- El regnat de Carles IV (1788-1808)

Guió del treball:

1) Impacte de la Revolució Francesa al govern de Carles IV.La revolució francesa va provocar notòries transformacions: destrucció dels privilegis de l'aristocràcia, abolició dels drets feudals i eclesiàstics sobre els camperols, unificació del mercat nacional, superació de la societat estamental, obtenció d'una constitució escrita, limitació del poder monàrquic, separació de poders, eleccions periòdiques i reconeixement dels drets humans.El regnat de Carles IV (1788-1808) va estar marcat per l’esclat de la Revolució Francesa i les seves conseqüències així com per ser una època de crisi generalitzada per a la societat espanyola. Espanya no va poder mantenir-se en una posició neutral davant l’esclat revolucionari i Carles IV es va veure obligat a decantar-se entre Anglaterra o França basant-se, entre d’altres, en les motivacions ideològiques.Carles IV va abandonar la política reformista i amb ella van desaparèixer de l’escena política els ministres il·lustrats com Floridablanca o Jovellanos. A més, va segellar les fronteres per evitar que entressin a Espanya les idees progressistes procedents de la França revolucionària. El 1792, Manuel Godoy, un jove militar allunyat dels cercles nobiliaris que fins aquell moment havien gaudit del poder a la cort, va ser nomenat) primer ministre (persona de confiança del rei posat en aquest càrrec per servir-lo per Carles IV.

El 1793 a França era guillotinat el rei Lluís XVI: ens trobem en la fase més radical de la Revolució francesa. A Espanya, si la Inquisició ja s’encarregava d’evitar l’entrada al país de les idees revolucionàries franceses, després de l’execució de Lluís XVI Godoy va decretar l’expulsió del país dels súbdits francesos. Davant la radicalitat de la Revolució Carles IV va declarar, en coalició amb d’altres monarques europeus units en la Primera Coalició, la guerra a la França de la Convenció.

2) Etapes dels diversos ministres de govern i reformes il·lustrades: Floridablanca, Aranda i Godoy.

- Floridablanca i ArandaEl Conde de Floridablanca i el Conde d’Aranda van ser dos ministres il·lustrats. Floridablanca era el primer ministre de govern i Aranda va ser manat lluitar contra ell per destituir-lo del seu lloc. Al Febrer de 1792, Carles IV va destituir Floridablanca i va nomenar al Conde d’Aranda primer ministre interí.

- La Guerra Gran o Guerra de la Convenció (1793-1795) i la Pau de Basilea (1795).Va ser un conflicte bèl·lic que va succeir del 1793 al 1795. Carles IV d’Espanya no va voler adherir-se a la coalició europea contra França per la manca de preparació militar i per afavorir a Lluís XVI. Quan el rei francès va ser executat, Espanya va declarar la guerra a la República francesa. Espanya va formar part de la coalició per preservar l’absolutisme i les institucions de l’Antic Règim. Davant la situació es crea a Barcelona i seguidament a Girona una junta de diputats on es parlen plans de defensa i s’acorda demanar al govern l’alliberament del cadastre i material bèl·lic. El conflicte finalitza amb el tractat de la Pau de Basilea, que suposava que Espanya recuperava els territoris que havien ocupat els francesos a canvi de la cessió a França de l’illa de Santo Domingo i el reconeixement d’uns privilegis comercials a França.

- Tractat de San IldefonsoTractats signats entre Espanya i la República Francesa al 1796 i el 1801.

1796: Guerra d’Espanya amb Anglaterra (aliança ofensiva i defensiva) 1801: Espanya dóna a França la Louisiana en canvi de la Toscana. Cooperació militar de Carles IV a les empreses napoleòniques. Per aquest motiu,

va ser ordenat un reclutament militar al país valencià. Això va provocar un alçament popular a València que va obligar a Carles IV a renunciar a administrar als revoltats.

- Batalla de Trafalgar:Va ser una lluita naval succeïda el 21 d’Octubre de 1805, prop de Trafalgar, entre la flota britànica i la coalició franco-espanyola. A la flota anglesa manava Horatio Nelson i a la flota franco-espanyola Pierre Charles de Villeneure i Federico Carlos Granina.La victòria va ser dels anglesos i va treure el domini naval francès i aquest domini marítim va ser atorgat a Anglaterra fins a la II Guerra Mundial.

- Tractat de Fontainebleau:Va ser un pacte entre Espanya i França el 27 d’Octubre de 1807 on fragmenten Portugal en tres parts:

Nord de Portugal (Minho i Douro): regne de Luisitània Septentrional, regnat pel rei d’Etrúia, nét de Carles IV.

Alentejo i Algarve: governat pel primer ministre espanyol, Manuel de Godoy La resta de Portugal va quedar sota l’administració franco-espanyola.

Aquest tractat va motivar a fer concentracions de tropes franceses a Espanya. Això va crear la guerra contra Napoleó.

- El Motí d’Aranjuez (1808). La por que la presència francesa a Espanya acabés en una invasió real del país després dels acords de Fontainebleau va anar prenent cos entre la població al llarg de 1808. Una por agreujada pel fet que Godoy i Carles IV haguessin decidit retirar-se a Aranjuez, des d’on pensaven viatjar cap a Sevilla on embarcarien cap a Amèrica. Això va fer esclatar la crisi de la monarquia amb el Motí d’Aranjuez contra Godoy, el 18 de març

de 1808. El motí va ser protagonitzat per les capes populars, però estava dirigit per l’aristocràcia palatina, el clergat i els oficials de l’exèrcit, i el seu objectiu era la caiguda del primer ministrei l’abdicació de Carles IV en la figura del príncep Ferran, esperança de redreçament de la crisi que patia el país.

- Les Abdicacions de Baiona (1808) i coronació de Josep I Bonaparte

El motí va triomfar i van aconseguir el seu objectiu de derrotar a Carles IV i Godoy, però els fets sobretot van evidenciar la profunda crisi en la qual estava immersa la monarquia espanyola. Ferran VII va ser proclamat com a nou rei d’Espanya, però Carles IV no va acceptar la derrota i va recórrer a demanar auxili a Napoleó per a recuperar el tron arrabassat pel seu propi fill.