FULL INFORMATIU 1

FULL INFORMATIU

Número 32 centredeformacio@bgb.es Desembre 2008

ÍNDEX :

- ÉS-cultura: - Bcn 3a ciutat més atractiva

- El Racó de la Web

- Sabeu que és i on es troba?

- Nomenclàtor

- Hotel ME

- Sabeu que es ? Resposta

- Accions formatives

- Una Musa al Palau

- On the Road

- As real as life it self

Turismefobia !!!

Finalment arriba la baixa temporada època de cursos i reciclatges. Em va cridar l’atenció el comentari d’un company quan, en un grup de guies, fent el curset de Turisme industrial, mentre uns feien fotos i els altres demanaven pels lavabos, va dir, semblem turistes ! És clar, qualsevol persona que surt de la seva geografia habitual es converteix en turista, no es tracta de ningú que tingui un gen alterat, és tan sols una persona que explora nous emplaçaments, va a la descoberta de nous indrets a la recerca i captura d’imatges noves, les seves necessitats d’informació i serveis son molt similars a tot arreu des de fa molts anys. Depenent del clima i l’estil de cadascú, uns es posaran pantalonet curt, altres xancletes i els menys es compraran un barret mexica, però tots, quan anem a llocs nous, ens convertim en turistes. No deixarà de sorprendre’m quan alguns membres de la intel·lectualitat catalana parlen dels turistes com una espècie de pesta, sense adonar-se’n que ells mateixos al sortir de Catalunya es converteixen en turistes, el que si és cert, és que per la seva cultura i possibilitats econòmiques intentaran evitar les masses i llavors s’auto qualificaran amb el més refinat viatgers, donant un aire un tant més

exclusiu , lluny de les aglomeracions que jo diria, tots odiem, fins i tot els mateixos visitants, però si vols veure la Sagrada Família i l’empresa et dona vacances a l’estiu, doncs apa a fer cua. Totes les persones que es desplacen per motius d’oci són turistes. Els viatgers, els exploradors, els rodamóns o els alternatius són tan turistes com el que més. Des de les administracions turístiques s’intenta esponjar Barcelona per tal d’evitar la massificació, però com tant agrada dir, el turisme és un tema transversal en el que és tenen que implicar totes les administracions, via publica, mobilitat, seguretat, etc. Quan és comenta a algun dels responsables un tema concret, senyalització, aparcaments, etc.. sembla que experimenten un cert alleujament quan diuen: - això no correspon al nostre departament. És com si diguessin “salvat”. Sense una voluntat clara per part de tothom de fer el que calgui es fa difícil solucionar els inconvenients que genera el volum de visitants que suporta la ciutat. Potser la diferencia entre l’administració i l’empresa privada rau en que els segons han de resoldre el problema sigui quin sigui el departament responsable, mentre els primers, sinó és una responsabilitat directa o una urgència electoral no es mouen. Sembla que a partir de Gener els carrils de Bus i taxi no podran ser utilitzats per els autocars, mesura que al meu entendre perjudica a una majoria, començant pels turismes dels barcelonins, sense beneficiar massa als usuaris del transport públic, doncs son els autobusos urbans els qui s’aturen, els autocars circulen en direcció als recursos turístics. Quan per anar a Montserrat estic aturat al embús del carrer d’Urgell, miro el carril bici guanyat als cotxes, desert, uns metres més enllà, veig passar una bicicleta per l’ample acera, penso que n’és de difícil gestionar una ciutat.

Carles Picazo, Centre de Formació BGB

FULL INFORMATIU 2

ÉS-cultura : Pla de Palau

inauguració 1 de Juny 1856, l’acaben de netejar / restaurar ara.

Font del Geni Català. Al Marquès de Campo Sagrado

Escultor: Faust Baratta, Josep Anicet Santigosa, Restauració Frederic Marès

Arquitecte: Francesc Daniel Molina, Materials: Marbre blanc

Homenatge al capità general José Bernaldo de Quirós, marquès de Campo Sagrado, qui fou el responsable de la primera urbanització del passeig de Gràcia i que a l'hivern del 1826 aconseguiria que arribessin les aigües de Montcada a les fonts de la ciutat començant per la de Santa Eulàlia a la plaça del Pedró. Per això, l’escut nobiliari del marquès figura en un lloc destacat del monument amb la inscripció: "Después de Dios, la casa de Quirós". El projecte del monument és de l’arquitecte Francesc Daniel Molina i les estàtues van ser realitzades pels germans Baratta di Leopoldo, marbristes italians que aleshores treballaven a Barcelona. Les quatre estàtues laterals simbolitzen les quatre províncies catalanes i els quatre caps de lleó que ragen aigua per la boca, els rius Llobregat, Ebre, Ter, i Segre. La figura que domina el monument i li dóna nom, representa el geni català

Inicialment va ser realitzada completament nua. Però pocs dies després de la inauguració, com que, "anaven dones a processó feta a prendre vistes de la gentilesa de formes de l’esmentada estàtua", el bisbe de la diòcesi va intervenir davant les autoritats i, muntant de nou les bastides retirades poc abans, van castrar-la a cops de martell. Després de la Guerra Civil, la font va ser reparada per l’escultor Frederic Marès, en començar els anys noranta, una restauració promoguda per la Campanya municipal per a la Protecció i Millora del Paisatge Urbà va afegir-li, a manera de pròtesi, un penis que semblava un tub, realitzat amb resines per un picapedrer. Totes aquestes resines han estat retirades finalment en una restauració molt rigorosa realitzada entre el 2008. El nou modelat dels trossos de les figures ocupats per les resines retirades i algun altre que no s’havia refet en la poc seriosa reforma de 1990, va ser realitzat amb fidelitat a partir de fotografies antigues, Es van respectar aquelles parts que havia refet Marès de manera diferent a l’original, com les ales dels cavalls que inicialment havien estat com de papallona. Amb el pla d’eixample del Pla de Palau, aquest espai va reflectir el poder de la nova burgesia convertida en promotora al subhastar-se terrenys militars per donar pas a la primera construcció de blocs d’habitatge destinats al seu lloguer. Els nous promotors i propietaris eren homes que ni tan sols residien a Barcelona ja que l’aventura americana encara no havia acabat per a ells. Aquesta no-presència feia aflorar però fortunes que artísticament es van traduir en edificis que presentaven una iconografia específica que els identificava que estava lligada a l’activitat portuària del comerç colonial que ja havia fet acte de presència en els porxos d’en Xifré.

El Portal del Mar (1836) Al fons veieu el pòrtic monumental d’estil neoclàssic amb grans columnes modificat de forma poc afortunada, va ser enderrocat al 1875. Actualment, el lloc que ocupava acull la Facultat de Nàutica de la Universitat Politècnica de Catalunya, un edifici d’estil noucentista obra d'Adolf Florensa i Josep Vilaseca de 1930 i que va ser seu del Comitè de Milícies Antifeixistes durant la Guerra Civil.

FULL INFORMATIU 3

El Racó de la Web :

El Pla de Dinamització del Turisme Industrial i la Innovació Tecnològica de Catalunya vol promoure un nou eix de turisme de qualitat a Catalunya, basat en el patrimoni industrial. Des de la web de la Xarxa de Turisme industrial de Catalunya http://www.xatic.cat/index.php hi ha un enllaç molt interessant VOLTES aquí podreu veure una sèrie de 13 capítols de 25 minuts que dona a conèixer als espectadors el conjunt de l’oferta existent al voltant del procés d’industrialització de Catalunya, s’expliquen molts del processos de producció, des de la fabricació del paper a la fabrica de ciment Asland, de la Pell d’Igualada a les mines de carbó de cercs, amb una ressenya del vocabulari específic, de veritat val la pena donar-hi un cop d’ull, feu clic aquí sota i premeu el boto play de la pantalla. Aquí en teniu algun exemples :

http://www.xtvl.tv/web/programes/voltes

El patrimoni modernista de Terrassa i la colònia Güell de Santa Coloma de Cervelló Les colònies instal·lades al llarg del riu Llobregat a Puig Reig i Esparraguera La cimentera de Castellar de n'Hug i la farinera de Castelló d'Empúries La colònia l’Ametlla de Merola a Puig-Reig i la Colònia Güell a Santa Coloma de Cervelló La reconversió de la indústria tèxtil a Granollers i de l'escorxador a Manresa La tradició surera de Palafrugell i les vinyes de Sant Sadurní d'Anoia L’aigua, energia de les primeres indústries: Manlleu i Manresa Les mines de Bellmunt del Priorat, Cercs i Cardona Els primers mètodes de treball industrial a Àreu, el Pallars Sobirà i Ripoll L’adob de pells i la fabricació de paper a Igualada i Capellades La reconversió d'antics espais industrials a Granollers i Vilanova i la Geltrú

Barcelona, tercera ciudad europea ‘más atractiva’ para el turismo NEXOHOTEL.com / Barcelona ocupa la tercera posición entre las ciudades europeas más atractivas para el turismo y entre las que mejor "se vende", según el ránking marca-ciudad elaborado por la consultora Saffron Brand Consultants. Sólo París y Londres superan a la ciudad condal como destino atractivo además de imán para el turismo, los negocios y la inversión extranjera, según revela el índice. El análisis, que ha evaluado 72 grandes ciudades europeas en función de sus atributos y capacidad a la hora de proyectar su marca, otorga un tercer puesto a la capital catalana, tras valorar su atractivo turístico, su estructura ordenada y agradable y su protagonismo como escenario de diversos eventos internacionales, como la Expo de 1888 y 1929, o los Juegos Olímpicos de 1992. Además, otras seis ciudades españolas figuran el ranking elaborado por Saffron, como Madrid, que ocupa un noveno lugar por sus activos y en el decimoprimero puesto por la fortaleza de su marca como ciudad. El informe considera que Madrid "debería aprovechar mejor sus recursos", aunque constata que la Administración madrileña ha hecho un gran esfuerzo por mejorar la imagen de la ciudad. Valencia, en el vigésimo segundo lugar del ranking, es otra de las capitales que ha sabido potenciar su imagen de marca. La apuesta por albergar la celebración de grandes eventos deportivos, "han supuesto un punto de inflexión". Málaga consolida su liderazgo en Andalucía y ocupa el puesto número vigésimo sexto por su clima, sus infraestructuras y una muy completa oferta de ocio y servicios. Otra de las capitales que figuran en el barómetro de Marca-Ciudad es Sevilla, en el puesto treinta y siete de la tabla. Entre los criterios que se han valorado a la hora de evaluar cada ciudad, destacan la ubicación distintiva, los atractivos culturales e históricos, la relevancia de su gastronomía, el clima de negocios de la urbe y el carácter de sus residentes. Para respaldar el análisis, Saffron complementó la evaluación con una encuesta a más de 2.000 consumidores, con el objetivo de conocer de primera mano cuales son las ciudades europeas más atractivas para el visitante.

FULL INFORMATIU 4

www.me-barcelona.com

Nomenclàtor : Us molesta que un carrer de Barcelona dugui un nom impropi, vinculat a un fet moralment reprovable? .

Aquí teniu alguns dels emplaçaments que www.turismetactic.org col·loca a la seva llista de "infàmies".. Secretari Coloma, GRÀCIA

Joan de Coloma (Borja, Aragó 1442 - ? 1515), de pare empordanès. Secretari de Joan II i notari de Ferran II.

Intervingué en les capitulacions de la Santa Fe (1492), que redactà i signà en nom dels monarques, fet que permeté la realització del primer viatge de Colom.

Afavorí la creació del Tribunal del Sant Ofici, no va dubtar a ordenar tortures i condemnar a la foguera. fou partidari de l'expulsió dels jueus.

Duc de la Victòria, CIUTAT VELLA.

Actualment d’una manera discreta li han canviat el nom, ara s’anomena carrer del Duc, sense especificar quin.

Baldomero Espartero (1793-1879), militar i polític. Entre novembre i desembre de 1842 Espartero, per a aixafar el descontentament de Barcelona respecte a la política de quintes, la falta de llibertats o l’increment del preu del pa. Va ordenar nodrits bombardejos des de Montjuïc sobre la ciutat, que va haver de rendir-se i va sofrir afusellaments i deportacions.

Només en un dia, el 2 de desembre de 1842, van caure més d'un miler de bombes explosives sobre Barcelona.

SABEU QUE ÉS I ON ES TROBA ?

La solució la teniu a la pagina 5 !

HOTEL ME BARCELONA Un nou Hotel del Grup Sol Melia. L’hotel Me Barcelona esta ubicat en un gratacels de 150m d’alçada i 29 plantes, obra de l’arquitecte francès Dominique Perrault, Premi d’arquitectura Contemporània de la Unió Europea el 1996 com autor de la Biblioteca Nacional de França. Sembla estar inspirat en la forma d’un telèfon mòbil lliscant, des de la ciutat es seu volum queda un tant dissimulat, però des de el mar, vist de front, el seu embalum és impressionant. A L’hora de posar-li es nota que els que varen prendre la decisió no eren catalano- parlants.

Compta amb 192 habitacions, situades entre la planta 7 i la 20 amb vistes a mar o ciutat.

The Level: Situat entre les plantes 20 i 29 es caracteritza per incloure el servei Club Lounge; diferents tipus d’habitacions (43 habitacions Supreme,16 Loft suite, 6 Urban Suite i la Sky Suite), sala de reunions privada, etc... Restaurant sky food Concepte de restaurant & bar lounge d’última generació, amb cuina mediterrània amb pinzellades temàtiques (asiàtiques , franceses , mexicanes, etc.) cada temporada es una sorpresa i una festa per el paladar. Chocolat bar & pool lounge Chocolat es el pool lounge club per excel·lència, on es podrà fer degustacions de la millor cocteleria mundial o una ampolla de cava , vodka o el spirit preferit, amb servei d’àrea v.i.p. Disposa d’una amplia terrassa ambientada i decorada amb day bed’s, sofàs i làmpares de disseny. Piscina amb solàrium durant el dia i pool lounge amb live d.j , projeccions i festes durant la nit. Restaurant dos cielos Cuina mediterrània amb un producte directe de la naturalesa. No s’utilitzen químics, només experimenten al seu laboratori: la cuina de la cinquena planta.

Marquès de Comillas, Avinguda del SANTS-MONTJUÏC Abans s’havia anomenat Passeig de Santiago Rusiñol.

Antonio López y López de Lamadrid (Comillas, Santander, Cantàbria 1817 - Barcelona 1883). Comerciant, navilier i banquer. El títol li fou concedit el 1878 per Alfons XII. Malgrat el seu fervent catolicisme va ser traficant d'esclaus i comerciant sense escrúpols. Els anarquistes van derrocar l'estàtua el 36 per a fer munició. En 1940 l’ajuntament franquista la va reposar a tocar de la Llotja, en pedra.

FULL INFORMATIU 5

SABEU QUE ES I ON ES TROBA ? La Casa dels Cargols

Al carrer d’Entença, 2 i al carrer de Tamarit, 89.

Segons la llegenda urbana el promotor d’aquesta casa era un home que va trobar un tresor quan anava a buscar cargols i amb els diners va construir aquest gran edifici cantoner amb dues escales. Esta farcit d’elements ornamentals que recorden aquest animals i la manera com se’ls caça. Hi ha cargols pertot arreu, als baixants, sota els balcons .. Fins i tot tenen forma de banyes de cargol els ferros que aguanten la corriola per a pujar i baixar mobles per la façana. Els picadors de les portes també eren cargols però els van robar. Queda encara, a l’escala del carrer Tamarit, un cargol de llautó a la part alta de la porta. Al vestíbul d’aquesta escala hi ha uns magnífics vidres gravats que representen dos camperols amb un cistell per anar a buscar cargols. A la part alta de la finca també hi ha quatre figures semblants, esgrafiades. Les baranes dels balcons son de forja i en aquests elements no cal que us escarrasseu a buscar cargols doncs son un element ornamental que no te res a veure amb els cargols, és més aviat una decoració de influencia vegetal. Les dues testeres de l’edifici que son just a les cantonades, simulen dues coves asimètriques. Al davant hi ha unes figures que representen camperols amb cistells. L’edifici és del 1896. L’escala del carrer d’Entença és d’un sol amo que la va fer restaurar fa alguns anys. L’escala del carrer Tamarit és en règim de propietat horitzontal i a hores d’ara sense restaurar.

Jean Nouvel / Yves St. Laurent

Sure, it looks like the latest piece of hardware from Kiki De Montparnasse, but this sleek test tube is actually YSL's new starchitect-designed fragrance bottle. Torre Agbar architect Jean Nouvel is the culprit, and from the looks of, it the Frenchman hasn't strayed too far from his tower-erecting formula. The limited-edition flacon is for the brand's popular Chinese-ginger-meets-citron-zest scent, L'Homme. "It's phallic, but then you turn it upside down and it's not," Nouvel said at last night's NYC launch. "I wanted it to be very ergonomic, so you can put it in your coat pocket." The longtime fisherman also included a "sparkle of light" bobber (with an iridescent YSL logo) inside, and judging from the amount of female attention it attracted, we'd call it a good catch.

L'Homme Yves Saint Laurent available this May, $79.50, at yslbeautyus.com

Ara que s’acosten els Nadals, sempre és una idea:

FULL INFORMATIU 6

Eixample : La forma de la ciutat, de la ma del CCCB

La forma d’una ciutat és sempre una dada important. Si Barcelona té una forma clara, aquesta és, sense cap mena de dubte, l’Eixample. L’itinerari cerca “visualitzarlo, visualitzar-la”, és a dir, conèixer les seves bases urbanístiques i estructurals, els canvis més importants soferts en la seva breu història, i els seus problemes actuals. Primer ens projectaran un audiovisual que fa referència als inicis i desenvolupament de l’eixample i desprès farem un recorregut a peu acabant al mercat de Santa Caterina sobre les 13:30, sempre es interessant contrastar el nostre discurs amb el que expliquen els monitors del CCCB.

Oberta a tothom: Membres Centre de Formació Gratuïta; No Membres: 10€

DIA HORA LLOC DURADA

Dimarts 02 de Desembre 09:30h. CCCB 4 hores aprox.

ACCIONS FORMATIVES

Cal reservar sempre trucant al telèfon del Centre de Formació 93.310.77.78. (Marta Penilla)

Nou Walking Tour de Turisme de Barcelona :

El tour oficial, que començarà al Gener es divideix en dues parts, un passeig des de colon passant per el moll de la fusta, travessant el maremàgnum per embarcar a la golondrina i iniciar la segona part que fa tot el front marítim fins arribar al fòrum. Nosaltres nomes farem la primera part, la terrestre no la marítima, de la ma d’en Carles Picazo. Una bona oportunitat per conèixer els continguts i la operativa d’aquesta visita que alguns de vosaltres començareu a fer properament. Exclusiva membres: Gratuïta

DIA HORA LLOC DURADA

Dilluns 15 de Desembre 13:30h. Columna de Colom 1:15 hrs.

Visita la casa de les Punxes : artistic@autenticart.com

Autèntic Art es una entitat artística i cultural que difon el patrimoni modernista a traves de les diferents activitats que promou, oferint una organització integral d’events de prestigi, vinculats amb el mon de l’art i del disseny, sent un lloc de trobada i de visites culturals en els espais ubicats en un dels edificis més representatius del modernisme a Catalunya. Amb la finalitat presentar-nos els seus espais emblemàtics ens ofereix una visita guiada a “La Casa de les Punxes” construïda el 1905, obra de l’arquitecte Josep Puig i Cadafalch, al final de la qual s’oferirà un còctel de benvinguda per els assistents. Oberta a tothom: Gratuïta

DIA HORA LLOC DURADA

Dilluns 24 de Novembre 13:30h. Av.Diagonal, 420 E-1

(La Casa de les Punxes) 40 minuts

FULL INFORMATIU 7

El Museu Marítim invertirà 16 milions en una gran reforma

El Museu Marítim de Barcelona rebrà una injecció econòmica de 16 milions d'euros per portar a terme una reforma de les Drassanes Reials, on es troba l’equipament, i poder impulsar un nou projecte de continguts que permeti convertir-lo en un gran referent internacional de la cultura marítima. L'elevada inversió, fruit d’un acord entre la Diputació i l'Ajuntament de Barcelona, s’executarà en quatre anys, entre el 2008 i el 2012, i permetrà la rehabilitació d’uns 8.000 metres quadrats dels 18.000 que formen el conjunt (una part es troba en un estat pèssim de conservació) amb l’objectiu de preservar una construcció del gòtic civil que data de l’edat mitjana. SET NAUS En concret es portaran a terme intervencions en set naus de l’edifici en què s’executaran treballs arqueològics, es canviarà el sostre --excepte a la nau central--, es restauraran i netejaran les crugies dels vaixells, es renovarà el paviment i les instal·lacions elèctriques, s’aplicarà un sistema d’energia renovable i s’adequaran les instal·lacions a les persones discapacitades. Les obres començaran a finals del 2009 --l'any que queda es dedicarà a planificar i a buidar les sales-- i es prolongaran uns tres anys. Fins al 2010, el museu funcionarà al 50%, i entre el 2011 i el 2012 es tancarà la col·lecció permanent, la més important, i únicament quedaran oberts uns 1.000 metres quadrats per a exposicions temporals, va explicar el director Roger Marcet. L’objectiu és que el museu pugui reobrir renovat a finals del 2012.

Les meves arrels, 2008 Metacrilat, arrel de figuera, paper maché 10x10x10cm

IX EXPOSICIÓ INTERNACIONAL D'ART CONTEMPORANI DE PETIT FORMAT (10x10x10cm) Tema sobre el qual versen les obres: EL NO-LLOC

Galeria MXESPAI 1010 c/ llibreteria 7, pral. 08002 Barcelona INAUGURACIÓ: Dijous 27/11/2008 a les 20h ; DURADA EXPOSICIÓ: fins al 23/12/2008 HORARI: De dimarts a divendres de 17 a 20:30h visites concertades els dissabtes

Som nòmades d’origen, el sedentarisme no ens és propi però tanmateix ens hi hem acostumat i necessitem arrelar amb força, sigui física o conceptualment. L’arrel embolica un espai de memòria, de record de tots aquells llocs i experiències que hem viscut; el nostre petit equipatge. La natura és el record de la necessitat de conviure i de defugir dels no-lloc urbans i consumistes, erràtics i artificials; el record i l’alegria de poder-nos apropiar d’aquests petits espais que crea i ens ofereix; espais que utilitzem espontàniament i que després abandonem a la sort del proper visitant. El resum de la nostra petita existència. Si algú s'anima a venir a la inauguració, allà m'hi trobarà!!! Moltes gràcies i fins aviat!

MIREIA CLOTET

FULL INFORMATIU 8

Tot l’equip de BGB us desitja BONES FESTES

AFRICA AL PALAU ( el Gen´bri o Gnbri ) En el numero anterior d´aquesta publicació varem explicar el saltiri, instrument que no ens es tant proper com d´altres dins dels que porten i toquen les famoses muses del Palau de la Musica Catalana, en aquest numero fem una petita ressenya de un altre instrument, gran desconegut per nosaltres: el gen´bri o gnbri. Una vegada més els detalls del Palau passen de ser dels més comuns als mes peculiars i rebuscats; anem sempre dels fets més populars i coneguts, a instruments difícils de documentar i fins i tot de pronunciar. La cinquena musa de dreta a esquerra, mirant des de l´escenari, toca un instrument que s´escriu Gnbri utilitzat freqüentment al nord d´Africa, bàsicament al Marroc.

És clar que a principis del segle passat, els modernistes també buscaven un " art primitiu" tan en la música com en la pintura, aquest art el trobaran en instruments i danses tradicionals africanes, repletes de ritmes, amb una gran varietat d’instruments de tot tipus realitzats amb els materials mes inverosimils.

El Gnbri es de la família dels Llaüts, i com a tal es poden trobar instruments similars a tots els continents dins d´aquesta gran família, com poden ser les mandolines, violins, guitarres, etc...

Tots consten d´una capsa de ressonància de fusta amb cordes fixades al claviller del mànec per un extrem i per l´altre a la mateixa caixa. El Gnbri te la capsa de fusta folrada de pell d´ovella tensada, no mes gaire gran , disposa de dos o tres cordes fetes de tripa amb un mànec molt llarg que acaba amb les clavilles.

La musa que el toca te un aire de princesa egípcia, sobretot pel que fa al recollit del cabell, a les arracades i i als collarets. Les faldilles són estretes i molt ben posades. Egipte, i en concret la Vall del Nil ha aportat des de l´antiguitat una música molt mística, suau i dolça, molt menys agitada que en l´Africa central, però en tot cas, a tot el Continent s´entén la música com un tot amb el cant, la dansa i la poesia, i juntes apareixen amb les més importants celebracions d´aquests pobles.

FULL INFORMATIU 9

........

L’ultima aparició de Newman en una pantalla de cine va ser fa dos anys en el documental '3055, Jean Leon'

Una dada ha passat gairebé desapercebuda després de la mort de Paul Newman: l'última vegada que se'l va veure en una pantalla de cine va ser en una pel·lícula catalana. Es tracta del documental 3055, Jean Leon (2006), d'Agustí Vila, un reportatge sobre aquest popular personatge que va regentar el famós restaurant La Scala de Beverly Hills, freqüentat per Frank Sinatra i per joves intèrprets de l'Actor's Studio. Paul Newman era un dels habituals del local, i per això Vila estava interessat a aconseguir les seves declaracions. "Ell considerava Leon un bon amic, li agradava com preservava la intimitat dels clients i la seva personalitat seductora i avassalladora". En un moment del documental dos actors de l'Actor's Studio representen una escena de La gata sobre la teulada de zinc: "Paul Newman era la peça que faltava". Aconseguir-la no va ser gens fàcil. "El seu representant era fins i tot més gran que ell i només ens van fer una mica de cas perquè ens havien nominat a l'Oscar per Balseros", diu el productor Loris Omedes. Ja havien desistit del tema quan un cop del destí els va somriure: "Llegint un diari esportiu vam descobrir que Newman era copropietari d’un equip de la Champ Car (la fórmula 1 nord- americana) amb el propietari de McDonald's, Carl Haas, i que havien fitxat el pilot català Oriol Servià. I ho vam intentar". Les negociacions a través del pilot van tenir èxit i Newman va acceptar. Van pactar que l’actor rebria "un dòlar més que qualsevol altre actor que aparegués en la pel·lícula". Però al ser un documental ningú va cobrar i va sortir gratis.

Extret del Periodico...

FULL INFORMATIU 10

AS REAL AS LIFE ITSELF :

En una d’aquestes mogudes gegants que teníem a Barcelona, la agencia de receptiu confia a una soferta freelance una caixa plena de samarretes de color fúcsia fosforescent, per tenir-la al aeroport, de manera que pugui anar lliurant-les als diferents membres del staff que no han pogut recollir-la abans. Es tracta de portar un pantalon negre que amb conjunt amb la esmentada samarreta farà que els centenars de clients puguin reconèixer als responsables a la seva arribada. A la samarreta amb serigrafia negra hi ha frases com - May I help you ?, al pit o

- Follow Me ! a l’esquena. Entre arribades, maleters, conductors i trucades la caixa queda en un racó, lluny de l’atenció de la noia. Moment que aprofita una de les mendicants del aeroport per despitar-ne una, donat que la dona sempre porta uns leggings negres, automàticament queda identificada com staff. Els assistents al acte la miraven creient que pertanyia a la organització obtenint per resposta un ampli catàleg de crits, amb tota mena de frases inintel·ligibles, la cara dels visitants al ser escridassats per el suposat staff deuria ser impagable. Finalment els serveis de seguretat del aeroport, requerits per la agencia, la van convèncer de que es podia quedar la samarreta amb la condició de posar-se-la nomes un cop hagués finalitzat el esdeveniment.

Anònim

Quan treballava al punt d’informació de la Sagrada Família em va venir una senyora escandalitzada dient que a la Façana de la Passió apareixia l'anti-crist. Després de calmar-la li vam explicar que aquell personatge amb una creu invertida al cap era... Sant Pere! perquè el van crucificar cap per avall... També al punt d’informació de la Sagrada Família, un senyor em va venir a preguntar com arribar a Mallorca. En avió o en vaixell, li vaig respondre. Doncs no, ell va insistir que hi volia anar en cotxe. Li vaig dir que Mallorca era una illa, i el què podia fer era ficar el cotxe dins el ferry, i anar així a Mallorca. Se’n va anar tot enfadat...

Marta Laurent

Si algú de vosaltres no desitja rebre aquest Full Informatiu, si us plau envieu-nos un E-Mail amb la paraula BAIXA al assumpte al centredeformacio@bgb.es, gràcies.

Free Parisian Guides: http://www.ontheroad.co.uk A group of friendly Parisians have banded together to show strangers around their city – the one not found in travel books – at no charge. The members of the group, the Paris Greeters, are happy to speak English or nine other languages. The local volunteers are not certified tour guides, but rather ordinary citizens eager to show off their favorite boulangerie or point out a tranquil park perfect for watching autumn shades fill in the skyline. “City officials wanted to change the image tourists have of Parisians,” said Dominique Cotta, president of the Paris Greeters. “We wanted to show that the city was not just old stones but also a human capital: Small bistros, restaurants, culture, ambiance,” he explained. www.parisgreeter.org