Graus de la Facultat d'Economia de la Universitat de València

FACULTAT

D’ECONOMIA

Grau en Administració i Direcció d’Empreses

Grau en Economia

Grau en Finances i Comptabilitat

Grau en Negocis Internacionals /

International Business

Grau en Turisme

w w w.uv.es/acces

FACULTAT

D’ECONOMIA

CAMPUS DELS TARONGERS

Edifi ci de Departaments Oriental

Av. Els Tarongers, s/n

46022 València

Tel.: 963 824 100 (centraleta)

[email protected]

www.uv.es/economia

Impressió

Impremta Máñez

DL: V-1340-2010

Edició

Servei d’Informació-DISE.

Vicerectorat de Relacions

Internacionals i Comunicació.

Universitat de València

Disseny i maquetació

esestudio.es

Assessorament lingüístic

Servei de Política Lingüística.


3 Què es pot estudiar a la Facultat

d’Economia

4 Grau en Administració i Direcció

d’Empreses

6 Grau en Economia

8 Grau en Finances i Comptabilitat

10 Grau en Negocis Internacionals /


12 Grau en Turisme

14 Què es pot estudiar a la Universitat

de València

16 Claus per a entendre els graus

18 Preguntes més freqüents sobre

els graus

21 Glossari

SUMARIQUÈ ES POT ESTUDIAR A LA

FACULTAT D’ECONOMIA

54

PLA D’ESTUDIS

Matèries de formació bàsica 60 crèdits

(48 de la branca pròpia)

Matèries obligatòries 102 crèdits

Matèries optatives 48 crèdits

Pràctiques externes obligatòries 20 crèdits

Treball de fi de grau 10 crèdits

Es poden reconèixer fi ns a 6 crèdits per la participació en activitats i gestió universitàries.

OPTATIVES / ITINERARIS Crèdits

Creació i Direcció d’EmpresesComptabilitat directiva 6Conducta estratègica 6Direcció estratègica de recursos humans 6Emprenedoria i creació d’empreses 6Estratègies corporatives 6Finances corporatives 6Mètodes per a l’anàlisi de la informació empresarial i la presa de decisions 6Règim legal del govern de les societats mercantils 6Tècniques de prospectiva 6

Direcció ComercialAnàlisi de dades qualitatives 6Aspectes legals del màrqueting i de la publicitat 6Comportament del consumidor 6Comunicació de màrqueting 6Distribució comercial 6Gestió comercial i de vendes 6Investigació de mercats aplicada 6Màrqueting de serveis i sectorial 6Metodologia d’enquestes 6

Direcció d’Operacions i LogísticaDirecció d’operacions: decisions i recursos 6Gestió de la innovació 6Gestió de la qualitat i del medi ambient 6Gestió logística interna i externa 6Optimització de la distribució 6Planifi cació de la producció 6Prevenció de riscos laborals 6Regulació del contracte de transport 6Teoria d’equips i jocs cooperatius 6

Direcció de Recursos HumansDirecció estratègica de recursos humans 6Dret del treball i sindical 6Economia del treball 6Eines de gestió de recursos humans 6Incentius i sistemes de remuneració 6Psicologia del treball 6Sistemes de previsió social complementària 6Sociologia de les organitzacions 6Tècniques de negociació i les seuesaplicacions econòmiques 6

Direcció FinanceraAnàlisi i gestió bancària 6Auditoria fi nancera 6Instruments de fi nançament de l’empresa 6Normalització comptable 6Operacions i mercats de renda fi xa 6Operacions i mercats de renda variable 6Planifi cació comptable espanyola 6Planifi cació fi nancera 6Tècniques quantitatives en fi nances 6

Direcció JuridicoempresarialComptabilitat de grups empresarials 6Direcció estratègica de recursos humans 6Dret fi nancer i tributari I 6Dret fi nancer i tributari II 6Dret mercantil II 6Finançament internacional 6Operacions i mercats de renda fi xa 6Pràctica tributària 6

ASSIGNATURES

FB = Formació bàsica / OB = Obligatòria / OP = Optativa

1r curs Caràcter CrèditsComptabilitat fi nancera FB 6

Dret mercantil I FB 6

Estadística bàsica FB 6

Fonaments de la direcció d’empreses FB 6

Història econòmica i de l’empresa FB 6

Incorporació als estudis d’ADE FB 6

Introducció a l’economia FB 6

Matemàtiques I FB 6

Matemàtiques II FB 6

Microeconomia FB 6

2n curs Caràcter CrèditsComptabilitat de costos OB 9

Direcció estratègica de l’empresa OB 9

Economia de la UE i de les institucions internacionals OB 6

Introducció a la fi scalitat OB 6

Introducció a la inferència estadística OB 6

Macroeconomia OB 6

Màrqueting OB 6

Matemàtica fi nancera OB 6

Teoria de la inversió OB 6

3r curs Caràcter CrèditsAnàlisi d’estats fi nancers OB 6

Direcció d’empreses internacionals OB 4,5

Econometria OB 6

Economia espanyola i del País Valencià OB 6

Estratègia de màrqueting OB 4,5

Fiscalitat de l’empresa OB 4,5

Fonaments d’investigació de mercats OB 4,5

Teoria del fi nançament OB 6

Assignatures optatives OP 18

4t curs Caràcter CrèditsAssignatures optatives OP 30

Pràctiques externes OB 20

Treball de fi de grau OB 10

GRAU EN ADMINISTRACIÓ I DIRECCIÓ D’EMPRESES (ADE)

L’objectiu central del grau en ADE és formar professionals capaços de realitzar tasques de gestió, assessorament i avaluació en les organitzacions productives. Aquestes tasques es poden desenvolupar en l’àmbit global de l’organització o en qualsevol de les àrees fun-cionals: producció, recursos humans, fi nances, comercialització, inversió, administració o comptabilitat. El graduat o graduada ha de conèixer el vincle de totes aquestes àrees funcionals amb els objectius generals de la unitat productiva, i d’aquests amb el context global de l’economia, a més d’estar en condicions de contribuir amb la seua activitat al bon funcionament i a la millora de resultats. En concret, ha de saber identifi car i anticipar oportunitats, assignar recursos, organitzar la informació, seleccionar i motivar les perso-nes, prendre decisions, assolir els objectius proposats i avaluar-ne els resultats.

BRANCA I CIÈNCIES SOCIALS I JURÍDIQUESCENTRE Facultat d’Economia_CRÈDITS 240_CURSOS 4_

PERFIL

Els graduats en ADE exerceixen la seua

professió en diversos àmbits, entre els

quals destaquen quatre: la direcció

d’empreses o institucions; l’assessoria

i la consultoria (en qualsevol de les

àrees funcionals: recursos humans,

comptabilitat, etc.); l’auditoria, i l’anàlisi

de processos fi nancers de l’empresa

i de les organitzacions.

REQUISITS D’ACCÉS

¬ Batxillerat amb les PAU superades.

¬ Cicle formatiu de grau superior

o equivalent.

¬ Accés per a majors de 25, 40 i 45 anys.

¬ Titulació universitària.

¬ Batxillerats comunitaris i d’altres

països amb conveni, amb credencial

d’accés.

¬ Estudis no comunitaris homologats

amb les PAU superades.

ITINERARIS

¬ Creació i Direcció d’Empreses

¬ Direcció Comercial

¬ Direcció d’Operacions i Logística

¬ Direcció de Recursos Humans

¬ Direcció Financera

¬ Direcció Juridicoempresarial

¬ El grau en ADE té crèdits transversals

(crèdits comuns) amb els graus en

Economia i en Finances i Comptabilitat.

¬ En tercer curs, l’alumnat ha de triar un dels

sis itineraris o intensifi cacions curriculars

disponibles. Cada itinerari té 48 crèdits

optatius repartits entre tercer i quart cursos

i es correspon amb un dels perfi ls professi-

onals bàsics d’aquest grau.

¬ Hi ha l’opció de cursar simultàniament els

graus d’ADE i de Dret. L’itinerari juridicoem-

presarial està dissenyat per als estudiants

d’aquest programa de doble titulació.

¬ També hi ha la possibilitat de cursar

una part del grau en anglès.

7

PLA D’ESTUDIS

Matèries de formació bàsica 60 crèdits (48 de la branca pròpia)


Matèries optatives (inclouen pràctiques externes) 48 crèdits




Anàlisi EconòmicaCreixement i desenvolupament econòmic en la història 6Economia ambiental 6Economia laboral 6Economia monetària i bancària 6Macroeconomia internacional 6Matemàtiques per als models dinàmics 6Microeconomia: mercats i contractes 6Pensament econòmic modern 6

Economia Industrial i de l’EmpresaAnàlisi de dades 6Competitivitat, innovació i polítiques de R+D 6Economia industrial aplicada 6Economia social 6Estratègies empresarials 6Finances cooperatives 6Operacions bancàries i mercats fi nancers 6Organització industrial 6

Economia Internacional, Regional i UrbanaAnàlisi econòmica regional 6Comerç internacional 6Economia agrària 6Economia regional i urbana 6Economia valenciana 6Integració econòmica real i fi nancera 6Macroeconomia internacional 6Territori i polítiques de desenvolupament regional i local 6

Economia PúblicaAvaluació econòmica pública 6Comptabilitat d’entitats sense ànim de lucre i del sector públic 6Desenvolupament econòmic i polítiques de cooperació per al desenvolupament 6Federalisme fi scal: hisenda autonòmica i local 6Pensament econòmic modern 6Política econòmica de la Unió Europea 6Regulació pública 6Sistema tributari espanyol 6

Pràctiques externes1 121 Aquesta assignatura es pot cursar en qualsevol dels itineraris en lloc de dues optatives de 6 crèdits.

ASSIGNATURES


1r curs Caràcter CrèditsEstadística I FB 6

Fonaments de direcció d’empreses FB 6

Història econòmica mundial FB 6

Instruments i tècniques d’aprenentatge FB 6

Introducció a l’economia I FB 6

Introducció a l’economia II FB 6

Introducció a la comptabilitat fi nancera FB 6

Introducció al dret FB 6



2n curs Caràcter CrèditsEconomia de la Unió Europea OB 6

Estadística II OB 6

Finances OB 6

Història econòmica d’Espanya OB 6

Introducció a la política econòmica OB 6

Macroeconomia I OB 6

Macroeconomia II OB 6

Microeconomia I OB 6

Microeconomia II OB 6

Teoria de jocs i conducta estratègica OB 6

3r curs Caràcter CrèditsAnàlisi de la informació econòmica i fi nancera OB 4,5

Direcció estratègia de l’empresa OB 4,5

Econometria I OB 6

Econometria II OB 6

Economia del sector públic I OB 6

Economia del sector públic II OB 6

Economia espanyola OB 6

Economia internacional OB 6

Macroeconomia dinàmica OB 6

Política econòmica I: polítiques instrumentals OB 4,5

Política econòmica II: política sectorial i estructural OB 4,5



6

GRAU EN ECONOMIA

L’objectiu del grau en Economia és formar professionals capaços de dur a terme tasques de gestió, assessorament i avaluació dels assumptes econòmics, tant en l’empresa privada, com en qualsevol altra institució de caràcter públic o de rellevància econòmica o social. Els graduats i graduades en Economia adquireixen els coneixements teòrics i pràctics per a analitzar i interpretar el funcionament de l’economia, per a identifi car i anticipar els pro-blemes econòmics rellevants, i per a discutir les diferents alternatives que en faciliten la solució. Per tant, es formen per a entendre quines són les relacions entre economia i socie-tat i per a proposar solucions als problemes econòmics des d’una perspectiva global.


PERFIL

Els graduats i graduades en Econo-

mia són professionals preparats per a

treballar en el sector privat i, també,

en l’administració pública. La seua

formació els proporciona instruments

per dedicar-se a l’estudi, l’avaluació

i la planifi cació de l’economia en àmbits

molt diversos.




o equivalent.




països amb conveni, i amb credencial

d’accés.


amb PAU superades.

ITINERARIS

¬ Anàlisi Econòmica

¬ Economia Industrial i de l’Empresa

¬ Economia Internacional, Regional

i Urbana

¬ Economia Pública

¬ El grau en Economia té crèdits transversals

(crèdits comuns) amb els graus en ADE

i en Finances i Comptabilitat.

¬ En quart curs l’alumnat ha de triar un dels

quatre itineraris que es correspon amb

un dels perfi ls professionals bàsics

d’aquest grau.

¬ Cada itinerari té 48 crèdits optatius

(8 assignatures de 6 crèdits). Es poden

substituir dues assignatures d’un itinerari

per l’assignatura Pràctiques externes

(12 crèdits).

¬ Hi ha la possibilitat de cursar una part

del grau en anglès.

PLA D’ESTUDIS


Matèries obligatòries 127,5 crèdits

Matèries optatives 22,5 crèdits




OPTATIVES Crèdits Curs

Anàlisi de gènere i aplicació de plans d’igualtat en l’entorn empresarial 4,5 2nEntorn empresarial de la Unió Europea:polítiques i estratègies 4,5 2nInformàtica empresarial 4,5 2nComptabilitat internacional 6 4tControl pressupostari i de gestió 6 4tDret del treball i de la seguretat social 6 4tEconomia valenciana 6 4tEmpresa familiar 6 4tFinançament internacional de l’empresa 6 4tGovern corporatiu i responsabilitat socialde l’empresa 6 4tIntroducció a la tècnica actuarial 6 4tMercats i actius derivats 6 4tPlanifi cació fi scal i fi scalitat internacional 6 4tPolítica mediambiental en l’empresa 6 4tValoració i adquisició d’empreses 6 4t

ASSIGNATURES


1r curs Caràcter CrèditsComptabilitat fi nancera I FB 6

Dret mercantil FB 6

Estadística I FB 6


Història econòmica FB 6

Incorporació a la universitat FB 6



Principis d’economia (macroeconomia) FB 6

Principis d’economia (microeconomia) FB 6

2n curs Caràcter CrèditsAnàlisi i valoració de la inversió empresarial OB 6

Comptabilitat de gestió OB 9

Comptabilitat fi nancera II OB 9

Direcció general i estratègia d’empresa OB 6

Econometria OB 4,5

Economia espanyola i internacional OB 6

Estadística II OB 4,5

Màrqueting fi nancer OB 4,5


Assignatura optativa OP 4,5


Anàlisi i gestió bancària OB 6

Comptabilitat de grups empresarials OB 6

Comptabilitat pública i d’entitats sense ànim de lucre OB 6

Finançament de l’empresa OB 6

Fiscalitat de l’empresa OB 6

Mercats i actius de renda fi xa OB 6

Mercats i actius de renda variable OB 6

Risc i assegurances OB 6

Sistema fi scal espanyol OB 6

4t curs Caràcter CrèditsAuditoria OB 6

Planifi cació i gestió fi nancera OB 6




8

GRAU EN FINANCES I COMPTABILITAT

El grau en Finances i Comptabilitat representa una novetat en els estudis oferts per la Universitat de València i és una titulació relativament recent a Espanya que respon a les necessitats generades per les transformacions de l’economia i l’empresa actuals. No obs-tant això, es tracta d’una titulació molt estesa a les universitats europees i angloxasones. Així, el grau ofereix una formació de caràcter general en el món de l’empresa i l’economia, i de manera més concreta proporciona a l’alumnat un coneixement sòlid i especialitzat en el camp de les fi nances, la comptabilitat i la fi scalitat.


PERFIL

Els graduats i graduades en Finances

i Comptabilitat reben una formació

orientada a la inserció laboral que

els permet desplegar la seua activitat

professional tant en l’empresa privada

com en l’administració pública i les

organitzacions sense ànim de lucre.

El perfi l és especialment adequat per

a respondre a les necessitats de gestió

de les pimes, per a dedicar-se al camp

de l’auditoria i a tots aquells àmbits

relacionats amb serveis fi nancers

especialitzats: gestió i assessorament

d’entitats fi nanceres, assegurances,

empreses consultores, empreses d’au-

ditoria, departaments de comptabilitat,

fi nances, costos, tresoreria, anàlisi

i gestió de riscos i d’inversions, etc.




o equivalent.





d’accés.



¬ El grau en Finances i Comptabilitat té

crèdits transversals (crèdits comuns)

amb els graus en ADE i en Economia.

¬ Aquest grau és una de les vies més

adequades perquè l’alumnat obtinga,

amb una sèrie de complements formatius

i acadèmics posteriors, la qualifi cació i

l’acreditació professional necessàries

per a treballar en el camp de l’auditoria.

¬ Com a conseqüència de l’orientació laboral

del grau, en quart curs cal fer 24 crèdits

obligatoris de pràctiques externes i un

treball de fi de grau de 6 crèdits vinculat

a les pràctiques realitzades.



9

11

PLA D’ESTUDIS







OPTATIVES / ITINERARIS Crèdits Curs

Entorn Econòmic Internacional Economia industrial aplicada 6 3rMacroeconomia internacional 6 3rConjuntura econòmica internacional 6 4tEconomies emergents i subdesenvolupades 6 4tInstitucions econòmiques internacionals 6 4tNegociació internacional 6 4tRegulació i competència 6 4t

Finances i Comptabilitat Comptabilitat internacional 6 3rInstruments i operacions en els mercats fi nancers 6 3rComptabilitat de grups internacionals 6 4tFinances corporatives 6 4tGestió del risc fi nancer 6 4tGestió fi nancera internacional 6 4tValoració d’empreses internacionals 6 4t

Organització i MàrquetingGestió internacional de recursos humans 6 3rInvestigació de mercats 6 3rComerç exterior 6 4tComportament del consumidor 6 4tEstratègia de comunicació i distribució internacional 6 4tGestió del canvi i la innovació 6 4tGestió global de l’abastiment i la producció 6 4t

ASSIGNATURES


1r curs Caràcter CrèditsAnglès per als negocis III (grup A) / Anglès per als negocis I (grup B) FB/OB 6

Geopolítica i globalització FB 6



Introducció a la comptabilitat FB 6

Introducció a la direcció d’empreses FB 6

Matemàtiques FB 6

Microeconomia FB 6

Matemàtiques fi nanceres OB 6

Segon idioma per als negocis I (grup A) o Anglès per als negocis II (grup B) OB 6

2n curs Caràcter CrèditsComptabilitat de gestió OB 6

Direcció comercial FB 6

Direcció estratègica OB 6

Direcció fi nancera OB 6

Dret dels negocis internacionals OB 7,5

Economia internacional FB 6

Estadística OB 4,5

Macroeconomia OB 6

Segon idioma per als negocis II (grup A) / Anglès per als negocis III (grup B) OB/FB 6

Tècniques quantitatives aplicades a l’empresa OB 6


Cross-cultural management OB 6

Direcció d’empreses internacionals OB 6

Economia de la UE OB 6

Finances internacionals OB 6

Fiscalitat internacional OB 6

Màrqueting internacional OB 6

Mercats fi nancers OB 6

Assignatures optatives de l’itinerari triat OP 12

4t curs Caràcter CrèditsAssignatures optatives de l’itinerari triat OP 18

Assignatures optatives de qualsevol itinerari OP 12



10

GRAU EN NEGOCIS INTERNACIONALS / INTERNATIONAL BUSINESS

El grau en International Business respon a la necessitat de les empreses i entitats del nostre entorn que treballen en el context internacional. En una economia cada vegada més glo-balitzada, és necessari tenir especialistes que des de l’empresa i les institucions públiques treballen en el procés d’internacionalitació. Aquest grau proporciona a l’estudiantat els coneixements i les eines adequades per a prendre decisions economicofi nanceres, empresa-rials i de màrqueting tenint en compte els determinants i les repercussions internacionals. Així mateix, l’alumnat adquireix les competències necessàries per a gestionar el desenvo-lupament internacional d’una empresa i per a treballar en les institucions internacionals implicades en les transaccions i la cooperació internacional. Per això, es potencia l’anàlisi de l’economia internacional i l’aprenentatge d’altres idiomes, fonamentalment l’anglès.

BRANCA I CIÈNCIES JURÍDIQUES I SOCIALSCENTRE Facultat d’Economia_CRÈDITS 240_CURSOS 4_

PERFIL

Els graduats i graduades en Interna-

tional Business desenvolupen la seua

activitat en diversos àmbits, tant naci-

onals, com internacionals. En primer

lloc, poden exercir funcions de gestió

dins de les empreses internacionals

(direcció, recursos humans, compta-

bilitat, comerç exterior, màrqueting

internacional). En segon lloc, estan

capacitats per a treballar en les admi-

nistracions i institucions públiques,

en àrees com ara la cooperació o la

promoció del comerç transnacional.

A més, poden exercir tasques de

consultoria i assessorament en el

sector privat i en el públic.




o equivalent.





d’accés.



ITINERARIS

¬ Entorn Econòmic Internacional

¬ Finances i Comptabilitat

¬ Organització i Màrqueting

¬ En aquest grau hi ha dos grups de docència,

un en anglès (A) i un en castellà (B). Per a

accedir al grup d’anglès, cal fer una prova

de nivell.

¬ L’estudiantat ha de fer una estada obligatò-

ria d’un curs en una universitat estrangera.

Si la seua estada s’allarga fi ns a tres o

quatre semestres, es pot obtenir una doble

titulació: la de la Universitat de València

i la de la universitat en què s’ha fet l’estada.

¬ L’alumnat ha de triar un dels tres itineraris

o intensifi cacions curriculars que s’oferei-

xen. Cada itinerari es correspon amb un

dels perfi ls professionals bàsics del grau.

¬ Cada itinerari té 42 crèdits optatius (7 assig-

natures). Després d’haver triat l’itinerari,

s’han de cursar obligatòriament 30 dels 42

crèdits (2 assignatures en tercer curs i 3 en

quart curs). Els altres 12 crèdits (2 assigna-

tures) es poden triar de la resta d’itineraris.

¬ Per a poder matricular-se en un dels itine-

raris, cal haver superar 102 crèdits. L’ordre

d’elecció de l’itinerari es fa segons la nota

mitjana d’aquests 102 crèdits.

12


Direcció d’Empreses TurístiquesComptabilitat de gestió de les empreses turístiques 6Disseny organitzatiu i recursos turístics 6Ètica professional i responsabilitat social corporativa 6Gestió fi nancera d’empreses turístiques 6Promoció d’organitzacions turístiques 6Sectors turístics: allotjament, restauració,distribució i transport 6

Planifi cació de Destinacions TurístiquesEstils de lideratge i tècniques de negociació 6Màrqueting de destinacions 6Planifi cació territorial turística 6Política turística II 6Regulació i recursos de planifi cació turística 6Turisme i desenvolupament sostenible 6

Turisme UrbàComunicació intercultural en llengua anglesaper a turisme 6Emprenedoria en activitats turístiques 6Interpretació del patrimoni artístic 6Màrqueting de l’oci 6Oferta complementària d’oci 6Turisme d’esdeveniments, negocis i congressos 6

ASSIGNATURES


1r curs Caràcter CrèditsComunicació en llengua anglesa per a turisme I FB 6

Comunicació en segona llengua estrangera per a turisme I FB 6

Estadística FB 6

Història del món contemporani FB 6

Incorporació als estudis de turisme FB 6


Introducció a la geografi a del turisme FB 6

Introducció a la sociologia FB 6


L’empresa i el seu entorn FB 6

2n curs Caràcter CrèditsComunicació en llengua anglesa per a turisme II OB 6

Comunicació en segona llengua estrangera per a turisme II OB 6

Direcció estratègica d’empreses turístiques OB 6

Estructura dels mercats turístics OB 6

Geografi a del turisme a Espanya OB 6

Introducció a la comptabilitat fi nancera aplicada a les empreses turístiques OB 6

Màrqueting turístic OB 6

Psicologia social del turisme OB 6

Recursos territorials turístics OB 6

TIC en turisme OB 6

3r curs Caràcter CrèditsAnàlisi de la conjuntura turística OB 6

Comunicació en llengua anglesa per a turisme III OB 6

Comunicació en segona llengua estrangera per a turisme III OB 6

Direcció d’operacions OB 6

Espai turístic i medi ambient OB 6

Habilitats socials i treball en grup per a professionals del turisme OB 6

Investigació de mercats turístics OB 6

Patrimoni cultural OB 6

Política turística OB 6

Regulació sectorial del turisme OB 6

4t curs Caràcter CrèditsContractació en el sector turístic OB 6




PLA D’ESTUDIS




Pràctiques escolars obligatòries 18 crèdits



GRAU ENTURISME

El grau en Turisme respon a les necessitats d’una societat com la nostra, en què el turisme és una de les activitats més productives del sector dels serveis. El nivell que ha assolit l’àmbit del turisme en totes les seues àrees necessita professionals formats en la gestió i la planifi cació, tant per al desenvolupament de les empreses turístiques, com per a l’avanç del sector des de les administracions públiques. Aquest grau proporciona una formació que preveu les necessitats de direcció i gestió d’empreses turístiques, de planifi cació de les destinacions turístiques i d’aprofi tament turístic dels productes i activitats relacionats amb els recursos culturals, naturals, esportius i, en particular, tots aquells esdeveniments relacionats amb l’oci i la recreació.


PERFIL

Els graduats i graduades en Turisme

poden treballar principalment en la

direcció d’empreses turístiques, la

planifi cació de destinacions turístiques

i en el turisme urbà, tres àmbits que

es corresponen amb els tres itineraris

que ofereix la titulació. Així, pel que fa

a l’empresa privada, les possibilitats

de treball s’estenen a allò que es

relaciona amb l’allotjament, la restaura-

ció, la intermediació i els transports

i la logística. Pel que fa al sector públic,

aquest grau ofereix la formació necessà-

ria per a treballar en la planifi cació i la

gestió pública de destinacions. Una altra

eixida professional és la que es vincula

als productes i les activitats del turisme

urbà, fruit del creixement del turisme

d’esdeveniments, negocis i congressos.




o equivalent.



¬ Batxillerats comunitaris i d’altres països

amb conveni, amb credencial d’accés.



¬ Es cursen tres assignatures en una segona

llengua estrangera (francès, alemany

o italià). Cal triar la mateixa llengua

en les tres assignatures.

¬ En l’últim curs s’ha de triar un dels

itineraris formatius. Això permet a

l’estudiantat aprofundir en competències

específi ques en un dels àmbits de treball

propis de la titulació.

¬ Cadascun del tres itineraris té sis assigna-

tures, de les quals cinc són obligatòries

i la sisena és transversal i es pot triar

entre tres: Ètica professional i responsabilitat social corporativa, Estils de lideratge i tècniques de negociació i Comunicació intercultural en llengua anglesa per a turisme.

¬ Aquest grau té crèdits transversals

(crèdits comuns) amb la resta de graus

de la Facultat d’Economia.



ITINERARIS

¬ Direcció d’Empreses Turístiques

¬ Planifi cació de Destinacions Turístiques

¬ Turisme Urbà

13

QUÈ ES POT ESTUDIAR A LA

UNIVERSITAT DE VALÈNCIA

ARTS I HUMANITATS

Grau en Estudis Anglesos

Grau en Estudis Hispànics: Llengua Espanyola i les seues Literatures

Grau en Filologia Catalana

Grau en Filologia Clàssica

Grau en Filosofi a

Grau en Història

Grau en Història de l’Art

Grau en Llengües Modernes i les seues Literatures

Grau en Traducció i Mediació Interlingüística

CIÈNCIES

Grau en Biologia

Grau en Biotecnologia

Grau en Bioquímica i Ciències Biomèdiques

Grau en Ciències Ambientals

Grau en Física

Grau en Matemàtiques

Grau en Química

CIÈNCIES DE LA SALUT

Grau en Ciència i Tecnologia dels Aliments

Grau en Farmàcia

Grau en Fisioteràpia

Grau en Infermeria

Grau en Logopèdia

Grau en Medicina

Grau en Nutrició Humana i Dietètica

Grau en Odontologia

Grau en Òptica i Optometria

Grau en Podologia

Grau en Psicologia

14

CIÈNCIES SOCIALS I JURÍDIQUES


Grau en Ciències de l’Activitat Física i de l’Esport

Grau en Ciències Polítiques i de l’Administració

Grau en Comunicació Audiovisual

Grau en Criminologia

Grau en Dret

Grau en Economia

Grau en Educació Social


Grau en Geografi a i Medi Ambient

Grau en Informació i Documentació

Grau en Negocis Internacionals / International BusinessGrau en Mestre/a en Educació Infantil

Grau en Mestre/a en Educació Primària

Grau en Pedagogia

Grau en Periodisme

Grau en Relacions Laborals i Recursos Humans

Grau en Sociologia

Grau en Treball Social

Grau en TurismeENGINYERIA I ARQUITECTURA

ENGINYERIA I ARQUITECTURA

Grau en Enginyeria Electrònica Industrial

Grau en Enginyeria Electrònica de Telecomunicació

Grau en Enginyeria Informàtica

Grau en Enginyeria Multimèdia

Grau en Enginyeria Química

Grau en Enginyeria Telemàtica

15

LA NOVA ORGANITZACIÓ

DELS ESTUDIS

CLAUS

PER A ENTENDRE ELS GRAUS

Batxillerat

Cicles formatius

de grau superior

Majors de 25,

de 40 i de 45 anys

GRAU

MÀSTER

DOCTORAT

16 17

camp. Segons la titulació s’anomenen de

diverses maneres: itinerari, intensifi cació,

menció, etc.

En els graus de llengües i literatures, les

agrupacions de crèdits s’anomenen maior

i minor. El maior són 138 crèdits entre

assignatures obligatòries i optatives d’una

llengua i les seues literatures, i el minor

són 30 crèdits d’assignatures optatives en

una segona llengua de la qual s’han cursat

prèviament 12 crèdits de formació bàsica.

Els itineraris, intensifi cacions, mencions,

maiors i minors són refl ectits en el SET

(Suplement Europeu al Títol).

LES PRÀCTIQUES EXTERNES

Els graus inclouen pràctiques externes en

empreses o institucions. Aquestes poden

ser obligatòries o optatives i es cursen en

la segona meitat del pla. Quan les pràcti-

ques són obligatòries poden tenir fi ns a un

màxim de 60 crèdits ECTS.

EL TREBALL DE FI DE GRAU

El treball de fi de grau és obligatori i pot

tenir entre 6 i 30 crèdits, segons el títol.

Es fa en l’últim curs del grau.

LES LLENGÜES DE DOCÈNCIA

A la Universitat de València hi ha docència

en valencià i en castellà. D’altra banda,

el grau en Negocis Internacionals-

International Business té un grup de

docència en anglès i, a hores d’ara,

hi ha diversos graus que ofereixen una

part de la docència en anglès: ADE,

Dret, Economia, Enginyeria Telemàtica,

Finances i Comptabilitat i Turisme.

EL GRAU

El grau és el primer cicle d’estudis univer-

sitaris i prepara per a l’exercici d’activitats

professionals. Té una durada de 240 crèdits,

llevat d’excepcions com ara Farmàcia i

Odontologia, que en tenen 300, i Medicina,

que en té 360. Els 240 crèdits inclouen tota

la formació teòrica i pràctica i es distri-

bueixen en quatre cursos de 60 crèdits

cadascun.

ELS TÍTOLS DE GRAU SÓN ADSCRITS

A ALGUNA DE LES 5 BRANQUES DE

CONEIXEMENT SEGÜENTS:

¬ Arts i Humanitats¬ Ciències¬ Ciències de la Salut ¬ Ciències Socials i Jurídiques ¬ Enginyeria i Arquitectura

EL NOU MODEL D’APRENENTATGE

I EL CRÈDIT EUROPEU (ECTS)

El model d’ensenyament-aprenentatge

dins l’EEES (Espai Europeu d’Educació

Superior) se centra en l’estudiant.

La unitat de mesura d’aquest model és

el crèdit europeu o crèdit ECTS (European

Credit Transfer System), el valor del qual

oscil·la entre 25 i 30 hores. El còmput

de les hores inclou classes teòriques i pràc-

tiques, hores d’estudi, seminaris, treballs,

projectes i altres activitats acadèmiques

necessàries per a l’avaluació. En la Univer-

sitat de València, el crèdit ECTS equival

a 25 hores, de les quals 10 són de classe

i 15 són de treball autònom de l’estudiant.

LES MATÈRIES

Les matèries serveixen per a estructurar

un pla d’estudis i es concreten en una o

diverses assignatures de les quals es

matricula l’estudiant. Les matèries es mesu-

ren en crèdits i poden ser de tres tipus:

¬ Matèries de formació bàsica

S’han de cursar obligatòriament i es

fan en la primera meitat del pla d’estu-

dis. Cada grau té un mínim de 60 crèdits

de formació bàsica, dels quals almenys

36 són de matèries de la branca de

coneixement del títol i la resta poden ser

de matèries de formació bàsica d’altres

branques.

¬ Matèries obligatòries

S’han de cursar obligatòriament i és la

universitat qui les estableix per a cada

títol de grau.

¬ Matèries optatives

Són un grup d’assignatures de les quals

l’estudiant pot triar quines vol fer. Alguns

graus ofereixen la possibilitat de fer

diferents itineraris o intensifi cacions

curriculars mitjançant l’agrupació

d’assignatures optatives.

Així mateix, es poden reconèixer fi ns a un

màxim de 6 crèdits per la participació en

activitats universitàries, culturals, esportives,

de representació estudiantil, solidàries i de

cooperació.

ITINERARI, INTENSIFICACIÓ,

MAIOR I MINOR

Els itineraris o intensifi cacions curriculars

són agrupacions d’assignatures, general-

ment optatives, que permeten a l’alumnat

una major especialització en un determinat

18

Com s’accedeix als graus des dels cicles

formatius de grau superior?

Per accedir als graus cal fer la preinscripció

amb la nota mitjana del CFGS o equivalent.

També és important saber:

a) Que a partir del curs 2010-2011

es pot accedir a qualsevol grau des

de qualsevol CFGS.

b) Que es pot augmentar la nota mitjana

del CFGS si la família professional a la

qual pertany el cicle està vinculada a

la branca de coneixement del títol de

grau que es vol cursar. Per augmentar

la mitjana es multipliquen les dues

millors qualifi cacions dels mòduls del

CFGS per 0,1 i es poden sumar fi ns a 2

punts a la nota mitjana inicial (excepte

els mòduls de Formació i orientació

laboral, Formació en centres de treball

i Empresa i cultura emprenedora, que

no multipliquen).

Com s’accedeix als graus des del batxillerat?

Per accedir als graus cal superar les PAU

(proves d’accés a la universitat) i cal fer la

preinscripció. És important saber a quina

branca de coneixement està adscrit el títol

que ens interessa en la universitat on volem

estudiar. A més, també és important:

a) Diferenciar entre NAU (nota d’accés

a la universitat) i NAT (nota d’accés

a les titulacions).

NAU = mitjana del batxillerat (60%) +

mitjana de la fase general PAU (40%)

NAT = NAU + [ponderació x M1 fase

específi ca PAU] + [ponderació x M2 fase

específi ca PAU]

Les ponderacions s’apliquen segons

les vinculacions de les matèries de

segon de batxillerat als diferents

graus. Hi ha matèries que multipliquen

la nota aconseguida per 0,1 o per 0,2.

Les matèries M1 i M2 corresponen a

les dues millors qualifi cacions de les

assignatures de modalitat examinades

en la fase específi ca de les PAU una

volta ponderades per 0,1 o 0,2.

b) Sols amb la NAU (entre 5 i 10 punts)

ja es pot accedir a la universitat, però

si es vol augmentar aquesta nota, cal

examinar-se de matèries de modalitat

en la fase específi ca de les PAU i obtenir

una NAT que pot sumar fi ns a 4 punts

a la NAU inicial (es pot arribar fi ns a

14 punts).

c) Segons quines siguen les matèries

de modalitat examinades en la fase

específi ca i la seua vinculació al grau,

es poden obtenir diferents NAT per a

accedir a diferents graus. La NAU té

una validesa indefi nida i la NAT té vali-

desa durant els dos cursos següents

a la seua realització.

PREGUNTES

MÉS FREQÜENTS

És el mateix l’accés que l’admissió

a un grau?

No, cal diferenciar entre accés i admissió.

Per accés s’entén complir els requisits per

a entrar en les universitats (batxillerat i PAU,

CFGS, accés per a majors de 25, 40 i 45 anys,

proves específi ques, etc.). Per admissió

s’entén el procediment que ordena les

sol·licituds de les persones que compleixen

els requisits d’accés (o siga, l’ordenació

segons la nota d’accés dins la preinscripció).

Pot passar que una persona complisca els

requisits per a accedir a la universitat i no

siga admesa en un grau perquè hi ha places

limitades i no té prou nota d’accés.

Es poden aprofi tar crèdits si es canvia

de titulació?

Sí, hi ha diferents maneres d’aprofi tar crè-

dits ja cursats en un altre grau. Una d’elles

és fer servir els crèdits cursats en matèries

de formació bàsica sempre que aquestes

siguen de la mateixa branca de coneixement.

També es pot demanar, segons el cas, el

reconeixement, la transferència o la convali-

dació d’assignatures obligatòries i optatives.

També es pot accedir als graus des de:



¬ Estudis no comunitaris homologats amb les PAU superades.



Hi ha graus que tenen proves específi ques

per a accedir-hi?

Sí, hi ha graus que tenen unes proves

específi ques que cal superar per poder

accedir-hi, com és el cas de Ciències de

l’Activitat Física i de l’Esport. A més, els

estudiants que es preinscriguen per la

quota general en el grau de Medicina i en el

d’Odontologia, i no hagen fet prèviament

la prova d’accés, hauran de superar una

prova específi ca addicional. Aquesta prova

inclou l’avaluació de coneixements en les

matèries de biologia, química i física. Més

endavant es poden establir proves per a

altres titulacions. La superació de les proves

és un requisit sense el qual no es pot ser

admès/a en el grau; a banda, cal fer la pre-

inscripció amb la nota d’accés corresponent.

Es poden estudiar dos graus alhora?

Sí, hi ha diverses maneres de fer-ho.

La primera és mitjançant les dobles titula-

cions que ofereix la Universitat. La segona,

a través de graus que tenen un alt nivell de

transversalitat (crèdits comuns) i que per-

meten obtenir dues titulacions aprofi tant

crèdits d’una titulació per a una altra (és el

cas de les enginyeries o de Biotecnologia i

Bioquímica i Ciències Biomèdiques). També

hi ha la possibilitat de demanar la simul-

taneïtat d’estudis entre dues titulacions

sempre que es complisquen els requisits.

19

GLOSSARI

Grau

Primer cicle d’estudis

universitaris; té una durada

estàndard de 240 crèdits

ECTS, llevat d’excepcions

com Medicina (360 cr.),

Odontologia (300 cr.) i

Farmàcia (300 cr.). Els 240

crèdits es reparteixen en 4

cursos (60 crèdits per curs a

dedicació completa).

Màster

Segon cicle d’estudis


entre 60 i 120 crèdits ECTS

repartits d’un a dos cursos

a dedicació completa.

Branca de coneixement

Els ensenyaments de grau

s’adscriuen a 5 branques de

coneixement: Arts i Huma-

nitats, Ciències, Ciències de

la Salut, Ciències Socials

i Jurídiques, i Enginyeria i

Arquitectura.

Crèdit ECTS

Unitat de mesura que

equival, en la Universitat de

València, a 25 hores. De les

25 hores, 10 són de classe

i 15 són de treball autònom

de l’estudiant.

Matèria / Assignatura

Hi ha matèries de tres tipus:

de formació bàsica,

obligatòries i optatives.

Les matèries es concreten

en una o diverses assig-

natures de les quals es

matriculen els estudiants.

Itinerari

És una agrupació

d’assignatures, gene-

ralment optatives, que

permet a l’alumnat una

major especialització en un

determinat camp dins el

grau o el màster. És sinònim

d’intensifi cació curricular;

en alguns graus també es

parla de menció.

Maior / Minor

Són agrupacions d’assig-

natures dins dels graus de

llengües i literatures.

El maior són 138 crèdits

entre assignatures obli-

gatòries i optatives d’una

llengua i les seues literatu-

res, i el minor són 30 crèdits

d’assignatures optatives en

una segona llengua de la

qual s’han cursat prèvia-

ment 12 crèdits de formació

bàsica.

SET

Suplement Europeu al Títol.

És un document que afegeix

informació complemen-

tària als títols ofi cials. Els

itineraris, intensifi cacions,

mencions, maiors i minors

fi guren en el SET. El SET

es redacta en valencià,

castellà i anglès.

Pràctiques externes

Són pràctiques laborals en

empreses i institucions que

tenen forma d’assignatura

obligatòria o d’optativa dins

el pla d’estudis. Poden tenir

entre 6 i 60 crèdits ECTS i es

cursen en la segona meitat

del pla.

Treball de fi de grau

En l’últim curs del grau cal

fer un treball que val entre

6 i 30 crèdits ECTS, segons

el títol.

2120

Què és el SET (Suplement Europeu al Títol)?

És un document que afegeix informació al

títol: cicle dels estudis, assignatures cursa-

des, qualifi cacions, si s’ha fet un itinerari en

concret, etc. Es demana una volta fi nalitzat

el grau i es redacta en valencià, castellà i

anglès. Serveix per a facilitar la transparèn-

cia i el reconeixement de les titulacions dins

l’Espai Europeu d’Educació Superior.

Es poden reconèixer crèdits fora de les

assignatures de les titulacions ofi cials?

Sí. Es poden reconèixer fi ns a 6 crèdits

del pla d’estudis de grau per la participació

en activitats universitàries, culturals,

esportives, de representació estudiantil,

solidàries i de cooperació.

Hi ha professions que exigeixen tenir

un títol ofi cial per exercir-les?

Sí, l’exercici d’algunes activitats profes-

sionals regulades –infermer/a, mestre/a,

etc.– exigeix tenir un títol de grau en con-

cret. D’altres professions –professor/a de

secundària, advocat/da, etc.– exigeixen un

títol de grau i un de màster ofi cial.

Què es pot estudiar després del grau?

Una vegada acabat el grau, la persona que

vol continuar estudiant ho pot fer matricu-

lant-se en els màsters ofi cials (segon cicle),

molts dels quals tenen continuació en un

doctorat (tercer cicle).

Es pot cursar una part del grau

en una altra universitat?

Sí, la mobilitat és una pràctica recomanable

en la formació universitària. Hi ha diversos

programes que afavoreixen l’estada d’estu-

diants en altres centres d’educació superior

de l’estat i de l’estranger: SICUE, Erasmus,

etc. A més, la Universitat de València ofereix

una sèrie d’intercanvis internacionals

i de programes de cooperació per fomentar

la mobilitat.

PREGUNTES

MÉS FREQÜENTS

22

Vinculació

És la relació que s’estableix

entre les matèries de moda-

litat de segon de batxillerat i

els graus (idoneïtat) i també

entre les famílies professi-

onals dels cicles formatius

de grau superior i les bran-

ques de coneixement dels

graus (adscripció).

Ponderacions

En el cas del batxillerat, les

ponderacions consisteixen a

multiplicar per 0,1 o 0,2 les

dues millors qualifi cacions

de les matèries examinades

en la fase específi ca de les

PAU, sempre que les matè-

ries estiguen vinculades al

grau que es vol estudiar.

En el cas dels cicles for-

matius, les ponderacions

consisteixen a multiplicar

per 0,1 les dues millors

qualifi cacions dels mòduls

del cicle, sempre que la

família professional del cicle

estiga vinculada a la branca

de coneixement del grau.

PAU

Prova d’accés a la univer-

sitat per als alumnes de

batxillerat. La prova és

necessària per a accedir

als graus i s’estructura

en una fase general obliga-

tòria i una fase específi ca

de caràcter voluntari.

Les qualifi cacions dels

exàmens de la fase general

tenen validesa indefi nida,

mentre que les qualifi ca-

cions de les matèries de

la fase específi ca tenen

validesa per als dos cursos

acadèmics següents.

Preinscripció

És el procediment d’admis-

sió que serveix per a ordenar

els estudiants que demanen

plaça en un grau segons la

nota d’accés. Les universi-

tats valencianes públiques

(i els centres adscrits a

aquestes) fan la preinscrip-

ció conjuntament. Hi ha una

preinscripció ordinària (fase

A, al voltant de les PAU de

juny) i una altra d’extraordi-

nària (fase B, al voltant de

les PAU de setembre). En la

fase A s’ofereixen totes les

places dels graus, mentre

que en la fase B sols s’oferei-

xen les que queden després

de resoldre la fase A.

NAU

Nota d’accés a la universitat,

de 5 a 10 punts. Només amb

la NAU ja es pot accedir als

estudis de grau. La NAU

té validesa indefi nida.

NAU = mitjana del batxillerat (60%)

+ mitjana de la fase general

PAU (40%)

NAT

Nota d’accés a les titulaci-

ons, de 5 a 14 punts.

Pot augmentar la NAU fi ns

a 4 punts. Incorpora les

dues millors qualifi caci-

ons de les matèries de la

fase específi ca. Cal, però,

que les matèries estiguen

vinculades al grau que es

vol cursar. Un alumne pot

tenir diverses NAT segons

les matèries de modalitat

examinades i el grau a què

vol accedir. La NAT té vali-

desa durant els dos cursos

acadèmics següents a la

realització dels exàmens.

NAT = NAU + [ponderació x M1

fase específi ca PAU] + [ponderació

x M2 fase específi ca PAU]

Ponderació: 0,1 o 0,2M1 i M2: dues millors qualifi cacions de les matèries superades en la fase específi ca.

GLOSSARI

SERVEI D’INFORMACIÓ - DISE

[email protected]

www.uv.es/dise

www.uv.es/acces

Campus de Blasco Ibáñez

Aulari III, 1r pis

C. Menéndez Pelayo, s/n

46010 València

Tel.: 963 864 040

Campus de Burjassot-Paterna

C. Dr. Moliner, 50

46100 Burjassot

Tel.: 963 544 060

Campus dels Tarongers

Aulari Nord, planta baixa


46022 València

Tel.: 963 828 503

FACULTAT

D’ECONOMIA

CAMPUS DELS TARONGERS

Edifi ci de Departaments Oriental


46022 València

Tel.: 963 824 100 (centraleta)

[email protected]

www.uv.es/economia

Impressió

Impremta Máñez

DL: V-1340-2010

Edició

Servei d’Informació-DISE.

Vicerectorat de Relacions

Internacionals i Comunicació.


Disseny i maquetació

esestudio.es

Assessorament lingüístic

Servei de Política Lingüística.


3 Què es pot estudiar a la Facultat

d’Economia

4 Grau en Administració i Direcció

d’Empreses

6 Grau en Economia

8 Grau en Finances i Comptabilitat

10 Grau en Negocis Internacionals /


12 Grau en Turisme

14 Què es pot estudiar a la Universitat

de València

16 Claus per a entendre els graus

18 Preguntes més freqüents sobre

els graus

21 Glossari

SUMARIQUÈ ES POT ESTUDIAR A LA

FACULTAT D’ECONOMIA

54

PLA D’ESTUDIS

Matèries de formació bàsica 60 crèdits

(48 de la branca pròpia)







Creació i Direcció d’EmpresesComptabilitat directiva 6Conducta estratègica 4,5Direcció estratègica de recursos humans 6Emprenedoria i creació d’empreses 6Estratègies corporatives 6Finances corporatives 4,5Mètodes per a l’anàlisi de la informació empresarial i la presa de decisions 6Règim legal del govern de les societats mercantils 4,5Tècniques de prospectiva 4,5

Direcció ComercialAnàlisi de dades qualitatives 4,5Aspectes legals del màrqueting i de la publicitat 4,5Comportament del consumidor 6Comunicació de màrqueting 6Distribució comercial 6Gestió comercial i de vendes 6Investigació de mercats aplicada 6Màrqueting de serveis i sectorial 4,5Metodologia d’enquestes 4,5

Direcció d’Operacions i LogísticaDirecció d’operacions: decisions i recursos 6Gestió de la innovació 4,5Gestió de la qualitat i del medi ambient 4,5Gestió logística interna i externa 6Optimització de la distribució 4,5Planifi cació de la producció 6Prevenció de riscos laborals 4,5Regulació del contracte de transport 6Teoria d’equips i jocs cooperatius 6

Direcció de Recursos HumansDirecció estratègica de recursos humans 6Dret del treball i sindical 6Economia del treball 4,5Eines de gestió de recursos humans 6Incentius i sistemes de remuneració 4,5Psicologia del treball 4,5Sistemes de previsió social complementària 4,5Sociologia de les organitzacions 6Tècniques de negociació i les seuesaplicacions econòmiques 6

Direcció FinanceraAnàlisi i gestió bancària 6Auditoria fi nancera 6Instruments de fi nançament de l’empresa 6Normalització comptable 4,5Operacions i mercats de renda fi xa 6Operacions i mercats de renda variable 4,5Planifi cació comptable espanyola 6Planifi cació fi nancera 4,5Tècniques quantitatives en fi nances 4,5

Direcció JuridicoempresarialComptabilitat de grups empresarials 6Direcció estratègica de recursos humans 6Dret fi nancer i tributari I 6Dret fi nancer i tributari II 6Dret mercantil II 7,5Finançament internacional 6Operacions i mercats de renda fi xa 6Pràctica tributària 4,5

ASSIGNATURES


1r curs Caràcter CrèditsComptabilitat fi nancera FB 6

Dret mercantil I FB 6

Estadística bàsica FB 6

Fonaments de la direcció d’empreses FB 6

Història econòmica i de l’empresa FB 6

Incorporació als estudis d’ADE FB 6




Microeconomia FB 6

2n curs Caràcter CrèditsComptabilitat de costos OB 9

Direcció estratègica de l’empresa OB 9

Economia de la UE i de les institucions internacionals OB 6

Introducció a la fi scalitat OB 6

Introducció a la inferència estadística OB 6

Macroeconomia OB 6

Màrqueting OB 6


Teoria de la inversió OB 6


Direcció d’empreses internacionals OB 4,5

Econometria OB 6

Economia espanyola i del País Valencià OB 6

Estratègia de màrqueting OB 4,5

Fiscalitat de l’empresa OB 4,5

Fonaments d’investigació de mercats OB 4,5

Teoria del fi nançament OB 6





GRAU EN ADMINISTRACIÓ I DIRECCIÓ D’EMPRESES (ADE)

L’objectiu central del grau en ADE és formar professionals capaços de realitzar tasques de gestió, assessorament i avaluació en les organitzacions productives. Aquestes tasques es poden desenvolupar en l’àmbit global de l’organització o en qualsevol de les àrees fun-cionals: producció, recursos humans, fi nances, comercialització, inversió, administració o comptabilitat. El graduat o graduada ha de conèixer el vincle de totes aquestes àrees funcionals amb els objectius generals de la unitat productiva, i d’aquests amb el context global de l’economia, a més d’estar en condicions de contribuir amb la seua activitat al bon funcionament i a la millora de resultats. En concret, ha de saber identifi car i anticipar oportunitats, assignar recursos, organitzar la informació, seleccionar i motivar les perso-nes, prendre decisions, assolir els objectius proposats i avaluar-ne els resultats.


PERFIL

Els graduats en ADE exerceixen la seua

professió en diversos àmbits, entre els

quals destaquen quatre: la direcció

d’empreses o institucions; l’assessoria

i la consultoria (en qualsevol de les

àrees funcionals: recursos humans,

comptabilitat, etc.); l’auditoria, i l’anàlisi

de processos fi nancers de l’empresa

i de les organitzacions.




o equivalent.





d’accés.



ITINERARIS

¬ Creació i Direcció d’Empreses

¬ Direcció Comercial

¬ Direcció d’Operacions i Logística

¬ Direcció de Recursos Humans

¬ Direcció Financera

¬ Direcció Juridicoempresarial

¬ El grau en ADE té crèdits transversals

(crèdits comuns) amb els graus en

Economia i en Finances i Comptabilitat.

¬ En tercer curs, l’alumnat ha de triar un dels

sis itineraris o intensifi cacions curriculars

disponibles. Cada itinerari té 48 crèdits

optatius repartits entre tercer i quart cursos

i es correspon amb un dels perfi ls professi-

onals bàsics d’aquest grau.

¬ Hi ha l’opció de cursar simultàniament els

graus d’ADE i de Dret. L’itinerari juridicoem-

presarial està dissenyat per als estudiants

d’aquest programa de doble titulació.

¬ També hi ha la possibilitat de cursar

una part del grau en anglès.

7

PLA D’ESTUDIS



Matèries optatives (inclouen pràctiques externes) 48 crèdits




Anàlisi EconòmicaCreixement i desenvolupament econòmic en la història 6Economia ambiental 6Economia laboral 6Economia monetària i bancària 6Macroeconomia internacional 6Matemàtiques per als models dinàmics 6Microeconomia: mercats i contractes 6Pensament econòmic modern 6

Economia Industrial i de l’EmpresaAnàlisi de dades 6Competitivitat, innovació i polítiques de R+D 6Economia industrial aplicada 6Economia social 6Estratègies empresarials 6Finances cooperatives 6Operacions bancàries i mercats fi nancers 6Organització industrial 6

Economia Internacional, Regional i UrbanaAnàlisi econòmica regional 6Comerç internacional 6Economia agrària 6Economia regional i urbana 6Economia valenciana 6Integració econòmica real i fi nancera 6Macroeconomia internacional 6Territori i polítiques de desenvolupament regional i local 6

Economia PúblicaAvaluació econòmica pública 6Comptabilitat d’entitats sense ànim de lucre i del sector públic 6Desenvolupament econòmic i polítiques de cooperació per al desenvolupament 6Federalisme fi scal: hisenda autonòmica i local 6Pensament econòmic modern 6Política econòmica de la Unió Europea 6Regulació pública 6Sistema tributari espanyol 6

Pràctiques externes1 121 Aquesta assignatura es pot cursar en qualsevol dels itineraris en lloc de dues optatives de 6 crèdits.

ASSIGNATURES


1r curs Caràcter CrèditsEstadística I FB 6


Història econòmica mundial FB 6


Introducció a l’economia I FB 6

Introducció a l’economia II FB 6

Introducció a la comptabilitat fi nancera FB 6




2n curs Caràcter CrèditsEconomia de la Unió Europea OB 6

Estadística II OB 6

Finances OB 6

Història econòmica d’Espanya OB 6

Introducció a la política econòmica OB 6

Macroeconomia I OB 6

Macroeconomia II OB 6

Microeconomia I OB 6

Microeconomia II OB 6

Teoria de jocs i conducta estratègica OB 6

3r curs Caràcter CrèditsAnàlisi de la informació econòmica i fi nancera OB 4,5

Direcció estratègia de l’empresa OB 4,5

Econometria I OB 6

Econometria II OB 6

Economia del sector públic I OB 6

Economia del sector públic II OB 6

Economia espanyola OB 6

Economia internacional OB 6

Macroeconomia dinàmica OB 6

Política econòmica I: polítiques instrumentals OB 4,5

Política econòmica II: política sectorial i estructural OB 4,5



6

GRAU EN ECONOMIA

L’objectiu del grau en Economia és formar professionals capaços de dur a terme tasques de gestió, assessorament i avaluació dels assumptes econòmics, tant en l’empresa privada, com en qualsevol altra institució de caràcter públic o de rellevància econòmica o social. Els graduats i graduades en Economia adquireixen els coneixements teòrics i pràctics per a analitzar i interpretar el funcionament de l’economia, per a identifi car i anticipar els pro-blemes econòmics rellevants, i per a discutir les diferents alternatives que en faciliten la solució. Per tant, es formen per a entendre quines són les relacions entre economia i socie-tat i per a proposar solucions als problemes econòmics des d’una perspectiva global.


PERFIL

Els graduats i graduades en Econo-

mia són professionals preparats per a

treballar en el sector privat i, també,

en l’administració pública. La seua

formació els proporciona instruments

per dedicar-se a l’estudi, l’avaluació

i la planifi cació de l’economia en àmbits

molt diversos.




o equivalent.




països amb conveni, i amb credencial

d’accés.


amb PAU superades.

ITINERARIS

¬ Anàlisi Econòmica

¬ Economia Industrial i de l’Empresa

¬ Economia Internacional, Regional

i Urbana

¬ Economia Pública

¬ El grau en Economia té crèdits transversals

(crèdits comuns) amb els graus en ADE

i en Finances i Comptabilitat.

¬ En quart curs l’alumnat ha de triar un dels

quatre itineraris que es correspon amb

un dels perfi ls professionals bàsics

d’aquest grau.

¬ Cada itinerari té 48 crèdits optatius

(8 assignatures de 6 crèdits). Es poden

substituir dues assignatures d’un itinerari

per l’assignatura Pràctiques externes

(12 crèdits).



PLA D’ESTUDIS


Matèries obligatòries 127,5 crèdits

Matèries optatives 22,5 crèdits




OPTATIVES Crèdits Curs

Anàlisi de gènere i aplicació de plans d’igualtat en l’entorn empresarial 4,5 2nEntorn empresarial de la Unió Europea:polítiques i estratègies 4,5 2nInformàtica empresarial 4,5 2nComptabilitat internacional 4,5 4tControl pressupostari i de gestió 4,5 4tDret del treball i de la seguretat social 4,5 4tEconomia valenciana 4,5 4tEmpresa familiar 4,5 4tFinançament internacional de l’empresa 4,5 4tGovern corporatiu i responsabilitat socialde l’empresa 4,5 4tIntroducció a la tècnica actuarial 4,5 4tMercats i actius derivats 4,5 4tPlanifi cació fi scal i fi scalitat internacional 4,5 4tPolítica mediambiental en l’empresa 4,5 4tValoració i adquisició d’empreses 4,5 4t

ASSIGNATURES


1r curs Caràcter CrèditsComptabilitat fi nancera I FB 6

Dret mercantil FB 6

Estadística I FB 6


Història econòmica FB 6

Incorporació a la universitat FB 6



Principis d’economia (macroeconomia) FB 6

Principis d’economia (microeconomia) FB 6

2n curs Caràcter CrèditsAnàlisi i valoració de la inversió empresarial OB 6

Comptabilitat de gestió OB 9

Comptabilitat fi nancera II OB 9

Direcció general i estratègia d’empresa OB 6

Econometria OB 4,5

Economia espanyola i internacional OB 6

Estadística II OB 4,5

Màrqueting fi nancer OB 4,5


Assignatura optativa OP 4,5


Anàlisi i gestió bancària OB 6

Comptabilitat de grups empresarials OB 6

Comptabilitat pública i d’entitats sense ànim de lucre OB 6

Finançament de l’empresa OB 6

Fiscalitat de l’empresa OB 6

Mercats i actius de renda fi xa OB 6

Mercats i actius de renda variable OB 6

Risc i assegurances OB 6

Sistema fi scal espanyol OB 6

4t curs Caràcter CrèditsAuditoria OB 6

Planifi cació i gestió fi nancera OB 6




8

GRAU EN FINANCES I COMPTABILITAT

El grau en Finances i Comptabilitat representa una novetat en els estudis oferts per la Universitat de València i és una titulació relativament recent a Espanya que respon a les necessitats generades per les transformacions de l’economia i l’empresa actuals. No obs-tant això, es tracta d’una titulació molt estesa a les universitats europees i angloxasones. Així, el grau ofereix una formació de caràcter general en el món de l’empresa i l’economia, i de manera més concreta proporciona a l’alumnat un coneixement sòlid i especialitzat en el camp de les fi nances, la comptabilitat i la fi scalitat.


PERFIL

Els graduats i graduades en Finances

i Comptabilitat reben una formació

orientada a la inserció laboral que

els permet desplegar la seua activitat

professional tant en l’empresa privada

com en l’administració pública i les

organitzacions sense ànim de lucre.

El perfi l és especialment adequat per

a respondre a les necessitats de gestió

de les pimes, per a dedicar-se al camp

de l’auditoria i a tots aquells àmbits

relacionats amb serveis fi nancers

especialitzats: gestió i assessorament

d’entitats fi nanceres, assegurances,

empreses consultores, empreses d’au-

ditoria, departaments de comptabilitat,

fi nances, costos, tresoreria, anàlisi

i gestió de riscos i d’inversions, etc.




o equivalent.





d’accés.



¬ El grau en Finances i Comptabilitat té

crèdits transversals (crèdits comuns)

amb els graus en ADE i en Economia.

¬ Aquest grau és una de les vies més

adequades perquè l’alumnat obtinga,

amb una sèrie de complements formatius

i acadèmics posteriors, la qualifi cació i

l’acreditació professional necessàries

per a treballar en el camp de l’auditoria.

¬ Com a conseqüència de l’orientació laboral

del grau, en quart curs cal fer 24 crèdits

obligatoris de pràctiques externes i un

treball de fi de grau de 6 crèdits vinculat

a les pràctiques realitzades.



9

11

PLA D’ESTUDIS







OPTATIVES / ITINERARIS Crèdits Curs

Entorn Econòmic Internacional Economia industrial aplicada 6 3rMacroeconomia internacional 6 3rConjuntura econòmica internacional 6 4tEconomies emergents i subdesenvolupades 6 4tInstitucions econòmiques internacionals 6 4tNegociació internacional 6 4tRegulació i competència 6 4t

Finances i Comptabilitat Comptabilitat internacional 6 3rInstruments i operacions en els mercats fi nancers 6 3rComptabilitat de grups internacionals 6 4tFinances corporatives 6 4tGestió del risc fi nancer 6 4tGestió fi nancera internacional 6 4tValoració d’empreses internacionals 6 4t

Organització i MàrquetingGestió internacional de recursos humans 6 3rInvestigació de mercats 6 3rComerç exterior 6 4tComportament del consumidor 6 4tEstratègia de comunicació i distribució internacional 6 4tGestió del canvi i la innovació 6 4tGestió global de l’abastiment i la producció 6 4t

ASSIGNATURES


1r curs Caràcter CrèditsAnglès per als negocis III (grup A) / Anglès per als negocis I (grup B) FB/OB 6

Geopolítica i globalització FB 6



Introducció a la comptabilitat FB 6

Introducció a la direcció d’empreses FB 6

Matemàtiques FB 6

Microeconomia FB 6

Matemàtiques fi nanceres OB 6

Segon idioma per als negocis I (grup A) o Anglès per als negocis II (grup B) OB 6

2n curs Caràcter CrèditsComptabilitat de gestió OB 6

Direcció comercial FB 6

Direcció estratègica OB 6

Direcció fi nancera OB 6

Dret dels negocis internacionals OB 7,5

Economia internacional FB 6

Estadística OB 4,5

Macroeconomia OB 6

Segon idioma per als negocis II (grup A) / Anglès per als negocis III (grup B) OB/FB 6

Tècniques quantitatives aplicades a l’empresa OB 6


Cross-cultural management OB 6

Direcció d’empreses internacionals OB 6

Economia de la UE OB 6

Finances internacionals OB 6

Fiscalitat internacional OB 6

Màrqueting internacional OB 6

Mercats fi nancers OB 6

Assignatures optatives de l’itinerari triat OP 12

4t curs Caràcter CrèditsAssignatures optatives de l’itinerari triat OP 18

Assignatures optatives de qualsevol itinerari OP 12



10

GRAU EN NEGOCIS INTERNACIONALS / INTERNATIONAL BUSINESS

El grau en International Business respon a la necessitat de les empreses i entitats del nostre entorn que treballen en el context internacional. En una economia cada vegada més glo-balitzada, és necessari tenir especialistes que des de l’empresa i les institucions públiques treballen en el procés d’internacionalitació. Aquest grau proporciona a l’estudiantat els coneixements i les eines adequades per a prendre decisions economicofi nanceres, empresa-rials i de màrqueting tenint en compte els determinants i les repercussions internacionals. Així mateix, l’alumnat adquireix les competències necessàries per a gestionar el desenvo-lupament internacional d’una empresa i per a treballar en les institucions internacionals implicades en les transaccions i la cooperació internacional. Per això, es potencia l’anàlisi de l’economia internacional i l’aprenentatge d’altres idiomes, fonamentalment l’anglès.

BRANCA I CIÈNCIES JURÍDIQUES I SOCIALSCENTRE Facultat d’Economia_CRÈDITS 240_CURSOS 4_

PERFIL

Els graduats i graduades en Interna-

tional Business desenvolupen la seua

activitat en diversos àmbits, tant naci-

onals, com internacionals. En primer

lloc, poden exercir funcions de gestió

dins de les empreses internacionals

(direcció, recursos humans, compta-

bilitat, comerç exterior, màrqueting

internacional). En segon lloc, estan

capacitats per a treballar en les admi-

nistracions i institucions públiques,

en àrees com ara la cooperació o la

promoció del comerç transnacional.

A més, poden exercir tasques de

consultoria i assessorament en el

sector privat i en el públic.




o equivalent.





d’accés.



ITINERARIS

¬ Entorn Econòmic Internacional

¬ Finances i Comptabilitat

¬ Organització i Màrqueting

¬ En aquest grau hi ha dos grups de docència,

un en anglès (A) i un en castellà (B). Per a

accedir al grup d’anglès, cal fer una prova

de nivell.

¬ L’estudiantat ha de fer una estada obligatò-

ria d’un curs en una universitat estrangera.

Si la seua estada s’allarga fi ns a tres o

quatre semestres, es pot obtenir una doble

titulació: la de la Universitat de València

i la de la universitat en què s’ha fet l’estada.

¬ L’alumnat ha de triar un dels tres itineraris

o intensifi cacions curriculars que s’oferei-

xen. Cada itinerari es correspon amb un

dels perfi ls professionals bàsics del grau.

¬ Cada itinerari té 42 crèdits optatius (7 assig-

natures). Després d’haver triat l’itinerari,

s’han de cursar obligatòriament 30 dels 42

crèdits (2 assignatures en tercer curs i 3 en

quart curs). Els altres 12 crèdits (2 assigna-

tures) es poden triar de la resta d’itineraris.

¬ Per a poder matricular-se en un dels itine-

raris, cal haver superar 102 crèdits. L’ordre

d’elecció de l’itinerari es fa segons la nota

mitjana d’aquests 102 crèdits.

12


Direcció d’Empreses TurístiquesComptabilitat de gestió de les empreses turístiques 4,5Disseny organitzatiu i recursos turístics 6Ètica professional i responsabilitat social corporativa 4,5Gestió fi nancera d’empreses turístiques 4,5Promoció d’organitzacions turístiques 4,5Sectors turístics: allotjament, restauració,distribució i transport 6

Planifi cació de Destinacions TurístiquesEstils de lideratge i tècniques de negociació 4,5Màrqueting de destinacions 6Geografi a del turisme II 6Política turística II 4,5Regulació i recursos de planifi cació turística 4,5Turisme i desenvolupament sostenible 4,5

Turisme UrbàComunicació intercultural en llengua anglesaper a turisme 4,5Emprenedoria en activitats turístiques 6Interpretació del patrimoni artístic 4,5Màrqueting de l’oci 6Oferta complementària d’oci 4,5Turisme d’esdeveniments, negocis i congressos 4,5

ASSIGNATURES


1r curs Caràcter CrèditsComunicació en llengua anglesa per a turisme I FB 6

Comunicació en segona llengua estrangera per a turisme I FB 6

Estadística FB 6

Història del món contemporani FB 6

Incorporació als estudis de turisme FB 6


Introducció a la geografi a del turisme FB 6

Introducció a la sociologia FB 6


L’empresa i el seu entorn FB 6

2n curs Caràcter CrèditsComunicació en llengua anglesa per a turisme II OB 6

Comunicació en segona llengua estrangera per a turisme II OB 6

Direcció estratègica d’empreses turístiques OB 6

Estructura dels mercats turístics OB 6

Geografi a del turisme a Espanya OB 6

Introducció a la comptabilitat fi nancera aplicada a les empreses turístiques OB 6

Màrqueting turístic OB 6

Psicologia social del turisme OB 6

Recursos territorials turístics OB 6

TIC en turisme OB 6

3r curs Caràcter CrèditsAnàlisi de la conjuntura turística OB 6

Comunicació en llengua anglesa per a turisme III OB 6

Comunicació en segona llengua estrangera per a turisme III OB 6

Direcció d’operacions OB 6

Espai turístic i medi ambient OB 6

Habilitats socials i treball en grup per a professionals del turisme OB 6

Investigació de mercats turístics OB 6

Patrimoni cultural OB 6

Política turística OB 6

Regulació sectorial del turisme OB 6

4t curs Caràcter CrèditsContractació en el sector turístic OB 6




PLA D’ESTUDIS




Pràctiques escolars obligatòries 18 crèdits



GRAU ENTURISME

El grau en Turisme respon a les necessitats d’una societat com la nostra, en què el turisme és una de les activitats més productives del sector dels serveis. El nivell que ha assolit l’àmbit del turisme en totes les seues àrees necessita professionals formats en la gestió i la planifi cació, tant per al desenvolupament de les empreses turístiques, com per a l’avanç del sector des de les administracions públiques. Aquest grau proporciona una formació que preveu les necessitats de direcció i gestió d’empreses turístiques, de planifi cació de les destinacions turístiques i d’aprofi tament turístic dels productes i activitats relacionats amb els recursos culturals, naturals, esportius i, en particular, tots aquells esdeveniments relacionats amb l’oci i la recreació.


PERFIL

Els graduats i graduades en Turisme

poden treballar principalment en la

direcció d’empreses turístiques, la

planifi cació de destinacions turístiques

i en el turisme urbà, tres àmbits que

es corresponen amb els tres itineraris

que ofereix la titulació. Així, pel que fa

a l’empresa privada, les possibilitats

de treball s’estenen a allò que es

relaciona amb l’allotjament, la restaura-

ció, la intermediació i els transports

i la logística. Pel que fa al sector públic,

aquest grau ofereix la formació necessà-

ria per a treballar en la planifi cació i la

gestió pública de destinacions. Una altra

eixida professional és la que es vincula

als productes i les activitats del turisme

urbà, fruit del creixement del turisme

d’esdeveniments, negocis i congressos.




o equivalent.







¬ Es cursen tres assignatures en una segona

llengua estrangera (francès, alemany

o italià). Cal triar la mateixa llengua

en les tres assignatures.

¬ En l’últim curs s’ha de triar un dels

itineraris formatius. Això permet a

l’estudiantat aprofundir en competències

específi ques en un dels àmbits de treball

propis de la titulació.

¬ Cadascun del tres itineraris té sis assigna-

tures, de les quals cinc són obligatòries

i la sisena és transversal i es pot triar

entre tres: Ètica professional i responsabilitat social corporativa, Estils de lideratge i tècniques de negociació i Comunicació intercultural en llengua anglesa per a turisme.

¬ Aquest grau té crèdits transversals

(crèdits comuns) amb la resta de graus

de la Facultat d’Economia.



ITINERARIS

¬ Direcció d’Empreses Turístiques

¬ Planifi cació de Destinacions Turístiques

¬ Turisme Urbà

13

QUÈ ES POT ESTUDIAR A LA

UNIVERSITAT DE VALÈNCIA

ARTS I HUMANITATS

Grau en Estudis Anglesos

Grau en Estudis Hispànics: Llengua Espanyola i les seues Literatures

Grau en Filologia Catalana

Grau en Filologia Clàssica

Grau en Filosofi a

Grau en Història

Grau en Història de l’Art

Grau en Llengües Modernes i les seues Literatures

Grau en Traducció i Mediació Interlingüística

CIÈNCIES

Grau en Biologia

Grau en Biotecnologia

Grau en Bioquímica i Ciències Biomèdiques

Grau en Ciències Ambientals

Grau en Física

Grau en Matemàtiques

Grau en Química

CIÈNCIES DE LA SALUT

Grau en Ciència i Tecnologia dels Aliments

Grau en Farmàcia

Grau en Fisioteràpia

Grau en Infermeria

Grau en Logopèdia

Grau en Medicina

Grau en Nutrició Humana i Dietètica

Grau en Odontologia

Grau en Òptica i Optometria

Grau en Podologia

Grau en Psicologia

14

CIÈNCIES SOCIALS I JURÍDIQUES


Grau en Ciències de l’Activitat Física i de l’Esport

Grau en Ciències Polítiques i de l’Administració

Grau en Comunicació Audiovisual

Grau en Criminologia

Grau en Dret

Grau en Economia

Grau en Educació Social


Grau en Geografi a i Medi Ambient

Grau en Informació i Documentació

Grau en Negocis Internacionals / International BusinessGrau en Mestre/a en Educació Infantil

Grau en Mestre/a en Educació Primària

Grau en Pedagogia

Grau en Periodisme

Grau en Relacions Laborals i Recursos Humans

Grau en Sociologia

Grau en Treball Social

Grau en TurismeENGINYERIA I ARQUITECTURA

ENGINYERIA I ARQUITECTURA

Grau en Enginyeria Electrònica Industrial

Grau en Enginyeria Electrònica de Telecomunicació

Grau en Enginyeria Informàtica

Grau en Enginyeria Multimèdia

Grau en Enginyeria Química

Grau en Enginyeria Telemàtica

15

LA NOVA ORGANITZACIÓ

DELS ESTUDIS

CLAUS

PER A ENTENDRE ELS GRAUS

Batxillerat

Cicles formatius

de grau superior

Majors de 25,

de 40 i de 45 anys

GRAU

MÀSTER

DOCTORAT

16 17

camp. Segons la titulació s’anomenen de

diverses maneres: itinerari, intensifi cació,

menció, etc.

En els graus de llengües i literatures, les

agrupacions de crèdits s’anomenen maior

i minor. El maior són 138 crèdits entre

assignatures obligatòries i optatives d’una

llengua i les seues literatures, i el minor

són 30 crèdits d’assignatures optatives en

una segona llengua de la qual s’han cursat

prèviament 12 crèdits de formació bàsica.

Els itineraris, intensifi cacions, mencions,

maiors i minors són refl ectits en el SET

(Suplement Europeu al Títol).

LES PRÀCTIQUES EXTERNES

Els graus inclouen pràctiques externes en

empreses o institucions. Aquestes poden

ser obligatòries o optatives i es cursen en

la segona meitat del pla. Quan les pràcti-

ques són obligatòries poden tenir fi ns a un

màxim de 60 crèdits ECTS.

EL TREBALL DE FI DE GRAU

El treball de fi de grau és obligatori i pot

tenir entre 6 i 30 crèdits, segons el títol.

Es fa en l’últim curs del grau.

LES LLENGÜES DE DOCÈNCIA

A la Universitat de València hi ha docència

en valencià i en castellà. D’altra banda,

el grau en Negocis Internacionals-

International Business té un grup de

docència en anglès i, a hores d’ara,

hi ha diversos graus que ofereixen una

part de la docència en anglès: ADE,

Dret, Economia, Enginyeria Telemàtica,

Finances i Comptabilitat i Turisme.

EL GRAU

El grau és el primer cicle d’estudis univer-

sitaris i prepara per a l’exercici d’activitats

professionals. Té una durada de 240 crèdits,

llevat d’excepcions com ara Farmàcia i

Odontologia, que en tenen 300, i Medicina,

que en té 360. Els 240 crèdits inclouen tota

la formació teòrica i pràctica i es distri-

bueixen en quatre cursos de 60 crèdits

cadascun.

ELS TÍTOLS DE GRAU SÓN ADSCRITS

A ALGUNA DE LES 5 BRANQUES DE

CONEIXEMENT SEGÜENTS:

¬ Arts i Humanitats¬ Ciències¬ Ciències de la Salut ¬ Ciències Socials i Jurídiques ¬ Enginyeria i Arquitectura

EL NOU MODEL D’APRENENTATGE

I EL CRÈDIT EUROPEU (ECTS)

El model d’ensenyament-aprenentatge

dins l’EEES (Espai Europeu d’Educació

Superior) se centra en l’estudiant.

La unitat de mesura d’aquest model és

el crèdit europeu o crèdit ECTS (European

Credit Transfer System), el valor del qual

oscil·la entre 25 i 30 hores. El còmput

de les hores inclou classes teòriques i pràc-

tiques, hores d’estudi, seminaris, treballs,

projectes i altres activitats acadèmiques

necessàries per a l’avaluació. En la Univer-

sitat de València, el crèdit ECTS equival

a 25 hores, de les quals 10 són de classe

i 15 són de treball autònom de l’estudiant.

LES MATÈRIES

Les matèries serveixen per a estructurar

un pla d’estudis i es concreten en una o

diverses assignatures de les quals es

matricula l’estudiant. Les matèries es mesu-

ren en crèdits i poden ser de tres tipus:

¬ Matèries de formació bàsica

S’han de cursar obligatòriament i es

fan en la primera meitat del pla d’estu-

dis. Cada grau té un mínim de 60 crèdits

de formació bàsica, dels quals almenys

36 són de matèries de la branca de

coneixement del títol i la resta poden ser

de matèries de formació bàsica d’altres

branques.

¬ Matèries obligatòries

S’han de cursar obligatòriament i és la

universitat qui les estableix per a cada

títol de grau.

¬ Matèries optatives

Són un grup d’assignatures de les quals

l’estudiant pot triar quines vol fer. Alguns

graus ofereixen la possibilitat de fer

diferents itineraris o intensifi cacions

curriculars mitjançant l’agrupació

d’assignatures optatives.

Així mateix, es poden reconèixer fi ns a un

màxim de 6 crèdits per la participació en

activitats universitàries, culturals, esportives,

de representació estudiantil, solidàries i de

cooperació.

ITINERARI, INTENSIFICACIÓ,

MAIOR I MINOR

Els itineraris o intensifi cacions curriculars

són agrupacions d’assignatures, general-

ment optatives, que permeten a l’alumnat

una major especialització en un determinat

18

Com s’accedeix als graus des dels cicles

formatius de grau superior?

Per accedir als graus cal fer la preinscripció

amb la nota mitjana del CFGS o equivalent.

També és important saber:

a) Que a partir del curs 2010-2011

es pot accedir a qualsevol grau des

de qualsevol CFGS.

b) Que es pot augmentar la nota mitjana

del CFGS si la família professional a la

qual pertany el cicle està vinculada a

la branca de coneixement del títol de

grau que es vol cursar. Per augmentar

la mitjana es multipliquen les dues

millors qualifi cacions dels mòduls del

CFGS per 0,1 i es poden sumar fi ns a 2

punts a la nota mitjana inicial (excepte

els mòduls de Formació i orientació

laboral, Formació en centres de treball

i Empresa i cultura emprenedora, que

no multipliquen).

Com s’accedeix als graus des del batxillerat?

Per accedir als graus cal superar les PAU

(proves d’accés a la universitat) i cal fer la

preinscripció. És important saber a quina

branca de coneixement està adscrit el títol

que ens interessa en la universitat on volem

estudiar. A més, també és important:

a) Diferenciar entre NAU (nota d’accés

a la universitat) i NAT (nota d’accés

a les titulacions).

NAU = mitjana del batxillerat (60%) +

mitjana de la fase general PAU (40%)

NAT = NAU + [ponderació x M1 fase

específi ca PAU] + [ponderació x M2 fase

específi ca PAU]

Les ponderacions s’apliquen segons

les vinculacions de les matèries de

segon de batxillerat als diferents

graus. Hi ha matèries que multipliquen

la nota aconseguida per 0,1 o per 0,2.

Les matèries M1 i M2 corresponen a

les dues millors qualifi cacions de les

assignatures de modalitat examinades

en la fase específi ca de les PAU una

volta ponderades per 0,1 o 0,2.

b) Sols amb la NAU (entre 5 i 10 punts)

ja es pot accedir a la universitat, però

si es vol augmentar aquesta nota, cal

examinar-se de matèries de modalitat

en la fase específi ca de les PAU i obtenir

una NAT que pot sumar fi ns a 4 punts

a la NAU inicial (es pot arribar fi ns a

14 punts).

c) Segons quines siguen les matèries

de modalitat examinades en la fase

específi ca i la seua vinculació al grau,

es poden obtenir diferents NAT per a

accedir a diferents graus. La NAU té

una validesa indefi nida i la NAT té vali-

desa durant els dos cursos següents

a la seua realització.

PREGUNTES

MÉS FREQÜENTS

És el mateix l’accés que l’admissió

a un grau?

No, cal diferenciar entre accés i admissió.

Per accés s’entén complir els requisits per

a entrar en les universitats (batxillerat i PAU,

CFGS, accés per a majors de 25, 40 i 45 anys,

proves específi ques, etc.). Per admissió

s’entén el procediment que ordena les

sol·licituds de les persones que compleixen

els requisits d’accés (o siga, l’ordenació

segons la nota d’accés dins la preinscripció).

Pot passar que una persona complisca els

requisits per a accedir a la universitat i no

siga admesa en un grau perquè hi ha places

limitades i no té prou nota d’accés.

Es poden aprofi tar crèdits si es canvia

de titulació?

Sí, hi ha diferents maneres d’aprofi tar crè-

dits ja cursats en un altre grau. Una d’elles

és fer servir els crèdits cursats en matèries

de formació bàsica sempre que aquestes

siguen de la mateixa branca de coneixement.

També es pot demanar, segons el cas, el

reconeixement, la transferència o la convali-

dació d’assignatures obligatòries i optatives.

També es pot accedir als graus des de:



¬ Estudis no comunitaris homologats amb les PAU superades.



Hi ha graus que tenen proves específi ques

per a accedir-hi?

Sí, hi ha graus que tenen unes proves

específi ques que cal superar per poder

accedir-hi, com és el cas de Ciències de

l’Activitat Física i de l’Esport. A més, els

estudiants que es preinscriguen per la

quota general en el grau de Medicina i en el

d’Odontologia, i no hagen fet prèviament

la prova d’accés, hauran de superar una

prova específi ca addicional. Aquesta prova

inclou l’avaluació de coneixements en les

matèries de biologia, química i física. Més

endavant es poden establir proves per a

altres titulacions. La superació de les proves

és un requisit sense el qual no es pot ser

admès/a en el grau; a banda, cal fer la pre-

inscripció amb la nota d’accés corresponent.

Es poden estudiar dos graus alhora?

Sí, hi ha diverses maneres de fer-ho.

La primera és mitjançant les dobles titula-

cions que ofereix la Universitat. La segona,

a través de graus que tenen un alt nivell de

transversalitat (crèdits comuns) i que per-

meten obtenir dues titulacions aprofi tant

crèdits d’una titulació per a una altra (és el

cas de les enginyeries o de Biotecnologia i

Bioquímica i Ciències Biomèdiques). També

hi ha la possibilitat de demanar la simul-

taneïtat d’estudis entre dues titulacions

sempre que es complisquen els requisits.

19

GLOSSARI

Grau

Primer cicle d’estudis


estàndard de 240 crèdits

ECTS, llevat d’excepcions

com Medicina (360 cr.),

Odontologia (300 cr.) i

Farmàcia (300 cr.). Els 240

crèdits es reparteixen en 4

cursos (60 crèdits per curs a

dedicació completa).

Màster

Segon cicle d’estudis


entre 60 i 120 crèdits ECTS

repartits d’un a dos cursos

a dedicació completa.

Branca de coneixement

Els ensenyaments de grau

s’adscriuen a 5 branques de

coneixement: Arts i Huma-

nitats, Ciències, Ciències de

la Salut, Ciències Socials

i Jurídiques, i Enginyeria i

Arquitectura.

Crèdit ECTS

Unitat de mesura que

equival, en la Universitat de

València, a 25 hores. De les

25 hores, 10 són de classe

i 15 són de treball autònom

de l’estudiant.

Matèria / Assignatura

Hi ha matèries de tres tipus:

de formació bàsica,

obligatòries i optatives.

Les matèries es concreten

en una o diverses assig-

natures de les quals es

matriculen els estudiants.

Itinerari

És una agrupació

d’assignatures, gene-

ralment optatives, que

permet a l’alumnat una

major especialització en un

determinat camp dins el

grau o el màster. És sinònim

d’intensifi cació curricular;

en alguns graus també es

parla de menció.

Maior / Minor

Són agrupacions d’assig-

natures dins dels graus de

llengües i literatures.

El maior són 138 crèdits

entre assignatures obli-

gatòries i optatives d’una

llengua i les seues literatu-

res, i el minor són 30 crèdits

d’assignatures optatives en

una segona llengua de la

qual s’han cursat prèvia-

ment 12 crèdits de formació

bàsica.

SET

Suplement Europeu al Títol.

És un document que afegeix

informació complemen-

tària als títols ofi cials. Els

itineraris, intensifi cacions,

mencions, maiors i minors

fi guren en el SET. El SET

es redacta en valencià,

castellà i anglès.

Pràctiques externes

Són pràctiques laborals en

empreses i institucions que

tenen forma d’assignatura

obligatòria o d’optativa dins

el pla d’estudis. Poden tenir

entre 6 i 60 crèdits ECTS i es

cursen en la segona meitat

del pla.

Treball de fi de grau

En l’últim curs del grau cal

fer un treball que val entre

6 i 30 crèdits ECTS, segons

el títol.

2120

Què és el SET (Suplement Europeu al Títol)?

És un document que afegeix informació al

títol: cicle dels estudis, assignatures cursa-

des, qualifi cacions, si s’ha fet un itinerari en

concret, etc. Es demana una volta fi nalitzat

el grau i es redacta en valencià, castellà i

anglès. Serveix per a facilitar la transparèn-

cia i el reconeixement de les titulacions dins

l’Espai Europeu d’Educació Superior.

Es poden reconèixer crèdits fora de les

assignatures de les titulacions ofi cials?

Sí. Es poden reconèixer fi ns a 6 crèdits

del pla d’estudis de grau per la participació

en activitats universitàries, culturals,

esportives, de representació estudiantil,

solidàries i de cooperació.

Hi ha professions que exigeixen tenir

un títol ofi cial per exercir-les?

Sí, l’exercici d’algunes activitats profes-

sionals regulades –infermer/a, mestre/a,

etc.– exigeix tenir un títol de grau en con-

cret. D’altres professions –professor/a de

secundària, advocat/da, etc.– exigeixen un

títol de grau i un de màster ofi cial.

Què es pot estudiar després del grau?

Una vegada acabat el grau, la persona que

vol continuar estudiant ho pot fer matricu-

lant-se en els màsters ofi cials (segon cicle),

molts dels quals tenen continuació en un

doctorat (tercer cicle).

Es pot cursar una part del grau

en una altra universitat?

Sí, la mobilitat és una pràctica recomanable

en la formació universitària. Hi ha diversos

programes que afavoreixen l’estada d’estu-

diants en altres centres d’educació superior

de l’estat i de l’estranger: SICUE, Erasmus,

etc. A més, la Universitat de València ofereix

una sèrie d’intercanvis internacionals

i de programes de cooperació per fomentar

la mobilitat.

PREGUNTES

MÉS FREQÜENTS

22

Vinculació

És la relació que s’estableix

entre les matèries de moda-

litat de segon de batxillerat i

els graus (idoneïtat) i també

entre les famílies professi-

onals dels cicles formatius

de grau superior i les bran-

ques de coneixement dels

graus (adscripció).

Ponderacions

En el cas del batxillerat, les

ponderacions consisteixen a

multiplicar per 0,1 o 0,2 les

dues millors qualifi cacions

de les matèries examinades

en la fase específi ca de les

PAU, sempre que les matè-

ries estiguen vinculades al

grau que es vol estudiar.

En el cas dels cicles for-

matius, les ponderacions

consisteixen a multiplicar

per 0,1 les dues millors

qualifi cacions dels mòduls

del cicle, sempre que la

família professional del cicle

estiga vinculada a la branca

de coneixement del grau.

PAU

Prova d’accés a la univer-

sitat per als alumnes de

batxillerat. La prova és

necessària per a accedir

als graus i s’estructura

en una fase general obliga-

tòria i una fase específi ca

de caràcter voluntari.

Les qualifi cacions dels

exàmens de la fase general

tenen validesa indefi nida,

mentre que les qualifi ca-

cions de les matèries de

la fase específi ca tenen

validesa per als dos cursos

acadèmics següents.

Preinscripció

És el procediment d’admis-

sió que serveix per a ordenar

els estudiants que demanen

plaça en un grau segons la

nota d’accés. Les universi-

tats valencianes públiques

(i els centres adscrits a

aquestes) fan la preinscrip-

ció conjuntament. Hi ha una

preinscripció ordinària (fase

A, al voltant de les PAU de

juny) i una altra d’extraordi-

nària (fase B, al voltant de

les PAU de setembre). En la

fase A s’ofereixen totes les

places dels graus, mentre

que en la fase B sols s’oferei-

xen les que queden després

de resoldre la fase A.

NAU

Nota d’accés a la universitat,

de 5 a 10 punts. Només amb

la NAU ja es pot accedir als

estudis de grau. La NAU

té validesa indefi nida.

NAU = mitjana del batxillerat (60%)

+ mitjana de la fase general

PAU (40%)

NAT

Nota d’accés a les titulaci-

ons, de 5 a 14 punts.

Pot augmentar la NAU fi ns

a 4 punts. Incorpora les

dues millors qualifi caci-

ons de les matèries de la

fase específi ca. Cal, però,

que les matèries estiguen

vinculades al grau que es

vol cursar. Un alumne pot

tenir diverses NAT segons

les matèries de modalitat

examinades i el grau a què

vol accedir. La NAT té vali-

desa durant els dos cursos

acadèmics següents a la

realització dels exàmens.

NAT = NAU + [ponderació x M1

fase específi ca PAU] + [ponderació

x M2 fase específi ca PAU]

Ponderació: 0,1 o 0,2M1 i M2: dues millors qualifi cacions de les matèries superades en la fase específi ca.

GLOSSARI

SERVEI D’INFORMACIÓ - DISE

[email protected]

www.uv.es/dise

www.uv.es/acces

Campus de Blasco Ibáñez

Aulari III, 1r pis

C. Menéndez Pelayo, s/n

46010 València

Tel.: 963 864 040

Campus de Burjassot-Paterna

C. Dr. Moliner, 50

46100 Burjassot

Tel.: 963 544 060

Campus dels Tarongers

Aulari Nord, planta baixa


46022 València

Tel.: 963 828 503

Graus de la Facultat d'Economia de la Universitat de València

Documents

Transcript of Graus de la Facultat d'Economia de la Universitat de València