Gracia nord - Nº 44

Inaugurem aquest espaiInaugurem aquest espai

núm. 44

GRÀCIAREVISTA DE L'ASSOCIACIÓ DE VEÏNS GRÀCIA NORD-VALLCARCA

l'associació on tothom hi té cabudaAny 2015 - Tercer Trimestre

REVISTA DE L'ASSSSSSSSSSSSSSSSOOOOOOOOOOOOOOOOOOOOOOOOOOOOOOOOOOCCCCCCCCCCCCCCCCCCCCCCCCCCCCCCCCCCCCCCCCCIIIIIIIIAAAAAAAAAAAAAAAAAAAAAAAAAAAAAAAAAAAAAAAAAAAAAAAAAACCCCCCCCCCCCCCCCCCCCCCCCCCCCCCCCCCCCCCCCCCCCCCCCCCCCCCCIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIÓÓÓÓÓÓÓÓÓÓÓÓÓÓÓÓÓÓÓÓÓÓÓÓÓÓÓÓÓÓÓÓÓÓÓÓÓÓÓÓÓÓÓÓÓÓÓÓÓÓÓÓÓÓÓÓÓÓÓÓÓÓ DDDDDDDDDDDDDDDDDDDDDDDDDDDDDDDDDDDDDDDEEEEEEEEEEEEEEEEEEEEEEEEEEEEEEEEEEEE VVVVVVVVVVVVVVVVVVVVVVVVVVVVVVVVVVVVVVVVVVEEEEEEEEEEEEEEEEEEEEEEEEEEEEEEEEEEEEÏÏÏÏÏÏÏÏÏÏÏÏÏÏÏÏÏÏÏÏÏÏÏÏÏÏÏÏÏÏÏÏÏÏÏÏÏÏÏÏÏÏÏÏÏÏÏÏÏÏÏÏÏÏÏÏNNNNNNNNNNNNNNNNNNNNNNNNNNNNNNNNNNNNNNNNNNNNNNNNNNNNNNNNNNNNNNNNNNNNNNNNNNNNNNNNNNNNNNNNNNSSSSSSSSSSSSSSSSSSSSSSSSSSSSSSSSSSSSSSSSSSSSSSSSSSSSSSSSSSSSSSSSSSSSSSSSS GGGGGGGGGGGGGGGGGGGGGGGGGGGGGGGGGGGGGGGGGGGGGGGGGGGGGGGGGGGGGGGGGGGGGGGGGGGGGGGGGGRRRRRRRRRRRRRRRRRRRRRRRRRRRRRRRRRRRRRRRRRRRRRRRRRRRRRRRRRRRRRRRRRÀÀÀÀÀÀÀÀÀÀÀÀÀÀÀÀÀÀÀÀÀÀÀÀÀÀÀÀÀÀÀÀÀÀÀÀÀÀÀÀÀÀÀÀÀÀÀÀÀÀÀÀÀÀÀÀÀÀCCCCCCCCCCCCCCCCCCCCCCCCCCCCCCCCCCCCCCCCCCCCCCCCCCCCCCCCCCCCCCCCCCCCIIIAA NNNOOOORRRRRDDDDD--VVVVVVVVVVVVVVVVVVVVVVVVVVVVVVAAAAAAAAAAAAAAAAAAAAAAAAAAAAAAAAAAAAAAAAAAAAAAAALLLLLLLLLLLLLLLLLLLLLLLLLLLLLLLLLLLLLLLLLLLLLLLLLLLLLLCCCCCAAAAAAAAAAAAAAAAAAAAAAAAAAAAAAAAAAAAAAAAAAAAAAAAAAAAAAARRRRRRRRRRRRRRRRRRRRRRRRRRRRRRRRRRRRRRRRRRRRRRRRRRRRRRRRRRRRRRRRRRRRRRRRRCCCCCCCCCCCCCCCCCCCCCCCCCCCCCCCCCCCCCCCCCAAAAll''aaassssssoooccciiiaaaccciiióóó oonnn ttooottthhhhoooommm hhhiii ttéééé cccaabbbbuuuudddaaaa

AAAAAAnnnnnnnnnnnnnnnnnnnnnyyyyyyyyyyyyyyyyyyyyyyyyyyyyyyyyyyyyyy 22222222222222222222222222222222222222222222000000000000000000000000000000111111111111111111111111111111111111115555555555555555555555555555555555555555555 -------- TTTTTTTTTTTTTTTTTTTTTTTTTTTTTTTTTTTTTeeeeeeeeeeeeeeeeeeeeeeeeeeeeeeeeeeeeeeeeeeeeeeerrrrrrrrrrrrrrrrrrrrrrrrrrrrrrrrrrrrrrrrrrrrrrrrrccccccccccccccccccccccccccccccccccccccccccccccccceeeeeeeeeeeeeeeeeeeeeeeeeeeeeeeeeeeeeeeeeeeeeeeeeeeerrrrrrrrrrrrrrrrrrrrrrrrrrrrrrrrrrrrrrrrrrrrrrrrr TTTTTTTTTTTTTTTTTTTTTTTTTTTTTTTTTTTTTTTTTTTTTTTTTTTTTTTTTTTTTTTTTTTTTTrrrrrrrrrrrrrrrrrrrrrrrrrrrrrrrrrrrrrrrrrrrrrrrrrrriiiiiiiiiiiiiiiiimmmmmmmmmmmmmmmmmmmmmmmmmmmmmmmmmmmmmmmmmmmmmmmmmmmeeeeeeeeeeeeeeeeeeeeeeeeeeessssssssstttttttttttttttttttttttrrrrrrrrrrrrrrrreeeeeeeeeeeeee

REVISTA DE L'ASSOCIACIÓ DE VEÏNS GRÀCIA NORD-VALLCARCAl'associació on tothom hi té cabuda

Any 2015 - Tercer Trimestre

núm. 44

nordnord

PRESIDENTJoan Falqués i Serra

SECRETÀRIAIrene Güell Vives

TRESORERACarmen Hernández

Pallás

INFORMACIÓAv. Vallcarca, 99-101, bxs

http://gracia-nord.blogspot.com

[email protected]

COORDINACIÓAugust Lorente i Tibau

COL·LABORAXavier Gállego i Lucas

Josep Riera AgustíAugust Lorente i Tibau

Manuel ToribioJosep Martí i Valls

DISSENY GRÀFICAugust Lorente i Tibau

IMPRESSIÓZukoy 5

PORTADA

44butlletí trimestral

viu

al B

AR

RI,

com

pra

al B

AR

RI

El butlletí no es fa responsable de l’opinió dels seus col·laboradors.

Les Associacions de Veïns i Veïnes no disposen de mitjans propis per a desenvolupar les seves activitats, per la qual cosa la teva afiliació i ajuda és fonamental. Si creus en la solidaritat i el res-pecte, si t'agraden les zones verdes i l'aire pur, si t'interessa la cultura i l'esport, si voleu lluitar per un barri millor per a tothom, uneix-te a nosaltres; et necessitem.

Inaugurem aquest espai

GRÀCIAnord

2

TERCER TRIMESTRE - ANY 2015

Editorial

GRÀCIAnord

3


Com bé sabeu, des de juny, la ciu-tat és governada per un nou equip municipal, sorgit de les eleccions del 24 de maig.El nostre Districte és liderat per un nou Regidor que ha tingut a bé enviar-nos aquesta carta que, per la seva actualitat, us reproduïm.

Benvolgudes i benvolguts,M’adreço a vosaltres com a nou regidor de Gràcia, fa pocs dies que estic al càrrec i només he rebut estímuls positius d’aquest districte i de la seva gent. No us negaré la il·lusió i motivació per aquesta nova etapa que inicio, alhora, que el sentit de la responsabilitat que assumeixo des del més absoluta humilitat i respecte a la institució, als meus prede-cessors en el càrrec i a la bona feta feina per tothom. En les properes setmanes espero aproximar-me als cinc barris i la seva xarxa social i veïnal, als equipaments i a les seves dinàmiques relacionals, escoltar i parlar amb el veïnat, amb les entitats, el personal de la casa, i conèixer de primera mà les vostres apreciacions, consells, propostes. Tot plegat és una necessitat per dibuixar el mapa i traçar els nous camins i projectes per als propers anys.Finalment, dir-vos que ens hem de fer confiança mútua i treballar fermament per Gràcia i la seva comunitat. Ens hem de permetre noves oportunitats per canviar les coses que decidim que cal canviar i millorar. Però ho farem des de la suma i el compromís amb la participació real. Jo hi vull comptar amb tots i totes i us demano que compteu amb mi!

Raimundo Viejo ViñasRegidor del districte de Gràcia

Molt distingit senyor.D’antuvi, agrair-vos la carta que ens heu adreçat, així com la bona predisposició que se’n desprèn.Com a graciencs us hem de dir que les expectatives que, com a ciutadans i veïns, ens heu generat han es-tat ben modestes. I és que el fet d’anar afegint anys al sarró ens dóna una experiència que, per dilatada, ens fa estar més a l’aguait que quan s’és més jove. La feina d’alguns dels vostres antecessors en el càr-rec (i ja en són sis des de que ens constituírem com Associació) ha estat ben minsa i prou insatisfactòria –és clar,al nostre entendre- pel que fa al nostre Pro-jecte de Remodelació d’Av. Vallcarca (antic Projecte Avinguda Hospital Militar-Farigola). Amb aquest modest punt de partida, a Vallcarca, els veïns i veïnes estem a l’espera de que sigueu capaç, d’una vegada per totes, de desencallar el Projecte esmentat més amunt i aprovat fa “només” 13 anys!. I que ho feu amb decisió, valentia i empenta. Amb obres de qualitat, allunyat dels posicionaments tàc-tics de la Sra. Fandos, la Regidora que us va prece-dir, que ens omplí els espais d’idees extravagants que solucionà amb obres discutibles, barates i precàries, amb l’excusa d’uns pressupostos a la baixa i, sempre, amb “caràcter temporal”.Heu de saber que estem cansats de sentir-nos ciuta-dans de segona, barcelonins de tercera. Quan pas-seges per la ciutat i veus obres ben elaborades no pots deixar de pensar què hem fet els vallcarquencs i vallcarquenques per rebre aquest tracte.És a les vostres mans canviar aquest estat de coses.Aquí us convidem a venir, a trepitjar el territori, a es-coltar la bona gent que paga els seus impostos i fa de Gràcia el lloc inigualable que és enveja de tot el món.

Activitats de l’associacióUs proposem aquí una breu resse-nya de les diferents activitats que hem impulsat aquests darrers me-sos: reunions, formacions, festes.Una feina important que bé mereix, des de la perspectiva que el temps atorga, un repàs a modus de balanç.

Fideuà popularEl diumenge dia 10 de maig, hem fet la fideuà popular que teníem progra-mada.

En un marc incomparable (el solar de les Monges) i especialment guar-nit per a l’ocasió amb carpes repara-dores, un entarimat, equip de so amb tècnic i, per acabar-ho d’adobar, amb una temperatura i sol estiuencs, hem pogut gaudir d’una jornada ben prò-pia dels millors aplecs del país.

Tot ha començat al migdia amb una mostra de "country" dirigida per la gent que en fa pràctica habitual al nostre "Espai d'Entitats". Diferents ritmes han estat ballats i aplaudits pels assistents que, en gran nom-bre, s’han atrevit a trepitjar la pla-ceta per marcar-se unes passes de tan popular ball.Després, ben puntuals, a les dues de la tarda hem pogut passar a taula on hem compartit amb veïns i veïnes, socis i sòcies, un menú ben complert (amanida verda i xips de primer, fideuà a l'allioli de segon, gelat, cafè i copa, tot regat amb un correcte vi negre i aigua).En un agradable i distès ambient, una seixantena de persones, hem anat menjant i comentant mil i una anècdotes, properes i llunyanes fins a les cinc de la tarda.Ens ha fet un pèl massa de calor (excessiva al començament, per un migdia de maig), si volem posar un però. Després, la generosa ombra de la Residència d'Obreres, ha cor-regit aquest estat de coses.Des de l'Associació volem agrair als assistents (i també als que no hi heu pogut assistir) la seva pre-sència i bon rotllo. Sense vosaltres aquestes festes no es podrien dur a terme i, difícilment, es podria "fer barri" com trobada rere trobada sí es fa.

Aquest és el nostre model de cons-truir coses, de fer barri i de verte-brar una societat des del respecte i la tolerància, amb les mans esteses a tots i totes, vinguin d'on vinguin.

Abans d’acabar volem reconèixer l’esforç que el Districte ha fet així com totes les facilitats que ens ha donat per poder tirar endavant aquesta diada, pel que fa a recursos materials i humans. Gràcies de tot cor.http://gracia-nord.blogspot.com.es/2015/05/fideua-popular.html

Exposició de pinturaEl final de curs s'apropava.El moment del comiat sempre té quelcom de màgic, quelcom que el fa sensible i ben especial.Al nostre Espai d'Entitats, situat a l'Avinguda de Vallcarca nº 99-101, durant tot l'any s'hi desenvolupen un significatiu ventall de tallers i cursos.Alguns, evidentment, no mostren cap

GRÀCIAnord

4


resultat palpable. D'altres, però, sí.Si féssim teatre, potser en naixe-ria una representació. Si fos cuina, un tast. Del nostre taller de pintu-ra, com no podria ser altrament, en nasqué una exposició.S'hi recollliren les millors creacions de mestra i alumnat.

Ja és tota una tradició que, la sego-na meitat de juny, ve a cloure oficio-sament, l'anyada cultural de l'AAVV.Enguany la vam celebrar el 18 i el 19 de juny. La festa va ser un èxit d'assistència.

Gent de tota condició i edat hi assistí per gaudir de les obres exposades i del substanciós pica-pica preparat.Us deixem amb un recull d'imatges per al record, preparat per la Rosa Maria, de Gràciamón a qui en do-nem, com sempre, les gràcies...http://gracia-nord.blogspot.com.es/2015/06/expo-de-pintura.html

Reunió ordinària anual d’associ-ats 19:30hSala - 1 de la Biblioteca Jaume Fus-ter (Lesseps)

Tal i com teníem previst s’ha dut a terme la reunió anual d’associats i associades que vam convocar opor-tunament.Entenem que ha estat un èxit, ja que hem arribat a la trentena molt llar-ga de persones assistents. Us n’hem preparat l’Acta, en un document paral·lel i que trobareu en aquesta mateixa revista.Durant la trobada, hem consultat els

nostres associats i associades respec-te dels temes més candents i d'actu-alitat: jocs al solar de ca les Monges, posició davant la inactivitat del Dis-tricte pel que fa al Pla de Reforma o de les actuacions demanades (apar-caments de moto, bicing, arbrat, en-llumenat de la parada de bus...).La posició de l'AAVV davant la pro-posta d’instal·lar una nova estructu-ra o àrea de jocs infantils al solar de les Monges que ocuparia gran part de l’espai lliure actual, després d’es-coltar la veu dels socis, és d’una ro-tunda negativa.Hem transmès als veïns i veïnes la necessitat d’escalfar motors per re-ivindicar amb tota fermesa al nou consistori, sortit de les eleccions del passat diumenge 24 de maig, la continuació a bon ritme del projecte pel que fa a l’enderrocament de les pastilles adjacents a la Casita Blanca per complir amb el Projecte de Re-forma i recuperar així part del retard històric que venim patint.http://gracia-nord.blogspot.com.es/2015/05/fideua-popular.html

GRÀCIAnord

5


Acta reunión anual de sociosEl pasado día 21 tuvo lugar la Reu-nión Anual de Socios de esta Aso-ciación de Vecinos con el siguiente

ORDEN DEL DÍA: 1) Estado anual de cuentas de la Asociación. 2) Vídeo y comentarios de las Acti-vidades realizadas.3) Información actualizada del barrio. 4) Ruegos y preguntas.

Con una gran asistencia de socios y conforme al Orden del Día se fueron desgranando los distintos aspectos que afectan a nuestra Asociación y a nuestro barrio.Respecto al estado de cuentas, se entregó una hoja impresa a cada so-cio con el balance de la contabilidad cerrada a día de hoy, la cual arroja un balance positivo de 1.953 €.Respecto a las Actividades, se proyectó en pantalla un vídeo (co-mentado simultánea-mente) con momentos de las diversas activi-dades que esta Asociación realiza en nuestras dependencias: Dibujo y pintura, Informática, Idioma ca-talán, Baile ‘country’, Iniciación al ‘bridge’ y Tai-chi. Así mismo, se vi-eron momentos de las meriendas y actividades lúdicas que nuestra Aso-ciación, en colaboración con ‘BCN.Actúa’, ofrece cada miércoles a niños necesitados de nuestro barrio.Resultó muy agradable, y espera-mos contribuyese a motivar a los asistentes que aún no estén parti-cipando en alguna de ellas, sobre todo por lo que suponen de salu-dable, dado el ambiente relacional, formativo y desenfadado en el que se desarrollan.En cuanto al barrio, se informó del momento que éste vive. Se hizo un somero repaso de los acontecimi-entos que recientemente dieron lu-

gar a las “Jornadas de participación para la mejora del barrio de Vallcar-ca” (realizadas en ‘Pere Virgili’ du-rante los días 26 a 28 de noviembre del pasado año) y que desemboca-ron en la ‘Mesa de diálogo’ (febrero/abril del año en curso) que trataría de aunar posturas y esfuerzos para encontrar las mejores soluciones posibles para la armónica conviven-cia de las distintas sensibilidades que hay en Vallcarca.Estas reuniones, que fueron a tres bandas (Administración y Técnicos, Arquitectos sin fronteras y Asociaci-ones de vecinos del barrio) y presi-didas por el Sr. Albert Civit (Gestor de ‘Hàbitat Urbà’ de l’Ajuntament de Barcelona), ya están dando sus frutos. Con buen criterio, el Sr. Civit planteó comenzar por acciones en las que fuera fácil obtener consenso y de fácil ejecución (por estrategia).Se aceptó por unanimidad rehabili-tar el espacio dedicado a zona verde de los Jardines del principio de la calle de Gomis/Avda. Vallcar-ca (conservando los arcos ‘arabes-cos’); se confirmó que Can Carol se rehabilitará para quedar como Centro cívico-cultural y plaza de uti-lización del barrio; el Edificio de pi-sos para reubicación de afecta-dos (por edificar en Avda. Vallcarca nº 93-95) sólo quedaba pendiente de que pudiese incluir un parking y que la planta baja estuviese dedi-cada a espacio comercial; también quedó como hecho consolidado que el Consulado y sus jardines (pa-lacete ubicado en un extremo del puente de Vallcarca) pasaba a ser de utilidad de la ciudad y/o barrio (como Centro de cultura y/o Museo del cómic, etc.).Como es fácil comprender, ahora todo queda a la expectativa, como ya nos temíamos, de que los Nu-

evos Consistorios (de ciudad y de distrito) no pongan impedimentos para dar el “empujón” necesario para que dichos proyectos lleguen a ser realidad cuanto antes. En este sentido, nos ha llegado información de que el principal dinamizador de todo el proyecto de barrio, Sr. Albert Civit, Gerente de Habitat Urbà, ya ha sido sustituido. Pero… no nos de-sanimemos, el nuevo responsable puede ser un entusiasta impulsor de los acuerdos -por todos acepta-dos- para la rehabilitación de nues-tro barrio. Así sea.Sobre los microespacios ‘Casi-ta blanca’ y ‘Refugi d’obreres’ sólo queremos comentaros que, por ac-tiva y por pasiva el Distrito ha tra-tado de ampliar la zona de juegos infantiles que hay en el segundo hasta el extremo de llegar a ame-nazar el espacio más amplio que para esta Asociación es vital como lugar de actividades. Todo ha que-dado pendiente de plantearlo a los nuevos responsables de Distrito y… de que los árboles vayan creciendo para… determinar por dónde debe-mos abordar la remodelación pen-diente.Las preguntas y dudas que surgie-ron fueron respondidas y concluyó la reunión con un “baño general de optimismo” que bien nos vendrá para afrontar los retos que nos de-pare el futuro inmediato.

GRÀCIAnord

6


Hemos asistidoEl pasado 2 de junio la Sra. Ada Co-lau, entonces aspirante a alcaldesa del Ayuntamiento de Barcelona (en base a los resultados obtenidos en las recientes Elecciones Municipales) solicitó a la Federación de Asociaci-ones Vecinales de Barcelona (FAVB) un encuentro con todas ellas. Se celebró en el Auditorio de la Casa del Mar y, entre otras muchas, es-tuvimos nosotros –como asociación - con el deseo de transmitirle lo si-guiente, como así fue.

“Sra. Colau: Ante todo, ENHORABU-ENA por la posibilidad de llegar a ser la primera alcaldesa de Barcelona y nuestro agradecimiento por tener la atención de escuchar nuestras reivin-dicaciones en un acto como éste.Pertenezco a la Junta de la Asociación de Vecinos “Gràcia Nord-Vallcarca” y deseo transmitirle, muy escuetamen-te -por necesidades del guión-, la si-tuación que padecemos como barrio. Comprendo que, quizás, no conoz-ca Vd. bien la problemática del bar-rio de Vallcarca, un tanto deterio-rado y no suficientemente atendido en sus necesidades.

Le destaco lo más significativo:1)Este barrio se compone de dos zo-nas bien diferenciadas: La Avda. de Vallcarca, notoriamente diferenci-ada de la otra zona, más antigua, de edificabilidad baja y antigua, casi sin servicios, etc.

2)Recientemente, se han realizado unas ‘Jornadas de participación ciu-dadana para abordar acciones que ayuden a mejorar el espacio público y la vida de los vecinos y vecinas de este barrio’ de las que, entre otras muchas conclusiones, salió la crea-ción de una ‘Mesa de diálogo’ con el objetivo de ir resolviendo aspec-tos concretos y, a ser posible, con

la aquiescencia de todas las partes implicadas (Administración, Técni-cos y Arquitectos y Asociaciones de Vecinos).

Hay que decir que ya hay avances consolidados y otros que esperamos sigan adelante a pesar del posible cambio de Consistorio.

3)Y lo que más interesa a la Asoci-ación a la que pertenezco: Desde marzo de 2002 está aprobado por la Generalitat el Proyecto denomi-nado “Avda. Hospital Militar-Farigo-la”, por el cual, dicha Avenida –hoy denominada ‘de Vallcarca’- debía convertirse en una rambla hasta la Casa Comas d’Argemí (modernista y catalogada). Pues bien, trece años después sólo estamos en los inicios de su resolución.

En base a lo expuesto le hago una pregunta y una petición:¿Está Vd. informada de la situa-ción de este barrio?, y, en caso afirmativo, ¿qué opinión le mere-ce su situación y su solución?.La petición (que, en su momento, volveremos a exponer): Que vaya anotando el deseo de esta Asociación de Vecinos de disponer de un par de horas de su futura y apretada agenda para exponerle y poder comentar de-

talladamente el mencionado Proyecto y su dilatado retraso de trece años.Sólo un dato más: Téngase en cuen-ta que, en este período de tiempo, se han realizado obras como Avda. Gral. Mitre, c/ Balmes, Avda. Diagonal, Pza. Gala Placidia, los Nuevos Encan-tes, Avda. Josep Tarradellas, etc. Y, según lo previsto, también se reali-zarán -antes que nuestro Proyecto- la Plaza de Lesseps (otra vez), Trave-sera de Dalt, los Jardines Menéndez Pelayo, etc.Naturalmente, estamos dispuestos a hacer que se nos tenga en cuenta. Y contamos con su talante y colabora-ción.Muchas gracias por su atención.”

En aquel momento no respondió nada en concreto a nuestra pregun-ta, aunque sí dejó claro que pensaba dedicar tiempo de su agenda a es-cuchar y estudiar pormenorizada-mente las reivindicaciones de los dis-tintos barrios y que, incluso, contaba con las Asociaciones de Vecinos para llevar adelante la ingente labor que se veía venir.Por tanto, esperamos que sus deseos se hagan realidad y el “sí se puede” no se convierta en una nueva frustra-ción para nosotros.

GRÀCIAnord

7


AA.VV. Gràcia Nord-VallcarcaAA.VV. Gràcia Nord-VallcarcaFormació i lleure pels associats i veïns

LOCAL D'ENTITATSAvinguda Vallcarca, 99-101-BAIXOS

A C T I V I T A TOli, dibuix i aquarel·la

Tai-chi

Informàtica

Iniciació al bridge

Català

Country – Linkdance

Espai menuts

Altres en preparació

Activitats curs 2015-2016

LOCAL D’ENTITATSAvinguda de Vallcarca, 99-101 baixos

ATENCIÓ SOCIS I VEÏNSDe dimarts a dijous, matins, de 11:30 a 13:00 hores

GRÀCIAnord

8


Els orígens de Fontana:molt més que una simple estació

L’any 1924 es va inaugurar la pri-mera línia de metro de la nostra ciutat sota el nom de Gran Metro-politano de Barcelona. Aquesta lí-nia, que avui dia és part del traçat de l’actual Línia 3, unia la Plaça de Catalunya amb la Plaça de Lesseps amb dues estacions intermitges a Aragó i Diagonal. Un any més tard però, es va decidir fer arribar el Metropolitano fins a Liceu i afegir una tercera estació en el recorre-gut per donar servei als ciutadans del barri de Gràcia. Va ser així com al 1.925 es va inaugurar l’estació de metro de Fontana.Anys enrere, molt abans de l’anne-xió de la Vila de Gràcia a Barcelona (1.897), en els terrenys que ocupa l’actual estació de metro hi havia una gran finca. Aquesta casa, de caire més senyorial que agrícola, fou construida al segle XVIII i va pertànyer a Joaquim de Prat i de Roca, qui fou el seu propietari fins a l’any 1.872. Durant un temps se la va conèi-xer popularment com la casa de la serp, doncs a l’entrada principal es

mostrava una gran serp de quatre metres que fou trobada als seus terrenys. Però si alguna cosa va fer famosa la finca foren els seus jar-dins, que amb estàtues, plantes de tot tipus, i especialment unes mag-nífiques fonts, li van acabar donant el nom popular de La Fontana.L’edifici principal de La Fontana, de cos rectangular, dues plantes d’al-çada i amb diverses edificacions annexes com la capella i els ma-gatzems, es situava entre els ac-tuals números 135 i 181 del carrer Gran de Gràcia, estenent-se fins al

carrer Príncep d’Astúries. Al voltant de l’edificació s’estenien camps de conreus, els famosos jardins i fins i tot un bosc que en alguns moments de l’any era obert als ciutadans de la Vila de Gràcia.El cost de manutenció i la pressió immobiliària de finals del segle XIX va provocar que els seus propieta-ris venguéssin els terrenys, de ma-nera que l’edificació principal de La Fontana fou destruïda el 1.902 per donar pas a un grup d’immobles d’habitatges que, encara avui dia, segueixen dempeus. Però malgrat la seva desaparició, l’esperit de La Fontana va quedar en la memòria col·lectiva dels ciutadans, i segura-ment per aquesta raó, 23 anys més tard el seu nom es va recuperar per batejar l’estació del Metropolitano.Curiosament, més enllà de l’esta-ció, La Fontana va donar nom tam-bé al carrer Rambla de Prat, en homenatge al seu propietari, i fins i tot els cinemes Bosque fan refe-rència al bosc que rodejava la finca i que, ben segur, devia ser un pa-ratge idílic o, més ben dit, un bosc de pel·lícula.

Guillermo Krauel

GRÀCIAnord

9


Protecció solarEl sol és imprescindible per a la vida i ens és beneficiós per molts motius (estimula la síntesis de vitamina D, que prevé l’osteoporosi i el raquitisme; afavoreix la circulació sanguínia; millora l’estat d’ànim; afavoreix el tractament d’algunes dermatosis...)

Ara bé, com totes les coses, cal prendre’l amb mesura, ja que un excés pot ser molt perjudicial. Abusar del sol sense protecció pot produir amb el temps:-Envelliment cutani prematur (taques a la pell i arru-gues)

-Cataractes-Tumoracions superficials o càncer cutani

Radiacions solars:Tots aquests efectes, tant els beneficiosos com els perjudicials, són produïts per les radiacions solars, que es divideixen en:-Rajos infrarojos: proporcionen sensació de calor i be-nestar, però són els responsables dels cops de calor i de les insolacions i deshidratacions.

-Llum visible: és un antidepressiu, modula les funcions hormonals, però afavoreix l’envelliment cutani.

-Rajos ultraviolats A (UVA): estimulen el bronzejat, però són responsables de l’envelliment cutani prema-tur ja que generen radicals lliures i poden intervenir en el desenvolupament d’alguns càncers de pell.

-Rajos ultraviolats B (UVB): estimulen la melanina i, per tant, el bronzejat, i afavoreixen la síntesi de vita-mina D, però a curt termini són els responsables de les cremades solars i, a llarg termini, de l’envelliment prematur i de l’aparició de certs càncers. També en excés disminueixen les defenses immunitàries, que afavoreixen l’aparició de brots d’herpes.

Consells per a un bronzejat amb total seguretat:1.Apliqui’s el protector solar abans de l’exposició al sol i renovi freqüentment l’aplicació, sobretot després de cada bany.

2.Exposi’s al sol de manera progressiva i comenci amb un factor de protecció alt, sobretot les primeres set-manes, i després vagi’l rebaixant.

3.Eviti l’exposició solar entre les 12 h i les 16 h.4.Triï el fotoprotector més adient al seu tipus de pell.5.Eviti sessions amb làmpades de rajos UVA.6.No exposi a insolació directa els nens menors de 3 anys, i protegeixi’ls amb fotoprotectors d’alta protecció.

7.Utilitzi fotoprotectors especials per a nens, i prote-geixi’ls el cos amb una samarreta si tenen la pell molt blanca i sensible.

8.Protegeixi’s en activitats a l’aire lliure (esports, ca-minades...).

9.Protegeixi’s en les situacions que suposen més risc d’exposició (neu, sorra, herba, aigua) i les que donen una falsa seguretat (vent fresc, núvols...).

10.Protegeixi’s amb una gorra i ulleres de sol homo-logades. Els nens, a més, es recomana protegir-los amb una samarreta seca, molla deixa passar els rajos UV.

11.Eixugui’s bé després del bany. L’efecte lupa de les gotes d’aigua afavoreix les cremades solars i dismi-nueix l’eficàcia dels protectors encara que siguin re-sistents a l’aigua.

12.Begui aigua amb abundància i freqüentment. So-bretot els nens i la gent gran.

13.Tingui en compte que determinats medicaments poden provocar reaccions a l’exposició solar.

14.Si veu que una piga canvia de forma o color, con-sulti el dermatòleg.

Com pot triar un fotoprotector:Un bon fotoprotector ha de tenir:-Protecció solar d’ampli espectre UVA-UVB: ha de pro-tegir dels rajos UVB i dels UVA.

-Protecció contra els danys produïts pels radicals lliu-res.

-Una bona cosmètica, que en faciliti l’aplicació i faci que el producte sigui estable i eficaç.

-Resistència a l’aigua: capacitat de quedar-se a la pell quan entra en contacte amb un mitjà humit.A l’hora de triar un fotoprotector hem de valorar el tipus de pell que tenim, ja que en dependrà la res-posta davant el sol i el tipus d’exposició a què esta-rem exposats.

Av. Vallcarca, 3208023 Barcelona

Telèfon: 93 217 68 77www.farmaciaferrer.es

facebook Farmàcia Ferrer

GRÀCIAnord

10


Tipus d’exposició

Exposició extrema

Exposició intensa

Exposició moderada

Alta mar, alta muntanya, països

tropicals

Platges, períodes llargs d'activitat a

l'aire lliureActivitat a l'aire

lliure

Pells intolerants Pells al·lèrgiques, atòpiques, bebès Protecció molt alta 50+ Pantalla física

Nens Protecció molt alta 50+ NENS

Pells molt sensibles al sol

Pells que sempre es cremen quan s'exposen al sol

Protecció molt alta 50+

Pells sensibles al solPells que es cremen amb freqüència quan s'exposen al sol, però que es poden bronzejar

Protecció molt alta 50+

Protecció alta 30+ Protecció mitjana 20+

Alta protecció 30+ Protecció mitjana

20+

Pells poc sensibles al solPells que només es cremen durant exposicions extremes

Protecció molt alta 50+ Protecció alta

30+


Protecció mitja-na 20+ Protecció

baixa 10+

Pells resistents al sol Pells que quasi mai no es cremen


Protecció mitjana 20+ Protecció

baixa 10+Protecció baixa

10+

Tipu

s de

pel

lGRÀCIAnord

11


El racó d’en XaviThe “King” Is Gone. Tribut a B.B. King

D’entre les rutilants estrelles del món de la música que ens han deixat els darrers mesos, trobem figures com la dels destacats cantants de Rhythm & Blues Percy Sledge i Ben. E. King, el discotequer Errol Brown, l’insigne ins-trumentista i gran versionador James Last, i la que volem destacar en aquestes línies, el gran bluesman anomenat “King of the Blues” i brillant successor de Muddy Waters, el genial B.B. King, mestre de la guitarra elèctrica, i que sens dubte restarà a l’alçada de figures com Elvis Presley, Bob Marley, Ray Charles, Michael Jackson o James Brown, per citar algunes de les més cabdals i influents figures musicals de les darreres dècades.Nascut l’any 1925 en una plantació prop d’Indianola, Mis-sissipí , amb el nom original de Riley Ben King, va iniciar-se en el món de la música a través d’un cosí seu, Bukka White, i les intervencions en un programa de ràdio de Sonny Boy Williamson, en la segona dècada dels 40 del segle passat, quan es va instal·lar a Memphis, Tennessee (fins i tot va treballar amb el llegendari productor Sam Philips). Es va anar fent un nom, primer artísticament era Ben Street Blues Boy, per passar després a ser Blues Boy King, per finalment restar com a B.B. KingTambé és mítica la historia del nom de les seves guitar-res, Lucille, sorgida arran d’una baralla entre dos homes en un local on actuava a Arkansas, a mitjan anys 50. La trifulca va esdevenir un veritable incendi que va foragitar tot el personal cames ajudeu-me per no socarrimar-se. Un cop a fora, King es va adonar que havia deixat a dins la seva preada guitarra acústica de 30 dòlars, i va tornar per recuperar-la, cosa que va fer, tot i que gairebé a costa de la seva vida. Després, i en assabentar-se que el motiu de la disputa dels dos homes era una dona anomenada Lucille, King va decidir que rebatejaria totes les seves gui-tarres a partir de llavors amb aquest nom (i així ho va fer

amb les seves futures i llegendàries Gibson elèctriques), per recordar aquesta bogeria i no tornar a barrejar-se en baralles en públic per aquests motius.El fraseig concís de la seva guitarra elèctrica, pur ritme amb el seu vibrato d’esquerrà, i els seus sofisticats solos, que interrompia després amb la seva reconeguda veu, eren trets identificatius del seu mestratge. Al seu torn, B.B. King era un enamorat i veritable fan de la música de Frank Sinatra.Després del seu èxit “Three O’Clock Blues”, va començar a girar per tot el país, des dels indrets més sòrdids fins als amfiteatres més sumptuosos, iniciant un regnat que l’acompanyaria durant més de cinc dècades, en les quals va enregistrar una cinquantena d’àlbums, i va realitzar nombrosíssimes gires acompanyat d’una potent banda que incloïa molts saxofonistes i trompetistes (a la seva dècada més triomfal, dels anys 70, realitzava al voltant de 250-300 actuacions per any). A partir del 2006, la seva presencia als escenaris va decaure, i era més present en recopilatoris i discs de tribut o duets.El seu gran èxit, per tots els amants de la música recor-dat, és “The Thrill Is Gone”, peça popularitzada per King l’any 1970 en les llistes de Rhythm & Blues i fins i tot de Pop, i des d’aleshores cançó imprescindible en tots el seus concerts. Altres grans temes lligats a la seva figura són també “Everyday I Have the Blues”, “How Blue Can You Get?”, “Paying the Cost to Be the Boss”, “To Know You is to Love You” o “Why I Sing the Blues”.Convé esmentar la influència del seu art, que es movia

GRÀCIAnord

12


entre el Blues Elèctric i Tradicional, és clar (va tocar amb altres grans com Albert King o Buddy Guy), el Jazz i el Swing, també en l’àmbit del Rock (va ser descobert per la joventut blanca arran la seva actuació al Newport Festival del 1968), amb la guitarra elèctrica en Eric Clapton, amb qui va enregistrar un gran treball l’any 2000 en format CD, “Riding With the King”, George Harrison o Jeff Beck, així com reconegudes col·laboracions amb molts artis-tes, com ara The Rolling Stones, Ike & Tina Turner, Ste-vie Wonder, The Crusaders (brillant intervenció a l’àlbum “The Royal Jam”) i també amb Van Morrison, a “Deuces Wild”, o amb U2 “When Loves Comes to Town”, dintre del disc i documental “Rattlle and Hum”, entre molts altres. A nivell local nostre, destacar l’entranyable amistat que va cuallar en la col·laboració amb el guitarrista Raimundo Amador, al seu disc “Gerundina”. El virtuós de “las 3.000 Viviendas”, llegenda viva del flamenc fusió amb Veneno, Pata Negra, i després en solitari, sempre ha destacat la bonhomia i humilitat del gran bluesman i l’enorme grati-tud i el “duende” sorgits de l’experiència conjunta. També val la pena esmentar que ha vingut per casa nostra un bon grapat de vegades, amb especial menció del concerts celebrats a Barcelona el 1973 i el 1978, i el més recent, fa només 4 anys.

Entre els seus merescuts guardons, destaquen la quinze-na de Grammys aconseguits, la seva entronització al Saló de la Fama del Rock and Roll i el preat per ell reconei-xement per part de la Universitat de Mississipí. Part dels guanys aconseguits els va invertir en un veritable empori de clubs musicals dedicats al Blues. També es va dedicar un Museu a la seva figura a la loca-litat nadiua d’Indianola. Destacar també que la seva obra és protagonista d’un recomanable documental que es diu “The Life of Riley”El seu decés, el proppassat mes de maig a Las Vegas, a la venerable edat de 89 anys, va generar una certa con-trovèrsia, per qui-sap-lo, potser per la cobejable fortu-na d’una figura tan representativa, en el sentit que po-dia haver estat enverinat, en comptes d’haver tingut una defunció per causes naturals (sembla ser mentre dormia tranquil·lament)... Els jutjats sembla que han desestimat l’assumpte, però el veritable llegat que ens ha interessat, restarà imper-torbable a través de la seva música, que des d’aquí hem volgut reivindicar.The “King” is Gone, però sens dubte, allà on sigui, estarà segurament delectant el personal amb Lucille entre ses mans. Llarga vida al Rei!

GRÀCIAnord

13


Conte de ciència-ficció.De ficció n’hi ha. De ciència la justa.

Som a l’any 2.015, 16 de juny, són les 11:30 hores (10:30 a Canàries) dins del Planeta Terra, Sistema So-lar, Via Làctia, Univers, de manera que si algú vol tro-bar-nos ja sap on som.Observant l’Univers, dos astrònoms joves, han desco-bert que a 58.000 anys llum hi ha un sistema solar del tot semblant al nostre encara en formació.6.023 milions d’anys després en un sistema solar com el nostre, dos astrònoms han descobert que a 58.000 anys llum, en un sistema solar ja exhaurit hi ha un Sol quasi apagat i convertit en una nana blanca (això serà veritat) també hi ha un planeta, ja sense vida, on hi havia hagut una civilització d’éssers humans (també serà així)En aquest Planeta dos astrònoms anomenats Srs. Xz-tenmk i Kakcsmnvp (vés a saber com es diran) tot ha evolucionat molt de pressa, Es va dividir en estats molt rics que explotaven els més pobres. D’altres de molt rics que havien anat a parar a mans d’uns altres que se n’aprofitaven i que quan volien alguna millora sortia una llei nova i els deien que allò que. demana-ven era inconstitucional.Els polítics prometien que si els votaven farien bla…bla…bla…i després no ho complien. El poble volia mi-llores i menys retallades i els contestaven que ara ja havíem superat la crisi i que ja anava tot molt bé.La tecnologia havia superat la capacitat de la gent. Un client entrà en un establiment a comprar el nou mòbil anunciat ahir i el dependent li diu que ja no li’n queda cap però, que si vol, li pot vendre el d’abans d’ahir. El client diu que aquest ja es antiquat i se`n va.Tothom anava amb el seu mòbil al Metro i a l’Autobús. Ara ja no anava ningú passant el dit pel mòbil. Només dient-li la pàgina que volies el mòbil te la buscava.

Quan havies de parlar amb algun estranger només ca-lia que et pengessis un botonet que deia “idiomes” al clatell, (sí al clatell.) I llavors només pensant el que volies dir l’estranger t’entenia i contestava pel mateix sistema podies encarregar el menjar que desitjaves al restaurant Matagana i si tenies la caixa d’enviament, ells t’enviaven el menjar a la caixa de casa teva en 625 línies.Els partits de futbol els donaven per televisió, en dife-rit, abans de jugar-se,No us penseu que nosaltres no tenim invents doncs ja l’any 1.848 es va posar en marxa el tren Barcelona-Ma-taró (primer d’Espanya). El dia de la inauguració va sor-tir de Barcelona a les 10 del matì direcció Mataró encara que ha quedat sense especificar el dia i l’hora d’arribada.Si l’any 1.801 haguessin dit als habitants de Barcelona que dos-cents anys després podríem parlar amb Mè-xic, sense cridar gaire, amb un telèfon; que podríem saber què passa al món a través de la radio, del mòbil o la tableta; que podríem veure que passa a Sin-gapur en directe per TV o l’ordinador; que es podria anar amb un avió (sí, volant!) des de Buenos Aires a Barcelona en poques hores travessant pels aires per sobre de l’Oceà Atlàntic a 10.000 metres d’altura i a una velocitat de 900 quilòmetres per hora; comuni-car-nos des de casa amb tot el món per Internet, etc. Ningú s’ho hagués cregut.I jo em pregunto perquè no ens podem creure els in-vents d’aquell Planeta més avançat que el nostre? És clar que això del futbol per TV en diferit abans de jugar-se…. malgrat la impossibilitat d’això… hum…vés a saber…

Josep Riera

GRÀCIAnord

14


GRÀCIAnord

15


BREUSDe l’alimentació

Cada família, cada societat i cultura presenten uns costums culinaris i un compendi d’aliments ben dife-rents.

Hi ha però un fet comú a totes elles, amb un acu-sat caràcter transversal en el món actual però tam-bé a través dels temps: menjar és un fet social. Ens apleguem per celebrar qualsevol fet o data al voltant d’una taula.

Avui en dia, però, educar els nostres infants (fills i néts) en uns hàbits alimentaris saludables ha entrat en crisi, com tantes coses en el nostre món occiden-tal. Cal pensar que si nosaltres mengem bé, incorpo-rem aquests hàbits saludables, ells també ho faran, ni que sia per imitació (el predicar amb l’exemple de tota la vida pren aquí rellevància significativa). Se-guir la piràmide nutricional en seria el primer pas, però mantenir una actitud sana i positiva en seria el segon (cuidar els rituals, seguir uns horaris, etc). Evitar sempre usar els aliments com a premi o càstig per determinades situacions o ser permissius

Terrassa d’hotel

Cada cop més són els hotels a ciutat que han obert les seves instal·lacions a la ciutadania: bars, restau-rants, spas i, darrerament, les seves terrasses que, sovint, són panoràmiques i ens ofereixen unes vistes úniques i privilegiades sobre la ciutat, el poder refres-car-nos en unes cuidades piscines de disseny i, fins i tot, gaudir d’una acurada gastronomia a uns preus que poden, més sovint del que podem sospitar, sor-prendre’ns. No cal dir que a l’estiu és el moment per gaudir d’aquestes magnífiques instal·lacions, gaudir del lleure que ens ofereixen del matí al capvespre. Unes nits d’estiu que de tant en tant venen amenit-zades per música en directe.

Es pot demanar més?I tu, ja hi has pujat?

GRÀCIAnord

16


Economia compartida, economia col·laborativa

Aquest és un nou concepte a tenir en compte en els propers anys, tot i les polèmiques que de la seva lega-litat se’n deriven i que hem decidit deixar de banda en aquestes línies.

L’arribada, a mitjans dels noranta, del que llavors s’ano-menà “autopistes de la informació”, avui Internet, ha suposat una revolució en les formes en que la gent es relaciona, treballa i interactua.

Primer fou l’auge de les xarxes socials. Ara és la febre de la “compartició”. I ho és en un amplíssim ventall de sectors: mobilitat, emprenedoria, serveis financers, tu-risme, feina, atenció a persones o a animals de compa-nyia... En serien exemples el compartir coneixements, comprar o vendre peces de roba o estris o mobles de segona mà, compartir vehicle per anar a treballar o de viatge, intercanviar-se els habitatges durant les vacan-ces són alguns exemples d’aquesta nova realitat, de la reinvenció de l’aprofitament de tota la vida...

Hem d’anar-nos acostumant a noves terminologies, nor-malment préstecs de l’anglès, com el coworking o el croudfunding.

La prestigiosa revista nord-americana Time va conside-rar no fa massa que el consum col·laboratiu és una de les deu idees que canviarà el món en aquesta primera meitat del segle XXI.I tu, ja en participes?

August Lorente i Tibau

L’IMC

No parlem pas de cap Institut, associació, partit po-lític...

Ens referim a l’Índex de Massa Corporal (que es cal-cula en adults) i que serveix per mostrar d’una sen-zilla manera si hom està en els paràmetres del pes ideal.

Per fer-ho s’aplica una senzilla fórmula matemàtica, segons la qual es divideix el pes en quilograms d’una persona adulta entre la seva alçària (en metres) ele-vada al quadrat.

Es considera que si hom es mou entre 18,5 i 24,9 som dins el nostre pes ideal, amb tots els avantat-ges que podeu imaginar (benestar físic, millor salut i qualitat de vida i, probablement, una supervivèn-cia més llarga). Si estem per sobre, ens consideraran persones amb excés de pes i, fins i tot, obesos (amb més riscos cardiovasculars, possibilitats de patir una diabetis o una incòmode hipertensió)... tampoc seria bo estar per sota ja que hi ha més possibilitats de pa-tir trastorns psicològics (memòria, estrés, depressió) o malalties com un major risc de patir osteoporosi o trastorns hormonals...).

A Internet, en pots fer el càlcul, d’una manera ben senzilla a l’adreça http://www.calculoimc.com

La dieta i l’exercici, amb una consulta a un especialis-ta, ens haurien d’ajudar a trobar el nostre pes òptim. La nostra salut s’ho val !!

GRÀCIAnord

17


GRÀCIAnord

18


L’enamorament és un engany? Una mitja estafa?Tot va en funció del futur. De la nostra capacitat d’esti-mar i superar problemes, formació i personalitat i, tam-bé, de la capacitat de la nostra parella.Si algú veu un/a noi/a que a primer cop de vista li agra-da i té simpatia, fàcilment es pensa amb aquella per-sona. Sobre tot si s’hi nota correspondència de senti-ment. Si hi ha la intriga del dubte(per exemple).. m’ha mirat d’una manera!... L’he trobat casualment aquí?.. O potser m’esperava com aquell que passava per aquí?... Això que m’ha dit que tan m’ha agradat, ho diu habi-tualment?.. O bé realment demostra un sentiment vers mi?.. Jo penso que el que m’ha dit avui pot ser que no vulgui dir res, però crec que si no lo agradés potser no ho hauria dit… Això només és el començament però té un poder d’atracció molt profund.Quan dos s’enamoren no hi ha cap esforç, ans el con-trari. Es un sentiment agradable i hi ha un goig, un plaer… L’esforç ve després per adaptar-s’hi i aprendre a tolerar el que té l’altre que a mi no m’agrada. Quelcom que no s’havia previst perquè no ens n’haviam adonat.Vegem que passa! Com a parella tenim a casa una persona amb tota la seva humanitat i com a conseqüència amb totes les seves debilitats. No és com ens la imaginàvem quan estàvem enamorats de bon començament. Llavors la vàrem idealitzar, mitificar, a través de propietats que li vèiem. Només ens adonàvem de les agradables i quan pensàvem e ell/a, aquestes propietats les sublimàvem tot meravellós i, sovint, ens imaginàvem virtuts que no tenia. Suràvem per damunt d’un núvol i no tocàvem

Enamoramentde peus a terra. Es clar, que llavors només treballava el pensament i com que ens vèiem poca estona (tota la que podíem ens semblava poca) encara servia per recordar el que m’havia dit, l’efecte que li feia el que li havia dit jo i tornar-hi a pensat vint vegades més. Naturalment això ens donava una imatge distorsionada de l’altre/a.Es important remarcar que no vivíem junts, ai las!llavors és quan es comencen a veure les propietats de l’altre/a (fixeu-vos que no dic defectes) que no ens agraden i, fins i tot, ens molesten. Ens sorprenen d’adonar-nos que no és tal com l’havíem imaginat, o sigui, tal com nosaltres ens l’havíem fet. Imaginàvem un ésser per-fecte d’acord, no amb la perfecció que sempre és sub-jectiva, sinó amb la perfecció feta al nostre gust i ganes, tal com volíem que fos. Després resulta que no era així i ens emportem una desil·lusió. Àdhuc quan anem des-cobrint les coses d’ell/a que no ens agraden. Encara en el fons i de vegades en el tracte, més o menys distanci-at, li recriminem que no sigui com realment no ha estat mai. Li recriminem, de pensament o de paraula, que no sigui com nosaltres en l’havíem fet.Doncs no! Tinguem en compte que a casa hi tenim com a parella, un ésser humà amb totes les debilitats i qua-litats que pugui tenir qualsevol altre i amb totes les que puguem tenir nosaltres mateixos. No oblidem que ella/a també ens ha vist carregats de propietats agradables que no hem tingut mai i que també, naturalment, es decebrà de nosaltres. Amb això, però, no hi comptem, desgraciadament només pensem les coses tal com ens afecten i segons la nostra parcial visió.

GRÀCIAnord

19


Gracia nord - Nº 44

Documents

Transcript of Gracia nord - Nº 44