Gestió de la Informació i Cultura informacional als ... · Gestió de la Informació i Cultura...

Gestió de la Informació i Cultura informacional als Centres de Primària

-MEMÒRIA-

Mònica Ricart i LlachLlicència d’estudis 2003-04/B1

Gestió de la Informació i Cultura Informacional als Centres de Primària

Llicència d’estudis 03-04/ B1 Mònica Ricart i Llach2

SUMARI

1. IntroduccióAgraïments..............................................................................................................................4

Presentació..............................................................................................................................5

Antecedents.............................................................................................................................6

Objectius.............................................................................................................................….7

2. Treball dut a termeDisseny del pla de treball i temporització.................................................................................9

Metodologia emprada.............................................................................................................11

Descripció dels recursos utilitzats...........................................................................................14

3. Resultats obtingutsBreu introducció...................................................................................................................15

Les xarxes d’actors......................................................……….............................................16

Els continguts..........................................…….......................…...........................................20

Documents administratius...........................................................................................21Documents Tècnics…………………….…………………………………………….........23Documents de Planificació i Estratègics.....................................................................24Documents Informatius...............................................................................................25Quadre-resum de la tipologia documental..................................................................27

Els fluxos informatius........................................................................…...............................28

Flux comunicacional...................................................................................................29Flux informatiu de suport a la gestió...........................................................................32Flux informatiu de suport operatiu..............................................................................34Flux informatiu operatiu..............................................................................................36

La gestió de la informació...................................................................................................38

L’entrada, obtenció o generació de la informació...................................................... 40Eines................................................................................................................40Processos...................................................................................................................41Actors.................................................................................................................…….42Continguts........................................................................................................43Normativa.........................................................................................................44

L’emmagatzemament, conservació de la informació..................................................45Eines................................. ...............................................................................46Processos....................................................................................................................47Actors.................................................................................................................……..49Continguts...................................................................................................................50Normativa....................................................................................................................51



La distribució, circulació i compartició de la informació..............................................53

Eines......................................................................................……………………….….53Processos..................................................................…....................................54Actors..........................................................................................................................55Continguts..........................................................................................................……..56Normativa....................................................................................................................57

La sortida o projecció a l’exterior de la informació......................................................58

Eines.................................................................................................................59Processos........................................................................................................ 59Actors..........................................................................................................................60Continguts...................................................................................................................61Normativa....................................................................................................................62

La cultura de la informació..........................................................................................63

Competències i habilitats..................................................................................…...…64Obtenció de la informació............................................................................................65Tractament de la informació........................................................................................66Compartició de la informació.......................................................................................68Difusió de la informació...............................................................................................68

Hàbits i rols…………………………………………………………………………………..70Obtenció de la informació............................................................................................70Compartició de la informació.......................................................................................73Difusió de la informació...............................................................................................75

Valoracions........................................................................................................……..76Obtenció de la informació............................................................................................77Emmagazemament de la informació...........................................................................77Compartició de la informació.......................................................................................77Distribució de la informació..........................................................................................78

La formació en informació...........................................................................................80Estudi..........................................................................................................................80Oferta real...................................................................................................................81Associacions professionals.........................................................................................84

4. Conclusions Sobre la gestió informativa..........................................................................................85Sobre la cultura informacional.....................................................................................86

5. Fonts i bibliografía consultada..............................................................................87

6. AnnexosEls instruments de la recerca...........................................................................89Les propostes de millora..........................................................................................94



1. Introducció

AgraïmentsAbans de començar agrair sincerament la col.laboració d’una sèrie de persones:

De primer, el cap d’estudis de l’IES Serra i Fontanet de Sabadell, Manolo Robles, que em va

suggerir alguns dels centres en els quals finalment s’ha fet el treball de camp.

Als directors/es que van deixar passar la meva proposta als claustres quan el curs ja era

força avançat i van extendre’s en les entrevistes. Són: la Sali Reverter, en Xavier Aleu, en

Ramon Burgués, la Montserrat Uyà, en Manel i en Juan Antonio.

Als inspectors de les quatre zones educatives dels centres col.laboradors de la Delegació

del Vallès Occidental que van donar el vist-i-plau en la sol.licitud d’aquesta llicència. Són: en

Jordi Vinyals, en Lluís Pacheco, n’Antonio Sobrino i en Josep Lluís Espinós.

Als claustres i conserges que han respost a les meves preguntes.

A la MªAntònia Tussell, mestra del CEIP Palau que s’ha llegit part del treball i ha plantejat

algunes qüestions. La resolució de part de les mateixes s’ha integrat en el treball.

A la MªNeus Serradell, consultora de l’assignatura de Practicum que ha fet un seguiment

molt atent d’aquest treball.

A l’Eva Ortoll, directora de Programa que ha valorat aquest estudi des dels seus inicis i m’ha

facilitat qualsevol informe que m’ha fet falta.

Al SOD (Servei d’obtenció de documents) de la biblioteca de la UOC que m’ha facilitat una

sèrie d’articles amb una premura absolutament satisfactòria.



Presentació

Aquest estudi s’emmarca en les assignatures de Practicum I i II de la llicenciatura de

Documentació que oferta la Universitat Oberta de Catalunya des de les quals s’ha

supervisat.

Són les observacions quotidianes d’uns quants anys d’experiència laboral com a mestra en

diferents centres d’Educació Primària i Secundària més la perspectiva dels coneixements

adquirits en els estudis realitzats les que em donen un convenciment total sobre la

importància de la gestió i la cultura de la informació en els centres escolars: cuidar lainformació del centre, és sens dubte, cuidar la salut del claustre. El claustre en primer

lloc però sense oblidar tota la comunitat educativa i l’entorn en què s’imbrica el centre.

Aquest convenciment no admet cap mena de dubtes. M’interessava, doncs, descriure a

partir de dades més àmplies que la meva pròpia experiencia com és aquesta gestió i cultura

de la informació a les escoles. Pensant sempre en la informació no com a producte, la que

s’elabora com a coneixement i que traspassem als alumnes, sinó en la que és eina

operativa de funcionament en les escoles.

El treball té, com queda ja palès, una doble font: la teòrica i la pràctica. La teòrica és una

correlació d’alguns conceptes bàsics de documentació en l’àmbit escolar; la pràctica recull a

partir d’una sèrie d’instruments com l’entrevista, l’enquesta, l’inventari i l’observació guiada

aplicats en els diferents centres, el rol, l’opinió, les valoracions i criteris que s’utilitzen en el

tractament de la informació a l’escola. Cal dir que els instruments s’han dirigit només a tres

actors de l’entorn immediat: mestres, directors/es i conserges.

Pretén observar com s’alinia, si és que és així, amb els principis de l’emergent Societat de la

Informació, els quals se suposa es comencen a reflexar en la legislació del país. Dóna, per

tant, una ullada a la legislació al respecte i també obviament a un altre tema que és la

formació en informació.

Finalment s’elaboren una sèrie de propostes per millorar alguns aspectes de la gestió de la

informació a l’escola de Primària.

Com assenyala Peter Drucker1: “La información siempre ha sido poder…Los próximos 10 o

15 años son los años del paso de la alfabetización informática a la alfabetización en

información...Hoy la idea de poseer o de compartir información significa, no sólo que el

director medio la posea o que también la tenga el supervisor. Cada uno en cada nivel la

tiene. A pesar de esta necesidad, se espera que se oponga resistencia a tal idea...”2

1 Peter Drucker és economista, escriptor, professor universitari i assessor de diferents empreses.2 “According to Peter Drucker”, Forbes ASAP, March29,1993,pp.90-95



AntecedentsCaldria precisar un cop més en aquest apartat que l’estudi s’interessa per la informació. I la

precisió és aquesta i no una altra perquè sovint parlar d’informació sigui on sigui però

especialment en l’àmbit escolar és parlar de tecnología de la informació i així es reflexa en

les recerques en bases de dades d’articles, de tesi, de revistes tant a nivell autonòmic,

nacional o europeu.

Hem trobat múltiples estadístiques, tesi, estudis, articles i informes vinculats al tema però la

gran majoria des del vessant tecnològic de la informació a l’escola tal com dèiem abans.

Alguns d’aquests antecedents són les estadístiques que realitza l’Observatori per a la

Societat de la Informació; els informes del projecte Astrolabi; la tesi doctoral de Bouchta El

Rharb “Les representations sociales de l’informatique a l’école des quelques acteurs du

system educatif français” (1997) o la llicència d’estudis d’Evaristo G. González “La

comunicació global en educació: de les webs als centres docents” (2001), aquesta última

amb alguns aspectes similars als del present estudi.

En resum podem dir que la recerca d’antecedents s’ha realitzat al llarg de dos eixos: els

recursos informatius institucionals i els recursos universitaris. I ha anat seguint un espectre

d’ampliació geográfica.

A nivell institucional s’han consultat les webs de les BEG (Biblioteques Especialitzades de la

Generalitat), el CEC (Consell Escolar d’Educació), la CNE (Conferencia Nacional

d’Educació), el CSASE (Consell Superior d’ Avaluació del Sistema Educatiu), el CIDE

(Centro de Investigación y Documentación Educativa). Les xarxes Xtec, Redinet i Rediris. A

nivell europeu diferents institucions i xarxes com l’ Edutech de la Universitat de Ginebra

(Psicologia i Ciències de l’Educació) a l’apartat de projectes i de publicacions. A l’IET

(Institute of Educational Technology) de The Open University (Anglaterra). A la EENET

(European Expert Network for Educational Technology). A la xarxa Eurydice (The

information network on education in Europe) que és part del programa SOCRATES de la

Unió Europea. I la xarxa de recursos educatius nordamericana ERIC (Educational

Resources Information Clearinghouse).

A nivell universitari s’ha consultat universitat per universitat en el TDX (Base de dades de les

tesi universitàries llegides des del 2001) . A la biblioteca de la UOC apartat de tesis, la base

de dades nacional TESEO. A la biblioteca de la facultat de comunicació de la UAB on hi ha

ressenyades totes les tesi llegides des de la seva creació. També la base de dades de tesi

doctorals francesa ABES. La consulta al CCUC (Cataleg Col.lectiu de les Universitats

Catalanes) incloent el de la biblioteca Rosa Sensat i el de la biblioteca Artur Martorell de

l’Institut Municipal d’Educació de Barcelona. La xarxa Rebiun (Red de Bibliotecas

Universitarias) així com a la base de dades de la Universitat Complutense de Madrid,

Compludoc.



Objectius generals i específics1. Introduir teoricament conceptes i procediments propis de la llicenciatura de

Documentació a l’ àmbit de l’educació primària.

1.1. Utilitzar i definir els conceptes: fluxos d’informació; nivells de gestió d’una

organització: nivell transaccional o operatiu, nivell de control, nivell de gestió i nivell

estratègic; tipus d’informació: ascendent, descendent, lateral, interna, externa i

corporativa; informació operativa, de suport operatiu, de suport de la gestió,

comunicacional, processos, cultura organitzacional i gestió de la informacio,

competències i malshàbits informacionals, sistemes d’informació operacionals,

informacionals i comunicacionals; valor primari i secundari del document; arxiu de

gestió, arxiu administratiu intermedi, arxiu històric; fase activa, semiactiva i inactiva.

1.2. Concretar el referent dels següents conceptes en l’àmbit de l’educació primària:

fluxos informacionals, actors i xarxes d’actors, tipus d’informació, competències

informacionals, processos de suport al negoci, processos de treball, documentació

técnica, documentació de planificació i estrategia, documents administratius i

documents informatius.

1.3. Ús dels procediments següents: representació de freqüències relatives, estudi de

nivells de satisfacció, detecció de mancances, estratègies de cerca, ús d’equacions

de cerca, organització del cicle de vida del document en l’arxiu

2. Realitzar un estudi descriptiu de diferents fases de la gestió de la informació:

2.1- Definir processos o procediments vinculats a les diferents fases.

2.1.1 – Explicitar la gestió de la informació imprevista.

2.1.2 – Explicitar la gestió de la informació exterior.

2.2- Definir els fluxos d’informació ascendent, lateral, descendent, exterior i

corporatiu.

2.2.1- Extreure referència proporcional dels procediments formals i informals

en la circulació dels fluxos ascendents i laterals.

2.3- Categoritzar i descriure els continguts propis de l’escola des d’una perspectiva

documental.

2.3.1- Donar referència proporcional dels continguts informacionals no

rellevants que arriben a l’escola.

2.3.2- Comptabilitzar el cost aproximat anual en recursos humans de la

selecció d’informació rellevant entre la irrellevant.

2.3.3- Donar proporcions dels continguts formals i dels continguts informals

que circulen per l’escola.

2.4.- Identificar els diferents tipus de recursos i eines utilitzats en la gestió de la

informació.



2.4.1- Analitzar l’ús d’una eina específica de difusió d’informació: els

plafonds.

2.4.2- Explicitar mancances en quan a recursos i eines d’emmagatzemament.

2.4.3- Explicitar els recursos utilitzats pels docents per obtenir més informació

necesaria en el moment d’incorporar-se a un nou centre.

2.5.- Explicitar i categoritzar la xarxa d’actors implicats en les diferents fases de la

gestió informativa.

3. Descriure la cultura organitzacional respecte a la informació

3.1- Conèixer la legislació al respecte de la gestió de la informació a l’escola:

3.1.1-Esbrinar quina és la política d’informació de l’administració en l’àmbit

escolar

3.1.2- Esbrinar què en saben els directors de centre

3.1.3- Esbrinar quins criteris apliquen i qui els ha establert en la conservació

dels documents.

3.2- Explicitar els rols informatius dels principals actors implicats dels centres:

3.2.1- Obtenir dades sobre les funcions informacionals de directors, docents i

conserges.

3.2.2- Reflectir el rol de difusora d’informació social que se li ha donat a

l’escola.

3.3- Reflectir hàbits informacionals:

3.3.1: identificar comportaments respecte a la informació de mestres i PAS

3.3.2: identificar dinàmiques establertes

3.3.3: obtenir dades sobre els malshàbits.

3.4: Esbrinar les valoracions respecte la informació i components:

3.4.1: obtenir dades del nivell de satisfacció dels docents al respecte.

3.4.2: descriure l’autovaloració dels docents respecte a les competències

informacionals pròpies.

3.4.3: obtenir opinions sobre la funció de distribuidora d’informació social

3.4.4: obtenir dades sobre la valoració dels recursos d’informació corporativa

3.4.5: saber si es considera la informació un tema important a l’escola.

3.5: Conèixer la formació en gestió de la informació en els centres i la seva capacitat

d’autoformació:

3.5.1: identificar la formació rebuda tan PAS com equips docents

3.5.2: identificar la formació oferta per l’administració relacionada amb la

gestió de la informació i/o documental.

3.5.3: saber si s’observa una evolució en la gestió informativa

4. Elaborar propostes de millora de la gestió informativa dels centres



2. Treball dut a terme

Disseny del pla de treball

Fase de preparació del treball i recollida de dades

24-30març

31-6abril

7- 13abril

14-20abril

21-27abril

28- 4maig

5 - 11maig

Realitzar projecte llicència X x XContactar escoles x xPresentar estudi iconcertar data per lesenquestes.

x x x

Aconseguir el certificat deconformitat i vist-i-plau del’Inspector

x x

Ajustar els instruments almàxim als objectius

x x

Comptabilitzar el nº defotocòpies d’inventaris...

x

Fotocopiar enquestes x XRealització del treball decamp

x x x X

Continuar cerca X x x x xActualitzar el diari X x x x x x X

12-18maig

19-25maig

26- 1juny

2 – 8juny

9 –15juny

16- 22juny

23-29juny

Recollida de dades x xAcabar graelles debuidatge

X x

Concretar la representaciógràfica de les dades

x x

Primeres conclusionsnºparticipants, distribució...

x x

Preparar la memòriametodològica provisional

x x

Actualitzar diari x x x x x x X

Continuar cerca x x x x x x x



Fase d’anàlisi i tractament de les dades

10-08/

07-09

08-25

setem

26-09/

10-10

11-10/

25-10

26-10

08-11

08-11/

22-11

23-11

20-03

Buidats d’enquestes per

centres

X

Enviar buidats centres x

Buidat entrevistes

direccions

X

Buidat entrevistes PAS X

Buidat observacions i

inventaris

x

Buidat global enquesta x

Integració dels conceptes

teòrics

x x x x x

Integració dels resultats

del treball de camp

x x x x x

Lectura de la bibliografia

trobada i selecció

definitiva

x x

Integració de la

bibliografia

x x

Elaboració del cos teòric

conclusions i propostes

x x

Elaboració memòria x x x x x

Elaboració pàgina web x x x x x

Actualitzar diari x x x x x x x

Continuar cerca x x x x x x

Elaborar propostes x x



Metodología empreada

0) Contacte institucionala) Inspecció d’Ensenyament de la Delegació del Vallès Occidental

Abans d’anar a veure les escoles vaig considerar oportú parlar amb lnspecció. Un cop

concertada la visita telefònicament amb l’inspector corresponent a la meva zona, vaig

presentar la idea del treball per assabentar-lo i per si hi havia possibilitat d’un enfoc o un

suport més institucional de cara a garantir una mostra al màxim d’àmplia. El treball li va

semblar interessantíssim però no li va semblar oportú suportar-lo d’una manera explícita

ja que es podria veure com un greuge comparatiu respecte altres projectes...Sí em

signaria el vist-i-plau per entregar-ho a la solicitud.

Donat que les escoles col.laboradores tenen assignades diferents inspectors cal

concertar quatre visites més per obtenir tots els vists-i-plaus necessaris.

b) Departament d’Ensenyament

El 10 de setembre assisteixo al Departament a l’acte de presentació de les llicències

retribuïdes atorgades per aquest curs.

El 23 de setembre assisteixo, prèvia preparació de l’exposició, a la trobada que el

Departament organitza amb la finalitat d’exposar en petit comité el treball i oferir la

possibilitat de contacte entre els professors que toquen temes afins. El nostre grup no és

de temàtica afí. Som 3 professors de 6 que han de venir i dos tècnics del Departament

que prenen notes. Entenen perfectament que cuidar la informació dels centres educatius

és cuidar la salut dels seus Claustres. Tots(tècnis i resta de companys) són de

secundària i els falta temps per comentar que a secundària encara més. El tema del

protocol de traspàs d’informació al nouvingut té molta acceptació. Molt interés per

l’anécdota de la Sali. Pregunten per la resposta dels centres escolars i el nivell de

col.laboració, explico la col.laboració mutua i els sembla molt bé. Els comento també que

en més de la meitat de les escoles ha estat un tema d’avaluació interna.

El 17 /12/03 última convocatòria al Departament on he d’entregar un informe de progrés i

donaran orientacions sobre el lliurament de documentació.

c) Direcció de les escoles:

S’intenta el contacte directe amb una visita tempteig, l’objectiu de la qual es presentar-

me professionalment al director/a, si hi ha ocasió presentar el projecte i si és possible

sortir amb una data pel treball de camp i el certificat signat. Si no es pot presentar el

projecte marxar amb una data d’entrevista per exposar-lo. Amb la meitat de les escoles

es va poder fer d’aquesta manera. Amb les altres per la distància i els horaris, calgué

assegurar-se la primera visita via telèfon.



1) Instruments de recollida de dadesa) Les entrevistes: una al director i l’altra al PAS. La del director té com a fil les diferents

fases de la gestió de la informació:entrada,emmagatzemament, distribució i sortida. La

del conserge també, però fent més esment al seu paper al respecte. Inicialment pretenia

que es poguessin gravar, demanant el vist-i-plau de l’entrevistat. El cas és que cap

director em va posar cap pega. Però, al primer director que vaig gravar li va semblar que

en el conserge millor no plantejar la gravació i llavors les 5 entrevistes amb els

conserges(un està de baixa) les he fet igual: sense gravar. M’he trobat que en alguns

centres tenen secretari i conserge, ambdos són PAS, he optat per fer-ho sempre al

conserge, als quals abans de fer-les, els explico sempre una mica de què va l’entrevista.

b) Les enquestes: la idea és passar tantes enquestes com persones formin el Claustre.

S’han hagut de deixar per a que cada centre s’organitzés, tot i que sempre m’he ofert

quedar un dia per comentar-la a tots i aclarir possibles dubtes. També segueix el fil de la

gestió de la informació amb valoracions sobre la seva satisfacció referent els diferents

fluxos d’informació i temes de cultura: competències, hàbits, el component

d’organització...

c) L’inventari d’eines i recursos pel tractament de la informació tant tecnològics com no:

en el marc de l’entrevista (abans o després) es dóna al director/a perquè la complimenti.

L’he deixat igual que les enquestes uns dies perquè ho fessin amb tranquil.litat.

d) El guió d’observació: compto que a cada centre hi hauré d’anar, mínim dues vegades.

La pretensió inicial era excessiva i m’he centrat a observar els plafonds o taulells com a

recurs de distribució interna i difusió a l’exterior d’informació.

2) Instruments de tractament de dadesa) Buidatge dels instruments de recerca. La graella de buidatge de l’enquesta l’he hagut

de fer tenint en compte que alguns dels directors desitgen saber els “seus” resultats.

b) Elaboració d’un diari força detallat de totes les tasques realitzades en la preparació,

execució i presentació d’aquest estudi i del calendari de tasques del treball. El diari l’he

anat integrant en diferents apartats de la memòria.

c) Elaboració de guions tant per les entrevistes inicials a les direccions com per la

recerca.



� Els punts bàsics del guió per a les visites a les direccions són els següents:

� Presentació: professionalment, vinculació amb l’IES; estudiant d’Informació i

Documentació UOC i treball de recerca Practicum.

� Treball de recerca: Emmarcar el treball a la UOC (presentar el certificat de l’Eva).

Emmarcar el treball al Departament (l’inspector n’està assabentat i tinc el seu vist-i-plau).

Emmarcar el tema del treball: és un estudi bàsicament descriptiu de la gestió i la cultura

de la informació a l’escola.

� Productes de la recerca: seran públics

� Objecte de la visita: especificació de la col.laboració sol.licitada (recollida de dades) i

signatura de la certificació d’estar assabentada la direcció.

� La recerca de precedents i d’informació vinculada me la vaig estructurar com

segueix:

� La cerca és realitza a dos nivells:

a) M’interessa localitzar disposicions, directives, normativa... a qualsevol nivell respecte al

tractament informatiu als centres docents.

b) M’interessa localitzar estudis,articles, tesis, llibres al respecte: sobretot des del vessant

del nivell de satisfacció dels docents, coses a millorar, cultura organitzacional...

� D’entrada, cerca en els elements més propers als dos nivells:

a) Institucional: Gencat, Xtec, MEC, CE...

b) Universitari: CCUC, REBIUN, REDINET...

d) Representació gràfica dels resultats: confecció de gràfics circulars o de barres i de

taules per representar de manera més escaient cada tipus de dada/qüestió recollida.

e) Elaboració de conclusions: a partir de les dades donar una resposta a cada qüestió

que reculli totes les respostes donades.

f) Elaboració de propostes de millora.



Descripció dels recursos utilitzats

Fase de recollida de dades:

� Enquestes i guions en format paper

� Gravadora per a les entrevistes als directors

� Consultes telefòniques i telemàtiques

� Accés telemàtic a bases de dades, webs institucionals...

� SOD (Servei d’obtenció de documents) i de cerques bibliogràfiques de la biblioteca

de la UOC

Fase d’anàlisi i tractament de dades:

� Programari Microsoft Office: Word i Excel

Fase de presentació i difusió de dades:

� Correu electrònic per a la transmissió dels resultats a cada escola i consultes al

Departament d’Ensenyament.

� Disquets per a la memòria, resum, valoració i els productes proposats: la presentació

de Power Point, les propostes de protocols i projectes

� Programari Microsoft: Power Point



3. Resultats obtinguts

Breu introduccióQue l’escola és una organització no intensa sinó que intenssíssima en informació no és cap

secret per a ningú. Altra cosa és que tinguem present el que significa bregar amb aquesta

intensitat informativa progressiva i actuem en conseqüència tan a nivell de gran institució:

l’administració autonòmica com a nivell de petites institucions: cadascun dels 1828 centres

escolars públics de Primària. Per bé que alguns dels seus processos comencen a

informatitzar-se, els processos orals i el suport paper continuen essent les estrelles.

Intenssíssima en informació sense pensar en que és justament la informació i el seu estadi

més avançat: el coneixement, el bé que ofereix l’escola. Tan sols ens centrem en la

informació necessària per a funcionar, en la que es genera en el funcionament habitual de

l’activitat docent. En la que es va acumulant any rera any i que costa de llençar perquè és

història de l’escola, de la nostra estimada escola o bé costa de llençar perquè vés a saber si

pot fer servei o ens la poden demanar i després: què?, si l’hem llençat: què? Pensem en la

quantitat ingent d’informació inútil que arriba a les escoles sense que ningú l’hagi demanada.

Informació redundant que comença a col.lapsar els correus electrònics dels nostres centres

escolars i a ocupar molt més del que ens pensem als nostres companys de l’equip directiu.

Ocupació absolutament necessària des de la perspectiva de la gestió, per no ofegar-nos en

l’allau informacional que ens arriba a l’escola; però per una altra banda, des de la

perspectiva docent, majorment improductiva.

Que la informació i tot el que fem amb ella, la seva gestió, és un sistema és innegable. Que

l’escola disposa del que bé anomenaríem sistemes d’informació tampoc es posaria en

dubte. Que aquest sistema d’informació, indispensable per a l’activitat operativa i de gestió

diària i històrica requereix d’un gestor específicament preparat no sembla ser necessari, de

moment. Les nostres escoles semblen estar preparades tecnològicament pel segle XXI.

Totes semblen disposar de les noves tecnologies de la informació i comunicació i dels

accessos necessaris per no quedar-se enrera en la nova Societat de la Informació. Però

amb la tecnología no en hi ha prou. Hi ha tot un reguitzell de processos que la tecnología

encara no pot fer tal i com nosaltres ho necessitem i que invariablement és feina nostra: de

les persones. Perquè és part de la nostra formació humana. Destriar, seleccionar, adequar,

analitzar, compartir...la informació. Processos que en el si de cada organització, de cada

escola en aquest cas es realitzen amb unes característiques pròpies. Característiques,

talants, cultura en definitiva que no sempre satisfà les necessitats dels qui en formen part ni

s’alinien amb les que diferents organs i experts atribueixen als seus liders.



Les xarxes d’actorsEls actors i sovint la xarxa que formen pel seu nombre de components i relacions són totes

aquelles persones físiques i jurídiques que intervenen en un projecte sigui a implantar o ja

estigui implantat.

L’escola de Primària i pública és en si un projecte. Un projecte educatiu institucional que es

personalitza en cadascun del centres educatius de la xarxa pública. En aquest apartat

veurem quins són els actors que intervenen en aquest projecte i els categoritzarem pel nivell

d’incidència a la gestió escolar quotidiana. En aquest sentit, hem establert tres categories,

tot i que ens ha semblat més adient anomenar-les entorns.El diagrama següent mostra els tres entorns i els principals actors que el componen:

Entorn Remot Entorn Mediat Entorn Immediat1) Administració educativa

estatal.

2) Altres departaments de

l’administració autonòmica i

estatal.

3) Entitats de la localitat o

d’un àmbit geogràfic més

ampli.

4) Organismes i institucions

nacionals i/o internacionals.

5) Organitzacions no

governamentals.

6) Firmes comercials.

1) Administració educativa

autonómica: Inspecció,

Formació Permanent...

2) Administració educativa

local.

3) Altres regidories de

l’administració local.

4) Sindicats.

5) Editorials.

6) Oferta activitats educatives

7) Oferta material escolar.

8) Associacions educatives I

professionals.

9) Entitats del barri.

10) Consells Comarcals.

1) Claustre de mestres.

2) Alumnes.

3) Equip directiu.

4) AMPA/Famílies.

5) PND: PAS, monitors...

6) Serveis externalitzats:

menjador, transport, tallers...

7) Assessoraments: EAP,

CRP, CREDA, ONCE…

8) Serveis socials de

l’administració local.

9) Entitats socials del barri.

Obviament és difícil quantificar la informació procedent de cadascun d’aquests entorns,

bàsicament perquè no hi ha un sistema de fer-ho i aquest no hi és perquè possiblement no

s’hi vegi la necessitat. Amb tot sí hi ha des de les direccions de les escoles una idea força

clara sobre les proporcions d’aquesta procedència.

Així, per exemple hi ha una primera idea unànime i claríssima al respecte:

Es manté una proporcionalitat inversa entre la quantitat d’informació i la immediatesade l’entorn.

És a dir, l’entorn immediat genera aproximadament entre un 15-20% de la informació.

L’entorn mediat en fa arribar entre un 40-45% i l’entorn remot aproximadament un 40%.



Cal tenir en compte que en l’entorn immediat el canal oral sembla ser que s’utilitza tan com

l’escrit amb lo qual és més difícil d’objectivar-ne la quantitat.

Algunes xifres més concretes són:

� No s’atorga a la informació procedent de les famílies més d’un 5%

� La generada pel Claustre i equip directiu entre un 10-15%

� La procedent dels sindicats entre un 10-15%

� La de l’administració autonómica un 20%, hi ha qui considera la proporció

superior.

� Les entitats locals un 10%

� L’oferta educativa que englobaria l’oferta de la gran diversitat de productes

educatius: material fungible, no-fungible, cases de colònies, tallers, activitats,

animació de festes, llibres, quaderns de treball.. entre un 30-40%

Acceptant que els diferents actors dels entorns immediat i mediat són els que tenen un índex

de participació i incidència en l'activitat quotidiana del centre més alt, hem demanat valorar

un atribut de la informació que es repeteix tant en el cos teòric sobre la informació com en

les valoracions reals fetes pels docents enquestats en l'argumentació (ho veurem amb més

deteniment en l'apartat de la Cultura de la Informació) del què ha millorat en la gestió de la

informació del seu centre. Estem parlant de la puntualitat en la recepció de la informació

necessària per a desenvolupar les tasques docents. Parlem de puntualitat, però hi ha qui

prefereix parlar de l'oportunitat de la informació i hi ha qui li agrada més parlar d'agilitat ode rapidesa.

Així hem escollit quatre actors de l'entorn immediat: l’equip directiu, companys, personal

d’administració i serveis i les famílies i n'hem fet valorar la puntualitat.

20%

40%

40% Entorn immediatEntorn mediatEntorn remot



El resultat el tenim reflectit en aquest gràfic:

El color dels diferents actors reflecteix el flux informatiu en què actua principalment. Veurem

més endavant els fluxos informatius, però a tall de petita presentació, tenim entre d'altres:el

flux descendent, el flux lateral i el flux exterior.

Cert és que en l'entorn immediat alguns dels actors més que productors són transmissors

com és el cas del PAS i de vegades com és en el cas dels coordinadors de cicle

coincideixen les dues funcions.

El que s'observa clarament és que els actors més propers són els més puntuals; el PAS i les

famílies tot i ésser molt propers no són tan puntuals com l'equip directiu i els companys. El

cas és que és francament difícil no topar-te en un moment o altre del dia amb els companys

o algú de la terna directiva. En canvi, és perfectament possible passar-te el dia sencer sense

coincidir amb el conserge o bé cercar-lo i no trobar-lo perquè està complint amb les seves

funcions a una altra punta de l'escola i de vegades del poble o del barri. També és diferent

el nivell de complicitat entre mestres que entre mestres i famílies. En aquest sentit i fent-nos

ressó del que exposen algunes direccions: lamentablement, es dóna el cas de famílies que

només posen els peus a l'escola el dia de la matriculació i de vegades, la matriculació és

d'ofici amb lo qual no els posen ni aquell dia. En altres paraules: no posen els peus a

l'escola sota cap concepte i per tant és molt difícil obtenir-ne alguna informació. Es dóna,

llavors una actuació conjunta amb els serveis socials i educatius de la localitat per anar-la a

cercar.

Hem fet el mateix amb quatre actors de l'entorn mediat: l’administració autonómica, els

sindicats, les editorials i l’oferta educativa. Hem diferenciat les editorials de la resta d’oferta

educativa perquè l’historial de la seva penetració en l’escola és diferent. En aquest cas sónfonamentalment productors d'informació i en major o menor mesura també receptors.



El que se’n despren de les valoracions fetes ho reflectim a continuació:

També hem reflectit el flux informacional al qual estan adscrits. En aquest cas flux

descendent i exterior.El que sembla clar és que la puntualitat major prové de l’administració educativa autonòmica

possiblement perquè té des de fa temps canals clarament establerts i perquè en la seva

distribució interna els equips directius tenen molt clara la trascendència de fer arribar

aquesta informació a tothom i com abans millor. L’oferta educativa i editorial malgrat ser

sovint molt redundant no té una valoració tan alta com l’administració educativa.

Possiblement es pugui concloure que l’actor menys valorat sigui el sindicat, el qual segons

indiquen cada vegada fa servir més el correu electrònic.

De l’entorn remot es pot dir que l’aproximació feta pels directius està entre 30-40% de la

informació obtinguda, de la qual se’n considera com a màxima productora les firmes o

entitats comercials secundàries, és a dir cases comercials de serveis i productes vinculats a

l’escola o a l’alumne amb les quals no s’hi ha establert mai cap relació comercial.



Els contingutsTot i que tots tenim una noció sobre el que són els continguts, ens sembla convenient explícitar la

definició que utilitzem. Quan parlem de continguts estem pensant en tot tipus de dades i/o

informació que arriba, es genera, circula, es conserva, s'elimina i/o es projecta a l'exterior d'una

organització. Tendim a pensar en dades i informació (dades elaborades i contextualitzades)

escrites i majorment escrites en suport paper quan actualment l’escola ja produeix documents

electrònics sense oblidar que fa aproximadament una mica més d'una dècada que els suports

digitals i òptics s'han anat incorporant a l'escola. Les cintes magnètiques de video entre 15-20

anys i les magnètiques d'àudio més de 30. Tampoc oblidar la gran quantitat d'informació oral que

es transmet en l'escola. En el moment de la incorporació d'un nou docent, el 60% declara haver

rebut el traspàs d'informació a nivell oral. Els conserges treballen informacionalment més a nivell

oral que a nivell escrit. Resulta difícil pensar en aquesta informació com a document doncs no

queda representada en cap tipus de suport. Condició "sine qua non" no tenim document. Amb tot

hauríem de categoritzar-la d'alguna manera. Formaria part dels documents informatius.

Abans de categorizar els tipus documentals que circulen per l’escola fer-nos ressó de les

aportacions dels diferents directius perquè són al respecte unànimes i claríssimes:

Arriba moltíssima informació (continguts) a l’escola. Es té la percepció clara de que

n’arriba més que no es fa servir de la que sí es fa servir.

Si apliquem la categorització dels documents tipus de l'àmbit empresarial distingirem entre:

� Documents administratius� Documents tècnics� Documents de planificació i estrategia� Documents informatius

Cal també observar i deixar constància de l'evolució dels mateixos. Per posar un exemple de

cada dia: un document tècnic, com podria ser la llibreta de seguiment del mestre d'una àrea i un

nivell concret s'integra en un document informatiu com podría ser l'estadística dels rendiments

acadèmics d'aquell nivell en aquella àrea.

D’altra banda apuntar com un contingut inicial d'un tipus va circulant per diferents fluxos,

reconvertint-se formalment i funcional. Seguint amb l'exemple anterior la llibreta de seguiment,

eina pròpia del flux operatiu s'integra en el butlletí trimestral de notes i observacions, document

tècnic propi del flux de suport ja que no és un document propi de l'activitat diària.

Pot ocórrer que les actes d'avaluació que recullen la síntesi de les dades de la llibreta de



seguiment es reflexin en un document de caire informatiu com una estadística del rendiment d'un

nivell i una àrea concreta. L'estadística pot integrar-se en documents estratègics com a

fonamentació d'una determinada línia estratègica o pot publicitar-se i seguir essent un document

informatiu.

Documents administratius

Són els generats per l'administració i cada centre referents a la gestió administrativa, econòmica i

docent dels centres, a l'obtenció i gestió de recursos materials, a la situació i gestió dels recursos

humans. D'alguna manera gran part de la documentació de l'escola: la tècnica, la de planificació,

l’estratègica és, com veurem, primerament administrativa. És documentació preceptiva,

normativament modelitzada i que manté una integritat formal en tot el territori amb l’ajut del

programa informàtic Winpri que ha permès la informatització de la gestió administrativa del

centres de Primària.

Evolucionen del flux informatiu de suport operatiu al de suport de la gestió i d’aquest cap al flux

comunicacional a l'haver de sotmetre's al control per part dels òrgans competents de

l'Administració educativa, d’una banda i a l’haver de projectar-se a les famílies, per

l’altra. Esdevenen el que en altres àmbits s'anomena informació corporativa. Amb tot, el seu cicle

documental tant a nivell paper com electrònic no està clarament definit en totes les seves

tipologies documentals.

L'administració d'una escola es materialitza en la gestió de diferents àmbits:

Gestió administrativa generalSón els documents que reflecteixen les funcions que deriven dels òrgans de govern col.legiats

(Consell escolar i claustre de mestres) i les funcions que deriven dels òrgans unipersonals de

govern. S'inclouen també els documents constitutius del centre, la participació dels pares...

Gestió econòmica

Són els documents que recullen l'activitat econòmica del centre. Entre d'altres: l'adquisició,

inventari i conservació dels béns mobles i immobles; la contractació de serveis i assegurances;

l'elaboració, execució i liquidació del pressupost...

Gestió acadèmica

Són els documents que acompanyen l'alumne en el seu pas per l'escola. Són per exemple els



que deriven del procés de pre-inscripció i matriculació d'alumnes, les sol.lícituds de beques i

ajuts, els expedients dels alumnes, el control de l'assistència escolar, el registre d'accidents i

incidents, l'aplicació del règim disciplinari, la representació dels alumnes, la coordinació amb els

centres de secundària...

Gestió educativa

Són els que permeten organitzar l'activitat docent: les programacions d’àrea, de classe, la

distribució de l’equip de mestres... Pel seu caràcter marcadament tècnic o de planificació, els

veurem en l'apartat corresponent.

Considerem com a documents propiament administratius3 els documents d’administració general,

els de gestió acadèmica i els de gestió econòmica. Entre d’altres podem trobar els següents:

Administratius�

Academicoadministratius�

Econòmics

� Registre d’Entrada i Sortida de correspondència�

� Arxiu de la correspondència d’entrada i sortida�

� Llibre d’absències i permisos del professorat�� Llibre d’actes del Claustre de Professors�

� Llibre d’actes del Consell Escolar del centre�

� Actes de la comissió econòmica�

� Llibre de visites d’Inspecció�

� Assegurances�

� DOGC i els fulls de disposicions i normativa� Convocatòries oficials de concursos, premis...

� Sol.lícitud de pre-inscripció� Relació d’alumnes admesos i no admesos� Recursos i reclamacions� Llibre de registre de matrícula� Llista d’alumnes matriculats� Registre de llibres d’escolaritat� Expedients d’alumnes� Expedients d’ajuts i beques� Expedients disciplinaris

� Inventari de material imobiliari�� Llibre de comptabilitat�

3 Aquesta classificació s’inspira en el sistema arxívistic implantat als centres escolars del sistema educatiu andorrà



� Arxiu de factures i justificants de despeses�

� Pressupost del centre�

� Justificació anual de despeses de funcionament�� Contractes de serveis externalitzats�

� Documentació bancària de l’escola� Dades bancàries alumnes i/o mestres

�Són documents preceptius

Documents tècnics:

Són els que reflecteixen l'activitat pròpia dels centres. Tenen una doble vessant. D'una

banda els documents que podríem anomenar pedagògics, els de creació a les aules, els

que recullen les activitats d'aprenentatge. Són documents en certa part modelitzats per

part dels mestres i en molta part altament creatius. Són els que tenen la gamma més

àmplia de suports i formats. I els documents de gestió educativa com els que reflexen la

preparació de les activitats escolars, els que reflexen l’organització d’activitats a la classe o

al centre, els que reflexen els resultats de les activitats d'avaluació i altres instruments de

mesura. Alguns com els informes, actes de les sessions d’avaluació, memòries són

preceptius i modelitzats des de l’administració educativa estatal i autonómica.

Els documents pedagògics circulen basicament pel flux operatiu i s’integren en el

coneixement dels alumnes i els de gestió circulen en el de suport operatiu i s’integren en el

coneixement dels mestres.

Pedagògicsde Gestió

� Dossier temàtics



� Murals

� Posters

� Collages

� Muntatges fotogràfics: fotonovel.les

� Agenda escolar de l’alumne

� Muntatges videogràfics

� Muntatges audiovisuals

� Revista

� Web

� Graelles de control i seguiment d’activitats

� Guies metodològiques

� Informes

� Butlletins de notes i observacions

� Actes de cicles i comissions

� Memòries de curs

� Memòries del centre

� Full de demanda d’atenció alumnes amb NEE

� Full de coordinació entre atenció personalitzada i tutor/a aula

� Full de sortida

� Actes de reunions de pares

� Actes d’avaluació

� Horaris mestres i nivells. D’equips directius

� Horaris de l’aula d’Informàtica, aula multiusos, biblioteca...

� Horaris d’assessorament específics

� Calendari escolar i d’exclussives

� Calendaris mensuals, trimestrals

� Llistes de grups, de materials, de

llibres de text...

Documents de Planificació i Estratègia:

Són els tots els referits a l'organització, planificació i projecció a futur dels centres

educatius. Tenen força connexió amb els documents tècnics i administratius generals

doncs poden ser sotmesos a revisió per part d’Inspecció Educativa i són imprescindibles

per a la realització de les activitats pròpies dels centres. Si bé la gran majoria segueixen



unes pautes generals marcades des de l’Administració Educativa Autonómica són a la

vegada específics de cada centre . Són documents de suport operatiu.

Planificació i Estratègia

� Projecte Educatiu de Centre

� Projecte Curricular de Centre

� Projecte Lingüístic

� Projecte d’Innovació Educativa

� Pla Estratègic

� Pla d’Acollida

� Pla d’Emergència del Centre

� Pla d’acció EAP-Escola

� ROC

� Programació annual de centre

� Programació de cicles

� Programació de l’equip directiu

� Programació de les comissions

� Programació d’eixos transversals

� Programació de departaments

� Adequacions curriculars individuals

Part de la documentació de planificació i estrategia respón a necessitats i al tarannà

particular de cada centre. Exemples d'aquesta documentació són:

� Graelles i pautes d’autoobservació

� Criteris comuns per a complimentar informes

� Reflexions sobre criteris metodològics generals

� Pautes d’anàlisi i reflexió sobre el full de seguiment i registre del procés

d’avaluació i observació

� Documentació de discussió i debat sobre projectes d’innovació educativa

� Guions per a les reunions de pares d’inici de curs escolar

� Normativa de convivencia i comportament

� Normativa de patis

� Normes de presentació de treballs i organització de carpessans

� Acords sobre el material escolar dels alumnes



� Acords en la seqüenciació de les tècniques d’estudi, en l’ús del llapis/bolígraf,

en l’ús dels diferents tipus de full...

Documents Informatius:

Tenen el seu origen en qualsevol dels entorns. Per bé que els podem trobar en qualsevol

dels fluxos informatius, els purament informatius circulen pel flux comunicacional i la seva

raó fonamental de ser és la de fer pública la informació que contenen. Tenen una

caracterització àmplia: utilitzen tots els canals, l’escrit i l’oral (que té un pes important); són

formals i informals (de vegades no se sap amb certesa on s’ ha generat una informació

concreta tan externa com interna o bé aquesta circula per canals que no són els

establerts); temàticament són molt diversos: de caire cultural, social, lúdic, col.lectiu,

personal, comercial, cívic...El seu públic és divers, des de les famílies en general a una de

particular, des del barri o poble en general a les escoles del voltant, des de la comunitat

educativa immediata a les escoles europees o d’arreu del món amb qui es té un projecte

comú, des de l’administració educativa autonòmica al consell comarcal. També és diversa

la intencionalitat: els documents informatius que arriben a l’escola tenen en una part

important una intenció clarament publicista mentre que els que es difonen des de l’escola

tenen una intencionalitat purament informativa.

Alguns dels documents informatius que es generen des de i per a l’escola es recullen a

continuació.

De l’entornA l’entorn

� Publicitat de diferents actes, campanyes, concursos, homenatges, tornejos, premis..

� Informació sindical i d’associacions professionals

� Catàlegs i altres d’oferta, promoció i venda d’activitats i materials escolars

� Revistes sectorials

� Publicacions generals: diaris comarcals, generals



� Informació de les famílies: informes mèdics, psicològics...

� Informació específica de l’administració local

� Inscripcions a jornades, cursos, seminaris...

� Web escolar

� Revista escolar

� Dossier, tríptic o llibret de presentació de l’escola

� Col.laboracions amb els mitjans de comunicació locals

� Notes informatives

� Comunicats diversos des de la Direcció, l’AMPA, la biblioteca...

� Missatges electrònics

La tipologia del format documental és molt àmplia. El suport predominant, sense

menyspreuar la creixent implantació del suport electrònic, és el de sempre: el paper.



Quadre-resum de la tipologia documental básica

En la línea del què s’ha comentat anteriorment un mateix document pot entrar en més d’una

categoria. El quadre que segueix sense pretensions de ser exhaustiu, recull la dualitat

d’alguns documents tipus dels centres escolars

Administratius Tècnics Planificació Informatius

Informe x x

Memòria anual x x

PCC x x x

Revista x x

Web escolar x x

Plà d’Emergència x x

ROC x x

Acta avaluació x x

Observacions Winpri x x

Menus x x

Rutes transport x x

Pla de formació x x x

Graella activitats x x

Pla d’acollida x x x

Programacions x x

Nota informativa x x

Pressupost x x

Assegurança x x

Guió reunió pares x x

Sol.lícitud autorització x x

Calendaris mensuals x x

Distribució horària x x x

Memòria avaluació interna x x

Expedient alumnes x x

Acords metodològics x x

Llista de llibres x x



Els fluxos informatiusTractar de fluxos d'informació és tractar de moviments d'informació. I els moviments

d'informació o fluxos informacionals d'una organització com és un centre escolar de Primària

són una quantitat important de circuits informacionals. Aquesta circulació d'informació

materialitzada sovint en una sèrie de documents de suport cada dia més diversificat sustenta

els diferents processos de treball. Aquests pertanyen a diferents àmbits: el de gestió

administrativa, de gestió academicoadministrativa, de gestió economica, de gestió docent...

Hem de tenir en compte,doncs, múltiples emissors i receptors, força itineraris, diversos

procediments i processos, uns quants suports, dos canals i dos sentits.

Parlem també, doncs, d'un conjunt d'elements interdependents, organitzats i subjectes a

unes determinades normes, explícites o no i, amb una finalitat pròpia. Estem parlant d'un

sistema, d'un sistema d'informació. Els elements principals dels qual són els actors amb

diferents funcions: produir, transmetre, organitzar, difondre, rebre informació; els contingutsinformatius, de tipologia, suport i finalitat molt diversa; les eines o recursos, tradicionals i

tecnològics; i, els processos o procediments, el conjunt de tasques implicites en la gestió

informativa i que compten amb els altres tres elements. Els teòrics parlen de tres grans

sistemes d'informació en una organització: el comunicacional, l'informacional i l'operacional.

Per bé que la informació que circula en un sistema sovint es traspassa a un altre i que els

tres sistemes es troben obviament interrelacionats. Amb tot hem distingit els següents

sistemes d'informació:

� El sistema d'informació comunicacional (el flux comunicacional)

� El sistema d'informació informacional (desglossat en el flux d'informació de suport

operatiu i de suport a la gestió)

� El sistema d'informació operacional (el flux operatiu)

La informació rep diverses categoritzacions. La majoria es basen en l l'origen o bé en la

destinació d'aquesta informació: en la direcció i el sentit que pren el flux pel qual circula. Així

tenim, tres grans divisions: la informació interna (la que es genera i circula sobretot a

l'interior de l'organització), l'externa (la que es genera a l'exterior i té a l'organització com a

receptora) i la corporativa (la que projecta a l'exterior). Dins de la informació interna trobem

també la informació ascendent quan circula dels membres operatius als de gestió;

informació descendent quan circula, pensant en l'escola, de la direcció al Claustre, PAS i

PND; i, informació lateral, la que circula entre membres del Claustre o de la direcció. En

altres paraules la que circula entre membres d'un mateix nivell de gestió i operativitat.



Flux comunicacional

Està implicit en qualssevol dels intercanvis i circuits informacionals que s'estableixin tant a

l'interior del centre entre els diferents membres de la comunitat educativa com entre el

centre i l'entorn. Sustenta els altres tipus de fluxos informatius siguin interns, externs o de

projecció del Centre; siguin de caire operatiu, de gestió o purament comunicacional.

Normalment, però, s'acota el concepte en el sentit de considerar comunicacional un flux, la

finalitat primera del qual és aquesta: comunicar. No servir de recolzament a la gestió o al

control de la mateixa. O bé ser necessari pel funcionament habitual de l'escola. Se li

atribueix una intencionalitat de difusió i de projecció externa des de l'organització. Des de

l'exterior, se li atribueix una intencionalitat informativa i clarament publicitària segons els

productors que la transmeten.

Aquest flux presenta una situació assimètrica segons les manifestacions de les diferents

direccions entrevistades, en el sentit de què és més el paper de receptora de la informació el

que fa l'escola, que no pas de productora. Els continguts projectius són sobretot documents

tècnics pedagògics i es projecten a l'entorn immediat i com a molt al mediat. En l'altre sentit

també ho són els documents administratius i de planificació que es sotmeten al control

d'Inspecció d'ensenyament i de l'Administració. Els productors d'aquesta informació són els

alumnes i els mestres. Els continguts externs en una proporció molt elevada són continguts

publicitaris que procedeixen de l'entorn mediat i remot. Aquest flux extern situa a l'escola en

un paper de transmissor important. Important per la quantitat d'informació que s'aspira a que

difongui i important pel temps i dedicació que aquesta transmissió suposa. Veurem aquestaspecte amb més deteniment en l'apartat de la Gestió de la Informació.

Els recursos que fa servir l'escola per a difondre la seva activitat no són gaires. La revista

escolar i el web de centre són dos dels més utilitzats i malgrat la feina que suposen tenen

una credibilitat bastant alta entre els docents que hi treballen. Destacar que mentre la revista

és un recurs molt valorat per la facilitat d'accés que suposa per a les famílies comparat amb

el web i perquè tenen ja l'hàbit establert de rebre-la i llegir-la. En d'altres paraules perquè

forma part de la cultura informacional de l’escola. El web projecta l'escola a on no arriba la

revista. Així tal i com destacaven algunes opinions són eines diferents però molt

complementàries: la revista arriba molt millor a l'entorn immediat que no al mediat i al remot.

En canvi el web té, a dia d’avui, més possibilitats de difusió en els entorns mediat i remot

que no a l'immediat.



Hem agafat un procés de treball de projecció a l'entorn: l'elaboració de la revista. L'hem

analitzat d'una manera somera a nivell informacional tal i com reflecteix el diagrama. Les

llegendes reflecteixen els components informacionals i fluxos informatius bàsics.

Components

Fluxos

Flux descendent Flux ascendent Flux lateral Flux exterior

ContingutsProcessosEines Actors

Flux corporatiu



També hem volgut fer l'anàlisi en el sentit invers: l'arribada d'informació de l'exterior a

l'escola.

Comentar que els receptors d'aquesta informació estan ordenats per la freqüència en què en

són receptors. Hi ha escoles en què és el PAS qui es desplaça a correus i a l'Ajuntament i

per tant és aquest actor el principal receptor o en realitat s’hauria de parlar de mediador

informacional, en tot cas no n’és gestor. No oblidem, tampoc, la funció i procés d’atenció

directe al públic que realitza el personal d’administració i serveis. Per tant en aquests casos

manca un altre procés que és el de transmetre la informació als seus destinataris. En gran

part es dirigeix a l’equip directiu però no ignorem que algunes informacions van dirigides

directament als Departaments o a mestres concrets. És l'equip directiu, com veurem més

endavant qui gestiona tota aquesta informació.

Entorn mediat iremot

1. Fer arribar a l’escola propostes detot tipus: activitats, productes...2. Convèncer del consum d’aquestespropostes.3. Assegurar l’assistència/participacióa determinats actes...

Correu e, correuconvencional,RRHH, telèfon,fax

Informatius decaire administratiu,pedagògic,comercial, cultural,cívic...

1. Seleccionar la informació.2. Debatre, de vegades en el Claustre oE.D. l’oportunitat/conveniència d’unaproposta.3. Transmetre-la als companys.4. Sovint transmetre-la als alumnes ifamílies.5. Eliminar-ne una gran quantitat.

Temps, RRHH,trituradora,papereres de paperreciclat, taulells isuros

Equip directiuPAS

Claustres



Flux informatiu de suport a la gestióForma part del sistema d'informació informacional el qual engloba tota la informació interna i

externa que constitueix el que s'anomena el model de dades de l'organització. És a dir, la

informació fixa del centre, la prescriptiva. La informació estructurada, formal. En són

productors l'equip directiu amb la participació del claustre i el consell escolar en alguns dels

documents a instàncies de l’Administració. En són receptors primers l'Administració Pública

Autonòmica. En els últims 5 anys l’Administració Autonómica ha realitzat un desplegament

de models de diferent tipologia documental accessibles a la xarxa i ha iniciat la

informatització de processos comuns i l’emmagatzematge de dades en una base de dades

centralitzada. Els continguts fonamentals d'aquest flux són els administratius, els

academicoadministratius i els econòmics. A un altre nivell de demanda alguns de planificació

i estratègia.

Com dèiem alguns dels processos de suport a la gestió com per exemple la preinscripció

d’alumnes es realitzen en suport electrònic, la qual cosa suposa un afegit de tasques i el

manteniment de tasques redundants com és la consignació de dades dels alumnes en paper

i en suport electrònic. D’altres procesos continuen realitzant-se en suport paper i de manera

presencial.

Analitzarem informacionalment algun dels processos de treball comuns a tots els centres:

l’elecció del Consell Escolar.

Director/a iSecretari/a

Famílies,claustre i PAS

Redacció ipublicació

Convocatoria, calendarii censos de les eleccions.Relació representantsescollits.Convocatòria constitucióConsell.Acta de constitució delConsell

Nota oficial al taulell. Notainformativa sector pares

Meses electorals

Famílies,claustre i PAS

Redacció ipublicació

Acta constitució mesaActes dels escrutinis.Relació dels candidatsResolució de reclamacions

Relació candidats

Escrits oficials.Taulell.Arxiu



Un altre procés de treball de l’àmbit de la gestió és el registre d’absències i faltes

d’assistència del professorat. Fins ara es realitzava en suport paper, ara es facilita que es

realitzi utilitzant un aplicatiu especialment creat per aquesta gestió. El flux, però es

bàsicament el que segueix:

Hem volgut recollir la valoració que fan els mestres sobre l'organització del centre per a

garantir un bon flux de suport a la gestió amb alguns dels actors implicats.

Veiem que les dues administracions es situen en uns valors molt similars i que la valoració

sense ser l’òptima és força bona.

Director

Tramitació mensual.Tramitació anual Copia de la comunicació

de faltes segons modelEscrit

AdministracióAutonómica iInspecció

Claustre

ComunicacióConstatació de les faltesArxiu temporal

Relació de faltesJustificacions...

Llibre d’absències



Flux informatiu de suport operatiuEls fluxos de suport operatiu formen part del sistema informació informacional: porten

aquella informació, destinada a ajudar a organitzar la quotidianeïtat de l'activitat escolar que

és l’activitat de negoci. L'esquelet d'aquesta quotidianeïtat contempla diversos processos de

treball i les tasques associades:

1.- D'entrada, tenim el procés de preparació, planificació d'una sèrie d'elements:

continguts, grups classe, equips de mestres, espais, horaris, recursos... entre els

principals.

2.- De segon, tenim el procés operatiu o executiu. En segons quins àmbits de l'activitat

humana ens trobaríem amb el flux operatiu. Estem parlant de la coordinació i execució

de les activitats d'ensenyament-aprenentatge.

3.- L'últim gran bloc són les activitats i processos de seguiment i d'avaluació, les quals en

l'eix temporal corren gairebé en paral.lel amb les d'ensenyament-aprenentatge. L'

incloem en el sistema d'informació informacional perquè tot i que en determinades

tasques dóna pas a fluxos procedents dels altres entorns dóna suport a la gestió de la

quotidianitat de l'entorn immediat.

Els actors productors d'aquest flux són els mestres; les propostes educatives de l'entorn

mediat: tant l'"oficial", social com la comercial. Aquest flux s’alimenta i es redefineix o

redissenya en funció dels resultats de la interacció entre els mestres i els alumnes que són

en principi els receptors primers. El PAS continua amb el seu paper de transmissor que cal,

no obstant, tenir molt en compte.

Els continguts que es generen són sobretot els de planificació i estrategia i alguns de

tècnics.

Les eines que s'utilitzen més són les reunions de petit grup entre diversos actors de l’entorn

immediat: equip directiu, claustre, cicle, consell escolar, amb els pares, amb els assessors

especialitzats...tant en la fase de planificació i organització com en la de seguiment i

avaluació. El canal predominant és, doncs, l’oral el qual per les seves característiques

comporta facilment confusions, interpretacions diverses i malsentesos. És per aquest motiu

que s’extén l’esforç de formalitzar els continguts d’aquestes reunions: anàlisi fetes, acords

presos, suggeriments... per escrit en actes per a qualsevol tipus de reunió/entrevista.



Descrivim un procés de treball standard: l'elaboració del Projecte Educatiu del Centre.

Tots els fluxos informacionals són importants, però el de suport operatiu té una

trascendència innegable i el seu bon funcionament és un factor clau d’èxit per a la gestió de

l'activitat del centre, per això ens ha interessat mostrar quina percepció tenen els docents

enquestats sobre el grau d'adequació de l'organització del seu centre per a garantir el flux

informatiu entre els actors immediats.

ConsellEscolar

1. Establir directrius2. Avaluar el PE3. Aprovar el PE

Reunions

Administratius:ordre i acta de la reunió

Planificació: projecte dePE

Equipdirectiu

1. Elaborar el PE2. Integrar propostesClaustre3. Difondre públicament

Informática,reunions, documentimprès

de planificació:esborrany i versiódefinitiva del PE

Claustre 1. Elaborarpropostes

ReunionsAdministratius: ordre iacta de la sessió deClaustre



El que podem concloure clarament és que la valoració predominant és la de força positiva.

També coincideix com en d'altres valoracions demanades que la que es vincula amb el PAS

té el grau de n/c més elevat.

Flux informatiu operatiuPertanyen als fluxos d’informació operacionals que s'originen en l'activitat quotidiana dels

centres. Tenen un alt component verbal i el canal pel qual es transmeten és l'oral. Això

facilita que sigui el flux informatiu més informal de tots, és a dir, el que transporta informació

l'emissor de la qual és en molts casos facilment incert. Els actors que intervenen

principalment són els de l'entorn immediat i actuen com a productors i receptors a excepció

del PAS el qual juga un paper fonamentalment i generalitzada de transmissor, sobretot de la

informació descendent o l'exterior amb el vist-i-plau de la Direcció. La informació que circula

pel flux operatiu és sobretot lateral i exterior/corporatiu (companys i les famílies) dins de

l'entorn immediat. En un segon terme queda la informació ascendent i descendent. Com



dèiem abans gaudeix més fàcilment d'una certa informalitat en l'origen de la mateixa i en la

transmissió. Amb això volem dir que es transmet sobretot sense unes coordenades de

temps i de lloc gaire preestablertes. Circula predominantment d'una manera espontània. Si

observem el gràfic següent veurem la freqüència d'utilització de mecanismes i recursos amb

paràmetres formals i amb paràmetres clarament no formals en el flux ascendent.

Flux ascendent

020406080

Reunions Nota Entrar aldespatx

A laclasse

%

Les reunions i la nota escrita són recursos amb força components formals, les primeres

tenen una ubicació de temps i espai, continguts i conductor/a establerta; la segona utilitza el

canal escrit i s'hi consigna l'autoria normalment. Entrar al despatx de la Direcció o aprofitar el

fet que la Direcció entri a la classe són recursos amb un component d'informalitat bastant

clar. Com es pot veure en el flux ascendent els dos processos estan practicament al mateix

nivell d'ús.

La informació predominant en el flux operatiu és la informació lateral, la que circula entre

companys de cicle, comissió, claustre. Hi incloem també els assessors pedagògics més

habituals: psicòleg, logopeda… Aquesta també ha sigut objecte d’avaluació.



Flux lateral

020406080

100

Reunions Correu e Passadís Pati

%

Hem seguit la mateixa pauta: dos recursos bàsicament formals i dos d'enterament informals.

En aquest flux s'observa més diferència entre els dos processos i aquesta a favor del procés

informal. Cal afegir que la resposta era múltiple i així van ser practicament la totalitat de les

respostes.

Hem volgut reflectir l'altra realitat del flux operatiu que és la circulació d'informació que

s'estableix a resultes de l'activitat quotidiana dels centres, entre les famílies i els mestres-

tutors. El diagrama següent reflecteix somerament com és aquest flux entre aquests dosactors de l'entorn immediat:

La gestió de la informació

En aquest apartat recollirem les dades que ens han aportat els diferents instruments de

recerca sobre les diferents fases de la Gestió de la Informació, exceptuant la de tractament

de la mateixa que és de per si força més complexa que la resta. La gestió de la Informació

com la gestió dels documents constitueix un cicle les fases principals del qual en qualsevol

organització, a l'escola també, són aquestes:

PAS

Famílies

Tutors

Notes escritesMissatges orals

Notes escritesMissatges orals

Notes escritesMissatges oralsAgenda escolar

Contingutsinformacionals:recordatoris,observacions,convocatòries

Contingutsinformacionals:justificacions,avisos,comunicacions



� L’entrada o obtenció d’informació

� El tractament (manipulació, anàlisi, organització, reformulació i presentació)

� La distribució o compartició

� La conservació o emmagatzemament. I, l’eliminació

� La difusió o sortida

Cada fase està composta d'una sèrie de components bàsics com són: les eines o recursos

necessàris, els processos inherents pel seu desenvolupament, els actors implicats i els

continguts. Hem afegit la legislació al respecte, vinculada o aplicable als centres docents.

Com vèiem en la presentació ens interessa la informació vinculada a la gestió de l'escola, la

que li dóna suport. La gestió de l'escola com la de la majoria d'organitzacions té diferents

nivells. En l'apartat de fluxos d'informació hem definit els tipus d'informació que es manipulen a

l'escola. Aquesta tipologia respon als diferents sistemes d'informació, els quals donen suport

als diferents nivells de gestió d'una organització. Aquests nivells de gestió bàsics i comuns a

totes les organitzacions són:

Nivell transaccional o operatiu

La gestió del sistema de treball, de l'activitat diària. És el nivell que genera la informació interna

tan si es traspassa o no als altres nivells. A aquest nivell li correspon bàsicament el sistema

d'informació operacional: el flux operatiu, i en ocasions el sistema informacional: el flux de

suport operatiu. Són puntals la informació descendent i la lateral. En són actors els mestres-

tutors i mestres-especialistes.

Nivell de control

La supervisió de les activitats que es produeixen en determinades àrees de l'organització.

Verifica l'evolució de les activitats que es produeixen en aquesta àrea. Seria per exemple la

supervisió que es dugui a terme del menjador o en la Secretaria de la recepció de documents.



El seguiment d'un grup d'alumnes. El pilotatge de material didàctic. El sistema d’informació

operacional i l'informacional en cobreix les necessitats.

Nivell de gestió

Estableix els plans que han de regir una àrea de l'activitat. Els aprova, els posa en marxa, els

supervisa. És el sistema d'informació informacional i comunicacional qui li dóna suport. El flux

de suport a la gestió i el comunicacional.

Nivell estratègic

Correspón a un nivell de decisió més gran. Estableix cap a on s'ha de dirigir l'activitat de

l'organització o empresa. En fa la previsió recursos per a noves activitats, en decideix els

objectius a assolir, n'estableix les polítiques i plans necessaris. Li dóna suport el sistema

informacional i comunicacional: el flux de suport a la gestió i el comunicacional.

És a dir, en la gestió d'una organització s'han de gestionar els diversos subsistemes que s'hi

distingeixen segons les seves funcions, els quals requereix d'una informació determinada: el

subsistema de decisió o decisional, que té com a tasques la planificació, control i

coordinació del sistema de producció així com la definició de la missió, els objectius i

estratègies de l'organització. En el cas de les escoles els actors d'aquest subsistema són

l'equip directiu i els diferents coordinadors així com l'Administració educativa autonòmica,

Inspecció Educativa i el Consell Escolar bàsicament. El subsistema de producció o operatiuque té com a tasca primordial la producció de béns i/o serveis que són el nucli de la missió de

l'organització. Aquí els actors són els mestres, monitors de menjador, de tallers, de colònies. I,

per últim el subsistema informatiu (que inclou els sistemes informàtics) que engloba totes les

tasques orientades a cobrir les necessitats d'informació del sistema de decisió i del sistema de

producció o operatiu.

L’entrada, obtenció o generació de la informació

L'entrada d'informació a l'escola obeeix com en tantes altres organitzacions a necessitats

dels diferents nivells. Des de dades i informació pròpies del nivell operacional, llegeixis



informació de les famílies per exemple, a dades pròpies del nivell de gestió o estratègic

com podrien ser les directrius per elaborar els plans estratègics. O bé dades o informació

purament informacionals: el pla de formació permanent de la zona educativa... Totes

aquestes informacions són informacions necessàries, previsibles, plenament integrades en

els processos propis del treball escolar: docent i administratiu.

En paral.lel a tota aquesta informació útil, necessària i pròpia de l'activitat docent i escolar,

l'escola és també la receptora de tota una altra informació que no és útil, que no és

necessària, imprevisible i que de vegades també, no és pròpia de les activitats bàsiques

que es realitzen en una escola. Els directors/es entrevistats tenen una percepció nítida al

respecte: n'arriba moltíssima d'aquest segon tipus, n'arriba tanta com la que ens és útil a

les escoles. Veurem més endavant el cost que suposa discriminar els dos grups

d'informació.

EinesEl que hem pogut observar és una certa especialització de les eines en relació a les

funcions. Així per exemple anotem que:

Les eines de recepció d'informació són predominantment les tradicionals: telèfon, correu

convencional i en molta menor mesura el fax. Tot i que el correu electrònic, segons

manifesten els directors, està suposant cada vegada més una via d'entrada indiscriminada

d'informació abundant i redundant.

Els documents interns continuen generant-se primer en suport paper i després es tornen a

generar a l'ordinador arxivant-se en suport magnètic i cada vegada més en suport òptic

donada la seva capacitat superior d'emmagatzematge i preservació.

Les eines de recerca d'informació es centren sobretot en la xarxa Internet i el telèfon, és a

dir les dues eines més immediates.

Processos

El diagrama reflexa el procés bàsic d'entrada d'informació a l'escola. En vermell es

distingeixen les tasques que realitza el director i que seguidament en comptabilitzarem el

cost aproximat d’execució.

Informació Externa

Previsible Imprevisible

correuconvencional

correuelectrònic



Per fer l’aproximació al cost de triar la informació vàlida de la que no ho és hem partit de

les dades recollides en les entrevistes als directors segons les quals, dediquen a

aquesta tria un promig de 3 hores setmanals. Hem tingut en compte que l'antiguitat en el

cos dels entrevistats oscil.lava entre 20 a 25 anys.

Donat que dues de l'escoles eren de dues línies però les altres quatre, eren d'una. Hem

optar per comptar a partir de les taules salarials publicades sobre el sou base de

directors d'escola de centres de 14-19 mestres.

Hem comptat 30 dies com a mes i deu mesos com curs escolar. Les xifres són les

següents:

Complement direcció

288,15 €

6 triennis

189,60 € (31,60 x 6)

Oral /escritaOral /escrita

1. La rep algunmembre de l’E.D.normalment eldirector/a2. Elimina tots elsassumptes de nointerés3. Lectura delsassumptes d’interés oremitent conegut4. 2ª. Eliminació5. Imprimeix elsassumptes d’interés6. Alguns els passa aPAS per reproducció idistribució al Claustre7. D’altres són adiscutir en l’E.D.8. Arxiu d’algunsassumptes



3 estadis

246,99 € (82,33 x 3)

Sou brut mensual + complements

2496,41€

Hores de treball mensual

160,7

Cost hora de treball

2496,41:160,7= 15,53 €

Cost x setmana

15,53 x 3= 46,59

Cost x mes

199,67 €

Cost x curs

1996,7€

Cost x curs x centres publics de Primària

1996,7 x 1828= 3.649.967,6€

En altres paraules el cost anual aproximat en els centres públics d'Educació Primària de

triar la informació necessària/ útil de la innecessària/inútil és de 3.649.967,6 euros/607.281.609,3 ptes . Consignar també que el cost mensual suposa aproximadament un

8% del sou brut del director. Està clar que si no es redissenya aquesta fase del cicle

informatiu aquest cost de gestió difícilment es reduirà ans al contrari. Cal pensar també

que és un cost parcial ja que només estem parlant dels recursos humans.

La gestió del correu electrònic és un procés recent que hem inclòs en el procés global

d’entrada perque absorbéix una dedicació considerable tal i com han manifestat tots els

directors. El correu electrònic escolar està saturat i constitueix una passarel.la sense

condicions ni límits a l’escola. La seva gestió: obrir-lo, llegir-lo, imprimir el que és d’interés,

eliminar el que no és d’interés, suposa més d’hora i mitja setmanal de feina.

Actors



En aquesta fase de la gestió informativa des del punt de vista de l'escola i de la informació

externa, els actors només poden acomplir dues funcions fonamentals: ser receptors i ser

cercadors d'informació. Perquè així com es dóna l'entrada de moltíssima informació

innecessària, també ocorreix, encara que amb molta menys freqüència, que cal cercar

informació necessària que no es té. Amb tot la qüestió no és tan simple com pugui semblar

fins ara.

El paper de receptor exigeix un treball d'anàlisi i una capacitat de decisió cada dia més

ràpida juntament amb criteris per a la selecció de la informació cada vegada més elaborats

davant del fet inqüestionable que la quantitat d'informació que arriba a les escoles creix de

manera exponencial i invariable conforme evolucionem cap a la Societat de la Informació.

La funció de cercador d'informació amb l'arribada sobretot d'Internet i l'avantatge

innegable de la immediatesa d'accés a la informació requereix unes habilitats fins fa poc

impensables i no per tothom naturalment assolides i integrades. En d'altres paraules,

s'inicia en aquesta fase de la gestió informativa, funcions més complexes

informacionalment parlant que són pròpies en altres àmbits de l'activitat humana del que

s'anomena gestor de la informació i que exigeixen no només un perfil professional i

personal molt determinat i una formació més específica, sinó d'una nova manera de

treballar, d'una nova manera d'interactuar amb la informació. En definitiva exigeix una

nova cultura de la informació en el si de l’organització: nivell transaccional i control. I

obviament també en el si de la direcció de l’organització: nivell de gestió i estratègia.

Continguts

Distingim dos grans blocs de continguts bàsics. D'una banda tenim la informació de generació

externa que són els documents administratius i els informatius. Els primers procedeixen de les

diferents administracions educatives: local, autonòmica i estatal. Són documents oficials i sovint

prescriptius. Circulen pel flux de suport operatiu i de suport a la gestió. Els segons, els informatius,

procedeixen de qualssevol dels actors dels entorns mediat i immediat. Tenen una gran varietat

temàtica: esportiva, cívica, social, cultural, lúdica, solidària, rel.ligiosa...Circulen pel flux

comunicacional

L'altre gran bloc de continguts són de generació interna. Resultants de les activitats pròpies de

l'escola. El conforma els documents tècnics i els de planificació i estratègia.. Circulen pel flux de

suport operatiu i de suport a la gestió. Es projecten sobre el passat, el present i el futur de l'escola.

Tenen des del punt de vista arxivístic valor primari i secundari. En altres paraules tenen valor

operatiu, estratègic i històric.

En aquesta fase els continguts es plasmen predominantment sobre el canal escrit i en el suport



variable. Per tot el que s'ha dit fins ara tenen un gran pes en l'activitat quotidiana i la seva correcta

circulació incideix molt positivament en l'ambient de treball. Les direccions entrevistades són molt

sensibles a aquesta qüestió. De tal manera que la meitat d'elles, elabora fora d'hores escolars

petits documents informatius que recullen tota aquesta informació per a que arribi a temps als

claustres.

Una part important de la que és d’interés no es pot integrar en l’activitat escolar sobretot per

motius de calendari. Això vol dir o que no arriba a “temps” o bé que l’escola no té “temps”

d’implementar-ho en el seu currículo.

Normativa

En aquesta fase la normativa establerta refereix processos: el registre d’entrada de

documents en suport paper. Ens referim en concret al Decret 360/1994

� DECRET 360/1994. de 15 de desembre. del registre d'entrada i sortida de documents

de l'Administració de la Generalitat de Catalunya. Desenvolupa l'article 38 de la Llei

30/1992. de 26 de novembre. de règim jurídic de les administracions públiques i del

procediment administratiu comú, el qual estableix una nova regulació dels registres

administratius. Segons aquest decret s'han de registrar els documents de sol.licitud i

els documents de correspondència. No s'han de registrar els documents de

propaganda ni els documents de què s'acompanyin els documents de sol.licitud i

correspondència esmentats. Tampoc les comunicacions que no vagin signades, ni els

fulls de preinscripció i de matriculació.

També està establerta per llei models documentals de gran part dels continguts

administratius a partir dels quals l’escola en genera els seus propis

� El recull de documents de suport procedimental de la DT d’Ensenyament a Lleida4

assenyala que la tipologia documental referida és preceptiva en base a diferents lleis.

Les més referenciades són: Llei 30/92, llei 4/88, ROC, BOE.31.5.75, BOE.20.2.67.

Només existeixen models establerts pel reglament (R.31.1.85) del Llibre d’Escolaritat

d’EGB i per l’ordre (16.1.90. Anexos 1,2) de la Justificació anual de despeses de

funcionament, com de les sol.licituds de Preincripció i Matriculació.

Així mateix també queda especificat els actors responsables de l’elaboració de gran part

dels documents de planificació i estrategia i alguns de tècnics en el DECRET 198/1996. En

l’article 16 referit a les competències del director/a:

4 http:www.xtec.es/dtlleida/norma/index.htm



� d) Elaborar, amb carácter anual...la programació general del centre conjuntament

amb l’equip directiu i vetllar per l’elaboració, aplicació i revisió del projecte curricular.

� o) Elaborar, conjuntament amb l’equip directiu la memoria anual d’activitats ...

En l’article 17 referit a les competències del cap d’estudis:

� a) ...dur a terme l’elaboració de l’horari escolar i la distribució dels grups, de les aules

i altres espais docents... escoltat el claustre.

� d) Coordinar l’elaboració i l’actualització del projecte curricular... i vetllar per

l’elaboració de les adequacions curriculars necessàries per atendre la diversitat ...

En l’article 18 referit a les competències del secretari del centre s’especifica:

� a) ...aixecar les actes de les reunions que celebrin els organs col.legiats.

� d) Dur a terme la gestió económica del centre, la comptabilitat que se’n deriva i

elaborar i custodiar la documentació preceptiva...Elaborar el projecte de pressupost

del col.legi.

� e) Vetllar per l’adequat compliment de la gestió administrativa del procés de

preinscripció i matriculació d’alumnes...

� h) Confegir i mantenir l’inventari general del centre.

� j) Dur a terme la correcta preparació dels documents relatius a l’adquisició, alienació

o lloguer de béns i als contractes de serveis i subministrament...

L’emmagatzemament o conservació de la informació

La conservació, emmagatzemament o bé l’eliminació dels documents que ens arriben o

generem a l’escola després d’haver-ne fet el tractament necessari podria seguir

l’organització habitual de les institucions que formen part de l’Administració Pública ja que de

fet cada centre escolar ve a ser una oficina més productora de documents, mantenint, però,

la localització dels diferents tipus d’arxiu a l’escola, en espais preparats i diferenciats.

Resumim aquesta organització en el quadre5 següent que explica l’evolució dels documents

al llarg del seu cicle de vida:

Tipus d’arxiu Fase Valor Durada LocalDe gestió Activa: creació i utilització Primari 5 anys Dependència

productora:

Secretaria de

l’escola

Administratiu

intermedi

Semiactiva: és objecte de

consulta ocasional

Primari 25-30 anys Arxiu central de la

institució: Dept.

Ensenyament

5 Inspirat en: A.Heredia(1989). Archivística general. Teoría y práctica(p.111). Sevilla: Diputación de Sevilla



Històric Inactiva: inutilitat adminis-

trativa ijurídica. Es conserva

pel seu valor testimonial

Secundari A partir dels

30 anys

Arxiu històric dins

o fora de la

institució

Malgrat aquesta possibilitat hem constatat clarament que la conservació i l'eliminació de la

documentació en els centres escolars no té una planificació explícita. Amb el procés que

s'està portant a terme des de fa pocs anys d'implantació de la informatització de la gestió de

documentació academicoadministrativa queda clar quina informació cal transferir al

Departament, però de la que cal guardar a les escoles no.

El que està força clar també és que la quantitat d'informació a guardar és molta només tenint

en compte l'antiguitat de gran part dels centres de Primària i el nombre de centres (més de

1800 en tota Catalunya) si a això se li afegeix la manca de criteri i previsiblement la manca

d'espai el tema resta per resoldre d'una manera satisfactòria des del punt de vista

administratiu i històric.

En alguns centres el tema s'ha parlat i s'han establert un mínim de criteris de sentit comú:

"si és útil sí, si és per agafar pols, fora", “el criteri de la seguretat: i si es cala foc? Aquest és

un altre criteri: el físic. Si hi ha lloc es guarda, si no hi ha lloc perquè l'escola ha crescut i

s'han d'habilitar espais com a aules doncs es llencen majorment documents tècnics

pedagògics. Els altres costa molt llançar-los sobretot perquè no es té una consciència clara

de si es pot o no. Per tant la tendencia és de guardar-ho tot tant com es pugui. Entre altres

coses un director declarava: "quan veig una cosa que molesta molt i necessites espai ho

llences. A lo millor és una cosa de fa 12 anys. El que passa que també et fa cosa llençar-ho

perquè penses: i si em demanen un certificat d’una substituta que va haver fa..."

Eines

Les eines d'emmagatzemament són basicament les tradicionals i en menys mesura perquè la

seva implantació és força recent els diferents programaris de gestió i base de dades

departamental. Aquests però s’enfoquen clarament a la documentació administrativa,

academicoadministrativa i económica. Tot i l'ús creixent de suports magnètics i òptics i la

seva innegable capacitat de emmagatzemament i conservació d'informació aquesta no

sembla aprofitar-se. L'ús del suport magnètic o òptic lluny d'integrar-se i esdevenir un

avantatge per l'estalvi de recursos que suporsa: recursos ecològics, físics i econòmics, conviu

amb l'ús de les eines tradicionals. D'aquesta manera es produeix també una duplicació de

processos de conservació amb la conseqüent despesa de recursos humans i de temps.



Totes les escoles disposen i utilitzen les eines més clàssiques de conservació de documents:

arxius de cartró, armaris arxiu, carpetes, carpesanos i armaris. Gran part d'aquestes eines

s'han de renovar sovint perquè es fan malbé. Gairebé totes les escoles disposen d'un espai

específic d'arxiu: un "quarto" per a emmagatzemar tot tipus de documents, especialment la

producció pedagògica més creativa. Alguns dels centres l'anomenen molt conseqüentment

l'arxiu històric de l'escola. L'arxiu administratiu o de gestió es troba a la Secretaria o Direcció.

La previsió d'algunes escoles davant la manca futura d'espai és, un cop exhaurit totes les

combinacions mobiliàries possibles de Direcció i/o Secretaria per guanyar espai, utilitzar les

aules. Comprar armaris i anar-los situant en les aules.

En l'ordre de les eines més utilitzades per a la conservació d'informació més operativa també

s'observa que continua predominant l'agenda telefònica o d'actes i activitats de sempre per

damunt de l'agenda electrònica. Aquest última només un centre la fa servir.

Constatem també que la major part de les escoles han començat un procés d'arxiu dels

documents fotogràfics i videogràfics.

Processos

En aquesta fase hi ha dos processos bàsics: la conservació i l'eliminació. Cadascun dels quals

comporta d'altres processos. La conservació suposa que hi hagut una primera selecció en la

fase d'obtenció dels documents prescriptius i d'interés. Per una correcta conservació en hi ha

d'altres: l'establiment d'uns criteris per a la conservació més enllà de la vigència de la

informació, la classificació dels materials, l'ordenació dels mateixos. Són processos inherents i

absolutament necessaris per a garantir una recuperació ràpida i vàlida per a tota la comunitat

educativa. La tria de les eines de conservació, l'adequació de l'espai físic on té lloc aquesta fase

en són d'altres.

L'eliminació suposa l'aplicació dels criteris de conservació que també són els d'eliminació, la

revisió de l'arxiu segons el calendari de conservació establer, el manteniment de les eines i/o

mecanismes d'eliminació, l'adjudicació de recursos humans i temporals, el registre del procés...

Tots aquests processos bé requereixen una planificació i una organització bastant clara.

En la taula següent recollim la previsió i resolució d'aquests dos processos bàsics en les

escoles estudiades. Hem volgut distingir entre la documentació administrativa de gestió amb

llarg periode amb valor primari i escàs valor secundari posterior i la que no ho és. Aquesta és

documentacio técnica pedagógica i inclou sobretot documentació pedagógica, de planificació i

estratègica i informativa amb un clar valor secundari. Els pedagògics per exemple després d’un



molt breu periode primari.

Conservació

D. AdministrativaD. Tècnica Pedagógica

� Tenim un quarto que fa d’arxiu històric (des dels anys 60). A Secretaria es guarden papers

de 5-6 anys enrera.

� S’arxiva 1 a. al carpesano llavors passa a l’arxiu de cartró i a l’armari.

� Classificat i ordenat en un lloc.

� Per normativa ha d'estar com a mínim 5 anys.

� Es guarda bastant. La sindical p.e. es fa passar i després es guarda en una carpeta per si

de cas s’ha de fer alguna consulta algun dia. Es guarda molts anys.

� L’oficial fem una fotocòpia i ens la quedem nosaltres(equip directiu) propera. L’original es

posa data d’entrada i es guarda a l’arxiu. Ho guardem molts més anys dels que són

reglamentaris, em sembla que són 5 anys. No tenim documentació històrica. Només tenim

(té 33 anys l’escola) les actes del Claustre de constitució, el llibre d’actes dels Claustres i els

Consells Escolars i després tots els expedients acadèmics de tots els alumnes.

� Aproximadament 1 any, si és una publicació periódica. Aquestes es guarden des del 1990-

91. Es guarda bastanta cosa de treballs... en el quarto. Sap greu.

� Arxiu històric: 20 a. (hi ha papers que poden ser història). Establert que cada departament

per exemple el de Plástica guardi una mostra de cada treball. D’un mural se’n fa una foto i

s’arxiva.

� Es guarda en un espai de recursos didàctics.

� Queda per sempre. Forma part de la història de l'escola.

� En carpetes no gaire endreçat. Es guarda molts anys. Hem fet un treball de recuperació

d'informació històrica de l'escola.



� Les coses d'editorials i sortides que interessen més a les tutories passen a les

safates de la sala de professors que estan per alguns temes. Editorials o materials didàctics

es passa a les coordinadores i elles allà al seu cicle ho guarden o ho tenen en unes

prestatgeries a la sala de professors.

EliminacióD.AdministrativaD.Técnica Pedagógica

� Fem servir la trituradora del despatx

� Des de que sóc a la direcció, 13 anys, encara no n’ha llençat cap de la que ha utilitzat. La

dels alumnes em sembla s’ha de guardar 5 anys. Es guarda 10 anys però més no perquè si

no no hi cabriem

� El que passa és que quan veig una cosa que molesta molt i necessites espai ho llences. Alo millor és una cosa de fa 12 anys. El que passa que també et fa cosa llençar-ho perquèpenses que i si em demanen un justificant d’una substituta que va haver...

� Tenim una altra trituradora a l'arxiu

� Quan arriba informació actualitzada de productes i serveis es llença l'anterior

� Els catàlegs s'eliminen anualment

� Finals de curs es llança la de les entitats. L'oferta pedagògica es guarda 2 o 3 anys

� No hi ha arxiu històric

Com dèiem es un procés que es mostra com a no planificat, sense criteris temporals (tots

els directors tenen al cap la temporització de 5 anys). El procés de conservació es troba

altament vinculat a la realitat espaial del centre “quan l’escola es va fer de 3 línies es va

haver de llençar molta cosa; ara com no tenim la 2ª etapa guardem molta cosa perquè tenim

espai”.



El que sí s’aplica és un mínim criteri de classificació: per temes, que en realitat uneix el

criteri funcional i l’orgànic en un de sol.

Actors

Referent a les persones que han d'exercir un paper actiu en aquesta fase les disposicions del

Departament d'Ensenyament donen instruccions que veurem en l'apartat de la normativa. En

concret en la definició de les competències dels organs unipersonals de govern, l'únic que té

competències explicitades en matèria d'arxiu és el Secretari. Si observem les declaracions

dels diferents directors sobre qui es fa càrrec de la conservació documental i anotades a

continuació, veurem que no es fa esment explícit al Secretari només queda al.ludit quan es

menciona a l'equip directiu:

� L’equip directiu

� Depén: la que arriba al despatx, primer passa pel director, després pel cap

d’estudis. D’altra informació de vegades els encarregats dels departaments i

de les comissions. Els coordinadors.

� La part administrativa, el director decideix què es guarda i què no. La

documentació pedagógica hi ha una comissió de recursos pedagògics que

estableix els criteris. No estan escrits. Però l’experiència diu que pot servir ique no.

� El control ho porta el director més directament. Tot i que l’administrativa fa la

feina d’arxiu. S’hi ha posat d’acord.

� No hi ha un encarregat. Nosaltres (l’equip directiu)

En el treball es reflexa clarament que l’actor principal d’aquesta fase és el director o

directora. Esporadicament hi ha algun altre membre de l’equip directiu que pren la iniciativa.

I el personal auxiliar administratiu en alguns casos realitza alguna tasca operativa.

Continguts



Els continguts que es conserven són pràcticament tots. Ho direm al revés els més fàcilment

eliminables són els informatius. Els informatius no oficials. Aquests últims i els d'oferta

pedagògica d'un cert interés es conserven fins que són vigents. Ara bé la resta de

documentació es conserva. Part de la documentació acadèmica s'ha de trametre al

Departament. El pla per a la conservació i l'eliminació de la informació té tantes versions

com escoles: des d'escoles que obertament reconeixen que no tenen cap pla concret de

conservació a la que reconeix que quan es veu molt desmanegat es fa una neteja. Altres

centres mantenen que hi ha una dinàmica ja establerta que no depen de cap equip directiu

en concret. En d'altres, entre el director i la comissió de recursos pedagògics s'han establert

uns criteris mínims de conservació i eliminació. L'opció d'alguna altra és entre tot el Claustre

posar-se d'acord en alguns criteris.

Hi ha dos grans blocs d’informació a guardar: l’administrativa de suport i operacional amb un

clar valor primari i d’altra banda la informativa, la històrica del centre amb un valor secundari.



NormativaEn aquesta fase és on trobem una normativa explícita en més aspectes. D'entrada i en

referència als actors tenim:

� � DECRET198/1996, del 12 de juny, pel qual s'aprova el reglament orgànic dels centres

docents públics que imparteixen educació infantil i primària. Els articles 16,17 i 18

exposen les competències del director, del cap d'estudis i del secretari. En aquest últim

article en el punt 18.2 que específica les funcions, trobem:

f) Tenir cura que els expedients acadèmics dels alumnes estiguin complets i diligenciats

d’acord amb la normativa vigent.

g) Ordenar el procés d’arxiu dels documents del centre, assegurar la unitat dels

registres i expedients acadèmics, diligenciar els documents oficials i custodiar-los.

Respecte als continguts hi ha un enllaç que trobem en el web del Departament d'Ensenyament

que remet a la normativa específica de conservació de la gestió econòmica, no existint en el

cas de la gestió administrativa. Resumint, en relació als continguts es diu el següent:

� ORDRE del 16 de gener de 1990, de desplegament del DECRET 235/1989, de 12 de

setembre, que regula el procediment per dur a terme l'autonomia de gestió econòmica

dels centres docents públics no universitàris del Departament d'Ensenyament. En

l'article 6 d'aquesta ordre es prescriu la Documentació necessària:

Article 6: L'acreditació documental i comptable de la gestió econòmica

del centre es farà amb el llibre d'actes del consell escolar que

comprendrà: Actes del consell escolar en què consti l'aprovació del

pressupost amb el seu detall. Actes del consell escolar o la Comissió

econòmica respecte a la gestió econòmica del centre.

L'article 7 prescriu els models d'impressos en què s'ha de fer la justificació de

l'execució del pressupost.

En relació als procediments administratius que afecten als processos de sortida i conservació

de la documentació en els centres s'estableix el que segueix:



� DECRET 235/1989, de 12 de setembre, abans esmentat. En l'article 5 es concreta:

Article 5: Finalitzat l'any pressupostari, el director del centre...presentarà

al Departament d'Ensenyament, dins del primer quadrimestre següent,

la justificació dels ingressos i del compte de gestió econòmica...La

justificació es farà per certificació expedida pel secretari-administrador

del centre, visada pel director, fent constar l'origen dels ingressos i

l'aplicació donada als recursos totals del centre, a la qual s'adjuntaran

els documents que amb aquesta finalitat estableixin el Departament

d'Ensenyament i el d'Economia i Finances...Els justificants de cada

despesa (albarans i altres) els mantindrà en custodia el director del

centre durant un període mínim de 5 anys. Si el consell escolar no

dóna la seva aprovació a l'execució del pressupost, s'haurà de

presentar la certificació corresponent, acompanyada d'una còpia del

pressupost aprovat pel consell escolar, de la proposta de liquidació del

pressupost i dels justificants de la seva execució.

Esmentar el punt 5.3 de l'article 5 de la Llei4/1988 a la qual remeten aquests decrets. 5.3. Els justificants han de quedar a disposició de la Intervenció

General, de la Sindicatura de Comptes, i, si s'escau, del Tribunal de

Comoptes per a fer les comprovacions oportunes en l'àmbit de les

seves competències.



La distribució, circulació o compartició de la informació

La distribució o compartició d'informació en el si de qualsevol organització és una fase

importantíssima pel funcionament eficaç i eficient de la mateixa. Especialment important és la

circulació de la informació descendent i ascendent. Observem que la distribució de la

informació és més efectiva i satisfactòria per a tots els actors implicats qualsevol que sigui la

funció que hagin assumit, quan l'escola és petita. Ens referim a l'escola d'una línia. La

distribució de la informació resulta costosa en les escoles més grans i molt especialment

quan l'escola es troba repartida en diferents edificis. També es remarca que sovint, malgrat

els diferents procediments i recursos que es proven per millorar aquesta distribució, manca

temps per a la compartició de la informació de caire pedagògic. L'entrada i la distribució

d'informació imprevista també consumeix un temps ja de per si curt.

En l'apartat de cultura ho veurem amb més deteniment però apuntar que en l'argumentació

de perquè es considerava que l'escola havia millorat la seva gestió informativa, aquesta

argumentació es vinculava majoritàriament a la millora en la distribució de la informació

interna i molt especialment a la millora en la circulació de la informació descendent.

EinesCom a eines entenem els diferents instruments atenent-nos al seu format o suport de

presentació així com les diferents tècniques que es puguin utilitzar en la transmissió oral o

escrita de la informació. Així doncs pensem amb eines tradicionals i també les de nova

incorporació. Val a dir que aquestes últimes no tenen un pes important. El correu electrònic

per exemple és una eina molt poc utilitzada en aquesta fase.

Continuant amb el primer punt de l'anàlisi: la compartició, transmissió o distribució

d'informació als mestres que s’incorporen de nou al centre, s'ha intentat explicitar les eines o

bé tècniques més utilitzades en aquesta transmissió.



Es contemplava també la possibilitat de combinació de diferents eines o tècniques i la

qüestió quedava oberta a d'altres possibilitats. La diferència entre la reunió formal i la

informal rau en què la primera té un espai, un temps i un conductor definit, pactat,

contemplat en l'organització interna; la segona no, es desenvolupa amb les tres variables

anteriors totalment indefinides i improvitzades.

Les eines de compartició i distribució declarades són:

� Tracte directe/ Reunions formals (coordinacions i Claustre)/ fulls informatius/ Safates de

cicle/ Cartellera.

� Reunions formals (apartat d’informació diversa), recursos humans.

� Full informatiu de les informacions que poden ser útils als mestres i es passa. De les

revistes també. Ho passa el bidell. No hi ha safates personals. No hi ha control ni de que

s’ha donat ni de que s’ha rebut, excepte de la convocatoria de Claustre. Els recursos

pedagògics que arriben es passa als coordinadors.

� El full informatiu que fa cada setmana el director és el bàsic: calendari d’activitat,

informacions del centre, informacions oficials amb la referència...És un element bàsic

del funcionament de l’escola i els mestres se’n refien. La informació sindical o algun

escrit oficial al taulell de la sala de professors.

� El full informatiu, les safates, plafonds, expositor de revistes...

Processos

La distribució i compartició d'informació en els processos operacionals que són els que

permeten conduir o gestionar l'activitat diària és una fase clau, potser la més important. Amb

la quantitat d'informació que arriba a l'escola, la distribució de la informació en concret i el



tractament de la mateixa en general ha estat objecte d'avaluacions internes i de discussions

de claustre a la recerca de procediments per distribuir-la millor. Hi ha una sensació

generalitzada de pèrdua de temps i de que no arriba.

Hem volgut analitzar quin canal predomina, l'oral o l'escrit, en els processos de compartició

d'informació. Sovint s'han aixecat queixes relacionades amb l'excessiva oralitat en la

transmissió de la informació, la qual obviament possibilita una major informalitat.

Algunes escoles sensibles a la qüestió han elaborat algun document escrit al qual remetre's.

El fet d'utilitzar el canal escrit, com veurem en l'apartat de cultura, es valora com un factor de

millora en la gestió de la informació escolar.

La qüestió també plantejava la possibilitat mitxa, és a dir, que part de la informació es

transmetés via oral i d'altra es trobés reflexada per escrit.

Predomina el canal oral pur amb força diferència respecte la transmissió mixta.

Actors

La fase de distribució de la informació és una fase interna. Els actors que hi participen

d'alguna manera i més amb l'aproximació d'aquest estudi són pocs. Ha anat sortint una mica

fins ara quins eren els membres dintre de la xarxa d'actors interna que tenien un paper més

actiu: els directors i els conserges. Els directors són i se'n senten responsables; els

conserges tenen assignat el rol de distribuïdors. Per bé que en la gestió de l'imprevist, el

director/a se sent responsable de fer arribar aquesta informació inesperada a tots els

membres del claustre i si cal la tramet ell/a directament. No podem oblidar un altre membre

del claustre que també té una tasca clarament establerta com a facilitador d'informació i és

el coordinador/a de cicle.



La informació precisa es requereix sempre però si hi ha un moment clau i especialment

necessari de compartició de la informació, aquest és el moment de la incorporació del

docent per primer cop al centre. No oblidem que el cos de mestres té una mobilitat d’una

sisena part del mateix cada any.

Hem volgut veure en quina mesura els diferents actors interns tenien una paper proactiu en

aquesta compartició inicial de la informació amb el nou docent del centre. La qüestió era de

resposta múltiple doncs enteníem que podien ser diverses les persones que fessin aquest

traspàs d'informació. El gràfic reflexa el resultat de la consulta.

Com es veu ben clarament el director i els companys són els actors sobre els que recau,

amb força diferència respecte la resta, aquest traspàs d'informació necessària per integrar-

se a l'activitat quotidiana de l'escola.

Continguts

Com hem vist abans la distribució i compartició dels diferents tipus de continguts és

importantíssima sempre però seguint amb l’anàlisi anterior hem volgut reflectir l'atribució que

mereix aquesta informació rebuda en el moment d’incorporar-se al centre. Per bé que

l’atribució pot ser molt àmplia i subjectiva. Alguns atributs i variables de qualitat percebuda

són6:

� La rellevància� La focalització� La precisió� L’exhaustivitat

6 Font: Cornella, Alfons (2000). Gestió de recursos d’informació (recurs electrònic). Barcelona: Universitat Oberta de Catalunya.



� La fiabilitat� La puntualitat� El detall� El format� La comprensibilitat� La utilitat i la usabilitat

Hem triat 3 atributs que de segur són necessaris per a considerar que una informació és

rellevant, és a dir, que en el context de l’escola s’adequa a les necessitats de la nova

incorporació i hem deixat la qüestió oberta a altres possibles atributs.

62,6

16,4 25,34,4 2,9 1,14

020406080

Suficien

tRea

l

Escas

saAltre

sN/C

Atributs

%

És fa l'aportació d'escassa i en d'altres es reflexa la situació de que l'escola era de nova

creació i el traspàs d'informació va venir per altres vies: bàsicament via Inspecció educativa .

La informació que distribueix el conserge és segons manifesten ells mateixos oral i escrita,

però afirmen que l'escrita tendeix a augmentar respecte l'oral.

Normativa

Es escassa la normativa en aquesta fase. L’únic component que es defineix somerament és

l’actor quan es defineixen les competències del director i cap d’estudis del centre:

� DECRET 198/1996, del 12 de juny. En l’article 16 es recull el següent:

g) Convocar i presidir els actes acadèmics i les reunions dels òrgans col.legiats del centre,

visar les actes i executar els seus acords en l’àmbit de la seva competència.



n) Fomentar i coordinar la participació dels diferents sectors de la comunitat educativa i

facilitar-los la informació sobre la vida del centre i les activitats pròpies en el marc de la

normativa vigent.

� En l’article 17 es diu del cap d’estudis:e) Vetllar perquè l’avaluació del procés d’aprenentatge es dugui a terme en relació amb els

objectius fixats pel claustre de professors... Coordinar la realització de les reunions

d’avaluació i presidir les sessions d’avaluació de fi de cicle.



La sortida o projecció a l’exterior de la informacióLa difusió d'informació des de l'escola constitueix el flux informacional comunicacional i

recull continguts dels diferents fluxos operacionals i de gestió i els projecta a l'entorn.

Les eines utilitzades varien segons les característiques de l'entorn. Sovint quan els

destinataris són de l'entorn immediat, són les eines més elementals com vidres i parets les

que tenen una eficàcia més que provada a l'hora de difondre informació interna de suport

operatiu. D'altres, en declaracions d’algunes direccions, una bona dosi d'insistència és el

que més garantitza que la informació d'interés per l'escola i per l'alumne arribi a la família.

D'una banda es fa ressó dels processos estratègics que són els que permeten a l'escola

projectar-se i desenvolupar el seu futur. Exemples serien l'elaboració, execució i avaluació

dels plans estratègics, dels projectes lingüístics, dels plans anuals, l'elaboració i

dinamització de l'espai web. De l'altra es fa ressó dels processos operatius: les activitats

de l'escola, des de les individuals a les cooperatives. De les més formals a les més

creatives. Si en la primera fase era el món el que es projectava sobre l'escola; en aquesta

última es tanca el cicle i és l'escola la que es projecta no ja a les famílies i al barri sinó que

pot arribar, si vol, al món.

EinesLes eines tradicionals de tractament i de projecció externa de l'escola han rebut la incorporació

d'unes noves eines tecnològiques molt potents, l'ordinador i la xarxa Internet, que encara fan

camí per esdevenir eines d'ús comú i quotidià per a tots els membres de la comunitat educativa.

No tan sols pels mestres i alumnes que estan una mica més avessats a ella, sinó també per les

famílies, les quals en segons quin context sòcio-cultural no hi tenen accés per bé que l'escola

faci esforços per utilitzar aquesta nova tecnologia. És per aquest motiu, que la difusió de la

informació escolar, sigui administrativa, tècnica o purament informativa continua utilitzant

recursos tan estructurals com portes, vidres, parets i de més funcionals com els plafons de suró

o taulells i les reunions. En aquest sentit cal remarcar que la meitat de les escoles visitades

utilitzen aquest recurs en la seva forma més primària, és a dir: vidres, portes i parets. I, com a

recurs més proper a les famílies, doncs és el que primer trobem conforme accedim al centre

escolar. L'altra meitat utilitza el taulell de suro protegit per un vidre i situat sempre a la porta més

exterior del recinte escolar. Cal dir que tot i que s'endivina una agrupació inicial de la informació

segons si és documentació bàsicament tècnica interna o bé si són documents informatius

bàsicament de l'entorn mediat i remot, s'observa la barreja total en un mateix plafó tan dels

destinataris als quals s'adreça com dels continguts.



Hi ha informació interna dels claustres juntament amb informació corporativa destinada a les

famílies o alumnes. Informació vigent amb informació obsoleta.

La pàgina web del Centre, en el centres en què està feta, suposa segons estimacions dels

mateixos directors una projecció informativa sobre el 10% de les famílies. Per bé que a

Catalunya tots els centres escolars de nivell no universitari disposen d’un espai per penjar la

seva web. En el mes de setembre del 2003 hi ha 1524 centres de Primària públics de 1828

centrs, donats d’alta al servidor del PIE. Aquesta alta, però, no significa forçament una pàgina

web, per exemple en aquest estudi dos dels centres no la tenien, una estava a mig fer. Dos

centres més la tenien per actualitzar i només un la tenien plenemant actualitzada. En altres

paraules, si les dades es puguessin extrapolar, 1 de cada 6 centres té la plana web en

condicions d’usabilitat òptima. En xifres globals voldria dir 254 centres amb la web perfectament

usable i una projecció informativa del 10% sobre el públic desitjat.

Per això continuen treballant amb les eines de sempre: revistes, fulls informatius bimensuals o

trimestrals i les Jornades de Portes Obertes que continua constituint una eina molt eficaç per a

la projecció de la tasca duta en les escoles.

ProcessosLa reunió de pares és de les primeres eines de difusió d'informació corporativa que utilitza

l'escola. El contacte directe permet un intercanvi d'informació que sol ser beneficiós pel bon

funcionament de l'aula. És un recurs perenne: està des de fa molts anys molt integrat en la

dinàmica d'inici de curs i per molts recursos tecnològics que s'incorporin a l'escola, aquests

hauran de conviure amb la reunió de pares.

Informacionalment es podria descriure com es reprodueix en el diagrama que segueix:

Claustre

Acordacalendari dereunions

E.D.

Elabora calendari

tutors

PAS

Reprodueix lanota i retornacòpies als tutors

tutors

Distribueixnota

alumnesfamílies

Redactenconvocatòria

Model de nota



L’elaboració de la pàgina web requereix dos processos bàsics:

1) El de creació de la pàgina web el qual a la vegada conté altres processos com

serien el d’analisi (de continguts, d’usuaris o receptors, d’objectius...), el de dissenyi el propiament d’implementació.

2) El de manteniment que conté el procés d’actualització de continguts i de l’eina en

si.

Val la pena aturar-se a observar com s’està portant a terme aquests processos.

Respecte a la creació de la pàgina web s’assenyala en 3 dels 6 casos que aquesta parteix

del fet que algun membre del Claustre “ha fet el curset” i s’anima o l’animen a crear la

pàgina web del centre. És a dir sol ser una tasca bastant solitària. Quan la persona que l’ha

endagat canvia de centre o organitzativament és impossible donar-li alguna hora de

coordinació informática, la tasca queda paralitzada indefinidament. En 5 dels 6 casos no hi

ha una planificació sobre la creació i el manteniment del web.

Respecte al manteniment de la pàgina queda palès que la legislació respecte l’ús de la

imatge dels alumne ha actuat com a element aturador i així també el fet de que el nivell de

coneixements tècnics és més elevat que el requerit per a la creació.

ActorsEl PAS és qui té un rol quotidià a nivell de sortida d’informació, doncs és qui sovint porta

documentació a l’administració local o bé a correus.

L’altre actor important per la quantitat i freqüència més que l’equip directiu, és el director o

directora, que fa d’interlocutor en temes educatius d’àmbit local o autonòmic fins i tot, i

s’encarrega de projectar l’escola al nivell que sigui.

Els actors principals com a emissors en aquesta fase sembla que hauria de ser la direcció,

el claustre i l'alumnat. Si observem la informació que difón l'escola veurem que no és

exactament així: l'entorn mediat i remot aporten força informació i otorguen a l'escola el

paper de mitjancera informacional, és a dir de difusora d'informació social, cultural, comercial

de vegades que previament ha rebut... Com a receptors bàsicament les famílies, l'entorn

immediat, el mediat: barri i ciutat o poble. Les diferents administracions educatives.

De primer distingiríem una difusió a l’entorn diguem-ne "íntim" o immediat que seria

bàsicament el familiar, el de suport pedagògic, psicològic i els organs col.legiats de govern.

Més ocasionalment amb la comunitat d'ex-alumnes i escoles de l'entorn.

Hi ha una altra difusió que té un caire més de projecció que és la difusió a l'entorn mediat:

institucions educatives, associacions professionals, entitats properes i a l'entorn remot:



institucions d'àmbit nacional o internacional, entitats i organitzacions nacionals, cases

comercials...

Respecte a la gestió dels plafonds i suros expositors, es pot dir des del vessant emissor que

l'actualització de la informació recau en la direcció del centre, sobretot en el director amb el

suport operatiu del PAS: conserge o auxiliar administrativa del centre. Des del vessant

receptor la informació que difonen aquests suports s'adrecen a mestres, alumnes, pares i

famílies.

ContingutsHi ha diversitat de tipologia documental des d'informació presentada en més d'un full grapats i

penjats per una cantonada per facilitar-ne la consulta, passant pel full senzill, als posters de

diversa mida. Trobem basicament dos tipus de continguts: els tècnics i els informatius.

A l'entorn immediat remetreríem el que abans anomenavem documentació tècnica (butlletins

de notes, observacions sobre la conducta i nivell de treball, orientacions per reforçar i

consolidar el curriculum; sancions disciplinàries; convocatòries de reunions, assemblees,

entrevistes, actes puntuals d'interés pedagògic pels pares; anuncis d'actes i diades especials,

d'excursions, de les normes; demandes de col.laboració...) i alguna d'administrativa.

Els continguts informatius són informació interna i informació dels diferents entorns. Per fer-

nos una idea en una escola pública de primària del Vallès en dos mesos els pares han rebut

22 notes o comunicats informatius de diferents tamanys i colors. D’aquests 22 fulls

informatius, 9 són comunicats d’informació interna: 5 emesos des de l’AMPA i 4 des de la

Direcció o la tutoria. La resta de fulls informatius són d’informació externa, en concret de

l’entorn mediat: 2 són de la regidoria d’Educació, Benestar Social i Salut Pública, 2 són del

Regidor de Civisme i 1 de la regidoria de Cultura; 4 són anuncis d’espectacles infantils, 1 és

l’anunci d’una activitat esportiva escolar; 1 és un anunci d’un centre d’ensenyament i formació

que ofereix classes extraescolars d’anglès; 1 és del grup organitzador del Pessebre Vivent

animant a la participació en els actes del 20è. aniversari del mateix i l’últim és l’anunci de la

Campanya de Joguina Solidària del grup de Càrites de la població.

A l'entorn mediat i unicament a l'administració educativa la documentació administrativa i de

planificació. A l'entorn mediat en general la documentació estratègica i informativa (projectes

del Centre, participació en Jornades, Experiències, Premis, Campionats; altres notícies).

Normativa

La normativa en aquesta fase afecta a una tipologia diversa de documents. D'entrada i per

definició del context organitzacional: ens trobem en centres que depenen de l'Administració



de la Generalitat de Catalunya, la normativa més àmpliament desplegada afecta a la

documentació administrativa-econòmica. Això no treu que en l'àmbit més específic del

Departament d'Ensenyament s'hagin de tramitar i donar sortida a una sèrie de documents

del tipus de planificació i estratègia i del tipus tècnic. També és veritat que molt recentment

la normativa afecta a la documentació informativa i en concret a la difusió d'imatges en els

webs dels centres escolars.

Iniciem el recorregut normatiu, recollint el punt 4 de l'article 3 de la Llei 4/1988, de 28 de

març, reguladora de l'autonomia de gestió econòmica dels centres docents no universitaris

de la Generalitat de Catalunya que estableix la responsabilitat administrativa del marc

processal de la gestió econòmica dels centres:

3.4. El Departament d'Economia i Finances ha de determinar l'estructura i laperiodicitat del compte de gestió, i l'aplicació a pressupost de l'esmentatcompte, que cal retre al Departament d'Ensenyament

Respecte als continguts de la difusió, la Llei 18/2000, de 29 de desembre, per la qual es

regula la publicitat institucional en l'article 4 on s'insta al respecte d'una sèrie de principis

del codi de conducta publicitària, entre els quals recollim:

g) Els drets de la personalitat: la publicitat institucional ha de respectar els

drets a l’honor, a la intimitat i a la pròpia imatge.

En relació als actors tornem a remetre’ns a la figura del director/a i al Decret 198/1996,

article 16 ja esmentat:a) Representar el centre i representar l’Administració educativa en el centre...

i) Visar les certificacions i els documents oficials del centre.

o) ...la memoria anual d’activitats del centre i trametre-la a la corresponent delegació

territorial del Departament d’Ensenyament...

I també a la figura del Secretari en l’article 18:c) Estendre les certificacions i els documents oficials del col.legi, amb el vistiplau del

director.



La cultura de la informacióUn dels aspectes que en els últims anys adquireix un cert protagonisme en la literatura

sobre les organitzacions, és la Cultura. La Cultura Organitzacional o la Cultura Corporativa,

tant se val, la Cultura de l’Organització: els seus valors, els estils de treball, els estils de

lideratge, les maneres de comunicar-se...tot plegat es projecta en unes determinades

ètiques de comportament rarament explicitades per escrit.

També existeix, també es parla molt de la Cultura Informacional de les organitzacions.

Aquesta, formant part de la primera es manifesta explícitament o tàcita en totes les

organitzacions. D'una manera o altra, ho sembli o no en qualssevol tipus

d’organitzacions. Ens defineix aspectes com: els valors, les creences, els estils, els hàbits,

els coneixements i les habilitats en tractar la informació.

Valdria la pena, aturar-nos un moment a rumiar sobre el tema: com actuem en relació a la

informació? què valorem d'ella? què sabem fer amb ella? què no sabem i hauríem de saber?

es considera important per a l'escola? és important per un bon ambient de treball? què fem

amb ella a títol individual, i a títol col.lectiu? Si és important per a la gestió de l'escola, tenim

una política pensada al respecte del tractament de la informació? en planifiquem l'entrada, la

distribució... n'avaluem els contenidors, els contiguts, els processos? Quins criteris apliquem

per seleccionar,guardar, eliminar...informació? Qui els ha definit? On es troben definits?

La cultura informacional inclou, segons A.Meadow7, diferents tipus de cultura: literal,

numèrica, informàtica, gràfica i informacional les quals defineix de la següent manera:

� Cultura literal: capacitat de llegir, entendre i escriure de manera comprensible.

� Cultura numèrica: saber llegir i interpretar continguts numèrics i simbòlics simples.

� Cultura informàtica: capacitat per a utilitzar les aplicacions elementals de l’

ordinador.

� Cultura gràfica: capacitat per a entendre i produir informació de forma gràfica.

� Cultura informacional: capacitat per a reconèixer la necessitat d’ informació, de

buscar-la, processar-la, avaluar-la i aplicar-la.

És la cultura informacional, massa sovint inclosa o confosa, per la cultura informàtica la que

interessa a aquest estudi. I no només a aquest estudi: el 67 % dels docents enquestats van

respondre afirmativament a la qüestió de si consideraven important parlar de la gestió de la

informació a l'escola.

7 Meadow, A. (1997): “Information literacy: an exploration” . International Journal of Information Management, vol.17,núm.5.



Competències i habilitats

Afinant una mica més es pot dir que la cultura de la informació refereix a totes aquelles

habilitats que poseeix tant l’individu com l’organització per a seleccionar, processar,

organitzar, aplicar, donar valor, publicitar i difondre la informació.

Habilitats quan més valuoses quan més evident és que evolucionem cap a una societat

sobrecarregada informacionalment i això ja vol dir que com més bé sapiguem destriar la

informació rellevant de la que no ho és, com més ben definits tinguem els criteris per

organitzar-la, conservar-la i eliminar-la més eficient serà la nostra tasca quotidiana en

l'organització.

Aquestes habilitats són tant individuals com col.lectives. No és o no hauria de ser una

pericia reduïda a un sol individu del grup. En el si d’una organització, d’una escola totes

aquestes habilitats i destreces han de funcionar de manera sinergètica, a la una i reflexarse

de manera inequívoca en la gestió del centre, en els documents interns, en les relacions

interprofessionals, en la tecnologia escollida, en les metodologies i fluxos de treball, en la

formació permanent...

El senyor A.Cornella, pioner i expert del tema a Catalunya, subscriu que una organització

amb cultura de la informació és aquella en la que tots els seus membres han assimilat que

no tan sols tenen dret a rebre la informació que necessiten per a realitzar les seves

funcions sinó que també tenen el deure de compartir tota aquella informació rellevant que

tinguin. A grans trets una organització informacionalment culta és, bàsicament, la que tots

els seus membres tenen adquirides, una sèrie de destreces al respecte. Algunes de les

més importants són:

� Coneixement de les fonts d’informació disponibles

� Capacitat per usar les fonts d’informació

� Criteri per a determinar-ne la qualitat i fiabilitat.

� Capacitat per identificar els problemes referits a la informació

� Capacitat per adonar-se de la potencialitat de la serindipia.

� Habilitat per limitar el nivell i abast de la informació

� Habilitat per saber aplicar la informació



� Habilitat per organitzar i difondre la informació

Especialment claus són les habilitats que s'espera de la direcció de l’organització.

� Capacitat per a distingir ràpidament la informació útil de la interessant.

� Capacitat per a rebutjar la informació que no és d’aplicació immediata.

� Criteri per remetre la informació a qui més l’incumbeixi.

� Hàbit d’arxivar el que no és vigent i de purgar l’arxiu amb freqüència.

� Criteri per a valorar la qualitat.

� Capacitat per a utilitzar la tecnologia.

� Capacitat per identificar els problemes referits a la informació.

Nosaltres hem escollit algunes d’aquestes habilitats específicament integrades a les

diferents fases de la gestió de la informació.

Obtenció de la informació

Les habilitats vinculades a l'obtenció d' informació i que haurien de ser tingudes en compte a

l'hora de la formació o millorament d'aquesta competència són diverses:

� Coneixement de les fonts d'informació tradicional: persones, institucions o recurs

� Coneixement de les fonts d'informació de format digital

� Coneixement de les fonts d'informació virtuals

� Habilitat per interactuar amb les diferents tipologies de fonts informatives

� Coneixement dels diferents llenguatges, sistemes d'organització i procediments de

recerca necessaris per obtenir la informació que es requereix

En la qüestió plantejada en l'enquesta no es desglossava habilitat per habilitat sinó que es

preguntava per l'habilitat global d'obtenir informació. El que els docents pensen sobre laseva pròpia habilitat es recull en el següent gràfic.




16%

41%25%

12% 6%Molt bonaForça bonaBonaNo gaire bonaN/C

Observar que tot i que la valoració òptima (molt bona) és força baixa, la valoració positiva

(molt bona+força bona+ bona) es troba en un bon nivell: el 82%

Tractament de la informació

En aquest cas, per ser un dels aspectes més complexes de reflectir s'ha desglossat la fase

en diverses competències: habilitat per a l’organització de la informació, per a l’anàlisi i

adaptació i finalment per a la presentació de la informació.

Els resultats de la valoració en referència a la primera habilitat els trobem a continuació:

Podem veure un descens en la valoració òptima que es reflexa en la valoració global

positiva: 75% També observem un augment de la valoració negativa.

Organització de la informació

10%

50%15%

16%9% Molt bona

Força bonaBonaNo gaire bonaN/C



La següent si bé són dues, en realitat es troben seqüenciades i difícilment es pot dir que es

té una habilitat si no és té l'altra:

Anàlisi i adaptació de la informació

6%

47%24%

13%10% Molt bona


Ës manté la proporció de la valoració global positiva molt similar a l’anterior amb una

lleugera tendència a l’alça: 77%. La valoració òptima però, és la més baixa de les tres

competències observades. També manté una tendència a la baixa, la valoració negativa.

L’última habilitat a registrar fou la vinculada a la presentació de la informació:

Presentació de la informació

10%

35%

27%

18%

10% Molt bonaForça bonaBonaNo gaire bonaN/C

Les xifres segueixen en la mateixa línia si bé amb tendencia a la baixa: la valoració global

positiva és la més baixa fins ara observada, el 72% i per altra part la valoració menys

positiva (no gaire bona) és la més alta, el 18%.



Compartició de la informació

La compartició de la informació contra el que ha estat històricament, cada vegada més és

contempla com un actiu a l'alça dins de les organitzacións i un factor competitiu en ser clau

per generar sinèrgies dins de les entitats en les que funciona.


10%

47%30%

6%7%

Molt bonaForça bonaBonaNo gaire bonaN/C

És l’habilitat amb una valoració global positiva més alta: 87%. Amb la valoració menys

positiva més baixa, el 6%.

Difusió de la informació

Sostentant a l'última fase del cicle de la informació tenim la capacitat de transmetre, de

difondre la informació que generem o trobem. Com veurem manté les proporcions

manifestades en les altres competències. És a dir la valoració positiva al 80% de les

opinions expressades.

Comunicació de la informació

7%

43%30%

10%10% Molt bona




Com a conclusió final podem dir que si bé la valoració òptima (Molt bona) no supera el 16%

de l’habilitat d’obtenció de la informació en cap de les altres habilitats; la valoració global

positiva (de Bona a Molt bona) oscil.la en un interval força bo, entre el 72% de l’habilitat per

a la presentació de la informació al 87% de l’habilitat per a la compartició. La valoració

menys positiva no supera en cap cas el 18% de la presentació de la informació, la qual cosa

en si és força positiva.

Destaquen com a habilitats o competències millors assolides la compartició i lacomunicació. Habilitats clarament integrades en la funció d’emissors i en els processos

d’exteriorització o projecció de la informació. També destaca l’habilitat en l’obtenció.Les habilitats vinculades al tractament de la informació són les de resultats positius

globals més baixos.



Hàbits i rolsEn qualsevol de les fases estudiades fins ara: obtenció, emmagatzemament, distribució i

difusió, els principals actors (mestres i conserges) de l'estudi integren la formació rebuda

sobre gestió de la informació (ben poca com veurem), la seva experiència professional i la

seva capacitat d'anàlisi en una sèrie d'hàbits.

La introducció de les NTIC en la societat i en els centres educatius suposa una nova

manera de treballar i l'adquisició d'uns nous hàbits no sempre ràpids d'arrelar.

Ben veritat és que juntament als bons hàbits o als hàbits informacionals eficaços, en les

organitzacions també hi conviuen una sèrie de malshàbits o vicis informacionals detectats i

definits per alguns experts com el senyor Quinn8 .

Per bé que els papers o rols bàsics com: emissor o productor, distribuïdor, receptor... en

molts processos estan clars. Aquests no sempre s'assumeixen i per tant algú ho ha de fer.

De vegades és assumir-ne la responsabilitat perquè així està establert superficialment en

la definició de funcions. D'altres és només assumir el que calgui per tal de que tot funcioni,

més enllà de l'establert. Més enllà del previsible. També hi ha un grup de rols o funcions,

força lligats a les competències com són seleccionar, analitzar o tractar la informació que

arriba que malgrat la importància que tenen es deixen practicament en mans d'una o dues

persones de l'escola.

Continuarem constatant com gran part del pes de la gestió informativa del centres recau

bàsicament sobre dues figures: el director/a i el PAS.


Alguns hàbits:

Davant de la manca d'informació inicial del mestre que s'incorpora de bell nou a l'escola, el

recurs més habitual (29,8%) és el de preguntar, bàsicament als companys (15%). Després

s'imposa la recerca per mitjà de la documentació i material de l'aula: programacions,

dossiers, carpeta de classe. L'hàbit d'obtenir informació a Internet queda bastant acotat a

les figures de l'equip directiu. Aquest fet requereix un procés llarg: llegir la informació,

valorar-ne l’utilitat, imprimir la informació, reproduir-la i distribuir-la.

Algunes de les direccions es plantegen per fomentar l'hàbit de recerca personal de la

8 Quinn, R.E.(1990). Becoming a master manager. Nova York: John Wiley & Sons



informació, no assumir en totes les casuístiques aquest procés i obrir-ne un de nou: penjar

la informació d'interés al web de l'escola i amb una nota informativa a la sala de professors

per notificar que hi és. D'aquesta manera l'interessat/da la pot obtenir i en el moment en

què ho desitgi i es promou indirectament l’hàbit d’interactuar amb Internet i el web escolar.

Cal remarcar la funció de filtre que realitza el conserge en l'atenció directa al públic tant de

l'entorn mediat com de l'entorn immediat: les famílies. En algunes escoles aquest paper és

freqüent. Aquest filtratge no es realitza quan el canal és l’escrit. Tota la informació escrita

té entrada. Queda restringit a l’atenció directa quan el canal és l’oral.

Alguns malshàbits:

Un dels requisits per a l'obtenció o entrada d'informació en una organització, és, a part de la

necessitat d'informació, la predisposició per acceptar les aportacions forànees. D'un periode

de temps en què totes les aportacions, idees, solucions de l'exterior de ben segur que eren

millors que les pròpies, s'ha passat a un periode en què les aportacions forànees

s'observen amb una certa recança. S'implanta el costum, el mal costum de no acceptar les

aportacions de fora l'organització per ser això: forànees. És el que Quinn anomena la

síndrome del NIH (not invented here). Del "no ha estat inventat aquí" i per tant no serveix

per solucionar el que passa aquí. L'autobservació dels docents enquestats respecte a la

mesura en què la síndrome NIH existeix en el si del seu centre es recull en el següent

gràfic.

Podem concloure que en l’àmbit escolar no troba arrelament aquest mal costum més estés

en altres tipus d’organitzacions.

Un altre dels mals hàbits que s'acaben assentant en les organitzacions és el que

s'anomena l'hipnosi dels patrons. En altres paraules deixar-nos "endur" pel patró i

interpretar les noves dades i informacions que ens arriben a través del filtre dels casos ja

coneguts enlloc de procedir a una anàlisi de les noves dades. El gràfic registra la mesura



en què, els mestres consideren que aquest hàbit ocorreix en el seu lloc de treball.

En aquest cas sí observem una certa implantació d’aquest hàbit. Una quarta part del

professorat considera que succeix força.

L'últim dels costums estudiat és el que s'anomena la negació de l'evidència per noperdre l'status. Té a veure amb l'ocultació de la informació per no perdre privilegis ni

situació de poder en l'organització. Aquesta és l’opinió dels mestres enquestats:

Un 42% dels enquestats reconeix que es dóna en el si de la seva escola aquesta situació.

Compartició i distribució de la informació

Hàbits

Voldríem aturar-nos en el rol que juguen diferents actors de l’entorn immediat en el moment

de la incorporació d’un nou membre del claustre.



Preguntats per les persones que els varen informar del funcionament del centre en el

moment de la seva incorporació i entenent la qüestió com a qüestió de resposta múltiple

davant la possibilitat de que fossin diverses.

El que es fa palés clarament és que el pes de transmetre la informació al nouvingut recau en

un 70% en la figura del director o directora mentre que les altres figures de la terna directiva

es troben a força distància: el cap d’estudis intervé en un 34,3% i el secretari en un 11’9%.

Després del director trobem que són els companys els que en més casos, 68’6%,

transmeten informació als nouvingut . El coordinador de cicle en un 37’3% i el PAS en un

8’9%.

Recollim en les entrevistes amb els directors lo dificultós que ha resultat establir nous

procediments o procesos, noves eines i en definitiva nous costums i dinàmiques a l'hora de

distribuir la informació. El fet d'avesar-se a mirar una safata personal o passar per la sala de

professors els dilluns per consultar el full informatiu ha estat un procés lent d'assumir.

També es manifesta la manca d'hàbit i de temps d'interactuar amb les NTIC i específicament

amb Internet per part de gran part dels claustres situació que porta a que havent-lo assumit

en un primer moment l'equip directiu i sobretot el director/a aquest hàbit d'obtenció

d'informació no s'extengui i sí en canvi el que siguin els equips directius els encarregats de

distribuir i compartir informació d'interés no tan sols pedagògic sinó també personal com tot

el que afecta a la situació laboral dels diferents membres del claustre. L'observació sobre

l'hàbit de compartició d'informació entre els membres del claustres és força positiva: el cicle

sol ser l'àmbit on major compartició es dóna, especialment en els centres distribuïts en

diferents edificis; l'antiguetat de la plantilla resulta ser un factor aglutinador en aquest sentit.

Alguns malshàbits:

Les tensions que més freqüentment es generen en les organitzacions i en les escoles

relacionades amb la gestió de la informació se situen molt sovint en aquesta fase, la de la

distribució i compartició de la informació. El descontentament té més a veure amb els

processos i continguts que no pas amb les eines.

Un dels malscostums és el conformisme grupal. El seu nom ens indica força clarament

de què es tracta. Somerament, el grup d'una manera tàcita pacta una única opinió amb lo

qual el debat és inexistent, es torna monocorde i no reflecteix el que cada membre del

claustre realment pensa. La mesura en què això es dóna en els centres propis es recull en

el gràfic següent:



Gairebé el 60% reconeix que aquesta dinámica no els és desconeguda i que en una mesura

o altra es dóna en el seu centre de treball.

Una altra dinàmica que s'estableix en les organitzacions és el domini de personalitats, per

la qual el lideratge de les assemblees i debats l'absorbeix una o dues persones de forta

personalitat, les quals estableixen les línies d'opinió i anulen la diversitat de criteris. La

percepció dels mestres enquestats de la mesura en què aquesta dinàmica forma part del

seu claustre es reflexa en aquest gràfic:

El domini de les personalitats es dóna en diferent mesura segons la percepció d’una mica

més de la meitat dels enquestats.

El PAS no observa un control de la informació que transmet. Quan no pot realitzar aquesta

funció, en 2/5 dels casos la traspassen a direcció. En les 3/5 dels casos si és molta

informació l'anoten per alguna banda o truquen.




Hàbits: Per ser una tecnologia, el web, en la qual s'hi han invertit molts recursos tan en equipaments

com en formació teníem interés en intentar quantificar la participació habitual en l'elaboració

i actualització de continguts del web escolar del centre. Al respecte podem dir que del 46,2

% de mestres que han contestat la qüestió, el 31,3% no participen mentre que el 14,9% sí

que ho fa. Les raons argumentades per no participar són:

� Manca de coneixements (16,4%)

� Manca de temps (11,9%)

� Estar en construcció el web (8,9)

� Manca d'interés (1,14%)

Remarcar que aquestes dades s’alinien amb les que recull l’estudi “l’escola catalana en

xarxa” i en l’estadística de la Societat de la Informació de la Generalitat del curs 2002-03,

segons les quals el 71% dels professors no universitaris diuen que no utilitzen mai Internet

per fer classe. Les dades se situen en diferents fases del cicle informatiu però la qüestió de

fons és la mateixa: la integració de les noves dinàmiques –processos i hàbits- de treball que

imprimiesen en els diferents llocs de treball la implantació de les noves tecnologies.

Per part del PAS no hi ha hàbit de deixar constància de l'atenció al públic dispensada. Ni

dels assumptes atesos. Normalment atenen a pares, però també es manifesta donar

informació "a qui m'ho demana" . En aquesta fase sembla predominar la transmissió

d'informació oral sobre de l'escrita.

Valoracions



Les valoracions i creences conformen la fonamentació més íntima de les motivacions a

l'hora d'actuar en un sentit o altre; d'una manera o altra; o simplement no actuar. Tothom pot

fer una valoració, tothom pot tenir una opinió. No cal tenir una formació específica. I si cal, la

tenim amb la nostra experiència quotidiana. I, tenint en compte que aquest, el cos de

mestres, és un cos en què la mitjana d'edat està als 44 anys, això vol dir en la major part

dels casos una antiguetat de 18-22 anys al cos. I això és molta experiencia i molta formació.

La valoració o l’apreciació que es té de la informació en el si de les organitzacions està

canviant. En algunes ja ho ha fet, en d’altres encara ho ha de fer. Partim d’una valoració

molt lligada a la possessió de la informació i fonamentalment al poder que aquesta

possessió podia suposar...

Amb l’arribada de la Societat de la Informació, l’accés a la mateixa ha esdevingut un tema

sensible. Així mateix, la sobreinformació que per exemple la xarxa Internet i el correu

electrònic possibilita dóna per força nous valors a la informació.

El primer que interessava era veure si els docents consideren la informacio com un tema

important a l’escola:

Sembla clar que sí és important la informació pels mestres i no només això: la relació directa

entre una bona gestió de la informació i una gestió satisfactòria per a tots els actors

implicats, però molt especialment pels interns no només és diafana pels directors sinó que

també pels claustres: el 79% dels enquestats així ho considera.També el PAS entrevistat va

manifestar amb una relació de 4/5 que la bona gestió informativa era vital per una bona

gestió del Centre.

Així podem dir a les clares que cuidar la informació dels Centres és cuidar la salut delsseus Claustres.

És important parlar de la informació a l'escola?

68%4%

9%19% d'acord

no gairedesacordn.c.



Obtenció de la informacióMalgrat que un 62,6% dels mestres enquestats declara que la informació rebuda en el

moment d'incorporar-se al centre fou suficient quan més endavant es pregunta si els fou

necessari cercar més informació un 34% respón afirmativament.

Emmagatzemament de la informacióHem vist fins ara les aportacions dels directors al respecte però ens interessava reflectir

també l'opinió dels mestres.

En resum direm que el 61% dels docents considera que el seu centre té suficient

infraestructura per emmagatzemar la informació i un 13,4% creu que la conservació

documental pot ser un problema en el futur, fonamentalment per "l'excés de paper" o "massa

informació no necessària".

En quan a les mancances es troba a faltar sobretot més espais, més temps, més recursos

humans i en últim lloc més eines informàtiques


Moltes són les situacions de compartició i distribució interna de la informació en l’escola però

en hi ha una de particularment important, particularment indicadora de la sensibilitat al

respecte i és la que és tramet o es comparteix al profesional nouvingut. Al respecte els

enquestats manifesten en un 62’6% que aquesta informació fou suficient. Malgrat això, quan

més endavant se’ls pregunta sobre la necessitat d’obtenir més informació un 34% es

manifesten afirmativament.

En altres apartats hem reflectit valoracions d'altres components d'aquesta fase aquí

reflexem la valoració que es fa sobre el procediment.



Ens sembla molt important, consignar les argumentacions per valorar positivament l'evolució

de la gestió informativa del Centre. De primer reflectir que totes remeten a aquesta fase: la

de la distribució interna. Això fa pensar que aquesta té una especial importància. Les

argumentacions per considerar que el Centre havia millorat amb els anys la seva gestió

informativa remetien a:

� La presentació per escrit

� L'agilitat i organització en la canalització

� La quantitat d'informació

� L'ús de diferents mitjans

� La transmissió de més informació provinent de Direcció

Cal afegir les opinions manifestades pel PAS en el sentit que han observat que la pràctica

de la puntualitat ha estat un factor clau d'èxit en la gestió infomativa. Per una altra banda

també han manifestat la confusió que es produeix quan aquesta gestió no és eficaç.


Els resultats de l'estudi consignen que un 82% dels professionals de l'ensenyament públic

de Primària valoren positivament l'espai web com a recurs de projecció externa. En paral.lel

a aquesta consideració tan alta, trobem que la valoració que es fa de recursos tradicionals

com l'abans esmentada revista escolar o les Jornades de Portes Obertes és també molt

positiva i si bé s'afegeixen comentaris com "bons però desaprofitats", "sobreesforç amb

resultats relatius", "correctes però poc valorats". La majoria van en el sentit de que són:

"útils", "arriben a l'entorn", "projecten a l'escola", "projecten a l'alumne", "són interessants",

"són complementaris". El que no té una valoració tan positiva és la gestió del web. Àquesta

es troba tres punts per sota de la valoració negativa.

Davant de la sobreinformació que rep l'escola, manifestada des de les diferents direccions i

del fet que una part important de la mateixa informació arriba als centres amb la clara

intencionalitat de que l'escola se'n faci ressó, l'estudi ha volgut recollir la valoració que se'n

fa d'aquesta realitat creixent i que porta a l'escola a una posició no declarada de mitjancerainformacional.

Assumeix el rol de difusora d'informació que no genera. La valoració que es fa al respecte

és la següent: un 34,3% hi està d'acord i argumenta "és pesat però inevitable", "és un recurs

per a les famílies". Un 10,4 % manifesta no estar gaire d'acord i argumenta que "és útil de



vegades" i ho condiciona a que "sempre que es triï". Un 12% no hi està gens d'acord i

alguns dels arguments que s'aleguen és que "és massa responsabilitat", "no és la nostra

feina". Un 43,2% no opina. Cal afegir que el 12% considera que aquesta funció afecta

clarament les seves tasques habituals i un 20,8% considera que afecta les seves funcions

de vegades.



La formació en informacióAquest apartat preten reflectir d’una banda les valoracions dels enquestats al respecte de la

formació, de l’altra reflectir l’oferta real de formació en aquest tema per a mestres i personal

administratiu i finalment el que apunten algunes associacions professionals lligades a la

Informació.

Els directors i directores són mestres amb una antiguitat mínima al cos de 20 anys.

A la formació inicial, cal sumar-li la permanent i l’experiència docent de tots aquests anys,

les tres sumades ens situen en un pla més proper a la gestió del coneixements que no pas a

la gestió de la informació. En aquest sentit i aliniant-nos amb les noves reflexions sobre les

organitzacions i sobretot amb les organitzacions aprehenents ha semblat interessant intentar

reflexar aquest aspecte. El fet de que sapiguen què opinar també ens dóna dades sobre el

grau de maduresa al respecte.

Estudi

El Claustre:

La formació en informació és una disciplina relativament recent amb tot l'estudi ha

volgut recollir l'opinió al respecte que tenen els docents. En aquest sentit el 32,8%

opina que sí que la formació en informació és suficient; però un 35,8 % opina que no.

També s'ha qüestionat si l'escola aprèn amb els anys a gestionar-se millor la

informació. En d'altres paraules si és una organització aprehenent que evoluciona a

partir de l'experiència i el coneixement. El 44,7 % considera que efectivament les

seves escoles han millorat la seva gestió informativa. El 18% no ho observa així.

El PAS:

L'escola ha millorat la seva gestió de la informació?

45%

0%18%

37%d'acordno gairedesacordn.s/n.c



En les entrevistes realitzades es recull que 4/5 conserges han rebut formació en el

que seria tasques de gestió d’informació i atenció al públic. Quan s’aprofundeix una

mica més en la qüestió i demanem especificar la formació rebuda el que s’observa

és que són cursos d’atenció al públic. Així ho especifiquen ¾ entrevistats i el 4rt parla

d’un curs de relacions publiques (atenció ciutadana).

Les institucions responsables d’aquesta formació han estat en un cas el Departament

d’Ensenyament, en un altre CEAC i en els dos que resten l’Ajuntament.

Oferta pública de formació

Equip directiu:Cursos telemàtics de gestió

Els oferta la Subdirecció General de Tecnologies de la Informació en aquest curs 2003-04.

S'adrecen als equips directius i per extensió a qualsevol mestre. Enguany poden inscriure's

també els auxiliars administratius. Són tres:

� Curs bàsic de gestió academicoadministrativa amb WinPri

� Curs de gestió económica amb WinPri

� Curs d’avaluació d’Infantil i Primària amb WinPri

També hi ha els seminaris de suport a la gestió amb el programa Winpri per a secretaris/es i

el personal auxiliar administratiu de recent incorporació.

Altres cursos són els ofertats pels sindicats:

� Curs de Gestió, organització i funció directiva de la Federació d’Ensenyamentde CCOO- 1997

En els documents escrits d'aquest curs s'esmenten certes tipologies documentals i

alguns dels processos inherents al seu cicle. Per exemple: les faltes d'assistència del

professorat. S'especifica i es dóna el marc legal del procés de registre d'entrada i

sortida de documentació als centres. Es llista la documentació i procesos inherents a

ella requerits en l'elecció del Consell Escolar. Hi ha també una descripció de

documents tècnics i de planificació i estratègia com el Projecte Educatiu de Centre, el

Projecte Curricular o el Reglament de Règim Intern (actualment és el ROC,Reglament d'Ordre del Centre) per citar alguns exemples.

� DOGC núm.3762 del 15/11/2002



Recull la resolució d'Ensenyement ens/3234/2002 de 8 de novembre per la que

s'obre el concurs per participar en els cursos de gestió i direcció de centres docents

públics vàlids a efectes d'acreditació per a l'exercici de la direcció. En aquesta

resolució s'especifiquen els continguts de l'esmentat curs. No es fa al.lusió expressa

ni específica al tema de la gestió de la informació ni per la part processal ni de

continguts.

� Menció en direcció i gestió d'institucions educatives (UAB)

El pla d’estudis de la menció consta de 70 crèdits dels quals 32 són obligatoris i la

resta fins arribar a 38 optatius.

Assignatures obligatòries i nº crèdits: Assignatures optatives de la menció i nº de

crèdits

Organització del Centre Escolar-4

Organització i Gestió de Centres Educatius-4

Avaluació de Programes Centres i Professors8

Desenvolupament organitzacional-4

Gestió de Recursos en Institucions

Educatives-4

Tècniques de Direcció-4

Projecte de Direcció-4,5

Introducció a la Didàctica-4

Didàctica i Desenvolupament Curricular-4

Teoria i Història de les Institucions Educatives-4

Sociologia de l’Educació-4

Pràctiques II-10

Dinàmica de Grups-8

Política i Legislació Educatives-4

Organització d’Institucions d’Educació no

Formal-4

Planificació i Supervisió del Sistema Educatiu-4

Organització Escolar i Atenció a la Diversitat-4

Funció Docent-4

Disseny, Desenvolupament i Innovació

Curricular-8

Com es pot veure no hi ha cap assignatura dedicada especificament a la gestió de la

Informació.

El Claustre:Hem consultat els plans docents de les Facultats de Magisteri de diferents universitats: la

Universitat de Barcelona, la Universitat Autònoma de Barcelona, la Universitat de Vic i la

Universitat de Girona. No hi ha cap assignatura específica dedicada a la informació. Sí hem

observat com a assignatura troncal impartida a 1r.curs Informàtica Educativa (UAB), Noves

Tecnologies (UdG) i Fonaments Informàtics (UdV) amb una càrrega que oscil.la entre els

4,5 i els 6. Ens ha semblat interessant consignar que la UdV imparteix un Certificat



d'especialització en Biblioteques Escolars i Infantils de 20 crèdits i que una de les línies de

recerca del Grup de Recerca Educativa és "La construcció de la identitat professional del

docent".

PAS� Curs sobre comunicació i relacions humanes en el treball- Codi 021701

Hores lectives 15

Continguts

1.- Les dificultats de comunicació com un repte.

2.- La comunicació interpersonal en un context professional: característiques i

condicionants.

3.- Eines per identificar, analitzar, gestionar i resoldre les ralcions interpersonals

complexes. El posicionament perceptiu. Competència interpersonal i assertivitat Definició

d'objectius: competitivitat i cooperació. Les relacions de confiança.

Destinataris: Personal subaltern adscrit al Departament d'Ensenyament

� Taller sobre l'organització dels documents administratius del centre- Codi 010201A

Hores lectives 8

Continguts

1.- El document i l'expedient

2.- El Sistema General de Gestió de la Documentació Administrativa (SGGDA).

- Organització del Sistema

- Organització dels arxius de la Generalitat (l'Arxiu del centre docent en el sistema)

3.- La classificació de la documentació.

4.- El quadre de classificació

- Quadre dels documents de gestió

- Quadre dels documents d'explotació del Departament

- El pla d'arxivació del centre docent

5.- L'arxivació de la documentació

6.- La transferència de la documentació

7.- Avaluació i tria de documentació

Destinataris: Personal auxiliar administratiu de centres docents

Podem observar uns continguts plenament vinculants. El que sorprèn són que es puguin

impartir només amb 8 hores de formació.



Associacions professionalsL’enfoc d’associacions professionals com l’associació internacional SLA (Special Libraries

Association) està absolutament focalitzat en un nou perfil de professional de la informació.

Perfil, alguns aspectes del qual n’hem trobat referències pràctiques a partir dels testimonis

recollits i referències teòriques a partir de les referències legislatives i normatives en aquest

estudi.

En concret el que la SLA apunta com a habilitats i coneixements professional del

professional i com a habilitats del perfil personal és el següent:

El perfil professional:

� Coneixement profund del continguts dels recursos d’informació amb capacitat

d’avaluar-los i filtrar-los críticament

� Coneixement dels temes en què treballa.

� Sap desenvolupar productes i serveis d’informació adequats, accesibles i

eficients.

� Facilita la formació i el soport als usuaris.

� Avalua les necessitats, dissenya i promociona serveis i productes

d’informació amb valor afegit.

� Utilitza la informació tecnológica apropiada per adquirir, organitzar i difondre

la informació.

� Desenvolupa productes d’informació especialitzats per a l’ús intern de

l’organització.

� Avalua els resultats de l’ús de la informació i investiga per a solucionar els

problemes de gestió de la informació.

� Millora els productes i serveis en resposta a les necessitats canviants.

Algunes de les qualitats del perfil personal són:

� Té una visió àmplia.

� Crea un ambient de respecte mutu i confiança.

� Té habilitat per a comunicar-se.

4. Conclusions

La gestió:� � L'augment de la informació dels diferents entorns incloses les propostes comercials

és progressiu i en aquests moments la informació no útil i innecessària equipara i

sobrepassa la quantitat d'informació útil i necessària per a les escoles.



� Es manté una propocionalitat inversa entre la immediatesa dels entorns i la quantitat

d'informació que aporten als centres.

� El cost de destriar aquests dos tipus d'informació: útil i no-útil; necessària o

innecessària a l'escola pública de Primària és de l'ordre dels 3.650.000 euros per

curs escolar.

� La gestió del correu electrònic requereix una dedicació d’una hora i mitja setmanal i

de vegades més que un avantatge esdevé un factor d’stress.

� La conservació i eliminació de documentació a l'escola no està institucionalment

definida i a la pràctica l'únic criteri temporal clar és el de la conservació durant 5

anys.

� La gestió de l'arxiu és funció específica del Secretari del centre per normativa. A la

pràctica l'assumeix el director/a del centre amb l'ajut ocasional d'algun membre de la

terna directiva i, en un cas, amb l'ajut pactat del PAS.

� Malgrat l'organització i els diversos processos i recursos endagats per iniciativa

pròpia, de les direccions sobretot, es fa palesa una manca de temps per a la

distribució i compartició de la informació en els centres.

� En un cos que té una mobilitat anual d’entre 1/5-1/6 de la seva plantilla la compartició

d’informació crítica l’assumeix a part del director/a, els companys. Hi ha

responsabilitats informacionals especificament assignades a altres membres del

claustre.

� La difusió d’informació utilitzant recursos tecnològics propis de la Societat de la

Informaciós, el lloc web és un procés fortament personalitzat i individual en els

centres i amb un públic molt minoritari. No ha superat el grau de penetració de les

eines tradicionals en la cultura informacional de la comunitat educativa.

La cultura:�



� El mestre/a desenvolupa i en especial l’equip directiu un seguit de tasques

informacionals i per tant és un gestor d'informació no tan sols un transmissor de

dades-informació-coneixement.

� Les funcions arxivístiques assumides pels directors s'alinien més al perfil

informacional dels directius definit per Quinn que no pas a la normativa educativa.

� L'escola assumeix, malgrat el cost econòmic i energètic que suposa, una funció de

distribuidora d'informació "social".

� L'hàbit de planificació i estructuració dels processos de conservació i eliminació de

documentació així com del de dotar de continguts i actualitzar els diferents webs

escolars és baix.

� L'hàbit de control i registre de les activitats informatives del PAS no és explícit.

� Les valoracions positives de la millora de la gestió informativa a les escoles se

centren basicament a la fase de distribució interna de la informació.

� S'observa també que les valoracions fetes mantenien una proporció de 3 a 1 a favor

de raons no tecnològiques (rapidesa de la informació, presentació per escrit...)

davant de les tecnològiques (bàsicament la incorporació de la informàtica i de les

NNTT a l'escola)

� Malgrat la valoració alta de l'espai web com un bon recurs de difusió, la participació

activa en la creació de continguts i manteniment és escassa per motius de temps i de



manca de coneixements.

� L’autovaloració en habilitats i competències informacionals sense deixar de ser

positiva globalment, no és l’òptima.

� L'oferta de formació en temes informacionals per a mestres és pràcticament

inexistent.

5. Fonts i bibliografía consultada

Contacte telefònic

� Departament d’Ensenyament. Parlo amb el tècnic de cursos especialitzats. Em

comenta que no han iniciat la convocatòria dels cursos de formació de directors a

l’espera d’ajustar-los a la LOCE. Em comenta el DOGC de l’any passat a on hi ha

desplegat el programa en consultar-lo constato que no hi ha menció expressa a la

gestió de la informació. També menciona postgraus de Direcció i Gestió de Centres

en algunes universitats catalanes.

� Departament d’Ensenyament. Parlo amb en Xavier Yánez: vull saber l’antiguetat dels

centres públics de Primària i l’antiguetat al cos de la plantilla de mestres de Primària.

No ho trobo consultant els webs institucionals, m’adreça a una persona de

Publicacions i a un enllaç concret en el web. No dóna fruits. Torno a trucar al

Departament aquest cop m’adrecen a les seccions adequades: Centres de Primària i

Professorat de Primària. He d’escriure demanant la informació: així ho faig en data

de 05/12/03. A data de 26/01/04 no he rebut contesta

Contacte telemàtic

� Envio missatge a l’xtec demanant informació sobre el nombre d’escoles amb pàgina

web penjada. Rebo resposta del xtec. No es pot saber exactament. Totes els escoles

tenen l’espai per penjar-la però qui ho fa i qui no ho ha fet no se sap. Sí se sap que hi

+ de 1500 centres de primària que s’han donat d’alta al servidor de l’xtec, lo qual no

vol dir que tinguin pàgina web penjada.



� Demano informació detallada a la UB i a la UAB del curs de direcció i gestió de

centres educatius que oferten seguint el disseny del Departament.

Fonts bibliogràfiques

� Alvarez, M. La dirección escolar en el contexto europeo. Organización y Gestión

Educativa, núm.2, pp.15-19, marzo-abril 2003

� Bindé, J. L’ensenyament al segle XXI. L’ensenyament per a tothom i per a tota la

vida. Perspectiva Escolar 247, pp.44-62.

� Canela Garayoa, M. Et al. (1999). El desenvolupament del sistema de gestió dels

documents administratius del Departament de Cultura de la Generalitat.

Lligall,núm.15,pp.89-114, 1999

� Carnicero Duque, P (2002). Gestión escolar y gestión de la información: la escuela

como organización comunicativa. Organización y Gestión Educativa,núm.1.pp.4-7.

� Chavarría Navarro, X. (2002). La comunicación interna y externa del centro

educativo. Organización y Gestión Educativa. Vol:Núm:1, pp.8-15

� El Rharb, Bouchta. (1997). Resumé de la tesi Les representations sociales de

l’informatique a l’école des quelques acteurs du system educatif français.

� García Olalla, A, i Villa Sánchez, A. El procedimiento de acceso a la dirección.

Reflexiones y propuestas para el debate. Organización y Gestión Educativa, núm. 2,

pp.4-14, marzo-abril 2003

� Gimeno, J. (2001). ¿Debe informar la escuela en la Sociedad de la Información?.

Investigación en la escuela, 43, 2001, pp.15-26

� González Prieto, E.G. (2001). La comunicació global en l’educació: de les webs als

centres docents. http://www.xtec.es/sgfp/llicencies/200001/resums/egonzalez.htm

� Martos Gómez, Mº.D.(2000). El sistema arxivístic implantat als centres docents

públics del sistema educatiu andorrà. Lligall.Revista Catalana d’Arxivística núm.16.

Barcelona 2000, pp.279-288

� Martos Gómez,Mº.D. (1995). Vers la conservació de la memòria històrica de la

Reforma Educativa. Lligall. Revista Catalana d’Arxivística núm.10. Barcelona, 1995,

pp.75-90

� Ojembarrena, R.Programa de formación de equipos directivos del País Vasco.

Organización y Gestión Educativa,núm 2, pp.35-38, marzo-abril 2003

� Ortoll, Eva (2003). “Gestió del coneixement i competència informacional al lloc de

treball”. UOC. [Data de consulta: 08/11/03].

� Projecte Astrolabi (1r. I 2n. informe). (Barcelona: Universitat Oberta de Catalunya:

Fundació Jaume Bofill, 2000). http:/astrolabi.edulab.net/home.html

http://www.xtec.es/formaciopas/

http://www.gencat.es/cultura

http://www.ucm.es/BUCM/

http://sumaris.cbuc.es/



� Rodríguez, M.A. i Ricart, J.E. (2003). Estrategia medioambiental y creación de valor.

Harvard Deusto Business Review, julio/agosto2003,

� Roig, A. (1998). L’avaluació de la qualitat de la gestió documental. Lligall,1998,

núm.12.

� Soler, M. Imatge del centre educatiu. Importància de la comunicació. Perspectiva

Escolar 216, pp.66-69

� TEDESCO, Juan Carlos (2003). "Els pilars de l'educació del futur". A: Debats

d'educació (2003: Barcelona) [ponència en línia]. Fundació Jaume Bofill; UOC. [Data

de consulta: 20/12/03]. <http://www.uoc.edu/dt/20366/index.html>

� Formació PAS. www.xtec.es/formaciopas/

� Departament de Cultura www.gencat.es/cultura

� Base de dades COMPLUDOC www.ucm.es/BUCM/

� Base de dades CBUC. http://sumaris.cbuc.es

6. AnexosInstruments de la recercaEntrevista director. Antiguetat al cos: antiguetat al centre:

1. La informació necessària per la gestió del centre en quin % procedeix de:

Familia alumnat .......... Departament .......... Ens locals..........

Sindicats………. Adm.Local ………. Publicacions ………. Claustre ………. Equip

directiu .......... Visites i sortides .......... Altres.......

2. Quins procediments i/o recursos utilitza per aconseguir alguna informació necessariai que no té?

3. Creu que el Claustre de professors en general i l’equip directiu en particular rep lainformació quan la necessita i li pot ser útil?

4. Què fa amb la informació que us arriba o teniu i que ja no us és útil? És un procésplanificat o que es planteja espontàniament?

5. Quins criteris fa servir per conservar-la o bé eliminar-la? Diferencieu entre ladocumentació administrativa i la docent o pedagógica? Qui ha establert aquests criteris?Coneix si hi ha alguna disposició o normativa al respecte?Qui se’n carrega?

6. Disposa la seva escola de suficient infraestructura per a la conservació de lainformació que genera i rep? En cas negatiu, hi ha alguna previsió de com solventar-ho?

7. Quins recursos feu servir per distribuir la informació que s’ha de compartir?

8. Creu que l’organització del Centre contempla el temps suficient per a la distribució icompatricio d’informació?



9. Com se soluciona la distribució i compatricio d’informació imprevista, urgent, noplanificada?

10. Considera és millorable el sistema de distribució i comparticio d’informació? En quinsentit?Com caracteritzaria el sistema actual?

11. Creu que en el vostre Centre hi ha mentalitat i costum de compartir la informaciónecessaria pel desenvolupament de les vostres tasques?

12. Té la seva escola la funció de distribuidora d’informació social(entenguis informacióprocedent de diferents ens culturals i recreatius locals, de les diferents regidories del’administració local, campanyes diverses,concursos)?

Qui en controla l’arribada? Hi ha alguna selecció? Com s’organitza aquesta difusió d’informació?

Té idea de la quantitat d’informació diguem-ne social, no estrictament necessària perla gestió del Centre, es distribueix en una setmana?

Què n’opina d’aquesta funció?

13. Considera els canals i procediments de transmissió d’informació a l’exterior:familia,ens locals, serveis externalitzats,administració educactiva són eficaços? Correctes?Com són?Com haurien de ser?

14. Quines accions emprèn el Centre per a l’ organització i dinamització del web? Hi haalguna planificació o és un procés espontani i voluntariós?

15. Diria que la gestió de la informació eficient és vital per a una gestió eficient delCentre? Creu que una gestió insuficient o poc satisfactoria pels implicats potgenerar tensions?

Enquesta ClaustreLloc de treball (cicle/especialitat) Antiguitat al Centre Antiguitat al Cos

1.Considera que la informació rebuda a l’incorporarse al Centre ha estat: suficient �, real �,

útil �, altres..............................................................................................................................

2. Va rebre la informació de: director �, cap d’estudis �, secretari �, coordinador cicle �,companys �, PAS �, altres.....................................................................................................

3. Va rebre la informació: escrita �, oralment �

4. Quin va ser el procediment: reunió formal �, reunió informal �, dossier explicatiu �, mirar

la pàgina web �, altres...............................................................................................................

5. Creu que el procediment va ser suficient �, correcte �, pràctic �, altres............................

6. Va necessitar cercar informació pel seu compte?

7. Quins recursos o procediments va fer servir? Quines fonts?



8. Rep la informació del seu entorn necessaria per a desenvolupar les seves funcions en elmoment oportú :

SEMPR

E

GAIREBÉ

SEMPRE

NO

SEMPRE

MAI

Equip directiu

Companys

Famílies

Administració local

Ens locals

Adm. Educativa

Publicacions

Síndicats

Oferta pedagògica

Editorials

PAS

9. Com comuniques a l’equip directiu qualsevol aspecte relacionat amb la teva tasca?

�en les reunions, �entres al despatx, �document amb tal efecte, �a la classe si entren

per alguna cosa, altres maneres.................................……..................................................

10. Com et comuniques amb els companys de cicle, area, comissió?

�reunions, �classe, �passadís, �patis, �telèfon, �correu electrònic, altres.................

11.Creus que el teu Centre té l’organització adequada per a garantir una bona

comunicació amb tots els àmbits: MOLT FORÇA NO

GAIRE

GENS

Equip directiu

Companys cicle

Companys comissió

Companys àrea

Assessoraments

(compensatòria, EAP, ONCE….)

Famílies

Administració local

Ens locals

Adm. Educativa

Sindicats

Oferta pedagògica

Projectes amb altres escoles

Editorials

PAS



Tens alguna suggerencia per a millorar els àmbits que així ho consideris?

............................................................................................................................................................

............................................................................................................................................................

12. Considera que el seu Centre té la infraestructura(espai i eines) suficient per

emmagatzemar tota la informació que genera i rep?

Creu que pot ser un problema?

Quina infraestructura troba a faltar?

Pensa es podria resoldre o suavitzar d’alguna manera? Quina?

13. Creu que l’espai web és un bon recurs per projectar l’escola a l’entorn?

Què n’opina dels altres recursos: revista, Jornada de portes obertes...

14. Considera que la gestió del Web és eficient? Li resulta fàcil participar-hi?

Per què?

15. Què opina del fet que l’escola assumeixi el rol de distribuidora d’informació social

(provinent d’ens locals, regidories, editorials, campanyes, concursos...)?

Diries que afecta el desenvolupament de les tasques pròpies?

16. Els experts en Informació parlen d’una sèrie de “vicis informacionals” en les

organitzacions. Com valoraria l’existència d’aquests en el seu Centre?

MOLT FORÇA POC GENS

Sindrome NIH (rebuig de les aportacions forànees)

Hipnosi dels patrons (prevalència del patró general enfront del cas

particular)

Negació de l’evidència per no perdre l’status

Conformisme grupal (visió única pactada)

Domini de l’ego (reconeixement de les personalitats fortes davant de

les critiques i innovadores)

17. Diria que una bona gestió de la informació afavoreix una gestió del Centre

satisfactoria per a tothom? Ha observat tensions en el si de l’organització amb motiu

de la informació?

18. Com és la seva habilitat per:

MOLT BONA FORÇA BONA BONA NO GAIRE



BONA

Obtenir, cercar informació

Organitzar, classificar informació

Compartir informació

Transmetre informació

Presentar formalment informació

Analitzar, adaptar-la...

19. Creu que la formació del docent i PAS inclou suficient formació en gestió i cultura

informativa (habilitats per triar, organitzar, compartir...la informació)?

20. Creu que el seu Centre ha millorat la seva gestió de la informació des de que hi és?

En quin sentit?

21. És important parlar d’aquest tema a l’escola?

Entrevista PASAntiguitat al Centre Antiguitat en l’administració

1. De qui fa arribar a l’equip directiu o professorat informació o documents?

2. És informació escrita o verbal?

3. Com s’organitza el sistema de transmissió? Hi ha algun tipus de filtre, de control...?

4. Està entre les seves funcions distribuir informació als membres del claustre?

5. És informació escrita o verbal?

6. Què fa quan no pot fer arribar la informació a l’interessat?

7. Utilitza algun sistema de control de la informació que ha transmès o ha de transmetre?

8. Quan cal transmetre informació urgent, imprevista, no planificada, ha d’intervenir d’alguna

manera?

9. Està entre les seves funcions fer arribar documents de l’escola a l’administració local,

educativa, correus, ens locals...?



10. A qui més ha de donar informació de l’escola?

11. Com és aquesta informació: oral o verbal?

12. Com organitza aquesta transmissió: freqüència, emmagatzematge, control...?

13. Té algun sistema de control específic de les persones que atén, per a quin assumpte

són, si ha pogut resoldre el tema...? Algun tipus de registre?

14. Creu que una bona gestió de la informació es vital per a una bona gestió del Centre?

15. Creu que una gestió insuficient pot generar alguna tensió? Podria explicar-me alguna

situació viscuda?

Propostes de millora

PROTOCOL DE TRANSMISSIÓ D’INFORMACIÓ AL NOUVINGUT

Aquest protocol defineix els continguts i processos així com les persones dels Centres

responsables de la transmissió de tota la informació que necessita el mestre que arriba a

ocupar una plaça provisional, definitiva, vacant o a fer una substitució (llarga o curta).

Evidentment les necessitats informatives d’uns i dels altres no són les mateixes. La

informació no és homogenea: tenim informació operativa, estratègica, administrativa... Dóna,

doncs, una sèrie d’orientacions i de principis a tenir en compte a l’hora d’organitzar aquesta

transmissió d’informació.

Orientacions prèvies:

a) Per motius eco-econòmics es suggereix un dossier en paper de la informació que es

detalla adequadament enquadernat en fundes (per facilitar l’actualització anual

d’algunes dades), per a una primera consulta ràpida.

b) Per motius d’eficàcia es suggereix que aquest esquema estigui adequadament

guardat en l’ordinador amb la seva copia de seguretat i que la dinámica sigui

d’actualitzar les dades necessàries a finals de juny-inicis de setembre.

c) Per motius pràctics davant la quantitat important d’informació amb la que es troba el

mestre que arriba a ocupar una plaça provisional o definitiva, una vacant o

substitució llarga (a partir del mes), es recomana que apart de seguir el protocol,

s’entregui una copia en disquet de tota la informació que es proposa.



d) Sigui per una vacant o per una substitució es prioritza la transmissió d’informació

operativa (funcionament de la tutoria o especialitat, funcionament d’entrades i

sortides, els hàbits de treball i estudi, funcionament del cicle); la de suport operatiu: el

context immediat (companys, espais, organització de les exclussives...) i la de suport

a la gestió:l’administrativa d’interés immediat pel nouvingut.

e) La incorporació del mestre que ocupa una plaça de provisional o definitiu, una vacant

o una substitució llarga (mensual mínim) a inicis de curs o quan s’escaigui, recomana

l’aplicació íntegra d’aquest protocol. La incorporació durant el curs escolar del mestre

substitut per un periode més curt recomana la transmissió que l’afecti dels punts

assenyalats�.

f) Aquest protocol suposa que l’organització del centre dongui cabuda a aquestes

reunions inicials i que les persones responsables de transferir aquesta informació,

l’assumeixin en el moment del curs que calgui amb lo qual l’organització del centre

ho ha de permetre.

g) El dossier de presentació de l’escola que inclou tot el conjunt de documentació

operativa i estratègica ha d’estar en un lloc establert i de fàcil accés (sala de

professors per exemple).

Protocol

1. Rebuda per part del director/a:

� Presentació de l’equip directiu i del nouvingut�

� Presentació del lloc de treball a cobrir: àrees, cicle o cicles de treball. Nom dels

companys de nivell i cicle i coordinador de cicle. Comissió, càrrec.�

� Dades generals de l’escola: personal docent i no-docent, d’administració i

serveis, equipaments, serveis, distribució d’aules i patis(en edificis o en plantes si

és el cas). Si participa d’algun projecte internacional, interescolar, local.

Referència a aspectes rellevants del PEC, Plà estratègic, ROC, de l’avaluació

interna del centre, Jornades Culturals, Trobades, dies de pares, de portes

obertes...�

� Visita de l’escola i presentació dels companys.�

� Donar a conèixer l’úbicació de documentació del seu interés: dossier presentació

escola, expedients alumnes, programacions d’àrea, memòria anys anteriors...�

� Calendari i horaris: dates de les festes de lliure disposició, colònies, sortides

previstes i a concretar. Horari bàsic dels alumnes. Distribució de les exclussives

del professorat. Festes de l’escola.�

2. Rebuda per part del Cap d’estudis:



� Explicació de les àrees a impartir: ubicació del material de treball (llibres,

cassetes, guies...) i material de suport o ampliació si és el cas. �

� Explicació de la metodología si és el cas: agrupaments flexibles en algunes

àrees, mestre de suport a l’aula o fora de l’aula, treball per projectes...�

� Funcionament bàsic: entrades i sortides: si fan fila, on. Patis:torns i distribució

d’espais per cursos, si en hi ha. Lavabos, bates...�

� Programació de tutoria. �

� Programació i organització de la plástica o tallers.�

� Explicació del treball a fer en projectes, plans estratègics, comissions�

� Presentació de la memoria del curs anterior del grup o àrea assignada.

� Si és una substitució, avançat el curs, presentació del pla anual del Centre.

� Funcionament dels serveis: menjador, transport, activitats extraescolar.�

3. Rebuda per part del Secretari/a

� Compleció de la fitxa de dades personals.�

� Funcionament del menjador si l’ha d’utilitzar. Dades bancàries si cal.�

� Funcionament del material de l’aula, tallers, específic d’àrea. Compra.

� Funcionament i control de l’ús del telèfon.�

� Funcionament i control de les fotocòpies.�

4. Rebuda per part del coordinador de cicle

� Organització del cicle: desdoblaments, agrupaments flexibles, tallers, festes,

finals de trimestre, sortides, colònies, n.e.e. , atenció a la diversitat...�

� Normes, pautes i habits de treball. �

5. Rebuda per part del bidell o PAS

� Explicació de les tasques que porti a terme que siguin o puguin ser del seu

interés: funcionament i control de les fotocopies, plastificacions,

enquadernacions; control de l’assistència al menjador, ús de la farmaciola;

incidències de manteniment...�

L’esquema bàsic del dossier de benvinguda a l’escola vindria a ser com segueix:

BENVINGUT/DA A L’ESCOLA

1. Els recursos humans:Lloc de treball Nom Matèries Càrrec i/o comissió

Director/a

Cap d’estudis



Secretari/a

Coordinador/a EI

Tutor/a EI-3

Tutor/a EI-4

Tutor/a EI-5

Coordinador/a EP

Tutor/a EP-CI1

Tutor/a EP-CI2

Tutor/a EP-CM1

Tutor/a EP-CM2

Tutor/a EP-CS1

PAS: bidell, auxiliar

administratiu

PND: cuineres,

monitores, neteja...

En aquest quadre se situaria el lloc del nouvingut.

2. Els recursos materials:

Equipaments:

En aquest segon full es reflexaria clarament en un planol la distribució de les aules, sales,

equipaments i diferents espais físics de l’escola.

Recursos pedagògics:

Hi trobaríem un inventari dels diferents recursos materials i documentals de l’escola i la seva

localització en el centre.

3. Context pedagògic:

General d’escola:

S'hi consignaria tota la documentació administrativo-estratègica que emmarca el projecte

pedagògic i de gestió de l'escola: el projecte educatiu del centre, el reglament d’ordre del

centre, el projecte curricular, la programació anual, la memoria de l’any anterior, el pla

d’acollida, el pla d’emergència, el pla estratègic, el pla d’acció tutorial, la programació

d’avaluació interna, el pla d’acció de l’EAP, el calendari anual, el pressupost....

Específic de cicle:



S'hi consignaria tota la documentació tècnica de suport operatiu: les instruccions i el

calendari d’inici de curs, el calendari trimestral o mensual de sortides i activitats puntuals:

festes, visites d’autors, educació vial, els acords metodològics del cicle, la proposta

organitzativa dels tallers, les pautes de treball...

Concret d’aula o grup-classe:

Aquí tindríem informació técnica i operativa diversa. Des de la que refereix al curs anterior a

la que té una projecció durant el curs que s’inicia. Tindríem per exemple:

la memòria del curs anterior, resultats de proves (Canals, competències bàsiques...), actes

d’entrevistes realitzades amb els pares, la llista d’alumnes, el registre d’assistència, el

dossier que es lliura als pares a inicis de curs escolar, el full de demanda d’atenció a

alumnes per part de l’EAP, els fulls de sortida, les autoritzacions per a diferents activitats, les

pautes per les reunions d’avaluació...

PROPOSTA DE GESTIÓ DE LA INFORMACIÓ DE L’ENTORN

Donada la gran quantitat d’informació que es rep a les escoles dels entorns mediat i remot al

llarg del curs, el tractament de la qual suposa una dedicació força costosa com hem vist en

l’estudi. Cost que dificilment es reduirà si no hi ha una reformulació dels procediments. Es

proposa un model alternatiu i sostenible de gestió de la informació de l’entorn que suposa un

redisseny dels processos i els fluxos comunicatius.

No és l’objecte d’aquest estudi però si en fessim un al respecte segurament veuriem que la

proposta que segueix representa un gran estalvi econòmic i ecològic. D’altra banda l’estalvi

de les empreses en aquests conceptes (paper, personal comercial, correu, trucades

telefòniques...) podria parcialment revertir en l’administració en forma de quota en concepte

de publicitat, per publicitar els seus productes en aquest portal de productes i serveis

educatius. Aquest ingrés a l’administració podria incidir en la figura d’ un professional de la

informació que treballés a les escoles amb dedicació exclussiva a les temàtiques

informatives: organitzar, dinamitzar i actualitzar l’espai web de l’escola (continguts, formació,

processos de treball, manteniment tecnològic..), adequar i dinamitzar el paper de la

biblioteca-mediateca a les necessitats reals de l’escola: mestres i sobretot alumnes i a la

realitat de la implantació i difusió creixent d’informació en nous suports. Estructurar i

organitzar els arxius de l’escola tenint en compte la diversitat de formats i de suports.

Dissenyar i implantar sistemes de distribució eficaços de la informació interna...

La proposta s’estructura en 6 punts:



1. Creació a Internet d’un portal especific per a ofertes de productes i serveis educatius

enllaçat al portal de l’XTEC. Els continguts s’organitzen per tipologia de producte i

servei pedagògic: material escolar fungible, material escolar no fungible, llibres,

activitats a l’escola, activitats i tallers fora l’escola, visites, Colònies, animació de les

festes escolars, gestió del menjador escolar... Qualsevol casa comercial o empresa

dedicada a aquests assumptes interesada en publicitar el seu servei o producte

s’anuncia al portal.

2. La informació d’altres regidories, departaments administratius es fa arribar per

correu convencional a les famílies. Un anunci en A-3 en un taulell específic a

l’entrada de l’escola. Altres anuncis a cartelleres i mitjans de comunicació del poble o

ciutat.

3. Les propostes de diades, jornades, setmanes de tema pedagògic o cívic, recollides

en un calendari anual i penjat al portal al juny de manera que es pugui imprimir i

debatre la seva conveniència amb tranquil.litat al Claustre.

4. Les propostes d’entitats del barri, de la població o ciutat, institucionals o no

concentrar-les a finals de curs-inicis del següent per a poder decidir abans de

començar el curs quines s’integren al currículo. Eliminar al màxim la recepció de

propostes durant al curs.

5. Els anuncis d’actes i activitats d’entitats del tipus que siguin, però no comercials

publicitar-los en A-3 en cartellera específica a l’entrada de l’escola. Eliminar el fulletí

de mà per a cada nen.

6. Els actes, campanyes... institucionals, locals o no, vehicular-les per correu

convencional a les famílies i en espais informatius de l’escola, poble o barri en el

format apropiat i degudament mantinguts i actualitzats.



Hem vist que la fase en què més es valora una millora de gestió per part dels mestres és en

la distribució interna de la informació operativa i de suport. Els directors i directores han

demostrat una gran sensibilitat pel tema en general però molt en especial en aquest punt. Hi

ha informació rellevant perfectament temporitzada, però en hi ha d’altre absolutament

imprevisible i d’una operativitat immediata. Per això es proposa aquest protocol-tipus.

PROTOCOL DE GESTIÓ DE L’IMPREVIST

1. Arribi per on arribi, es fa arribar la informació de l’assumpte al director. Si no hi és al

Cap d’Estudis i si no al Secretari. Si no hi ha ningú el que hagi rebut l’assumpte

realitza el pas 2.

2. Omplir uns impresos model especificament ubicats a Secretaria o Sala de professors

en el qual consti data, assumpte, el nom de les persones implicades en la recepció i

transmissió de la informació i un espai per a cada membre del Claustre on consignar

l’acús de rebut o l’aportació a l’assumpte que s’escaigui. De l’estil:

Full d’incidències nº

Data:

Assumpte:

Rep/receptor: Tramet/transmissor:



EI-3 A

EI-3 B

EI-4A

EI-4B

EI-5A

etc

3. L’administratiu, en el seu defecte, algú de la terna directiva passa el full per tots els

membres del Claustre.

4. Un cop passat, l’administratiu o secretari exposa el full al taulell d’assumptes en curs

a la Sala de professors.

5. L’administratiu o secretari arxiva la informació quan el tema no sigui ja vigent.

En la mateixa línia del que exposàvem més amunt i atenent-nos especialment en les escoles

de doble línia del gran volum d’incidències informatives es proposa un seguiment més formal

que és bàsicament un registre escrit de l’activitat.

PROPOSTA DE SEGUIMENT DE L’ACTIVITAT INFORMATIVA DEL PAS

La proposta de seguiment de l’activitat informativa del PAS, es concentra en la fase de

difusió de la informació i en el procés de l’atenció al públic. El qual pot requerir o no una

acció en el si del centre escolar.

Habitualment aquesta funció recau en el conserge, però donat que les funcions i tasques

dels auxiliars administratius que recentment formen part de la plantilla dels centres

d’educació Primària les estableix el propi centre, podria molt ben ser que aquesta funció

d’atenció al públic fos compartida amb l’auxiliar.

La proposta és simple, es basa en l’hàbit d’enregistrar l’activitat informativa de les

persones encarregades de l’atenció al públic, la qual cosa implica que el flux informatiu

passa per aquests actors i no d’altres.

L’enregistrament es realitza en suport paper. El full o llibreta de registre s’ha de trobar en

un lloc preestablert i fix. Un model de registre podria ser el que segueix:

Full d’atenció al públic nº Data:

Nº Persona Persona Modalitat Assumpte Estat de Incidències



registre atesa que aten d’atenció:

D:directe

T:telefónica

l’assumpte:

R:resolt

P:pendent

Observacions

Per bé que no era un aspecte de l’estudi sí es troba molt vinculat en el tema en ser, les

biblioteques escolars, un dels recursos d’obtenció d’informació més generalitzats en les

escoles. El seu proveïment i dinamització es troba en força projectes educatius però això

xoca amb la inadeqüació dels seus fons des de la desaparició de l’EGB i amb el fet sw

que l’ús de la mateixa per part dels adults de la comunitat educativa tret d’honroses

excepcions és en general força escàs.

PROJECTE D’EXPORGADA DE LA LITERATURA D’IMAGINACIÓ PER ADULTS DE LESBIBLIOTEQUES ESCOLARS

0. Fonamentació:La seva incorporació no ha seguit cap criteri ni pedagògic ni literari. La realitat és que

si bé en la definició de la seva missió es parla de la comunitat escolar. L’usuari

habitual de la biblioteca escolar és l’alumne i el mestre. I, aquest últim s’interessa per

la literatura de coneixements. No cobreix les necessitats de l’usuari: l’alumnat. Ajuda

a sobrepassar la quota recomanada des dels organismes competents en la matèria

del 30% del fons en literatura d’imaginació i el 70% del fons en literatura de

coneixements. Si bé no hi ha estudis. En gran part dels centres escolars aquest fons

per adults ocupa una tercera part de l’espai disponible.

1. Objectius:



a) Adequar l’oferta bibliotecària dels centres escolars a les necessitats dels

usuaris infantils.

b) Traspassar aquest fons inutilitzat a un àmbit on sí se’n pugui fer ús.

c) Alliberar espai per integrar els recursos d’informació que arriben i

s’adquireixen a els escoles en diferents suports. En d’altres paraules afavorir

el pas de biblioteca a mediateca escolar.

d) Establir criteris clars per a l’obtenció de documents als centres escolars.

2. Metodología:Fase 0: (Hi ha dues possibilitats: la reutilització del document o bé el reciclatge del

suport)

Objectiu: Establiment de la destinació del fons exporgat.

Activitat 1: Llistar posibles organismes o entitats interessats en alguna de les

possibilitats. Per exemple: escoles d’adults, programes d’alfabetització d’ONGs, presons,

hospitals...

Activitat 2: Identificar responsible de la institució o organisme i dades de contacte.

Activitat 3: Contactar amb el responsable: exposició del motiu del contacte. En cas

afirmatiu, s’ha de saber quantes unitats estan interesadse, quina és la persona

responsable i dada de contacte.

3.1. Contacte amb la persona responsable i concretar la quantitat de volums que

poden asumir i observacions que s’escaiguin.

Fase 1:

Objectiu: Identificació del fons que no s’utilitza

Activitat 1: Identificació amb l’encarregat de biblioteca del fons que no és pertinent ni

usable.

Activitat 2: Contrast amb la consulta del préstec de títols. Selecció de títols que no tenen

activitats de préstec.

Activitat 3: Confecció de llistat dels títols a exporgar: llistat de títols a donar i llistat de

títols a eliminar per obsolets per exemple i no tenir cap interés de bibliogràfic ni històric.

Activitat 4: Donar de baixa el títol en el catàleg.

Fase 2

Objectiu: Coordinació de l’oferta i la demanda

Fase 3:



Objectiu: Execució de l’exporgada

Activitat 1: Retirada de les prestatgeries dels títols seleccionats

Activitat 2: Col.locar els títols en caixes segons la destinació: reutilització o reciclatge.

Activitat 3: Etiquetar les caixes amb la destinació pertinent.

Activitat 4: Entrega de les caixes al seu destí

Gestió de la Informació i Cultura informacional als ... · Gestió de la Informació i Cultura...

Documents

Transcript of Gestió de la Informació i Cultura informacional als ... · Gestió de la Informació i Cultura...