-se: Alteració del llenguatge o audició, idioma extranger, nens petits.

84

• Autoprotecció. Control de l’entorn.• Accedir al lesionat des de del seu camp

visual.

• El 1er assistencial es col·loca al capçal del traumàtic i fixa el casc.

• Valorar l’estat de consciència.

• El 2on assistencial puja la visera i descorda o talla la corretja de subjecció.

• El 1er assistencial immobilitza bimanualment la columna cervical fent una lleugera tracció (antero-posterior) i mantenint la columna cervical en posició neutra.

85

• El 2on i 3er assistencials van alineant per segments del cos (de distal a proximal) fent una tracció suau. Sense manipular les articulacions.

• Una vegada alineat es girarà cap al costat contrari on mira el cap.

• El primer assistencial continua en tot moment fent la immobilització cervical.

• El 2on assistencial situat al mateix costat cap on girarà el malalt l’agafa per l’espatlla i part inferior del maluc.

• El 3er situat a la dreta del 2on agafa al lesionat de manera distal per la part superior del maluc i per sota dels genolls.

• Quedant les mans del 2on i 3er creuades.

• Si hi ha un 4at fa tracció en eix des dels peus

86

• El primer dona les ordres per iniciar el gir.

• Fer el gir en dos temps

• Primer a decúbit lateral. • Després a decúbit supí

• El 2on assistencial substitueix al primeren la immobilització cervical. Fent-la novament antero-posterior,assegurant l’estabilitat del segment cervical.

• El primer assistencial es prepara per la retirada del casc.

87

• L’extracció del casc es realitza entre dos assistencials.

• El casc es retira sempre • El 2on assistencial continua amb la

immobilització cervical• Retirar ulleres• El 1er introdueix les mans en els laterals

del casc i fa tracció cap a l’exterior.• Efectuar moviments basculants per

superar les prominències osseas

• En el moment de l’extracció cal coordinar-se per mantenir la posició neutra.

• Un cop tret el casc, i subjectat el cap del lesionat pel 2on assist, el primer el substitueix, mantenint el control cervical bimanual ara lateralment.

Per la col·locació del collaret cervical:• S’ha de mesurar quin és l’adequat.• El tamany del collaret es sap mesurant

la distancia entre el múscul trapezi i l’angle inferior de la mandíbula.

• La mesura la realitza el 2on assistencial.• Retirar el cabell, joies o roba que

dificultin la col·locació.

88

• El collaret ha de ser rígid, amb un suport mentonià i un orifici anterior ample.

• Recordar que només immobilitza els moviments de flexió i extensió, no els laterals.

• Comprovar que la columna cervical continua en posició neutre.

• Insinuar la part posterior del collaret, col·locar la part anterior i acabar de posar la posterior.

• Fixació de les dues parts.

• Una vegada posat el collaret seguir subjectant el cap fins la immobilització del mateix que es realitza una vegada està el traumàtic sobre el dispositiu corresponent.

89

1.2. Tècniques i dispositius d’immobilització i de mobilització:

1.2.1. Pont millorat:

• El primer assistencial fixa bimanualment, i pels laterals, el segment cervical.

• El segon assistencial col·loca les mans, imitant forma de pala, sota les dues escàpoles.

• El tercer col·loca les mans a la zona lumbar i sota la pelvis.

• El quart assistencial col·loca els avantbraços, un sota la zona femoral mitja, i l’altre sota els bessons

• El primer assistencial dona l’ordre d’aixecar el pacient en bloc, suaument, fins l’ alçada necessària per instaurar el dispositiu corresponent.

• Una cinquena persona fa lliscar el dispositiu d’immobilització i/o transport sota el pacient elevat.

• Quan aquest dispositiu es troba a l’alçada adient, el primer assistencial, coordina la baixada del pacient de la mateixa manera que es va fer la pujada

90

1.2.2. Adossat a taulell, Immobilitzador de cap i tècnica”log-roll”

• Una vegada alineat a decubit es posa el taulell espinal al llarg del pacient.

• El primer assistencial continua en tot moment fent la immobilització cervical.

• Coordinat pel primer assistencial, es fa la mateixa maniobra que el gir en bloc, però fent servir el taulell espinal com a plataforma i eix de gir.

• És una maniobra útil per estalviar mobilitzacions

• El collaret cervical és posa una vegada el pacient està en decubit supí

• Si encara no s’ha realitzat el primer assistencial manté el control cervical, i el segon col·loca el collaret cervical.

• El primer assistencial subjecte el cap una vegada posat el collaret i el segon ajusta l’Immobilitzador de cap.

91

”log-roll”:

● És la lateralització en bloc del pacient● És una mobilització útil tant per examinar l’esquena del pacient com per col·locar-lo sobre el taulell espinal

1.2.3. Recollida amb llitera de cullera i col·locació al matalàs de buit

• Amb el pacient en decúbit supí el primer assistencial fixa bimanualment el segment cervical.

• El segon ajusta el collaret cervical.• El tercer desplega la llitera de cullera,

i la fixa a la mida corresponent al pa cient. Abans de separar ambdues parts.

92

• El tercer assistencial separa les pales i les col·loca una a cada costat del pacient.

• El segon i tercer assistencial es col·loquen un a cada banda del malalt.

• Coordinats pel primer assistencial, que controla el segment cervical, el segon subjecta al pacient per la pelvis i per l’ombro, i el fa girar suaument cap a la seva posició.

• El tercer assistencial introdueix la seva part de la llitera de cullera.

• A l’ordre del primer assistencial, el segon deixa anar el pacient sobre la llitera. inversa, amb la segona part de la llitera.

• Es tanca el dispositiu, primer sempre la part superior i després la inferior.

• Es col·loca el pacient sobre el matalàs de buit.

.

• Per extreure el dispositiu, el primer assistencial coordina els moviments(amb control cervical).

• S’obre la llitera primer per la part inferior i després per la superior.

93

• El tercer retira la seva part de la llitera

• Es repeteix el procediment per extreure la segona part. Es deixa la llitera cullera sobre el matalàs de buit, retirant-la posteriorment.

● Es realitza el buit i es subjecte el pacient amb les mateixes corretges del matalàs de buit.

94

2. Mobilització des de dins del vehicle fins el dispositiu de mobilització immobilització

2.1. Extricació d’emergència: Maniobra de Rauteck

La mobilització d’emergència sense utilitzar cap equipament d’immobilització

només està indicada en situacions on existeix risc extrem per el malalt i/o

l’equip i davant la situació clínica del pacient amb compromís vital imminent

que no es pugui solucionar dins del vehicle.

• Assegurar el vehicle i treure el contacte.

• Ens col·locarem al costat del pacient, perpendicularment a ell i baixarem fins el seu nivell.

• Comprovem que l’accidentat té els peus alliberats dels pedals de marxa i que no existeix res que dificulti la seva mobilització (cinturó de seguretat o altres dispositius)

• Ens situarem en posició lateral pel darrera amb les cames flexionades

95

• Apropem el braç del pacient més proper a nosaltres al costat contrari per poder subjectar-lo després i (el recolzem a la pelvis contraria)

• Passarem una mà per sota l’aixella més propera, agafant la mandíbula inferior, mantenint el cap ben subjectat sobre la nostre galta i realitzant tracció cap a dalt.

• L’altre mà del assistencial passa per darrera del cos del accidentat, la passem per sota de l’aixella oposada fins agafar-li el canell del braç més pròxim.

• En aquesta posició l’assistencial extrau l’accidentat del vehicle. Realitzar la força utilitzant la correcta posició de les cames i zona lumbar.

96

• Donarem unes passes cap enrera per poder col·locar al pacient en una superfície plana, rígida i fora de perill.

• Ubicació del pacient a una zona segura, cal mantenir la immobilització de la zona cervical.

97

2. 2. Extricació reglada

És el conjunt de tècniques de mobilització i immobilització que es realitzen de forma coordinada per extreure un pacient d’un vehicle amb l’objectiu de no augmentar ni agreujar les lesions existents.Per la correcte realització de la tècnica son necessaris 3 actuants.

Existeixen diverses formes d’extricació. S’escull quin és la mes apropiada en funció de la gravetat del pacient i del tipus d’accident (segons quin sigui el vehicle, com estigui i l’entorn, etc.). Parlarem de dues d’aquestes formes :

2.2.1. Extracció amb fèrula de Kendrich ( amb collaret cervical i fusta espinal)2.2.2. Extracció sense fèrula de Kendrich ( amb collaret i fusta)

2.2.1. Extracció amb Fèrula de Kendrich ( amb collaret cervical i fusta espinal)

1.- Control del segment cervical

• Accés lateral del 1er assistencial realitzant control del segment cervical.

98

• Braç Dret. Recolza en zona interescapular-dorsal amb la mà en zona occipital.

• Braç Esquerre. Agafa el mentó (maxil·lar inferior)

• Es realitza alineació del eix cap-coll-tronc.

2.- Col·locació collaret cervical

• Canvi en el control de la zona cervical entre el primer i el segon assistencial.

• El 2on assistencial manté l´alineació des de la zona posterior (interior del vehicle), amb les seves mans recolzades a la zona maxil·lar i malar.

• El 1er assistencial mesura i col·loca el collaret cervical des del lateral.

• El 2on assistencial manté el control cervical bimanual una vegada posat el collaret per evitar els moviments laterals.

99

3.- Col·locació de la Fèrula de Kendrich

• El 1er assistencial, col·loca la fèrula des del lateral dret o esquerre segons cada cas. Col·locació entre el pacient i el seient del vehicle assegurant que arriba fins la base del seient, sense desplegar les cintes engonals

• Es realitza l’encintat (entre el 2on i el 3er assistencial) presentació de les corretges de distal a proximal, primer les cintes engonals i pujar en sentit cranel(ajustar primer les toracó-abdominals) posteriorment reajustar les restants).

100

• Posterior l’encintat correcte de la zona toraco-abdominal s’ajusten les engonals i les de la zona cranial .

• Cal omplir l’espai que pot existir entre l’occipuci i el dispositiu. El coixí que conté el dispositiu es pot posar en aquest nivell o en zona dorso-lumbar segons el pacient.

• Comprovació de la subjecció de les corretges abans de treure el malalt del vehicle.

4.-Extracció del vehicle

• Extracció lateral prèvia elevació utilitzant les dues nanses laterals i posant el taulell espinal entre el seient i la zona glútea del pacient.

• Rotació del pacient amb control de EEII i lliscant de manera coordinada en 2 ó 3 moviments fins a col·locar el pacient de forma correcta en el taulell espinal.

101

5.-Extracció de la fèrula de Kendrich i sistemes de immobilització.

• Retirada de la fèrula mitjançant mínima elevació en bloc del pacient.

• Immobilització del traumàtic sobre el dispositiu d’immobilització més adequat pel trasllat: matalàs de buit.

102

2.2.2. Extracció sense fèrula de Kendrich: amb collaret cervical i taulell espinal llarg

Els punts 1 i 2 son iguals que en l’apartat 2.2.1

3.- Col·locació del pacient sobre el taulell espinal.

• Subjecció del pacient mantenint alineada la columna cervical

●Col·locació del taulell per la part posterior del vehicle.●Reclinar el seient i introduir el taulell, entre el seient i el pacient.●Amb moviments organitzats, suaus i dirigits deixarem caure el pacient controlant en tot moment els moviments i lliscarem al pacient sobre el taulell

• Mitjançant tres moviments d’ascensió el pacient lliscarà fins que quedin ubicades perfectament les zones cranial i pèdia sobre el taulell espinal.

103

2.3. Sistemes d’immobilització i formes de subjecció

• Taulell Espinal. Col·locar el malalt sobre la fusta i col·locar l’Immobilitzador de cap i el sistema de corretges tipus “velcro” (mobilització mínima)

104

• En cas de mobilització important (exemple quan és necessari posar el malalt en posició vertical) del pacient col·locar corretges amb Tanca tipus cinturó de seguretat.

• Llocs on situar cada corretja: sota aixelles, zona pélvica amb arnes doble i zona pèdia .

• Matalàs de buit. Col·locar el pacient en el matalàs de buit des de el taulell espinal. Controlar la pressió sobre el malalt ajudant a obtenir a la forma adequada.

2.3.1. Col·locació de corretges

• En situacions de poca mobilització pel malalt es poden utilitzar les corretges que tenen “velcro” adhesiu.Col·locació de zona cranial a pedia. Ajustar les cintes i passar-les pels forats que té la fusta espinal.

• En situacions mobilització complexa, situacions de difícil extracció o persones de grans dimensions ( recordar que el taulell espinal llarg està fet per aguantar un màxim de pes de 120 Kg), col·locarem corretges tipus cinturó de seguretat , subjectant a la persona per : axil·les, pelvis –terç proximal fèmurs, terç distal tibio-peroneal-peus.

105

• Col·locarem la primera corretja per sota de les aixelles i l fixarem pers sobre

• La segona corretja es la unió de dos, col·locant les tanques en les zones mitges o lateral per afavorir l’obertura.

• Es passa primer per sobre de la pelvis i posteriorment es passa pels forats que te la fusta.

• Posteriorment es passa una corretja per cada cama ( zona fèmur proximal) i es passen pels forats de la fusta posteriors acabant de fixar en zona mitja o lateral.

106

• L’ultima corretja es col·loca per sobre les tíbies i es passa pels forats més distals de la fusta .

• Posteriorment es passa per la base dels peus( fent un vuit) i és fixa en la zona mitja anterior.

3. Mobilització i immobilització d’extremitats

Principis bàsics

● Signes de sospita de fractura: Dolor, deformitat i impotència funcional.● Considerar l’administració d’analgèsia abans de la mobilització● Abans d’alinear i abans i després de immobilitzar una fractura comprovar l’estat neurovascular de la extremitat: Temperatura, color, sensibilitat, força i mobilitat perifèrica i pols perifèric. • Si la fractura es oberta, abans de valorar l’estat neurovascular més,

controlar el sagnat de la ferida: compressió directa, embenat compressiu, elevació de la extremitat, punts de compressió indirectes.

• Les ferides produïdes per fractures obertes tapar-les amb un apòsit humit amb sèrum fisiològic, al damunt gases seques, desprès la cel·lulosa i la fèrula corresponent.

● Les luxacions, luxo-fractures i fractures periarticulars no tocar-les , immobilitzar en la mateixa posició i angulació que la trobem; especial atenció a la perfusió i inervació de la extremitat.● La utilització de cel·lulosa abans de col·locar una fèrula evita passar la bena per el focus de fractura, S’aconsegueix una millor superfície de recolzament a la fèrula i ajuda a prevenir un Síndrome Compartimental i/o alteracions neurovasculars per possibles compressions a l’hora del embenat per fixar la fèrula.● Les parts sanes del cos es poden utilitzar com a recolzament de les fèrules.

107

3.2. Esquema: guia d’actuació en fractures.

Fractura

Luxo-fractura/ fractura periarticular SiNo

FracturaOberta Si Ferida exanguinant

Control

neuromsucular:

Pols distal

Mobilitat

Coloració

TemperaturaNo No Si

Control

neuromsucular:

Pols distalMobilitat

Apòsit

Control de

ValorarValorar

Tracció i alineació

Immobilització en posició funcional Immobilització en

Si abans de la immobilització els polsos estan presents i després de la mateixa estan absents, desfer-la i iniciar-la de nou.

108

3.3. Mobilitzacions immobilitzacions en traumatismes d’ossos llargs

Comprovar l’estat neurovascular de la extremitat,valorar:● pols distal● coloració● temperatura● parestesies

● Alinear la extremitat exercint una tracció en eix suau, ferma i constant i no deixar-la fins acabar el procediment.● Alinear en posició anatomo-funcional

Col·locar cel·lulosa o similars

109

Col·locar la immobilització adient: per sobre de la articulació proximal fins per sota de la articulació distal

Comprovar l’estat neurovascular de la extremitat,valorar:● pols distal● coloració● temperatura● parestesies

Si posteriorment a la immobilització és detecta alguna anomalia que previament no hi era, s’ha de retirar, revalorar

3.4. Tipus d’immobilitzacions: indicacions

• Immobilitzador d’espatlla: Diàfisis proximal d’húmer/Cap d’húmer

110

• “U de Palma”/Krammer “en L”: Diàfisis d’húmer

• Fèrula braquial: canell. metacarpians

● Matalàs de buit : Pelvis

111

● Krammer posterior + Krammer lateral/matalàs de buit : Diàfisis de Fèmur.

• Krammer “en L” des del peu fins per sobre el genoll: Genoll, Tíbia, Peroné i Turmell.

4. Transport fins a l’ambulància:

• Planificació del trasllat: Triar l’itinerari més adient i segur per traslladar el pacient fins a l’ambulància. Preveure els possibles incidents que es puguin trobar.

• Comunicació als actuants: Donar a conèixer a totes les persones implicades en el servei, tant el propi equip com els d’altres cossos que intervinguin, l’itinerari que es seguirà fins a l’ambulància.

• Preparar l’itinerari, retirant objectes i obstacles, amb l’objectiu de que el trasllat sigui el més planificat possible.

• Triar el medi de trasllat depenent de la patologia del pacient, i de les característiques de l’itinerari a fer. Cadira, taulell espinal, matalàs de buit, llitera i possibles combinacions.

• Iniciar el trasllat, comunicant el fet a totes les persones implicades.• Realitzar el trasllat, amb un mínim de dues persones, intentant mantenir

les forces equilibrades. No córrer mai ni precipitar-se durant el mateix.

Una vegada a la unitat, alertar a la central de coordinació per que activi el protocol corresponent amb l’hospital receptor.

112

BIBLIOGRAFIA

• “ Soporte Vital Avanzado en Trauma” A. Hernando Lorenzo, M. Rodriguez Serra. Masson. Barcelona 2000.

• “Recomendaciones Asistenciales En Trauma Grave”. Grupo de trabajo de asistencia inicial al paciente traumatico. SEMES. Edicomplet. Madrid 1999.

• “Manual Básico de Manejo, Movilización y Transporte de Víctimas”. J. Abrisquera Garcia. Aran. Madrid 2001.

• “Atención al Paciente Politraumatizado” Medical Practice Group. Grupo Aran. ELA. Madrid 1996.

• “Avances en emergencias y resucitación”. Narciso Perales Rodriguez de Viguri. Edikamed. Barcelona, 1996.

• “Manual de Medicina de Emergencias”. Victor Reyes Alcazar. Jose Luís Garcia Montes. Aran. Madrid 2001.

• “Manual Urgencias para enfermeria”. Grupo de Trabajo en Medicina de Urgencia. Santander Aran, Madrid 1998.

• “PHTLS. Soporte Vital Básico y Avanzado en Trauma”. Prehospital Trauma Life Support Committe of National Association of Emergency Medical technicians, en colaboració amb The Committee on Trauma of The American College of Surgeons. Elsevier. Mosby. Madrid 2004.