1

el regnat de Felip IV, el projecte centralitzant del comte-duc d’ Olivares que violava les Consti-tucions catalanes va provocar la

Guerra dels Segadors.

L’actuació de la Diputació, amb el seu President, el canonge Pau Claris al cap-davant, va ser

ferma i decidida en la defensa dels drets i les llibertats de Cata-lunya. L’any 1641, Pau Claris (94è President de la Generali-tat de Catalunya ) va proclamar la República Catalana.

El 1493, a les Corts de Barcelo-na, Ferran el Catòlic, va introduir reformes radicals en la Generali-tat, amb el regiment d’ insacula-ció pel qual eren extrets, a sort, els diputats i oïdors que formari-en part de la Diputació, per tal d’afeblir el seu poder polític da-vant la reialesa.

La institució va existir de forma plenament consolidada des del 1359 fins el 1714 quan, a causa de la derrota militar de Catalunya en l'anomenada Guerra de Suc-cessió, oficialment acabada l'11 de setembre amb la presa de Barcelona, el rei d'Espanya, Felip

V, amb el Decret de Nova Planta, del 1716, tot i haver tingut un paper secundari, va suprimir la Institució centenà-ria violant les Constitucions catalanes.

Des d'aleshores, arreu dels an-tics territoris de la Corona cata-lanoaragonesa van ser imposa-des les lleis de Castella, amb les formes de govern pròpies de la monarquia absoluta.

Catalunya va sumar-se a la revol-ta carlina del pretendent Carles VII, davant la promesa de la resti-tució de la Diputació General de Catalunya. El juliol de 1874 se

signava la restauració de la Insti-tució, sota la Presidència del General Rafael Tristany. La guer-ra continuaria fins que Alfons XII va ser proclamat rei d’Espanya i, el 1876, el pretendent carlí Carles

VII va fugir a França. La Genera-litat de Catalunya es va donar per acabada.

El 1914, durant el període cone-gut com la “Restauració borbò-nica (1874-1931), van unificar-se les quatre diputacions catalanes, constituint-se la Mancomunitat de Catalunya com a òrgan admi-nistratiu per a tota Catalunya.

El primers Presidents, Enric Prat de la Riba i Josep Puig i Cada-falch van engegar una important tasca de creació d’ infraestructu-res. En el període, 1914-1925, també es van impulsar iniciatives per millorar les activitats agríco-les i forestals, educatives i de serveis i po-tenciar els en-senyaments tecnològics.

La Mancomu-nitat també va recolzar el pro-jecte d’Estatut d’Autonomia de Catalunya, de 1919, que no va reeixir. En aquest període es van crear, en-tre d’altres, l’Escola Industrial, la Biblioteca de Catalunya, el Metro Transversal, l’I.E.C., es van re-dactar, amb l’impuls de Pompeu Fabra, les Normes ortogràfiques i la Gramàtica catalana, així com un munt de Serveis i Escoles diverses que van servir de model quan es va restablir la Generalitat

de Catalunya. El general Primo de Rivera va abolir la Manco-munitat l’any 1925.

El setembre de 1932, les Corts Espanyoles aproven, modificat, l’Estatut de Núria de 1931 i Fran-cesc Macià és ratificat com a President. Abans, però, arran de les eleccions municipals de l’abril

de 1931, que van provocar la caiguda de la monarquia, Macià procla-mà unilateral-ment la Repú-blica Catalana com a Estat de la Federació Ibérica.

A la seva mort, a finals de 1933, Lluís Companys es nomenat com a successor, càrrec que va exer-cir fins al final de la Guerra Civil, amb el parèntesi ocasionat pels fets del sis d’octubre, quan el President Companys va procla-mar l’Estat Català de la Repúbli-ca Espanyola.

El general Franco va abolir, una vegada més, la Generali-tat i les seves institucions i, al finalitzar la Guerra Civil, la Gene-ralitat de Catalunya es va exiliar.

El president Lluís Companys va ser detingut a França per la Ges-

tapo i extradit a Espanya, on va ser jutjat, condemnat a mort i afusellat al castell de Montjuïc, el 1940. Josep Irla, president

del Parlament català, va assumir la presidència de la Generalitat a l’exili fins l’any 1954, quan el va succeir Josep Tarradellas, també exiliat a França.

Durant el període de la Transició, el 1977, es restableix provisio-nalment la Generalitat de Catalu-nya i es nomena a Josep Tarra-dellas com a President provisio-nal. A finals de 1979 s’aprova en referèndum l’Estatut d’ Autono-mia de Catalunya i es convoquen eleccions al Parlament de Cata-lunya al març de 1980. El 10 d’abril de 1980 la Generalitat de Catalunya queda nova i total-ment constituïda.

2

Les fotografies de la revista han estat realitzades, aportades pels col·laboradors habituals o obtin-gudes a la xarxa.

Edita: Associació de Jubilats i Antics Empleats de la Caixa d’Estalvis de Catalunya. Correu: Jubicec@jubicec.cat Dipòsit legal: B-14063-2011. L’Associació no assumeix les opini-ons dels articles dels col·laboradors, sent els únics responsables els sig-nants dels mateixos.

CARTA OBERTA BENVOLGUTS COMPANYS,

Com cada trimestre, aprofito l'avinentesa que em brinden els

companys encarregats de preparar la revista FETS, per adre-

çar-me a vosaltres mitjançant aquestes línies.

També, com acostumo a fer en aquesta carta des de fa un

temps, és parlar de la Web de l’Associació en la que hem fet

una darrera modificació, incorporant-hi la pestanya "ALGÚ HO

HAVIA DE DIR ...”, pàgina en la que podeu manifestar tot allò

que creieu pot ser d'interès, així com suggeriments, propostes i

també, les corresponents critiques, evidentment des d'un punt

de vista constructiu i que, de ben segur, ens ajudaran a millo-

rar.

Com veureu en aquesta revista nº 13, corresponent al març

2016, que teniu a les vostres mans, s’anuncia l’ ASSEMBLEA

ORDINARIA ANUAL, a celebrar el proper dia 20 d'abril. Un dels

punts més importants d'aquesta reunió serà la renovació total o

parcial de la junta actual.

Considero de vital importància per la nostra Associació que es

puguin fer relleus en la composició de la Junta, tota vegada

que les renovacions acostumen a ser una aportació d’idees

noves, de nous projectes i una bona injecció d'il·lusió, de les

quals la Junta actual, afortunadament, encara no n’estem man-

cats.

Cal dir, però, que per la importància i el nombre de projectes

engegats en aquests moments, ens cal ajuda. La feina que es

fa és molt gratificant però, repeteixo, la preparació dels pro-

grames d’activitats i dels continguts de la revista FETS, la re-

cerca i estudi de noves activitats, la realització i posta en marxa

de les mateixes comporta un esforç que els membres de la

Junta fem amb molt de gust, però seria bo poder comptar amb

ajudes.

A la Junta ens agradaria que es presentés a eleccions una nova

candidatura o, en el seu defecte, persones que vulguin integrar-

se en la actual per desenvolupar tasques per a Jubicec.

Agraeixo de bell antuvi, la vostra atenció i confio saludar-vos

personalment en el decurs de la pròxima Assemblea.

Fins aviat,

Carles Rosel

Març 2016

3

PROGRAMA D’ACTIVITATS DEL 2on TRIMESTRE DE L’ANY 2016

CAMINADES CULTURALS Abril: Arenys de Mar (Cirerers florits). - Vallvidrera/Sant Cugat Maig: Camino de Santiago: ‚León–O ‘Cebreiro‛. - Aiguafreda – Tagamanent Juny: Voltants de l’Ordal. - Voltants del Pedraforca.

PITCH & PUTT Segueix desenvolupant-se el calendari del VII Campionat JUBICEC, així com els Campionats Inter-camps i Match Play, de Semar, amb les dates senyalades per la Federació Catalana de Pitch & Putt.

XERRADES – TERTÙLIES

El dia 25 d’abril, amb el lema ‚Mirar el cel ...‛, l’amic Carles Guivernau ens oferirà una xerrada sobre les seves vivències astronòmiques, amb un passi de diapositives d’algunes de les seves fotografies.

I l’amic Max Aguilera, el dilluns dia 6 de juny, quan serem a les portes de l’estiu, ens parlarà dels problemes de la pell, tant si són per causa del sol com per qüestions internes. amb el lema: Protegir la protecció.

EXCURSIONS Per aquest trimestre s’han previst dues excursions, al maig: França i al juny: Tarragona (Serrallo).

VISITES CULTURALS guiades

Dimarts: 19 d’abril, MONESTIR DE SANT CUGAT i CELLER COOPERATIU

Dijous: 19 de maig, BRUIXES I HERETGES

Dimecres: 22 de juny i

Dijous: 30 de juny, TV3 I CATALUNYA RADIO

CLUB POWER POINT Cada dimecres, de 18 a 20h, segueixen les trobades dels amics del Club.

4

ASSEMBLEA ORDINÀRIA DE SOCIS 2016

Dimecres 20 d’abril, a les 10,30 hores (en convocatoria única) al local de l’Agrupació, Diputació, 188 - Barcelona.

(Amb temps suficient es farà arribar la convocatoria i l’ordre del dia)

RENOVACIÓ DE LA JUNTA DIRECTIVA

A l’Assemblea del dia 20 d’abril es procedirà a la renovació de la Junta Directiva, d’acord amb els Estatuts de l’Associació.

EXTRACTE DELS ESTATUTS:

Article 5. Són drets dels membres de l’Associació:

2. Elegir i ser elegits per als llocs de representació o per exercir càrrecs directius.

4. Intervenir en el govern i les gestions, en els serveis i les activitats de l’Associació, d’acord amb les normes legals i estatutàries.

Article 9. Facultats de l’Assemblea General:

b) Elegir i separar els membres de l’òrgan de govern i controlar-ne l’activitat.

Article 13. 3. L’elecció de la Junta Directiva. Si es presenten diverses candidatures, es fa per acord de la majoria simple o relativa dels socis presents o representats ( més vots a favor que en contra)

Article 15. 1.Els membres de la Junta Directiva exerceixen el càrrec durant un període de tres anys , sense perjudici que puguin ser reelegits.

Article 16. 1.Facultats de la Junta Directiva:

a) Representar, dirigir i administrar l’Associació de la manera més àmplia que reco-negui la Llei; així mateix, complir les decisions preses per l’Assemblea General, d’acord amb les normes, instruccions i directrius que aquesta Assemblea estableixi.

LA JUNTA DIRECTIVA ESTÀ A DISPOSICIÓ DE TOTS ELS SOCIS QUE PUGUEU ESTAR INTE-RESSATS EN PRESENTAR CANDIDATURES, PER FACILITAR-VOS QUALSEVOL TIPUS D’INFOR-MACIÓ QUE NECESITEU.

PROPERAMENT, I PELS MITJANS D’INFORMACIÓ HABITUALS, TOTS ELS SOCIS REBRAN, DINS DELS TERMINIS REGLAMENTARIS, LA COMUNICACIÓ DE LA CONVOCATORIA.

5

MEMÒRIA D’ACTIVITATS DEL 1er. TRIMESTRE DE L’ANY 2016

Itineraris culturals

Ciutat Romana, Museu d’Història de Barcelona -Visita del 12 desembre que no va sortir a la revista- Unes 40 persones vam visitar el conjunt monumental de la plaça del Rei, nucli fundacional del Museu d’Història de Barcelona, que inclou la Barcino romana del segle I aC, la Barchinona visigòtica del segle VII dC i la Barcelona medieval del segle XIII. La visita al subsòl permet passejar pels carrers de la Barcelona romana, atansar-se a la muralla de l’època, entrar en una tintoreria del segle II dC, veure els vesti-

gis de la primera comunitat cristiana de la ciutat, etc.

L’ateneu Barcelonès i el Palau Requesens El dijous, 14 de gener, 30 companys, en dos grups, vam tenir la curiositat de fer la visita als Palaus de Savassona (seu de L’Ateneu Barcelonès ) i de Requesens ( seu de la Reial Acadèmia de Bones Lletres),

dos dels espais patrimonials focus de conei-xement i difusió de la cultura i llengua catala-na imprescindibles per entendre la societat barcelonina del segle XIX,

.

6

Tramoia (rere-escenari) del Liceu i esmorzar de forquilla a la Boqueria Dos grups amb un total de 42 persones, els dies 18 de febrer i 8 de març, van anar a conèixer la Tramo-

ia (rere-escenari) del Gran Teatre del Liceu. Van veure les àrees privades del Teatre: els camerinos, les sales d’assaig i altres espais, així com els mitjans emprats per a fer els canvis de decorats, les transformacions es-cèniques, figurar aparicions, els efectes es-pecials, és dir, l'autèntic cor del Liceu.

Desprès es van desplaçar fins al Mercat de la Boqueria, per fer un bon esmorzar de forquilla al Restaurant La Gardunya.

Muntanya de Montjuïc El 10 de març, 17 companys van adherir-se a la proposta del nostre company Francesc Rincón, qui va fer de guia, per fer una cami-nada per la Muntanya de Montjuïc, tot vol-tant per el Castell de Montjuïc, el mirador de l’Alcalde, els jardins de Joan Brossa (antic parc d’atraccions) i de Mn. Jacint Verdaguer, l’Estadi Olímpic, el Palau Sant Jordi, el MNAC i les Fonts de Montjuïc.

Club Power Point Els vuit companys habituals, han insistit en els avantatges que te el sistema de sobre posició d’imatges, tot millorant la tècnica per fer més àgil el muntatge. Han aprofundit en treballar l’estètica aplicada en la imatge, la combinació de colors, els emmarcats, les animacions, les transici-ons i la música.

Xerrades – Tertúlies El dia 8 de febrer, en Max Aguilera, ens va oferir una interesant xerrada sobre l’ Aparell circulatori i la ten-sió arterial (pressió de la sang que circula dins les artèries).

7

Taller de Smartphone (Mòbils i Tauletes) En les vuit sessions programades, els 14 amics que hi han assistit, han après a utilitzar el mòbil i la tauleta, així com les seves aplicacions. Tam-bé han descobert en què els poden ajudar, així com les seves utilitats i l’univers de coses que ofereixen, tant pel dia a dia, com per a l’oci

Excursions El tres de febrer, desprès de fer un bon ESMORZAR amb embotits, bon vi i bon cava fresquet al CELLER DE l’ARBOÇ, ens vam desplaçar a REUS on visitàrem els edificis emblemàtics que no vam tenir temps de veure a l’anterior sortida: Palau Bufarull, Teatre Fortuny i la plaça Merca-dal, acabant amb la visita cultural al GAUDI CENTRE de Reus.

Acabada la visita, amb l’autocar i vam anar al RESTAURANT LES TINES DE RENAU, situat a l’antic castell de Re-nau, on vam gaudir d’una magnífica calçotada.

Caminades En les cinc caminades d’aquest trimestre, hi han par- ticipat, tot gaudint dels paisatges, 101 caminaires.

Pitch & Putt

D’acord amb els calendaris establerts, fins la data de tancament de la revista, s’han anat desenvo-lupant el VII Campionat Jubicec i els Campionat Intercamps Clàssic i Campionat Match Play, de Semar, en el quals hi han participat 127 jugadors, havent jugat 12 partides en total. El dia 18 de fe-brer es va fer la festa de cloenda i l’entrega de premis del VI Campionat de Pitch&Putt

8

FESTA DE NADAL

Com cada any, el dia 16 de desembre passat es va celebrar la ja tradicional Festa de Nadal, als locals de l’Agrupació Sant Jordi, gaudint d’un excel·lent esmorzar el centenar llarg de companys assistents i, tots plegats, vam brindar per desitjar-nos un Bon Nadal i un Bon Any nou 2016.

9

ENTREVISTA A CARLES GUIVERNAU

En Carles Guivernau i Pla va arribar a Caixa de Catalunya el 15 de març de 1978, quan era Caja de Ahorros Pro-vincial de la Diputación de Barcelona. La seva primera destinació va ésser l’oficina de Llinars del Vallès, tres me-sos, i després Terrassa-Can Anglada durant dos anys.

Acabat aquest període, a petició seva, va ser traslladat a l’oficina Central de Barcelona, a la Cambra de Valors i desprès, al Departament de Valors, on hi va estar, en total, uns quinze anys. Llavors va començar a voltar per di-verses oficines fins arribar a la de Joan Güell, on hi va treballar més de deu anys. Després, novament, un rosari d’oficines: tres anys a Carles III, més tard a Clot i d’altres, fins que, a l’agost de l’any 2010, va pre-jubilar-se.

- Moltes vegades m’he preguntat què deuen es-tar buscant tots aquests aficionats a mirar el cel, amb aquests aparells? Perquè, desafiant la fos-cor, el fred a l’hivern i els mosquits a l’estiu, acampen al mig de la muntanya, on passen hores i hores mirant el cel, sols o en companyia d’altres? Què els pot oferir el cel de diferent, d’una nit a una altra? Les preguntes són moltes i avui ens hem proposat fer-n’hi unes quantes a l’amic Carles Guivernau, que des de fa temps és un d’aquests estranys personatges, a qui la nit ocupa gran part del temps d’oci i d’estudi.

- Les preguntes es multipliquen quan toquem un tema com l’astronomia. Però la primera, sens dubte és: Què hi veieu allà dalt ? Bé, hi veiem moltes coses, centenars, milers de coses, totes extraordinàries, amb colors i sense, amb formes meravellosament atractives, que fan néixer en tu el desig d’aprofundir al màxim en l’estudi del perquè i de com el món es va formar.

- Per què us el mireu tant, el cel ?, no hi veieu sempre el mateix? No parem de mirar-lo, perquè no ens cansem de descobrir novetats en forma-cions estel·lars, estrelles de diferents colors, des de les blavoses, les més joves, a les vermelloses, les més velles, passant per tots els colors. Són fantàstiques les siluetes de les galàxies i les fan-tasmagòriques lluminositats de les nebuloses.

- I com va néixer aquesta afició ? De petit, sempre recordaré la casa de Piera, on el meu pare i jo, a la terrassa, amb el llum tancat, contemplàvem el cel asseguts a una gandula d’aquelles de lona, i comptàvem les estrelles fugaces. El meu pare tot el que sabia d’astronomia ho havia llegit d’un meravellós lli-bre, que encara conservo, del mestre José Co-mas Solà, i allà em donava unes classes que per a mi varen resultar magistrals per interessar-me per l’astronomia.

– Això està molt bé, però una cosa era mirar el cel amb el pare i l’altra entrar en l’observació i estudi del cel ? És cert, va ser molts anys després que la casuali-tat va portar-me a conèixer, el Jordi Ortega, el marit de una amiga de la meva dona, qui em va inocular el cuc de l’afició. Per aquelles dates passava el famós cometa Halley prop de la Terra

10

i es podia veure amb uns prismàtics. D’aquí a comprar un petit telescopi i fer sortides amb en Jordi i d’altres companys ... Així va néixer aques-ta, per a mi, fantàstica afició.

- Quan temps hi dediques a observar el cel ? La resposta als “tempos“ d’una persona com jo a l’astronomia, és diversa: primer dir que, l’astronomia de per si, “enganxa”. El fet de mun-tar el telescopi i posar l’ull al ocular, envoltat d’un silenci majestuós i una negror quasi absoluta al teu voltant i poder veure un llum davant el teu ull, amb colors brillants i formes diverses, és absolu-tament meravellós.

– Què penses en aquells moments ? Penses que aquest objecte que tu estàs veient, ha estat milions d’anys llum viatjant per l’espai fins arribar a la teva retina, llavors és quan t’adones de la magnitud del que estàs veient i gaudint. Si pensem que estem mirant la fantàsti-ca galàxia Andròmeda, la nostra germana més propera, que està de nosaltres a 2,3 milions d’anys llum, i que compta amb més de 500.000 milions de sols, ens adonem que en el mateix moment que es projectava la imatge d’aquesta meravella encara no existien ni l’Homo sapiens del Paleolític, ni tampoc els dinosaures ni altres especies d’animals. Vull dir amb això que barre-gem tot tipus de sensacions.

– També feu fotografies ,,, Aquesta és la fase que li segueix, la fotografia astronòmica, on la paciència i les decepcions donen pas a moltes alegries i també molts enuigs. El fet és que per a una mateixa fotografia ens cal més d’una nit fent diverses preses. La veritat és que això no caldria, perquè amb els telescopis actuals, ja està tot molt fotografiat i amb alta resolució. La única diferència és que els

aficionats com nosaltres els hi donem un plus de satisfacció personal, pel fet d’ésser els autors.

– Què feu quan hi ha núvols o quan plou ? Bé, aquesta afició ens guarda moltes sorpreses, per exemple el fer molts quilòmetres per arribar a..., posem per cas a la Sierra de Javalambre i aque-lla nit, una vegada ho tens tot muntat, vénen nú-vols i acaba en pluja, o hi ha un fantàstic anticicló i el resultat final és el de boires baixes, o bé una forta ventolera que et tira l’instrumental per terra o, fins i tot, un parell de senglars que ens envol-ten per veure si cau un tros de l’entrepà, com fa uns anys enrere prop d’Enseu, al Pallars Sobirà.

– Què us fa gaudir més de tot el que ens has exposat fins ara ? No hi ha una cosa millor que l’altra. A més del cel profund on s’hi troben els objectes més llunyans (galàxies, nebuloses, asteroides, cometes, etc.), també tenim, i molt més a prop, els nostres pla-netes, que amb els preciosos colors de Mart, o les nuvolositats de les fortes tempestes a Júpiter, o els fins anells de Saturn, que ocupen gran part de les nostres observacions nocturnes. Com també la Lluna, en totes les seves fases, que són fantàstiques per a l’observació, les ombres dels seus cràters ens fan descobrir cada dia una se-qüència diferent de la seva tortuosa orografia, i finalment el Sol, on amb la cura dels pertinents filtres, pots fer autèntiques obres d’art fotogràfi-ques.

- M’han dit que els astrònoms afeccionats teniu una dita ... Sí, malgrat els entrebancs comentats, els astrò-noms amateurs, tenim una màxima: “Si no po-dem fer astronomia, fem gastronomia“, que tam-bé serveix per gaudir dels companys i amics. - Carles, que et sembla si aquest mes d’abril ens fas una xerrada sobre les teves vivències astro-nòmiques, als amics de Jubicec, amb un passi de diapositives de les teves fotografies ? Amb molt de gust, quan vulgueu ...

11

12

A l’excursió que va organitzar el passat mes de febrer la nostra Associació, amb motiu de la

tradicional calçotada, es va efectuar una

visita al Reus Modernista i vàrem passar

per davant la casa on va néixer el company

Alfred Pàmies Carreté, qui ens acompanya-

va. Va ser un moment molt emotiu, tan per

ell como per a tot el grup.

Tots el coneixem com en “Pàmies de Per-

sonal“, una persona entranyable, respecta-

da i molt apreciada dins de la Caixa. Enca-

ra que va estar diversos anys en altres llocs

de treball, el recordem a Personal, on va

començar com a empleat i va arribar a Cap

del Departament.

Poques vegades la coincidència és tan positiva en el record d’un company, com ho és en el

cas de’n Pàmies, excel·lent professional que sempre estava per a solventar-nos qualsevol

problemàtica que sorgia en

el dia a dia de la nostra

feina. Serveixin aquestes

línies per retre un petit ho-

menatge de reconeixement

a la seva trajectòria personal

i profesional a la Caixa.

Abrils i senyors, tots traïdors Si no plou per Sant Jordi, tururut ordi Si l'abril fa llot, no es perdrà tot

Maig Per Santa Creu, faves pertot arreu

Aigua de maig fa créixer el cabell un raig Ningú s'alabi del blat, fins que el maig sigui acabat

Juny El juny hermós és abundós

Per Sant Joan, tot es fa gran Pel juny, l'albercoc, en vuit dies és groc

13

CRÒNICA DEL VIATGE A ITÀLIA

Aquesta és una petita crònica del viatge “Emília-Romanya: Art medieval i gastronomia”, que, proposat per Jubicec” i organitzat per Ruth Travel, vàrem fer del 7 a l’11 de març de 2016.

En primer lloc, i per no generar falses expectatives, vull dir que tot i que Itàlia és, en general, un país que traspua art per totes bandes però jo no parlaré d’art.

No explicaré perquè a Bolonya també se la nomena ciutat “roja” tant per la seva arquitectura rea-litzada amb totxo vermell com per la seva tendència política, ometré altres senyes de la seva identitat com la torre Asinelli amb una alçada de 98 metres i una inclinació de 2,30 i la Garisenda rebaixada fins al 48 metres d’alçada per por a desplomar-se i amb una inclinació de 3,20 metres, ni que justifica que a la ciutat hi hagi més de 38 kms. de porxos.

No us diré res de Dante (la tomba del qual vàrem visitar) ni del perquè la seva Comèdia va merèi-xer el títol de Divina, ni de les peripècies que van patir les seves restes, tampoc diré qui fou Gal.la Plàci-da, el mausoleu de la qual també visitarem i encara menys us parlaré de Teodora que com diu la història

passà de prostituta a emperadriu de l’ Imperi Bizantí.

Bolonya ciutat de torres, al segle XIX n’hi havia 180, actualment sols en resten 20, Eren un símbol de poder.

Classe pràctica de fer pasta, únicament s'utilitzen ous i farina. El farcit: herbes, carn, formatge, verdures... La salsa bolonyesa és el "ragú".

Bolonya urbs de porxos. La "roja" per les seves construccions i tendències polítiques. Estances per acollir estudiants.

Ravenna, mausoleu de la emperadriu Gala Placidia. Meravella de mosaics.

A Maranello hi ha la fàbrica dels cotxes Ferrari. Són fets a mida, a partir d’1 milió d'euros i els extres po-den multiplicar el preu per tres o per quatre. Els compradors són seleccionats rigorosament.

14

Brindant amb limoncello després d'un dinar gastronòmic a Mòdena. Tomba de Dante, a Ravenna. La se-va "Comèdia" meres-qué el qualificatiu de

"Divina".

Mosaic de la Basílica de Sant Vitale, de Ravenna, del bateig de Crist al riu Jordà. La particularitat és que està caracteritzat sense barba.

A Mòdena, prop del palau Ducal, curiosa columna amb inscripci-ons de les dades registrades per la crescuda del riu, un afluent del Po.

Barri jueu de Mòdena. Els jueus expulsats d' Espanya durant el regnat dels Reis Catòlics foren molt ben rebuts a Itàlia on pogue-ren viure en els seus calls amb tota normalitat.

Alguns comentaris al final del viatge:

-Bon dia a tots i totes. A mida de comiat us direm q aquest mati us trobem a faltar a taula i trobem a faltar, el Jaume i l autocar tb. Ha estat un plaer viatjar amb vosaltres i desitgem q no sigui l’ últim. Tb dir q la organització perfecta. Fins a sempre, Joan i Marisa.

-Amics ha estat un plaer compartir aquets dies amb vosaltres i en Jaume. Gràcies per la vostra compa-nyia. Avui verdureta, planxa i fruita. El tiramisú per la propera, Roser i Guillem.

-Un bon viatge amb uns bons companys haviam si ens hi troben un altre cop, Benet i Núria.

-Com ja haveu dit tots, gran viatge, grans companys, gran guia. A reveure companys/es, Anna i Mingo.

-M’he llevat avui i he trobat a faltar la pluja i a tots vosaltres també. Ara ens toca una setmana de bledes i beure molta aigua per enganyar l’estomac. Una forta abraçada per a tots d’en Ferran i la Dolors.

MALTA, Noves dates: 15–19 juny 2016 - Especial

L’illa dels Cavallers de l’Ordre de Sant Joan Informació: a la pàgina web: www.jubicec.cat

15

16