Grups Apropa: Col·lectius vulnerables , a càrrec de Sra ... · • Serveis Higiene (140 places)...

· Grups Apropa: Col·lectius vulnerables, a càrrec de Sra. Carme Fortea, Departament d’Atenció a Persones Vulnerables de l’Àrea de Qualitat de Vida, Igualtat i Esports de l’Ajuntament de Barcelona

· Grups Apropa: Gent Gran i Infància , a càrrec de la Sr. Carles Gil i Clàudia Raya de l’Àrea de Qualitat de Vida Igualtat i Esports de l’Ajuntament de Barcelona

· El nou paradigma de les persones amb diversitat funcional: La Convenció Internacional sobre els Drets de

les Persones amb Discapacitat , a càrrec del Sr. Antonio Centeno de l’Oficina de Vida Independent

· Les persones amb discapacitat física: Aproximació conceptual i estratègies d’atenció i comunicació, a càrrec de la Confederació ECOM

· Les persones amb discapacitat sensorial: La discapacitat visual i la discapacitat auditiva: aproximació

conceptual i estratègies d’atenció i comunicació. A càrrec de l’ONCE i del CREDAC Pere Barnils

· Les persones amb trastorn mental: L’Estigma Social i estratègies d’atenció i comunicació , a càrrec d’ Obertament/Salut Mental Catalunya

· Les Persones amb discapacitat intel·lectual. Aproximació conceptual; tipologia de recursos . A càrrec de DINCAT Catalunya .

Grups Apropa: Col·lectius vulnerables

Sra. Carme Fortea (Departament d’Atenció a Persones Vulnerables de l’Àrea de Qualitat de Vida, Igualtat i Esports de l’Ajuntament de Barcelona)

Sr. Eduard Sala (Coordinador Serveis atenció a persones sense llar Ordre de les Filles de la Caritat. Santa Lluïsa de Marillach)

ATENCIÓ A COL.LECTIUS VULNERABLES. PERSONES SENSE LLAR

APROPA CULTURA

Carme Fortea Carme Fortea Cap Departament Atenció a Persones VulnerablesAjuntament de Barcelona

Eduard SalaCoordinador Serveis atenció a persones sense llar Ord re de les Filles de la Caritat. Santa Lluïsa de Marillach

16 de setembre de 2013

COL.LECTIUS VULNERABLES. PERSONES SENSE LLAR

- CONCEPTE DE VULNERABLES ÉS MOLT AMPLI I AMB LA SITUACIÓ ACTUAL DE CRISISSÍNCORPOREN PERFILS NOUS AMB DIFICULTATS ECONÒMIQUES.

- A QUI ADREÇAREM EL PROGRAMA PRIORITÀRIAMENT SERÀ LA POBLACIÓ ENSITUACIÓ DÉXCLUSIÓ EXTREMA O GREU. PERSONES EN SITUACIÓ DE SENSE LLAR.

- LÁTENCIÓ SOCIAL A AQUESTES PERSONES ES REALITZA A BARCELONA DE MANERACOORDINADA ADMINISTRACIÓ I AJUNTAMENT.

- EXITÈNCIA DÚNA XARXA DÁTENCIÓ A PERSONES SENSE LLAR “XAPSLL”, FORMADAPER 30 ENTITATS I ADMINSTRACIÓ. CREADA 2005. PER OBJECTIU MILLORARLÁTENCIÓ A AQUESTES PERSONES.

QUI SÓN LES PERSONES SENSE LLAR

- Persona en situació de sense llar no és una cartacterística estàtica, sino unasituació de procés.

-Trenquem mites tots són malalts mentals, tots són alcohòlics o delinqüents.Realitat és que tots podem torbar-nos en aquesta situació.Realitat és que tots podem torbar-nos en aquesta situació.

- Factor principal MANCA D´HABITATGE

- Exclusió material i relacional, produïda per factors materials (manca ocupació,manca ingressos,..) per factors relacionals (manca de xarxes de suport social),per factors sociosanitartis (malalties, addiccions, dependències) i per factorsjuridicopolítics (situacions de legalitat i residència al país) accés a plenaciutadania.

QUI SÓN LES PERSONES SENSE LLAR

- Alguns dels indicadors que ens ajuden a identificar per ajudar:Indicadors bàsics de disfuncionalitat: la presència sumativa dels mateixos ensdefinirà el perfil de sense sostre:

inexistència d’habitatge/domicilisense recursos econòmics o insuficientssense recolzament familiar ni social. Aïllament socialsense ocupació/amb dificultat per mantenir-lamanca de cura personalmanca capacitat per sortir-se´n sense suportmanca capacitat per sortir-se´n sense suportdificultats adherència a la intervenció social. No vinculació al professionalno reconeixement de la situació

Indicadors complementaris:malalties orgàniques cròniquesconsum alcoholpresència addiccionspresència malaltia mentalmobilitat entre territoris del propi municipi o entre municipis

Perfil genèric: homes i dones sols, famílies amb menors a càrrec, i/o persones que acabend’arribar a la ciutat. Es destaca la major presència d´homes en un 85% i un increment de lapresència de famílies essent un 25% de les persones ateses

FINALITAT ATENCIÓ

«Millorar i superar la situació de les personessense sostre, tot i assegurant una atenció integral ide qualitat que garanteixi itineraris personalitzatsd’inclusió social i promogui l’accés al conjunt ded’inclusió social i promogui l’accés al conjunt derecursos i serveis que fan possible l’autonomiapersonal . »

FINALITAT ATENCIÓ

-Consecució d´autonomia i accés a recursos i serveis “normalitzats” através de serveis i recursos específics que ajudin a tractar les dificultatsespecials que caracteritzen aquestes persones (fora de circuit, senseaccés a serveis,..)

- Per això un Programa específic per a sense llar i un accés a serveis irecursos (culturals, esportius, habitatge,...) amb una discriminaciópositiva (tracte especial) que permeti un accés de ple dret.

SERVEIS I RECURSOS ESPECÍFICS SERVEIS SOCIALS

• 1. Servei d’atenció en medi obert, primera acollida i tractament (SIS I SASPI):

• Equips de detecció i atenció al carrer• Equips de primera acollida i tractament

• 2. Serveis Centres d’Acolliment residencial temporal: especialitzats per perfils i per tipus unitat familiar (977 places públiques)

• Residencial de Primera Acollida (accés directe, contacte i inici treball)• Residencial de Primera Acollida (accés directe, contacte i inici treball)

• Residencial d’Atencions Bàsiques (molt crònics i amb poc compromís inicial)

• Residencial d’Inserció (compromís i treball cap a la màxima autonomia possible)

• 3. Servei Habitatges d’Inclusió amb suport sòcio-educatiu (aprenentatge habilitats domèstiques, punt final de procés) (221 places públiques)

• 4. Serveis de Centre de Dia. (275 places públiques)

• 5. Serveis d’Atenció a Necessitats Bàsiques: (no específics sense sostre)

• Serveis Higiene (140 places)

• Serveis Alimentació (1541 àpats/dia)

ASPECTES A CONSIDERAR EN L´ATENCIÓ A PERSONES SENSE LLARPERSONES SENSE LLAR

Grups Apropa: Gent Gran i Infància

Sr. Carles Gil i Clàudia Raya de l’Àrea de Qualitat de Vida Igualtat i Esports de l’Ajuntament de Barcelona

EQUIPAMENTS I SERVEIS PER LA INFÀNCIA I ADOLESCENCIA INFÀNCIA I ADOLESCENCIA

Posibles usuaris del programa socioeducatiu Apropa Cultura

INFANCIA VULNERABLE

“Infants en els que es presenten situacions (individuals, familiars i/o socials) que poden incidir desfavorablement en el seu incidir desfavorablement en el seu desenvolupament personal i social”.

ALGUNS EQUIPAMENTS I SERVEIS QUE PODRÍEN GAUDIR DE LA OFERTA

CRAE -Centre residencial d’acció educativa ( Atenció i protecció)

C.O.- Centres Oberts.(Preventiu)

Casals i ludotequesEspais familiarsEntitats del lleure educatiu – Esplais i agrupaments

CRAE

( Per aquells que no poden viure amb la seva família )

Servei d’acolliment residencial, per a la guarda i educació dels seus usuaris i usuàries, on educació dels seus usuaris i usuàries, on resideixen temporalment amb la mesura administrativa d’acolliment simple en institució

CENTRES OBERTS

Servei educatiu, en horari extraescolar, per oferir

suport, estimular i potenciar l’estructuració i el

desenvolupament de la personalitat, la

socialització, l’adquisició d’aprenentatges bàsics socialització, l’adquisició d’aprenentatges bàsics

i l’esbarjo, i compensar les deficiències

socioeducatives de les persones ateses.

Les ludoteques

Són equipaments que tenen una finalitat lúdica,

socioeducativa, cívica, cultural i inclusiva que

elaboren i porten a terme un projecte

socioeducatiu. Tenen com a objectiu principal socioeducatiu. Tenen com a objectiu principal

garantir el dret de l’infant i del jove menor

d’edat al joc, col·laborant així en el

desenvolupament integral de la persona, per la

qual cosa estan dotats d’un fons organitzat de

jocs, joguines i altres elements lúdics.

Els casals infantils

Són espais estables de trobada on els infants tenen la possibilitat de compartir el seu lleure, propiciant l’intercanvi i la col·laboració entre ells. Són espais de relació i acció sociocultural que tenen una finalitat creativa, socioeducativa, cívica, cultural i inclusiva. La metodologia es centra en l’activitat i el grup. inclusiva. La metodologia es centra en l’activitat i el grup. Les activitats poden ser: de trobada i relació, de joc, d’expressió, esportives i tallers diversos. Els casals municipals són serveis públics diaris on un equip de professionals especialitzat dinamitza les activitats i els grups i afavoreixen la participació activa dels infants en les activitats socioculturals del seu entorn.

ESPAIS FAMILIARS

És un servei orientat a les famílies amb infants menors de tres anys, que els ofereix un espai de joc i relació, on els infants poden explorar i relacionar-se entre ells i amb els adults, i on les relacionar-se entre ells i amb els adults, i on les famílies poden compartir entre elles la seva experiència d'educar i fer créixer els seus fills i filles.

ASSOCIACIONS D’EDUCACIÓ EN EL TEMPS LLIURE

• AGRUPAMENTS ESCOLTES

• CENTRES D’ESPLAI

El nou paradigma de les persones amb diversitat funcional: La Convenció

Internacional sobre els Drets de les Persones amb DiscapacitatInternacional sobre els Drets de les Persones amb Discapacitat

Sr. Antonio Centeno de l’Oficina de Vida Independent

De la discapacitat a la diversitatfuncional

Discapacitat

• Normalitat

• Capacitat Dignitat

Diversitat funcional

• Diversitat

• Dignitat Capacitat• Capacitat Dignitat

• Cos defectuós

• Cowboy solitari

• Discapacitat

• Dignitat Capacitat

• Societat excloent

• Vida en comunitat

• Diversitat funcional

De la institucionalització a la vida independent

Residència/Família

• Protecció

• Objecte de cures

Vida independent

• Llibertat

• Subjecte de drets• Objecte de cures

• Vaques

• Segregació

• Al·lienació

• Residències i família

• Subjecte de drets

• Ciutadania plena

• Vida en comunitat

• Empoderament

• Habitatge accessible i assistència personal

Eines pel canvi material

La Convenció sobre els drets de les persones amb “discapacitat”

Estableix la “discapacitat” com a part de la diversitat humana, exigeix respecte per les diferències i es centra en garantir l’exerciciefectiu dels drets humans mitjançantajustaments raonables


Article 12: de la substitució de la voluntat al suport en la presa de decisions

Article 24: educació inclusivaArticle 24: educació inclusiva

Article 19: dret a una vida independentgarantint assistència personal


Article 9: accessibilitat

Article 21: accés a la informació

Article 30: participació a la vida cultural

Catalitzadors pel canvi

• Transformació de la comunitat versus creacióde guetos

- Escoles especials Escola inclusiva

- Transport especial Disseny per a tothom- Transport especial Disseny per a tothom

- Residències Vida independent

• Aliances. Res sobre nosaltres sense nosaltres

- Socials

- Académiques

- Polítiques

Les persones amb discapacitat física: Aproximació conceptual i estratègies

d’atenció i comunicaciód’atenció i comunicació

Confederació ECOM

LES PERSONES AMB DISCAPACITAT FÍSICA

Atenció i comunicació

Elisabet Vergés16/09/2013

• Qui som?

• Un moviment associatiu sorgit el 1972 que aglutina associacions de persones amb discapacitat física de tot l’Estat espanyol.

• Quin són els nostres objectius?:

• Promoure una major inclusió i qualitat de vida de les persones amb discapacitat física i facilitar la seva participació en qualsevol tipus d’activitat social. d’activitat social.

• Impulsar la lluita contra tot tipus de discriminació.

• Fomentar la defensa de l'exercici dels drets de les persones amb discapacitat física.

• Treballar per la millora en cobertura i qualitat dels serveis i prestacions que requereix aquest col·lectiu.

• Qui integra ECOM?:

• Més de 175 associacions de persones amb discapacitat física.

Persones com tothom

Les persones amb discapacitat són:• Persones amb els mateixos drets i deures

• Clients, visitants dels equipaments

• Nens i nenes • Nens i nenes

• Alumnes a l’escola, a l’institut, en un curs a la Universitat

• Els teus companys i companyes

• Veïns i venies del teu barri

• Amics i amigues

• Treballadors i treballadores

Parlem bé!

• Persones amb discapacitat

• Persones amb disminució

• Persones amb mobilitat reduïda

• Persones amb diversitat funcional

• Discapacitats

• Minusvàlids

• Paralítics

• Invàlids

• Subnormals

Barreres

• Arquitectòniques i físiques

– A la llar

– Al centres de formació

– Al centres de treball

– Als organismes i espais públics

• Socials

– Rebuig

– Paternalisme

• De comunicació

– Mancances d’accés a la informació (subtitulació/dialogació per a cecs)

– Incomunicació social

Tipus de discapacitats

Motòrica

Física Orgànica

Altres

Sensorial AuditivaSensorial Auditiva

Visual

Intel·lectual

Malaltia Mental

Pluridiscapacitat

Discapacitat física

Diverses classificacions

• Segons moment d’aparició

– Prenatal, perinatal, postnatal

• Segons localització

– Monoplegia, hemiplegia, paraplegia, tetraplegia, amputacions

• Segons tipus de lesió

– Traumatisme craniencefàlic, accident vascular, lesió medul·lar

• Segons evolució

– Estables o progressives


Segons la lesió(estables)

• Poliomielitis

– Seqüeles d’una malaltia vírica

• Paràlisi Cerebral

– Trastorn del control del moviment (causes: anòxia cerebral, Infeccions: meningitis, encefalitis,..., traumatismes cranials)meningitis, encefalitis,..., traumatismes cranials)

• Traumatismes craniencefàlics

– Lesió cerebral de caràcter traumàtic

• Accident vascular

– Lesió cerebral relacionats amb la irrigació (embòlies, trombosis, hemorràgies cerebrals,...)

• Espina Bífida

– Malformació congènita en la columna vertebral

• Lesió medul·lar

– Pèrdua de sensibilitat o moviment per una lesió a la medul·la.

• Amputacions i deformacions ortopèdiques


Segons la lesió(Progressives)

• Esclerosi Múltiple

– Problema en la transmissió de la informació, per la destrucció progressiva de la mielina

• Distròfia Muscular• Distròfia Muscular

– Deteriorament de la massa muscular

• Parkinson

– Afectació de les estructures encarregades del moviment de causa desconeguda. No hi ha demència.

• Alzheimer

– Degeneració del sistema nerviós de causa desconeguda


Orgànica

• Cardiopaties

– Afectacions del cor

• Insuficiència renal

– Afectació dels ronyons (diàlisi, transplantaments...)

• Hemofília• Hemofília

– Manca de coagulació de la sang

• Diabetis

– Afectació del pàncrees (insulina)--->glucèmia (+sucre)

• Psoriasi

– Lesions escamoses a la pell per escurçament de la vida de les cèl·lules cutànies

Grau de discapacitat

• Es considera que una persona té discapacitat, si l’afectació de les seves capacitats és del 33%

• El certificat oficial és expedit per la Generalitat, als CAD (Centre d’Atenció Disminuïts).

• Aquest certificat permet accedir als serveis especialitzats, ajuts i subvencions destinats a aquest col·lectiu.

Tarjeta acreditativa discapacitat

• Permet donar testimoni del reconeixement del grau de discapacitat i serveix de document probatori d’aquest reconeixement.

• Facilitarà l’accés a determinats avantatges i beneficis que • Facilitarà l’accés a determinats avantatges i beneficis que podran millorar la qualitat de vida de les persones amb

discapacitat.

Tarjeta acreditativa discapacitat

• Permet a la persona amb discapacitat legalmentreconeguda i amb residència habitual a Catalunya,acreditar de forma àgil i pràctica, davant de persones, elseu grau de discapacitat. S’expedirà de forma expressa aseu grau de discapacitat. S’expedirà de forma expressa aaqueslles persones que ja tinguin reconegut el grau dediscapacitat igual o superior al 33% provisional o definitiu,o bé, a petició de qui tingui la seva representació legal.

Atenció a una persona amb dificultats motòriques en general

• Detallar telefònicament la informació sobre accessibilitat de les instal·locions (mesures de les portes, banys adaptats, espai a les sales, petits esglaons, mesura ascensor.......)

• Oferir informació sobre itineraris i serveis adaptats.

• Ser sol·lícit però sense sobreprotegir o aclaparar.

• Pensar que coses en alt o al terra, poden ser inabastables per a persones amb problemes d'equilibri o de mobilitat.

• Evitar obstacles al terra (zones de pas estret). Si n'hi ha, d’advertir-los.

• No convertir els lavabos adaptats en magatzem.

• A les sales, tenir en compte les zones de pas i moviment per les cadires de rodes.

• Si existeix desnivells donar informació sobre rampes o elevadors.

• Tenir un lloc reservat per les cadires de rodes

• Tenir cadires plegables, alguna banqueta en les diferents sales. No tothomva amb cadira de rodes, moltes persones no poden estar dretes moltaestona, no poden seure a terra

Atenció a persones usuaries de cadira de rodes

• Hi ha diferents models de cadires manuals i elèctriques.

• Els taulells d’informació a dos nivells són útils; no s’haurien d’envair-se amb material.

• Col·locar-nos en el seu camp de visió, facilitant una postura còmoda per a la comunicació.

• Assegurar-nos que les indicacions que realitzem i els documents, programes... que mostrem estan a la vista per al client.

• Explicar que es pot accedir a totes les sales i com, encara que sigui fent un itinerari diferent

• Respectar els diferents ritmes i esperar si cal

Atenció a usuaris de bastons o crosses

• MAI agafar del braç.

• Evitar o cridar l'atenció sobre terres relliscants o mullats.

• En cas d'esperes procurar seient (banquet alt si la resta esta dempeus).

• Si sol·licita ajuda, fer-ho pel costat menys afectat.

• En cas de caiguda apropar bastons i un seient.

• Si hi ha una cadira de rodes disponible oferir ajut.

• Els caminadors necessiten més espais.

Atenció a usuaris/es amb tetraplegia

• Poden necessitar ajut d’un assistent personal

• L’ assistent ha de tenir la possibilitat de poder situar-se a prop seu, per assistir-lo quan ho necessiti.seu, per assistir-lo quan ho necessiti.

• Tenir cura dels comandaments de la cadira elèctrica i deixar espai per a maniobres.

Atenció a usuaris/es amb discapacitats poc evidents

• Hi ha persones amb discapacitat bastant afectades, que aparentment no ho semblen.

• Artritis, fibromiàlgia, cansament crònic, distròfia muscular en estadis • Artritis, fibromiàlgia, cansament crònic, distròfia muscular en estadis inicials, cardiopaties....

• Caminen, però no poden pujar escales, tenen mobilitat als braços però pot ser que no arribin a l’encaix de l’ascensor

Atenció a persones amb greus problemes de comunicació

• No posar-se nerviós.

• Tractar la persona segons l'edat que té.

• Tenir paciència. No anticipar-se al que volen dir o que fer.

• No pressuposar el que no poden fer.

• Escoltar amb atenció i parlar en un to de veu normal.

• No parlar com si no hi fos present

• Demanar a l’ interlocutor que es dirigeixi a ell/a, no dirigint-nos a l'acompanyant.

• Sistemes de comunicació alternativa

Ajuts tècnics

Maneig cadira de rodes

• Enfrontar esglaons perpendicularment.• Pujar o baixar basculant sobre rodes posteriors, ajudar-se amb el pes del

cos. No forçar l'esquena.• Si cal transportar, pujar o baixar una cadira, no agafar les parts mòbils

(reposapeus, reposabraços) • Estar atents a la longitud i l'amplada de la cadira.• No deixar anar la cadira, ni iniciar el moviment sense avisar.• No deixar anar la cadira, ni iniciar el moviment sense avisar.• No empènyer portes amb la cadira, ni penjar coses o recolzar-se en la

cadira.• En cas d'incident o caiguda preguntar si necessita ajuda i preguntar com

ajudar.• En una taula, preparar lloc per a la cadira, retirant cadires si n’hi ha.• Quan s’inscriu la persona repassar conjuntament les característiques de

les instal·lacions esportives (sales, lavabos, vestidor, piscina,etc.) i preguntar si necessita alguna cosa més.

Maneig cadira de rodes

A. SeientB. RespatlleC. ReposapeusD. Reposabraços E. Reposacames F. ManetesF. ManetesG. Rodes davanteres giratòries H. Rodes de darrera propulsores I. Cercles propulsors J. Barreres de creuament K. Barreres per la inclinacióL. Frens d’estacionament

Obrir i tancar la cadira

Pujar un esglaó

Baixar un esglaó

discapacitat

per defensar

per superar

per reivindicar

per aprendre

per transformarGRÀCIES!

esborrem barreres

per transformar

per construir

per avançar

GRÀCIES!

Les persones amb discapacitat sensorial: La discapacitat visual i la discapacitat

auditiva: aproximació conceptual i estratègies d’atenció i comunicacióauditiva: aproximació conceptual i estratègies d’atenció i comunicació

ONCE i CREDAC

Informació sobre la sordesa

CREDAC PERE BARNILS BARCELONA

La deficiència auditiva

És la disminució en la capacitat auditiva produïda per alteracions a

qualsevol nivell del sistema auditiu.

Sinònims: hipoacúsia i sordesa.

Incidència de la sordesa:

� 5 de cada 1000 naixements presenten undeterminat tipus de sordesa

� 1 de cada 1000 nens presenta una sordesa profunda bilateral.

� 1.000.000 persones sordes a l’Estat Espanyol� 100.000 són sordeses profundes bilaterals� Cada any 2000 famílies tenen un nen amb� Cada any 2000 famílies tenen un nen amb

problemes d’audició.� Més del 95% de nens sords són fills de pares

oients

(Jáudenes, 2006)

Barreres de comunicació• Dificultats per accedir a la informació i la Comunicació• Aprenentatge intencional de la llengua oral i escrita• Dificultats per accedir a l’aprenentatge, al

coneixement i al contingut.

La sordesa pot comportar:• Dificultats per accedir al llenguatge, a la parla i la

comunicació.• Dificultats per accedir al llenguatge, a la parla i la

comunicació.• Llacunes de lèxic, errors morfosintàctics. • Deformacions, o substitucions de fonemes, etc• Poca intel·ligibilitat de la parla

No totes les persones sordes tenen lesmateixes necessitats

Algunes qüestions prèvies sobre la sordesa:

Percepció social• Invisibilitat

• Predomini del signe sobre la paraula i el problema de l’accés al llenguatge.

• Sobredimensió de les possibilitats que • Sobredimensió de les possibilitats que aporta la tecnologia

• La LSC com a llengua natural i espontània dels nens sords

• Conceptualització social de la sordesa: el debat entre la llengua oral i la llengua de signes.

Comunicació emprada

90% Llengua Oral

6-8% Llengua de Signes

Tipus de sordesa (1)

Segons la seva localització:

� Transmissió:

Conductives o de Conducció: Conductives o de Conducció: Afecten l’orella externa o mitjana (Otitis, obstrucció timpànica, etc)

� Percepció:

Neurosensorials. Afecten l’orella interna i el nervi auditiu

Tipus de sordeses segons la seva localització


Sordeses de percepció segons el moment d’aparició:

� Genètiques� Genètiques

� Pre-natals

� Neo-natals

� Adquirides durant la infància


Segons el moment d’aparició i el llenguatge assolit:

� PRELOCUTIVA: abans de l'aparició del llenguatge (2 anys)llenguatge (2 anys)

� PERILOCUTIVA: quan encara no està acabat el procès d’adquisició de la llengua (2-6 anys)

� POSTLOCUTIVA: a partir dels 6 anys


Segons el grau de sordesa:

• LLEUGERA (DAL) 20-40 DBMITJA (DAM) 40-70 DB• MITJA (DAM) 40-70 DB

• SEVERA (DAS) 70-90 DB• PROFUNDA (DAP) 90-120 DB

Grau de pèrdua auditivaGrau de pèrdua auditiva Valor de la pèrdua Trets signi ficatius en l’audició

Audició normal 0 – 20 dB No afecta a la comunicació

LleugeraDAL

21 – 40 dB

Dificultats en percebre laveu baixa i allunyada.Es perceben els sorollsfamiliars

Si s’alça una mica la veu la

MitjanaDAM

41 – 70 dB

Si s’alça una mica la veu laparla és percebuda. Ha demirar a qui li parla. Esperceben alguns sorollsfamiliars

SeveraDAS

71 – 90 dBEls sorolls forts sónpercebuts. Problemes perpercebre la parla.

PregonaDAP

91 – 119 dBCap percepció de la parla.Només percepció de sorollsmolt potents.

Cofosi > 120 dBNo es percep res per viaauditiva, ni sorolls ni parla.

Audiogrames

Mesures i estratègies facilitadores de l’accés a la informació

Ubicació de la persona sorda a l’espai

� Control distància per la lectura labial� Bona il·luminació� Posició amb bon control visual� Flexible en funció de l’activitat� Flexible en funció de l’activitat

Ambient sonor

� Control nivell de soroll de l’espai� Ambient de silenci de fons� Control xiulet audiòfon

Com adreçar-se a les persones amb dèficit auditiu

�Utilització de recursos visuals

� Ubicació en l’espai:• D’esquena a la llum

• Bona il·luminació• Bona il·luminació

� Ambient sonor:• Controlar el nivell de soroll de l’espai

• Facilitar el silenci quan algú parla

Com adreçar-se a les persones amb dèficit auditiu (2)

�Esforç comunicatiu compartit� Vigilar l’atenció cap a l’interlocutor� Adreçar-se amb naturalitat i parlant de� manera clara� Ser expressiu però parlar amb velocitat

moderada sense sil·labejarmoderada sense sil·labejar� Facilitar la comprensió� Controlar amb rigurositat els torns de

paraula� Llenguatge correcte sense simplificar ni

usar frases telegràfiques� Mostrar-se receptiu (repetir el missatge,

utilitzar sinònims…)

Estratègies per afavorir la comprensió i l’ús del llenguatge

Portar audiòfons, no significa escoltar igual que una persona oient i necessitarà completar la informació amb lectura labial

� Controlar com li parlem. És important parlar de forma clara,tranquil·la, sense elevar el to, ni exagerar la pronunciació

� Afavorir la comprensió mitjançant la regulació del llenguatge. Simarquem els inicis i els canvis de tema, ajudem a la persona amarquem els inicis i els canvis de tema, ajudem a la persona aseguir millor la conversa.

� Donar un model adequat de llenguatge. Utilitzar un llenguatgeestandar i comprensible

� Millorar la producció expandint i reformulant el missatge. Convéajudar a la persona sorda en les seves produccions quan elmissatge no s’entén correctament, tot allargant les seves frases,refent els seus missatges.

ESTRATÈGIES INTERACCIÓ VERBAL

• Sobreinterpretació

• Expressions valoratives

• Imitacions idèntiques

• Expansions• Expansions

• Reformulació

• Correccions

• Substitucions instructives

• Encadenaments

Conversa en grup

� Situar-se de tal manera que pugui fer la lectura labial de

totes les persones que participen.

� Respectar els torns de paraula, no parlar dues o més

persones alhora.persones alhora.

� Ajudar-lo a localitzar qui està parlant quan el grup és molt

gran.

� És convenient que algú vagi escrivint les aportacions més

importants a la pissarra.

Les pròtesis auditives

Els audiòfons són aparells electroacústics que es col·loquen darrera l’orella externa, processen el so que reben i després l’emeten per un auricular, estimulant així el timpà per via aèrea.

Els Implants Coclears

Els implants coclears són dispositius electrònics implantats en parta l’os mastoides, darrera de l’orella, que estimulen les cèl·lulesciliades de l’òrgan de Corti mitjançant uns elèctrodes.

Aquesta excitació elèctrica produïda propaga impulsos nerviosossimilars als que es produeixen en les persones oients. Éspossible implantar elèctrodes a la còclea encara que estiguidanyada sempre que restin cèl·lules ciliades en bon estat.

Sistema de Freqüència Modulada• L’ús dels sistemes emissors de freqüència modulada (FM)

pot ajudar a rebaixar els factors ambientals com el soroll de fons, la distància entre l’alumne i el mestre i la reverberació de l’aula.

• Estan formats per un emissor i un receptor, i transmeten el so de l’un a l’altre mitjançant ones de ràdio. El/la el so de l’un a l’altre mitjançant ones de ràdio. El/la mestra/e porta penjat l’emissor, mentre que l’alumne/a utilitza un petit receptor acoblat a la part inferior del seu audiòfon.

Les persones amb trastorn mental: L’Estigma Social i estratègies

d’atenció i comunicació

Obertament/Salut Mental Catalunya

LES PERSONES AMB PROBLEMES DE SALUT MENTAL.

Accessibilitat comunicativa als Museus de Barcelona.

FECAFAMM . ORÍGENS

Data de constitució : 1996

Composició inicial: 11 Associacions de

Familiars

Finalitat : Coordinar i donar suport a totes les

mesures que contribueixen a la millora de la

qualitat de vida dels familiars de persones

amb malaltia mental i la de les pròpies

persones afectades per problemes de salut

mental.

DEFINICIÓ DE SALUT MENTAL

La OMS (Organització Mundial de la Salud)

defineix la salut en general como "un estat de

complet benestar físic, psíquic i social i no

només com l'absència de malaltia".

LA MALALTIA MENTAL.

Des de el punt de vista mèdic, un desordre

mental seria aquell comportament desadaptat,

que s’aparta de la realitat i que està associat

generalment a una pèrdua de la llibertat del

subjecte que el pateix.

ESQUIZOFRÈNIA

Trastorn psicòtic caracteritzat per un desordre

cerebral d’aparició aguda i casi sempre

reversible.

SÍMPTOMES DE LAS FASES AGUDES

• Deliris (idees falses que l’individuo creu

cegament).

• Al·lucinacions (percepcions de coses,

sorolls o sensacions que en realitat no

existeixen)

• Conductes extravagants

DEPRESSIÓ

Trastorn de l’estat de l'ànim caracteritzat per una

tristesa profunda e immotivada, disminució de la

activitat física y psíquica

SÍMPTOMES

• Falta d'interès o plaer en casi totes les activitats,

sentiment d'impotència, falta de valor i

esperança, sentiment de culpa, ganes de plorar

incontrolables, irritabilitat, ETC.

• Pensaments sobre la mort o intents de suïcidi.

TRASTORNO BIPOLAR

Trastorno de l’estat de l’ànim anteriorment conegut

com malaltia maniacodepressiva que es

caracteritza per la presencia cíclica de períodes de

fase maníaca i fases de depressió.

SÍMPTOMES

• Fase maníaca: Elevació de l’estat d’ànim,

eufòric, expansiu e irritable.

• Fase depressiva: Pèrdua de l'interès o plaer en

les activitats, abatiment, sentiments de

infravaloració; dificultat per concentrar-se, etc.)

TRASTORNO OBSESSIU COMPULSIU

Trastorn de l’ansietat caracteritzat per la presencia

d'obsessions que la persona intentarà mitigar amb

les compulsions.

SÍMPTOMES

• Obsessions: Idees i pensaments de caràcter

persistent que l’individu reconeix com intruses i

absurdes i que causen un malestar i ansietat.

• Compulsions: Comportaments o actes mentals

de caràcter recurrent.

TRASTORN PER DÈFICIT D’ATENCIÓ AMB

HIPERACTIVITAT

Trastorn que apareix a la infància i que es

caracteritza per un patró persistent de desatenció i

/ o hiperactivitat – impulsivitat

SÍMPTOMES

• Fàcil distracció per estímuls irrellevants

• Moure’s i parlar massa.

19/09/2013

En el 85% de les pel·lícules de Disney hi

ha referencies a la malaltia mental,

habitualment pejoratives (Lawson y

Fouts, 2004)

... Els mites es generen amb mitjans molt potents des

de la nostra infància...

Retard mental/autisme: «Forrest Gump»

Autisme: «Rain Man»

TOC: «Millor impossible»

Els centres d’ingrés: «Inocència interrompuda»

«Algú va volar sobre el niu del cucut»

19/09/2013

Portada del Daily News de

Nueva York

19 de novembre de 1999.

Els mitjans de comunicació amplifiquen

l’estigma del conjunt de la societat.

L’ESTIGMA

Una experiència personal.

PERCEPCIÓ PRÒPIA DEL COL·LECTIU

ABANS DE QUE EM DIAGNOSTIQUESSIN UN

TRASTORN

• Imatge negativa causada per la desinformació.

• Em provocava :

Estereotips allunyats de la realitat

Por

Rebuig

Prejudicis

PERQUÈ EM VAIG SENTIR ESTIGMATITZAT?

• Perquè jo mateix era membre del grup

estigmatitzador.

1. Percepció prèvia del

col·lectiu

2. Assumpció del rol de malalt

Grup

estigmatitzat Grup

estigmatitzador

AUTO

ESTIGMA

ASSUMPCIÓ DEL ROL DE MALALT.

Característiques del rol de malalt:

No sóc amo

de la meva

vida

No em refio

de mi mateix

Res no val la

pena

Necessito

ajuda per tot

Les meves

opinions no

tenen valor

No prenc

decisions

Autonomia Autoestima Motivació

MITES i REALITATS

– Amb el tractament adequat

les persones es poden

recuperar plenament.

–La malaltia mental es deguda

a un conjunt de factors

biològics, psicològics o

socials. Ens pot afectar a tots.

–El 88% de les persones amb

malaltia mental viuen amb la

seva família.

–Només el 3% de les

persones amb malaltia mental

- La malaltia mental es

sempre irreversible.

- La malaltia mental és un

càstig o culpa de la persona

afectada o dels familiars.

Hereditària o contagiosa.

- Les persones amb malaltia

mental no poden viure amb

la resta.


mental són violentes.

- No es pot ajudar a les

persones amb malaltia mental.

- La Malaltia mental suposa un

menor grau d'intel·ligència.


mental no poden treballar.

- Totes les persones amb

malaltia mental són genis o

artistes.

- La família i els amics són bàsics

en la recuperació i han de ser part

del procés. L’entorn social també

és determinant.


mental no presenten menor

capacitat intel·lectual.

- Moltes persones amb malaltia

mental treballen, encara que el

col·lectiu denuncia discriminació

en el mon laboral


menta, com la resta de la

població, pot o no, destacar en

qualsevol camp artístic.

MITES i REALITATS

Recomanacions per al

correcte tracte a les

persones amb malaltia

mental

NORMALITAT

ALGUNES CONSIDERACIONS

•Amb estabilitat clínica Simptomatologia negativa.

•En períodes de major descompensació Simptomatologia negativa.

Simptomatologia positiva.

Carències en les habilitats socials. A vegades provocada per una visió

distorsionada de si mateix.

Alta sensibilitat a l'estrès.

RECOMANACIONS. TRACTE, RELACIONS I

PAUTES COMUNICACIONALS

– Tracte cordial i respectuós. Discurs calmat i tranquil·litzador.

– Parlar poc a poc i amb claredat. Quan es donen instruccions o

es fan preguntes, fer-ho millor d’una en una.

– Evitar el llenguatge ambigu.

– Les converses poden ser difícils. Ja sigui per que la persona

està molt desorientada, excitada, etc... s’ha de ser calmat,

però no és pot caure en la sobreprotecció o el tracte

«especial».

– Evitar situacions estressants.

– No ignorar a la persona. Ni tan sols quan sembli que no està

escoltant.

– Evitar infantilitzar. Encara que aquesta sigui La posició de

l’usuari.

RECOMANACIONS. Estimular la participació.

– Servir-se de la relació positiva per estimular la participació.

– S’ha de ser pacient. L’aprenentatge és lent.

– Alhora de donar instruccions, si es creu necessari, pot ser molt

útil l’exemplificació.

– Incloure en el grup. Fomentar la relació amb aquells altres

usuaris més empàtics.

– Motivar a la persona reforçant els seus èxits encara que siguin

petits.

RECOMANACIONS. Estimular la participació.

– Si una persona amb un problema de salut mental, s’excedeix en qualsevol sentit (excés de confiança, demandes reiterades, intents de manipulació del personal, no respecte a les normes del centre, etc...) S’hauran d’establir límits molt clars, tractant de que el nostre discurs sigui contundent però objectiu. Es recomanable donar aquestes instruccions deixant de banda la càrrega emocional.

– Respectar el ritme individual. Si un usuari, no vol fer una activitat és pot tractar de motivar, però no em de forçar allò que no vol fer.

Recomanacions. Que no s’ha de fer.

– NO insistir en tractar de dissuadir a la persona de les seves

falses creences. (Sempre que aquestes no distorsionin la

dinàmica de la activitat o el centre)

– NO provocar, no entrar mai en el conflicte. Evitar les

converses amb escalada emocional.

– NO construir pre-judicis de valor.

– Veure la persona per sobre de la malaltia. La conducta d’una

persona amb malaltia mental és molt variable, un dia pot no

trobar-se bé i això no significarà que aquesta sigui a seva

conducta habitual.

– NO caure en la sobreimplicació.

Moltes gràcies

Francisco Muñoz

Departament Tècnic

[email protected]

Tel: 93 175 03 32

Federació Salut Mental Catalunya

Nou de Sant Francesc 42, 08002 Barcelona

Tel: 93 272 14 51

Les Persones amb discapacitat intel·lectual. Aproximació Les Persones amb discapacitat intel·lectual. Aproximació

conceptual; tipologia de recursos

DINCAT Catalunya

Definició de la discapacitat intel·lectual i del desenvolupament. Tracte i comunicació amb les persones.les persones.

Barcelona, setembre de 2013

La discapacitat intel·lectual i del

desenvolupament es caracteritza per

limitacions significatives tant en el

funcionamentfuncionament intel·lectualintel·lectual com en la

1. Definició

funcionamentfuncionament intel·lectualintel·lectual com en la

conducta adaptativaconducta adaptativa tal i com s’expressa en

les habilitats adaptatives conceptuals, socials i

pràctiques. Aquesta discapacitat s’origina

abans dels 18 anys.

AAIDD (2010)

SuportsSuportsHabilitats Habilitats intel·lectualsintel·lectuals

Conducta Conducta adaptativaadaptativa

··

··

1. Definició

Funcionament Funcionament individualindividual

Participació, Participació, Interacció, Interacció, Rol socialRol social

SalutSalut

ContextContext

··

····

Què són els suports?

Són els recursos i estratègiesrecursos i estratègies que promouen

els interessos i el benestar de les persones i

que provoquen una millora en la independència

1. Definició

que provoquen una millora en la independència

i productivitat personals, més participació en

una societat independent, més integració en la

comunitat, i/o una millor Qualitat de VidaQualitat de Vida.

Thompson, Hughes i co. (2002)

Objectiu dels suports

Equiparar en oportunitatsEquiparar en oportunitats a les

persones, de manera que cadascuna

1. Definició

persones, de manera que cadascuna

d’elles pugui viure la seva viure la seva

experiència personal com experiència personal com

qualsevol altraqualsevol altra.

1. Definició

Maria i joMaria i Miguel GallardoEditorial laGalera

Empatia

2. Tracte i comunicació

2. Tracte

Naturalitat i senzillesa

Comoditat

Paciència

2. Tracte

Cuidar l’espai de comunicació.

La mateixa atenció que a altres persones.

Limitar l’ajuda a allò necessari.

3. Comunicació

Llenguatge clar i directe.

Una idea, una frase (i que sigui curta).

Subjecte i predicat a l’oració.

3. Comunicació

Usar preguntes obertes.

Donar temps a que s’expressi.

Res de conceptes abstractes.

3. Comunicació

Per a més informació :

www.apropacultura.catwww.apropacultura.cat

[email protected]

93.247.93.00 ext. 328, 469 i 339

Grups Apropa: Col·lectius vulnerables , a càrrec de Sra ... · • Serveis Higiene (140 places)...

Documents

Transcript of Grups Apropa: Col·lectius vulnerables , a càrrec de Sra ... · • Serveis Higiene (140 places)...