20

TEXT: JOAN MASCARÓ M. | FOTOS: JOAN MASCARÓ M.

GENT NOSTRAPau Faner, escriptor:

“A partir d'ara a les novel·les d'aventuresles firmaré com a Agatha Allen”Enguany fa 45 anys des que l'editorial Moll va publicar 'Contes menorquins', el primer llibre de Pau Faner (Ciutadella, 1949). Desde llavors, Faner ja n'ha publicat uns 35 més, açò sense comptar reedicions ni llibres traduïts a altres idiomes ni, per suposat, altresque encara ara romanen inèdits al seu calaix. A la vegada que des de llavors està considerat com un dels autors fonamentals de laliteratura catalana dels anys 70 ençà.

quan no tenc temps. Primer escric i després pint, perquè m'entre-tén. No ho faig per fer feina sinó perquè m'agrada i pas una es-tona. Sempre tenc quadres en marxa. Fins i tot, quan vaig a casad'amics a dinar, pot ser que mentre ells xerren jo vagi fent dibui-xets... Però no expòs gaire vegades públicament, perquè duumolta feina i entre altres coses perquè no tenc temps, tot i quevaig guardant les obres. Som un pintor que té molt de futur, per-què tenc poc present i a la vegada vaig acumulant obra (riu), quequeda guardada i tal vegada un dia, encara que jo no hi sigui, sor-tiran a la llum: el temps té la paraula en aquest sentit. Faig qua-dres i procur pintar el que surt de jo, i he exposat per moltesbandes, però no puc tenir una continuïtat perquè m'esgotaria: entenc prou amb els llibres.- Teniu un gènere literari predilecte, independentment de quèus hagueu dedicat més a un o altre?- Avui en dia les etiquetes de realisme màgic i aventures diria quesón la meva característica i també la meva predilecció. Una de lesprimeres màximes que mostren a les escoles de creació literàriaés que un ha d'escriure allò que l'agrada llegir, i aquests són, defet, els que més m'agrada llegir. Quan vaig començar, el realismemàgic com a tal no existia però va sorgir de la literatura fantàsticade novel·listes com els anglesos Jonathan Swift, Stevenson, LewisCarroll o altres com Edgar A. Poe, o Joan Perucho o Pere Calders

Tant és així que arran de la jornada d'es-tudi i homenatge que l'Institut Menorquíd'Estudis dedicà a Pau Faner l'estiu de2015, ara, com a continuació i ampliaciód'aquella jornada, els propers 3, 4 i 5 denovembre, al Cercle Artístic de Ciutade-lla, l'IME i la UIB organitzen un congrésinternacional per aprofundir en el conei-xement de la vida i obra literària de l'es-criptor. Abans que arribin aquells dies,hem anat a casa d'en Pau Faner a entre-vistar-lo, descobrint també alguns epi-sodis com a mínim poc coneguts delsinicis de la seva trajectòria, a la vegadaque sabent que emprarà, per primera ve-gada, el pseudònim d'Agatha Allen en laversió castellana de 'L'amor del capitàGavina', un pseudònim que diu en fia ferús a partir d'ara a les seves novel·les d'a-ventures.

- Publicar uns 35 llibres en 45 anysdona per molt. Què expliquen els llibres de Pau Faner?- (Riu) No expliquen la meva vida, però sí que, sobretot a partir de larealitat més propera, són històries inventades. En general, la imagi-nació i el vocabulari en són una constant. En el meu cas, escriure ésimaginació, i és inventar situacions i personatges, però, açò sí, quetenen a veure amb la realitat, perquè escrius a partir del que conei-xes. Avui en dia escric llibres en molts d'escenaris, no només de Me-norca sinó de per tot el món, però també és la realitat, i a partir d'allòhi pos imaginació.- I encara us queden moltes coses per explicar en aquest ofici?- Bé, ara mateix hi ha un canvi, perquè sempre vas evolucionant. Sicomences a llegir el primer llibre i vas cap al darrer hi ha un canvi pro-gressiu. Avui en dia puc escriure coses més realistes que no abans,per l'ofici i ara amb més tècnica, perquè abans ho feia més fantàstic.Però ara la imaginació és més realista i puc fer les dues coses. De fet,a 'El mal de la guerra', per exemple, hi ha una nota que diu que “és unllibre d'aventures molt realista”. A açò, al principi no ho sabia fer, hohe après amb el temps: reproduir la realitat sense que sigui tal qual.Al primer llibre, 'Contes menorquins' entremesclava contes realistes icontes fantàstics, i es veu que ja intuïa com me'n sortiria, però ara hiha l'experiència de la vida i de l'ofici.- Per cert, quina importància hi té la pintura, en general surrea-lista, en l'obra literària de Pau Faner?- És un altre llenguatge. Sembla que no i pint quasi cada dia, manco

21

que ho són de vocació o defeina. Deien que tenia molta fa-cilitat, però a vegades és tantala facilitat que pots fer llarg o fercoses buides i se te gira en con-tra. Sempre ho has de fer bé,perquè si hi ha qualcú que notengui tanta facilitat i ho fa moltbé, és clar que passa davant.Després, una altra cosa que hiha són les circumstàncies, per-què hi ha modes, gent que sesap fer molta propaganda, gentque és molt simpàtica o que sur-ten molt pels mitjans i són moltanomenats,... Hi ha moltes cir-cumstàncies, ara bé a l'hora d'es-criure tenc facilitat, però ésperillosa, perquè no pots anar ala lleugera. Un cas que me ve alcap és un de Joan Perucho, queera molt amic meu i me va aju-dar molt. Ell va escriure 'Las his-torias naturales' i durant 20 anysen va anar venent dos o tres ex-emplars cada any, però després,al cap de 20 anys, a Amèrica livan traduir a l'anglès i d'allà vaarribar a tot el món. I perquè?Per les circumstàncies. Hi haviade moda la novel·la realista i ellhavia escrit una novel·la fantàs-tica, i açò al cap de 20 anys vacanviar i es posà de moda la fan-tàstica.

- Bé, i amb el 'Fins al cel' vostre no van ser 20 anys però sí mésde 5, no?- A 'Fins el cel' la vaig escriure en 1978 i no va sortir fins al 1984.En tots aquells sis anys l'havia tinguda d'editorial en editorial i nome l'agafaven, i després me van donar dos premis amb ella: el JosepPla i el Creixells. Quan la vaig escriure no estava de moda, i va serquan va sortir 'El nombre de la rosa' quan s'hi va posar aquest tipusd'històries amb un poc de fons històric, i va ser després que va sor-tir 'Fins al cel'. Però el que és terrible no és açò, sinó que quan vasortir 'Fins al cel' hi va haver una crítica que deia que l'havia escritaper influència d'El nombre de la rosa', quan feia ja sis anys queanava de banda a banda per poder-la publicar. Bé, en el meu casvan ser sis anys, però en el de Perucho en foren 20, i encara d'al-tres com Kafka ni ho van arribar a veure en vida. Són les circum-stàncies.- Teniu algun record especial de quan vàreu començar a escriurei que cregueu que va ser quelcom que us va incentivar a fer-ho,o va ser una cosa més natural?- Sí, un primer record és de quan tenia 7 anys, d'un dia en què es-tava assegut al lavabo i vaig pensar si no podria provar de fer unapoesia, i com que no tenia paper la vaig fer de cap, dient-me si allòde què me sortís així no era una mica estrany. Després, un segonrecord és de quan tenia 14 anys i de mestre de literatura teníem aDon Cirilo, que ens va dir que féssim una redacció escrivint allò quevulguéssim i sense que hagués de ser veritat. I va resultar que la

a Catalunya o Cunqueiro a Es-panya. Aquest tipus de litera-tura fantàstica ja m'agradavaals 15 anys, i també semprem'ha agradat la d'aventures,amb 'L'Odissea' d'Homer com aprimer llibre considerat d'aquestgènere. El que me deprimia, a joparticularment però és quelcomque va a caràcters, és lanovel·la realista naturalista deBalzac, Pérez Galdós,...- Així, aquests escriptors queheu dit deuen ser influènciesper al vostre propi estil?- Bé, tots aquests que he no-menat i molts d'altres, perquèllegesc tot el que trob... Si miresallà dalt (assenyala la prestat-geria que té al davant, plena dellibres), veuràs que, per exem-ple, hi ha tots els llibres de KenFollet en anglès, per dir-nealgun, però és que ara, amb la'tablet', que no ocupa espai, hitenc més de tot, sigui Shakes-peare, Joyce, García Márquez,etc., i fins i tot hi tenc els meus(riu).- Es considera un lector d'a-quells que podríem dir incan-sables?- No, no som un gran lector. Síque diria que som un bon lec-tor, però no ràpid. M'agradamolt llegir i me'n record molt del vocabulari, en anglès, francès, ita-lià, castellà o català, cosa que després me surt quan escric. Commés vocabulari tenc més me surt escriure, però per llegir no somràpid.

- És cert que teniu en projecte escriure una novel·la només fan-tàstica, sense gens de realisme?- Les ganes hi són i he cercat material per veure com ho fan, i pot-ser un dia, si puc, la faré. De moment me va rondant pel cap..., comtambé és cert que me'n ronden d'altres, perquè també en voldriafer una amb un to més realista de la guerra i la postguerra. Passaque ve una idea i va madurant dins el cap i vas cercant material, iun dia l'escrius.- Amb açò de ser escriptor, un hi neix o s'hi fa?- Cada cas és diferent. En el meu cas, el primer que me van dir quanvaig publicar el primer llibre és que jo era un escriptor de naixe-ment, que estava ben dotat per fer açò, però també hi ha escriptors

GENT NOSTRA

De petit no escrivia, però m'in-ventava històries de cap, i en-soldemà hi tornava i conti-

nuava la història a partir d'on l'haviadeixada”

22

SÁBADOS NOCHEESPECTACULAR BUFET LIBRE ESPECIAL DE 20 A 22,30 HADULTOS: 16,80 € (Iva includ) - NIÑOS: 12,50€ (iva includ)

BAILE CON KATY CRIS - ABIERTO TODO EL AÑOA PARTIR DE OCTUBRE CELEBRAMOS BODAS,

BANQUETES, QUINTAS Y TODO TIPO DE CELEBRACIONES

HOTEL PRINCESA PLAYADOMINGOS MEDIODÍABUFFET LIBRE ESPECIAL

SON XORIGUER - TEL 971 38 72 71

i realitat, en un moment en què també havia sortitel realisme màgic. I vaig fer 'Na Maria', el primerconte que he escrit en la meva vida (i publicat méstard als 'Contes menorquins'), enviant-lo al concursperò sense que la publiquessin. A partir d'allà, però,vaig anar escrivint més narracions d'aquell tipus,fins a tenir-ne quasi una vintena. Quan era a la mei-tat vaig pensar en un títol i me va sortir 'Contes me-norquins', perquè encara que molts d'ells fossinfantàstics partien de Menorca i vaig pensar queamb aquest títol el podrien comprar.- En aquell moment, però, no el varen publicar.- No, als 'Contes menorquins' els vaig enviar des-prés al concurs de les Illes d'Or de l'editorial Moll.De fet, demanaven 100 pàgines i, com que amb lesnarracions que tenia no hi arribava hi vaig afegiraquell de 'Na Maria' i altres dos més de nous, fins aarribar crec que als 19 relats en total. Record queho vaig enviar a darrera hora i directe des de l'ae-

roport perquè pogués arribar a Palma. Després de passar el terminii en veure el fall i que no havia guanyat ni el publicaven vaig dir-me que les narracions no eren bones i que no escriuria mai més.Però llavors, va passar que al cap de cinc o sis dies me va arribaruna carta d'en Francesc de Borja Moll dient-me que els 'Contes me-norquins' estaven molt bé i que per un vot havien quedat en se-gona posició, però que tot i així volien publicar-los. I bé, vaig anara Mallorca i vaig conèixer en Moll, que els va acabar de corregir da-vant jo i fins i tot va fer un pròleg dient que era un gran escriptor,i me van presentar també a l'assessor editorial Josep M. Llompart,que deia que l'havia agradat molt. La vida a vegades va així, éscom un iceberg on només es veu la part de dalt, però no la de baix,que de fet, és 10 vegades més gran. Vull dir que a vegades nomésveim l'èxit però no la feina, els desenganys, la lluita, les dificultats,...Després, també, aquell de 'Na Maria' el va voler publicar el Menorca.En ocasions, amb algun dels meus llibres he guanyat premis que aaltres bandes ni havien puntuat, a la vegada que de no fer res aun premi ha passat a guanyar-lo en un altre tan sols canviant el

meua, que tot era inventat i amb jo que era com a molt rebel i queanava aprovant amb allò que sentia, va ser la redacció que Don Ci-rilo va triar per llegir-la, dient que era el que tenia més imaginacióde tots. Allò me va fer obrir els ulls, en el sentit que jo me pensavaque era una cosa que sabia fer tothom, i resultava que no era així,començant a pensar que podia escriure llibres. Havia descobert queamb imaginació podia posar-me a escriure, que era una qualitatque tenia i que havia d'explotar, i encara ara ho faig. És importantque cadascú sàpiga descobrir el seu camí, sobretot quan un co-mença. Sempre hi ha una cosa que sabem fer més bé que les altresi l'hem d'explotar. A vegades és difícil descobrir-ho, però és impor-tant.- Ara fa 45 anys d'ençà us publicaren el primer llibre: 'Contesmenorquins' per part de l'editorial Moll. Com es va gestar aque-lla primera publicació?- Cap a finals de 1971 vaig veure al diari Menorca que feien unconcurs de narrativa, i volia provar de fer una narració, com les re-daccions que feia a escola, però en català i amb coses fantàstiques

GENT NOSTRA

23

firma una tal Agatha Allen.- Sí, és un pseudònim que he emprat per primera vegada en elsmeus llibres. En realitat, un dels anteriors, 'Les bodes del diable', jahavia de sortir amb un pseudònim, Paul Hayfield, que fa referènciaal meu nom però en anglès. Quan el vaig presentar a l'editorial nosabien que aquell Paul Hayfield era jo i fins i tot va arribar a sortirla portada amb aquest nom a la revista de Círculo de Lectores, peròal final, quan van saber que era meu, van voler que posés el nomreal, en el sentit que trobaven que tenia més garanties de venda.Però ara, a Edicions B m'ho han acceptat tot d'una. Al nom d'AgathaAllen el vam triar entre jo i la meva dona, agafant primer una llistade noms i després una altra de llinatges, en ordre alfabètic, i aga-fant-los després que veiem que sonava bé (riu). La idea del pseu-dònim, ja amb 'Les bodes del diable' i ara finalment amb aquestad'El amor del capitán Gaviota' és per distingir les novel·les d'aven-tures així com les faig ara de tota la resta d'obra meva. Aquest ésun dels motius, i també per llevar-me una cosa que no m'agradagaire, que és anar a fer presentacions, però bé, en realitat hi hauréd'anar igual, perquè el pseudònim no és cap secret (riu).- El seguireu emprant, idò, a aquest pseudònim?- Sí, a les novel·les d'aventures sí que fiï firmar-les amb pseudònim,en principi amb aquest mateix d'Agatha Allen.- Hi ha dia que no escrigui, Pau Faner?- No, tret de qualque dia molt puntual no. Almanco un parell d'horessempre escric diàriament, diumenges i festes incloses, depenentde la feina que tenc i de les presses que hi hagi en entregar el queestic fent. Però és perquè m'agrada, perquè sinó no ho faria. Quanera petit, a la cuina i menjador de la casa del costat de la fonda fa-miliar, que també tenien llogada i a vegades hi dormíem, hi haviaunes butaques vermelles que eren seients d'un Ford T que haviendesfet. Allà era un lloc on jo hi feia hores assegut, tantes que quanme cercaven i no me trobaven ja sabien que era allà. En aquells se-ients jo no escrivia, però m'inventava històries de cap, de tal ma-nera que ensoldemà, quan hi tornava, les continuava allà on leshavia deixat el dia anterior. I açò, de fet, és el que fas quan escrius,que enganxes el d'un dia amb un altre fins acabar un text. De petitja ho feia però sense escriure. I per dormir-me també me dormiaaixí, fins al punt que no m'havien de menester contar contes, per-què ja me'ls contava jo.

títol. Són les circumstàncies. Per açò és moltimportant creure en un mateix. Pot passar,sobretot quan comences, que te tornis llibres,però també és cert que es poden equivocari que després sigui una altra cosa. Maria Au-rèlia Capmany deia que si un llibre és bo undia o altre surt, però és clar que a vegadespot ser molt tard.- Deixant de banda algun de nou que tin-gueu en camí de publicar, des de llavorssegur que també deveu tenir qualque obrainèdita escrita fa anys i que encara guar-dau malgrat no haver-la publicat.- Sí, i tant. El cas més extraordinari que m'hapassat en aquest sentit va ser fa molts d'a-nys, mentre preparava les oposicions d'an-glès, que tenia molts de momentsestressants. Per llevar-me l'estrés, a estones,a fragments, escrivia un llibre eròtic, que vaigacabar durant aquell període. El vaig fer encastellà i es deia 'Los últimos adolescentes',i el vaig enviar al premi de 'La sonrisa vertical', una col·lecció de lli-bres eròtics que dirigia Beatriz de Moura. El cas és que es veu queno va agradar i no va fer res, i jo me'n vaig oblidar, però resulta queal cap de 10 anys me va arribar una carta de Moura interessant-seper aquell text, perquè el director de cinema Berlanga es veu quel'havia llegit i el volia publicar, açò quan ni me'n recordava d'aquellrelat. Al final, tot i que no n'estava convençut, vaig dir que sí, peròes veu que la directora no ho va veure clar i no l'acabava de fer ifinalment no el van publicar, i jo no vaig insistir. A aquest encara eltenc inèdit i no l'he tocat, i, en realitat, així en tenc més d'un, peròsón també d'aquells que no he volgut insistir perquè un momentdonat he cregut que no eren prou bons i arriba un moment en què,tot i que potser m'equivoc, no vull veure publicat un llibre que con-sider més fluix que els anteriors.-

I que prest s'hagin de publicar, després que la darrera novel·lahagi estat la de 'L'amor del capità Gavina', inspirada en la vidade Jordi Farragut, en teniu qualcun de llibre?- Sí, de fet (i me mostra les portades), un és la traducció que jo ma-teix he fet al castellà d'aquest darrer: 'El amor del capitán Gaviota',amb Edicions B i que ja està en prevenda a Amazon i que sortirà el30 d'octubre. I un altre, que ha de sortir el 20 de novembre, és lanovel·la 'Com s'assembla la vida als somnis', amb l'editorial Gregal.- De què va aquest de 'Com s'assembla la vida als somnis'?- És quelcom molt semblant al 'Cant de l'alosa', tot i que allà erennarracions i aquí és una novel·la. Són cinc o sis anys dels anys 50del segle passat vistos per un fillet en forma de novel·la. La fotode portada és una de molt coneguda de Mascaró Pasarius a la plaçades Born de Ciutadella, on devora allà on hi havia Correus llavorshi ha aparcades unes quantes velos en filera i que és d'aquells anys50, de quan jo era al·lot. Encara que està situada a Ciutadella, a lanovel·la també surt Barcelona.- I veig, però, que a la traducció de 'L'amor del capità Gavina' la

GENT NOSTRA

Com a pintor tenc molt de futur,perquè tenc poc present i a la ve-gada vaig acumulant obra” (riu)