Activitats d'Economia

1r DE BATXILLERAT. MODALITATS DE CIÈNCIES SOCIALS ECONOMIA. ACTIVITATS 2008-2009

DEPARTAMENT DE CIÈNCIES SOCIALS 1

Departament de Ciències Socials

ACTIVITATS ECONOMIA

ECONOMIA

1r Batxillerat



Unitat 1. La raó de ser de l'economia.

Activitat 1. Fes un llistat de les necessitats que tens. Activitat 2 . Comenta el text. Contesta: Quines activitats econòmiques desenvolupa la família del text ? Fes un llistat. Text: “Ara si que s’ha acabat la bona vida. Ahir vam tornar del poble amb el cotxe tot ple de paquets i

maletes i tots anàvem de mala llufa. El pare no parava de rondinar pels embussos i a compte del

famós augment dels preus de la benzina i això que ja fa dos mesos! però no ho ha paït, la mare

perquè demà, amb tota la casa plena de paquets i de roba per rentar , ha de ser a les nou a la feina

i el desguàs de la rentadora encara està espatllat. Pretenia que em quedés jo per quan vingués el

lampista, sort que vaig poder-me’n escapolir gràcies al pretext, que a més a més és cert, que calia

que m’anés a matricular de 1r de batxillerat a l’Insti. Ves per on aquella maleïda tercera part

suspesa encara m’ha fet un favor .... S’hi ha conformat perquè a més el senyor Lozano, el

lampista, ja se sap que ve quan li sembla o quan pot, perquè em sembla que tot s´ho fan entre ell i

el seu nebot.

Sort que no hi ha gaire cua a la matrícula, però amb tot és una llauna. Ja m´ho se de l’any passat:

primer cua aquí perquè et donin un imprès per ompli, com si hagués canviat de nom de l’any

passat en ara! després ves a la Caixa amb el paperet, posa-hi els diners i torna a l’Insti amb el

paperet que et donen a la Caixa. Aquest any hauré de treure diners amb un xec que m’ha fet la

meva mare perquè diu que no en tenia prou a casa i que a l’hora que vam arribar lo feia mandra

anar al caixer automàtic a treure’n.

Com que no sabia exactament què em costaria, me l’ha fet de 30 Euros. i se suposa que com que

es gratuït no pujarà gaire (sembla que si és gratuït no s’hauria de pagar res, oi ?) i que encara en

tindré per comprar-me esmorzar: per fi ! podré deixar de menjar les pomes “de casa” que són de

tota confiança , segons la tia del poble però que jo trobo que tenen gust de fusta. Avui em tiraré al

Bollycao del Super com als vells temps.

També haig de veure si ja se saben tots els llibres de text que necessito per anar a encarregar-los

a alguna de les llibreries d’Agramunt. Quin altre pal ! i a més la mare vol que demani factura

perquè vol mirar si desgrava de la Declaració de Renda, que diu que és d’aquí a quatre dies i que

no sap si l’ha de fer junta o separada amb el pare....”

Activitat 3 . En un columna fes un llistat de necessitats humanes i al costat en una altre columna, el bé per satisfer-les. Activitat 4. Quins tipus de necessitat s’intenten satisfer primer ? Per què ? Activitat 5. Busca exemples béns lliures que no sigui l’aire. Raona la resposta.



Activitat 6. Revisa les despeses que tu i la teva família realitzeu en un mes i fes un ordre de prioritats.

Activitat 7. Per què és pot dir que l’escassetat des d’una perspectiva econòmica està present als països rics i als pobres ? Activitat 8. Comenta la següent afirmació: “En un país ric com Estats Units l’economia es secundària perquè no hi ha escassetat” Activitat 9. Llegeix la lectura amb el títol L’economia som nosaltres, comenta el text i respon la següent pregunta “Raona si el que està implícit en aquest text és una anàlisi de tipus microeconòmic o, al contrari, una de tipus macroeconòmic. L’ECONOMIA SOM NOSALTRES “Per tractar d’esbrinar com funcionen les economies, resulta útil partir d’una senzilla veritat, a saber, que l’economia som nosaltres.<< L’economia>>és simplement una abstracció que es refereix a la suma de totes les activitats de producció i consum individuals. El que produïm col·lectivament és el produeix l’economia: el que consumim col·lectivament és el que consumeix l’economia. En aquest sentit, el concepte de << l’economia>> no és difícil més difícil que el concepte de la << família>>. Si una persona ens diu que la família Martin té una renda anual de 22.000 Euros, sabem que la referència són els ingressos col·lectius de tots els Martín. Pe tant, quan una persona afirma que la renda d’un país supera els 6bilions d’Euros l’any, hem de reconèixer immediatament que la referència és la suma de totes les rendes individuals. Si treballem menys hores o guanyem menys, disminueix tant la renda familiar com la renda nacional. La relació entre la conducta individual i la conducta col·lectiva també existeix en el cas dels productes específics. Si com individus insistim a viatjar en automòbil en lloc d’agafar els transport públic, l’economia produirà milions d’automòbils cada any i consumirà quantitats ingents de petroli. En un sentit una mica diferent, l’economia produeix i consumeix armament militar per valor de milions d’euros per satisfer el desig defensa nacional. En tots els casos, la producció de l’economia reflecteix els esforços i les demandes col·lectives de milions d’individus que participen en l’economia. Naturalment, pot ser que no sempre ens satisfaci la producció de l’economia. Però no podem oblidar la relació entre els actes individuals i els resultats col·lectius. Si hi ha embussos a les autopistes i l’aire està contaminat com a conseqüència dels mitjans de transport que escollim, no em podem culpar a ningú. Si ens inquieten les dimensions del nostre arsenal militar, hem d’assumir la responsabilitat de les nostres decisions ( ho no decisions si no votem). En tots dos casos, continuem tenint l’opció de reassignar els nostre recursos. Podem crear un resultat diferent el pròxim dia, el pròxim mes o el pròxim any. Bardey R. Shiller. Activitat 10. Calcula el cost d’oportunitat de produir una unitat addicional de cameres de vídeo.

Opció Cameres de vídeo

Ràdios Cost d’oportunitat

1 0 9 2 1 6 3 2 3 4 3 0



Activitat 11. En un país únicament es produeix els productes A i B i es poden establir les combinacions següents:

Opció A B 1 0 21 2 2 14 3 4 7 4 6 0

a.- Quin és el cost d’oportunitat de passar de l’opció 2 a la 3. Quin és el cost d’oportunitat de passar de l’opció 3 a la 2 b.- Té sempre els mateix cost d’oportunitat en qualsevol de les combinacions consecutives produir dos unitats addicionals del producte a. Activitat 12 . Repassa i defineix : Escassetat, recurs, bé i servei, bé lliure i bé econòmic, macroeconomia i microeconomia, cost d’oportunitat, frontera de possibilitats de producció, eficàcia i ineficàcia. (Feu un vocabulari d’economia) Activitat 13 . Contesta breument les preguntes següents:

1. De què s’ocupa l’Economia i quina és la seva finalitat?

2. En què es diferencien les necessitats individuals de les necessitats col·lectives? Concepte de bé i de servei. Tipus de bens segons la seva funció. Tipus de bens segons la seva naturalesa: de capital/ de consum.

3. Què és el cost d’oportunitat d’una activitat? Què reflecteix la corba de possibilitats de producció?

4. Què són els recursos o factors productius? Com els classificaries?

5. Concepte d’empresa. Tipus d’empresa segons la seva naturalesa jurídica.

6. Què entenem per sector públic i quines són les tasques fonamentals que realitza?

7.-Dóna raons en defensa de la intervenció del sector públic com a gestor de serveis i altres en contra.

Activitat 14. Escriu quins són els factors necessaris per fabricar un cotxe.

Activitat 15 . Busca en el teu entorn exemples concrets de la utilització de la terra com a recurs o factor productiu.

Activitat 16. Contesta vertader o fals.

- En tota economia els agents econòmics són: les famílies, les

empreses i el sector públic.



� vertader � fals - Cap agent econòmic pot ser productor i consumidor alhora.

� vertader � fals - L'extracció de petroli és una activitat típica del sector primari.

� vertader � fals - El salari és la retribució que s’abona al factor treball, per la seva

utilització en el procés productiu. � vertader � fals

- Els aturats són població inactiva.

� vertader � fals - La població activa d’un país està formada per tothom qui treballa.

� vertader � fals

Activitat 17. Contesta les preguntes següents.

- Com es considera d’educació com un factor de consum o de capital ?

- Els automòbils emmagatzemats en una fàbrica pendents de vendre’s

són capital ? - Cinc milions de pessetes en un banc són una forma de capital ? - Indica 5 exemples de productes finals, preparats pel consum, y

analitza els factors emprats per la seva producció ? - En què es diferència el capital fix del capital circulant ?

Activitat 18.- Tradueix al català el següent text.

EconomicsEconomicsEconomicsEconomics is the social science that studies the production, distribution, and consumption of goods and services. The term economics comes from the Greek for oikos (house) and nomos (custom or law), hence "rules of the house(hold)."

A definition that captures much of modern economics is that of Lionel Robbins in a 1932 essay: "the science which studies human behaviour as a relationship between ends and scarce means which have alternative uses." Scarcity means that available resources are insufficient to satisfy all wants and needs. Absent scarcity and alternative uses of available resources, there is no economic problem. The subject thus defined involves the study of choices as they are affected by incentives and resources.



Areas of

.



Unitat 2.- L'organització econòmica

Activitat 1.- Donat que els recursos i els coneixements tecnològics d’una economia limiten la seva producció, totes les societats, independentment que siguin riques o pobres, tenen que escollir: entre la assistència sanitària o material de guerra, entre autopistes o educació, entre aliments o electrodomèstics, etc Davant del fent inevitable de què els béns son escassos en relació a les necessitats (desitjos), una economia ha de decidir com se les arregla amb aquests recursos limitats. Ha d’escollir entre diferents béns ( què produïm ?), escollir entre diferents tècniques de producció ( com produïm ?) i decidir, finalment qui va a consumir el béns ( per a qui produïm ?) Considerem ara una economia que únicament produeix mantega i canons. Suposem amb els recursos i els coneixement tecnològics de què disposa el màxim que pot produir de mantega és 4.999.995 de quilos i en el cas del canons el màxim que por produir es de 15.000 canons. En ambdós casos tota la producció es dedica o a la mantega o als canons. Aquest són les possibilitats extremes entre elles n’hi ha d’altres. El cost d’oportunitat de produir 1.000 canons més és de 333.333 quilos de mantega.

a) Calcula les diferents possibilitats de producció d’aquesta economia ? Fes una taula. b) Confecciona la gràfica de la Frontera de Possibilitats de Producció (FPP) c) En el cas que aquesta economia produeixi 10.000 canons i 666.666 quilos de mantega.

Estarem utilitzant correctament tots els recursos productives d’aquesta economia ? Com s’anomena aquesta situació ? Situa-la en la gràfica de la FPP.

d) Escolliu una de les possibilitats de producció, en cas que aquesta economia estigués en situació de guerra. Raoneu la resposta.

e) Es possible que sense variar les recursos i els coneixement tecnòlogics aquesta economia pugui produir 6.000.000 de quilos de mantega i 16.000 canons. Situa aquest punt en la gràfica de la FPP.

f) En el cas que aquesta economia creixes (augmentessin el recursos productius ( per exemple més mà d’obra emigrant) on podríem situar la FPP. Assenyaleu en el gràfic.

Activitat 2. - Molt científics creuen que estem esgotant el nostres recursos naturals. Suposem que únicament hi ha dos factors (treball i recursos naturals) que produeixen dos béns: tallar el pèl i benzina, i que no millora la tecnologia de la societat amb el pas del temps. Mostra que passaria amb la FPP a mesura que s’esgoten els recursos naturals. Com afectarien els invents i les millores tecnològiques a la teva resposta. Activitat 3.- Suposem que “Empollón” disposa de 10 hores per estudiar i aprovar els exàmens d’economia. Dibuixa una FPP de les qualificacions, donats els recursos limitats de “Empollón” Si estudia ineficaçment posant la música alta i parlant amb el seus amics On es trobaria la seva << producció >> de notes en relació a la FPP ? Què passaria amb la seva FPP si estudia 15 hores en lloc de 10 ? Activitat 4. Considerem el següent problema. Després de dormir 8 hores al dia us resten 16 que podeu repartir entre l’oci i l’estudi. Si l’oci és la variables X i les hores d’estudi la Y. Representeu en una gràfica les relació existent entre les possibles combinacions de X i Y. No oblideu de definir els eixos i l’origen. Contesteu les preguntes: a) En quin dels casos la línia que representa les relacions entre les hores d’estudi i d’oci és una línia recta. b) Suposem que és totalment necessari tenir 6 hores d’oci el dia, ni més ni menys. Marqueu en la gràfica el punt que correspon a les 6 hores d’oci. Considerem ara el moviment al llarg de la corba (que no varia la suma total d’hores d’oci i estudi): suposem que arribeu a la conclusio que únicament necessiteu 4 hores d’oci al llarg del dia. Representeu el nou punt.



c) A continuació veurem un desplaçament de la corba: Us doneu compte que podeu dormir menys (6 hores), per la qual cosa us resten 18 hores la dia per dedicar a l’oci i a l’estudi. Representeu la nova corba (desplaçada).

Ativitat 5 . a.- Representa en una taula i gràficament la frontera de possibilitats de producció (FPP) d’un país que dedica tots els seus recursos a la producció de dos béns( Milers de TM d’aliments i Milers de màquines) i on les combinacions són: 0-24, 1-22, 2-19, 3-15, 4-9, 5-0. b.- Calcula el cost d’oportunitat de cada miler de TM d’aliments en termes de màquines. c.- ¿Podrà aquest país produir 2 TM d’aliments i 15.000 màquines ? ¿Què significaria per aquesta economia trobar-se en aquest nivell de producció? d.- ¿Podrà aquest país produir 3 TM d’aliments i 19.000 màquines ? Raona la resposta.

Activitat 6.- Contesta les preguntes --Si una economia que produeix dos béns es troba inicialment en un punt per sobre la FPP poden afirmar que: a) Hi ha atur. b) Seria possible produir més quantitat de tots dos béns. c) L'economia està en una situació de plena ocupació. d)L'economia es troba en situació de creixement. -- Si la FPP es desplaça, la causa és: a) Una millora tecnològica. b) El descobriment d'un jaciment petrolífer. c)Un augment de la població. d)Totes les respostes anteriors. Activitat 7 .Comenta els articles de la Constitució espanyola següents: “Artículo 38.

Se reconoce la libertad de empresa en el marco de la economía de mercado. Los poderes públicos garantizan

y protegen su ejercicio y la defensa de la productividad, de acuerdo con las exigencias de la economía general

y, en su caso, de la planificación.

Artículo 131

1.El Estado, mediante ley, podrá planificar la actividad económica general para atender a las necesidades

colectivas, equilibrar y armonizar el desarrollo regional y sectorial y estimular el crecimiento de la renta y de

la riqueza y su más justa distribución.

2.El Gobierno elaborará los proyectos de planificación, de acuerdo con las previsiones que le sean

suministradas por las Comunidades Autónomas y el asesoramiento y colaboración de los sindicatos y otras



organizaciones profesionales, empresariales y económicas. A tal fin se constituirá un Consejo, cuya

composición y funciones se desarrollará por la ley.

a. Quin tipus d’economia defineix la Constitució espanyola.Per què .? b. Creus que l’article 131 s’aplica realment ? Activitat 8 . Contesta V o F a les següents qüestions:

1. L’organització econòmica de qualsevol activitat en l’economia capitalista es responsabilitat de l’Estat.

V o F

2. La resposta que dóna cada societat al problema de l’escassetat determina el sistema sota el qual aquesta societat s’organitza econòmicament.

V o F

3. En les economies de planificació centralitzada els preus estan fixats pel mercat. V o F

4. En les economies planificades centralment les empreses tracten d’aconseguir el màxim benefici.

V o F

5. A espanya existeix un sistema d’economia capitalista reformista, ja que el sector públic intervé en determinades decisions econòmiques.

V o F

6. El neoliberalisme defensa una intervenció mínima de l’Estat en l’economia. V o F



Unitat 5. El funcionament del mercat Activitat 1. Confecciona la corba de la demanda a partir de les dades del següent quadre.

Preu Euros. disc Quantitat de discos venuts per setmana 30,05 90 24,04 100 18,03 120 12,02 150 6,01 200

Activitat 2. Completa el quadre següent sobre la variació de l'oferta

HIPÒTESIS VARIACIÓ OFERTA

Preu d'un bé P Cost factors w1,...........w n Tecnologia T

Expectatives empresarials O ↓

Activitat 3. Confecciona una corba de l’oferta a partir de les dades següents.

Preu (Euros disc) Quantitat de discos oferents

per setmana 3 180 2 160 1,50 120 1,25 100 1 70

Activitat 4. Suposem que el preu de l’entrada del futbol és de 7,21 Euros i que el nombre d’espectadors que normalment assisteixen als partits és de 70.000. La societat esportiva decideix reduir el preu 4,81 Euros i el nombre d’espectadors passa a 105.000. En els dos casos els costos fixos són de 10.000 Euros i els variables d' 1,25 Euros per espectador. Fes una corba de la demanda i calcula el beneficis en ambdós casos.

Activitat 5. A partir del quadre següent realitza la corba de la demanda i de l’oferta. Desprès completa el quadre.

Preu Euros/Kg Quantitat total demanda

milers/Kg setmana Quantitat total ofertada milers/Kg setmana

Situació mercat Decisions sobre el preu

0,60 20 150

0,42 50 120



0,24 80 80

0,12

110 40 0,06 130 20

Activitat 6. Indica cap on es desplaçaria la corba de la demanda en els següents casos. Producte (Corba demanda) Variació - Mantega - Augment renda - Mantega - Augment preu margarina - Mantega - Disminució preu margarina - Margarina - Augment renda - Automòbils - Augment preu benzina - Carn de porc - Augment preu vedella - Diamants - Augment renda rics - Diamants - Augment renda pobres - Pa - Augment renda - Cava - Augment gust consumidors cervesa - Automòbils - Augment ús tren - Oli d’oliva - Disminució preu oli girasol - Greix animal per cuinar - Augment renda - Sucre - Disminució preu mel.

Activitat 7. Senyala en cada exemple com afecta el factor a la demanda del desplaçament corba dels productes

Factor Producte Augment de la renda Automòbil

Hivern amb poc fred

Butà

Reducció del preu de la benzina

Automòbil

Reducció del preu de les computadores Màquines d’escriure Més interès dels joves pel bàsquet Entrades del futbol

Activitat 8. Comenta el text següent. “El lector debe tener mucho cuidado de no confundir una variación de la demanda ( que representa un desplazamiento de la curva de demanda) con una variación de la cantidad demandada (que significa un movimiento a un punto diferente de la misma curva demandada tras la variación del precio). La demanda varía cuando varía uno de los elementos que subyacen a la curva de demanda. Tomemos el caso de las pizzas. Si aumenta la renta de los consumidores querrán comprar más pizzas aunque no varíe su preció. En otras palabras, un aumento de la renta eleva la demanda y desplaza la curva de demanda de pizzas hacia la derecha. En cambio, los consumidores también tenderán a comprar más pizzas cuando éstas se abaraten, manteniéndose todo lo demás constante. Pero el aumento de las compras no se deberá a un aumento de la demanda sino a una reducción del precio. Esta variación representa un movimiento a lo largo de la curva de demanda, no un desplazamiento de la misma. Un movimiento a lo largo de la curva de la demanda significa que << todo lo demás ha permanecido constante>> al variar el precio. Por, tanto, en este caso la demanda no ha variado.”



Activitat 9. Representeu gràficament els canvis en la corba de demanda d’oli d’oliva provocats pels fets següents:

1) La renda augmenta un 10 %.

P

D

Q

2) Baixa el preu de l’oli d’oliva.

P

D

Q

3) Als diaris i a la TV surten les

conclusions d’un estudi científic que

aconsella el consum d’oli d’oliva.

P

D

Q

4) Augmenta el preu de l’oli de girasol.

P

D

Q

5) Puja el preu de l’oli d’oliva.

P

D

Q

6) Puja el preu del pa i dels congelats.

P

D

Q

Activitat 10. Digueu com afectaran al mercat de les agulles d’estendre roba de fusta els factors següents i feu una representació gràfica del mercat per a cada apartat.

1) Disminueix el preu de la fusta.

2) Disminueix el preu de les agulles d’estendre roba de plàstic.

3) Es preveu una nova pujada del tipus d’interès.

4) Augmenta el preu de les agulles d’estendre roba de fusta.



5) S’inventa una màquina que permet fabricar més agulles d’estendre roba de fusta en el mateix temps.

A més a més, aquesta màquina aprofita més la fusta.

6) Augmenta la renda dels consumidors

Activitat 11 .Representeu gràficament els canvis, si n’hi ha, del mercat de les novel·les de ciència ficció provocats pels factors següents:

1) Un actor admiradíssim per tothom diu que el que més li agrada del món és llegir novel·les de ciència

ficció.

2) El preu del paper es dispara.

3) Els editors de novel·les de ciència ficció preveuen una baixada de les vendes de novel·les de ciència

ficció en els propers anys.

4) Baixa el preu de les novel·les de ciència ficció.

5) Les noves impremtes es perfeccionen i permeten un estalvi molt important de tinta.

6) Es preveu una baixada dels tipus d’interès.

7) Baixa el preu de la tinta que utilitzen les impremtes.

8) Baixen els preus de les novel·les d’aventures.

9) Un incendi crema l’editorial més gran que edita novel·les de ciència ficció.

10) Augmenten els tipus d’interès.

11) Aquest any la collita de tomàquets ha estat excel·lent.

12) L’economia del país comença a remuntar-se de la crisi.

13) Augmenten les preferències per la lectura degut al gran augment de l’escolarització i el nivell

d’estudis del país.

14) Augmenta la renda dels consumidors.

15) La gran oferta de productes per a l’oci, principalment la televisió i l’internet, han fet que cada

vegada es dediquin menys hores a la lectura.

Activitat 12. Medeix l’elasticitat de la demanda d’un producte que a un preu de 5 Euros se’n ven una quantitat de 100 y a un preu de 3 Euros una quantitat de 180.

Activitat 13. A partir de les dades del quadre següent fes:

a. Una corba de la demanda. b. Calcula el tipus d’elasticitat de la demanda del cafè quan el preu disminueix de 1,20 a 0,60 Euros, 3,01 a 0,60 Euros., 5,41 a 4,81 Euros.

Quadre. Funció de Demanda (Imaginària) de cafè (en Euros./Kg.i milers de TM.)

Preu Quantitat Preu Quantitat

0 600 4,81 150 0,60 500 5,41 125 1,20 400 6,01 110



1,80 325 6,61 100 2,40 275 7,21 80 3,01 250 7,81 75 3,61 200 8,41 70 4,21 175 9,01 67

Activitat 14. En el quadre següent situa en el seu lloc els següents conceptes: Completament inelàstica o rígida, es compra tot a un preu, la quantitat demandada varia en la mateixa proporció que el preu, elàstica, completament elàstica, la quantitat demandada no varia al variar el preu, inelàstica, la quantitat demandada varia en menys proporció que el preu, inelàstica, elàstica unitària, la quantitat demandada varia en major proporció que el preu.

Mediació numèrica de l’elasticitat-preu

Descripció verbal Terminologia

E=0

0<E<1

E=1

1<E < ∞

E=∞

Activitat 15.- Troba l'elasticitat de la demanda respecta al preu dels béns següents: a) Gasolina: Sabent que per a un preu de 0,65 euros/litre la seva demanda és de 1000 litres, i que per a un preu de 0,90 euros/litres la seva demanda és de 500 litres. b) Vi. Si per a un preu de 0,6 euros/litre la seva demanda és de 10.000 litres, mentre que per a un preu de 0,1 euros/litre la seva demanda és d'11.000 litres. c) Indica, per als dos casos, si la corba de demanda és elàstica, rígida o unitària. Raona la resposta. Activitat 16. Quina de les dues corbes de l’oferta és més elàstica.

0

10

20

30

40

50

60

70

80

Activitat 17. Contesta V o F a les preguntes següents:

a) El nombre de paquets de xiclet que una persona desitja comprar a la setmana depèn exclusivament del preu. V o F



b) La relació que hi ha entre la quantitat de pa que desitja un individu i el seu salari formen la seva taula de demanda de pa V o F

c) El fet que variï el preu dels plàtans, mantenint-se invariable el preu de la resta de fruites,

modifica la quantitat demandada de plàtans V o F d) Si en el mercat d’automòbils s’observa que els demandants compren menys quantitat d’aquest

bé, pot ser que no sigui només per l’augment de preu que hagin pogut patir. V o F Activitat 18. Contesta a, b, c, d. - Com actuen les empreses en el mercat a) Ofereixen productes. b) Demanen capital c) Paguen salaris d) Totes les anterior. - El mercat de videojoc serà equilibrat sempre que... a) No hi hagi excés d’oferta b) Oferta i demanda siguin iguales a un preu determinat. c) A cada preu correspongui una quantitat demandada. d) Hi hagi prèviament un equilibri en el mercat de factors - Atesos els gustos, la renda i el preu dels altres béns, la relació entre la quantitat de taronges que tots els individus estan disposats a comprar a cada preu defineix.... a) La corba de demanda del mercat de taronges b) La corba de l’oferta del mercat de taronges c) El preu d’equilibri del mercat de taronges d) La corba de la demanda individual de taronges

- Per què la corba de la demanda té pendent positiu ? a) Perquè per a cada preu hi ha una certa quantitat que el consumidors estan disposats a pagar. b) Perquè com més alt és el preu, més gran és la quantitat oferta en el mercat. c) Perquè com més baix és el preu , més gran és la quantitat que estan disposats a comprar els consumidors. d)Perquè com més baix és el preu, més quantitat estan disposats a produir els oferents. Activitat 19. A partir dels enllaços de la pàgina "Aprèn Història" amplia la informació mitjançant gràfiques sobre: desplaçament i moviment de la corba de l'oferta i la demanda, preu d'equilibri i elasticitat de l'oferta i la demada. Activitat 20.- A un preu de 0,60 Euros els venedors de préssecs estan disposats a vendre'n 100.000 Kg i els compradors també estan disposats a comprar aquesta quantitat a aquesta preu (preu d'equilibri). Imaginem-nos que hi ha una mala collita de préssecs, els venedors tindran pocs préssecs per vendre i al preu anterior no estaran disposats a vendre'n més que 55.000 Kg perquè els seu cost a augmentat La demanda no ha canviat. Explica els canvis , mitjançant un gràfic el desplaçament de la corba de l'oferta i el nou punt d'equilibri. Activitat 21.- A un preu de 0,60 Euros els venedors de préssecs estan disposats a vendre'n 100.000 Kg i els compradors també estan disposats a comprar aquesta quantitat a aquesta preu (preu d'equilibri). Imagineu-nos que hi ha una bona collita de préssecs, aleshores el productor tindrà molts préssecs per vendre i la seva producció els haurà costat menys, però la demanda no



ha canviat, en aquest cas els productors estaran disposats a vendre el producte a preu més baix; concretament, 110.000Kg a 0,30 Euros. Explica els canvis , mitjançant un gràfic el desplaçament de la corba de l'oferta i el nou punt d'equilibri

Activitat 22.- Un mercat de competència perfecta té les següents funcions de demanda i d'oferta:

Demanda = 500 - 1 p Oferta = 200 + 5 p

a) Calcula el preu i la quantitat d'equilibri

b) Una millora tecnològica fa variar la funció d'oferta Oferta2 = 300 + 5 p

c) Quin serà el nou preu d'equilibri ? d)Representa gràficament l'evolució del mercat e)Marca sobre el gràfic com ha funcionat el mecanisme de preus per arribar al nou equilibri f)Calcula la variació que s'ha produït en els ingressos.



Unitat 6.- Tipus de mercat

Activitat 1.- Relaciona el text següent amb la forma de decidir els preus per part de les empreses monopolistes.

Putnam ( Braniff): ¿ Tienes alguna sugerencia ? Cranall (American): Si. Sube tus (palabra malsonante)...tarifas un 20 % y yo subiré las mías a la mañana siguiente. Putnam: Robert, yo... Cranall: Tú ganarás más y yo tambíen. Putnam: No podemos hablar de precios. Cranall: ¡Oh! (palabra malsonante),Howard. Podemos hablar de cualquier (palabra malsonante) que queramos. Conversación gravada en 1982 entre Howard Putnam y Robert Cranall, presidentes por entonces de Braniff Airlines y American Airlines respectivament.

Activitat 2.- partir de les dades següents sobre la quota de mercat confecciona una gràfica per explicar visualment aquest distribució sobre el total (100 %) de cada sector. Comenta cada indústria.

Indústria les 4 empreses més grans les 4 empreses s egüents Tabac 92 8 Frigorífics 85 13 Vehicles de motor 90 5 Alumini 74 21 Bombetes elec. 91 3 Sabó 65 11 Alts forns 44 19 Conserves 32 18

Activitat 3.- L’any 1986 les quotes de mercat del sector de línies aèries al E.U era la següent:

Empresa Quota de mercat (percentatge)

Empresa Quota de mercat (percentatge)

United 17 Northwest 9 American 14 TWA 8 Delta 12 Pan Am 7 Eastern 12 Otras ocho 2 cada una

Calcula el coeficient de concentració de 4 empreses i de 8 . Com afectaria a aquest índex una fusió de Delta i United ? Activitat 4.- Comenta el text “El funcionament dels mercats en l’economia capitalista o de mercat no correspon a les versions ideals; sovint, la competència entre compradors i venedors, que és la forma reguladora dels mercats, es molt imperfecta. No és fàcil trobar aquella harmonia amb la qual, cercant cadascú la seva pròpia conveniència, es pot aconseguir el major benestar per la comunitat. Els mercats són també institucions imperfectes i fins i tot pernicioses per al bé comú, on es controla, es censura i es distorsiona l’emissió de senyals de manera que les solucions que passen a ser definitives no sempre són les millors, ni per l’empresari individual que les segueix, ni per a la societat en el seu conjunt. Tanmateix, en el sistema capitalista el mercat té un paper central tan important que les grans empreses tracten d’utilitzar-lo pel seu propi benefici; així, per mitjà de campanyes de publicitat,



relacions públiques, promocions de venda, acords per fixar els preus i altres activitats es tendeix a reduir aquesta incertesa. La intervenció de l’estat en un sistema capitalista ha de dirigir-se fonamentalment a procurar que els mercats funcionin bé, que no siguin controlats per interessos particulars i que emetin els senyals correctors per a l’ús més eficient dels recursos productius.” Activitat 5.- Completa el quadre i situa en punt de venda i preu on el monopoli maximitzarà els beneficis (equilibri de màxim benefici).

Resumen del beneficio máximo de la empresa Cantidad (q) Precio (p) Ingreso

total (IT)

Coste total

(CT)

Beneficio

total (BT)

Ingreso

marginal

(IM)

Coste

marginal

(CM)

Relación IM

y CM

0 200 0 145 - 145 +200 34

1 180 175 2 160 200

3 149 200

4 120 250

5 100 300

6 80 370

7 60 460

8 40 570



Unitat 7. El mercat i els factors de producció.

Activitat 1 . Elabora un diagrama del flux circular de la renta i dels factors productius a partir de les següents dades Detalla cada activitat amb fletxes:

a) Joan fa la compra setmanal a l’ Eroski por valor de 90 €.

b) Vanesa treballa en Telepizza i cobra 450 €. mensuals

c) La empresa Ordenadores Manolo rep una subvenció de la D.G.A de 6.000 €.

d) Rosa inverteix en bons d’ Endesa por 12.000 €., i rep 1.200 € de interessos

e) Inés compra billets en la RENFE para anar d’Osca a Madrid por 50 €. Activitat 2.- A partir de la informació del quadre sinòptic següent, fes una redacció

Activitat 3.- Contesta les preguntes - Si el salari s’incrementa a.- Les empreses demanen més treball. b.- Tots els treballadors estan en millor situació. c.- Les empreses substitueixen capital per treball. d.- El beneficis disminueixen. - El fet que les persones ofereixin el seu treball vol dir:



a.- Que el salari és el preu del mercat del treball.

b.- Que els treballadors/es són els propietaris de la seva capacitat de treballar. c.- Que treballen per obtenir a canvi un sou amb el que obtenir béns per satisfer les seves necessitats.

- Si la taxa d’atur és del 20%, significa que:

a) El 20% de les persones d’un país no treballen b) El nombre d’aturats és un 20% menys que el nombre d’ ocupats c) El nombre d’aturats és de 2.000.000 de persones per una població activa de 40.000.000. d) Per cada 100 persones actives, 20 no treballen i no troben ocupació.

- El salari mínim interprofessional regulat per l’Estat:

a) Sempre estarà per damunt o serà igual al d’ equilibri b)És el menor dels salaris possibles c)És el mínim de subsistència d) És el que correspon als treballadors sense qualificar

- Per a les estadístiques oficials, una persona que no treballa i que no busca ocupació pel seu desànim davant les perspectives econòmiques, es registre com:

a) Subempleat b)Aturat c)Actiu d) Inactiu

Activitat 4. Contesta les preguntes següents. Són preguntes de repàs 1.- Un aumento en el precio de la harina, producirá:

a.- Un aumento de la cantidad demandada de pan b.- Una subida del precio del pan c.- Una subida del pan y una disminución de la oferta de harina d.- Todas las respuestas son correctas

2.- Dentro de la población inactiva habría que considerar a:

a.- Diego ya que está estudiando 1º de bachillerato y en estos momento no está buscando empleo. b.- Al vecino del quinto que va todos los días a trabajar a G.M. c. A mi primo el de zumosol que cumple 15 años el mes próximo. d.- Los licenciados que están buscando empleo.



3.- La oferta de los berberechos enlatados en España depende de :

a.- La tecnología, los gustos y la renta de los consumidores b.- el precio de los berberechos, la tecnología, el precio de los factores productivos y el precio de los bienes relacionados. c.- el precio de los berberechos, la renta de los consumidores, el precio de los bienes relacionados y los gustos o preferencias. d.- La productividad de la tierra y la climatología.

4.- Si consideramos que las patatas son un bien inferior, sus curva de demanda se desplazará a la izquierda cuando:

a.- Disminuya la renta de los consumidores. b.- Disminuya el precio de un bien sustitutivo c.- Aumente el precio de un bien complementario d.- Son ciertas b y c

5.- Qué sucedería si nos encontráramos ante una posible epidemia que redujese a la tercera parte toda la población de ganado ovino:

a.- Disminuye el precio de la carne de "avestruz" b.- La curva de demanda de carne de cordero se desplaza a la derecha c.- Aumenta el precio del pollo y de las costillas de cordero. d.- Aumentan los ingresos de la empresa "Pescanova" (vende congelados de pescado)

6.- Si fueras el presidente de una fábrica de muñecas, por ejemplo de la empresa Famosa y quisieras lanzar tu producto al mercado de tal forma que éste se diferenciase lo más posible de las características propias de la competencia perfecta, debería:

a.- Bajar los precios de las muñecas. b.- Invertir en campañas publicitarias para diferenciar tu producto del resto. c.- Disminuir costes. d.- Aumentar la calidad de las muñecas.

7.- Una similitud entre el mercado de competencia y el monopolio es.

a.- La existencia de barreras de entrada en el sector b.- El número de demandantes.



c.- El grado de poder para determinar el precio. d.- Ninguna de las anteriores es cierta.

8.- Un ingeniero que presta sus servicios en una empresa de construcciones aeronáuticas patenta un reactor que revolucionará los viajes espaciales. La NASA está muy interesada en el proyecto y firma un contrato con la citada empresa para que ésta se dedique en exclusiva a dotar a sus naves de los nuevos reactores. El mercado formado por la NASA y la empresa de construcciones aeronáuticas opera en régimen de :

a.- Competencia perfecta b.- Oligopolio c.- Competencia monopolística. d.- Ninguna de las anteriores es cierta

9.- El mercado de Trabajo se caracteriza por:

a.- Casi nunca se de una situación de inexistencia de exceso de oferta de trabajo, y cuando sucede, la situación no es duradera. b.- Las principales partes implicadas son dos. Los empresarios y los sindicatos, aunque el estado también juega un papel importante. c.- Tiene los mismos rasgos que el resto de los mercados de bienes y servicios. d.- es un mercado que puede definirse simplemente por el cruce de la oferta y la demanda.

10.- Indica cuál de las siguientes circunstancias no se da en un mercado de competencia imperfecta:

a.- Natalia, autora de una novela de ficción, mandó su trabajo a una editorial para que le editasen el libro, pero anteriormente se dirigió al Registro Civil para obtener la patente. b.- Alguien grita: "¡ Todos los melones que se comercializan en este mercado son iguales ¡". c.- Marta le regaló a su madre pos su cumpleaños una colonia de Loewe. d.- Las tarifas de los servicios públicos vienen impuestas por el Estado.



Unitat 9. Els indicadors econòmics Activitat 1 . Completa el quadre i confecciona una gràfica de l’evolució del PIB Base 1986=100

ANY PIB nominal

(Euros corrents) Index de preus %

PIB real (Euros constants)

Evolució PIB (Euros constants) base 1986 =100

1986 20.999 0 1987 24.819 5 1988 28.839 3 1989 33.699 1 1990 38749 5 Activitat 2. Completa la taula següent.

Anys (1)

Producte nacional nominal ( Euros corrents)

(2) Índex de preus

(base 1986=100)

(3) * Producte nacional real

(Euros. constants 1986) 1986 32.324,0 100 1987 36.144,0 105,8 1988 40.164,0 111,8 1989 45.024,9 119,7 1990 50.074,1 128,5 1991 54.791,1 137,3 1992 58.677,2 145,6 1993 60.947,6 153,3 1994 64.673,0 159,6 1995 69.790,0 167,1

(1) i (3) en milions d'Euros * Es calcula de la següent forma : ½ • 100. Activitat 3. La producció final d'una empresa en una any, valorada al cost dels factors es de 10.000 euros. Si els impostos indirectes a què haurà de fer front pugen 2500 euros, quina és la valoració d'aquesta producció a preu de mercat. Activitat 4. Completa i comenta el quadre següent:

1 Consum privat 38.127,7 2 Consum públic 10.533.1 3 Formació bruta de capital fix 12.690,4 4 Variació d’existències (1) 484,6 5 DEMANDA INTERIOR 6 Exportació de béns i serveis 12.044,5 7 Importació de béns i serveis 12.493,1 8 SALDO EXTERIOR NET 9 PIB a preus de mercat 10 Impostos sobre producció 5.850,5 11 Amortitzacions 6.740 12 Subvencions 1.234 13 PIB al cost dels factors 14 PIN preus de mercat 15 Rendes estrangers al país 181,2 16 Transferències de fora del país 689,8 17 PNB a preus de mercat

(1) La inversió equival a la formació bruta de capital fix més la variació d’existències.



Activitat 5.- Comenta el text següent:

a.- Lectura. b.- Subratllat c.- Resum d.- Idees principals.

Madrid. (EFECOM).- La tasa de inflación se situó en el 2,7 por ciento al cierre de 2006, la más baja desde la

entrada de España en el euro y la misma con la que finalizó 2001, último año de circulación de la peseta.

Así se deduce de los datos publicados por el Instituto Nacional de Estadística (INE), según los cuales el

Índice de Precios de Consumo (IPC) aumentó tres décimas en diciembre, y dejó la tasa anual en el 2,7 por

ciento, un punto menos que la de 2005.

La inflación subyacente, que excluye del índice general la energía y los alimentos frescos, subió una décima

el mes pasado, y su tasa anual bajó, también una décima, con respecto a la de noviembre, hasta quedar en

el 2,5 por ciento, por lo que quedó en su nivel más bajo del año y de nuevo por debajo del índice general.

El diferencial de precios con la Unión Económica y Monetaria ha caído hasta las 0,8 décimas, el más bajo

desde abril de 2004.

Fuentes del Gobierno atribuyeron los datos de diciembre a la estabilidad registrada en la evolución de los

precios de los bienes industriales no energéticos, así como en los de los servicios, y destacaron la fuerte

caída del aceite.

Los tres grupos más inflacionistas del año 2006 fueron la vivienda, con un alza del 4,9 por ciento, y la

enseñanza y la hostelería, en los que en ambos casos los precios se elevaron el 4,4 por ciento.

La subida de los carburantes y lubricantes en diciembre ha provocado que se elevasen en buena medida las

tasas anuales de grupos como el de vivienda, influenciado por el repunte del gasóleo de calefacción en el

último mes del año, o el del transporte, que ha pasado de tener una tasa anual del 0,5 por ciento al 1,8 por

ciento.

El incremento anual de alimentos y bebidas no alcohólicas, por su parte, se queda en el 3,2 por ciento,

siete décimas por debajo del que tenía un mes antes, gracias a la caída de los precios del aceite y la carne

de ovino.

En diciembre, según el INE, los precios que más repercutieron en la subida del IPC fueron los de los

alimentos y bebidas no alcohólicas, que con una subida del 0,5 por ciento aportaron 0,119 décimas al alza

mensual, y el ocio y la cultura, que subió el 1,5 por ciento debido al alza de los paquetes turísticos.

Especialmente alta fue la subida del pescado fresco y congelado, que con una subida del 5,1 por ciento

repercutió casi una décima en la tasa general, y la de los viajes organizados, que coincidiendo con la

campaña de invierno subieron el 8,8 por ciento, aportando casi otra décima.

Una nueva subida de los carburantes y lubricantes en diciembre ha hecho que los precios del transporte

aumentasen el 0,4 por ciento con respecto al mes anterior.

Por el contrario, en el último mes del año bajaron los precios del vestido y el calzado, el 1 por ciento,

coincidiendo con el inicio de la campaña de rebajas de invierno, y esto ha ayudado a rebajar en casi una

décima la subida mensual, según el INE, que también destaca la bajada de los equipos de telefonía.

Las comunidades más inflacionistas en diciembre fueron Catalunya, Madrid y La Rioja, con alzas de precios

del 0,4 por ciento, seguidas de Canarias, Cantabria, Castilla-La Mancha y Ceuta y Melilla, donde la subida

del IPC fue igual que la media nacional, del 0,3 por ciento.



En concreto, en Catalunya el año 2006 acabó con una inflación del 2,8%, frente al 4,3% del 2005. Según

ha informado hoy el Instituto Nacional de Estadística, el IPC subió en diciembre en Barcelona un 0,4%, en

Girona, un 0,3%, en Lleida, un 0,4%, y en Tarragona, un 0,3%.

En Andalucía, Asturias, Castilla y León, Comunidad Valencia,a Extremadura, Galicia, Murcia, Navarra y País

Vasco los precios subieron el 0,2 por ciento y sólo en Aragón y Baleares se encarecieron en una décima.

El INE también confirmó hoy el Índice de Precios de Consumo Armonizado (IPCA) con el resto de la Zona

Euro que subió también el 0,3 por ciento en diciembre, y dejó su tasa anual en el 2,7 por ciento, lo que

arroja un diferencial con la inflación de la UEM de 0,8 décimas.

Valoración positiva del Gobierno

El secretario de Estado de Economía, David Vegara, calificó de "muy positivo" el dato, y auguró un

"descenso paulatino" de la tasa de inflación en el primer semestre, siempre que se mantengan los niveles

actuales del precio del crudo. Vegara consideró "factible" que a lo largo del año la inflación descienda

"significativamente" más allá del 2,5 por ciento.

De nuevo, el secretario de Estado recordó que la economía española ha podido asumir el "shock" de la

subida del petróleo de los dos últimos años y advirtió de que tanto el previsible descenso como el que

diferencial de precios con la zona euro dependerán en buena medida del componente energético.

El dato del IPC de hoy servirá por otra parte para actualizar o revisar las pérdidas salariales que el desvío

de la inflación provoca, aunque no todos recuperarán el poder de compra perdido, ya que cada convenio

con cláusulas de revisión salarial debe establecer también a partir de qué tasa se activa. A este respecto,

Vegara recordó que se activarán automáticamente las cláusulas de revisión salarial que establezcan un tasa

inferior al 2,7 por ciento. Añadió que la "ventaja" de haber terminado en este nivel es que es

"suficientemente razonable", primero porque hará que no se tengan que activar todas las cláusulas de

revisión, y segundo porque es un buen punto de partida para la negociación de los próximos convenios

El PP atribuye la bajada de la inflación a motivos ajenos al Gobierno

Frente al optimismo del Gobierno, el secretario de Política Económica y Empleo del PP, Álvaro Naval,

advirtió de que la variación del IPC depende de factores "ajenos" como el petróleo y no de la política

económica del Ejecutivo, y añadió que dichos factores son coyunturales y "tal como vienen se van".

El portavoz de Economía y Hacienda de CiU en el Congreso, Josep Sánchez Llibre, pidió que "no se baje la

guardia en la batalla contra la inflación", mientras que el coordinador ejecutivo de Economía de IU, Javier

Alcázar, dijo que la "contención" de la inflación debería servir para que no haya más subidas de tipos de

interés, lo que sería un "alivio" para las familias hipotecadas.

La CEOE lamentó que el "buen" dato de inflación se vea "ensombrecido" por el diferencial de precios con la

zona euro, que "resta competitividad" a las empresas españolas.

Para CCOO, el dato está aún "lejos" de ser satisfactorio para que el crecimiento se asiente "sobre bases

sanas", y criticó la "falta de compromiso de una parte de los empresarios con el objetivo de estabilidad de

precios". Por su parte, UGT reclamó "medidas concretas" para lograr alcanzar el objetivo del 2 por ciento

que marca el BCE, entre ellas potenciar la transparencia de los mercados y actuar sobre la política

empresarial de subir precios para lograr mayores beneficios.

La Vanguardia



Activitat 6. Comenta el text

La economia española creció un 3, 8 %

La economía española creció un 3,8% en tasa interanual en el conjunto de 2006, tres décimas más que en

2005, según los datos publicados hoy por el Instituto Nacional de Estadística (INE). En el cuarto trimestre de

2006, la economía registró un crecimiento del 4% respecto al mismo periodo del año anterior. El Producto

Interior Bruto (PIB) de la zona euro aumentó el 2,7% el año pasado, mientras que en la UE el crecimiento fue

del 2,9%, según los primeros cálculos difundidos hoy por Eurostat, la oficina estadística comunitaria.

El crecimiento del año pasado fue el mayor desde el año 2000, mientras que el registrado en el cuarto

trimestre fue el más elevado desde el tercer trimestre de 2001, según fuentes del Gobierno, que han

subrayado la constante "aceleración" de la economía española en los últimos cuatro años.

La economía española fue creciendo paulatinamente a lo largo de 2006. En el primer trimestre del año creció

un 3,6% para repuntar después al 3,7% en el segundo trimestre y al 3,8% en el tercer trimestre, y acabar el

año con un aumento del 4% en el cuarto trimestre.

En cuanto a la economía de los Doce, en el último trimestre del año creció el 3,3% en relación al mismo

periodo del 2005. Hay que tener en cuenta que Eslovenia todavía no se había incorporado a la moneda

única. La economía de los Veinticinco avanzó el 3,4%. En términos intertrimestrales, el crecimiento entre

octubre y diciembre se situó en el 0,9% tanto en la zona euro como en toda la UE, muy por encima de las

tasas alcanzadas en el tercer trimestre, del 0,5% y 0,6%, respectivamente.

- Un crecimiento "más sano"

El crecimiento de la economía española es "algo mejor y algo un poco más sano", según ha declarado el

vicepresidente segundo y ministro de Economía y Hacienda, Pedro Solbes, a la Cadena Ser. Fuentes del

Gobierno han calificado de "excelente" el crecimiento del 3,8% registrado en 2006 y han aventurado que

España está registrando un aumento del PIB "por encima de las principales economías del mundo".

Solbes ha explicado que de la economía tiran el consumo y la inversión, que está en tasas "muy altas". Al

crecimineto también contribuye la mejora de las exportaciones, que consiguen un "resultado positivo" a

pesar de que las importaciones siguen siendo altas.

- La inflación y el déficit exterior amenazan el crecimiento

El titular de Economía ha añadido que, por los datos de enero y febrero de que ya dispone el Ministerio, "no

hay signos de desaceleración" y la economía está manteniendo una misma tendencia de crecimiento. Pero

Solbes ha matizado que "en economía no hay nada permanente" y podría haber "alguna dificultad antes o

después". El vicepresidente segundo ha reconocido que persisten ciertas sombras que pueden amenazar el

crecimiento económico, como la inflación y el déficit exterior.

- Mejorar la inflación, materia pendiente

Solbes ha señalado que es necesario que se consolide la mejora de la inflación registrada en los últimos

meses, ya que el diferencial de precios de consumo con el resto de Europa "no es un buen indicador en



términos de competitividad". El objetivo, según el ministro consiste en estabilizar o bajar la tasa del IPC del

2,4% registrada en enero.

EL País

Activitat 9. A partir de les dades següents confecciona una gràfica i comenta-la.

Renta nacional neta disponible a preus de mercat pe r càpita a Espanya (en dòlars) (1987-1996)

1987 1988 1989 1990 1991 1992 1993 1994 1995 1996 6.697 7.887 8.717 11.22

6 12.02

5 13.06

6 10.79

1 10.74

0 12.65

1 12.985

Activitat 10. A partir de les dades següents completa la taula i confecciona la corba de Lorenz i comenta-la.

Distribució de les rendes totals en les llars americanes ( 1992). Percentatges de les llars situades en cada interval

Distribució renda efectiva

Igualtat absoluta Desigualtat absoluta

0 0 0 20 3,8 20 40 13,2 40 60 29,0 60 80 53,2 80

100 100 100

Activitat 11. Esbrina a quin país del llistat pot correspondre cadascuna de les corbes de Lorenz. Explica el per què.

% Renda



1. Brasil 2.Suecia 3.EE.UU 4. Gran Bretanya

% persones Activitat 12 . Compara, mitjançant, un quadre la renda nacional neta disponible (€ = per habitant) de l’any 1995 dels països Europeus següents. Comenta els resultats. País Renda Nacional disponible( €) Luxemburg 30.024,247 Dinamarca 20.677,538 Alemanya 19.181,360 Àustria 18.406,406 Bèlgica 18.168,216 França 17.470,041 Holanda 17.072,790 Suècia 16.401,240 Finlàndia 14.933,020 R. Unit 12.698,288 Itàlia 12.598,780 Irlanda 10.992,071 Espanya 9.674,770 Grècia 8.309,970



Activitat 13. Confecciona una gràfica a partir de les dades del quadre següent. Comenta-la

Renda familiar bruta disponible per habitant (pessetes) Comunitats 1993 1996 Andalusia 967.893 1.196.511 Aragó 1.367.445 1.650.280 Astúries 1.181.057 1.376.073 Balears 1.522.295 1.886.086 Canàries 1.089.067 1.353.186 Cantàbria 1.191.785 1.439.989 Cast. La Manxa 1.209.432 1.479.675 Castella di Lleó 1.277.876 1.562.686 Catalunya 1.322.572 1.600.171 C. Valenciana 1.195.212 1.447.801 Extremadura 1.027.901 1.271.725 Galícia 1.137.978 1.373.284 Madrid 1.333.967 1.572.362 Múrcia 1.013.032 1.199.173 Navarra 1.310.320 1.587.847 País Basc 1.292.616 1.591.662 La Rioja 1.462.824 1.796.301 Ceuta 1.273.013 1.498.149 Melilla 1.345.947 1.549.202 MITJANA 1.198.500 1.545.029

Activitat 14. A partir de l'article contesta les preguntes del final.

" Los augurios sobre la economía europea son aún más negros de lo esperado. La Comisión Europea no sólo confirmó ayer la 'pronunciada desacerelación' que sufre la economía de la zona euro, sino que anunció que 'tampoco se esperan mejores resultados para el año que viene'. Bruselas prevé un crecimiento 'de tan sólo' el 1,6% en esa zona para este año (2,8% antes de esta revisión) y únicamente del 1,3% para el que viene (2,9% antes). Sólo a finales de 2002 se espera una leve recuperación que podría consolidarse en 2003. No se recordaban datos tan negativos desde la crisis de los noventa.

La rebaja de previsiones por parte de Bruselas se suma a las recientes correcciones del crecimiento realizadas por la OCDE, que aglutina a los 30 países más desarrollados del mundo, y por el Fondo Monetario Internacional (FMI). La OCDE rebajó el martes al 1,4% el crecimiento para la zona euro en 2002. Esa misma cifra la ofreció el FMI el pasado día 15 para toda la Unión Europea.

"Los datos son preocupantes". Con esa sinceridad se expresó ayer el comisario europeo para Asuntos Económicos y Monetarios, Pedro Solbes, al presentar el informe de otoño sobre las previsiones económicas en la UE. Solbes insistió en que no se temen desequilibrios tan importantes como para esperar una recesión (dos trimestres seguidos de decrecimiento económico). De hecho, dijo que la economía europea experimentará "una moderada recuperación" en la segunda mitad de 2002 que se consolidará en 2003, año en que el crecimiento previsto es ya del 2,9% en la zona euro.



Pero la profunda incertidumbre agravada desde el 11 de septiembre aún puede derivar en peores consecuencias. Entre ellas, que el proceso de consolidación presupuestaria va a sufrir un parón como no se conocía desde 1993. El objetivo del déficit cero, que se veía al alcance de la mano en 2000 (fue del 0,3% del PIB en la zona euro), se aleja a marchas forzadas, de forma que será del 1,1% este año y del 1,4% el que viene.

En ese capítulo del déficit público, lo más grave es que son precisamente Alemania y Francia, los dos países más potentes de la zona euro, los que reflejan peores índices. Alemania, con un déficit del 1,2% el año pasado, duplicará ampliamente (2,5%) el dato en este año y subirá al 2,7% el que viene, acercándose más que peligrosamente al límite del 3%. Se trata de unos "resultados particularmente malos", señala la Comisión. Francia (1,4% de déficit en 2000) también subirá al 1,5% este año y hasta el 2% en 2003. Al menos el resto de países, salvo Portugal e Italia, presentan déficit mucho más bajos o incluso superávit.

No menos negativas son las previsiones sobre el desempleo, que en 2002 crecerá por primera vez desde 1997. Actualmente hay 11,5 millones de parados en la zona euro, pero habrá medio millón más el año que viene (8,3% en 2001 y 8,6% en 2002). Cabe señalar que sólo a lo largo del año pasado se crearon 2,4 millones de puestos de trabajo, cuando durante el periodo 2001-2003 sólo se crearán 3,3 millones. La mayoría de países registrará tasas de creación de puestos de trabajo por debajo del 1% el próximo año, pero en algunos tan importantes como Alemania incluso habrá una contracción del empleo (-0,3%).

Por el contrario, la inflación, cuyo repunte en la primera mitad de este año restó poder adquisitivo, seguirá bajando. Bruselas prevé que este año acabará con un índice de precios del 2,8% en la zona euro, con una tendencia a la baja a comienzos de 2002, año en que se situará por debajo del 2% (1,8%)." "

El País Jueves, 22 de noviembre de 2001

1.- Quina és la previsió del creixement de la zona Euro segons la Comissió Europea ? 2.- Que vol dir que "objetivo deficit zero" ? Quina relació té amb la situació econòmica ? 3.- Quina situació es preveu per Europa en relació a l'atur ? I per la inflació ?

Activitat 15. El text de la fotocòpia adjunto està estret del llibre "Fèlix i l'aventura del diner" de Nikolaus Piper Ed. Empúries pàgina 96-97 . Aquesta novel·la intenta familiaritzar, a través de la història de un noi de dotze anys amb el món de l'economia.

Activitat 16 . A partir del programa vingeo-Món60 contesta, a través de la confecció, l'observació dels gràfics i dels mapes més adients, les preguntes següents (presenta un treball)

a) Compara el PIB (1993) d’EE.UU amb altres països ( els que tenen el

PIB més baix i els que el tenen més alt, per exemple). Busca informació a través de mapes i gràfics.

b) Relaciona el PIB per càpita amb el PIB total. c) Compara el PIB d’Espanya amb el d’EEUU. d) Quins són les països que més participen en el comerç mundial. Què

significa ? Situa Espanya en el conjunt d’aquest països. e) Compara el model demogràfic d’un país desenvolupat (Espanya) amb

un país subdesenvolupat. (Etiòpia) f) Compara dades relacionades amb l’IDH entre Bangla Desh i

Dinamarca. g) Busca algun tipus de relació entre :



- Increment població- Esperança de vida - Taxa de natalitat-Alfabetisme - Taxa de natalitat-Calories/ha. - PIB per càpita 93- Exportacions - Consum d’energia-Anys d’escolarització - Consum d’energia- CO 2/ha.

h) Desprès de les dades que has treballat pots treure alguna conclusió

sobre la situació econòmica, de qualitat de vida i ambiental de la Terra.



Activitat 18. Comenta el text sobre l'evolució de l'economia espanyola durant l'any 2002. Fes un quadre sobre els diferents indicadors econòmics comenta'ls.

"La economía española creció un 2% en el 2002 El aumento del empleo en el conjunto del año pasado rondará, según la entidad, el

1,3%

Madrid. (EFE).- El Producto Interior Bruto (PIB) creció el pasado año en España el dos por ciento, en un contexto exterior dominado por la incertidumbre política y económica, según el último Boletín Económico del Banco de España, que fue publicado hoy. El informe recuerda que ese crecimiento es inferior al alcanzado en el ejercicio precedente, donde la actividad económica creció el 2,7 por ciento, pero muy superior al que se espera para la media de la Unión Monetaria (por debajo del uno por ciento), "por lo que se ha seguido avanzando en el proceso de convergencia real con los países del área". Además, el Banco de España cita como aspectos significativos del 2003, entre otros, la desaceleración del consumo (creció el 1,7 por ciento), el aumento del empleo (el 1,3 por ciento), la mejora de la inversión en equipo y el crecimiento de los precios (4 por ciento). Precisamente, tratar de reducir el diferencial de inflación entre España y los países de la Unión Monetaria (1,7 puntos al terminar el ejercicio) es "el reto al que se enfrenta la economía española al iniciarse el año 2003", ya que su persistencia "puede terminar erosionando la competitividad y limitar, por tanto, el potencial de crecimiento y de generación de empleo". El menor dinamismo del producto en 2002 fue resultado de una desaceleración de la demanda nacional, que creció el dos por ciento, y de una aportación ligeramente negativa de la demanda exterior neta, que el Banco de España cifra en una décima. El aumento de la demanda estuvo apoyado básicamente en la inversión en construcción y en el consumo, mientras que la inversión en equipo mostró síntomas de cierta recuperación, aunque sin abandonar el tono deprimido de meses anteriores. El Banco de España calcula que el consumo creció el 1,7 por ciento, tasa que refleja una desaceleración más intensa que la renta disponible y que dio lugar a una recuperación de la tasa de ahorro de las familias. La caída de las cotizaciones bursátiles se tradujo en un descenso de la riqueza financiera de los hogares, que contribuye a explicar el retraimiento del gasto, mientras que la significativa revalorización de los activos inmobiliarios durante el pasado ejercicio tuvo un impacto positivo sobre el consumo. El Banco de España señala que, pese a que el crecimiento de la economía siguió apoyándose en la actividad constructora y, en menor medida, en el consumo, se apreciaron en los últimos meses los primeros síntomas de un cambio en el que la exportación y la inversión del sector privado podrían ir cobrando un mayor protagonismo. El informe califica de alentador que la economía española mantuviera tasas de crecimiento positivas del empleo a lo largo del 2002, superiores al uno por ciento en el cuarto trimestre, y que el ritmo de aumento de los costes laborales unitarios tendiera a desacelerarse, aunque sigue siendo alto (el 3,4 por ciento). De hecho, destaca que al terminar el año, el crecimiento de esta variable superaba a la del conjunto de países de la Unión Monetaria en un punto porcentual, aproximadamente, registrándose, en ambos casos, incrementos en la remuneración por asalariado todavía considerablemente elevados. Así, la remuneración por asalariado se incrementó ligeramente por encima del cuatro por ciento en la economía de mercado, igualando prácticamente la tasa de variación que registró en el 2001, aunque el suave repunte de la productividad (el 0,7 por ciento) contribuyó a moderar el avance de los costes laborales por unidad de producto. El empleo se desaceleró suavemente a lo largo del 2002, especialmente en las actividades orientadas al mercado, pese a lo cual alcanzó una tasa de crecimiento próxima al 1,3 por ciento. No obstante, la elevada incorporación de población al mercado de trabajo hizo que la creación de puestos de trabajo estuviera acompañada de un aumento del desempleo hasta situar la tasa de paro cerca del 11,5 por ciento de la población activa.



Para el Banco de España, el 2002 terminó sin que se despejaran las numerosas fuentes de incertidumbre que condicionan la evolución de la economía mundial. Las tensiones geopolíticas -añade el informe- y la falta de corrección de algunos de los desequilibrios básicos que aquejan a determinadas economías "hacen que no acaben de concretarse las condiciones necesarias para que se ponga en marcha un proceso de recuperación sostenido".

Activitat 19. El text de la fotocòpia adjunto està estret del llibre "Fèlix i l'aventura del diner" de Nikolaus Piper Ed. Empúries. Aquesta novel·la intenta familiaritzar, a través de la història de un noi de dotze anys amb el món de l'economia. Contesta: Que expliquen els paràgrafs escollits del llibre.

Activitat 20. Confecciona una gràfica a partir de les dades següents: Principals activitats dels/les economistes Administració pública:7, 5 % Ensenyament: 7% Exercici lliure 14 % Empresa privada 71, 5 %

Activitat 21. Fes un resum del text següent:

“L’economista es el/la professional que estudia i investiga les diferents factors que intervenen en l’economia a fi d’obtenir alternatives i solucions als problemes econòmics. Ha d’estudiar l’organització de la producció, mètodes comercialització, tendències del comerç, polítiques de preus, sistemes de crèdit, consum, ocupació, productivitat i altres aspectes econòmics del moment actual o del futur previsible. Per poder fer això ha de reunir, analitzar i interpretar dades econòmiques i estadístiques per elaborar models matemàtics per poder representar fenòmens econòmics . Altres funcions dels i les economistes són: utilitzar diverses tècniques economètriques per a l’estudi de mercats, fer previsions sobre la demanda futura del béns i serveis les fluctuacions dels preus, taxes d’interès, mercat de treball, redactar informes econòmics relatius a empreses o a l’administració pública, assessorar empreses sobre assumptes relacionats amb l’eficàcia dels mètodes d’explotació i de comercialització i sobre temes o problemes fiscals. Activita 22. Comenta l’article “ Keynes supera a Adam Smith y a Marx como el economista más influyente”. Busca informació dels 9 economista primers de la llista de l’article.



UNITAT 11.LES POLÍTIQUES ECONÒMIQUES.LA POLÍTICA FISCAL.

Nom i cognoms alumne:.............................................

Activitat 1. Comenta les notícies de premsa ( El periódico dia 19/04/01) sobre la reducció dels tipus d’interès al EE.UU i la seva relació amb l’economia americana i europea. Contesta les preguntes del final. MEDIDAS URGENTES PARA EVITAR UN FRENAZO ECONOMICO EEUU baja por sorpresa los tipos de interés El banco central norteamericano reduce 0,5 puntos el precio del dinero, hasta el 4,5%

Había que dar un golpe de efecto sobre el pesimismo económico creciente. Por sorpresa, y por cuarta vez en lo que va de año, la Reserva Federal americana (Fed) anunció ayer que disminuía en medio punto el precio oficial del dinero en Estados Unidos hasta situarlo en el 4,5%.

Las últimas noticias sobre la caída de los resultados de las grandes multinacionales del país y el último dato sobre la evolución del IPC estadounidense --que pone de manifiesto que el principal problema de la actividad no es precisamente la inflación-- bastaron para que la institución que preside Alan Greenspan decidiera aplicar la única medida que puede estimular el crecimiento económico a corto plazo.

"RIESGO DE RECESIÓN" No hubo reunión formal de los gobernadores de los bancos centrales de los estados americanos. En un somero comunicado, la Fed justificó la rebaja del 5% al 4,5% porque "se mantiene el riesgo de que haya una recesión económica en EEUU" y con el objetivo último de recuperar la demanda. La noticia causó una explosiva reacción de los mercados bursátiles y una leve depreciación del euro con respecto al dólar al invertirse la diferencia de tipos entre ambas monedas.

La medida aprobada ayer es una reacción a los continuados anuncios de problemas en las empresas. En las últimas jornadas se han dado a conocer los resultados correspondientes al primer trimestre del ejercicio y, mayoritariamente, los beneficios retroceden. El abaratamiento del dinero alivia de forma importante los costes financieros de las empresas y de las familias.

Esa situación, que ha derivado en miles de despidos en algunas corporaciones industriales y especialmente en grandes firmas tecnológicas, ha forzado a la Fed a no esperar a sus reuniones periódicas para adoptar la decisión. En su comunicado, la institución dirigida por Greenspan reconoce la "erosión persistente de la rentabilidad de las empresas norteamericanas".

CONSECUENCIAS EN EUROPA Diversos analistas destacaron que la medida tendrá efectos inmediatos: el primero, una próxima rebaja del precio del dinero en la zona euro, que tiene la tasa oficial en el 4,75%, un cuarto de punto por encima del nuevo tipo oficial de EEUU.

A) Què és la Fed. Quin és els seu homòleg europeu ? B) Què vol dir “reduce 0,5 puntos els precio del dinero” ? C) Per què la Fed pren aquesta mesura ? D) Com pot afectar aquesta mesura a l’economia americana ? En quin element de la demanda

agregada afectarà més? E) Que són els mercat bursàtils .Com van reaccionar i per què ? F) Quines conseqüències pot tenir aquesta decisió sobre l’economia europea ?



Activitat 2. Comenta els textos sobre política fiscal i política monetària. Fes-ne un resum. Contesta cada pregunta

"¿ Son contradictorias la política monetaria y la política fiscal ?

Acabamos de ver que el objetivo de la política monetaria es dirigir la economía a través del crédito,

regular la capacidad crediticia de los bancos, la capacidad de gasto y hacer girar el dinero así creado. Para

reanimar el crecimiento, este tipo de política se esfuerza por estimular la demanda global de bienes y

servicios gracias a las facilidades de crédito. Pero si la recuperación es demasiado fuerte y si la inflación

amenaza, el banco central puede frenar el gasto recortando el crédito. Hemos visto antes los inconvenientes

de estas medidas. Medidas que fueron impotentes para resolver el problema del paro durante la Gran

Depresión. Pero, cosas aún más grave, hoy constituyen un remedio antiinflacionista muy discriminatorio que

penaliza a los más débiles. Poniendo coto a la inflación, sacrifican el empleo.

Si bien una política no excluye a la otra, la solución de recambio consiste en controlar la demanda

global por medio de medidas fiscales con la utilización del presupuesto del Estado. Para reducir el paro, se

aligeran los impuestos, lo que deja a las empresas más dinero para invertir al objeto de reanimar la

producción y a los particulares más dinero para efectuar sus compras. A la recuperación de la demanda

corresponde la de la producción y, por tanto, del empleo. O bien, sin tocar los impuestos, se aumentan los

gastos públicos; los poderes públicos contribuyen así al relanzamiento de la demanda de bienes y servicios, lo

que tiene los mismos efectos sobre la producción y el empleo. Las personas empleadas por el Estado en su

programa de obras públicas gastan más también ellas y refuerzan la demanda. Es lo que los economistas

llaman efecto multiplicador.

En caso de inflación, se invierte la secuencia de las medidas.

¿Se sirve entonces el estado de la política fiscal para dirigir la economía ?

Después de la segunda guerra mundial los países industrializados han hecho de ella, al menos en

principio, su política de referencia. La concreción luego dependía de las afinidades políticas. Los

conservadores, por razones que hemos subrayado, tendían a la política monetaria. Los liberales en Estados

Unidos y los socialdemócratas en Europa han preferido generalmente la política fiscal. (.....)

¿Cómo es compatible la política fiscal con un presupuesto equilibrado ? ¿ Es que el equilibrio es un

fin en sí ?

No puedes tener a la vez una política fiscal dinámica y un presupuesto equilibrado Para reabsorber la

capacidad de producción inutilizada y el paro, los poderes públicos deben gastar más allá de sus entradas

fiscales. Entonces han de financiar el relanzamiento mediante el déficit presupostario. Puede suceder, por el

contrario, que los precios sean tan elevados que los particulares y las empresas agoten su ahorro para salvar el

ritmo de sus gastos. El gobierno podrá hacer frente a la situación inflacionista así creada frenado sus propios

gastos y aumentando sus ingresos fiscales. Una política orientada a la búsqueda del equilibrio presupostario a

cualquier precio no conduce a ningún sitio"

¿Es posible aumentar los impuestos y reducir el gasto público a voluntad ? ¿No chocan estar medidas

con la resistencia de la colectividad ?

Es muy difícil reducir el gasto publico. Pues los servicios prestados por el Estado forman parte

actualmente del nivel de vida, o al menos de una parte del nivel que sería arriesgado poner en cuestión. La

educación nacional, la vivienda pública y la seguridad social contribuyen, junto con otros gastos sociales, a

acercar los modelos de consumo de los menos favorecidos al nivel de los ricos. Aparte de algunas rúbricas

como la defensa nacional, la seguridad del tráfico aéreo o las medidas de apoyo a las industrias, los

privilegiados se indignan con facilidad ante el volumen de las cargas del Estado y no comprenden que los

funcionarios sean tan reticentes a preconizar un aligeramiento. Muchos de ellos ignoran que estos gastos

aseguran a los pobres educación, distracción, atención médica, vivienda e incluso protección contra la

criminalidad, cosas todas estas que los ricos pueden procurarse por sí mismos "



Activitat 3. Calcula la inflació d’acord amb les dades del quadre següent: Any/final Preus consum Infracció (variació percentu al de l’IPC) 1992 100,4 ------------------------ 1993 105,1 1994 110,0 1995 115,1 1996 119,2 1997 121,5

Activitat 4. Especifica si els instruments següents són fiscals o monetaris: a) Els impostos. b) El tipus d'interès. c) Les inversions en infraestuctures. b) la venda d'euros que duu a terme el Banc Central Europeu.

Activitat 5. Assenyala la resposta correcta. - Una política fiscal expansiva

a) Estabilitza el PNB b) Eleva la demanda agregada c) Condueix a aconseguir un pressupost equilibrat. d) Consisteix en un increment dels impostos, deixant les despeses al mateix nivell.

- Indica quina de les afirmacions següents és certa a) Un increment dels ingressos públics derivats dels impostos ocasiona un increment en el nivell d'activitat econòmica. b) Una reducció de la despesa pública o un augment dels impostos, o tots dos alhora, té un efecte contractiu sobre el nivell de demanda agregada de l'economia. c) Un augment de la despesa pública produeix un descens en el nivell de l'activitat econòmica. d) Son vàlides només a) i c)

- Quina de les següents afirmacions és incorrecta a) Un creixement econòmic més gran condueix a una reducció de l'atur. b) Quan l'atur disminueix, la renda s'incrementa junt amb el consum de béns i serveis. c) Quan es redueixen els impostos i es manté la despesa pública constant, el nivell d'activitat econòmica augment. d) Un dèficit públic continuat disminueix el nivell d'activitat econòmica.

Activita 5.- Fes els següents exercicis del llibre. Pàgines 22-223 (no cal copiar les preguntes) 1,2,4,5,6,7,14,19,10 (s'han d e copiar les respostes) i 21

UNITAT 12. DINERS I SISTEMA FINANCER. Activitat 6.- Llegeix la lliço subralla Activitat . Contesta les preguntes següents

a.-Quin és l'objectiu principals dels diners ? b.-.Quin és l'origen dels diners ? c.-.Per què el diners inicialment són de metall ? d.-Per què es van emetre les primeres monedes ?



e.-On i per què va sorgir la idea d'utilitzar paper com a diner ? f.- Quin és l'origen dels bancs ? g.- On i quan es va fundar el primer banc emissor de moneda ? Quin problema portava ? h.-Quin és l'origen de les Caixes d'Estalvi ? i. D'on surten el diners ? j.- Qui són els encarregats d'emetre bitllets ? Quin valor tenen els bitllets ? És poden emetre qualsevol nombre de bitllets ? Quines conseqüències pot tenir augmentar indiscriminadament la quantitat del bitllets ? k.- Com s'ho fan els diferents països per intercanviar les seves monedes l.-Quina funció tenen les entitats financeres en una economia de mercat ?

Activitat Completa el quadre següent sobre l’estructura de l’oferta monetària (M3) a Espanya. Les dades són en milers de milió de pessetes

% - Diners en mans del públic 7.600................. - Dipòsits ..............................46.600.................

- A la vista 10.100................ - D’estalvi 11.600................ - A termini 24.900 ................

- Altres components 13.900................. - Total M3 68.100.................... Activitat Completa el quadre:

Dipòsit Nou préstec Reserva obligatòria 10 %

Pas 1 100

Pas 2

Pas 3

Pas 4

Pas 5

Pas 6

Total



UNITAT 2.EL COMERÇ INTERNACIONAL

Activitat 9 . De l’exemple següent calcula quin és l’avantatge comparatiu de cada país. Mitjana en hores/ home/any

Portugal Anglaterra Vi (Litres) 1 3 Roba (metres) 2 4

Activitat 10 Comenta el text següent sobre l’avantatge comparatiu “Para explicar el principio de la ventaja comparativa, comenzamos con un sencillo ejemplo de especialización de los individuos. Consideremos el caso del mejor abogado de la ciudad que también es el mejor mecanógrafo. ¿ A qué debe dedicar el tiempo ? ¿ Debe redactar y mecanografiar sus propios expedientes o debe dejar el trabajo mecanográfico a su secretaria ? Es evidente que debe concentrarse en las actividades jurídicas, en las que utiliza más eficazmente sus cualificaciones relativas o comparativas. O enfoquemos el caso desde el punto de vista de la secretaria. Ésta es una buena mecanógrafa, pero realizar investigaciones judiciales y redactar un expediente sería trabajoso para ella, en el mejor de los casos, e imposible, en el peor. Es en términos absolutos menos eficiente que el abogado tanto en la investigación judicial como en la mecanográfica, pero es en términos relativos o comparativos más eficiente en la mecanografía” Activitat 11. Comenta el text:

“El comerç internacional constitueix una de les principals relacions estructurals del sistema format pel Centre i la Perifèria. Amb les relacions comercials es produeixen els transvasaments de valor que configuren el que s’anomena intercanvi desigual. I són els mecanismes del comerç internacional els que modelen la forma de moltes economies extravertides , especialitzades i dependents de l’exterior. De tota manera els principals fluxos comercials s’estableixen entre els països del Centre. Això dóna lloc a una forta competència entre ells, que moltes vegades desemboca en el que s’anomena guerres comercials Els principals competidors són actualment els Estats Units, el Japó i la Comunitats Europea., amb Alemanya com a principal exportador. En els països de la perifèria, els principals problemes que afecten el comerç internacional són tres.



En primer lloc, hi ha el grau d’extraversió, és a dir, el grau d’obertura de cada país cap el mercat mundial. L’extraversió sol mesurar-se com el percentatge de les importacions i exportacions sobre el PIB. Hi ha països com Singapur, Dong Kong, el Iemen, Maurici, Mauritània, Malàsia, Panamà, Costa d’Ivori, Zàmbia, Papua Nova Guinea, Libèria o Corea del Sud que mostren graus d’extraversió molt elevats similars als d’alguns països del Centre com Bèlgica, Holanda, Irlanda, Suècia o Dinamarca. Més significatiu és el grau d’especialització de les exportacions que cal considerar en segon lloc. Els països del centre tenen exportacions àmpliament diversificades. Però no passa el mateix a la perifèria, que s’especialitza en l’exportació de productes primaris (combustibles i productes minerals o agraris) 26 països mostren un percentatge de més del 90 %, xifra que significa que pràcticament exporten un únic producte, i quasi tota la Perifèria se situa per damunt del 50 %. Aquest especialització dóna lloc a una enorme dependència del comportament en el mercat mundial dels productes d’exportació. Una alteració en els preus d’aquests productes afecta profundament a l’economia del país exportador. I, en general, els preus dels productes primaris tendeixen a baixar. Els efectes d’aquest fenomen es mesura amb l’anomenada relació real d’intercanvi. El tercer tret que caracteritza el comerç exterior de la Perifèria és el seu grau de dependència dels països industrialitzats. El comerç entre països perifèrics no existeix pràcticament. Els seus fluxos comercials circulen del centre a la perifèria i viceversa, en general, mantenint com a primer client i proveïdor l’antiga potència colonial. Aquesta dependència és dóna sobretot en les importacions. Pràcticament tots el productes industrials i molts de tipus alimentari són importats. Això fa que, quan un país pretén trencar amb el Sistema, els efectes més aguts es produeixin amb el desproveïment d’aquesta mena de productes: Cuba i Nicaragua són bons exemples d’aquest fenomen. “

Activitat 12. Comenta les taules i fes una gràfica explicativa TAULA 1.ESTRUCTURA DE LES EXPORTACIONS DE MERCADERIES (%) Combustible

minerals i

metalls

Altres

productes

primaris

Màquines i

material de

transport

Altres béns

manufacturats

Tèxtil i

confecció

1965 1990 1965 1990 1965 1990 1965 1990 1965 1990 Economies PNB

per càpita > 610 $ 17

27

52

20

3

9

28

45

17

21

Països OCDE 9

7 21 12 31 42 38 39 7 4

TAULA 2.EXPORTACIONS MUNDIAL (milers de milions de dòlars)

1975

1985

1991 Creixement

1975-1990 (%) Món 835,0 1822,0 3441,7 312,2

Països desenvolupats 573,1 1272,4 2502,5 336,7

Països subdesenvolupats 261,9 549,6 939,2 258,6



TAULA 3.REPARTIMENT DEL CREIXEMENT DE LA PRODUCCIÓ PER LA LIBERALITZACIÓ DEL COMERÇ ZONA COMERCIAL % EE.UU 20,4

JAPÓ 14,3

UE 32,6

ALTRES 32,6

Activitat 13. A partir de la cotització en el mercat de divises d’avui. Calcula la relació entre l’Euro i el Dolar. Quants Euros podrà comprar un turista americà per 2.345 dòlars i quants dòlars podrà comprar un turista europeu amb 2.345 Euros ? Activitat 14. En un mapa del món situa els països que formen les següents organitzacions econòmiques. - MERCOSUR: Brasil, Argentina, Paraguai i Uruguai - MERCAT COMÚ NORD-AMERICÀ: Estats Units, Canadà i Mèxic - UNIÓ EUROPEA: Portugal, Espanya, Itàlia, Grècia, Àustria, Irlanda, Regne Unit, Holanda, Bèlgica, Luxemburg, França, República Federal Alemanya, Dinamarca, Suècia i Noruega. Activitat 15. Comenta el text contesta les preguntes del final. "Les característiques de l'economia global L'explosió del comerç internacional De l'any 1970 al 1990, els intercanvis mundials de mercaderies i serveis han conegut el creixement més intens de la història, ja que en només vint anys s'han multiplicat per deu. Els fluxos comercials no han parat de créixer des del 1970, amb l'excepció dels anys 1975 i 1982, dues dates marcades, pels efectes de les crisis........................ Hi ha diversos fets que expliquen aquest boom del comerç: l'augment de la renda per càpita a tot el món; la millora econòmica de determinats països en via de desenvolupament ; el creixement de les multinacionals i la seva expansió a altres països i la............................................................. que liberalitzen el comerç de nous sectors productius. La internacionalització del comerç ha provocat el creixement d'altres sectors, com son el ................................................................... El creixement dels fluxos financers La mundialització dels intercanvis ha estat la causa al seu torn del creixement dels fluxos financers, ja que cada vegada es necessiten........................... és grans per efectuar transaccions comercials i per fer inversions a l'estranger. Tot i això, una de les característiques de la nova economia és que , cada cop més, els fluxos financers no són pagaments per un servei, sinó un fenomen especulatiu. Actualment el ........................................ mou cada dia al voltant d'un bilió de dòlars. Alguns factors que expliquen la mobilitat del capital és la utilització de................................ per fer les transaccions financeres , la qual cosa permet invertir en qualsevol ........................... del món de manera immediata i sense moure's de casa, i la creació en les borses internacionals d'un mercat continuo, que permet comprar i vendre accions les vint-i-quatre hores de dia. La mundialització de la producció



Avui dia es possible parlar d'un procés de producció mundial. En primer lloc, les multinacionals tenen un gran poder econòmic: la seva facturació conjunta supera el PIB dels Estats Units. En segon lloc, està sorgint una nova......................................................... D'una banda, s'ha trencat la divisió tradicional entre països desenvolupats productors de................................. i països subdesenvolupats exportadors de ............................. Actualment el 60 % de les exportacions dels països subdesenvolupats corresponent als productes manufacturats. Assistim a una nova especialització productiva: d'una banda, ................................................... en indústries que demanen grans inversions en................................... i una qualificació elevada dels treballadors , i d'altre els ............................................ en indústries poc qualificades( ...................................................) D'altra banda les multinacionals estan desenvolupant un procés intern de divisió del treball mitjançant la instal·lació de cada una de les fases de producció al país que ofereix més................................................. qualificació professional, etc. L'empresa Swissair, per exemple, ha traslladat els serveis de comptabilitat a l' Índia; i Sony ha traslladat més del 80 % de la producció fora del Japó, davant dels elevats ................................ " a) Situa al text les paraules que falten per què sigui comprensible:

costos laborals.; transport, el turisme i les asseg urances; capitals; avantatges de salaris ,; manufactures; els països desenvolupats; tèxtils, jo guines, electrònica de consum, etc .; del petroli; tecnologia; signatura d'acords ; merc at financer; països subdesenvolupats; l'ordinador; matèries primeres.; borsa; divisió internacional del treball

b) Defineix les paraules amb negreta. c) Fes, amb l'ajut del professor un esquema explicatiu del text. d) Posa algun exemple de l'impacte de l'economia global en la teva vida quotidiana o al teu entorn. Activitat 18.Comenta al text Podem definir l'economia global com un sistema econòmic en el qual les fronteres estatals no són un marc bàsic d'activitat econòmica. Després de la Segona Guerra Mundial, la liberalització d'un nombre creixent de sectors econòmics mitjançant diversos acords va produir una explosió de l'economia internacional . Durant els darrers anys la desintegració del bloc de l'Est i l'obertura de Xina han creat uns mercats gegantins que fins aleshores eren tancats. La globalització de l'economia es fa palesa en tres aspectes:

- La pràctica del registre legal d'empreses en altres països que no són el d'origen. - L'existència de multinacional , empreses registrades en un país que tenen filials a altres països del món. La majoria de les cents primeres multinacionals pertanyen a països desenvolupats, i el 85 % són dels Estats Units, el Japó, la Gran Bretanya i Alemanya. La mundialització del comerç, la producció i les finances . Fins no fa gaire, els països occidentals monopolitzaven la producció l'exportació i el consum dels productes. Avui dia, tots el processos són universals. Alguns països del tercer món (Hong Kong, Taiwan,Singapur,Corea del Sud, la Xina, etc.) experimenten processos de desenvolupament molt ràpids, que els permeten convertir-se en alguns dels principals exportadors de manufactures i un mercat desitjable per a tota mena d'empreses. Es tracta d'un fenomen que avui dia té conseqüències importants." a) Subratlla el text. b) Defineix les paraules amb negreta.



c) Defineix globaliització econòmica i explica breument els aspectes principals d'aquesta globalització. d) Busca exemple concret d'aquesta globalització. ACTIVITAT 19. Comenta el text. El empobrecimiento progresivo de los países del Sur y la explotación de sus habitantes para financiar las necesidades de los estados ricos son las principales consecuencias de unos cuantos lustros de política económica del Banco Mundial y el Fondo Monetario Internacional, instituciones nacidas en los EEUU y que aplican una política neoliberal, para perjuicio de los países pobres sujetos a sus créditos. Sus políticas económicas empobrecen a los países que manejan sus créditos a través de las condiciones impuestas. Sucede que a un país en franca bancarrota se le fuerza, para la concesión de un crédito, a un ajuste estructural que cierra fábricas, provoca desplazamientos de población y, en definitiva, más miseria.

Respecto de la liberalización de las importaciones, asimismo exigidas por estas instituciones de crédito para acceder a sus ayudas, ocasionó la sustitución de los productos internos y baratos por los caros importados, a los que sólo tiene acceso una pequeñísima elite. La invasión de productos extranjeros provocó, además, la caída total de las inversiones y la desaparición del ahorro interno. Se creó una sociedad de consumo dentro de otra que se muere de hambre.

De hecho, la pretendida ayuda al Sur no existe, porque, p.ej., entre 1982 y 1992, los recursos invertidos por el Norte fueron de 927 mil millones de dólares; pero la cuota por intereses sobre la deuda del Sur se acerca a un billón y medio de dólares.

Si en 1960 un 20% de la población mundial más rica acaparaba el 70% de la riqueza mundial, en 1989 el mismo porcentaje de privilegiados concentró el 83%. En el mismo período, el 20% de la población más pobre accedía a un 2'3% de los ingresos mundiales, que pasó al 1'4%. El 25% de la población mundial (la de los países más ricos) consume el 70% de la energía, el 80% de la madera o el 60% de los alimentos.

Se ha hablado de cooperación por parte de los gobiernos occidentales, pero África subsahariana ofreció anualmente una transferencia neta negativa hacia el Norte de 700 millones de dólares anuales. Los planes de ajuste del Banco.Mundial supusieron recortes en los presupuestos públicos (salud y educación, p.ej.) y devaluaciones de la moneda para facilitar las exportaciones, en detrimento de la producción de bienes para el consumo interior. Así ha dictado la política macroeconómica de los países.

Con la exigencia de monocultivos o superproducciones de una materia prima se llegó a la caída de los precios de productos vitales para la economía africana, como el cacao o el cromo. El Banco.Mundial, sabiendo que estos países no eran competitivos, los obligó a una economía de apertura, y acabaron sometidos a los contragolpes del mercado internacional. Todo ello llevó en África a una disminución de los cultivos alimenticios, a la práctica desaparición de la labranza de subsistencia y, entonces, a la pauperización del campesinado.

De la cantidad adeudada por África al FMI, el 30% corresponde a la compra de armas a los países del Norte y un 10% se destinó a pagos para la clientelización y corrupción de los dirigentes.



40 millones de personas -la mitad de ellos niños- pasan hambre y no tienen casa donde cobijarse. 2 mil millones enferman simplemente porque no tienen agua limpia para beber. 250 millones de niños no toman suficientes vitaminas, mil millones de personas no consiguen tomar yodo y 2 mil millones no toman bastante hierro. Un tercio de la población del mundo en vías de desarrollo ha de sobrevivir con menos de 300 dólares al año. La explotación de la mano de obra infantil representa una plaga.

Mientras tanto, en el Norte la gente es esclava del consumismo. Gasta mil millones de dólares en alimentar y cuidar a sus animales domésticos. Unos cuantos países son cada vez más ricos mientras la mayoría son cada vez más pobres. La obtención de beneficios por unos cuantos a corto término comporta a la larga un mundo inhabitable. Respecto a la globalización, no se puede pretender que las normas que la regulan las dicte únicamente el mercado, cuando una gran parte de la humanidad está fuera de ese mercado. Millones de personas son víctimas del hambre, y no porque no haya suficiente comida; pero entre los que no tienen nada que comer y los excedentes de comida se interponen intereses comerciales y políticos. En la globalización económica, la confusión entre interés público y mercado a menudo se ha saldado a favor de este último. En gran parte, esto ha sido así debido al poder e influencia de la industria.

Activitats d'Economia

Documents

Transcript of Activitats d'Economia