w w w.uv.es/acces

Grau en Física

Grau en Òptica i Optometria

FACULTAT

DE FÍSICA

SUMARI

Impressió

Impremta Máñez

DL: V-1251-2010

Edició

Servei d’Informació - DISE.

Vicerectorat de Relacions

Internacionals i Comunicació.

Universitat de València

Disseny i maquetació

esestudio.es

Assessorament lingüístic

Servei de Política Lingüística.

Universitat de València

3 Què es pot estudiar

a la Facultat de Física

4 Grau en Física

6 Grau en Òptica i Optometria

8 Què es pot estudiar a la Universitat

de València

10 Claus per a entendre els graus

13 Preguntes més freqüents sobre

els graus

16 Glossari

QUÈ ES POT ESTUDIAR A LA

FACULTAT DE FÍSICA

FACULTAT

DE FÍSICA

CAMPUS DE BURJASSOT-PATERNA

C. Dr. Moliner, 50

46100 Burjassot

Tel.: 963 543 307

fac.fi siques@uv.es

www.uv.es/fi sica

4 5

PLA D’ESTUDIS

Matèries de formació bàsica 60 crèdits de la branca pròpia

Matèries obligatòries 144 crèdits

Matèries optatives (inclouen pràctiques externes) 30 crèdits

Treball de fi de grau 6 crèdits

Es poden reconèixer fi ns a 6 crèdits per la participació en activitats i gestió universitàries.

OPTATIVES Crèdits

Astrofísica observacional 4,5Atmosfera, radiació i energia 7,5Electrònica 6Física atòmica i de les radiacions 4,5Física de semiconductors 6Instrumentació nuclear i de partícules 4,5Mecànica quàntica avançada 6Ones electromagnètiques 6Òptica electromagnètica 6Òptica quàntica 6Relativitat i cosmologia 4,5 Teledetecció 4,5Teoria quàntica de camps 6Pràctiques externes 6

ASSIGNATURES

FB = Formació bàsica / OB = Obligatòria / OP = Optativa

1r curs Caràcter CrèditsÀlgebra i geometria I FB 6

Àlgebra i geometria II FB 6

Càlcul I FB 6

Càlcul II FB 6

Física general I FB 6

Física general II FB 6

Física general III FB 6

Informàtica FB 6

Iniciació a la física experimental FB 6

Química FB 6

2n curs Caràcter CrèditsFísica de l’atmosfera OB 4,5

Laboratori de mecànica OB 5

Laboratori de termodinàmica OB 5

Mecànica I OB 6

Mecànica II OB 7,5

Mètodes estadístics i numèrics OB 8

Mètodes matemàtics I OB 6

Mètodes matemàtics II OB 6

Oscil·lacions i ones OB 4,5

Termodinàmica OB 7,5

3r curs Caràcter CrèditsAstrofísica OB 4,5

Electromagnetisme I OB 6

Electromagnetisme II OB 6

Física estadística OB 4,5

Física quàntica I OB 6

Física quàntica II OB 6

Laboratori d’electromagnetisme OB 5

Laboratori d’óptica OB 5

Laboratori de física quàntica OB 5

Òptica I OB 6

Òptica II OB 6

4t curs Caràcter CrèditsElectrodinàmica clàssica OB 4,5

Física de l’estat sòlid OB 7,5

Física nuclear i de partícules OB 7,5

Mecànica quàntica OB 4,5

Assignatures optatives OP 30

Treball de fi de grau OB 6

GRAU ENFÍSICA

La física és una ciència experimental que estudia el món natural en aspectes relacionats amb l’energia, la matèria i les seues interaccions. Quasi tota la tecnologia que ens envolta quotidianament està governada pels principis de la física (des de les tècniques de diag-nòstic mèdic, als GPS o els sistemes de producció d’energia). El grau en Física ofereix una formació centrada en els fenòmens físics i els models i les lleis que els expliquen proporci-onant familiaritat amb el llenguatge matemàtic, el mètode experimental, la instrumentació sofi sticada i els mètodes computacionals. També proporciona una introducció a diferents camps punters de recerca bàsica i aplicada.

BRANCA I CIÈNCIESCENTRE Facultat de Física_CRÈDITS 240_CURSOS 4_

PERFIL

La versatilitat i la capacitat de reso-

lució de problemes és la principal

qualitat de les persones que es gra-

duen en Física, que gaudeixen

d’una elevada capacitat d’ocupació en

sectors molt amplis i d’avantguarda,

en llocs de direcció i responsabilitat.

Cal destacar-ne, entre altres: la recerca

bàsica i aplicada en sectors industrials

d’alta tecnologia i en centres de recerca

(fotònica, optoelectrònica, medi ambi-

ent, energies alternatives, partícules i

interaccions fonamentals, astrofísica,

indústria aeroespacial, telecomuni-

cacions, noves tecnologies, realitat

virtual, etc.); la sanitat (física mèdica);

els serveis meteorològics i geofísics;

la consultoria cientifi cotècnica, la banca

i les fi nances; i la docència i la comuni-

cació de la ciència.

REQUISITS D’ACCÉS

¬ Batxillerat amb les PAU superades.

¬ Cicle formatiu de grau superior

o equivalent.

¬ Accés per a majors de 25, 40 i 45 anys.

¬ Titulació universitària.

¬ Batxillerats comunitaris i d’altres

països amb conveni, amb credencial

d’accés.

¬ Estudis no comunitaris homologats

amb les PAU superades.

¬ Es requereix curiositat i interès pels

fenòmens naturals i la tecnologia i per

plantejar-se preguntes i cercar explicacions

plausibles dins del context científi c. També

es requereix familiaritat amb les matemà-

tiques i capacitat per a mantenir un ritme

continu d’estudi.

¬ Les matèries teòriques inclouen classes

pràctiques de resolució de problemes en

grups reduïts d’alumnes que en faciliten

l’estudi i la comprensió i contribueixen

a l’avaluació global.

¬ Els laboratoris constitueixen una part molt

important de la titulació perquè desenvo-

lupen la familiaritat amb les tècniques de

mesura i anàlisi de dades i amb la instru-

mentació. Als laboratoris experimentals

es treballa per parelles, en grups de setze

estudiants. Les matèries informàtiques

i computacionals també inclouen pràctiques

en aules d’informàtica en grups reduïts.

¬ Dins de l’optativitat, l’estudiantat pot realit-

zar pràctiques externes (6 crèdits), cosa que

li permet acostar-se a algun dels múltiples

àmbits professionals de la física.

¬ La professió de físic/a és una professió

regulada dins del sector tècnic i de les

ciències experimentals. La legislació en

reconeix competències en una gran diversi-

tat d’àmbits laborals.

6 7

PLA D’ESTUDIS

Matèries de formació bàsica 60 crèdits (48 de la branca pròpia)

Matèries obligatòrie 132 crèdits

Matèries optatives 24 crèdits

Pràctiques externes obligatòries 18 crèdits

Treball de fi nal de grau 6 crèdits

Es poden reconèixer fi ns a 6 crèdits per la participació en activitats i gestió universitàries.

OPTATIVES Crèdits

Baixa visió, ortòptica i teràpia visual 6Disseny òptic assistir per ordinador 4,5El làser i les seues aplicacions clíniques 4,5Mètodes psicofísics per a la detecció i el seguiment de patologies visuals 6Registre i processament d’imatges clíniques 6Tècniques avançades de maneig de la prescripció 9Temes actuals d’òptica i optometria 4,5Visió de formes i color 4,5Visió del moviment i la profunditat 4,5

ASSIGNATURES

FB = Formació bàsica / OB = Obligatòria / OP = Optativa

1r curs Caràcter CrèditsAnatomia humana i ocular FB 9

Bioestadística FB 6

Biologia ocular FB 6

Física I. Física per a les ciències de la salut FB 6

Física II. Òptica geomètrica FB 6

Fisiologia humana i ocular FB 9

Matemàtiques FB 6

Materials òptics FB 6

Òptica fi siològica OB 6

2n curs Caràcter CrèditsPsicologia. Atenció al pacient FB 6

Instruments òptics i optomètrics OB 12

Òptica oftàlmica OB 9

Optometria I OB 4,5

Optometria II OB 4,5

Patologia i farmacologia ocular OB 9

Pràctiques d’optometria I OB 6

Psicofísica de la visió OB 9

3r curs Caràcter CrèditsAnomalies de la visió binocular OB 4,5

Contactologia I OB 6

Contactologia II OB 4,5

Mecanismes i models de la visió OB 6

Muntatge i adaptació de lents oftàlmiques OB 9

Òptica física OB 6

Optometria III OB 4,5

Optometria pediàtrica OB 4,5

Pràctiques d’optometria II OB 7,5

Pràctiques de contactologia OB 7,5

4t curs Caràcter CrèditsMètodes d’exploració clínica OB 4,5

Optometria geriàtrica i legislació sanitària OB 7,5

Assignatures optatives OP 24

Pràctiques externes OB 18

Treball de fi nal de grau OB 6

L’objectiu del grau en Òptica i Optometria és formar especialistes altament qualifi cats per a la cura de la salut visual mitjançant el desenvolupament d’activitats dirigides a la pre-venció, la detecció, l’avaluació i el tractament de les alteracions de la visió. Amb aquesta fi nalitat s’adquireixen coneixements, habilitats i destreses en la realització d’exàmens visu-als i oculars, disseny, verifi cació i adaptació de sistemes òptics, disseny i desenvolupament de programes d’entrenament visual i disseny i propostes de millores ergonòmiques.

BRANCA I CIÈNCIES DE LA SALUTCENTRE Facultat de Física_CRÈDITS 240_CURSOS 4_

PERFIL

La professió d’òptic/a optometrista

és regulada a Espanya per diferents

normatives. Això fa que els camps

d’actuació professional siguen ben

defi nits, tant en el sector públic com

en el sector privat. En el primer hi ha

places específi ques en els diversos

sistemes de salut autonòmics. Pel que

fa al sector privat, poden desplegar

la seua activitat en establiments òptics,

clíniques oftalmològiques, indústries

de fabricació de lents i altres dispositius

òptics, etc. A més, aquests professionals

també es poden dedicar a la docència

i la investigació.

REQUISITS D’ACCÉS

¬ Batxillerat amb les PAU superades.

¬ Cicle formatiu de grau superior

o equivalent.

¬ Accés per a majors de 25, 40 i 45 anys.

¬ Titulació universitària.

¬ Batxillerats comunitaris i d’altres

països amb conveni, amb credencial

d’accés.

¬ Estudis no comunitaris homologats

amb les PAU superades.

¬ Aquest grau habilita per a exercir la profes-

sió d’òptic/a optometrista.

¬ L’estudiant/a ha de cursar 18 crèdits de

pràctiques externes obligatòries. A més

dels convenis existents amb clíniques i

hospitals, la Universitat de València té una

clínica optomètrica pròpia on l’estudiant/a

es forma en atenció a pacients externs.

També es poden fer pràctiques a empre-

ses vinculades al sector de l’òptica i

l’optometria, com ara establiments òptics

i indústries dedicades al disseny i a la fabri-

cació de lents i altres dispositius.

¬ Per a l’alumnat que curse el grau a

temps parcial s’intenta que el període

de pràctiques tinga un caràcter continuat

i concentrat.

¬ El pla d’estudis ofereix 49,5 crèdits optatius,

dels quals l’estudiantat només ha de fer 24.

Les assignatures optatives poden ser

de 9, 6 o 4,5 crèdits.

GRAU EN ÒPTICA I OPTOMETRIA

QUÈ ES POT ESTUDIAR A LA

UNIVERSITAT DE VALÈNCIA

ARTS I HUMANITATS

Grau en Estudis Anglesos

Grau en Estudis Hispànics: Llengua Espanyola i les seues Literatures

Grau en Filologia Catalana

Grau en Filologia Clàssica

Grau en Filosofi a

Grau en Història

Grau en Història de l’Art

Grau en Llengües Modernes i les seues Literatures

Grau en Traducció i Mediació Interlingüística

CIÈNCIES

Grau en Biologia

Grau en Biotecnologia

Grau en Bioquímica i Ciències Biomèdiques

Grau en Ciències Ambientals

Grau en Física

Grau en Matemàtiques

Grau en Química

CIÈNCIES DE LA SALUT

Grau en Ciència i Tecnologia dels Aliments

Grau en Farmàcia

Grau en Fisioteràpia

Grau en Infermeria

Grau en Logopèdia

Grau en Medicina

Grau en Nutrició Humana i Dietètica

Grau en Odontologia

Grau en Òptica i Optometria

Grau en Podologia

Grau en Psicologia

8

CIÈNCIES SOCIALS I JURÍDIQUES

Grau en Administració i Direcció d’Empreses

Grau en Ciències de l’Activitat Física i de l’Esport

Grau en Ciències Polítiques i de l’Administració

Grau en Comunicació Audiovisual

Grau en Criminologia

Grau en Dret

Grau en Economia

Grau en Educació Social

Grau en Finances i Comptabilitat

Grau en Geografi a i Medi Ambient

Grau en Informació i Documentació

Grau en Negocis Internacionals / International BusinessGrau en Mestre/a en Educació Infantil

Grau en Mestre/a en Educació Primària

Grau en Pedagogia

Grau en Periodisme

Grau en Relacions Laborals i Recursos Humans

Grau en Sociologia

Grau en Treball Social

Grau en TurismeENGINYERIA I ARQUITECTURA

ENGINYERIA I ARQUITECTURA

Grau en Enginyeria Electrònica Industrial

Grau en Enginyeria Electrònica de Telecomunicació

Grau en Enginyeria Informàtica

Grau en Enginyeria Multimèdia

Grau en Enginyeria Química

Grau en Enginyeria Telemàtica

9

LA NOVA ORGANITZACIÓ

DELS ESTUDIS

CLAUS

PER A ENTENDRE ELS GRAUS

Batxillerat

Cicles formatius

de grau superior

Majors de 25,

de 40 i de 45 anys

GRAU

MÀSTER

DOCTORAT

EL GRAU

El grau és el primer cicle d’estudis univer-

sitaris i prepara per a l’exercici d’activitats

professionals. Té una durada de 240 crèdits,

llevat d’excepcions com ara Farmàcia i

Odontologia, que en tenen 300, i Medicina,

que en té 360. Els 240 crèdits inclouen tota

la formació teòrica i pràctica i es distri-

bueixen en quatre cursos de 60 crèdits

cadascun.

ELS TÍTOLS DE GRAU SÓN ADSCRITS

A ALGUNA DE LES 5 BRANQUES DE

CONEIXEMENT SEGÜENTS:

¬ Arts i Humanitats¬ Ciències¬ Ciències de la Salut ¬ Ciències Socials i Jurídiques ¬ Enginyeria i Arquitectura

EL NOU MODEL D’APRENENTATGE

I EL CRÈDIT EUROPEU (ECTS)

El model d’ensenyament-aprenentatge

dins l’EEES (Espai Europeu d’Educació

Superior) se centra en l’estudiant.

La unitat de mesura d’aquest model és

el crèdit europeu o crèdit ECTS (European

Credit Transfer System), el valor del qual

oscil·la entre 25 i 30 hores. El còmput

de les hores inclou classes teòriques i pràc-

tiques, hores d’estudi, seminaris, treballs,

projectes i altres activitats acadèmiques

necessàries per a l’avaluació. En la Univer-

sitat de València, el crèdit ECTS equival

a 25 hores, de les quals 10 són de classe

i 15 són de treball autònom de l’estudiant.

10

Així mateix, es poden reconèixer fi ns a un

màxim de 6 crèdits per la participació en

activitats universitàries, culturals, esportives,

de representació estudiantil, solidàries i de

cooperació.

ITINERARI, INTENSIFICACIÓ,

MAIOR I MINOR

Els itineraris o intensifi cacions curriculars

són agrupacions d’assignatures, general-

ment optatives, que permeten a l’alumnat

una major especialització en un determinat

camp. Segons la titulació s’anomenen de

diverses maneres: itinerari, intensifi cació,

menció, etc.

En els graus de llengües i literatures, les

agrupacions de crèdits s’anomenen maior

i minor. El maior són 138 crèdits entre

assignatures obligatòries i optatives d’una

llengua i les seues literatures, i el minor

són 30 crèdits d’assignatures optatives en

una segona llengua de la qual s’han cursat

prèviament 12 crèdits de formació bàsica.

Els itineraris, intensifi cacions, mencions,

maiors i minors són refl ectits en el SET

(Suplement Europeu al Títol).

LES MATÈRIES

Les matèries serveixen per a estructurar

un pla d’estudis i es concreten en una o

diverses assignatures de les quals es

matricula l’estudiant. Les matèries es mesu-

ren en crèdits i poden ser de tres tipus:

¬ Matèries de formació bàsica

S’han de cursar obligatòriament i es

fan en la primera meitat del pla d’estu-

dis. Cada grau té un mínim de 60 crèdits

de formació bàsica, dels quals almenys

36 són de matèries de la branca de

coneixement del títol i la resta poden ser

de matèries de formació bàsica d’altres

branques.

¬ Matèries obligatòries

S’han de cursar obligatòriament i és la

universitat qui les estableix per a cada

títol de grau.

¬ Matèries optatives

Són un grup d’assignatures de les quals

l’estudiant pot triar quines vol fer. Alguns

graus ofereixen la possibilitat de fer

diferents itineraris o intensifi cacions

curriculars mitjançant l’agrupació

d’assignatures optatives.

11

CLAUS

PER A ENTENDRE ELS GRAUS

12

Com s’accedeix als graus des dels cicles

formatius de grau superior?

Per accedir als graus cal fer la preinscripció

amb la nota mitjana del CFGS o equivalent.

També és important saber:

a) Que a partir del curs 2010-2011

es pot accedir a qualsevol grau des

de qualsevol CFGS.

b) Que es pot augmentar la nota mitjana

del CFGS si la família professional a la

qual pertany el cicle està vinculada a

la branca de coneixement del títol de

grau que es vol cursar. Per augmentar

la mitjana es multipliquen les dues

millors qualifi cacions dels mòduls del

CFGS per 0,1 i es poden sumar fi ns a 2

punts a la nota mitjana inicial (excepte

els mòduls de Formació i orientació

laboral, Formació en centres de treball

i Empresa i cultura emprenedora, que

no multipliquen).

Com s’accedeix als graus des del batxillerat?

Per accedir als graus cal superar les PAU

(proves d’accés a la universitat) i cal fer la

preinscripció. És important saber a quina

branca de coneixement està adscrit el títol

que ens interessa en la universitat on volem

estudiar. A més, també és important:

a) Diferenciar entre NAU (nota d’accés

a la universitat) i NAT (nota d’accés

a les titulacions).

NAU = mitjana del batxillerat (60%) +

mitjana de la fase general PAU (40%)

NAT = NAU + [ponderació x M1 fase

específi ca PAU] + [ponderació x M2 fase

específi ca PAU]

Les ponderacions s’apliquen segons

les vinculacions de les matèries de

segon de batxillerat als diferents

graus. Hi ha matèries que multipliquen

la nota aconseguida per 0,1 o per 0,2.

Les matèries M1 i M2 corresponen a

les dues millors qualifi cacions de les

assignatures de modalitat examinades

en la fase específi ca de les PAU una

volta ponderades per 0,1 o 0,2.

b) Sols amb la NAU (entre 5 i 10 punts)

ja es pot accedir a la universitat, però

si es vol augmentar aquesta nota, cal

examinar-se de matèries de modalitat

en la fase específi ca de les PAU i obtenir

una NAT que pot sumar fi ns a 4 punts

a la NAU inicial (es pot arribar fi ns a

14 punts).

c) Segons quines siguen les matèries

de modalitat examinades en la fase

específi ca i la seua vinculació al grau,

es poden obtenir diferents NAT per a

accedir a diferents graus. La NAU té

una validesa indefi nida i la NAT té vali-

desa durant els dos cursos següents

a la seua realització.

13

PREGUNTES

MÉS FREQÜENTS

LES PRÀCTIQUES EXTERNES

Els graus inclouen pràctiques externes en

empreses o institucions. Aquestes poden

ser obligatòries o optatives i es cursen en

la segona meitat del pla. Quan les pràcti-

ques són obligatòries poden tenir fi ns a un

màxim de 60 crèdits ECTS.

EL TREBALL DE FI DE GRAU

El treball de fi de grau és obligatori i pot

tenir entre 6 i 30 crèdits, segons el títol.

Es fa en l’últim curs del grau.

LES LLENGÜES DE DOCÈNCIA

A la Universitat de València hi ha docència

en valencià i en castellà. D’altra banda,

el grau en Negocis Internacionals-

International Business té un grup de

docència en anglès i, a hores d’ara,

hi ha diversos graus que ofereixen una

part de la docència en anglès: ADE,

Dret, Economia, Enginyeria Telemàtica,

Finances i Comptabilitat i Turisme.

PREGUNTES

MÉS FREQÜENTS

14 15

És el mateix l’accés que l’admissió

a un grau?

No, cal diferenciar entre accés i admissió.

Per accés s’entén complir els requisits

per a entrar en les universitats (batxillerat

i PAU, CFGS, accés per a majors de 25, 40

i 45 anys, proves específi ques, etc.). Per

admissió s’entén el procediment que ordena

les sol·licituds de les persones que complei-

xen els requisits d’accés (o siga, l’ordenació

segons la nota d’accés dins la preinscripció).

Pot passar que una persona complisca els

requisits per a accedir a la universitat i no

siga admesa en un grau perquè hi ha places

limitades i no té prou nota d’accés.

Es poden aprofi tar crèdits si es canvia

de titulació?

Sí, hi ha diferents maneres d’aprofi tar crè-

dits ja cursats en un altre grau. Una d’elles

és fer servir els crèdits cursats en matèries

de formació bàsica sempre que aquestes

siguen de la mateixa branca de coneixement.

També es pot demanar, segons el cas, el

reconeixement, la transferència o la convali-

dació d’assignatures obligatòries i optatives.

També es pot accedir als graus des de:

¬ Batxillerats comunitaris i d’altres països

amb conveni, amb credencial d’accés.

¬ Estudis no comunitaris homologats amb les PAU superades.

¬ Accés per a majors de 25, 40 i 45 anys.

¬ Titulació universitària.

Hi ha graus que tenen proves específi ques

per a accedir-hi?

Sí, hi ha graus que tenen unes proves

específi ques que cal superar per poder

accedir-hi, com és el cas de Ciències de

l’Activitat Física i de l’Esport. A més, els

estudiants que es preinscriguen per la

quota general en el grau de Medicina i en el

d’Odontologia, i no hagen fet prèviament

la prova d’accés, hauran de superar una

prova específi ca addicional. Aquesta prova

inclou l’avaluació de coneixements en les

matèries de biologia, química i física. Més

endavant es poden establir proves per a

altres titulacions. La superació de les proves

és un requisit sense el qual no es pot ser

admès/a en el grau; a banda, cal fer la pre-

inscripció amb la nota d’accés corresponent.

Es poden estudiar dos graus alhora?

Sí, hi ha diverses maneres de fer-ho.

La primera és mitjançant les dobles titula-

cions que ofereix la Universitat. La segona,

a través de graus que tenen un alt nivell de

transversalitat (crèdits comuns) i que per-

meten obtenir dues titulacions aprofi tant

crèdits d’una titulació per a una altra (és el

cas de les enginyeries o de Biotecnologia i

Bioquímica i Ciències Biomèdiques). També

hi ha la possibilitat de demanar la simul-

taneïtat d’estudis entre dues titulacions

sempre que es complisquen els requisits.

Es poden reconèixer crèdits fora de les

assignatures de les titulacions ofi cials?

Sí. Es poden reconèixer fi ns a 6 crèdits

del pla d’estudis de grau per la participació

en activitats universitàries, culturals,

esportives, de representació estudiantil,

solidàries i de cooperació.

Hi ha professions que exigeixen tenir

un títol ofi cial per exercir-les?

Sí, l’exercici d’algunes activitats profes-

sionals regulades –infermer/a, mestre/a,

etc.– exigeix tenir un títol de grau en con-

cret. D’altres professions –professor/a de

secundària, advocat/da, etc.– exigeixen un

títol de grau i un de màster ofi cial.

Què es pot estudiar després del grau?

Una vegada acabat el grau, la persona que

vol continuar estudiant ho pot fer matricu-

lant-se en els màsters ofi cials (segon cicle),

molts dels quals tenen continuació en un

doctorat (tercer cicle).

Es pot cursar una part del grau

en una altra universitat?

Sí, la mobilitat és una pràctica recomanable

en la formació universitària. Hi ha diversos

programes que afavoreixen l’estada d’estu-

diants en altres centres d’educació superior

de l’estat i de l’estranger: SICUE, Erasmus,

etc. A més, la Universitat de València ofereix

una sèrie d’intercanvis internacionals

i de programes de cooperació per fomentar

la mobilitat.

Què és el SET (Suplement Europeu al Títol)?

És un document que afegeix informació al

títol: cicle dels estudis, assignatures cursa-

des, qualifi cacions, si s’ha fet un itinerari en

concret, etc. Es demana una volta fi nalitzat

el grau i es redacta en valencià, castellà i

anglès. Serveix per a facilitar la transparèn-

cia i el reconeixement de les titulacions dins

l’Espai Europeu d’Educació Superior.

GLOSSARI

16 17

Maior / Minor

Són agrupacions d’assig-

natures dins dels graus de

llengües i literatures.

El maior són 138 crèdits

entre assignatures obligatò-

ries i optatives d’una llengua

i les seues literatures, i el

minor són 30 crèdits d’as-

signatures optatives en una

segona llengua de la qual

s’han cursat prèviament 12

crèdits de formació bàsica.

SET

Suplement Europeu al Títol.

És un document que afegeix

informació complemen-

tària als títols ofi cials. Els

itineraris, intensifi cacions,

mencions, maiors i minors

fi guren en el SET. El SET

es redacta en valencià,

castellà i anglès.

Pràctiques externes

Són pràctiques laborals en

empreses i institucions que

tenen forma d’assignatura

Grau

Primer cicle d’estudis

universitaris; té una durada

estàndard de 240 crèdits

ECTS, llevat d’excepcions

com Medicina (360 cr.),

Odontologia (300 cr.) i

Farmàcia (300 cr.). Els 240

crèdits es reparteixen en 4

cursos (60 crèdits per curs a

dedicació completa).

Màster

Segon cicle d’estudis

universitaris; té una durada

entre 60 i 120 crèdits ECTS

repartits d’un a dos cursos

a dedicació completa.

Branca de coneixement

Els ensenyaments de grau

s’adscriuen a 5 branques de

coneixement: Arts i Huma-

nitats, Ciències, Ciències de

la Salut, Ciències Socials

i Jurídiques, i Enginyeria i

Arquitectura.

Crèdit ECTS

Unitat de mesura que

equival, en la Universitat de

València, a 25 hores. De les

25 hores, 10 són de classe

i 15 són de treball autònom

de l’estudiant.

Matèria / Assignatura

Hi ha matèries de tres tipus:

de formació bàsica,

obligatòries i optatives.

Les matèries es concreten

en una o diverses assig-

natures de les quals es

matriculen els estudiants.

Itinerari

És una agrupació

d’assignatures, gene-

ralment optatives, que

permet a l’alumnat una

major especialització en un

determinat camp dins el

grau o el màster. És sinònim

d’intensifi cació curricular;

en alguns graus també es

parla de menció.

obligatòria o d’optativa dins

el pla d’estudis. Poden tenir

entre 6 i 60 crèdits ECTS i es

cursen en la segona meitat

del pla.

Treball de fi de grau

En l’últim curs del grau cal

fer un treball que val entre

6 i 30 crèdits ECTS, segons

el títol.

Vinculació

És la relació que s’estableix

entre les matèries de moda-

litat de segon de batxillerat i

els graus (idoneïtat) i també

entre les famílies professi-

onals dels cicles formatius

de grau superior i les bran-

ques de coneixement dels

graus (adscripció).

Ponderacions

En el cas del batxillerat, les

ponderacions consisteixen a

multiplicar per 0,1 o 0,2 les

dues millors qualifi cacions

de les matèries examinades

en la fase específi ca de les

PAU, sempre que les matè-

ries estiguen vinculades al

grau que es vol estudiar.

En el cas dels cicles for-

matius, les ponderacions

consisteixen a multiplicar

per 0,1 les dues millors

qualifi cacions dels mòduls

del cicle, sempre que la

família professional del cicle

estiga vinculada a la branca

de coneixement del grau.

PAU

Prova d’accés a la univer-

sitat per als alumnes de

batxillerat. La prova és

necessària per a accedir

als graus i s’estructura

en una fase general obliga-

tòria i una fase específi ca

de caràcter voluntari.

Les qualifi cacions dels

exàmens de la fase general

tenen validesa indefi nida,

mentre que les qualifi ca-

cions de les matèries de

la fase específi ca tenen

validesa per als dos cursos

acadèmics següents.

Preinscripció

És el procediment d’admis-

sió que serveix per a ordenar

els estudiants que demanen

plaça en un grau segons la

nota d’accés. Les universi-

tats valencianes públiques

(i els centres adscrits a

aquestes) fan la preinscrip-

ció conjuntament. Hi ha una

preinscripció ordinària (fase

A, al voltant de les PAU de

juny) i una altra d’extraordi-

nària (fase B, al voltant de

les PAU de setembre). En la

fase A s’ofereixen totes les

places dels graus, mentre

que en la fase B sols s’oferei-

xen les que queden després

de resoldre la fase A.

GLOSSARI

NAU

Nota d’accés a la universitat,

de 5 a 10 punts. Només amb

la NAU ja es pot accedir als

estudis de grau. La NAU

té validesa indefi nida.

NAU = mitjana del batxillerat (60%)

+ mitjana de la fase general

PAU (40%)

NAT

Nota d’accés a les titulaci-

ons, de 5 a 14 punts.

Pot augmentar la NAU fi ns

a 4 punts. Incorpora les

dues millors qualifi caci-

ons de les matèries de la

fase específi ca. Cal, però,

que les matèries estiguen

vinculades al grau que es

vol cursar. Un alumne pot

tenir diverses NAT segons

les matèries de modalitat

examinades i el grau a què

vol accedir. La NAT té vali-

desa durant els dos cursos

acadèmics següents a la

realització dels exàmens.

NAT = NAU + [ponderació x M1

fase específi ca PAU] + [ponderació

x M2 fase específi ca PAU]

Ponderació: 0,1 o 0,2M1 i M2: dues millors qualifi cacions de les matèries superades en la fase específi ca.

18

SERVEI D’INFORMACIÓ - DISE

dise@uv.es

www.uv.es/dise

www.uv.es/acces

Campus de Blasco Ibáñez

Aulari III, 1r pis

C. Menéndez Pelayo, s/n

46010 València

Tel.: 963 864 040

Campus de Burjassot-Paterna

C. Dr. Moliner, 50

46100 Burjassot

Tel.: 963 544 060

Campus dels Tarongers

Aulari Nord, planta baixa

Av. Els Tarongers, s/n

46022 València

Tel.: 963 828 503